PLANEJAMENT TERRITORIAL I SECTORIAL

Transcripción

1

2 1 PLANEJAMENT TERRITORIAL I SECTORIAL Pla Territorial de les Comarques Centrals. Sistema d assentaments Àmbit del Moianès sistema del Bages Estratègia de creixement moderat Recomana l adopció de mesures per protegir petits nuclis: manteniment de l activitat agrària potenciar creació de distintius d origen i qualitat alimentària potenciar la creació de microempreses relacionades amb els productes de la zona potenciar una xarxa de telecomunicacions de qualitat fomentar petites promocions d habitatge protegit per a joves revalorització del patrimoni cultural i natural facilitar l acolliment de turisme rural i cultural facilitar l establiment d activitats professionals o artesanes fomentar la implantació del transport col lectiu

3 2 PLANEJAMENT TERRITORIAL I SECTORIAL Pla Territorial de les Comarques Centrals. Sistema d assentaments El PTCC estructura els espais oberts en: sòl de protecció especial sòl de protecció territorial sòl de protecció preventiva 4 àmbits de PEIN (AD PTCC Set.2008) que donaran lloc al futur PEIN del Moianès i q la Riera de Muntanyola

4 3 PLANEJAMENT TERRITORIAL I SECTORIAL Pla Territorial de les Comarques Centrals. Espais PEIN Modificació del Pla d Espais d Interès Natural (Novembre 2010) Creació del PEIN del Moianès i la Riera de Muntanyola

5 4 PLANEJAMENT MUNICIPAL VIGENT Pla General d Ordenació Urbana (PGOU 85). Sòl no urbanitzable Pla General d Ordenació Urbana (PGOU) ad 04/05/1983 executivitat 21/11/1984 publicació 23/01/1985 Classificació del sòl: Urbà Urbanitzable No Urbanitzable rústec út de valor ecològic-paisatgístic rústec de valor històric-artístic o arqueològic sòl d interès agrícola o ramader PEIN Altres activitats

6 5 PLANEJAMENT MUNICIPAL VIGENT Pla General d Ordenació Urbana (PGOU 85). Sòl urbà i urbanitzable QUALIFICACIÓ DEL SÒL URBÀ ZONES Residencials Zona de casc antic Eixample (intensitat I i II) Desenvolupament urbà (subzones A,B,C,D) Transició T i ió Industrial a Residencial Industrials Intensiva Extensiva Serveis comercials i industrials SISTEMES Zones verdes Equipaments

7 6 CLASSIFICACIÓ DEL SÒL I CREIXEMENTS Pla General d Ordenació Urbana (PGOU 85). Àmbits de gestió

8 7 ESPAIS LLIURES I EQUIPAMENTS URBANS La xarxa d espais i equipaments públics. L espai social Els equipaments esportius al sud de la carretera. Els equipaments són suficients. No hi ha dèficits apreciables Manca de titularitat t pública dels terrenys Falta vertebració urbana dels espais públics. La carretera pot ser l eix vertebrador est-oest

9 8 Evolució de la població i l habitatge 1. Creixement de la població, % 62% 57% 54% 51% 38% 41% 46% 0% 20% 40% 60% 80% 100% Principals Altres Piràmide d edats, 2013 CARACTERÍSTIQUES DEMOGRÀFIQUES 1. Un municipi que comença a notar els efectes de la crisi en el creixement 2. Una estructura d edats en que els més joves i els més grans tenen un bon pes A l inici del PGO hi havia aproximadament habitatges i al segons el cens 4. L habitatge principal -6,0% -4,0% -2,0% 0,0% 2,0% 4,0% 6,0% guanya pes tot i que supera el 60% ben just Dones Homes 5. En les 4 últimes dècades s ha construït el 62% dels 25,0% habitatges t 20,0% 15,0% 10,0% 5,0% 0,0% 13,5% Abans 1900 a de ,7% 6,2% 6,1% 3,3% 3,5% 1921 a a a a ,8% 1971 a ,2% 1981 a ,7% 1991 a ,9% 2002 a Els edificis d habitatge unifamiliar són els dominants (81%) i entre el 2001 i el 2013 el 45% de l habitatge acabat era unifamiliar 4. Evolució del pes de l habitatge principal, Antiguitat dels habitatges, 2011

10 70,0% 60,0% 50,0% 40,0% 30,0% 20,0% 10,0% 0,0% 9 CARACTERÍSTIQUES SOCIOECONÒMIQUES Sectors d activitat, ocupació de la població, atur i capacitat econòmica 1. Evolució de les empreses segons sector d activitat, 4t trimestre 2008 i ,9% 4,3% 16,3% 18,7% 12,4% 9,6% 62,2% 62,7% Agricultura Indústria Construcció Serveis 2. Població ocupada segons sector, % 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0% 9% 3% 1% 38% 34% 29% 11% 14% 7% 53% 57% 42% Agricultura Indústria Construcció Serveis 4T/2008 4T/ Capacitat econòmica de la població (euros per habitant), Taxa d atur registrat, i 2. Els serveis són els que més empreses concentren i població ocupa 3. El municipi té menys capacitat econòmica que la mitjana provincial i a partir del 2009 disminueix molt més que la provincial 4. L atur comença a augmentar força a partir del 2009 i al 2014 ja era de quasi el 12%; amb tot és menor que la mitjana provincial , , , , ,00 20,00 15,00 10,00 5,00 5. Els beneficiaris de prestacions per desocupació disminueixen en nombre amb el pas dels anys , , Moià Província de Barcelona Moià Província Barcelona Beneficiaris de prestacions per desocupació, (mitjana) Beneficiaris

11 10 Nivell de gestió i desenvolupament urbanístic DESENVOLUPAMENT URBANÍSTIC

12 11 Nivell de gestió i desenvolupament urbanístic DESENVOLUPAMENT URBANÍSTIC ASPECTES DEL DEBAT 1.- Els sectors beig no han iniciat la gestió i són la majoria. Si són Sòl Urbanitzable s han de repensar? Si són Sol urbà, millor mantenir-los i ajustar 2.- Els àmbits groc tenen pendent completar la gestió. A la majoria els falta part de la urbanització. Cal repercutir les càrregues als particulars o seran a càrrec del pressupost municipal? 3.- Hi ha uns àmbits residencials qualificats amb un potencial d habitatges molt elevat de habitatges 4.- Àmbits amb pendents o situats en punt molt visibles i exposats s han shande mantenir? 5.- El sòl industrial qualificat es necessari?

13 12 Creixement de població i nombre d habitatges Estimacions de població, Estimacions de llars, LES PREVISIONS DE CREIXEMENT En els propers 15 anys, Moià creixerà però a menor ritme de l experimentat entre el 2001 i el La població podria oscil lar entre els i habitants segons escenari. El nombre de noves llars variarà en funció de si es recupera la tendència més habitatges per menys persones o si s estronca Baix Mitjà Alt Baix Mitjà Alt L habitatge principal podria oscil lar entre els i els Població Llars Baix Mitjà Màxim Baix Mitjà Màxim Però el POUM ha de considerar la producció total d habitatge, no només el principal. S estaria parlant d entre i habitatges

14 13 Nivell d execució i context EL NIVELL D EXECUCIÓ I BUITS URBANS 92'70 Sòl ocupat en Ha 36'84 19'59 1'70 Sectors de Pla Parcial Unitats d actuació Modificacions de PG Urbanització Sòl ocupat Habitatges Edificats Vacants 375 Sectors de Pla Parcial Unitats d actuació Modificacions de PG Urbanització Vacants Sectors de Pla Parcial Unitats d actuació Modificacions de PG Urbanització Quadre dels sectors i polígons actuació residencial i grau de desenvolupament Àmbits Sòl ocupat Habitatges Edificats Vacants Sectors de Pla Parcial 36' Unitats d actuació 19' Modificacions de PG 1' Urbanització 92' totals 150' Comparativa del nombre d habitatges Potencial actual Habitatges actuals Demanda estimada Necessitats de Noves llars Potencial del planejament Els sectors urbanitzables estan sobre -dimensionats sobre (1) Suposa un 86% de tot el parc actual (1) Descomptant el 338 de la urbanització

15 14 EL NIVELL D EXECUCIÓ I BUITS URBANS Plànol amb sectors i unitats d actuació pendents d execució DADES GENERALS Àmbits no executats 2 Sectors de SNP No delimtat 3 Sector de Urbanitzable delimtat + 2 sectors amb Pla parcial i cessions 5 Unitats d actuació Fases B2 i B3 urbanització Montví Àmbits urbanitzar o a Àmbits urbanitzar o a completar 2 sectors industrials 7 Unitats d actuació Fase A de la urbanització Montví

16 15 Esquema del model urbà i disfuncions DISFUNCIONS DE LA SITUACIÓ ACTUAL

17 16 Qualitat vertebradora de l espai públic urbà NIVELL DE VERTEBRACIÓ URBANA

18 17 EL PATRIMONI CULTURAL I NATURAL Qualitats vertebradores del patrimoni cultural i natural PATRIMONI CULTURAL Segons Catàleg de Patrimoni Cultural Immoble de la Generalitat: 106 elements catalogats de patrimoni arquitectònic 16 elements catalogats de patrimoni arqueològic Grau de protecció: BCIN (Bé Cultural d Interès Nacional): 9 elements BCIL (Bé Cultural d Interès Local): 42 elements PATRIMONI NATURAL Dolmen de Puig-Rodó Dolmen de La Grossa Coves del Toll i Teixoneres Arbre monumental: Roure del Mesot

19 18 Propostes d Avanç de Planejament ALTERNATIVA 1

20 19 Propostes d Avanç de Planejament ALTERNATIVA 2

21 20 Propostes d Avanç de Planejament ALTERNATIVA 3

22 21 Propostes d Avanç de Planejament ESQUEMA DE VERTEBRACIÓ

23 22 Propostes d Avanç de Planejament ESQUEMA DE MODEL URBÀ

24 21 PLANEJAMENT TERRITORIAL I SECTORIAL Pla Territorial de les Comarques Centrals. Espais oberts