XAVIER SALES I TORRENT

Transcripción

1 PLA ESPECIAL DE MILLORA URBANA, DE REORDENACIÓ DEL SECTOR, (UNITAT D ACTUACIÓ RESIDENCIAL) ADJACENT A L ÀMBIT DEL PLA PARCIAL INDUSTRIAL AI-47 DE LA VILA DE PIERA. XAVIER SALES I TORRENT -Arquitecte- Casp, 56 1er.1a Barcelona. Tel Fax xsales@xaviersales.com NIF: D LLUIS HUMET Advocat- Pau Casals Barcelona. Tel lluishumet@icab.es

2 A. MEMÒRIA. 1. Introducció. 2. Oportunitat, contingut i encaix jurídic del Pla Especial de Millora. 3. El Planejament vigent. 4. Estat actual, territori, topografia, infraestructures existents i estructura de la propietat. 5. Característiques del terreny i aptitud per a l edificació. 6. Objectius del document del Pla Especial de Millora. 7. Proposta de ordenació. Memòria social. 8. Informe ambiental i estudi de mobilitat. 9. Infraestructures urbanístiques i avaluació dels costos de urbanització. 10. Normativa. 11. Informe de sostenibilitat econòmica, sistema d actuació, garanties del promotor, pla d etapes i viabilitat del planejament. 12. Quadre de superfícies, cessions de sistemes en el planejament derivat i aprofitament urbanístic. XAVIER SALES I TORRENT -Arquitecte- Casp, 56 1er.1a Barcelona. Tel Fax xsales@xaviersales.com NIF: D LLUIS HUMET Advocat- Pau Casals Barcelona. Tel lluishumet@icab.es

3 1. INTRODUCCIÓ. Piera forma part de la comarca de l Anoia i és el terme municipal més extens. Limita al nord amb Castellolí i el Bruc, al sud amb Sant Sadurní d Anoia, a l est amb Masquefa, a l oest limita amb Cabrera d Igualada, al nord-est amb els Hostalets de Pierola, al nord-oest amb els termes de la Pobla de Claramunt i Vallbona d Anoia, el sud-est amb Sant Llorenç d Hortons i al sud-oest amb Torrelavit. La seva situació al sud-est de la comarca de l Anoia el fa limítrof amb l Alt Penedès, les terres del sud del terme tenen les mateixes característiques que les penedesenques. Té una superfície de 57 3 km2 i compta amb una població de més de habitants. La població activa reparteix les activitats entre la indústria, agricultura de secà, amb predomini de la vinya, amb DO Penedès, i el cereal. En el camp de la indústria, des del 1990 s'està desenvolupant la industrialització del polígon industrial. A Piera, el problema que es presenta és el de les urbanitzacions. Degut a la manca d una planificació del territori, moltes àrees no urbanitzades s han transformat en petits nuclis de població. Aquest és el cas de l àmbit que afecta a aquest planejament que correspon al barri del Bedorc. Les Normes Subsidiàries de Piera, qualifiquen l àmbit situat a l est de la carretera entre Piera i St. Sadurní d Anoia (en el àmbit corresponent al barri del Bedorc) com a àmbit industrial corresponent al sector apte per urbanitzar AI-47 a desenvolupar mitjançant Pla Parcial. A l interior d aquest àmbit defineix un subsector a desenvolupar mitjançant Pla Especial Residencial i per tant com a sol urbà, corresponent a la zona 8, ciutat jardí intensitat 4. Aquest àmbit correspon estrictament en forma i dimensió amb dues parcel les de dos habitatges unifamiliars existents en el moment de la redacció de les Normes Subsidiàries. La redacció del Pla Parcial Industrial va proposar un ajust de límits per tal de racionalitzar els recorreguts viaris. Això va provocar un conveni entre els diferents propietaris dels dos àmbits. Aquest conveni que es va aixecar a públic mitjançant una aprovació en plenari municipal i donant-li publicitat oficialment, s adjunta a aquesta memòria com a annex 1. Aquest conveni entre propietats, determinava que a canvi d una regularització en els límits, el Sector Industrial es feia càrrec de les cessions corresponents de zona verda i equipaments així com dels costos de redacció del Pla Especial Residencial i dels costos de urbanització de l àmbit objecte de regularització. De la mateixa forma s afegien altres condicions, d escomeses individualitzades per parcel la, reposició de tanques, etc.

4 El creixement de població i d activitat econòmica que ha sofert el conjunt de Catalunya i en particular el segon i tercer cinturó de l Àrea Metropolitana de Barcelona, provoca el replanteig de molts dels criteris emprats fins el moment respecte a les previsions de creixement dels diversos municipis. El municipi de Piera es troba dins del procés de revisió del seu planejament general i en particular en la redacció d un nou POUM. En el avanç de planejament presentat, tant el sector industrial AI-47 com el subsector residencial es mantenen amb els mateixos paràmetres previstos a les NNSS. La formulació i tramitació d aquest document es basa en la regulació normativa i els continguts del planejament vigent, Normes Subsidiàries de Piera i de la resta de legislació urbanística i sectorial que l hi és d aplicació. En particular el Text Refós Llei d Urbanisme, DL 1/2005 i el Reglament de Planejament Llei d Urbanisme Decret 305/2006 del 18 de juliol així com Decret Llei 1/2007 de mesures urgents en matèria d urbanisme que modifica en alguns aspectes el Decret 305/2006 per tal d adaptar-se a la Llei del Sòl espanyola.

5 2. OPORTUNITAT, CONTINGUT I ENCAIX JURÍDIC DEL PLA ESPECIAL DE MILLORA. La voluntat de desenvolupar el Pla Especial Residencial, per part dels seus propietaris, per tal de consolidar els drets que els hi atorga les NNSS actualment en vigor, aprofitant l impuls que el desenvolupament del sector apte per urbanitzar AI-47 colindant provoca és el que determina la redacció d aquest planejament. El contingut d aquest document, seguint el que disposa el Text Refós de la Llei d Urbanisme i el seu Reglament, i d acord amb les disposicions del Decret 1/2007 de mesures urgents en matèria d urbanisme és el següent: Memòria, que desenvolupa els conceptes vinculats a l estructura i situació dels terrenys, el seu règim jurídic i qualificació, així com els objectius definits en la proposta. Els plànols de informació, topografia, serveis i estructura de la propietat. Els plànols d ordenació amb les característiques de la proposta, alineacions i rasants zonificació i ordenació proposta. Les reserves de sistemes al estar efectuades dins del desenvolupament del sector AI-47 implica la reproducció parcial d aquest document esmentat. La valoració dels costos de implantació així com de les infraestructures associades a l accessibilitat de l àmbit definit estan inclosos en els costos estudiats del Sector Ai-47. Agenda, viabilitat econòmica del pla i estudis ambientals, d ordenació de la mobilitat generada, així com l informe de sostenibilitat econòmica. Les normes urbanístiques que adeqüen a aquest àmbit de planejament les determinacions de les Normes Subsidiàries.

6 Aquest document de planejament s avé al que disposa el Text Refós de la Llei d Urbanisme, en particular en la transitòria segona diu: DISPOSICIONS TRANSITÒRIES Segona Adaptació del planejament urbanístic general i reserves de sòl per a habitatges assequibles i de protecció pública 3. Si no hi ha un pla d ordenació urbanística municipal o un programa d actuació urbanística municipal adaptats a les determinacions d aquesta Llei, les modificacions dels instruments de planejament urbanístic general, el planejament urbanístic derivat i llurs modificacions poden establir reserves de sòl per a habitatges assequibles i de protecció pública, mitjançant la qualificació de sòl, d acord amb el que estableix l article Les reserves mínimes que estableix l article 57.3, en el cas dels municipis de més de deu mil habitants i les capitals de comarca, s han d aplicar preceptivament i immediatament als sectors subjectes a un pla de millora urbana en sòl urbà no consolidat que prevegin usos residencials de nova implantació i als sectors de sòl urbanitzable amb ús residencial. S exceptuen d aquesta obligació els sectors que tinguin un planejament derivat aprovat inicialment abans de l entrada en vigor de la Llei 10/2004. Les dites reserves també s han d aplicar en qualsevol municipi, preceptivament i immediatament, quan es tramiti una modificació del planejament general si aquesta implica un canvi de la classificació del sòl no urbanitzable amb la finalitat d incloure-hi nous usos residencials, sempre que la modificació no estigui aprovada inicialment en el moment de l entrada en vigor de la Llei 10/2004. Aquest document de planejament s avé igualment al que disposa l article 2 i 9 del Decret 1/2007 de mesures urgents en matèria d urbanisme. Article 2 Actuacions de transformació urbanística.disposició addicional setzena. Actuacions de transformació urbanística.1. A efectes de l aplicació de la Llei estatal 8/2007, de 28 de maig, del sol, son actuacions de transformació urbanística les actuacions de nova urbanització o be de renovació o reforma de la urbanització i les de dotació, segons el cas, destinades a la ordenació i la transformació del sol urbanitzable i del sol urbà no consolidat inclòs en sectors de millora urbana o en polígons d actuació urbanística que tinguin per objecte alguna de les finalitats a que fa referència l article 68.2.a de la Llei d urbanisme. No obstant, el sol urbanitzable no delimitat no es considera inclòs en una actuació de transformació urbanística fins que no s aprovi el corresponent pla parcial urbanístic de delimitació.

7 .5. Les persones titulars de la iniciativa en les actuacions de transformació urbanística estan subjectes al règim de drets i deures de la promoció i, en el seu cas, de la propietat, que preveu la Llei estatal de sol, en els termes i abast que, en funció de la classe de sol i tipus d actuació, estableix la legislació urbanística. Les persones propietàries no titulars de la iniciativa també estan subjectes al règim de drets i deures de la propietat que preveu la Llei estatal de sol en los termes i abast regulats en la legislació urbanística. Article 9 Reserves de sol per a habitatges de protecció pública.7. El planejament urbanístic general o derivat, segons correspongui, ha de determinar la localització concreta de les reserves per a la construcció d habitatges de protecció pública mitjançant la qualificació de terrenys per aquesta finalitat en sol urbà no inclòs en sectors de planejament derivat, formin part o no de polígons d actuació urbanística, la qual es pot vincular a un règim específic de protecció pública, i mitjançant la determinació del percentatge de sostre que els sectors de planejament derivat tenen de qualificar per a aquest destí. El planejament ha de preveure els plaços obligatoris per a l inici i per a la finalització de la construcció d aquests habitatges. En la resta compleix el que determina tant el Text Refós de la Llei d Urbanisme com el Reglament de Planejament. Tot seguit es reprodueixen un seguit d articles d aplicació, primer corresponents al Text Refós de la Llei d Urbanisme i a continuació corresponents al Reglament de Planejament. Article 44 (Text Refós de la Llei d Urbanisme) Deures dels propietaris o propietàries de sòl urbà no consolidat i de sòl urbanitzable delimitat 1. Els propietaris o propietàries de sòl urbà no consolidat i els propietaris o propietàries de sòl urbanitzable delimitat tenen els deures comuns següents: a) Repartir equitativament els beneficis i les càrregues derivats del planejament urbanístic. b) Cedir a l ajuntament, de manera obligatòria i gratuïta, tot el sòl reservat pel planejament urbanístic per als sistemes urbanístics locals inclòs en l àmbit d actuació urbanística en què siguin compresos els terrenys, amb les especificitats següents: Primer. En sòl urbà, l àmbit d actuació és el del polígon d actuació urbanística o el sector del pla de millora urbana, que poden ésser físicament discontinus. Segon. En sòl urbanitzable delimitat, l àmbit d actuació és el sector del pla parcial urbanístic corresponent, que també pot ésser físicament discontinu.

8 c) Cedir a l ajuntament, de manera obligatòria i gratuïta, el sòl necessari per a l execució dels sistemes urbanístics generals que el planejament urbanístic general inclogui en l àmbit d actuació urbanística en què siguin compresos els terrenys. d) Costejar i, si escau, executar la urbanització, sens perjudici del dret a rescabalar-se de les despeses d instal lació de les xarxes d abastament d aigua, de subministrament d energia elèctrica, de distribució de gas, si escau, i de la infraestructura de connexió a les xarxes de telecomunicacions, a càrrec de les empreses subministradores en la part que, segons la reglamentació específica d aquests serveis, no hagi d anar a càrrec dels usuaris. e) Edificar els solars en els terminis establerts pel planejament urbanístic. f) Executar en els terminis establerts pel planejament urbanístic la construcció de l habitatge protegit que eventualment els correspongui. g) Conservar les obres d urbanització, agrupats legalment com a junta de conservació, en els supòsits en què s hagi assumit voluntàriament aquesta obligació o bé ho imposin justificadament el pla d ordenació urbanística municipal o el programa d actuació urbanística municipal, vinculant-la objectivament a la manca de consolidació del sòl o a la insuficiència de la urbanització. 2. Els propietaris o propietàries de sòl urbà no consolidat no inclòs en àmbits d actuació urbanística estan obligats a cedir gratuïtament a l ajuntament, de manera prèvia a l edificació, únicament els terrenys destinats a carrers o qualsevol altre tipus de via de sistema de comunicació o a llurs ampliacions que siguin necessaris perquè aquest sòl adquireixi la condició de solar. 3. Els propietaris o propietàries de sòl urbà no consolidat han de participar en els costos d implantació de les infraestructures de transport públic, d acord amb el que estableix la legislació sectorial, en els casos en què la promoció urbanística hagi de donar lloc a una actuació la magnitud de la qual obligui a redefinir o ampliar les dites infraestructures i llurs connexions, com a conseqüència de la mobilitat generada. Article 68 (Text Refós de la Llei d Urbanisme) Plans de millora urbana 1. Els plans de millora urbana tenen per objecte: a) En sòl urbà no consolidat, de completar el teixit urbà o bé d acomplir operacions de rehabilitació, de reforma interior, de remodelació urbana, de transformació d usos, de reurbanització, d ordenació del subsòl o de sanejament de poblacions i altres de similars. b) En el sòl urbà consolidat, de completar o acabar la urbanització, en els termes assenyalats per la lletra b de l article 30, i regular la composició volumètrica i de façanes. 2. Els plans de millora urbana que tinguin per objectiu la reforma interior, la remodelació urbana, la transformació d usos, la reurbanització o completar el teixit urbà poden: a) Determinar operacions urbanístiques que comportin el desenvolupament del model urbanístic de l àmbit de què es tracti o bé la seva reconversió quant a l estructura fonamental, l edificació existent o els usos principals.

9 b) Establir la substitució integral o parcial de les infraestructures d urbanització i la implantació de noves infraestructures, per raons d obsolescència o d insuficiència manifesta de les existents o per les exigències del desenvolupament econòmic i social. 7. S aplica als plans de millora urbana el que estableixen els articles 65 i 66 per als plans parcials urbanístics, a excepció del que disposen els apartats 3 i 4 de l article 65 pel que fa a la reserva de sòl. 8. Els plans de millora urbana han de concretar les reserves necessàries per als sistemes urbanístics locals, si no ho ha fet el planejament urbanístic general. Article 65 (Text Refós de la Llei d Urbanisme) Plans parcials urbanístics 1. Els plans parcials urbanístics tenen per objecte, en sòl urbanitzable, desenvolupar el planejament urbanístic general i contenen totes les determinacions pertinents per a l ordenació urbanística detallada dels sectors que abasten, de conformitat amb el règim del sòl urbanitzable. 2. A l efecte del que estableix l apartat 1, els plans parcials urbanístics: a) Qualifiquen el sòl. b) Regulen els usos i els paràmetres de l edificació que han de permetre l atorgament de llicències. c) Assenyalen les alineacions i les rasants. d) Defineixen els paràmetres bàsics de l ordenació de volums. El pla en pot preveure una amb caràcter obligatori o diverses d alternatives. En aquest darrer supòsit, el pla pot especificar gràficament les dites alternatives, o bé concretar els paràmetres de l edificació que, sense alterar l aprofitament urbanístic de la zona o de l illa, admeten variació. e) Poden precisar directament les característiques i el traçat de les obres d urbanització bàsiques a què fa referència l apartat 2 de l article 70. En aquest cas, el pla ha de definir les obres amb el grau suficient de detall per a permetre n l execució immediata, avaluarne el cost i preveure les etapes d execució per a cada polígon d actuació urbanística i ha d establir uns criteris i un pressupost orientatiu de les altres obres i despeses d urbanització, sens perjudici que els projectes d urbanització complementaris els concretin. Opcionalment, les obres d urbanització bàsiques es poden concretar en un document separat mitjançant un projecte d urbanització. f) Estableixen les condicions de gestió i els terminis per a promoure els instruments corresponents i per a executar les obres d urbanització i d edificació, sens perjudici que aquests puguin ésser modificats pel programa d actuació urbanística municipal. g) Preveuen la localització concreta dels terrenys on s ha de materialitzar, si escau, la reserva per a la construcció d habitatges de protecció pública, d acord amb aquesta Llei i el planejament general, i estableixen els terminis obligatoris en els quals l administració actuant i les persones propietàries adjudicatàries de sòl destinat a habitatge de protecció pública han d iniciar i acabar l edificació dels dits habitatges. 5. En els sectors en què s admet tant l ús residencial com altres usos, els estàndards es computen independentment en funció dels diferents usos si la zonificació estableix la destinació concreta a cadascun d aquests usos. S han d aplicar, en tots els casos, les reserves que s estableixen per a l ús residencial quan la regulació de la zona admet indistintament usos residencials i no residencials.

10 6. Els ajuntaments, en ocasió de la tramitació d un pla parcial urbanístic que precisi les obres d urbanització bàsiques, o en ocasió de la tramitació del projecte d urbanització, han de concretar les característiques del mobiliari urbà, l arbrat, l enjardinament, el paviment de les voreres, el tipus de vorades i d enllumenat i la senyalització, d acord amb les prescripcions municipals pertinents, a fi de possibilitar-ne la valoració i el costejament ulterior a càrrec de les persones propietàries afectades. Article 66 (Text Refós de la Llei d Urbanisme) Documentació dels plans parcials urbanístics 1. Els plans parcials urbanístics es componen, formalment, dels documents següents: a) La memòria, i els estudis justificatius i complementaris. b) Els plànols d informació, d ordenació, de projecte i, si escau, de detall de la urbanització. c) Les normes reguladores dels paràmetres d ús i d edificació del sòl. d) L avaluació econòmica de la promoció, i l estudi i la justificació de la seva viabilitat. e) El pressupost de les obres i els serveis. f) El pla d etapes. g) La divisió poligonal, si escau. h) La justificació que es compleixen les determinacions del planejament urbanístic general sobre mobilitat sostenible. i) La documentació mediambiental pertinent i, com a mínim, l informe mediambiental. j) La justificació que s adequa al programa d actuació urbanística municipal, si s escau. 2. Els plans parcials urbanístics que es refereixin a àmbits no delimitats prèviament com a sectors pel planejament urbanístic general han de contenir una justificació específica de l adequació de la promoció al que estableixen els apartats 1.d, 1.e i 7 de l article 58, i s han de promoure i tramitar amb la denominació de plans parcials urbanístics de delimitació. Article 76 (Text Refós de la Llei d Urbanisme) Formulació del planejament urbanístic derivat Correspon de formular els plans especials urbanístics, els plans de millora urbana i els plans parcials urbanístics als ens locals, a les entitats urbanístiques especials o als altres òrgans competents en matèria d urbanisme, segons correspongui, sens perjudici de la iniciativa privada, d acord amb el que disposa l article 96.

11 Article 96 (Text Refós de la Llei d Urbanisme) Iniciativa privada en la formulació de plans urbanístics 1. La iniciativa privada pot formular plans especials urbanístics, plans de millora urbana i plans parcials urbanístics. En el cas que la formulació es refereixi al planejament municipal general, només se n pot iniciar la tramitació si l ajuntament accepta la proposta; si en el termini de dos mesos l ajuntament no n ha notificat l acceptació, s entén que la proposta ha estat desestimada. 2. Les persones promotores dels plans urbanístics a què es refereix l apartat 1 tenen dret, si els ho autoritza l ajuntament amb la finalitat de facilitar la redacció del planejament, a obtenir les dades informatives necessàries dels organismes públics i a ésser beneficiàries de les ocupacions temporals que calguin per a l execució del pla, d acord amb la legislació reguladora de l expropiació forçosa. Article 31 (Reglament de Planejament) Sòl urbà consolidat i no consolidat 31.1 Tenen la condició de sòl urbà consolidat els terrenys que el pla d ordenació urbanística municipal o el programa d actuació urbanística municipal inclou en aquesta categoria perquè: a) Són terrenys que tenen la condició de solar. b) Són terrenys als quals només manca, per a assolir la condició de solar, assenyalar les alineacions o les rasants, o bé completar o acabar la urbanització en els termes assenyalats per l article 29.a) de la Llei d urbanisme, tant si han estat inclosos amb aquesta única finalitat en un polígon d actuació urbanística o en un sector subjecte a un pla de millora urbana com si no hi han estat inclosos Tenen la condició de sòl urbà no consolidat els terrenys que el pla d ordenació urbanística municipal o el programa d actuació urbanística municipal inclou en aquesta categoria perquè: a) Es tracta de sòl urbà inclòs en sectors subjectes a un pla de millora urbana o en polígons d actuació urbanística que tenen per objecte completar el teixit urbà o acomplir operacions de reforma interior, de remodelació urbana, de transformació d usos, de reurbanització, o qualsevol altra actuació no inclosa en l apartat 1.b) d aquest article. b) Es tracta de terrenys urbans, no inclosos en sectors ni en polígons d actuació urbanística, que estan destinats en part a vialitat objecte de cessió obligatòria i gratuïta pel fet que aquesta cessió és necessària per a que la resta del sòl adquireixi la condició de solar i es pugui construir d acord amb les determinacions del planejament urbanístic general El sòl urbà consolidat esdevé no consolidat en els casos que preveu l article 31.2 de la Llei d urbanisme.

12 SECCIÓ SEGONA Drets i deures en sòl urbà no consolidat Article 39 (Reglament de Planejament) Drets dels propietaris o propietàries de sòl urbà no consolidat Els propietaris o propietàries de sòl urbà no consolidat tenen dret a: a) Completar la urbanització necessària perquè els terrenys assoleixin la condició de solars, prèvia tramitació i aprovació dels instruments de planejament i de gestió corresponents, si els terrenys estan inclosos en sectors subjectes a un pla de millora urbana o en un polígon d actuació urbanística. b) Edificar els solars resultants en les condicions i terminis que estableix la Llei d urbanisme i el planejament urbanístic. Article 40 (Reglament de Planejament) Deures dels propietaris o propietàries de sòl urbà no consolidat 40.1 Els propietaris o propietàries de sòl urbà no consolidat inclòs pel planejament general en sectors subjectes a un pla de millora urbana o en polígons d actuació urbanística tenen els deures següents: a) Repartir equitativament els beneficis i les càrregues derivats del planejament urbanístic. b) Cedir a l ajuntament, de manera obligatòria i gratuïta, tot el sòl reservat pel planejament urbanístic per als sistemes urbanístics locals de titularitat pública inclòs en l àmbit d actuació urbanística en què siguin compresos els terrenys. c) Cedir a l ajuntament, de manera obligatòria i gratuïta, el sòl necessari per a l execució dels sistemes urbanístics generals de titularitat pública que el planejament urbanístic general inclogui en l àmbit d actuació urbanística en què siguin compresos els terrenys. d) Cedir a l administració actuant, gratuïtament, el sòl corresponent al 10% de l aprofitament urbanístic, en el cas dels plans de millora urbana o dels polígons d actuació urbanística que determina l apartat 2 d aquest article. e) Costejar i, si escau, executar la urbanització dels sistemes generals i locals inclosos en l àmbit i de les infraestructures necessàries per al seu funcionament, d acord amb el que estableixi el planejament, sens perjudici del dret a rescabalar-se de les despeses d instal lació de les xarxes d abastament d aigua, de subministrament d energia elèctrica, de distribució de gas, si escau, i de la infraestructura de connexió a les xarxes de telecomunicacions, a càrrec de les empreses subministradores en la part que, segons la reglamentació específica d aquests serveis, no hagi d anar a càrrec dels usuaris. f) Participar en els costos d implantació de les infraestructures de transport públic, d acord amb el que estableix la legislació sectorial, en els casos en què la promoció urbanística hagi de donar lloc a una actuació la magnitud de la qual obligui a redefinir o ampliar les dites infraestructures i llurs connexions, com a conseqüència de la mobilitat generada.

13 g) Edificar els solars en els terminis i les condicions establerts pel planejament urbanístic. h) Executar en els terminis establerts pel planejament urbanístic la construcció de l habitatge protegit que eventualment els correspongui. i) Conservar les obres d urbanització, agrupats legalment com a junta de conservació, en els supòsits en què s hagi assumit voluntàriament aquesta obligació o bé ho imposin justificadament el pla d ordenació urbanística municipal o el programa d actuació urbanística municipal, vinculant-la objectivament a la manca de consolidació del sòl o a la insuficiència de la urbanització El deure de cessió del sòl corresponent al 10% de l aprofitament urbanístic és d aplicació a tots aquells sectors de millora urbana i polígons d actuació urbanística que tinguin alguna de les finalitats establertes en l article 68.2.a) de la Llei d urbanisme. A aquests efectes, s inclouen en aquestes finalitats: a) Les actuacions urbanístiques integrades que tenen per objecte completar el teixit urbà en àmbits que en la seva major part no han estat objecte prèviament de transformació urbanística. b) Les actuacions urbanístiques integrades que tenen per objecte la transformació del model urbanístic preexistent. Comporten transformació del model urbanístic preexistent les actuacions que determinen l establiment d una nova estructura fonamental de l àmbit per raó de la creació de nous sistemes, la implantació d usos principals diferents dels existents, o la substitució de l edificació existent per l establiment de nous criteris d ordenació, però no les actuacions d abast limitat per a l ajust, l ampliació o la millora de la vialitat o dels espais lliures. c) Les actuacions urbanístiques aïllades que donen lloc a un increment de l aprofitament urbanístic per raó de la transformació dels usos preexistents o de l augment de l edificabilitat. En aquest cas, l actuació pot anar referida a un únic terreny i comportar la delimitació d un polígon d actuació als únics efectes de cessió del 10% d aprofitament de l actuació Els propietaris o propietàries de sòl urbà no consolidat no inclòs pel planejament general en sectors subjectes a un pla de millora urbana ni en polígons d actuació urbanística tenen els deures següents: a) Cedir gratuïtament a l ajuntament, de manera prèvia a l edificació, la part dels terrenys destinada a carrers o qualsevol altre tipus de via del sistema urbanístic de comunicacions, o a llurs ampliacions, sempre que aquesta cessió sigui necessària per a que la resta del sòl adquireixi la condició de solar i es pugui construir d acord amb les determinacions del planejament urbanístic general. b) Costejar i executar la urbanització necessària perquè els terrenys assoleixin la condició de solars. c) Edificar els solars en els terminis i les condicions establerts pel planejament urbanístic. d) Executar en els terminis establerts pel planejament urbanístic la construcció de l habitatge protegit que eventualment els correspongui.

14 SECCIÓ CINQUENA Plans de millora urbana Article 90 (Reglament de Planejament) Finalitats i determinacions dels plans de millora urbana 90.1 Els plans de millora urbana en sòl urbà consolidat poden tenir per objecte completar o acabar la urbanització, regular la composició volumètrica i de façanes, preveure operacions de rehabilitació o de revitalització del teixit urbà, ordenar el subsòl, o altres finalitats anàlogues Els plans de millora urbana en sòl urbà no consolidat poden tenir per objecte, a més de les finalitats establertes en el punt anterior, completar el teixit urbà o bé acomplir operacions de reforma interior, de remodelació urbana, de transformació d usos, de reurbanització, o de sanejament de poblacions i altres de similars Els plans de millora urbana estableixen l ordenació detallada de llur àmbit territorial, mitjançant les determinacions pròpies de llur naturalesa i finalitat d entre les regulades, per als plans parcials urbanístics, en els articles 80 a 83 d aquest Reglament, amb l excepció prevista a l article 68.7 de la Llei d urbanisme. A més, i d acord amb les seves finalitats, han de contemplar les actuacions necessàries, segons correspongui, en relació amb la rehabilitació de l edificació existent, la seva substitució, la creació de nous sistemes urbanístics, l eradicació dels usos que es preveu transformar i les actuacions per a l execució de l obra urbanitzadora i el seu finançament Per a cada sector en sòl urbà delimitat pel planejament general s ha de formular un pla de millora urbana, sens perjudici de la possibilitat de desenvolupament per subsectors que regulen els articles 91 de la Llei d urbanisme i 114 d aquest Reglament Als efectes del què estableix l article 68.4 de la Llei d urbanisme, en el cas d operacions de millora urbana no previstes en el planejament urbanístic general correspon al propi pla de millora urbana la delimitació del seu àmbit. No hi ha alteració dels aprofitaments i les càrregues urbanístiques si el pla de millora urbana manté els usos principals i l edificabilitat bruta establerts en el planejament general i determina unes càrregues de cessió de sòl i d urbanització equivalents a les derivades del planejament general; i no hi ha alteració de l estructura fonamental del planejament general si el pla de millora urbana manté la destinació a sistemes dels terrenys qualificats com a sistemes urbanístics generals pel planejament urbanístic general, sens perjudici que pugui modificar el seu nivell de servei o introduir ajustos en llur delimitació que no alterin substancialment llur funcionalitat, superfície o localització en l àmbit territorial. Article 91 (Reglament de Planejament) Contingut i documentació 91.1 Els plans de millora urbana contenen els documents regulats en els articles 84 a 89 d aquest Reglament, llevat que algun d ells sigui innecessari ateses les finalitats del pla i la naturalesa de les actuacions o operacions previstes.

15 91.2 La documentació dels plans de millora urbana en sòl urbà no consolidat també ha d incloure un informe ambiental, d acord amb el què estableix l article 100 d aquest Reglament, el contingut del qual ha de ser congruent i adequat a les finalitats i determinacions establertes, sens perjudici que, atenent aquestes finalitats i naturalesa, es justifiqui que és innecessari Quan de les determinacions del pla de millora urbana se n dedueixi una incidència significativa en usos residencials preexistents, el pla ha d incorporar un estudi complet de les conseqüències socials i econòmiques de la seva execució, justificant l existència dels mitjans necessaris per dur-la a efecte i l adopció de les mesures precises que garanteixin la defensa dels interessos de la població afectada, amb especial referència a les previsions en matèria d habitatge protegit i assequible i a l efectivitat del dret de reallotjament. CAPÍTOL II Disposicions comunes als plans urbanístics Article 99 (Reglament de Planejament) Determinacions comunes dels plans urbanístics 99.1 Les determinacions dels plans urbanístics han de respectar les servituds i altres limitacions derivades de la legislació sectorial que condicionen l ordenació urbanística del territori, les quals s han de reflectir en els plànols d ordenació dels plans urbanístics i, si s escau, en els plànols d informació Els plans urbanístics han de contenir les disposicions transitòries necessàries per regular els efectes de llurs determinacions respecte als usos i construccions preexistents, de conformitat amb el què estableix l article 119 d aquest Reglament. Article 100 (Reglament de Planejament) Objecte i contingut de l informe ambiental dels plans urbanístics derivats L informe ambiental dels plans parcials urbanístics i, si s escau, dels plans de millora urbana en sòl urbà no consolidat i dels plans especials urbanístics, té per objecte l anàlisi dels aspectes ambientals que puguin ser rellevants en l establiment de l ordenació detallada pròpia de cada un d aquests instruments, i ha de contenir les següents previsions en tot allò que sigui necessari d acord amb l abast de les determinacions del pla derivat: a) La identificació dels requeriments ambientals significatius en el sector de planejament, el què inclou la descripció dels aspectes i elements ambientalment rellevants del sector, la descripció dels objectius i les altres mesures de protecció ambiental previstes pel pla d ordenació urbanística municipal o per altres plans o programes aplicables, la definició dels objectius i criteris ambientals adoptats per a la redacció del pla i l especificació de si el projecte d urbanització s ha de sotmetre, per les característiques de l actuació, al procediment d avaluació d impacte ambiental

16 segons la legislació sectorial aplicable. En la identificació dels requeriments ambientals significatius s han de tenir en compte, entre d altres, els relatius a la qualitat de l ambient atmosfèric, la contaminació acústica i lluminosa i el tractament, si s escau, dels sòls contaminats. b) La descripció i justificació ambiental de l ordenació proposada, que comprèn: la descripció, si s escau, de les alternatives d ordenació detallada considerades i la justificació de l alternativa adoptada; la descripció de l ordenació proposada amb expressió de les seves determinacions amb repercussions significatives sobre el medi ambient; la determinació de les mesures adoptades per al foment de l eficiència energètica, l estalvi de recursos i la millora del medi ambient en general. c) La identificació i avaluació dels probables efectes significatius de l ordenació detallada proposada sobre els diferents aspectes ambientals. d) L avaluació global del pla i la justificació del compliment dels objectius ambientals establerts. e) Si s escau, la descripció de les mesures de seguiment i supervisió previstes En el cas de plans urbanístics derivats que estiguin subjectes a avaluació ambiental, aquests han d incorporar l informe de sostenibilitat ambiental que regula la normativa sobre avaluació ambiental de plans i programes, el qual ha de tenir el contingut mínim que regula l apartat 1 i el grau d especificació que estableixi l òrgan ambiental en el document de referència. SECCIÓ TERCERA Avaluació ambiental dels plans urbanístics Article 115 (Reglament de Planejament) Procediment d avaluació ambiental dels plans urbanístics L avaluació ambiental dels instruments de planejament urbanístic que hi estiguin sotmesos s integra en el procediment establert en la Llei d urbanisme per a llur formulació i tramitació, d acord amb les següents regles: a) Prèviament a la presentació a tràmit del pla urbanístic per a la seva aprovació inicial, l òrgan o persones que el promoguin han de sol licitar a l òrgan ambiental l emissió del document de referència que determini, un cop efectuades les consultes necessàries, l abast de l informe de sostenibilitat ambiental i els criteris, objectius i principis ambientals aplicables, i identifiqui les administracions públiques afectades i el públic interessat. A aquests efectes, cal presentar a l òrgan ambiental un avanç de l instrument de planejament amb el contingut que assenyala l article 106 d aquest Reglament. En el cas que l avanç se sotmeti a informació pública, bé perquè sigui preceptiu, bé voluntàriament, la sol licitud del document de referència a l òrgan ambiental es formula simultàniament a la informació pública de l avanç. En qualsevol dels casos indicats, si l òrgan ambiental no resol sobre la sol licitud en el termini d un mes des de la seva presentació, es poden continuar les actuacions.

17 b) L informe de sostenibilitat ambiental, amb el contingut que correspongui a cada una de les figures de planejament, d acord amb el què estableix, si s escau, la legislació aplicable en matèria d avaluació ambiental i amb el què estableix aquest Reglament respecte als informes ambientals dels plans, ha de formar part de la documentació de l instrument de planejament objecte d aprovació inicial. c) L informe de sostenibilitat ambiental se sotmet a informació pública, durant un termini mínim de 45 dies, conjuntament amb l instrument de planejament del qual forma part, després de la seva aprovació inicial i, simultàniament, s han d efectuar les consultes que procedeixin, d acord amb el que estableixi el document de referència. d) El pla objecte del següent acord d aprovació ha d incorporar una memòria ambiental, en la qual, tenint en compte l informe de sostenibilitat ambiental i el resultat de les consultes realitzades, s ha de valorar la integració dels aspectes ambientals en la proposta d ordenació. La memòria ambiental la realitzen l òrgan o persones que promoguin el pla i requereix l acord de l òrgan ambiental, sense el qual no es pot entendre produït per silenci administratiu el següent acord d aprovació que correspongui. A aquests efectes, cal lliurar a l òrgan ambiental la proposta de memòria ambiental, juntament amb la resta de documents del pla exigits per aquest Reglament, que integren la proposta que ha de ser objecte del següent acord d aprovació, i l òrgan ambiental ha de resoldre sobre la proposta de memòria ambiental en el termini d un mes des que li hagi estat presentada. En el cas que l òrgan ambiental no estigui conforme amb la proposta de memòria, ha d assenyalar quins aspectes han de ser esmenats, completats o ampliats i ha de donar la seva conformitat a la proposta de memòria ambiental esmenada. e) Correspon a l òrgan competent per a l aprovació definitiva de l instrument de planejament de què es tracti la presa en consideració de l informe de sostenibilitat ambiental i de la memòria ambiental del pla per a l adopció de la resolució que correspongui. Aquesta presa en consideració s ha de fer constar en l acord d aprovació definitiva mitjançant una declaració, amb el contingut que estableix la legislació aplicable. DISPOSICIONS TRANSITÒRIES Novena (Reglament de Planejament) Determinacions relatives a les necessitats socials d accés a l habitatge en el marc del planejament general no adaptat a la Llei d urbanisme 1. En cas de manca de pla d ordenació urbanística municipal o de programa d actuació urbanística municipal adaptats a les determinacions de la Llei d urbanisme, l aplicació de les reserves de sòl per a habitatges assequibles i de protecció pública és preceptiva, en els termes que estableix l apartat 3 de la disposició transitòria segona de la Llei d urbanisme, en els sectors de sòl urbanitzable i als sectors subjectes a un pla de millora urbana en sòl urbà no consolidat que prevegin sostre residencial de nova implantació.

18 Tanmateix, l òrgan autonòmic competent pot autoritzar, en ocasió de l aprovació definitiva del pla o de l emissió de l informe que regula l article 85 de la Llei d urbanisme, la disminució de les esmentades reserves en els sectors per als que s estableixi una densitat inferior a vint-i-cinc habitatges per hectàrea i una tipologia edificatòria incompatible amb la construcció d habitatges protegits. 2. Als efectes del què estableix l apartat 1, es considera sostre residencial de nova implantació el sostre previst pel planejament general en els indicats sectors de planejament derivat que estigui destinat a habitatge, de manera exclusiva o indistintament amb d altres usos. Això no obstant, no es considera sostre residencial de nova implantació el sostre corresponent a les construccions amb ús residencial existents en aquests sectors. 3. En cas de manca de pla d ordenació urbanística municipal o de programa d actuació urbanística municipal que defineixin el sistema urbanístic d habitatges dotacionals públics, l establiment d aquest sistema, la qualificació de sòl urbà amb aquest destí i la determinació de reserves en sectors de planejament derivat, s ha de preveure mitjançant una modificació del planejament general. En el cas que es qualifiquin com a sistema d habitatges dotacionals públics sòls anteriorment qualificats com a sistema d equipaments comunitaris, o es prevegin reserves per al sistema d habitatge dotacional públic en substitució de les reserves mínimes legals destinades a equipaments comunitaris que estableix l article 66.1.c) d aquest Reglament, s ha d acreditar que la suficiència dels equipaments comunitaris previstos o existents justifica aquesta modificació o substitució. En tot cas, mitjançant una modificació o modificacions successives del planejament general no es pot reduir, en conjunt, més d un 5% de la superfície del sòl urbà i urbanitzable qualificada o reservada pel planejament general com a sistema d equipaments públics locals. Les modificacions del planejament general han d acreditar que no se supera aquest límit. 4. És d aplicació a les modificacions de planejament a què fa referència l apartat 3 d aquesta disposició el què estableixen els apartats 2 i 3 de l article 118 d aquest Reglament. Així doncs, aquest Pla Especial de Millora, situat colindant amb el Pla Parcial Industrial AI-47, disposa al seu interior de dos habitatges unifamiliars habitats que es de preveure seguiran en la seva posició durant molts anys. Per tant, aquest pla Especial ha de possibilitar, en la mesura del possible, la consolidació dels drets que possibiliten les NNSS sense la necessitat de enderrocar cap dels habitatges existents. Igualment i amb independència de la regulació genèrica exigida en tant que redacció de planejament, el document situa l ordenació urbanística en el detall que procedeix, segons el punt 90.3 del Reglament i a l article 68 del Text Refós de la Llei d Urbanisme. Això comporta la definició dels usos, índex d edificació, volumetria a partir dels conceptes d ocupació i alçada màxima i concreció de la zona establerta pels habitatges de protecció amb el seu tipus de protecció i les infraestructures d accessibilitat, que recullen els documents d aquest planejament en règim jurídic de sol urbà no consolidat. Tot això sense perjudici que pel seu desenvolupament posterior, sigui necessari la redacció del corresponent projecte de reparcel lació segons s assenyala en els articles 118 a 128 del Text Refós.

19 3. EL PLANEJAMENT VIGENT. L àmbit delimitat en les Normes Subsidiàries de Piera, figura com un Subsector Zona 8 Pla Especial Residencial de 9.765,60 m2 de superfície. Això determina que les Normes Subsidiàries li donen l status de sol urbà (en el moment de l aprovació de les NNSS no existia el concepte de consolidat o no). A la memòria de les NNSS, en el seu article 143, on fa referència al Sector AI-47, punt 3 diuen textualment: Dins del Sector es delimita una Unitat d Actuació Residencial recollint els habitatges ja existents abans de la implantació industrial. En cas de voler modificar l estat actual d aquesta petita zona, s haurà de redactar un Pla Especial amb el límit que figura a la documentació gràfica de la zona 8 i amb un màxim de 8 habitatges. Les cessions corresponents a zona verda i equipaments aniran a càrrec de la resta del Sector. És a dir, tot i considerar-se sòl urbà i està subjecte a la redacció d un planejament diferenciat, les cessions de zona verda i equipament corresponents a aquesta zona s han de reservar dins les cessions que efectuen els propietaris de la zona industrial. Aquesta aparent incongruència obliga a tenir present les superfícies de la zona 8 per determinades qüestions i no per d altres en els càlculs de cessions de la zona industrial. Dins d aquest context, la propietat del sector industrial va optar per arribar a acords amb els propietaris dels terrenys residencials per tal de poder plantejar un planejament global que resolgués les necessitats de connexió del dos àmbits que configuren la totalitat del Sector. Per acord entre els propietaris, també el cost d urbanització anirà a càrrec de la resta del sector industrial. Indicar igualment que la zona residencial qualificada de 8 queda completament perimetrada de viari en el seu punt de contacte amb la indústria, així la presència de les indústries queda molt minimitzada respecte dels habitatges. Així doncs tenim com a normativa d aplicació, les NNSS que fixen un desenvolupament mitjançant un Pla Especial amb un nombre màxim d habitatges de 8 i regulats per les condicions de la Zona 8. Les condicions d aquesta zona (8), es reprodueixen a continuació: Art 124 Zona 8: Ciutat jardí, intensitat Correspon a edificis aïllats d habitatges, envoltats de vegetació. 2. La parcel la mínima és de 800 m2 amb ocupació màxima del 20% per l edifici principal.

20 En terreny en pendent l ocupació es redueix segons el següent quadre: Pendent Reducció De 0 fins a 30% 0 Més de 30% fins a 50% 1/3 Més de 50% fins a 100% 1/2 Més del 100% No és edificable 3. Façana mínima 20 metres 4. Destí de les àrees lliures: Els percentatges restants estan lligats permanentment a l ús de l espai lliure privat i destinats a l esbarjo i repòs dels propis habitants. No es podrà parcel lar ni vendre, amb independència de la totalitat del solar que inclou la construcció. 5. Obligació de jardí: Es destinarà a jardí la part d espais lliures visibles desde la via pública. 6. Edificabilitat neta sobre parcel la igual a 0,4 m2 de sostre per m2 de sòl, i volum de 1,2 m3/m2. L alçada màxima serà de 9.00 metres (equivalents a planta baixa i dues plantes més) comptades a partir del nivell natural del terreny en la zona ocupada per l edificació. El volum màxim serà de m3. 7. Les separacions de les edificacions seran: metres a la línia oficial del carrer. 5,00 metres als altres llindars. 8. S admeten edificacions auxiliars amb ocupació màxima del 5% de la parcel la i alçada de 3,30 metres. Es disposaran mantenint-se reculades com es diu a l apartat anterior, o bé aparellades en els llindars laterals. Sempre que es justifiqui en el programa funcional l edificació auxiliar es podrà integrar en el edifici principal formant conjunt. Es podrà construir alineada amb el carrer una edificació auxiliar per ús exclusiu de garatge quan, per raons de la topografia (més elevada que la rasant del vial) quedi empotrada en el massís de terra. Tanmateix en aquest cas tindrà de respectar les separacions laterals a no ser que quedi aparellada. Les piscines, dipòsits, pistes i altres elements complementaris als usos permesos es disposaran mantenint les separacions que es citen a l apartat 7, a no ser que quedin al mateix nivell del terreny. En aquest cas es podran reduir a la meitat. 9. Les plantes soterrànies resultants de rebaixos, anivellacions, o excavacions no podran ultrapassar l ocupació màxima de la parcel la i es disposaran mantenintles reculades, com es diu a l apartat 7, llevat que es tracti d una rampa per donar-hi accés desde l exterior, i sempre que no excedeixi el 15% de la superfície lliure. En els altres cassos es podrà ocupar fins el 30% de l espai restant, sempre que es justifiqui tal solució de l espai lliure en projecte d acondicionament com a jardí.

21 La planta soterrani es podrà construir alineada amb el carrer, també en aquests cassos s haurà de respectar les separacions laterals, i no podrà excedir de l ocupació màxima permesa per la zona, justificant l acondicionament com a jardí de la seva part superior. Als soterranis no és permès l ús d habitatge i la seva alçada lliure serà almenys de 2,20 metres. 10. Les tanques a via pública podran ser de material opac a una alçada de 1.40 metres i la resta d elements de tancament a 1,80 metres. L alçada màxima de les tanques opaques al límit restant en cap cas podrà ultrapassar l alçada de 1,40 metres amidats desde la cota natural del terreny. 11. Només s admet habitatge unifamiliar. 12. Els usos de garatges, comercials i industrials es regulen segons els annexos corresponents de les Normes Subsidiàries vigents. 13. Usos públics admesos: -Sales de reunió culturals, esportives i religioses: Sense limitació: -Benèfic-sanitari: només consultoris i dispensaris. -Residencial: S haurà de preveure dins de la parcel la, l espai necessari per aparcament de cotxes igual al nombre d habitacions. És de fer notar que en el moment de l aprovació d aquestes NNSS no existia la necessitat de creació d habitatge públic que si que tenim en aquest moment. El tipus edificatori previst, per tant, no s adapta a les característiques normatives d aquest tipus d edificacions (recordar únicament que fins a l aprovació del Reglament de Planejament i més recentment les mesures urgents en matèria d urbanisme, quedaven exentes de complir les reserves d habitatge públic aquells sector on tot i ser normatiu la seva creació, si la densitat plantejada no superava els 25 habitatges/ha es considerava que no corresponia al model d habitatge públic de protecció i par tant s alliberava de l obligació de la seva reserva). El compliment normatiu del Text Refós de la Llei d Urbanisme i el Reglament de Planejament i el Decret Llei 1/2007 de mesures urgents en matèria d urbanisme, no deixen dubte de la necessitat de complir amb les reserves establertes del 20% dels habitatges de nova creació hauran de ser habitatge protegit públic i un 10% complementari haurà de ser habitatge protegit concertat.

22 4. ESTAT ACTUAL, TERRITORI I TOPOGRAFIA, INFRAESTRUCTURES EXISTENTS I ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT. L Àmbit del planejament són uns terrenys situats al Sud del nucli urbà de la vila de Piera, aproximadament a uns 2,7Km, seguint la carretera que uneix Piera amb St. Sadurní d Anoia en el indret anomenat del Bedorc L àmbit coincideix amb l establer per les Normes Subsidiàries de Planejament pel Subsector Zona 8 (Unitat d Actuació Residencial) excepte per a les adaptacions de límits produïts pels ajustos de l aixecament topogràfic efectuat per a aquest fi. El subsector zona 8 inclou un àmbit total de 9.765,60 m2 de superfície. Els límits d aquest subsector són: per a l oest la carretera BV-2242 que comunica a tota la zona amb Piera cap el Nord i amb Sant Sadurní d Anoia cap el Sud. Pel Nord ens trobem l inici de la riera de Can Aguilera i finalment pel Sud i Est l àmbit del Pla Parcial del Sector AI-47. Les parcel les residencial inicialment incloses dins l àmbit definit a les NNSS són: Parcel la A, propietat de Sr. Tomico, superfície 5.844,46 m2 Parcel la B, propietat del Sr J.M.Romeu, superfície 3.921,14 m2 Sòl aportat per acord entre el Pla Parcial Industrial i els propietaris que representen el 100% d aquest Pla Especial Residencial ,87 m2 que passen de la propietat residencial a industrial + 524,28 m2 que passen de la industrial a la residencial. Els drets individuals de cada propietari caldrà acreditar-los davant la Junta de Compensació i durant el procés de redacció del corresponent projecte de reparcel lació. Les superfícies individuals aquí indicades són únicament indicatives i no pretenen l atorgament ni consolidació de cap tipus de dret invidual. Un cop efectuat el conveni entre els propietaris del Sector industrial i els propietaris del subsector residencial, Srs Tomico i Romeu, es produeix un ajust de límits del subsector quedant una superfície de sòl final de 8.009,01 m2. La parcel la anomenada A, propietat del Sr.Tomico és una parcel la que llinda amb la riera al nord i al est, amb la carretera a l oest i amb la parcel la B al sud. En aquesta parcel la hi ha construïda una casa amb una ocupació aproximada de 250 m2 en la part més a l est de la propietat, una piscina de 12*5mts aprox. situada al centre de la parcel la. Disposa igualment d unes construccions auxiliars destinades a l ús agrícola i d esbarjo del terreny.

23 La parcel la anomenada B, propietat del Sr. J.M.Romeu és una parcel la que llinda amb la riera al est, amb el pla parcial industrial al sud, amb la carretera a l oest i amb la parcel la B al nord. En aquesta parcel la hi ha construïda una casa amb una ocupació aproximada de 170 m2 en la part més a l oest de la propietat. Disposa igualment d unes construccions auxiliars destinades a l esbarjo. Ambdues parcel les comparteixen un accés des.de la carretera situat en la prolongació de la mitgera comuna.

24 5. CARACTERÍSTIQUES DEL TERRENY I APTITUD PER A L EDIFICACIÓ. L àmbit d aquest Pla Especial Residencial es troba situat a prop de la carretera BV-2242, amb accés des.de aquesta actualment. Amb l acord conveniat entre propietaris del Pla Parcial industrial i del Pla Especial Residencial, l accés serà des.de un vial interior que separarà la zona industrial de la residencial, perimetrant la totalitat del terrenys residencials, excepte pel costat de la riera. A aquest vial perimetral se li ha dotat d arbrat dens per tal de separar-se funcionalment de la zona industrial. Les directrius que fixa la legislació vigent en matèria d urbanisme són: Directrius per al planejament urbanístic Article 5 (Reglament de Planejament) Directriu de preservació front als riscs naturals o tecnològics 5.1 El planejament urbanístic i la seva execució han de permetre assolir uns nivells adequats de protecció enfront dels riscs naturals i tecnològics i han de preservar de la urbanització i l edificació les zones de risc per a la seguretat i el benestar de les persones que, d acord amb la normativa sectorial aplicable, siguin totalment incompatibles amb llur urbanització o edificació, llevat que es prevegi l execució d obres vinculades a la protecció i la prevenció dels riscs. 5.2 El planejament urbanístic, per a la determinació dels riscs naturals i geològics, ha de tenir en compte la informació geogràfica oficial de l Institut Geològic de Catalunya. 5.3 L ordenació de la implantació i la distribució dels usos en el territori per part del planejament urbanístic i de les ordenances municipals ha de preveure les limitacions i mesures necessàries per garantir la seguretat i la salut de les persones front als riscs que es puguin derivar de les instal lacions i activitats industrials i altres activitats tecnològiques. Article 6 (Reglament de Planejament) Directriu de preservació front als riscs d inundació 6.1 Als efectes de l aplicació de la directriu de planejament que estableix l article 9.2 de la Llei d urbanisme, dins la zona inundable, que està constituïda per la llera dels rius i rieres i per aquelles franges de terreny vinculades a la preservació del règim de corrents i de les planes d inundació per episodis extraordinaris, s ha de distingir la zona fluvial, la zona de sistema hídric i la zona inundable per episodis extraordinaris.

25 6.2 La zona fluvial és la part de la zona inundable que inclou la llera del riu i les seves riberes i que l instrument de planificació hidrològica corresponent delimita d acord amb l avinguda per al període de retorn de 10 anys, tenint en compte els requeriments hidràulics i ambientals i respectant la seva continuïtat. El planejament urbanístic ha de qualificar els terrenys inclosos en la zona fluvial com a sistema hidràulic i no hi pot admetre cap ús, llevat d aquells previstos a la legislació aplicable en matèria de domini públic hidràulic. 6.3 La zona de sistema hídric és la part de la zona inundable que l instrument de planificació hidrològica corresponent delimita d acord amb l avinguda per al període de retorn de 100 anys, tenint en compte els requeriments hidràulics i ambientals i respectant la seva continuïtat. En la zona de sistema hídric el planejament urbanístic no pot admetre cap nova edificació o construcció ni cap ús o activitat que suposi una modificació sensible del perfil natural del terreny, que pugui representar un obstacle al flux de l aigua o l alteració del règim de corrents en cas d avinguda. Es consideren usos compatibles amb aquestes condicions els següents: a) Els usos agraris, sense que es pugui admetre cap instal lació o edificació, ni tampoc l establiment d hivernacles ni cap tipus de tancament de les parcel les. b) Els parcs, espais lliures, zones enjardinades i usos esportius a l aire lliure, sense edificacions ni construccions de cap mena. c) Els llacunatges i les estacions de bombament d aigües residuals o potables. d) L establiment longitudinal d infraestructures de comunicació i transport, sempre que permeti la preservació del règim de corrents. e) La implantació d infraestructures de serveis i canonades, degudament soterrades i protegides i sempre que es preservi el règim de corrents i es garanteixi la no afectabilitat a la qualitat de les aigües. f) Aquells altres usos previstos per la legislació aplicable en matèria de domini públic hidràulic. Els plans d ordenació urbanística municipal, quan estigui justificat per raons de racionalitat i coherència de l ordenació urbanística, poden incorporar terrenys inclosos en la zona de sistema hídric a sectors de sòl urbà no consolidat i de sòl urbanitzable si aquests terrenys es destinen als usos compatibles amb aquesta zona d acord amb l apartat anterior. Tanmateix, aquest règim d usos deixa de ser d aplicació quan el planejament urbanístic, amb l informe favorable de l administració hidràulica, preveu l execució de les obres necessàries per tal que les cotes definitives resultants de la urbanització compleixin les condicions de grau de risc d inundació adequades per a la implantació de l ordenació i usos establerts per l indicat planejament En qualsevol cas, l execució d aquestes obres, que no han de generar problemes d inundabilitat a terrenys externs al sector, ha de constituir una càrrega d urbanització dels àmbits d actuació urbanística en els quals estiguin inclosos els terrenys. 6.4 La zona inundable per episodis extraordinaris és la part de la zona inundable que l instrument de planificació hidrològica corresponent delimita a partir de l avinguda de període de retorn de 500 anys. En aquesta zona, atenent a les condicions d inundació indicades en la delimitació establerta per la planificació hidrològica, el planejament urbanístic: a) No pot admetre àrees d acampada ni serveis de càmping, ni cap tipus d edificació en la part de la zona inundable per episodis extraordinaris en què es produeixi la condició d inundació greu.

26 b) No pot admetre àrees d acampada ni serveis de càmping, ni cap tipus d edificació, amb excepció de les destinades a usos industrials i d emmagatzematge, en la part de la zona inundable per episodis extraordinaris en què es produeixi la condició d inundació moderada. c) No està subjecte a limitacions dels usos admissibles en la part de la zona inundable per episodis extraordinaris en què es produeixi la condició d inundació lleu. En la zona inundable per episodis extraordinaris, el règim d usos establert deixa de ser d aplicació quan el planejament urbanístic, amb l informe favorable de l administració hidràulica, preveu l execució de les obres necessàries per tal que les cotes definitives resultants de la urbanització compleixin les condicions de grau de risc d inundació adequades per a la implantació de l ordenació i usos establerts per l indicat planejament. En qualsevol cas, l execució d aquestes obres ha de constituir una càrrega d urbanització dels àmbits d actuació urbanística en els quals estiguin inclosos els terrenys. 6.5 Les limitacions dels usos i construccions admissibles per part del planejament urbanístic que estableixen els apartats 2, 3 i 4 no s apliquen al sòl urbà, ni a les edificacions o conjunts d edificacions que siguin objecte de protecció pel seu valor històric, artístic, arquitectònic o industrial. El planejament urbanístic general, d acord amb el que determini l administració hidràulica, ha de preveure les actuacions necessàries per a l adopció de les mesures de protecció front als riscos d inundació en els referits àmbits, així com la programació i execució de les obres corresponents. El planejament urbanístic general pot condicionar les actuacions de transformació dels usos o de reimplantació d usos preexistents a l execució, a càrrec de l actuació, de les infraestructures necessàries que adeqüin el risc d inundació a l ordenació urbanística. 6.6 El planejament urbanístic general ha de subjectar al règim de fora d ordenació les edificacions i les activitats preexistents en terrenys inclosos en la zona fluvial que no s ajustin al que estableix l apartat 2, sempre que no estiguin incloses en algun del supòsits previstos en l apartat 5, així com les activitats de càmping preexistents que no s ajustin al què estableixen els apartats 3 i 4, sens perjudici de la possibilitat, en aquest darrer cas, que les citades activitats de càmping deixin d estar subjectes al règim de fora d ordenació si s executen, a càrrec de la persona interessada i prèvia obtenció de les autoritzacions de les administracions urbanística i hidràulica procedents, les obres necessàries per complir les condicions de grau de risc d inundació que estableixen els apartats 3 i En el cas de llacs, llacunes, aiguamolls, embassaments i altres elements que poden comportar riscos d inundació, l ordenació que estableix el planejament urbanístic ha de tenir en compte aquests riscos d acord amb els criteris previstos en els apartats anteriors d aquest article, amb les especificitats que determini l administració hidràulica. Article 7 (Reglament de Planejament) Directriu de preservació dels terrenys amb pendent elevada 7.1 D acord amb la directriu de planejament continguda en l article 9.4 de la Llei d urbanisme, el planejament urbanístic general: a) No pot alterar la classificació com a sòl no urbanitzable d aquells terrenys que tinguin un pendent superior al 20%, sempre que això no comporti la impossibilitat absoluta de creixement dels nuclis existents.

27 A aquests efectes, els plans d ordenació urbanística municipal que prevegin la incorporació al procés de transformació urbanística de terrenys amb pendent superior al 20%, han d acreditar que el creixement dels nuclis existents no és possible en altres terrenys, bé sigui perquè el municipi no disposa de terrenys amb pendent igual o inferior al 20%, bé sigui perquè els existents han de ser classificats com a sòl no urbanitzable, d acord amb els criteris legals establerts en l article 32 de la Llei d urbanisme. b) No obstant el què estableix el primer paràgraf de l apartat 1.a, per raons de racionalitat i coherència de l ordenació, els plans d ordenació urbanística municipal poden incorporar terrenys amb pendent superior al 20% a sectors de planejament derivat, sempre que s estableixi que els referits terrenys no poden acollir cap tipus d edificació ni d altres actuacions que alterin la morfologia del relleu. En tot cas aquests terrenys no són computables als efectes del compliment dels estàndards legals mínims d espais lliures públics i equipaments comunitaris. c) En tot cas, s aplica el què estableix l article 26 de la Llei d urbanisme pel que fa als terrenys que reuneixen les condicions de sòl urbà. 7.2 La identificació dels terrenys amb pendent superior al 20% s ha de dur a terme d acord amb la cartografia oficial de l Institut Cartogràfic de Catalunya. Els terrenys inclosos en el àmbit de planejament corresponent a aquest Pla Especial, permeten assolir uns nivells de protecció davant de riscos naturals adequats segons determina l estudi d impacte ambiental adjunt. Els terrenys no són inundables, no es troben a l interior de zones boscoses, el mapa geològic del Institut Cartogràfic no els determina com a risc potencial L ortofotomapa de la Generalitat de Catalunya, situa l àmbit.

28 Tant el mapa geològic com el topogràfic, fixen unes situacions aptes per a l edificació, amb pendents molt baixes. El geològic fixa els terrenys com a Qt3 que segons la llegenda del propi document correspon a terrassa fluvial. Graves, sorres i lutites. Plistocè superior.

29 El topogràfic com es pot observar indica parcel les pràcticament planes. Des d aquest punt de vista, l objecte de la transformació urbana disposa dels elements d idoneïtat que l estudi de mobilitat avalua, de tal forma que el procés de reconversió d aquest àmbit disposi dels elements de judici i necessaris per garantir-ne els objectius sense perjudicar altres dinàmiques urbanes que en paral lel s estenen en el municipi. Altres aspectes que permeten valorar d idoneïtat dels terrenys per la seva edificació conforme al programa subscrit en aquesta memòria i la seva normativa urbanística son la descripció de les característiques del sòl i subsòl.

30 6. OBJECTIUS DEL DOCUMENT DEL PLA ESPECIAL DE MILLORA. El Pla Especial pretén la consolidació dels drets que les Normes Subsidiàries de Piera possibiliten. La qualificació del sòl per possibilitar la creació de 8 habitatges alhora que el conveni subscrit determina que les obres de urbanització van a càrrec dels promotors del Pla Parcial Industrial. Les cessions que fixa el Text Refós de la Llei de Urbanisme i el seu Reglament, s efectuen a l interí del àmbit del Pla Parcial industrial. Tal i com figura a la memòria del Pla Parcial Industrial, tenim: Article 65 (Text Refós Llei Urbanisme) Plans parcials urbanístics 1. Els plans parcials urbanístics tenen per objecte, en sòl urbanitzable, desenvolupar el planejament urbanístic general i contenen totes les determinacions pertinents per a l ordenació urbanística detallada dels sectors que abasten, de conformitat amb el règim del sòl urbanitzable. 2. A l efecte del que estableix l apartat 1, els plans parcials urbanístics: a) Qualifiquen el sòl. b) Regulen els usos i els paràmetres de l edificació que han de permetre l atorgament de llicències. c) Assenyalen les alineacions i les rasants. d) Defineixen els paràmetres bàsics de l ordenació de volums. El pla en pot preveure una amb caràcter obligatori o diverses d alternatives. En aquest darrer supòsit, el pla pot especificar gràficament les dites alternatives, o bé concretar els paràmetres de l edificació que, sense alterar l aprofitament urbanístic de la zona o de l illa, admeten variació. e) Poden precisar directament les característiques i el traçat de les obres d urbanització bàsiques a què fa referència l apartat 2 de l article 70. En aquest cas, el pla ha de definir les obres amb el grau suficient de detall per a permetre n l execució immediata, avaluar-ne el cost i preveure les etapes d execució per a cada polígon d actuació urbanística i ha d establir uns criteris i un pressupost orientatiu de les altres obres i despeses d urbanització, sens perjudici que els projectes d urbanització complementaris els concretin. Opcionalment, les obres d urbanització bàsiques es poden concretar en un document separat mitjançant un projecte d urbanització. f) Estableixen les condicions de gestió i els terminis per a promoure els instruments corresponents i per a executar les obres d urbanització i d edificació, sens perjudici que aquests puguin ésser modificats pel programa d actuació urbanística municipal. g) Preveuen la localització concreta dels terrenys on s ha de materialitzar, si escau, la reserva per a la construcció d habitatges de protecció pública, d acord amb aquesta Llei i el planejament general, i estableixen els terminis obligatoris en els quals l administració actuant i les persones propietàries adjudicatàries de sòl destinat a habitatge de protecció pública han d iniciar i acabar l edificació dels dits habitatges. 3. En els sectors d ús residencial, els plans parcials urbanístics han de reservar per a zones verdes i espais lliures públics un mínim de 20 m2 de sòl per cada 100 m2 de

31 sostre edificable, amb un mínim del 10% de la superfície de l àmbit d actuació urbanística, i han de reservar també per a equipaments de titularitat pública un mínim de 20 m2 de sòl per cada 100 m2 de sostre, amb un mínim del 5% de la superfície de l àmbit d actuació urbanística, a més del sòl destinat a serveis tècnics, si s escau. El planejament urbanístic general, en el cas que prevegi el sistema urbanístic d habitatges dotacionals públics, pot determinar que aquesta reserva de 20 m2 per cada 100 m2 de sostre edificable per a equipaments de titularitat pública es destini, en determinats sectors, totalment o parcialment al sistema urbanístic d habitatges dotacionals públics, d acord amb el que estableix l article 58.1.g. 4. En els sectors d ús no residencial, els plans parcials urbanístics han de reservar per a zona verda un mínim del 10% de la superfície de l àmbit d actuació urbanística i han de reservar per a equipaments un mínim del 5% de la dita s superfície, a més del sòl destinat a serveis tècnics, si s escau. 5. En els sectors en què s admet tant l ús residencial com altres usos, els estàndards es computen independentment en funció dels diferents usos si la zonificació estableix la destinació concreta a cadascun d aquests usos. S han d aplicar, en tots els casos, les reserves que s estableixen per a l ús residencial quan la regulació de la zona admet indistintament usos residencials i no residencials El mínim de ZV que marca el Text Refós de la llei d Urbanisme és 20 m 2 de sol per cada 100 m 2 de sostre edificable o el 10% del la superfície del sector. Considerant que s ha de fer la reserva corresponent al P.E residencial, la superfície del sector seria de ,29 m ,60 que corresponen al sector 8 residencial i pertant l àmbit computable a efectes de determinació de cessions de zona verda i equipaments és de ,89m 2..El 10% de l àmbit anterior descrit és m 2, els 20 m 2 de sol x 100 m 2 de sostre, si considerem sostre igual a l ocupació, tenim ,50 x 0.60 = ,30, que per 20 m 2 de ZV/100 m 2 donaria ,66 m 2. i pertant la cessió prevista de ,84 compleix els requisits exposats. El mínim de Zona Equipaments que marca el Text Refós de la Llei d Urbanisme en el seu art 65 és el 5% de la superfície del sector o be 20 m 2 de sol per cada 100 m 2 de sostre edificable. Considerant que s ha de fer la reserva corresponent a l àrea del P.E Residencial, la superfície del sector és com abans s ha definit de ,89 i el 5% són els 8.555,84 m 2. 20m2/1020 m2 sostre residencial = 51 m2. Per tant tenim 8.555,84 m m2 = 8.606,84 m2. La reserva de 20 m2 per cada 100 m2 edificables en sector residencials implica, La proposta de 9.991,24 compleix els requeriments.

32 Com es pot veure es compleixen per tant les reserves de sòl per a cessions de zona verda i equipament de l àmbit del Pla Especial Residencial.

33 7. PROPOSTA DE ORDENACIÓ. MEMÒRIA SOCIAL. El Pla Especial Residencial s estructura en una única Illa residencial envoltada de vialitat, excepte pel costat nord on hi ha la riera, permetent així generar les diverses parcel les amb front a aquesta vialitat perimetral. L existència de dues edificacions preexistents, que són el lloc de residencia habitual dels propietaris dels terrenys que configuren l àmbit, ha fet que el sòl necessari per concretar les reserves obligatòries d habitatge protegit s hagin efectuat al costat oest, donant front al vial principal del sector industrial, que estructura la totalitat de l àmbit suma de l industrial i el residencial i que transcorre paral lel a la carretera BV Aquest sòl per habitatge protegit, ja que la pròpia essència d aquest tipus d edificació és la de valorar l edificació i no donar valor al jardí, s estableix en condomini per tal de resoldre els habitatges de protecció oficial i de protecció concertat. Els habitatges de protecció han de tenir un màxim de 90 m2 útils, equivalents a 102 m2 construïts. Les Normes Subsidiàries fixen una densitat màxima de 8 habitatges, amb una edificabilitat màxima de 0,4 m2 sostre/m2 sòl. Aquesta edificabilitat màxima de 0,4* 8.009,01 m2= m2 d edificabilitat màxima. Aquest Pla Especial Residencial limita la edificabilitat màxima a m2. L obligatorietat de reservar el 20% del sostre per habitatge protegit i un 10% suplementari per habitatge protegit concertat representa; 20% s/ 1020 m2= 204 m2 de sostre protegit oficial amb un nombre d habitatges igual a 2. L obligatorietat de reservar un 10% suplementari per habitatge concertat representa 10% s/1020 m2= 102 m2 de sostre protegit concertat amb un nombre d habitatges de 1. Tenim per tant 3 habitatges protegits, 2 en regim de protecció oficial i un sostre de 204 m2 i un en règim de protecció concertat i un sostre de 102 m2. Aquests tres habitatges es desenvolupen en un sòl qualificat com a zona 8 el Bedorc de protecció d una superfície de m2, mantenint la resta de paràmetres de la zona 8; ocupació màxima 20% (fet que possibilita construir els 306 m2 totals en planta baixa) edificabilitat màxima 0,4 m2 sostre /m2 sòl, reduïda per aquest planejament a 306 m2. Separacions ala llindars de 5 metres i a carrer 10 metres, etc...la resta de sòl residencial s estructura amb els paràmetres propis de la zona 8, excepte l edificabilitat que ha quedat reduïda en la mateixa proporció que en els sols destinats a habitatge públic per tal de poder complir la reserva del 20+10% i que aquesta reserva es pugui consolidar dins els paràmetres legals del que es considera habitatge de protecció. Així doncs, de la densitat màxima de 8 habitatges resten 5 habitatges en consideració de lliures amb una edificabilitat màxima de m2-306m2(habitatges de protecció)= 714 m2 sostre total per habitatges lliures. La resta de paràmetres, ocupació, parcel la mínima, façana mínima, separacions, etc són els propis de la zona 8.

34 MEMÒRIA SOCIAL: És evident que amb el problema que representa l accés a l habitatge en el nostre país la possibilitat de generació d habitatge protegit és un objectiu que a mitjà termini pot canviar la realitat de l estructura del parc immobiliari. El municipi de Piera no ha desenvolupat noves àrees residencials i per tant l obligatorietat de creació de reserves de sòl per habitatge protegit ha tingut una incidència baixa. La mida de l àmbit d aquest planejament evidentment relativitza molt qualsevol consideració que es vulgui fer sobre l aportació que la reserva de sòl per habitatges protegits puguin fer pel conjunt del municipi. És evident que sòl per a 3 habitatges protegits no modificarà substancialment les necessitats del municipi, i més quan aquesta reserva es produeix a 2,7 Km del centre de la població, però enceta una dinàmica de resolució del problema a l accés a l habitatge que s ha de valorar com a molt positiva pel conjunt de la població.

35 8. INFORME AMBIENTAL I ESTUDI DE MOBILITAT. Amb motiu de la redacció del Pla Parcial Industrial es va redactar l estudi de mobilitat i l informe ambiental corresponent. Com que aquest Pla Especial Residencial desenvolupa un subsector del Pla Parcial Industrial, l informe ambiental i estudi de mobilitat és el mateix que l aportat en la redacció del Pla Parcial industrial i que ara es reprodueix. -Informe ambiental -Estudi de mobilitat

36 Estudi d avaluació de la mobilitat generada del projecte del pla especial residencial del subsector ai 47 de Piera ESTUDI D AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA DE LA MODIFICACIÓ DEL PLA ESPECIAL RESIDENCIAL DEL SUBSECTOR AI-47 DE PIERA Juliol 2008 TRES POR SIETE VEINTIUNO, S.L.

37 Estudi d avaluació de la mobilitat generada del projecte del pla especial residencial del subsector ai 47 de Piera Pag 1 de 26 Es reprodueix l estudi de mobilitat redactat el pla parcial industrial ja que el subsector residencial és un subsector de 8 habitatges a l interior de l àmbit del Pla Parcial Industrial i la incidència d aquests 8 habitatges, dels quals 2 són preexistents, comparat amb el desenvolupament industrial previst és irrellevant. ESTUDI D AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA DEL PROJECTE DEL PLA PARCIAL INDUSTRIAL DEL SECTOR AI-47 DE PIERA ÍNDEX 1. INTRODUCCIÓ 1.1. Objecte 1.2. Antecedents 1.3. Context 1.4. Legislació Objectius de l estudi 1.6. Àmbit d actuació 2. ANÀLISI DE LA SITUACIÓ ACTUAL 2.1. Introducció 2.2. Condicionants socioeconòmics 2.3. Estructura del territori: usos actuals 2.4. Mobilitat de la població 2.5. Trànsit pesant, distribució de mercaderies 2.6. Parc de vehicles 2.7. Xarxa viària interurbana 2.8. Servei de transport públic 2.9. Aparcaments Bicicleta, vianants, zones peatonals 3. ESCENARIS DE CREIXEMENT 3.1. Projecte del Pla Parcial Industrial del sector AI-47 de la vila de Piera 3.2. Mobilitat generada que suposa la implementació del Projecte del Pla Parcial Industrial del sector AI-47 de la vila de Piera 4. PROPOSTES D ACTUACIÓ 4.1. Proposta de la xarxa d itineraris principals per a vianants 4.2. Xarxa d itineraris per a transport públic i col lectiu de superfície 4.3. Proposta de la xarxa d itineraris per a bicicletes 4.4. Xarxa bàsica per a vehicles 4.5. Aparcaments per a vehicles 4.6. Finançament 4.7. Incorporació de la mobilitat al planejament urbanístic i al planejament urbanístic derivat 5. CONCLUSIONS PLÀNOLS 1. Situació 2. Emplaçament (topogràfic) 3. Emplaçament (ortofotomapa) 1: : : Mobilitat 1: Proposta per a la mobilitat 1:15.000

38 Estudi d avaluació de la mobilitat generada del projecte del Pla Parcial Industrial del sector AI 47 de Piera Pag 2 de INTRODUCCIÓ 1.1. Objecte L'objecte del present treball és la redacció del preceptiu Estudi d Avaluació de la Mobilitat Generada, segons el Decret 344/2006, regulador de Estudi d Avaluació de la Mobilitat Generada, del projecte del Pla Especial Residencial del subsector AI-47 de la vila de Piera que s ha d incloure, entre d altres, en els planejaments urbanístics derivats i s ha de sotmetre a informació pública conjuntament amb el pla. A més ha d'ésser aprovat per un informe de l'autoritat territorial de la mobilitat, segons l article 18 de la Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat Antecedents A l àmbit territorial de Catalunya, la Llei 9/2003, de 13 de Juny, de la mobilitat té per objecte establir els principis i objectius als quals ha de respondre una gestió de la mobilitat sostenible. La llei estableix diversos instruments de planificació entre els quals s inclouen els Plans de Mobilitat Urbana. Aquests documents són bàsics per a configurar les estratègies de mobilitat sostenible dels municipis de Catalunya. La Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat també té per objecte establir els principis i objectius als quals ha de respondre una gestió de la mobilitat sostenible. Aquesta normativa estableix diversos instruments de planificació entre els quals s inclouen els Plans de Mobilitat Urbana. Aquests documents són bàsics per configurar les estratègies de mobilitat sostenible dels municipis de Catalunya. Actualment s està elaborant aquest Pla de Mobilitat Urbana, i actualment no es disposa d aquest encara. L article 18 de la Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat - Estudi de mobilitat d avaluació generada - estableix, en el seu punt 2, que: 2. L'estudi d'avaluació de la mobilitat generada s'ha d'incloure, com a mínim, en els plans territorials d'equipaments o de serveis, en els plans directors, en els plans d'ordenació municipal o instruments equivalents i en els projectes de noves instal lacions que es determinin per reglament. En la subsecció segona del Capítol I d aquesta mateixa llei - Figures de planejament urbanístic - del Títol quart; del planejament urbanístic, sobre la Documentació dels plans parcials urbanístics i dels plans parcials urbanístics de delimitació, diu en el seu Article 85: Article 85 La documentació dels plans parcials urbanístics (...) ha d incloure (...) en els casos en què ho exigeix la legislació sobre mobilitat, un estudi d avaluació de la mobilitat generada, amb el contingut que determina aquesta legislació. El Decret 344/2006, de 19 de setembre, de regulació dels estudis d'avaluació de la mobilitat generada, estableix en l article 3 el següent àmbit d aplicació: 3.1 Els estudis d'avaluació de la mobilitat generada s'han d'incloure, com a document independent, en els instruments d'ordenació territorial i urbanística següents:... c) Planejament urbanístic derivat i llurs o modificacions, que tinguin per objectiu la implantació de nous usos o activitats.

39 Estudi d avaluació de la mobilitat generada del projecte del pla especial residencial del subsector ai 47 de Piera Pag 3 de 26 En el cas que ens ocupa, es tracta d un projecte de Pla Especial Residencial del Subsector AI- 47 de Piera. Aquest projecte ja estava inclòs en les normes subsidiàries de Piera, de manera que no implica cap modificació o canvia d ús o activitat. No obstant això, segons la consulta feta a la Direcció General d Urbanisme de la Diputació de Barcelona cal sotmetre aquest projecte a un estudi de l avaluació de mobilitat generada perquè el planejament urbanístic vigent les normes subsidiàries - manca d estudis i/o informes de mobilitat, ja que encara no s ha aprovat el POUM de Piera. Esmentar en aquest sentit, la importància d incorporar la mobilitat als instruments de planejament urbanístic de les etapes inicials, ja que això permet evitar disfuncions a mig i llarg termini que exigirien la inversió de nous recursos i la implementació de mesures correctores. Així doncs, es redacta aquest Estudi d Avaluació de la Mobilitat Generada del projecte de Pla Especial Residencial del Subsector AI-47 de Piera Context L àmbit del Pla Especial queda reflectit a les Normes Subsidiàries de Planejament pel subsector residencial zona 8. L àmbit definitiu és el resultant d un seguit d ajustos de límits que descriurem en la redacció d aquest punt de la memòria. El Pla Especial inclou un àmbit total de 8.009,01 m2. Aquest àmbit inclou l àmbit inicial de 9.765,60 m2., l acord entre veïns del pla Parcial i el Pla Especial per a un traçat més lògic del viari de 2.280,87 m2.i l aportació per part dels propietaris del Pla Parcial Industrial determina la superfície final dels 8.009,01 m2. Les Normes Subsidiàries de Piera declaraven el sector industrial com a urbanitzable programat d iniciativa pública mitjançant el sistema de cooperació. Després de gairebé 5 anys d intents de tirar endavant aquest planejament, la propietat majoritària del sector sol licità el canvi al sistema de compensació bàsica. L Ajuntament en plenari acceptà el canvi en el sistema de gestió mitjançant resolució dictada el 29 de setembre del 2004, determinant que el Pla Parcial s executarà en un únic polígon pel sistema de reparcel lació per compensació bàsica. El mes de gener de l Ajuntament de Piera va realitzar l aprovació inicial del Pla d Ordenació Urbanística Municipal (POUM. En el POUM hi ha un canvi de denominació i el sector AI-47 s anomena PP-12, Zona industrial El Badorc, i està classificat com a sòl urbanitzable delimitat. De manera que aquest sector industrial apareix ja en el POUM amb els detalls de l ordenació urbana especificats. Amb data 27 de setembre de 2006 s aprovà inicialment el Pla Parcial industrial del sector AI-47. Posteriorment un canvi de consistori ha aconsellat reajustar la proposta del Pla i sotmetre-la a nova aprovació inicial. El Pla Especial Residencial es redacta complint un dels acord entre els propietaris del Pla Parcial Industrial i el Pla Especial Residencial per tal de racionalitzar els límits. L acord consisteix que els promotors del Pla Parcial Industrial pagaran la redacció del planejament d aquest Pla Especial Residencial. A hores d ara el POUMG de Piera encara està en procés d elaboració, de manera que projecte de Pla Parcial Industrial del Sector AI-47 de Piera de manera que aquest es basa perquè el planejament urbanístic vigent les normes subsidiàries antigues, de l any 1983 amb diverses modificacions recollides en el Text refós de les normes urbanístiques del Planejament General de Piera, publicades el juliol del 2005.

40 Estudi d avaluació de la mobilitat generada del projecte del pla especial residencial del subsector ai 47 de Piera Pag 4 de 26 El subsector AI-47 el composen un àmbit de 9.765,60 m2 qualificats com a sòl urbà, zona 8, on es preveu una Unitat d Actuació Residencial mitjançant la Redacció d un Pla Especial de Millora Urbana. El Pla Especial s ha redactat paral lelament de forma que segueixi un tràmit conjunt amb el propi Pla Parcial i el seu Projecte de Urbanització. Les pròpies Normes Subsidiàries de Piera, en el seu article 143, on fa referència al Sector AI- 47, punt 3 diuen textualment: Dins del Sector es delimita una Unitat d Actuació Residencial recollint els habitatges ja existents abans de la implantació industrial. En cas de voler modificar l estat actual d aquesta petita zona, s haurà de redactar un Pla Especial amb el límit que figura a la documentació gràfica de la zona 8 i amb un màxim de 8 habitatges. Les cessions corresponents a zona verda i equipaments aniran a càrrec de la resta del Sector. És a dir, tot i considerar-se sòl urbà i estar subjecte a la redacció d un planejament diferenciat, les cessions de zona verda i equipament corresponents a aquesta zona s han de reservar dins les cessions que efectuen els propietaris de la zona industrial. Aquesta aparent incongruència obliga a tenir present les superfícies de la zona 8 per determinades quantificacions de reserves de sòl públic i no per d altres conceptes, com ara les cessions del 10% d aprofitament mig, complicant la descripció de la proposta. Dins d aquest context, s ha optat per arribar a acords amb els propietaris d aquests terrenys residencials per tal de possibilitar un planejament global que resolgui les necessitats de connexió del dos àmbits que configuren la totalitat del sector. Bona part de les adaptacions de límits incorporades corresponen a la voluntat d ordenar el conjunt del Sector. Per tal d aconseguir una ordenació geomètricament lògica es precisen tot un conjunt d ajustos per tal de donar continuïtat al viari i crear parcel les no massa irregulars. Això s ha aconseguit amb l acord entre els propietaris de l àmbit del Pla Parcial i els de l àmbit del Pla Especial. Com annex a aquest document s adjunta document d acord entre veïns. El planejament vigent que afecta l àmbit d estudi es basa en les Normes Subsidiàries de Piera, aprovades definitivament per la Comissió Provincial d Urbanisme el 20 d octubre del 1982 i declarada la seva executivitat el 23 de desembre del 1982 i la Modificació de les Normes Subsidiàries de planejament, aprovades el 22 de setembre de 1993 per la Comissió Provincial d Urbanisme Legislació El present Estudi d avaluació de la mobilitat generada es regirà per la normativa vigent que inclou tant normativa urbanística, de mobilitat, de circulació de vehicles, així com normativa referent a soroll i vibracions. Urbanisme? Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s aprova el Reglament de la Llei d Urbanisme (DOGC núm. 4436, de )? Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s aprova el Text refós de la Llei d urbanisme (DOGC núm. 4436, de ).? Llei 10/2004, de 24 de desembre, de modificació de la Llei 2/2002, del 14 de març, d'urbanisme, per al foment de l'habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l'autonomia local (DOGC núm. 4291, de , p ).? Decret 287/2003, de 4 de novembre, pel qual s aprova el reglament parcial de la Llei 2/2002 (DOGC núm. 4022, ).

41 Estudi d avaluació de la mobilitat generada del projecte del pla especial residencial del subsector ai 47 de Piera Pag 5 de 26 Mobilitat? Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat.? Decret 466/2004, de 28 de desembre, relatiu a determinats instruments de planificació de la mobilitat i al consell de la mobilitat (DOGC núm. 4291,de 30/12/2004).? Decret 344/2006, de 19 de setembre, de regulació dels estudis d'avaluació de la mobilitat generada. Circulació? Reial Decret Legislatiu 339/1990, de 2 de març, pel que s aprova el text articulat de la Llei sobre tràfic, circulació de vehicles a motor i seguretat vial (BOE núm. 63, ).? Reial Decret 13/1992, de 12 de gener, pel que s aprova el Reglament general de circulació (BOE núm. 27, ).? Llei 7/1993, de 30 de setembre, de carreteres (DOGC núm. 1807, 11/10/93).? Decret 293/2003, de 18 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament general de carreteres (DOGC núm. 4027, de ). Transport de mercaderies perilloses? Reial Decret 387/1996, d'1 de març pel que s'aprova la Directriu Bàsica de Planificació de Protecció Civil davant el risc d'accidents en els transports de mercaderies perilloses per carretera i ferrocarril.? Reial Decret 2115/1998, de 2 d'octubre pel que s'estén l'aplicació de l'acord Europeu sobre el Transport de Mercaderies Perilloses per Carretera (ADR) al transport intern espanyol.? Reial Decret 2225/1998, de 19 de octubre pel que s'estén l'aplicació del Reglament relatiu al Transport Internacional de Mercaderies Perilloses per Ferrocarrils (RID) al transport intern espanyol.? Reial Decret 230/1998, de 16 de febrer, pel qual s'aprova el reglament d'explosius.? Pla de Protecció Civil per accidents en el transport de mercaderies perilloses per carretera i ferrocarril a Catalunya (TRANSCAT). Contaminació acústica? Llei 37/2003, de 17 de novembre, de soroll (BOE núm. 276, ).? Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica (DOGC núm. 3675, ).? Ordenança municipal 28/4/1994, reguladora de la qualitat sonora del medi urbà Objectius de l estudi El present estudi d'avaluació de la mobilitat, té com a objectius principals els que diu el Decret 344/2006, de 19 de setembre, de regulació dels estudis de la mobilitat generada, en el seu article 2: 2.1 Avaluar l'increment potencial de desplaçaments provocat per la nova implantació d'activitats i la capacitat d'absorció dels serveis viaris i dels sistemes de transport, incloent-hi els sistemes de transport de baix o nul impacte, com els desplaçaments a peu o en bicicleta, en el marc del sector de l àmbit de l estudi. 2.2 Valorar la viabilitat de les mesures proposades en el propi estudi per gestionar de manera sostenible la nova mobilitat i, especialment, les fórmules de participació del promotor o promotora per col laborar en la solució dels problemes derivats d aquesta nova mobilitat generada. 2.3 Proposar unes mesures per tal d'assegurar que la nova mobilitat generada en l'àmbit d'estudi segueixi unes pautes caracteritzades per la preponderància dels mitjans de transport més sostenibles, i així complir amb el canvi de model de mobilitat promogut per la Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat.

42 Estudi d avaluació de la mobilitat generada del projecte del pla especial residencial del subsector ai 47 de Piera Pag 6 de Àmbit d actuació L àmbit d estudi se situa a l oest del municipi de Piera (comarca de l Anoia) entre les urbanitzacions del Badorc i del Castell de la Ventosa. Queda delimitat per la carretera BV2242 (entre els punts quilomètrics i 5.207) a l oest, i per la riera de Can Aguilera i el seu barranc a l est, on es troba situada l estació depuradora d aigües residuals de Piera. A la part central d aquest sector se situa la zona residencial on es preveu una Unitat d Actuació Residencial mitjançant la Redacció d un Pla Especial de Millora Urbana. Els terrenys objectes del Pla Parcial tenen, actualment o en el passat, majoritàriament un ús industrial i la resta de parcel les amb ús agrícola tenen una explotació poc intensiva. En part d aquests terrenys ja hi ha indústries implantades. La part nord correspon a una zona que havia tingut un ús industrial anteriorment i que en l actualitat es troba completament degradada i abandonada. El sector sud correspon a zona ja urbanitzada amb indústries en activitat i a parcel les amb ús agrícola que tenen una explotació poc intensiva. Les comunicacions amb la població s estableixen mitjançant la carretera BV-2242, amb Piera cap el nord i Sant Sadurní d Anoia cap el sud. 2. ANÀLISI DE LA SITUACIÓ ACTUAL 2.1. Introducció A hores d ara, com s ha comentat més amunt, el POUMG de Piera encara està en procés d elaboració, de manera que el projecte de Pla Especial Residencial del subsector AI-47 de Piera de manera que aquest es basa perquè el planejament urbanístic vigent les normes subsidiàries antigues, de l any 1983 amb diverses modificacions recollides en el Text refós de les normes urbanístiques del Planejament General de Piera, publicades el juliol del La redacció del POUM ve justificada, entre altres raons, per la necessitat d estructurar i equilibrar el territori al voltant del casc urbà central. D altra banda, es redacta en compliment de la Llei de Mobilitat 9/2003, de 13 de juny i del Decret 344/2006, de 19 de setembre, de regulació dels estudis d avaluació de la mobilitat generada. Vista la dinàmica demogràfica de Piera que l any 2004 comptava amb una població de habitants i havia vist incrementar en prop de el nombre d habitatges des de l any 1991 fins al 2001, el POUM esdevé una eina clau de planificació urbanística sostenible, i conseqüentment l estudi de la mobilitat de la població. Actualment aquest document es troba en fase d elaboració Condicionants socioeconòmics Marc general El municipi de Piera té una superfície de 57,50 km2, la més gran de la comarca de l Anoia, amb una densitat de població de 238,7 hab./km2 l any Segons l Institut d Estadística de Catalunya el municipi comptava amb una població de l any Les principals activitats econòmiques de la zona són la indústria i els serveis. Els principals conreus són de vinya, que han desplaçat força als cereals. Trobem també oliveres i ametllers. En l àmbit del Pla Parcial hi ha una zona de conreus de cereals i un camp d oliveres. Pel que fa a la indústria, té una importància història tradicional la indústria relacionada amb els recursos minerals de les terres argiloses de la zona (ceràmica i terrissa). Actualment

43 Estudi d avaluació de la mobilitat generada del projecte del pla especial residencial del subsector ai 47 de Piera Pag 7 de 26 predominen les indústries del sector de la construcció, el metall i el teixit, entre altres. A l interior del Sector hi havia establertes tres indústries, Aridos SA (l antiga Arlita), Tefisa (indústria en funcionament amb gairebé quaranta treballadors) i l empresa Manteniment Industrial SA, també en activitat. També hi ha establertes les dues vivendes unifamiliars que van justificar en el seu dia la necessitat de redacció d un Pla Especial. La propietat del sòl, dins l àmbit del Pla Especial Residencial correspon a un total de dos propietaris privats en una proporció aproximada del % de l àmbit. La propietat del sòl, dins de l àmbit del Pla Parcial, correspon a un total de cinc propietaris privats, a l Ajuntament en l aportació de camins i l àmbit de la riera com a propietat pública. Existeix una propietat que, per si sola, és de gairebé el 50% del Sector i correspon a un canvi de titularitat de l antiga Arlita, SA. L estructura de la propietat es descriu a títol informatiu i es determinarà en el futur Projecte de reparcel lació prèvia acreditació de la titularitat, dins de l àmbit del Pla Parcial inicialment definit per les Normes Subsidiàries de Piera. Les parcel les residencial inicialment incloses dins l àmbit definit a les NNSS són: Parcel la A, propietat de Sr. Tomico, superfície 5.844,46 m2 Parcel la B, propietat del Sr J.M.Romeu, superfície 3.921,14 m2 Sòl aportat per acord entre el Pla Parcial Industrial i els propietaris que representen el 100% d aquest Pla Especial Residencial ,87 m2 que passen de la propietat residencial a industrial + 524,28 m2 que passen de la industrial a la residencial Evolució de la població A la figura 1 es pot observar un creixement important de la població des de l any 1998, fet que assenyala una continuïtat en aquest creixement. Això implica, per tant, un augment en la demanda de serveis i equipaments públics futurs. Durant el període la taxa de creixement de la població de Piera ha estat del 51% (2.474 habitant, dels quals el 49% és degut a la forta immigració que ha patit el municipi) Ocupació de la població En el conjunt de la comarca, hi ha un gradual abandonament dels conreus de fruiters de secà en benefici dels cereals. En l actualitat aquests ocupen tres quartes parts de la superfície conreada. La ramaderia no és important ja que la climatologia de la zona no permet un conreu farratger generalitzat. Cal destacar la importància de l apicultura que es remunta a molts segles enrere. De fet, es creu que el nom de Piera ve del mot llatí d apiarium que en català significa abeller. La indústria és el sector més desenvolupat de la comarca des d antic, especialment per l existència de rius que creuen tota la comarca.

44 Estudi d avaluació de la mobilitat generada del projecte del pla especial residencial del subsector ai 47 de Piera Pag 8 de 26 A partir de les dades del 2001, es pot observar que Piera disposa de la gran part de la població dedicada als serveis, concretament un 49%. El següent sector d ocupació és la indústria, amb un 36 %. Els més minoritaris són la construcció, amb un 12% de la població ocupada i l agricultura, amb un 2% (vegeu figura 2). Pel que fa al sector de la indústria, cal destacar la presència d algunes activitats tradicionals que han sobreviscut més o menys industrialitzades, com les filatures de teixits de fil i cotó i la indústria del cava. A aquestes activitats, se n hi sumen tota una sèrie d indústries que s han instal lat a Piera, i que ocupen una part important de la població activa sobretot si es compara amb la resta de Catalunya -, com la indústria metal lúrgica, del material elèctric i de materials de la construcció Estructura del territori: usos actuals Els usos del sòl a la comarca de l Anoia d un territori de ha són, per ordre d importància en superfície, zones forestals (54%), zones agrícoles (36%), zones urbanes, urbanitzables i altres (6%) i finalment zones improductives (4%). Pel que es refereix a la superfície agrària de Piera, segons les dades de la darrera enquesta agrària (any 1999) es pot observar a la figura 4 que bàsicament els terrenys agraris són terres llaurades destinades als conreus de secà i terrenys forestals.

45 Estudi d avaluació de la mobilitat generada del projecte del pla especial residencial del subsector ai 47 de Piera Pag 9 de 26 Segons les normes subsidiàries els terrenys inclosos en la Pla Parcial Industrial estan classificats com a sòl industrial i, conseqüentment, tenen per objectiu l ordenació d un sostre industrial Mobilitat de la població Una bona aproximació a la mobilitat del municipi de Piera la proporcionen les dades de l Institut d Estadística de Catalunya (IDESCAT). Segons aquestes dades, els fluxos de desplaçament derivats de la mobilitat obligada del municipi són majoritàriament exportadors. A continuació, i segons dades de l any 2001 de l IDESCAT, es mostra una figura amb els desplaçaments diaris de mobilitat obligada per raons de treball. A més, a la taula s especifica el mitjà de transport emprat per a aquests desplaçaments. D una banda, per als fluxos de desplaçament residència - treball de viatges dels ciutadans un 50 % treballa a Piera (un 36 % es desplaça per l interior del mateix i un 14 % ve de fora a treballar a Piera), mentre que l altra meitat dels desplaçaments són cap a fora de Piera, ja que tenen el lloc de treball fora de Piera. S observa a la taula de desplaçaments per motius de treball (taula 2) que els desplaçaments es fan gairebé tots amb mitjans de transport individuals (cotxe, moto), tant dins com fora de Piera (73% dels desplaçaments). Utilitzant transports col lectius (tren, autobús) només es realitzen el 4% dels desplaçaments. Un 10% dels desplaçaments es realitzen a peu, però bàsicament per anar a treballar dins Piera. Aquesta modalitat de transport és a més usada pels desplaçaments a dins del municipi, després del transport privat. Així doncs, independentment de si els desplaçaments són a dins o a fora, el transport privat és el més usat amb diferència per anar a treballar. Destacar també que només el 4% dels desplaçaments es realitzen amb mitjans de transport col lectius.

46 Estudi d avaluació de la mobilitat generada del projecte del pla especial residencial del subsector ai 47 de Piera Pag 10 de 26 Pel que fa a la mobilitat de gènere (vegeu taula 3), en valors absoluts es pot veure que els homes es desplacen més per anar a treballar (3208 desplaçaments vers 1825 desplaçaments de les dones). Els valors relatius són molt semblants tant per l home com per la dona. Un 31% dels homes i un 44% de les dones es desplacen per dins Piera per anar a treballar i el 56% dels homes i el 41% de les dones es desplacen a un altre municipi per anar a treballar. El 13% restant d homes i el 15% de les dones que es desplacen a Piera ho fan des de fora per treballar al municipi. La majoria dels desplaçaments tant externs com interns per treball i de la població de Piera tenen una duració de menys de 10 minuts (el 34% de la població ocupada). Seguidament el 32% de la població triga de 10 a 20 minuts i de 21 a 30 minuts a parts iguals. Un 10% de la població fa desplaçaments d entre 3 quarts d hora i una hora per anar a treballar, un 7% de 31 a 45 minuts, un 4% d una hora a hora i mitja. Només un 1% de la població triga més d una hora i mitja per anar a treballar, com es pot veure a la figura 7. Més de la meitat de la població ocupada (58%) realitza un viatge al dia per anar a treballar. El 32 % en realitza 2 i només un 2% de la població no en fa cap (vegeu figura 8). Els pierencs que es desplacen cap a altres municipis ho fan principalment a Barcelona, Martorell, Igualada, Masqueta i Sant Sadurní d Anoia (per ordre de més a menys nombre de persones) i ho fan amb mitjans de transport individuals. Els treballadors que tenen el seu lloc de feina a Piera provenen de Masqueta, Barcelona, Hostalets de Pierola, Igualada, Capellades i Martorell (també per ordre d importància) i arriben amb vehicle individual (vegeu figures 9 i 10).

47 Estudi d avaluació de la mobilitat generada del projecte del pla especial residencial del subsector ai 47 de Piera Pag 11 de 26 Pel que es refereix als desplaçaments de Piera en funció de les branques d activitat catalogades segons els criteris CCAE 74 de la Generalitat de Catalunya es pot veure a la figura 11 que les branques que generen més desplaçaments són les principals activitats de Piera: les indústries de maquinària i electrònica (el 17% dels desplaçaments), la construcció (el 13%), el comerç (l 11%), l extracció i transport de minerals (el 9%) i la indústria del tèxtil, el cuir i la confecció (el 8%). Menys desplaçaments generen l educació (el 5%) i l agricultura i la ramaderia (el 5%). Les activitats que generen més desplaçaments a dins Piera són les mateixes que generen més desplaçaments: maquinària i electrònica, construcció, comerç, extracció i transport de minerals, indústria del tèxtil, de cuir i confecció i l agricultura i la ramaderia. Aquests desplaçaments suposen la meitat dels desplaçaments totals per motius laborals. Les activitats que exporten treballadors residents a Piera cap a altres municipis són extracció i transport de minerals, maquinària i electrònica i construcció. Aquests desplaçaments representen el 31% dels totals. El 18% restant es produeixen per treballadors residents a altres municipis cap a Piera i les branques que en generen més són la construcció, la maquinària i electrònica i l extracció i transport de minerals. Pel que es refereix als desplaçaments en funció de les professions catalogades segons els criteris CON73 de la Generalitat de Catalunya, cal destacar que el 58% dels desplaçaments corresponen a minaires, paletes i treballadors de la indústria, i són els majoritaris en les tres categories de desplaçaments. La resta de professions generen desplaçaments molt minoritaris (vegeu figura 12).

48 Estudi d avaluació de la mobilitat generada del projecte del pla especial residencial del subsector ai 47 de Piera Pag 12 de 26 Si es té en consideració que l actuació que s ha de dur a terme és un polígon industrial, malgrat que a hores d ara es desconeguin les indústries exactes que s hi instal laran, s han seleccionat aquelles branques professionals potencials que s hi poden dur a terme (Electricitat, gas i aigua, Indústria química, Maquinària i electrònica, Transports, Alimentació i begudes, Tèxtil, cuir i confecció, Suro i fusta, Paper i arts gràfiques, Plàstics, Construcció, Comerç i reparació, Transport i activitats extractives) i s extrapola que el tres quartes parts dels treballadors seran de Piera i el 25% restant serà de fora (vegeu figura 13). En funció dels percentatges dels mitjans de transport que s utilitzen per fer els desplaçaments de dins Piera s han dut a terme les següents extrapolacions (vegeu figures 14 i 15): D aquestes dues figures es pot deduir que els treballadors de Piera que es desplacin al polígon ho faran majoritàriament (67,6%) amb un mitjà de transport individual, vers el 89% dels desplaçaments dels no residents a Piera. Pels residents, la segona modalitat de transport més utilitzada, si es tinguessin en compte les dades de l IDESCAT pel que es refereix a treballadors de Piera que es desplacen per dins Piera, serà anar a peu (30% dels desplaçaments), tot i que s ha de tenir en compte que el polígon industrial estarà situat fora de la vila, i és d esperar que aquestes proporcions variïn una mica en detriment dels desplaçaments a peu. Així doncs, si s apliquen unes correccions a les dades dels treballadors que es desplacen a peu perquè el polígon industrial està a les afores es reparteix el total de treballadors que van a peu entre transport privat (60%), transport col lectiu (30%) i a peu (10%), s obté el que es pot observar a la següent figura 15. El desplaçaments a peu dels no residents a Piera no arriben ni a l 1%. Els treballadors d altres municipis utilitzen el transport col lectiu com a segon mitjà de transport més freqüent (8,4% dels desplaçaments), mentre que pels residents el transport col lectiu només representa l 1% del total de desplaçaments. Però aquestes dades s han de considerar de la mateixa manera que els desplaçaments a peu: els percentatges corresponen a tots els desplaçaments de Piera, que majoritàriament es realitzen a dins la vila i pels quals els treballadors opten per desplaçar-se a

49 Estudi d avaluació de la mobilitat generada del projecte del pla especial residencial del subsector ai 47 de Piera Pag 13 de 26 peu abans que amb transport públic perquè les distàncies són curtes. No obstant aquest patró, cal destacar que el polígon està relativament més allunyat del centre i que és d esperar que els treballadors residents a Piera s hi desplacin menys a peu i més en altres modalitats de transport, com es pot veure a la figura 16. Per tal que aquesta situació d ús preferent del vehicle privat no generi problemes de mobilitat cal assegurar una bona infraestructura viària, suficients places d aparcament i proporcionar alternatives més sostenibles, eficients i accessibles, com el transport públic i col lectiu o un itinerari per a bicicletes, a la vegada que conscienciar a la població de la necessitat d utilitzar el transport col lectiu Trànsit pesant, distribució de mercaderies L actuació prevista a la zona d estudi, la construcció del polígon industrial del Badorc, implicarà un augment del trànsit pesat i de la distribució de mercaderies com a conseqüència de l activitat industrial que s hi desenvoluparà. Malgrat que l actual via d accés al futur polígon la carretera BV no té un trànsit molt elevat de vehicles pesants la mitjana actual és de 20,3 vehicles pesants al dia, aquesta reuneix les condicions mínimes de seguretat i viabilitat per garantir que aquesta classe de vehicles puguin accedir al polígon Parc de vehicles Segons dades de l any 2.006, l estructura del parc mòbil de vehicles del municipi és el que es presenta en la taula 4. Es pot observar que predominen els turismes amb molts diferència, seguit pels camions i furgonetes. Pel que es refereix a l evolució del parc automobilístic de Piera en els deu darrers anys es pot observar a la figura 16 que la tendència és més o menys contant al llarg del temps amb un lleuger augment (18% respecte el 1996). L augment més significatiu ha estat per als camions i furgonetes (20%) i per als turismes (19%). Per a les motocicletes aquest augment ha estat només del 9%.

50 Estudi d avaluació de la mobilitat generada del projecte del pla especial residencial del subsector ai 47 de Piera Pag 14 de Xarxa viària interurbana Pel que fa a les infraestructures viàries, destaca a l àmbit d estudi la carretera del Badorc BV entre els punts quilomètrics i Aquesta carretera secundària de la Diputació de Barcelona va des de Piera a Torrelavit pel Badorc i Sant Jaume Sesoliveres, creua el municipi de Cabrera d Igualada i uneix els de Piera i Sant Sadurní d Anoia, on després enllaça amb l A-2. Al nucli de Piera la BV convergeix amb altres carreteres locals i comarcals com: - B-224 de Capellades a Martorell, on enllaça amb la N-II i amb l autopista A BV-2243 de Piera a Hostalets de Pierola - BV-2245 de Piera a Vallbona d Anoia - B-231 de Piera a Esparreguera, fins a trobar la N-II La carretera secundària BV 2242 passa per la zona on està previst construir el polígon industrial del sector AI-47 de Piera. La Diputació de Barcelona disposa d una estació d aforament a l alçada del Badorc (codi estació: EA00292) en el punt quilomètric 2,000 que mesura les dades del tram comprés entre els punts quilomètrics 0,000 i 5,000 (entre el Badorc i Piera). Les dades més recents que es disposen són les del 2004 (representades a la taula 5), de les quals es pot destacar que les IMD (intensitats mitjanes diàries) del trànsit en aquest tram de la carretera són de vehicles/dia. Aquestes dades es mantenen semblants al llarg de tota la setmana, amb una petita davallada els diumenges. D aquest valor, cal destacar que el 8% correspon a vehicles pesants, tot i que el volum d aquests és molt superior entre setmana que els caps de setmana. Els principals vehicles que transiten per aquesta estació d aforament són turismes de classe A (89% de les mesures) (vegeu figura 17. Les velocitats mesurades dels vehicles que circulen per la zona són majoritàriament d entre 51 i 90 m/s (el 85% de les mesures). Un percentatge molt inferior 10% excedeix aquestes velocitats i un 5% va a menys de 50 m/s (vegeu figura 18).

51 Estudi d avaluació de la mobilitat generada del projecte del pla especial residencial del subsector ai 47 de Piera Pag 15 de 26 La distància i el temps mitjà de trajecte per carretera en vehicle privat des de Piera fins a les principals procedències dels treballadors que per motius de treball es desplacen a Piera (municipi on està previst construir el polígon) ordenats per temps de trajecte es recullen a la taula 4.

52 Estudi d avaluació de la mobilitat generada del projecte del pla especial residencial del subsector ai 47 de Piera Pag 16 de Servei de transport públic Xarxa d autobusos urbans Piera no disposa de xarxa d autobusos urbans Autobusos interurbans Piera disposa de dues línies de bus interurbà circulars que tenen inici i fi a l estació de tren de Piera. Una d aquestes línies, la P1, uneix l estació de ferrocarril de Piera i el mateix nucli amb les entitats de població de Can Martí, Ca n Aguilera, Can Mussarro, Can Mata i El Badorc (zona pròxima on està prevista la construcció del polígon industrial), totes elles situades a l extrem occidental de la vila de Piera. L altra línia fa el seu recorregut per les entitats de població situades a l est de Piera: Can Claramunt, Can Bonastre, Can Canals. La freqüència horària dels dies laborables és aproximadament cada dues hores des de les 6 del matí fins a les 8 del vespre que parteix el darrer autobús des de l estació i el recorregut dura aproximadament una hora. Els dissabtes hi ha 5 recorreguts d autobús diferents, un cada hora, des de les 8 del matí fins a la 1 de la tarda. Els diumenges i festius no hi ha servei de bus interurbà. A l annex s adjunten els horaris de bus interurbà de Piera Autocars Hi ha dues línies que uneixen Piera amb altres municipis operades per dues companyies diferents. La connexió amb Barcelona (la capital de província) i amb Igualada (la capital de comarca) es veu reforçada amb el servei d autocar que ofereix l empresa Hispano - Igualadina. El recorregut de la línia és des de Barcelona (Maria Cristina) fins a Igualada passant per Piera i Capellades. La companyia ofereix 10 viatges en cada sentit des de les 8 del matí fina les 9 del vespre. El trajecte de Barcelona a Piera dura 1 hora. Els dissabtes la freqüència es veu reduïda a 3 viatges i els diumenges i festius a 2. El dijous des del mes d octubre fins al mes de juny la companyia Hispano Llacunense (Hillsa) ofereix un servei que uneix Piera, passant pel Badorc amb Sant Sadurní d Anoia. El recorregut és circular i es fa dos cops, un en cada sentit. Per anar de Sant Sadurní d Anoia al Badorc es triga quasi mitja hora. A l annex s adjunten els horaris de d autocar Tren i ferrocarrils La línia R6 (Barcelona, Plaça de Espanya Igualada) cobreix amb una hora i quart des de les 5 del matí fins a les 23 del vespre el recorregut de Barcelona fins a Piera cada 40 minuts durant els dies laborables. Durant aquestes jornades la freqüència entre Martorell i Piera i entre Piera i Igualada augmenta fins als 20 minuts. El recorregut des de Piera és de 20 minuts fins a Martorell i de 25 fins a Igualada. A l annex s adjunten els horaris de ferrocarril Taxis A l estació de ferrocarril hi ha una aturada de taxis Aparcaments La zona on està previst instal lar el polígon industrial són zones de conreus d herbàcies i de bosquines i prats. Hi ha algunes infraestructures remisniscents de l activitat industrial del passat, però actualment es pot considerar com una zona descampada. De manera que no disposa de zones d aparcament

53 Estudi d avaluació de la mobilitat generada del projecte del pla especial residencial del subsector ai 47 de Piera Pag 17 de Bicicleta, vianants, zones peatonals Pels motius que s ha comentat a l apartat 2.9 a l àmbit d estudi tampoc té xarxa de bicicletes, vianants o zones peatonals a les zones properes. Tan sols hi ha un sender de gran recorregut, el GR 172 que passa per una zona propera a l àmbit d estudi. 3. ESCENARIS DE CREIXEMENT 3.1. Projecte del Pla Especial Residencial del subsector AI-47 de la vila de Piera El projecte del Pla Especial Residencial del subsector AI-47 de la vila de Piera atén a l interès general d aconseguir consolidar els drets que atorga les Normes Subsidiàries als propietaris d aquest subsector. El Sector AI-47 el composen l àmbit delimitat pel Pla Parcial pròpiament dit i un àmbit de 9.765,60 m2 qualificats com a sòl urbà, zona 8, on es preveu una Unitat d Actuació Residencial mitjançant la Redacció d un Pla Especial de Millora Urbana. El Pla Especial s ha redactat paral lelament de forma que segueixi un tràmit (a poder ser) conjunt amb el propi Pla Parcial i el seu Projecte de Urbanització. Donat que les cessions del pla Especial Residencial les ha de consolidar el Pla Parcial Industrial, les característiques urbanístiques, resultants de l aplicació dels paràmetres que s estableixen en la normativa d aquest Pla Parcial, es resumeixen en la taula 5, en els que es detallen les superfícies i Edificabilitat de les zones i sistemes: La indústria existent està repartida en tres grans àrees. La primera està situada entre la rotonda d accés al sud i la zona dels habitatges. Aquesta àrea possibilita en l actualitat i es potència a futur l aparició de indústria quan amb la seva pròpia dinàmica d implantació i estructuració a l interior de la parcel la. La segona situada a l altre costat de la riera ocupa majoritàriament els antics terrenys de l antiga Aridos Ligeros (Arlita). Per la seva superfície i pel fet que no hi ha edificacions en ús preexistents, aquesta zona permet una ordenació més regular, de gra més petit i en la normativa es prefixa millor l edificació final resultant. Finalment una darrera i petita àrea, (la tercera) al voltant de l accés nord, configurada per una illa independent que permet la instal lació d una indústria autònoma que acaba de donar la complexitat necessària a les diverses tipologies industrials proposades.

54 Estudi d avaluació de la mobilitat generada del projecte del pla especial residencial del subsector ai 47 de Piera Pag 18 de Mobilitat generada que suposa la implementació del Projecte del Pla Especial Residencial del subsector AI-47 de la vila de Piera El desenvolupament d aquest Pla Especialcomporta certes actuacions que influeixen en la mobilitat. Realment el que cal considerar és el Pla Parcial Industrial ja que l increment de 6 habitatges (2 dels 8 possibles són preexistents) no representa cap distorsió a la mobilitat actual. L actuació projectada té per finalitat la construcció d una zona on es desenvolupin activitats industrials sobre sòl classificat pel Pla General com a urbanitzable programat. En les determinacions del Decret 344/2006 de 19 de setembre, de regulació dels estudis d avaluació de la mobilitat generada, exigeix que per al planejament urbanístic derivat com és aquest cas - han d incloure una estimació del nombre de desplaçaments que generen els diferents àmbits del pla en funció de les superfícies, dels usos permesos i de l índex d edificabilitat fixat en el plantejament. En aquest sentit l esmentat decret, en el seu Annex 1 fixa uns ràtios mínims de viatges generats/dia en funció de l ús del sòl. Per a l estudi del nombre de viatges generats al sector AI- 47 de Piera s ha considerat només la categoria de sòl industrial, ja que malgrat que hi hagi zones verdes i zones d equipament aquestes són complementàries a la zona industrial i no està previst que la població es desplaci fins al polígon per al seu ús (vegeu taula 6). Concretament, la distribució de l ús del sòl quedarà repartit segons indica la taula següent, on també estan calculats els viatges diaris generats, de la següent forma (vegeu taula 7). S estima que es realitzaran una mitjana de viatges diaris en el nou sector. 4. PROPOSTES D ACTUACIÓ Per tal de complir amb els objectius del present estudi, que proposen avançar cap a un model de mobilitat més sostenible i funcional en l àmbit del sector AI-47 de Piera, es presenten a continuació diverses propostes d actuació agrupades segons diferents àmbits i tipologies d actuació Proposta de la xarxa d itineraris principals per a vianants L article 15 del Decret 344/2006, de 19 de setembre, de regulació dels estudis d avaluació de la mobilitat generada defineix com a vianant la persona que es desplaça a peu o amb cadira de rodes amb o sense motor. Aquest article recull que: 15.1 Els estudis d avaluació de la mobilitat generada han d establir una xarxa d itineraris principals per a vianants La xarxa d itineraris principals per a vianants, a la qual s ha de donar prioritat sobre la resta de modes de transport, ha d assegurar la connectivitat amb els indrets on es generi un nombre important de desplaçaments, com ara estacions de tren, autobús, equipaments, mercats, àrees d activitat laboral, com polígons industrials (com és el present cas).

55 Estudi d avaluació de la mobilitat generada del projecte del pla especial residencial del subsector ai 47 de Piera Pag 19 de La xarxa d itineraris principals per a vianants s ha de definir en base a criteris que permetin evitar els accidents de trànsit Els itineraris principals per a vianants han de ser continus, formant una xarxa que, de manera complementària amb la resta de voreres, doni una total accessibilitat al municipi per a les persones vianants Els itineraris principals per a vianants han d estar coordinats amb els itineraris per a transport públic i col lectiu Els itineraris principals per a vianants fora de població s han de segregar i protegir adequadament quan transcorrin pel costat de la xarxa viària. Tenint en compte aquestes pautes es proposa fer un itinerari per a vianants paral lel a la BV 2242 pel marge esquerre dins de la zona del sector industrial. Aquest itinerari estarà segregat de la carretera per una zona de protecció amb vegetació i disposarà de tots els requisits per garantir l accessibilitat per a totes les persones. Recorrerà tot el polígon en direcció nord sud, passant per les parades que l autobús realitza dins el polígon. D aquesta forma no només servirà per arribar fins al polígon si no també per desplaçar-se dins aquest. Actualment aquest itinerari no enllaça amb cap altre itinerari per a vianants del municipis, però l objectiu és que en un futur proper això es pugui dur a terme i enllaçar l itinerari per a vianants proposat amb un que arribi fins a Piera. Aquest tindrà una longitud d un quilòmetre. D altra banda, també fora bo que l Ajuntament de Piera considerés la possibilitat de restaurar i adequar el GR-172 (de Bellprat a la Mussarra passant per Montserrat) que per aquesta zona discorre paral lel a la BV-2242 i passa per entitats de població properes al sector del polígon industrial, com el Badorc, Can Mata i santa Maria de Piera i creua el centre històric de Piera. En aquest tram el sender no té gairebé gens de desnivell (inferior a 25 m), de manera que és un camí planer i suau. La distància entre l ajuntament de Piera (el centre de la vila) amb el polígon pel GR-172 és de poc més d un quilòmetre Xarxa d itineraris per a transport públic i col lectiu de superfície L article 16 del Decret 344/2006, de 19 de setembre, de regulació dels estudis d avaluació de la mobilitat generada recull que: 16.1 Els estudis d avaluació de la mobilitat generada han d establir una xarxa d itineraris per a transport públic i col lectiu de superfície, d acord amb els criteris i requisits que s estableixen en aquest article La xarxa d itineraris per a transport col lectiu de superfície, urbà i interurbà, s ha de definir tenint en compte les línies d autobús, de tramvies i d altres sistemes de transport col lectiu, existents i previstos en el moment de redacció del pla urbanístic. La xarxa també ha d incorporar la previsió de carrils bus, la implantació de noves línies, el perllongament o el canvi de traçat de les existents Aquests itineraris han d assegurar la connectivitat amb els indrets on es generi un nombre de desplaçaments molt elevat i s han de connectar amb la xarxa per a transport públic i col lectiu de la resta del municipi i, si s escau, dels municipis veïns En la xarxa d itineraris per a transport públic i col lectiu, les parades de les línies s han de situar de manera coordinada amb els itineraris per a vianants i per a bicicletes i s han de situar de manera que la distància màxima d accés mesurada sobre la xarxa de vianants sigui inferior a 750 metres, llevat d aquells supòsits en què es justifiqui que no és possible L espai destinat a parades per al transport col lectiu i/o parades de taxi s ha de configurar de manera que es respecti l espai destinat als itineraris per a vianants i per a bicicletes i que es garanteixi la seguretat de les persones vianants i dels i de les ciclistes. La xarxa d autobusos interurbanes de Piera uneix el centre comercial i econòmic de la vila i les entitat de població del terme municipal de Piera amb el sector AI-47. La línia d autobús més propera a l àmbit de l estudi és la P1, com ja s ha comentat abans. Aquesta línia parteix de l estació de ferrocarril i passa per la BV-2242 a l alçada de la zona d implantació del polígon industrial amb una freqüència de cada dues hores. En el cas present no caldrà perllongar la línia existent ni afegir-ne de noves a la xarxa de transport públic de Piera, si no tan sols afegir dues parades a la zona del polígon industrial, ja que ara no n hi ha cap amb la conseqüent infraestructura fixa - (una en el sector septentrional

56 Estudi d avaluació de la mobilitat generada del projecte del pla especial residencial del subsector ai 47 de Piera Pag 20 de 26 prop de la zona habitada perquè així també se n puguin beneficiar els habitants i una en el sector meridional, propera a la rotonda del Badorc) a la línia interurbana de Piera. Respectant les pautes que estableix la legislació vigent, les dues aturades no estaran separades per 750 m. A més, fora recomanable incrementar la freqüència horària els dies laborables, especialment a les hores d entrada i sortida del treball (entre 6 i 9 del matí i entre 5 i 8 de la tarda). Això implicaria que l autobús circulés tres vegades més al matí i tres a la tarda. Fora bo que algun d aquests recorreguts fos directe o semidirecte per tal d optimitzar el temps, ja que el recorregut entre l estació i el polígon dura 40 minuts. Aquest increment implicaria per a cada trajecte si es considera que els de nova implantació seran directes afegir m de línia Proposta de la xarxa d itineraris per a bicicletes L article 17 del Decret 344/2006, de 19 de setembre, de regulació dels estudis d avaluació de la mobilitat generada recull que: 17.1 Els estudis d'avaluació de la mobilitat generada han d'establir una xarxa d'itineraris per a bicicletes, d'acord amb els criteris i requisits que s'estableixen en aquest article La xarxa d'itineraris per a bicicletes han d'assegurar la connectivitat amb els indrets on es generin el major nombre de desplaçaments, com ara estacions de tren, autobús, equipaments, mercats, àrees d activitat laboral, com polígons industrials (com és el present cas) Els itineraris per a bicicletes han de ser continus, formant una xarxa i preferentment hauran de discórrer per vies ciclistes segregades o carrils-bici protegits La xarxa d'itineraris per a bicicletes s'ha de preveure connectada amb la xarxa de bicicletes de la resta del municipi i, si s'escau, amb la dels municipis veïns i s'ha de coordinar amb la xarxa d'itineraris per a transport públic i col lectiu Els itineraris per a bicicletes no es poden fer passar per carreteres de doble calçada ni per carreteres de calçada única amb una intensitat mitjana diària superior a vehicles, llevat que es segreguin de la via mitjançant mecanismes adequats de protecció. L itinerari de bicicletes que es preveu té el mateix traçat que el de vianants: pel carrer principal del polígon segregat de la carretera per una zona de protecció. Aquest tindrà una longitud d un quilòmetre. La situació també és la mateixa que per a l itinerari de vianants: actualment no té continuïtat amb la resta de la xarxa de bicicletes perquè està fora del nucli urbà, però a la llarga, es pot prolongar fins al centre de la vila de Piera. A l Annex 2 del Decret 344/2006, de 19 de setembre, de regulació dels estudis d avaluació de la mobilitat generada s estableixen les reserves mínimes d aparcament de bicicletes situats fora de la via pública en funció de les activitats i usos del sòl. Per a l estudi del nombre d aparcaments de bicicletes en el sector AI-47 de Piera s ha considerat només la categoria de sòl industrial pel mateixos motius que s han explicat en l apartat 3.2 (vegeu taula 8). Concretament, la distribució de l ús del sòl quedarà repartit segons indica la taula següent, on també estan calculats el nombre de reserves mínimes d aparcament de bicicletes situats fora de la via pública en funció de les activitats i usos del sòl, de la forma que s indica a la taula 9: Es preveu que s hagi de disposar d un total de 841 places d aparcament de bicicletes.

57 Estudi d avaluació de la mobilitat generada del projecte del pla especial residencial del subsector ai 47 de Piera Pag 21 de Xarxa bàsica per a vehicles L article 18 del Decret 344/2006, de 19 de setembre, de regulació dels estudis d avaluació de la mobilitat generada recull que: 18.1 Els estudis d'avaluació de la mobilitat generada han d'establir una xarxa d'itineraris per a vehicles, d'acord amb els criteris i requisits que s'estableixen en aquest article La xarxa bàsica per a vehicles prevista en els estudis d'avaluació de la mobilitat generada ha d'assegurar la connectivitat amb els indrets on es generin el major nombre de desplaçaments i com a mínim els següents: a) Estacions de ferrocarril i d'autobusos interurbans i altres nodes de transport col lectiu. b) Equipaments comunitaris com equipaments sanitaris, educatius, culturals i administratius La xarxa bàsica per a vehicles ha de ser contínua i, si s'escau, ha de procurar assegurar la continuïtat dels itineraris amb la dels municipis veïns. La carretera d accés a la zona industrial serà la BV-2242 que va de Sant Sadurní a Piera, L eix organitzatiu principal de la zona industrial està dissenyat paral lel a aquesta via i es connecta amb aquesta en dos punts extrems de l àmbit. El més meridional s ha resolt amb una rotonda, situada en un lloc de bona visibilitat, més enllà d un revolt molt obert venint de Sant Sadurní d Anoia que no presenta cap perill per a la circulació i ajudarà a controlar la velocitat d aquesta via al final d una recta en baixada i abans d un revolt que, tot i ser bastant obert, no deixa de ser un perill potencial després d una recta tant llarga. L altre punt de connexió, el més septentrional i més proper al nucli urbà de Piera, es resol amb forma de T amb carrils d incorporació independents amb dimensions suficients com perquè dos vehicles de grans dimensions puguin coincidir en el carril de gir o en el carril d incorporació amb comoditat i seguretat. L eix principal organitzador de l àmbit s ha dimensionat amb dos carrils en cada sentit de la marxa per permetre la correcta intercomunicació interior del Sector. A partir d aquest eix es generen dos vials que neixen i moren en aquesta via principal i que perímetre a banda i banda la riera que divideix l àmbit, cada un dels dos subsectors del Pla Parcial. Tota aquesta estructura aquí definida és la que alhora serveix d accés a l àmbit del pla Especial Residencial. Una altra proposta que es planteja com a conseqüència de la dificultat d accés en transport públic als polígons industrials per a la gent que viu fora del municipi de Piera és el carsharing, que consisteix en disposar una xarxa de vehicles públics que podrien compartir-se lliurement entre els socis d aquest projecte. Es proposa un altre tècnica, el car-pooling, en el què els propietaris de cotxes disposats a compartir-los s apunten a una base de dades Aparcaments per a vehicles Pel que es refereix a les zones d aparcament s han previst set zones d aparcament de vehicles. En el sector meridional, al llarg del carrer 5, s han previst una totalitat de 125 aparcaments distribuïts en quatre zones (29, 33, 48 i 15 aparcaments). A la zona septentrional al llarg del carrer 2 s han previst un total de 100 aparcaments distribuïts en tres zones (32, 32 i 36 aparcaments). A banda, d aquestes zones d aparcament, segons el Pla Parcial Industrial cal fer reserva d aparcament a l interior de les parcel les privades a raó d una plaça per cada 100 m2 construïts. Per a l estudi del nombre d aparcaments de vehicles en el sector AI-47 de Piera s ha considerat només la categoria de sòl industrial pel mateixos motius que s han explicat en l apartat 3.2.

58 Estudi d avaluació de la mobilitat generada del projecte del pla especial residencial del subsector ai 47 de Piera Pag 22 de 26 Així doncs el nombre de reserves mínimes d aparcament interior de vehicles segons el que estableix el Pla Parcial Industrial serà el que s indica a la taula 10: Es preveu que s hagi de disposar d un total de 841 places d aparcament interior de vehicles. Així doncs, si es tenen en compte els aparcaments dissenyats (225 aparcaments) i els aparcaments establerts pel Pla Parcial Industrial (841 aparcaments), hi haurà un total de aparcaments Finançament L article 19 del Decret 344/2006, de 19 de setembre, de regulació dels estudis d avaluació de la mobilitat generada recull que: 19.1 L estudi d avaluació de la mobilitat generada ha d incorporar una proposta de finançament dels diferents costos generats per l increment de mobilitat degut a la nova actuació i establir la obligació de les persones propietàries, en els termes fixats per la legislació urbanística, de costejar i, si escau, executar la urbanització, així com les infraestructures de connexió amb les principals xarxes de vianants, de bicicletes, de circulació de vehicles i de transport públic o el reforçament d aquestes, quan sigui necessari com a conseqüència de la magnitud de l actuació L estudi d avaluació de la mobilitat generada també ha d incorporar l obligació de les persones propietàries de participar en els costos d implantació de l increment de serveis de transport públic mitjançant l actualització a 10 anys del dèficit d explotació del servei de transport públic de superfície en proporció a l increment del nombre de línies o perllongament de les existents, amb els paràmetres de càlcul indicats a l annex 4 d aquest Decret. Les administracions han de vetllar perquè aquest finançament es destini a les administracions competents en matèria de transport segons l àmbit territorial L estudi d avaluació de la mobilitat generada ha d incorporar l obligació de les persones promotores d una implantació singular d assumir, en els termes fixats per la legislació urbanística, i a més de l expressat a l article 19.2 d aquest Decret, el cost de la urbanització de la prolongació de la xarxa de vehicles, la xarxa d itineraris principals per a vianants, la xarxa d itineraris de transport col lectiu de superfície i la d itineraris per a bicicletes des d on estiguin urbanitzades fins a la implantació singular. Com a mínim s ha de garantir la continuïtat de totes les xarxes fins els accessos als sistemes de transport d infraestructura fixa i fins al centre del nucli urbà L estudi d avaluació de la mobilitat generada ha d incorporar la previsió que, en el cas que per satisfer el requeriment de distància màxima a l accés d una infraestructura fixa de transport col lectiu calgui la construcció d una nova estació, el cost de l obra civil i de l arranjament dels accessos amb l accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda anirà a càrrec de les persones promotores de la implantació singular, en els termes previstos per la legislació urbanística. Aquesta proposta de finançament té per objectiu determinar els diferents costos generats per l increment de la mobilitat degut a la nova actuació, establint l obligació de que les persones propietàries, en els termes fixats per la legislació urbanística, de costejar i, si s escau, executar la urbanització, així com les infraestructures de connexió amb les principals xarxes de vianants, de bicicletes, de circulació de vehicles i de transport públic o del reforçament d aquestes. Tal com estableix el Decret 344/2006, de 19 de setembre, de regulació dels estudis d'avaluació de la mobilitat generada, les persones propietàries de participar en els costos d implementació de l increment d aquest servei de transport públic mitjançant l actualització a 10 anys del dèficit d explotació del servei de transport públic de superfície en proporció al perllongament de la línia existent. Per al càlcul del dèficit d explotació del transport públic (D) de superfícies s utilitza la següent fórmula: 7 D = 365 R P 0, sent R l increment total dels Km totals de recorregut diàriament establint 6 circulacions mínimes a cada parada i P el preu unitari del Km recorregut.

59 Estudi d avaluació de la mobilitat generada del projecte del pla especial residencial del subsector ai 47 de Piera Pag 23 de 26 El preu unitari del recorregut és de 2,27, calculat a partir del valor de les tarifes interurbanes de l any 2004 en la darrera publicació del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, amb la correcció corresponent de l IPC fins al gener del S ha calculat el cost del dèficit d explotació per al perllongament de la futura línia P1. Aquest s ha estimat en 55 Km diaris. El cost total del dèficit d explotació de la línia de bus pel primer any serà de ,53. Si el dèficit d explotació del servei de transport públic s actualitza a deu anys el costos d implantació ascendeixen fins a ,13 Caldrà afegir la construcció del carril bici, l itinerari per a vianants, l aparcament de les bicicletes i el cost de les parades d autobús. Els promotors d aquesta implantació singular hauran d assumir el cost de la prolongació de la xarxa de transport col lectiu, la parada d autobús, l itinerari per als vianants, el carril bici i els aparcaments per a bicicletes dins de l àmbit del sector AI 47. La connexió d aquest carril bici, l itinerari per a vianants i l establiment de la nova línia d autobús per al polígon industrial s haurien de programar i executar per part de l Ajuntament de Piera, que haurà de proposar les partides pressupostàries en el temps, ja que aquestes actuacions serien per al benefici de la ciutat. Així doncs, el cost total ascendeix a ,13, com es pot veure a la taula 11. Aquesta proposta de finançament té per objectiu determinar els diferents costos generats per l increment de la mobilitat degut a la nova actuació, establint l obligació de que les persones propietàries, en els termes fixats per la legislació urbanística, de costejar i, si s escau, executar la urbanització, així com les infraestructures de connexió amb les principals xarxes de vianants, de bicicletes, de circulació de vehicles i de transport públic o del reforçament d aquestes Incorporació de la mobilitat al planejament urbanístic i al planejament urbanístic derivat Un dels principals instruments que contribueix a la bona gestió de l àmbit municipal és el planejament urbanístic. Aquest document recull i compendia els valors, l estratègia política i les actuacions tècniques que defineixen una determinada forma d interpretar i planificar el territori local. La mobilitat, com a qüestió transversal que afecta molts aspectes de la vida quotidiana de les persones, ha de ser incorporada en aquests plans a fi d ordenar l espai públic també en funció quin és el model cap al qual es vol que avanci el municipi. Així, la planificació de la mobilitat ha de ser incorporada des de les etapes inicials als plans d ordenació, ja que això permet evitar disfuncions a mig i llarg termini que exigirien la inversió de nous recursos i la implementació de mesures correctores.