Dictamen final sobre el Pla Estratègic de Turisme de Barcelona

Transcripción

1 Dictamen final sobre el Pla Estratègic de Turisme de Barcelona Aprovat pel Plenari del Consell de Ciutat 22 de novembre de 2010

2 Context El document estratègic Consell de Ciutat: rol, organització i línies de futur, aprovat pel plenari del Consell el 17 de juliol del 2008, dins l apartat d agenda temàtica, recull el turisme com un dels temes d interès per treballar durant el període Tot i que l Ajuntament de Barcelona no va demanar al Consell de Ciutat que participés en l elaboració del Pla estratègic de turisme que estava redactant amb el propòsit d identificar les principals línies de treball i fer front als importants reptes actuals i futurs, el Consell de Ciutat màxim òrgan consultiu i de participació en el debat dels afers principals de la ciutat, conscient de la importància estratègica que per a la ciutat té el model turístic, va considerar que podia fer una contribució útil i positiva a la seva elaboració. Per aquesta raó es va crear la Comissió de Turisme del Consell de Ciutat. El seu objectiu era dictaminar sobre el procés d elaboració del Pla, fer aportacions a la fase de diagnosi i analitzar el contingut de la proposta de Pla estratègic. El mes d abril del 2009, el Consell va demanar la seva incorporació al procés participatiu. Durant els mesos d abril i maig, diferents membres de la Comissió de Treball es van integrar en les comissions de treball de la fase de diagnosi constituïdes per l Oficina del Pla. La Comissió de 2

3 Treball del Consell va elaborar un dictamen, aprovat pel plenari del Consell de Ciutat el 26 de gener del 2010, en què es recullen les aportacions i recomanacions a la diagnosi del Pla estratègic. Posteriorment dins la fase de proposta del procés de redacció del Pla, que tenia com a finalitat recollir propostes d actuació concretes, la Comissió de Treball va decidir no participar-hi a causa de la metodologia que l Oficina del Pla tenia prevista per recollir les esmentades propostes, atès que va considerar que no corresponia al Consell de Ciutat la funció de proposar actuacions concretes. Es va acordar, doncs, comunicar per escrit aquesta decisió al coordinador del Pla, i es va indicar que un cop es rebés l esborrany final del Pla es reprendria la feina iniciada per fer-ne una valoració. A finals del mes de juliol, els membres de la Comissió de Treball van rebre de l Oficina del Pla el document Proposta estratègica i Programa d actuació (del 20 de juliol del 2010), amb què conclou el procés d elaboració del Pla estratègic de turisme. El 7 de setembre es va reunir la Comissió de Treball amb l objectiu d aprovar el Pla de treball per analitzar el contingut del document final i emetre el dictamen corresponent. La Comissió va ser informada que el document s havia presentat al Comitè Executiu de Turisme de Barcelona i que es presentaria l 1 d octubre del 2010 al plenari municipal per tal de procedir a posar en marxa el Pla. Davant dels terminis breus previstos en aquest calendari, la Comissió va decidir no emetre un dictamen perquè no es podia presentar a l aprovació del 3

4 plenari del Consell de Ciutat abans que el Pla fos informat al plenari municipal. Posicionament del Consell de Ciutat Una vegada finalitzat el procés d elaboració del Pla estratègic, i després de rebre el document final Proposta estratègica i Programa d actuació , el Consell de Ciutat decideix emetre aquest informe per tal d expressar el seu posicionament. En primer lloc, el Consell de Ciutat posa de relleu la valuosa i intensa feina realitzada per l Oficina del Pla Estratègic de Turisme a l hora de coordinar la participació de totes aquelles institucions i entitats que han aportat idees i propostes. El Consell de Ciutat, a més, confia que la posada en marxa d aquest Pla permeti donar resposta als importants reptes actuals i futurs pel que fa al turisme i al seu encaix en el model de ciutat. En segon lloc, el Consell de Ciutat valora positivament la metodologia de la primera fase de treball, així com el document de diagnosi resultant, sobre el qual va elaborar un dictamen que l Oficina del Pla va rebre i va tenir en compte. En tercer lloc, el Consell de Ciutat creu que el document final Proposta estratègica i Programa d actuació , fruit de la segona fase va més enllà del que escau a un pla estratègic, ja que entra en uns nivells de detall que reflecteixen una voluntat 4

5 d exhaustivitat i que responen més aviat a una orientació més de programació concreta que de planificació estratègica. El Consell de Ciutat és del parer que hauria estat més adequat un document de síntesi, que permetés un enfocament veritablement estratègic del turisme a la ciutat. En quart lloc, el Consell de Ciutat lamenta que no s hagi pogut implicar en la fase final d elaboració del Pla, ja que, tal com recull el document Consell de Ciutat de Barcelona: rol, organització i línies de futur, la funció del Consell consisteix a centrar-se en les estratègies, allunyant-se de les aportacions concretes i observant la situació des de la globalitat i no amb visió de ciutat sectorialitzada. En cinquè lloc, el Consell de Ciutat posa de manifest que el calendari molt ajustat no ha permès iniciar un procés de debat del document que conclou amb l elaboració del Pla estratègic de turisme i que, per tant, no ha pogut elaborar un dictamen final sobre les estratègies del Pla. A més, el Consell subratlla que, si bé ha anat rebent informació sobre el procés d elaboració del Pla estratègic de turisme i ha pogut disposar dels documents que s han anat elaborant, no s ha fomentat una dinàmica realment participativa que generés un debat i que permetés expressar les aportacions del Consell. Per consegüent, lamenta que el Consell de Ciutat, que és el màxim òrgan consultiu i de participació de l Ajuntament de Barcelona i, per tant, un àmbit que recull moltes sensibilitats, no hagi pogut desenvolupar en aquesta ocasió adequadament la seva comesa. 5

6 En sisè lloc, el Consell de Ciutat considera molt important que en el futur se l tingui en compte a l hora d emetre recomanacions i propostes sobre temes estratègics de la ciutat, que es recordi quin és el seu rol i que es faciliti una dinàmica participativa amb els terminis adequats per generar un debat ric entre els seus membres. És important recalcar que, si bé el Consell de Ciutat ha col laborat en alguns temes (com ara el Pla director de participació ciutadana o el Procés de transformació urbanística de la Diagonal), a instàncies del mateix Ajuntament, coordinant els calendaris respectius per tal de poder treballar i debatre els temes en condicions idònies, en el cas del Pla estratègic de turisme, la situació ha estat diferent: el mateix Consell, atès que es tracta d un tema estratègic per a la ciutat, va considerar important involucrar-s hi, però la dinàmica participativa establerta pels responsables del Pla ha condicionat i limitat la incidència que hi ha pogut tenir el Consell. En setè lloc, el Consell de Ciutat vol alertar sobre el silenci que guarda el Pla estratègic sobre dos aspectes clau que condicionaran la seva incidència real al model turístic. Per una banda, hi manca un compromís polític que assumeixi de manera explicita els reptes i que es comprometi a recórrer aquest camí de transformació marcat pel Pla; per altra, no s hi fa cap menció dels recursos econòmics necessaris per al desplegament de les diferents línies d acció. El Consell de Ciutat creu fermament que aquesta omissió suposarà un entrebanc a la materialització del canvi que persegueix el Pla. 6

7 Finalment, quan en el futur el Consell de Ciutat participi per iniciativa pròpia en temes estratègics, entenem que caldrà que les diferents parts implicades s esforcin al màxim per definir amb més precisió la dinàmica a seguir i que l adoptin, a més de garantir la posada en marxa d un debat veritablement efectiu. 17 de novembre de