XX Setmana de la Prevenció Fundació Mútua General de Catalunya

Tamaño: px

Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "XX Setmana de la Prevenció Fundació Mútua General de Catalunya"

José Manuel Ayala Sánchez
hace 6 años
Vistas:

1 XX Setmana de la Prevenció Fundació Mútua General de Catalunya 27 d abril a les 19 h La dieta en situacions especials Ponent: Dra. Olga Sabartés. Geriatra. Hospital del Mar de Barcelona Pàgina 1

2 LA DIETA EN SITUACIONS ESPECIALS L alimentació en la gent gran L envelliment és un procés progressiu i natural que cada persona experimenta amb diferent intensitat. Les persones que arriben a una certa edat s enfronten amb problemes físics, psíquics i socials que són conseqüència dels canvis biològics propis de l edat i que moltes vegades els condicionen per a portar a terme un acte tan natural com és menjar cada dia. Amb el pas del temps hi ha funcions fisiològiques que pateixen importants modificacions, la major part són degudes a malalties o trastorns que afecten la salut. També es produeixen canvis que són només deguts al procés d envelliment: Canvis biològics Canvis en la composició corporal, disminueix la massa muscular i augmenta el percentatge de greix. Disminueix la massa òssia, sobretot en les dones després de la menopausa, donant lloc a un increment en la fragilitat òssia i major risc de fractures. Disminució de l aigua corporal total, que afecta la dilució dels medicaments i a la regulació tèrmica, fent que siguin més susceptibles a la deshidratació. L alimentació està en relació directa amb la salut en aquesta etapa de la vida, ja que ben orientada pot retardà alguns canvis propis de l envelliment. En les necessitats nutritives són molt importants la facilitat per a la masticació, la facilitat per a digerir, l estat emocional, l activitat física i la salut mental. Tots aquests canvis, independentment del seu origen, afecten d una manera o altra a la fisiologia de la nutrició i/o a l alimentació. Canvis sensorials Són molt freqüents els canvis en gust, olfacte o oïda deguts, fonamentalment, a l atrofia de les papil les gustatives. La sensibilitat pel dolç o el salat es modifica i, en molts casos, porta a consumir productes excessivament salats o ensucrats. Pàgina 2

3 Canvis gastrointestinals En la gent gran la resposta normal de la gana es troba alterada, degut a modificacions hormonals i metabòliques. També es produeix una disminució de les secrecions digestives: salivals, gàstriques, pancreàtiques i intestinals. Això dóna lloc a una disminució de l absorció de determinats nutrients, els més afectats són el ferro i el calci. Un altre problema és la pèrdua de les peces dentals, que obliga a limitar la trituració bucal i les digestions es tornen més pesades i lentes. Això fa que moltes vegades es rebutgin alguns aliments fonamentals per a una bona nutrició. L estrenyiment és un altre problema força freqüent, degut a diversos factors: disminució de la mobilitat intestinal, disminució de la mucosa intestinal, falta d exercici... Canvis neurològics L Alzheimer, el Parkinson i la demència senil condicionen de manera molt important el desenvolupament de la vida de la gent gran en tots els sentits. L efecte d aquests trastorns sobre l alimentació varien molt i poden anar des de petites manies fins a greus trastorns que poden incapacitar a la persona per menjar sola. Factors psicosocials que afecten la nutrició Aquests factors són difícilment modificables, ja que són producte de la societat actual. Mantenir una nutrició adequada en situacions d aïllament social és difícil, moltes vegades s acompanyen d impediments físics per anar a comprar, cuinar, etc. Tot això por donar lloc a dietes desequilibrades. La depressió que acompanya la sensació de pèrdua de productivitat, de mobilitat i d imatge corporal suposa un altre problema. Quins són els requeriments nutricionals en aquesta etapa de la vida? (Recomanacions de la RDA nord-americana i la Reference Nutrients Intake for the European Community) Les necessitats calòriques, expressades amb calories, són les següents: Home i dona de anys, unes i 1.780, respectivament Home i dona de anys, unes i 1.680, respectivament Home i dona de anys, unes i 1.650, respectivament Home i dona de més de 75 anys, unes i 1.600, respectivament Pàgina 3

4 L experiència ha demostrat que en aquest grup de població és més perjudicial la ingesta reduïda que un lleuger excés de pes. Aquestes xifres poden ser lleugerament menors en cas de molt poca activitat, però mai per sota de calories. Les proteïnes han de constituir un 12-13% de les calories totals (només un d origen animal i amb poques grasses); s ha d assegurar l aportació adequada, sobretot en cas de patir una malaltia crònica o bé en cas de gent gran que viu sola. La recomanació és de 0,75 g/kg, igual que la resta de població. Els estats de mancança poden donar lloc a greus trastorns: alteracions cutànies, edemes o fatiga, que poden agreujar l estat de salut. Els hidrats de carboni han de constituir el 55-60% del valor total calòric de la dieta. La disminució de la tolerància a la glucosa aconsella dietes amb alt contingut de carbohidrats complexos i fibra (cereals integrals i verdura). Els greixos, el 30%, preferiblement amb greixos d alt valor qualitatiu, els àcids grassos monoinsaturats (oli d oliva i vegetals en general), per tal d assegurar l aportació de vitamines liposolubles. Pel que fa als minerals, és important assegurar les quantitats adequades de minerals en general i, en especial, de ferro, zinc i calci. Les necessitats de vitamines i minerals no es redueixen amb els anys. S aconsellen fruites, verdures i hortalisses de fulles verdes. El calci és fonamental per la gent gran, ja que una aportació insuficient ens porta a la fragilitat de l esquelet i a incrementar el risc de fractures. Objectius d una dieta per a gent gran Les dietes han de ser senzilles i fàcils de preparar. Els aliments han de tenir una presentació agradable. Fraccionar-la en 4 o 5 àpats diaris. L últim àpat serà lleuger. Els líquids i sucs es prendran entre els àpats. Es preferible el consum de quantitats moderades d aigua mineral sense gas amb els menjars. Es permès el consum de petites quantitats de vi, si forma part del costum i no hi ha contraindicació mèdica. Cal moderar el consum de cafè i begudes excitants. L hora de menjar ha de ser un acte de convivència i relació social. És important que els aliments aportin salut i que la seva degustació es realitzi dins d un marc agradable. Mantenir en el possible els hàbits i gustos personals. Pàgina 4

5 Problemes més freqüents Mals hàbits alimentaris No és fàcil canviar els costums alimentaris, sobretot si estan instaurades certs costums de tota la vida. S ha d adequar l alimentació a cada situació, tenint en compte tots els requeriments nutricionals. Anorèxia Entre la gent gran són molt freqüents els estats de desinterès i apatia, a vegades derivats de sensacions d inutilitat. Això sol projectar-se amb modificacions de les pautes alimentàries. Deixen de menjar o bé mengen de manera selectiva. Pobresa La situació econòmica condiciona de manera molt important totes les situacions de la vida i també l alimentació. L estratègia dietètica ha de tenir en compte aquest aspecte i entendre que es poden cobrir les necessitats alimentaries amb pocs diners. Malalties És molt important individualitzar la dieta tenint en compte les malalties associades i la presa habitual de fàrmacs. Pàgina 5

Documentos relacionados

ALIMENTS I NUTRIENTS

ALIMENTS I NUTRIENTS NUTRICIÓ Funció vital per la qual els organismes obtenen i després fan servir els materials necessaris per a viure. Materials plàstics: són aquells que proporcionen les substàncies