Valoració de resultats de l enquesta d inserció laboral de doctors 2014

Transcripción

1 Valoració de resultats de l enquesta d inserció laboral de doctors 2014 Resultats UPF de l enquesta d inserció laboral de doctors de la promoció i realitzada per AQU Catalunya el gener-març de 2014 Unitat d Estudis, Planificació i Avaluació (UEPA) Febrer del 2015

2 1.- Introducció L enquesta d Inserció Laboral dels Doctors la realitza cada tres anys AQU Catalunya, l enquesta té com a finalitat l anàlisi de la inserció laboral dels doctors dels sistema universitari català desprès de tres anys de la seva graduació. L any 2014 s ha realitzat la tercera edició d aquesta enquesta, s han entrevistat més de doctors de totes les universitats públiques catalanes. L'enquesta pregunta per l'ocupació (taxa d'ocupació/atur, temps per trobar la primera feina, vies d'inserció laboral, àmbit laboral, branques d'ocupació, etc.), la qualitat de l'ocupació (si treballen del que van estudiar, funcions que exerceixen, factors de contractació, estabilitat contractual, guanys anuals, satisfacció amb la feina, etc.) i la satisfacció respecte dels estudis realitzats (competències adquirides, utilitat en el lloc de treball, intenció de repetir carrera, mobilitat, etc.). En aquest informe es recullen els principals resultats de doctorat, es tracta de doctors que van obtenir el títol els anys 2009 i És presenten els resultats del conjunt de la UPF comparant les tres edicions que s han realitzat de l enquesta. Tot i què l enquesta no és representativa a nivell de programa, s ha optat per presentar els resultats de cada programa en l última de les edicions de l enquesta, ja que són indicatius de tendència. L enquesta té una mostra de enquestats, amb un error mostral del 1,49%. S han entrevistat 74 doctors de la UPF que representen el 71,2%% de tots els graduats de la UPF el curs 2009 i L error mostral de la UPF és del 6,27%. L alt error mostral de l enquesta és degut a que la mostra es determina per títol i universitat. 2.- Situació laboral el 2014 dels doctors del2009 i 2010 A tall general i a mode de resum es pot afirmar que entre el 2008 i el 2014 s ha produït un petit increment de la precarització de la feina dels doctors de Catalunya, i la UPF no n és una excepció. Si bé, els resultats d inserció laboral dels doctors és millor en termes qualitatius i retributius que la de la resta de col lectius, la taxa d ocupació dels doctors de la UPF és del 93,7%, en contrast amb el 100% que presentaven el 2008 els doctors enquestats. Veient en conjunt les dades d inserció laboral d AQU Catalunya és confirma que com més nivell educatiu més alta és la taxa d ocupació i menor és la taxa d atur. Segons AQU Catalunya, la crisi ha augmentat el valor afegit de l educació pel que fa a les taxes d ocupació i d atur ja que les diferències entre nivells educatius han augmentat. 2

3 a.- Graduats ocupats i no ocupats El 93,7% dels doctors de la UPF, treballa tres anys després de finalitzar el doctorat. Aquesta xifra mostra un lleuger descens de 3,9 punts respecte el 2011 quan era del 97,6%. Cal contrastar els resultats de l enquesta del 2014 i de la del 2011 amb els resultats de l enquesta del 2008, quan el percentatge de doctors ocupats creixia fins al 100%. Aquesta davallada en l ocupació és molt probablement deguda a l actual crisis econòmica ja que els resultats de tot el sistema universitari català, si bé unes dècimes pitjors que els de la UPF, han seguit exactament i en la mateixa proporció la tendència dels resultats de la UPF. Cal destacar l augment de l atur fins al 5,4%, un fenomen que era pràcticament desconegut pels doctors en les dues edicions anteriors de l enquesta. La inactivitat no és tan estranya ja què algunes figures i estades a l estranger fan que alguns doctors figurin com a inactius. 3

4 L anàlisi dels resultats per estudi aporta poca representativitat, ja que per exemple a Humanitats únicament tenim la resposta de 6 doctors. On és més significativa la resposta, degut al nombre de respostes, 35, és al doctorat en Biomedicina, on si que s hi pot trobar un percentatge més elevat que la mitjana de doctors en situació d atur. 2.- Qualitat de l ocupació a.- Ocupació i contracte El tipus de jornada laboral que duen a terme els doctors de la UPF s ha mantingut estable entre el 2008 i el 2014, La diferència és únicament de menys de dos punts, els doctors que treballen a jornada completa han passat d un 92,1% a un 90,4%. Aquest increment ha situat la taxa de doctors que treballen a temps parcial en un 9,6%, la més elevada de tot el període del quan es disposa de dades. La taxa de treball a temps complet de la UPF és superior a la del sistema català el 2014, ja que la mitjana de doctors que treballen a temps complet en el sistema català és del 88,2%, per contra els doctors de la UPF han mantingut una millor evolució que el conjunt del sistema català on el 92,88% treballava a temps complet el 2008 en contrast amb el 92,1% dels doctors de la UPF. 4

5 En la majoria de programes de doctorat s observa com majoritàriament els doctors treballen a jornada completa i les grans diferències amb la mitjana de la UPF és concentren en els programes del doctorat en Història i Traducció i Ciències del Llenguatge, tot i que els resultats no són representatius ja que únicament hi ha dos enquestats per cada un d aquests programes. Els resultats obtinguts per la UPF en contrast amb els del sistema universitari català en relació al tipus de contracte que tenen els doctors són divergents i contradictoris. En el conjunt del 5

6 sistema universitari català el percentatge de doctors amb contracte fix s ha reduït de manera constant des del 2008, en contrast, a la UPF el percentatge va augmentar d un 55,3% al 61% entre 2008 i 2011 per caure fins a un 23% el Caldria analitzar més a fons aquesta evolució en els resultats de la UPF augmentant la mostra, ja que en segmentar la mostra, petita de per si, en un anàlisi amb 4 possibles categories fa que no sigui representatiu i difícilment mostri més enllà d una lleugera tendència. La resta de categories segueixen tendències similars a les mostrades pel conjunt del sistema català, però en diferents proporcions. La imatge que més s assembla a la del conjunt del sistema són els resultats obtinguts el 2008, la resta en divergeixen substancialment. Els resultats per estudi únicament poden ser tinguts en compte com els resultats als doctors enquestats però no se n pot fer una extrapolació fiable de resultats per programa. 6

7 El nivell d estudis requerit per accedir a la feina està molt condicionat pel lloc de feina, si el lloc de feina és a una Universitat o centre de recerca, pràcticament el 100% dels doctors hi fan feina de doctor, aquest percentatge pràcticament s inverteix en els doctors que fan feina al sector privat. L únic moviment destacable és el descens dels doctors que els han requerit la seva titulació de llicenciatura i l augment dels que només els han exigit el nivell de llicenciats, aquesta evolució aniria d acord amb el corrent que afirma que les feines estan canviant i que els títols assenyalen més la capacitat que els coneixements en si i que moltes de les noves feines no és poden adscriure a uns estudies en concret. 7

8 El nivell d estudis requerit per accedir a una feina està molt condicionat per la conjuntura econòmica i pel moment en que els doctors entren en el mercat de treball. Aquests últims anys s ha produït una reducció dels pressupostos universitàries i del pressupost global destinat a recerca, i això ha condicionat la contractació de doctors en Universitats i centres de recerca, que és on més doctors es contracten requerint el títol de doctor, tot i que analitzant les dades no sembla que el percentatge de doctors que hi ha trobat feina s hagi reduït. 8

9 La proporció de doctors que treballen a la Universitat s ha incrementat, tan el conjunt del sistema, com a la UPF, en el conjunt del sistema s ha passat d un 35,5% el 2011 a un 40,13% el 2014 i a la UPF d un 31,7% a un 52,7%. Per contra s ha reduït tant a la UPF com al conjunt del sistema català els doctors que han trobat feina en una empresa o altra institució, d un 45,6% a un 40% en el conjunt del sistema i d un 43,9 a un 28,4% entre els doctors de la UPF. La UPF segueix les tendències del conjunt del sistema però amb una major variabilitat, que pot ser deguda a la menor mostra disponible i el major marge d error que comporta. Degut a la poca mostra disponible, és difícil extreure uns conclusions o un patró explicatiu del lloc on els doctors han tingut la feina de major dedicació per programa de doctorat. 9

10 El que si que s ha produït a la UPF és una reducció dels doctors que les funcions que realitzen a la seva feina són pròpies del nivell de doctor, s ha passat d un 75,6% a un 71,6% entre el 2011 i el Les dades del conjunt del sistema universitari català mostren que només un 59,5% dels doctors fan funcions pròpies de doctor pels enquestats el 2014, una xifra sensiblement inferior als doctors de la UPF. 10

11 Els resultats per programa contenen un marge d error molt elevat, però majoritàriament s observa que tenen un bon comportament comparat amb el global del sistema universitari català ja que només dos programes se situarien per sota. b.- Salari El salari dels graduats és un dels indicadors claus de la qualitat de l ocupació. Es percep una pèrdua mitjana del poder adquisitiu dels doctors per feines iguals. Comparant els resultats observats dels doctors de la UPF entre 2008 i 2014, els resultats de les enquestes de 2008 i 2014 són similars, tot i que per la de 2014 s observa un increment de la polarització, un augment de la proporció dels doctors en la franja salarial més baixa i la més alta. En contrast, els resultats de l enquesta de 2011 mostren una important presència de doctors, un 48,7% del total, en el tram de a , que pateix una important disminució fins al 18,1% el 2014 a costa d un augment de la resta de segments salarials. En el conjunt del sistema universitari català el 78% dels doctors guanya més de el 2014 i només el 3% en guanya menys de El 69% dels doctors és concentra en el tram de a , en contrast amb el 44,5% de la UPF que s hi concentren. El 34,6% dels doctors té un salari entre i , els doctors de la UPF el tenen un 26,4%, un 34,06% dels doctors del conjunt del sistema tenen un salari entre i , en el cas de la UPF és d un 18,1%. Els doctors del conjunt del sistema català que guanyen més de l any representen un 31,5% del total, en contrast amb el 23,6% dels doctors de la UPF. En termes 11

12 generals els doctors de la UPF tenen un salari brut anual inferior a la mitjana dels doctors del sistema català. 12

13 c.- Satisfacció amb la feina (en una escala de 1, gens satisfet, al 7, totalment satisfet) La satisfacció amb la feina que tenen dels doctors valora en una escala d u a set. En termes generals, la satisfacció amb la feina és estable respecte les enquestes de 2008 i Quan posem en un mateix pla la satisfacció amb la feina dels graduats de la UPF amb els del sistema universitari català s observa com la satisfacció dels doctors de la UPF es troba lleugerament per sobre de la del conjunt del sistema, un 5,6 vs un 5,4. 13

14 En termes generals la satisfacció amb els estudis és elevada en tots els programes de la UPF, exceptuant el programa de Traducció i Interpretació i Ciències del Llenguatge, però donada la poca mostra, caldria aprofundir en aquest resultat. 3.- La formació universitària i la feina a.- Satisfacció general Els doctors valoren de manera satisfactòria els estudis de doctorat realitzats. Aquest indicador, com es veu en la gràfica, s ha incrementat entre 2008 i 2011 i s ha estabilitzat entre 2011 i En el conjunt del sistema universitari català la satisfacció amb els estudis de doctorat se situa en un 5,2, tres dècimes per sota del de la UPF i ha seguit el mateix patró que el de la UPF, un lleuger augment entre 2008 i 2011 i un estancament entre 2011 i La satisfacció amb els estudis de doctorat és en general satisfactòria en tots els programes de doctorat de la UPF, amb petites variacions entre ells, però en tots els casos se situa per sobre de 4,5. 14

15 b.- Valoració dels graduats dels estudis realitzats Un elevat percentatge dels doctors de la UPF repetiria els estudis de doctorat, els resultats és mantenen relativament estables, fregant el 89,5%, però s han reduït un 5% respecte el 2008 i el 2011, aquest fet és probablement degut a la crisis econòmics actual. Comparativa sistema 15

16 c.- Valoració de la formació rebuda El 85% dels doctors del sistema universitari català repetiria els seus estudis de doctorat, aquesta xifra només arriba al 55,4% dels doctors de la UPF. L Evolució de la intenció de repetir els estudis de doctorat s ha mantingut molt estable al voltant de les tres edicions de l enquesta, 2008, 2011, 2014, en el conjunt dels sistema universitari català. Els resultats a la UPF són molt més inestables i amb resultats sensiblement inferiors als del sistema català especialment en les edicions de 2011 i

17 Els doctors de la UPF, com en el cas del grau tendeixen a treballar a Barcelona en una gran proporció, tot i que en els últims anys ha augmentat substancialment els doctors que treballen fora d Espanya, en especial s ha doblat entre 2011 i Aquest increment s ha produït sobretot a costa dels doctors que en onades anteriors de l enquesta treballaven a Barcelona i a la resta de Catalunya. En el conjunt del sistema català, els doctors que treballen a Catalunya són el 78% en contrast amb el 71,6% dels doctors de la UPF. En el conjunt del sistema també s ha produït un 17

18 increment dels doctors que treballen fora de Catalunya, s ha passat d un 8% el 2008 a un 14% el 2014, la UPF se situava el 2008 en uns valors del 7,9%, semblants als del conjunt del sistema. El 2014 la UPF estava netament per sobre del sistema i un 18,9% dels seus doctors treballava el 2014 a l estranger. 18

19 Conclusió En un moment de crisi econòmica com l actual, que té un intens efecte sobre el mercat de treball i les condicions laborals, la inserció laboral dels doctors no és aliena a aquesta situació i se n veu directament afectada. Els resultats de l enquesta d inserció laboral no són representatius per la UPF i tenen un marge d error del 6,27%, i cal agafar aquests resultats més com a tendència que no com a fets empírics. L estudi sí que mostra alguns aspectes sobre els que cal fer incís i aprofundir-ne les causes, en especials aquells que afecten singularment la UPF, com per exemple que els doctors de la UPF tenen unes retribucions salarials sensiblement per sota de les del conjunt del sistema. Seria interessant per exemple aprofundir els resultats referents a la mobilitat laboral dels doctors i a la tipologia de contracte, on sembla tot sembla apuntar que els doctors de la UPF tenen substancialment menys contractes fixes que els seus homòlegs del conjunt del sistema català. 19