DEURES D ESTIU ÀREA DE MÚSICA 2n ESO

Transcripción

1 DEURES D ESTIU ÀREA DE MÚSICA 2n ESO

2 ÍNDEX Introducció i Unitat 1: El so i el silenci. Els gèneres musicals. 2 Unitat 2: L altura. Els instruments musicals. La veu. 4 Unitat 3: La durada. Els instruments cordòfons. 8 Unitat 4: La intensitat. Els instruments membranòfons. 9 Unitat 5: El timbre. Els instruments idiòfons. 11 Unitat 6: La melodia. Els instruments aeròfons. 17 Unitat 7: El moviment. Els instruments electròfons. 19 Unitat 8: La música popular. Les formes musicals. 20 Unitat 10: La melodia. Les agrupacions orquestrals. 20 Unitat 11: El ritme. Els grups de cambra. 21 Unitat 12: El folklore. La textura musical. 21 Unitat 13: La música i els mitjans de comunicació. Formes musicals I 22 Unitat 14: La música i la publicitat. Formes musicals II 22 Unitat 15: Música i tecnologia. La música escènica. Les agrupacions 22 vocals. 1

3 Introducció i Unitat 1: El so i el soroll. Els gèneres musicals 1. Especifica i descriu la funció que fa cadascun d aquests professionals: musicòleg, arranjador, crític, luthier, productor discogràfic. 2. Digues quines d aquestes matèries són un art: a) Pintura f) Dansa b) g) Escultura Matemàtiques c) Música h) Natació d) Cinema i) Poesia e) Arquitectura j) Informàtica 3. Escriu en dues columnes la divisió tradicional de les arts. En una columna posa-hi totes les arts considerades estàtiques i en l altra, totes les considerades dinàmiques. 4. La música té un paper important en altres arts. Quines són? Per què? 5. Quina diferència trobes entre mirar un quadre o mirar una pel lícula? 6. Amb les grans innovacions tècniques del s. XX, la reproducció a gran escala, la música ambiental, etc., s ha facilitat l accés a l art musical a tots els nivells socials. Creus que això treu categoria a la música o, al contrari, creus que és una manera que tothom la conegui? Reflexiona quina és la teva opinió i escriu-la a continuació. 7. Copia el quadre següent i omple els buits: Obra d art Creador Tipus d art Material Quadre Pel lícula Ballarí Escultura Paraula 2

4 8. Amb quin material s elabora la música? 9. Quin nom rep l interval de temps en què no s emet cap so? 10. Creus que és possible el silenci absolut en algun lloc de la Terra? 11. Enumera al teu quadern tres situacions en les quals calgui guardar silenci i explica, en cada cas, per què s exigeix aquesta actitud. 12. Quina és la diferència entre sentir i escoltar? 13. Et sembla que la gent escolta realment la música amb què s ambienten certs llocs com ara sales d espera o grans magatzems? 14. Com acostumem a anomenar els sons que no ens semblen agradables? 15. En què es diferencia un so d un soroll? 16. Digues quines de les següents expressions no corresponen a un gènere musical: a) Música culta b) Música inculta c) Música pura d) Música impura 17. Com classificaries la música instrumental que correspon a cadascun d aquests títols, com a programàtica o com a pura? a) Claro de Luna b) Sonata op. 15 c) Súplica d) Estructura A quin gènere creus que pertanyen les següents obres? Títol de l obra Missa de la Coronació Simfonia del Rellotge La Traviata Concert per a trompeta Jota mallorquina Gènere 3

5 Unitat 2: L altura. Els instruments musicals. La veu 1. Enumera quines són les qualitats del so. 2. De què depèn l altura d un so? 3. Ordena al teu quadern de greu a agut els següents Hz: 660, 220, 495, Observa i respon: D aquests tres exemples de vibracions, quin d ells correspon - al so més agut? - al so més greu? a) b) c) 5. Digues el nom de les notes musicals que hi ha en la partitura següent: 6. Escriu a les línies o espais addicionals, tant inferiors com superiors, les notes següents: do sol re la mi si fa. 7. Digues quina és la característica física principal que ha de tenir qualsevol instrument per ser més agut o més greu. 8. De cada parella dels instruments següents, subratlla el més agut: Violoncel / Violí Fagot / Oboè Trompeta / Trombó Flautí / Flauta travessera Saxofon tenor / Saxofon soprano 4

6 9. Observa aquests dibuixos i imagina el so que produeixen. De cada parella, digues què sona més agut i què sona més greu. 10. Busca set paraules en diagonal, horitzontal o vertical, relacionades amb aquesta qualitat (altura). 5

7 11. Quin interval separa aquestes notes? 12. Què són el to i el semitò? 13. Escriu dues notes que formin un interval de segona amb una distància de mig to. 14. Construeix els intervals següents i analitza quants tons i semitons té cada interval. 15. Analitza els següents intervals: 16. Quina distància en altura hi ha entre les notes mi-fa i si-do? 17. Els sostinguts i els bemolls són alteracions que s escriuen davant les notes. El seu efecte consisteix a: a) Ornamentar les notes. b) Pujar i baixar les notes, respectivament. c) Sostenir i demorar les notes. 6

8 18. Assenyala amb una N les notes naturals i amb una A les alterades. 20. Fes un pentagrama i escriu les següents notes: sol sostingut, la bemoll, re bemoll, do sostingut, mi bemoll, re sostingut, fa sostingut, do becaire, re becaire. 21. Altera amb sostinguts totes les notes do i amb bemolls totes les notes mi que trobis en aquest fragment: 22.Escriu el nom de cadascuna de les següents notes. Quina és la més aguda? I la més greu? 23. Completa al teu quadern: do# = re b re# = fa# = la b = si b = 24.Assenyala quina de les paraules següents no correspon a una família d instruments musicals: a) Idiòfons b) Aeròfons c) Membranòfons d) Discòfons e)electròfons 25.Per què creus que podem dir que la veu és un instrument? 26.Quins són els dos criteris que es fan servir per classificar les veus? 27.Ordena les veus dels cantants per altures (d agut a greu). 28.Completa la frase següent: La impostació és 7

9 Unitat 3: La durada. Els instruments cordòfons 1. Defineix què és la pulsació. 2. Explica amb les teves paraules la diferència entre pulsació i ritme. 3. Com es representen les durades en el llenguatge musical? 4. Relaciona aquestes figures i silencis entre sí. 5. Si una negra dura una pulsació, quantes pulsacions dura un silenci de negra? 6. a) Construeix les equivalències de les figures (començant per la rodona). b) Per respondre aquestes preguntes, només has de comptar: - Quantes corxeres entren en una blanca? - Quantes negres en una rodona? - Quantes semicorxeres entren en una negra? - Quantes semicorxeres entren en una rodona? 7. Ordena del valor més gran al valor més petit les pauses o els silencis següents: 8. Assenyala les expressions que no corresponen a la família d instruments musicals cordòfons: a) Corda fregada b) Corda polsada c) Corda percudida d) Corda arpegiada e) Corda elèctrica f) Corda tensada 8

10 9. Busca en aquesta sopa de lletres els noms de cinc instruments de corda. Unitat 4: La intensitat. Els instruments membranòfons 1. Com ve determinada en una ona sonora la intensitat? 2. Observa i respon: D aquests tres exemples de vibracions, quin d ells correspon - al so més fort? - al so més suau? 3. Què és la dinàmica? 4. Si has de començar una partitura i vols indicar que s ha d interpretar de forma suau, quin símbol o expressió utilitzaràs? 5. Si, tot continuant la partitura de l exercici anterior, vols indicar un augment progressiu o gradual d intensitat, amb quin símbol ho faràs? 6. Escriu al teu quadern tres situacions en què es produeixen sons forts. Per exemple, un concert de rock, etc. 9

11 7. Escriu al teu quadern tres situacions en què es produeixen sons fluixos. Per exemple, al consultori del metge, etc. 8. Escriu al teu quadern situacions en què es produeixen sons variables progressius: a) dues de fluix a fort (crescendo), b) dues de fort a fluix (diminuendo). Per exemple, a) quan s acosta un vehicle de motor, b) quan s allunya un vehicle de motor. 9. Relaciona amb fletxes les següents columnes: mf Crescend o < Diminuen do ff mig fort > Fortíssimo 10. Senyala en aquesta partitura tots els signes d intensitat que trobis. Indica si són de canvi sobtat o gradual. 11. Està formulada correctament la frase: no truquis tan fort, quan ens referim a la manera de tocar el timbre d una casa? Raona la teva resposta per escrit tenint en compte les qualitats del so treballades. 12. Digues a quina intensitat sonora escoltes habitualment: la televisió, la música a la teva habitació, el professor a classe, la ràdio al cotxe, la música al metro. 13. Escull un dels següents exemples i explica quins elements poden produir contaminació sonora en aquests ambients. Proposa solucions per evitar-la. - Un vagó de metro - Una festa popular 10

12 14. Assenyala les expressions que no corresponen a la família d instruments musicals dels membranòfons: a) So determinat b) So membranós c) So no determinat d) So afinat 15. Assenyala, d entre aquests instruments de percussió, els que s interpreten amb una o dues baquetes: a) Congues b) Timbales c) Pandero d) Bongós 16. Quina diferència hi ha entre els instruments de percussió de so determinat i els de so indeterminat? Unitat 5: El timbre. Els instruments idiòfons. 1. De quina manera indica el compositor el timbre en una partitura? 2. Fes una recerca de 10 timbres diferents que pots trobar en el teu entorn (a la classe, a casa, al carrer, al pati, etc.), escriu el nom de l objecte al teu quadern. - Agrupeu-los per matèries (fusta, vidre, ferro, etc.) - Fes dues llistes segons si fan sons llargs o sons curts - Una altra segons siguin sons aguts o sons greus - I finalment, fes una altra separació, els que percudits amb la mateixa força fan sons forts o sons fluixos. 3. Omple els espais d una forma molt breu però precisa. 11

13 Material Tamany Forma Com es fan sonar? Violí Trompeta Tambor 4. Per què podem reconèixer les veus de les persones que coneixem, encara que no les veiem? 5. Explica quina diferència hi ha entre els instruments de percussió membranòfons i els idiòfons. 6. És possible interpretar una melodia amb un triangle i un pandero exclusivament? Per què? 7. Classifica els instruments següents en la columna que els correspongui: marimba, caixa xinesa, pandero, xilofon, tambor, triangle, timbales, bombo, maraques, cascavells, campanes tubulars, gong i bongos. Membranòfons Membranòfons Idiòfons Idiòfons So determinat So indeterminat so determinat So indeterminat 8. Assenyala les expressions que no corresponen a la família d instruments musicals dels idiòfons. a) Idiòfons de cordes b) Idiòfons de membrana c) Idiòfons de metall d) Idiòfons de fusta e) Idiòfons de materials diversos 12

14 EXERCICIS DE REPÀS DE TOTES LES QUALITATS DEL SO 9. A quines qualitats del so fan referència les oposicions següents? a) Agut / Greu b) Fort / Fluix c) Llarg / Curt d) Flauta / Piano 10. Uneix amb fletxes les qualitats del so i els elements compositius en què es transformen al posar-ho en una partitura: Timbre Melodia Durada Dinàmiques Intensitat Instrumentaci ó Altura Ritme 11. Quines creus que són les dues qualitats fonamentals per escriure una obra musical? 12. Marca amb una X les qualitats del so amb les que relaciones els següents mots: Altura Durada Intensitat Timbre Violí Greu Percussió Crescendo FF Agut Llarg 13

15 13. Omple el següent quadre, llegint abans les definicions: 1. Qualitat del so que ens fa distingir si un so és curt o llarg. 2. Batec de l obra. 3. Un so és així quan dura més que un altre. 4. Un so és així quan dura menys que un altre. 5. Un so és així quan és més baix que un altre. 6. Un so és així quan és més alt que un altre. 7. Qualitat del so que ens fa distingir entre sons aguts i greus. 14. Observa atentament els elements musicals que hi ha en aquests fragments i relaciona'ls amb la melodia, el ritme, les dinàmiques o el timbre. 14

16 MELODIA RITME DINÀMIQUES TIMBRE NÚMEROS 15. Manipula la següent ona sinusoïdal per tal que sigui més aguda i menys forta. Explica el perquè de la teva resposta. 16. Sopa de lletres: Troba les definicions o signes següents: 15

17 17. Escriu C (cert) o F (fals). Transforma les afirmacions falses en veritables o certes. - El so d una oreneta és més greu que el d una granota. - En una obra musical la intensitat dels sons pot variar. - El timbre d una flauta és diferent del d una trompeta. - Les figures rítmiques representen l altura del so. - Les dimensions i el material d un instrument en poden fer variar el timbre. - A més intensitat de so, menys risc de problemes auditius. - Les notes musicals representen la durada del so. 16

18 Unitat 6: La melodia. Els instruments aeròfons. 1. Construeix escales a partir de les notes següents i marca n els graus: 2. Assenyala quins graus són aquestes notes en l escala de do. Quins graus serien en l escala de fa? I en la de sol? 3. Quina diferència hi ha entre un interval melòdic i un interval harmònic? 4. Completa les frases següents: - Quan tres o més notes sonen simultàniament constitueixen un. - Una escala musical és - La posició de cadascuna de les notes d una escala s anomena Un interval és 5. Escriu en el teu quadern els acords que es formen a partir de les notes següents: mi, la, re, sol. 6. Quin és l ús habitual dels acords? 7. Per a què serveix l indicador de compàs? Especifica les funcions del numerador i del denominador. 8. Què volen dir els denominadors 2, 4, i 8? 9. Escriu les línies divisòries del següent fragment: 17

19 10. Completa amb figures o pauses els temps o compassos que falten en aquesta partitura. 11. Copia aquesta taula en el teu quadern i completa-la. Compàs Nombre de temps Figura d un temps 2/4 2 Negra 4/4 2/2 ¾ 12. Llegeix aquestes definicions curtes i completa-les amb el nom d un instrument de vent que correspongui a cada grup. - Instruments de llengüeta doble: les làmines xoquen entre elles per tal de produir el so. - Instruments de broquet: els llavis de l instrumentista creen la vibració que es converteix en so. - Instruments de llengüeta senzilla: el so es produeix quan la làmina vibra amb l aire. 13. Assenyala les embocadures que no corresponen a la família d instruments musicals dels aeròfons: a) Embocadura de bisell b) Embocadura de llavi c) Embocadura de canya o llengüeta d) Embocadura de membrana e) Embocadura de metall 14. Ara que coneixes el so de la major part dels instruments de vent, respon: T agradaria aprendre a tocar-ne algun en concret? Quin o quins prefereixes escoltar? 18

20 Unitat 7: El moviment. Els instruments electròfons. 1. Escriu al teu quadern tres situacions o objectes de moviment regular, com per exemple el rellotge,etc. 2. Escriu al teu quadern tres situacions o objectes de moviment variable, com per exemple la parada i l arrencada d un vehicle a motor, etc. 3. Relaciona els termes italians següents amb el tipus de moviment: a) Adagio Moviment regular d) Ritardando b) Allegro e) Vivace c) Moderato Moviment variable f)accelerando 4. Relaciona aquestes expressions de temps amb els significats corresponents. Presto Andante Adagio Allegretto Molt lent Animat Molt ràpid Lent 5. Quin aparell relacionaries amb l expressió I = 60? Quin és exactament el seu significat? 6. Què és un metrònom? Quan es va començar a fer servir? 7. Troba què és un sintetitzador. 8. Localitza a la sopa de lletres següent el nom de dotze instruments. 19

21 Unitat 8: La música popular. Les formes musicals. 1. Quin dels instruments següents no interpreta, normalment, música popular? a) Dolçaina b) Gaita c) Clarinet d) Txistu 2. Quines de les característiques següents correspon a la música popular o ètnica? a) Música per a ser escoltada a grans catedrals b) Música amb ritme regular i constant c) Música per a la dansa i el moviment 3. Què entens per forma musical? 4. Explica la diferència existent entre una forma binària i una ternària. 5. Escriu tres possibles formes ternàries. 6. Una frase binària A-A indica: a) Les dues frases són totalment diferents b) Les dues frases són exactament iguals c) Les dues frases són gairebé iguals Unitat 10: La melodia. Les agrupacions orquestrals 1. Escriu en un pentagrama les escales ascendents de sol i mi i les escales descendents de do, fa i si. Assenyala el grau de tònica, subdominant i dominant de cada escala. 2. Què anomenem tònica d una escala? 3. Com se n diu dels símbols que utilitzem per escriure notes alterades? 4. A què anomenem armadura en una obra musical? 5. Què és una orquestra simfònica? 6. Quines famílies d instruments formen una orquestra? 7. Diferencia una orquestra de corda d una orquestra simfònica. 8. Quin tipus d instruments formen una banda de música? 20

22 Unitat 11: El ritme. Els grups de cambra 1. Representa gràficament els moviments que realitzem per marcar els compassos de 4/4, ¾ i 2/4. 2. Els compassos que tenen com a numerador els nombres 2, 3 i 4 s anomenen: a) Compostos b) Simples c) Mètrics 3. Què és una orquestra de cambra? Per què rep aquest nom? 4. Completa: a) La música de cambra neix per ser interpretada en b) Els conjunts de cambra més habituals són 5. Saps quins instruments formen un quartet de corda? Unitat 12: El folklore. La textura musical. Els instruments antics 1. Raona la teva opinió: et sembla que val la pena interessar-se per la conservació del folklore de cada comunitat? Per què? 2. Quina és la diferència entre folklore i música escrita? 3. Quina de les característiques següents no és pròpia del folklore? a) Té el seu origen en el poble. b) Es transmet a través dels mitjans de comunicació. c) Hi tenen una rellevància especial el ritme i la melodia. 4. Busca informació sobre el clavicordi i el clavicèmbal. Fixa t i anota les diferències que hi trobis respecte el piano. 21

23 Unitat 13: La música i els mitjans de comunicació. Formes musicals I 1. Dels mitjans de comunicació que coneixes, hi ha algun que no utilitzi música? 2. Quins són els dos tipus de música emprats en el cinema? Explica ls breument. 3. Què entens per forma musical? 4. A quina forma correspon l estructura A-B-A-C-A-B-A? a) Tema amb variacions b) Rondó c) Forma heptagonal d) Lied desenvolupat Unitat 14: La música i la publicitat. Formes musicals II 1. Quins dels recursos següents no és propi en la publicitat? a) Estils de música relacionats amb els futurs clients del producte. b) Intervenció, com a reclam, d intèrprets famosos. c) Ús de tècniques d enregistrament sofisticades per oferir una bona qualitat de so. 2. La fuga és una forma: a) Homofònica, instrumental i imitativa b) Contrapuntística, imitativa i instrumental c) Melodia acompanyada, contrapuntística i imitativa Respon també el perquè de la teva resposta. Unitat 15: Música i tecnologia. La música escènica. Les agrupacions vocals 1. Diferencia un fonògraf d un gramòfon. 2. Classifica com a analògic o com a digital cadascun dels objectes següents: disc, CD, cassette, single. 22

24 3. Si tenim tres CD amb les inscripcions AAD en el primer, ADD en el segon i DDD en el tercer, quins dels tres tindrà, a priori, una millor qualitat d enregistrament i per què? 4. Quina de les manifestacions següents no correspon a la música escènica? a) Òpera b) Sarsuela c) Musical d) Concert simfònic e) Ballet 5. Què vol dir cantar a capella? 6. Què és un cor de veus mixtes? 7. Omple els buits del text amb les paraules següents: abastar, infantil, baix, soprano, tessitures, tenor, contralt, blanca, mezzosoprano, quantitat La veu es pot classificar en diferents., segons la.. de notes que pot. Per això, tenim la més aguda, anomenada, després la de contralt, el.., el baríton i la més greu, que és la del. Enmig de la soprano i la.. trobem la. Si les posem en ordre de greu a agut seria:.., baríton,..,.., mezzosoprano i La veu.. és la veu d un cor. 23