EL COST DE LA CAÇA DEL PORC SENGLAR EN LA MODALITAT BATUDA A CATALUNYA ÉS D UNS 64 MILIONS D EUROS

Transcripción

1 EL COST DE LA CAÇA DEL PORC SENGLAR EN LA MODALITAT BATUDA A CATALUNYA ÉS D UNS 64 MILIONS D EUROS L estudi, realitzat per la R.T. de la Federació Catalana de Caça a Barcelona revela dades tan significatives com els que costa cada senglar abatut i els de despesa anual directa que suporta cada caçador per practicar la caça del senglar. Per a tothom vinculat amb el món de la caça era evident que aquesta pràctica, en aquest cas del porc senglar, comportava uns costos elevats per als caçadors/colles senglaneres; no obstant això, fins ara no es disposava d unes dades concretes sobre la valoració econòmica real d aquestes despeses. Gràcies a l estudi elaborat per la Federació de Caça de Barcelona i coordinat per Santi Ferrón, el seu tècnic cinegètic, aquesta suposició s ha convertit en una realitat contrastable al posar sobre la taula unes dades fidedignes, específiques i que contemplen totes les despeses i variables aplicables a la caça del senglar en la modalitat de batuda al conjunt de Catalunya.

2 La proposta inicial d'aquest estudi va néixer pel neguit d'una sèrie de colles senglaneres d'osona (Colla del senglar de les Guilleries, Colla del senglar Rupit- Puit-Tavertet-Vilanova de Sau, Colla del senglar de l Esquirol) amoïnats per la despesa econòmica i veterinària que suposa mantenir els gossos del senglar. Després de valorar-ho, la Federació Catalana de Caça a Barcelona va decidir i proposar fer un estudi molt més ampli sobre l'esforç econòmic i social que suporta el col lectiu en la caça del senglar. L objectiu final d aquest estudi és disposar d unes dades contrastades d aquestes despeses per tal de posar en valor el treball i l esforç realitzat pels caçadors de Catalunya i els costos significatius que, any rere any, han d assumir. Aquest fet contrasta amb l escàs o nul suport rebut fins ara a l hora de dur a terme aquesta necessària labor de control cinegètic, que fins fa uns anys es podia considerar una activitat lúdica - esportiva, ètica i sostenible que afavoria el control poblacional de l espècie i alhora contribuïa a evitar els danys a l agricultura i la sinistralitat a les carreteres, però que en l actualitat, a causa de la sobrepoblació d aquests animals i la continua demanda i pressió per part de l administració i la pagesia per eliminar-los, ha esdevingut una obligació que comporta una important despesa econòmica, que en aquests moments assumeixen en la seva totalitat les diferents colles senglaneres. En aquest estudi s ha valorat detalladament el conjunt de despeses econòmiques derivades de la modalitat de caça de batuda, analitzant per una banda els costos que repercuteixen directament sobre els caçadors i per l altre, els diners que aporta la caça a altres col lectius que es veuen afavorits per l activitat cinegètica en general. De l estudi s extreuen unes xifres finals tan significatives com els 46 milions d euros derivats de la captura de senglars segons dades estadístiques recollides a la memòria cinegètica de Catalunya a la temporada , a les quals caldria afegir les dades estadístiques de captures del 25% de les àrees privades i àrees locals de caça, zones de caça controlada i reserves nacionals de caça captures no recollides en aquest estudi- que suposarien un augment d uns senglars abatuts més, situant en el número total d exemplars caçats a Catalunya en l esmentat període, generant un impacte econòmic final de milions d euros. Cal destacar que aquestes despeses no van a la baixa, al contrari, augmenten cada temporada a causa de l increment descontrolat del número de porcs senglars, que cada vegada troben més facilitats per a la seva reproducció, i la necessitat de realitzar més batudes, per tal de donar resposta a l elevat número de peticions de la pagesia i l administració, amb l objectiu de pal liar els danys provocats a l agricultura, la seguretat pública i la sanitat. Aquesta valoració econòmica s ha basat en l estudi de l activitat de 56 colles senglaneres de Barcelona de les zones de Montnegre - El Corredor, Serralada Litoral, Alt Berguedà, Guilleries-Collsacabra, Montseny i Moianès Bages; estandarditzant un model de colla senglanera en la qual, a cada batuda, hi participen de mitjana 24 caçadors de parada, 3 canilles acompanyades per tres

3 gossers i 23 gossos, unes dades mitjanes per colla extrapolables a altres zones i colles senglaneres de Catalunya. A més de les dades pròpies extretes de la informació de les colles, cal destacar la incorporació de dades externes com la memòria anual de l activitat cinegètica a Catalunya, elaborada per la pròpia Generalitat de Catalunya. Les colles assumeixen de mitjana un cost de anuals per la caça del senglar Fruit d aquest detallat i aclaridor estudi es desprenen dades tan aclaparadores com els1.325 de despesa per cada exemplar abatut, i d aquí s extrapolen unes despeses anuals per al conjunt dels integrants d una colla de comptant una mitjana de captures per temporada de 102 senglars per colla, en xifres de , ara superiors-. També cal destacar el còmput global de les despeses econòmiques anuals assumides de manera directa per cada caçador de senglars que superen els 3.000, això sense comptar altres tipus de despeses com el temps invertit en la cacera, que tal i com manifesten els responsables de l estudi cada vegada esdevé més una obligació que no pas la pràctica d una afició. Sorprèn també, per l elevat de la seva quantia, les despeses derivades de la creació de la primera canilla, que es situen per sobre dels aquí s inclouen els costos dels gossos, inscripció al nucli zoològic, construcció de la gossera i equipaments, remolc de transport, localitzadors i collars- o els gairebé anuals dedicats al manteniment de la canilla. El passat 16 de setembre la seu de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya va esdevenir l escenari de la primera presentació d aquest estudi que va comptar amb la participació, entre altres, dels presidents de la Federació Catalana de Caça i la R. T. de Barcelona, Sergio Sánchez i Joaquim Zarzoso respectivament, a més a més de presidents de diferents societats col laboradores de l estudi, alts comandaments del cos d Agents Rurals de Catalunya i representants de l administració, amb la Directora General de Forest, la senyora Montserrat Barniol, al capdavant i els directors dels serveis territorials de Barcelona, Catalunya Central i Girona i personal tècnic. En el decurs d aquesta presentació i exposades aquestes dades tan significatives, els responsables d impulsar i redactar aquest estudi van sol licitar a l administració més implicació i un necessari i innegable suport econòmic i logístic per tal de poder continuar col laborant de manera efectiva en el control d aquesta plaga, ja que en aquests moments la situació està esdevenint insostenible, tal i com va manifestar Joaquim Zarzoso, president de la R. T. de la FCC a Barcelona. També va demanar col laboració per poder fer pedagogia entre la societat en general i els nens en particular, sobre la veritable funció i figura dels caçadors, i finalment, el suport dels Agents Rurals, entre altres aspectes, a l hora de fer respectar les zones de batudes amb l objectiu d evitar riscos innecessaris, o un major control amb espècies com el porc vietnamita. Zarzoso, va afegir que a part de la despesa econòmica que suporta el col lectiu presentat en aquest estudi, també estaven assumint altres

4 despeses com la derivada de realitzar l estudi sobre la triquina en el senglar a la província de Barcelona i Girona, estudi realitzat conjuntament amb el Servei d'ecopatologia de fauna salvatge (Sefas), fet que demostra la gran preocupació i compromís dels caçadors federats en la vigilància activa i passiva de les espècies cinegètiques. Per la seva banda, Montserrat Barniol, Directora General de Forest, va felicitar als responsables de l estudi pel valuós treball realitzat i va donar la raó al col lectiu de caçadors en la seva demanda d un major suport per part de l administració en el control cinegètic del senglar, manifestant que cal trobar, entre tots plegats, solucions viables i sostenibles per a totes les parts. De fet, la Directora General de Forest va anunciar a la Fira del Caçador de Tàrrega del passat 25 de setembre, la redacció imminent d un pla interdepartamental amb la col laboració de caçadors i agricultors, per reduir la sobrepoblació d algunes espècies com el senglar, el conill o el cabirol. Barniol va reconèixer que l ecosistema s ha desequilibrat i aquesta situació només pot pal liar-se mitjançant una actuació conjunta de l administració, els agricultors i els caçadors. El pla inclourà aportacions no només d Agricultura, sinó també d Interior, per l afectació que aquests animals tenen en les vies públiques, i de Sanitat, per les malalties que poden comportar. També inclourà una valoració econòmica dels danys causats en l agricultura. El President de la Federació Catalana de Caça, Sergio Sanchez, va felicitar als responsables de l estudi i a la R. T. de Barcelona per la seva iniciativa i la seva magnífica feina. Va subratllar que la caça del senglar solia ser una activitat de lleure però a mesura que el problema s estén, els caçadors estan assumint econòmicament la prevenció dels danys als cultius (tasca de suport a propietats privades) i la prevenció dels accidents de trànsit amb espècies cinegètiques (tasca de suport de caràcter públic). Va lamentar que aquestes feines són poc reconegudes pels afectats i massa vegades atacades per col lectius animalistes que desconeixen l abast dels problemes d animals com el senglar, no solament a nivell de danys sinó també de seguretat alimentària amb risc de contagi de malalties a animals de granja destinats al consum humà com la triquina, a la qual el col lectiu caçador està fent front en solitari des de fa molts anys. Com no podia ser d una altre manera, la millor manera de dignificar la caça és aprofitar aquest recurs d alt valor culinari promocionant el seu consum i al finalitzar la jornada es va poder degustar un tast d embotits i cuina on els ingredients principals van ser el cérvol, el cabirol i el porc senglar.

5 RESUM DE LES PRINCIPALS CONCLUSIONS DE L ESTUDI Àmbit de realització de l estudi: Espai Colles Caçadors per batuda Canilles per colla Gossos per batuda Captures per batuda Montnegre - El Corredor 18 22,26 2,14 18,87 1,52 Serralada Litoral 7 17,56 2,17 18,51 2,35 Alt Berguedà 12 16,68 2,59 21,17 1,53 Guillaries - Collsacabra 5 39,09 5,96 31,63 4,38 Montseny 3 24,30 3,08 21,57 3,52 Moianès - Bages 11 23,09 2,98 24,71 2, ,83 3,15 22,74 2,56 Despeses creació primera canilla: Inscripció nucli zoològic 3.064,50 Construcció gossera i equipaments ,00 Gossos 1a canilla ,00 Remolc transport gossos 3.400,00 Localitzador gossos i collars 3.129,00 TOTAL ,50 Despeses anuals manteniment canilla: Manteniment de 13 gossos adults (294,58 x 13) 3.829,54 Reposició de 2 gossos joves (642,30 x 2) 1.284,60 Pèrdua d un gos per mort accidental 1.820,62 Despeses veterinàries ordinàries 1.000,00 Lloguer terreny gossera 1.200,00 Despeses manteniment instal lacions 400,00 Subministrament d aigua i electricitat 400,00 Amortització despeses primera canilla 3.688,15 TOTAL ,91

6 Despeses anuals compartides de la colla senglanera: Taxa matrícula àrea privada de caça (2.500 ha) 206,25 Assegurança RC àrea privada de caça (0,54 x ha) 1.350,00 Pla tècnic de gestió cinegètica (amortització 4 anys) 112,50 Renovació anual de quatre plaques de senyalització de camins 35,00 Lloguer local escorxador senglars 1.200,00 Condicionament local escorxador (amortització 15 anys) 200,00 Subministrament d aigua 200,00 Subministrament de llum 300,00 Analítica mostres de triquina (102 senglars x 8 ) 816,00 Eliminació despulles senglar (12,6 /senglar) 1.285,20 Despeses veterinàries lesions senglar (2.108,97 x 3 c.) 6.326,91 TOTAL ,86 Despeses anuals individuals de cada caçador: Llicència anual de caça 27,10 Llicència federativa autonòmica 22,75 Assegurança RC (Premium CAT) 48,25 Emissora (amortitzable a 6 anys) 20,00 Cànon emissora 3,00 Permís d armes (renovació cada 5 anys) 16,80 Quota anual àrea de caça 150,00 Armes (1 rifle amb mira òptica amortitzable a 10 anys) 190,00 Munició (2 caixes de 20 bales x 40 caixa) 80,00 Equipament vestuari i complements 250,00 Amortització vehicle transport (40 dies caça x 11 dia) 440,00 Combustible (40 dies caça x 20 gasoil x dia) 800,00 Restauració (40 dies caça x 25 esmorzar/dinar x dia) 1.000,00 TOTAL 3.047,90 Despeses anuals generades per cada colla senglanera: Despeses anuals caçadors / parada (24 x 3.047,90 ) ,60 Despeses anuals caçadors / gosser (3 x 3.047,90 ) 9.143,70 Despeses anuals canilles (3 x ,91) ,73 Despeses anuals compartides colla ,86 TOTAL ,89

7 Cost econòmic per porc senglar abatut: Cost de la captura d un porc senglar en batuda Despeses totals colla ,89 : 102 captures 1.325,43 Cost global dels senglars abatuts temporada de caça 2014/2015 : Cost de les captures de senglar a Catalunya 2014/15 en modalitat de batuda senglars x 1.325,43 /senglar senglars x 1.325,43 /senglar Estudi sobre la valoració econòmica de la caça del porc senglar en la modalitat de batuda a Catalunya en la temporada 2014/15 La Directora General de Forest, la Sra. Montserrat Barniol, juntament amb els Directors dels Serveis Territorials de Girona, Barcelona i la Catalunya Central, el president de la FCC el Sr. Sergi Sánchez, i el president de la R.T. de la FCC a Barcelona el Sr. Joaquim Zarzoso.