Memòria justificativa. 1.- Antecedents, cronologia.

Transcripción

1 Memòria justificativa. 1.- Antecedents, cronologia. Pla Territorial Sectorial d Equipaments Comercials (PTSEC). El PTSEC s aprova per Decret (379/2006) de 10 d Octubre. Porta associada entre d altres, la delimitació de la TUC de Mataró. (Figura 1) Figura 1. Delimitació de la TUC vigent. La TUC és la part de ciutat que queda situada a l interior de la ratlla vermella. Sol licitud municipal d ampliació de la TUC. En data 18/12/2009 l Ajuntament de Mataró sol licita l ampliació de la TUC en l àmbit del Pla de Millora Urbana (PMU) de El Rengle, d acord amb les determinacions fixades pel PTSEC. Decret Llei d Ordenació d Equipaments Comercials. Decret Llei 1/2009 de 22 de Desembre, d ordenació dels equipaments comercials. Carta de data 15 de Març de 2010, del Subdirector General de Planejament de la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques PTOP 2 de 7

2 3 de 7 adreçada a l Alcalde de Mataró, en la que li demana que introdueixi canvis en la proposta d ampliació de TUC, d acord amb el preceptiu informe de la Direcció General de Comerç. Ampliació de TUC d acord amb la nova legislació. A la vista dels antecedents anteriors, es procedeix a iniciar una nova tramitació d ampliació de la TUC. per un doble motiu. Per una banda, incloure el desenvolupament urbà del front marítim del Sud Est de Mataró (Sectors: Iveco Pegaso i part de El Rengle ) I per un altre, adaptar la TUC a les noves determinacions establertes per la nova legislació esmentada en l apartat anterior. 2.- Justificació urbana. La ciutat de Mataró ha endegat una important transformació de la seva façana marítima. La renovació es de tal envergadura que té per objectiu doblar la dimensió de la façana urbana litoral. La tradicional façana marítima de Mataró tenia metres de longitud i anava des de la Ronda Barceló (Sud Est) fins a la Riera de Sant Simó (Nord - Est). Amb la construcció dels dos nous sectors urbanístics de Iveco Pegaso i El Rengle, la façana urbana s allarga metres més cap al Sud Est, des de la Ronda Barceló fins a la Via Sergia. Aquesta nova part de la ciutat està situada en una posició privilegiada del front marítim. Es tracta de configurar una nova peça de ciutat amb les característiques de compacitat, densitat, barreja d usos, alta qualitat arquitectònica etc., que el lloc demana. Entrant una mica en el detall de l ordenació que es proposa es vol fer esment d alguns aspectes remarcables. La nova extensió urbana es proposa com a prolongació per contigüitat del centre actual. L accessibilitat des del centre és tal que s hi pot arribar a peu donada la seva proximitat. A més, una vegada es posi en funcionament, l accés en transport públic es facilitarà ampliant el radi d acció dels autobusos de transport públic municipal. L ordenació general s ha plantejat amb mançanes de dimensions semblants a les del teixit pròxim de l Eixample de Mataró. Això permet una fàcil i ràpida comprensió per part dels ciutadans i a la vegada dona unes dimensions màximes de superfície que impedeixin usos massa grans que creïn un efecte illa i desertitzin l entorn quan no estiguin en funcionament. L edificació es planteja fonamentalment situada en el perímetre de les esmentades mançanes amb el que la circulació ciutadana rodada i peatonal queda assegurada. Circulació que a la vegada assegura l activitat urbana permanent al perímetre de les mançanes. L activitat comercial es situa fonamentalment en planta baixa

3 amb el que queda potenciada l activitat urbana d entrada i sortida de les edificacions des de les voreres. Per tal d aconseguir la barreja d usos que caracteritza la ciutat socialment cohesionada s han establert alguns aspectes d ordenació prioritaris: Els comerços es situen fonamentalment en planta baixa. Les plantes altes es destinen a habitatge, oficines, equipament educatiu (Tecnocampus) o residencial col lectiu (ja hi ha un hotel en funcionament). Els soterranis es destinen a magatzems i aparcaments de vehicles. El fet de que la major part dels vehicles aparcats estiguin al subsòl evitarà, el que en altres casos produeix, extenses platges d aparcament en superfície que provoquen buits urbans de dimensions considerables. Mereix especial comentari la mançana del Tecnocampus situada al bell mig del conjunt entre les dues mançanes de El Rengle i les del Sector Iveco - RENFE. Es tracta d una cessió de sòl públic d equipaments del Sector de El Rengle que l Ajuntament de Mataró ha promogut com a equipament universitari i que es posa en funcionament al inici del curs acadèmic L Ajuntament ha volgut dotar a la ciutat d un equipament on es puguin aglutinar tots els recintes universitaris de Mataró fins ara dispersos i mal equipats. I és també una aposta per atraure nous ensenyaments universitaris fins ara inèdits a la ciutat. Evidentment serà un altre element tractor d activitat urbana, en aquest cas de personal universitari: alumnes, professors, personal no docent, etc. Per valorar la magnitud de l operació cal esmentar de que es tracta de més de m2 de sostre damunt de rasant distribuït en tres edificis. Els dos iguals amb façanes d obra de fàbrica deixada vista es destinen als Serveis a l Innovació (8.500 m2 de sostre cadascun) I l edifici acabat amb una façana de franges blanques i fosques és el que s anomena Edifici del Coneixement, pròpiament destinat a les tasques universitàries. La qualitat arquitectònica de les edificacions. Una vegada fet tot l esforç en assegurar una ordenació urbanística de qualitat calia arribar fins al final. S ha confiat la redacció dels projectes dels edificis públics a despatxos de reconegut prestigi professional. Els resultats ja es comencen a confirmar tal com mostren les imatges del reportatge fotogràfic. Un efecte addicional d aquestes primeres edificacions serà el que marquen un nivell que obligarà per proximitat, a les promocions privades, a situar-se en aquest llindar. 4 de 7

4 3.- Comprovació de dades. Superfícies i usos. Quadre de comprovació de les dades de sostre i densitat en relació a les determinacions del Decret Llei d ordenació dels equipaments comercials. AMPLIACIÓ TRAMA URBANA CONSOLIDADA (TUC). Dades de sostres i densitats. Concepte / Àmbit. Illa 2 El Rengle. Illa 3 El Rengle. Iveco - RENFE. Total. Superfície àmbit en m Sostre Residencial Sostre no Residencial Total Sostre en m Nombre d'habitatges Densitat Habitatg. / Ha. 53,81 58,55 141,98 108,89 En l article 7.1. b) de la llei es determina que...l ús residencial és dominant... Es pot comprovar que en el Sector Iveco RENFE i en el total, el sostre residencial no sols és dominant si no que és majoritari, superior al 50% del sostre total. En els altres dos sectors és dominant en el sentit de que els sostres no residencials estan repartits en tres tipus d usos: el comercial, les oficines, el residencial col lectiu, etc. En l article 7.1. c) de la Llei es determina que la densitat de les noves àrees que s incorporin a la TUC sigui superior als 40 habitatges /Ha. Es compleix en tots els casos, ja sigui per sectors parcials com pel total. Figura 2. Detall de l àrea corresponent a l ampliació de la TUC vigent. A l Illa 2 de El Rengle, l edifici blau clar, és un edifici extensiu en planta i de poca alçada (màxim planta baixa i dues plantes). Es d ús terciari i es pot destinar indistintament a oficines (en plantes altes) i logístic / comercial / terciari 5 de 7

5 en planta baixa. L edifici de color carbassa amb la seva façana més llarga paral lela al mar es destina a habitatge. D aquest edifici la part clara és on es situen les plantes més baixes i la fosca en forma de torra, on es troben les plantes de major alçada. L edifici perpendicular al mar, la part de color carbassa és la destinada a habitatge i la de color blau fosc es destina a oficines. La mançana disposa d un aparcament soterrani compartit amb accessos situats als carrers perpendiculars al mar. A l illa 3 de El Rengle, l edifici de major superfície en planta es el que s anomena Centre de Negocis El Rengle. Es un edifici de promoció municipal amb oficines a les plantes altes (color fosc) i usos comercials i d activitats econòmiques a les plantes baixes. A l edifici paral lel al mar, el cos de planta baixa de color blau clar es destina a usos comercials i els habitatges es situen en els edificis orientats perpendiculars al mar de color carbassa fosc. L edifici allargat perpendicular al mar, té la part més propera al front de mar, de color carbassa, destinada a habitatge i la del darrera de color blau fosc a hotel. La mançana disposa d un aparcament soterrani compartit amb accessos situats als carrers perpendiculars al mar. Cal esmentar que l illa 1 de El Rengle la que queda situada a l esquerra del gràfic no ha estat inclosa en l ampliació. Serà objecte d un canvi de planejament més endavant. Llavors serà quan es proposi la seva inclusió en la TUC. La mançana del Tecnocampus ja explicada anteriorment amb els dos edificis quadrats destinats a oficines i el gran edifici en forma de U oberta cap al mar destinat a usos universitaris. El conjunt d Iveco Renfe on els edificis carbassa son els residencials i els edificis blaus son els terciaris i/o d equipaments. 6 de 7

6 4.- Increment de superfície respecte a la trama urbana consolidada (TUC) vigent. Per tal de resumir de manera molt sintètica la magnitud que suposa l ampliació respecte de la vigent, el quadre següent és prou explicatiu. L ampliació únicament suposa un 4% de la superfície total ampliada. Superfície TUC vigent: 554 Has. 96% Superfície TUC ampliació: 23 Has. 4% Total Superfície proposta nova TUC 577 Has. 100% Mataró 12 d Agost de Jaume Carné i Cabré. Arquitecte Municipal. Vist i plau: Isidre Molsosa i Pujal. Arquitecte. Cap del servei. 7 de 7