La situació actual dels aqüífers
|
|
- Ana Isabel Martin Sáez
- hace 5 años
- Vistas:
Transcripción
1 COMUNITAT D'USUARIS.. D'AIGUES DEL DELTA DEL RIU LLOBREGAT La situació actual dels aqüífers REUNIÓ GENERAL TÈCNICA CLARIANT IBÉRICA, S.A. 19 DE FEBRER DE 24 Departament Tècnic CUADLL
2 ÍNDEX Introducció...3 Segona part: La Situació actual dels aqüífers... 3 APARTAT A AQÜÍFER PROFUND I VALL BAIXA...3 A1. Pluviometria...3 A2. Nivells...7 A3. Qualitat... 1 A4. Extraccions A5. Recàrrega APARTAT B AQÜÍFER SUPERFICIAL...25 B1. Pluviometria...25 B2. Nivells B3. Qualitat...26 B4. Extraccions...28 B5. Recàrrega...29 INTERVENCIONS ANNEX (eqc) Reunió General Técnica Situació actual dels aqüífers 2
3 INTRODUCCIÓ El dia 19 de Febrer de 24, va tenir lloc a la fàbrica de colorants i pigments Clariant Ibérica, S.A. d El Prat de Llobregat, la Reunió General Tècnica del primer semestre de l any organitzada per la Comunitat d Usuaris d Aigües del Delta del Llobregat, en endavant CUADLL, amb l assistència de les persones que es relacionen a l Annex. Amb la voluntat de la CUADLL d apropar-nos als propis usuaris i a l administració es realitzen periòdicament aquestes reunions generals tècniques. La temàtica tractada presenta dos eixos bàsics. La primera part és monogràfica i el tema depèn de les necessitats del moment. Enguany s ha tractat de l inventari d aprofitaments per tractarse d un dels pilars que el Departament Tècnic ha desenvolupat al llarg del 23. La segona part és la que es manté en totes les reunions generals tècniques i consisteix en la valoració de l estat dels aqüífers i de l avaluació dels diferents paràmetres hidrogeològics. En la primera part de la reunió general tècnica s exposà l inventari d aprofitaments d aigua subterrània de la Vall Baixa i Delta del Llobregat, temàtica que forma part del Conveni de col laboració entre l ACA i la CUADLL. Tot el que s explicà es troba inclòs en el document lliurat a tots els presents de la reunió (més informació SEGONA PART: LA SITUACIÓ ACTUAL DELS AQÜÍFERS El Departament Tècnic presentà la situació actual dels aqüífers a partir de tota la informació recopilada al llarg de l any 23. L objectiu és realitzar un repàs global de tota aquesta informació per obtenir una visió general de l evolució dels darrers anys per conèixer millor la situació actual i poder realitzar alguna previsió de futur. La presentació s ha dividit en dues grans seccions: la primera dedicada a l aqüífer profund i la Vall Baixa i la segona a l aqüífer superficial. APARTAT A AQÜÍFER PROFUND I VALL BAIXA. A1. Pluviometria Des de fa temps el Departament Tècnic de la CUADLl va analitzant les dades pluviomètriques de diverses estacions meteorològiques de l àmbit de la CUADLL. Entre aquestes es destaca les dades de l Aeroport d El Prat, que ens són facilitades pel Centre Meteorològic Territorial de Catalunya, que depèn de l Institut Nacional de Meteorologia. Al llarg del 2.3 la precipitació total ha estat de 651,6 mm i la seva evolució mensual es pot observar a la Figura 1. Els mesos amb precipitacions superiors 4-44(eqc) Reunió General Técnica Situació actual dels aqüífers 3
4 als 1 mm han estat els de febrer, setembre i octubre mentre que els mesos sense pluja són el juny i el juliol. Aquest estiu passat fou una estació molt seca i a més, calorosa. La tardor en canvi fou humida cosa que ha compensat el balanç anual esdevenint un any lleugerament humit Gener Febrer Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre mensual Acumulat Figura 1) Dades de pluviometria de 23 a l Estació Meteorològica de l Aeroport d El Prat (Evolució mensual i acumulada en mm). D una forma més detallada al llarg del 2.3 ha plogut un total de 61 dies (pluges superiors a,1mm) dels quals 21 corresponen al primers semestre i 42 al segon. El mes del primer semestre amb major nombre de dies de pluja va ser el febrer amb 11 dies, seguit del mes de maig amb 7. Pel que fa al segon semestre, el mes amb més dies de pluja ha estat l octubre amb 12 dies, seguit del setembre i novembre amb 9 dies respectivament (Figura 2). En canvi ha estat l octubre el mes més plujós. 4-44(eqc) Reunió General Técnica Situació actual dels aqüífers 4
5 dies de pluja Gener Febrer Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre Figura 2) Dies de pluja per mes a l estació meteorològica de l Aeroport del Prat al llarg del 2.3. Pel que fa als aiguats (pluges superiors als 3 mm) al llarg del 2.3 se n han registrat un total de 6 els quals tots es donaren al llarg del segons semestre (veure Taula 1). Data Pluviometria (mm) 31 d agost de setembre de setembre d octubre d octubre de desembre 41.3 Taula 1) Pluges de més de 3 mm (23) a El Prat. Pel que fa al municipi de Viladecans, les dades que disposem han estat facilitades pel Servei Meteorològic de Catalunya de la Generalitat de Catalunya, i es presenten a la Taula 2. Les dades van des de al 2.3 en les que s han registrat 18 aiguats superiors a 3 mm, dels quals el 3 de desembre de i el 9 d octubre de 2.2 superaren els 1 mm. Des del punt de vista de la inundabilitat del territori, cal tenir present les precipitacions dels dies següents en el cas de l octubre del 2.2 (dies 9 i 1) i de l octubre de 2.3 (dies 16 i17) amb 186,7 mm i 75,8 mm resepectivament (eqc) Reunió General Técnica Situació actual dels aqüífers 5
6 ANY Data Valor 18/ / / / / / / / / / / / / / /9 4, /1 33,4 17/1 42,4 Taula 2) Pluges de més de 3 mm ( ) a Viladecans. Pel que fa a l estat dels embassaments d aigua superficial dels rius Ter i Llobregat cal esmentar que el sistema Sau- Susqueda del riu Ter en l actualitat es troba a uns 32 hm 3 de capacitat, cosa que implica unes reserves del 8%. El sistema la Baells del Llobregat amb 97 hm 3 es troba gairebé al màxim de la seva capacitat. El sistema Sant Ponç- la Llosa de Cavall, embassaments del riu Cardener afluent del Llobregat, es troben a uns 85 hm 3 (Figura 3). En definitiva, les pluges de la tardor de 2.3 han contribuït al bon estat dels embassaments i encara que a la primavera d enguany no plogués la quantitat d aigua emmagatzemada garanteix passar un estiu sense sequera. 4-44(eqc) Reunió General Técnica Situació actual dels aqüífers 6
7 4 EVOLUCIÓ DE L'AIGUA EN ELS EMBASSAMENTS DE SAU-SUSQUEDA, LA BAELLS I ST. PONÇ-LA LLOSA GESTIÓ D'EXPLOTACIÓ Sau - Susqueda 398 hm3 La Baells 19 hm3 Sant Ponç - La Llosa del Cavall 14 hm3 8/2/4 hm3 * Canvi de batimetries a Sau, La Baells i Sant Ponç a partir de l'1 d'octubre de G F M A M J J A S O N D G F M A M J J A S O N D G F M A M J J A S O N D G F M A M J J A S O N D. Anys Figura 3) Situació dels volums emmagatzemats als embassaments del Ter i del Llobregat, període A2. Nivells El règim de nivells de la Vall Baixa i l aqüífer profund del Delta per a la data d octubre de 2.3 es presenta a la Figura 4. S observa que la zona amb major gradient és a la Vall Baixa (i= 3,75x1-3 ) i per aquest motiu s han dibuixat les isopiezes cada 5 m. A la zona Deltaica ja influenciada per la zona amb major concentració d extraccions i pel nivell fix del mar, els nivells oscil len entre i 7,4m. El nivell piezomètric més inferior es troba ubicat al centre del Delta; concretament al Polígon Industrial Enkalene. Aquest nivell forma part d un gran con de bombament que supedita tota la piezometria del Delta. Cap als marges Deltaics, els nivells tendeixen a augmentar i a equilibrar-se amb la piezometria de l aqüífer superficial ja que passen a ser un únic aqüífer al desaparèixer els nivells argilosos i llimosos que separen hidràulicament ambdós aqüífers. En el marge esquerre el gradient és de 1.6x1-3 mentre que en el marge dret, a Viladecans i Gavà, el gradient és menor i és de 1x1-3. A la zona de Castelldefels es pot considerar que únicament existeix un únic aqüífer que queda influenciat per les aportacions de marge (Massís del Garraf) i pel nivell del mar. 4-44(eqc) Reunió General Técnica Situació actual dels aqüífers 7
8 Figura 4) Mapa d isopiezes (octubre 23) a l àmbit de la CUADLL: Vall Baixa i aqüífer profund. Pel que fa a l evolució de nivells a Catalana de Polímers al llarg de l any 2.3 cal destacar-ne la seva variabilitat registrant-se dos episodis ben delimitats (Figura 5). Entre el mes de març i abril es detecta una forta recuperació de nivells, en bona part deguda als processos de recàrrega artificial induïda. El nivell màxim succeí el 4 de maig amb 4,24 m i posteriorment s inicià una notable davallada de nivells que arribà fins a primers de setembre, degut a les fortes calors i a l escassa pluviometria (major demanda i menor recàrrega). El nivell mínim succeí el 5 de setembre amb 7,64 m i posteriorment fins a desembre es van recuperant els nivells, en augmentar la pluviometria en la conca del Llobregat. El final d aquest any 2.3 presenta el mateix nivell que el de principi d any cosa que indica que les entrades i sortides de volums d aigua de l aqüífer han estat idèntiques. Així doncs, al Delta, no s ha donat variació d emmagatzematge anual. 4-44(eqc) Reunió General Técnica Situació actual dels aqüífers 8
9 ene-94 ene-95 ene-96 dic-96 dic-97 dic-98 dic-99 dic- dic-1 dic-2 dic Nivell (msnm) Figura 5) Evolució dels nivells a Catalana de Polímers ( ) A partir de la sèrie de dades de màxims i mínims anuals d evolució dels nivells piezomètrics a Catalana de Polímers s observa que el darrer any les oscil lacions han estat relativament reduïdes i dins la mitjana del conjunt de valors. Aquest fet s ha anat mantenint al llarg dels darrers anys (Figura 6). 4-44(eqc) Reunió General Técnica Situació actual dels aqüífers 9
10 nivell (msnm) Figura 6) Evolució dels nivells piezomètrics màxims i mínims anuals a Catalana de Polímers (196-23). A3. Qualitat A continuació es passa a comentar el mapa d isoclorurs realitzat a partir de la xarxa de control químic de la CUADLL per a l any 2.3 (Figura 7). Aquest mapa s ha realitzat a partir d unes 18 mostres distribuïdes en tot el territori. Cal tenir en compte però, que hi ha zones del Delta que per manca d aprofitaments i/o punts de control no presenten punts de mostreig, i com a conseqüència, no es tenen dades dels paràmetres químics de l aigua, així que els valors que s extrapolen en el mapa d isoclorurs poden ser lleugerament diferents dels valors reals. La zona de la Vall Baixa, junt els marges continentals del Delta fins a la zona de l aeroport la concentració de clorurs oscil la entre 2 i 6 mg/l, trobant el valor més baix en 25.5mg/L, que pertany al pou Horticultura de Viladecans. La Vall Baixa presenta un rang de valors de 2 a 5 mg/l. Aquesta aigua no està influenciada per l aigua de mar i la presència de l ió clorur és degut principalment a la qualitat de l aigua del riu. Aquest riu discorre per materials evaporítics diversos, rentantlos i incorporant-los en solució que posteriorment s infiltra a l aqüífer. La zona del marge esquerre del Delta presenta unes concentracions de clorurs molt elevades, amb valors que arriben als 2.88 mg/l. Aquest correspon al piezòmetre B- 8 -b. La Zona Franca presenta valors entre 5. i 7. mg/l, com per exemple el pou de l empresa Foret, amb una concentració de clorurs de 5.885,8 mg/l i el de Bayer amb 4-44(eqc) Reunió General Técnica Situació actual dels aqüífers 1
11 7.15 mg/l. Un dels principals factors que intervenen en aquesta concentració de clorurs tan elevada és que la Zona Franca en part, en àmbit d aqüífer únic. En aquest, la falca de llims és quasi inexistent, i per tant, els dos aqüífers estan connectats provocant un augment de la transmisivitat vertical del terreny i en conseqüència afavorint l entrada d aigua de mar. A més, s ha d afegir que la construcció de la Dàrsena Portuària és una de les principals causes d entrada d aigua de mar cap a l aqüífer. Cal observar que aquesta zona del marge esquerre, que com ja s ha dit, presenta valors molt alts de clorurs, té una tendència a desplaçar-se cap al nucli del Prat on els valors de clorurs oscil len entre els 5 mg/l en els pou més occidentals (tocant a Viladecans) i 1.5 mg/l de clorurs en els pous més orientals arribant únicament a 3. mg/l al pou més proper al riu de Reno de Medici. La dinàmica de fluxos actua de nivells piezomètrics més alts cap a nivells més inferiors i per tant aquest flux presenta una direcció cap a la depressió piezomètrica que se situa en el centre del Prat: Per aquest motiu la salinitat en aquesta zona tendeix a augmentar ja que és cap on es dirigeix.. D altra banda, es pot observar que just al marge dret de l antiga llera del riu Llobregat tocant ja al mar es troba una zona amb una concentració de clorurs inferior als 5 mg/l. En aquesta zona l aqüífer profund presenta una baixa connectivitat hidràulica amb la resat de l aqüífer i per això no ha quedat afectat per fenòmens d intrusió. Finalment, cal destacar la zona costanera de Gavà-Castelldefels, on s observa una intrusió marina amb valors de clorurs de més de 15.mg/L. Val a dir que aquesta concentració de clorurs disminueix significativament a mida que ens allunyem de la costa. En aquesta zona, la falca de llims presenta una potència centimètrica, i la seva mida de gra també és sensiblement superior, augmentant així la permeabilitat del medi. Les característiques que presenten els llims en aquesta zona impliquen una major connectivitat entre els dos aqüífers, i per tant, queda afavorida l entrada d aigua marina. D altra banda, la disminució bastant ràpida de clorurs és degut, principalment a l augment de la potència de llims i a la disminució significativa de la transmisivitat de l aqüífer profund, amb valors de 2 a 5m 2 /dia, impedint a l aigua de mar d avançar terra endins. 4-44(eqc) Reunió General Técnica Situació actual dels aqüífers 11
12 Figura 7) Mapa d isoclorurs en l àmbit de la CUADLL per al maig de (eqc) Reunió General Técnica Situació actual dels aqüífers 12
13 Figura 8) Ubicació dels punts de control representatius amb seguiment interanual: 1) Roca Sanitario; 2) Pou el Pla de Molins de Rei; 3) Cognis; 4) Damm; 5) Clariant A continuació es presenten un seguit de figures amb l evolució de la concentració de clorurs en l aqüífer al llarg dels anys. Cada gràfica respon a l evolució de clorurs d un punt determinat de l aqüífer, que han estat prèviament seleccionats estratègicament per tal de poder ser el més representatius possibles de tot l àmbit de la CUADLL. La Figura 9 presenta l evolució, amb dades anuals de clorurs, des de l any fins el 2.2 en la indústria Roca Sanitario, situada entre Gavà i Viladecans. Aquesta empresa disposa de 7 pous, el pou 2 i el pou 6 estan situats al municipi de Gavà, i la resta a Viladecans. Actualment tots estan en funcionament. Es pot observar que des de fins el 1.997, la concentració de clorurs variava entre 25 i 75 mg/l, i a partir del 1.997, la concentració de clorurs va disminuir i el rang de valors es va anar unificant en 4-44(eqc) Reunió General Técnica Situació actual dels aqüífers 13
14 tots els pous de la indústria, obtenint així un rang de concentracions entre 2 i 5 mg/l. La disminució de la concentració de clorurs és deguda, principalment, a la reducció de les extraccions d aigua pel tancament de l empresa Levaduras Prensadas, propera a Roca Sanitario /1991 5/1992 5/1993 5/1994 5/1995 5/1996 5/1997 5/1998 5/1999 5/2 5/21 5/22 5/23 Pou 1 Pou 2 Pou 3 Pou 4 Pou 5 Pou 6 Pou 7 Figura 9) Evolució de clorurs a Roca Sanitario en mg/l ( ). La Figura 1 presenta una evolució de clorurs en el pou El Pla situat a Molins de Rei (Vall Baixa) des de l any fins el 2.3. S han utilitzat dades anuals, encara que l any 2.2 es van aconseguir recopilar dades mensuals que determinen més acuradament l evolució de clorurs. Es pot observar que els valors varien entre 2 i 4 mg/l, sense superar, fins ara, els 4 mg/l amb una tendència a la baixa en el darrer any (eqc) Reunió General Técnica Situació actual dels aqüífers 14
15 Figura 1) Evolució de Clorurs al Pou el Pla de Molins de Rei (Dades ) En la Figura 11 hi estan representats els valors de concentració de clorurs a la indústria Cognis Ibèrica, situada a la Zona Franca de Barcelona, amb dades anuals des del fins el 2.2, excepte l últim any en què es disposen de dades mensuals de clorurs. Cal destacar, primer de tot, el gran augment de la concentració de clorurs des de l any fins indicant-nos l inici de la intrusió salina que afecta al marge esquerre del Delta. L any s enregistrà una concentració de clorurs de 286 mg/l, i a l any augmentà fins a 9. mg/l en bona part degut a la construcció de la Dàrsena portuària. Posteriorment la concentració de clorurs començà a disminuir gràcies a la reducció d extraccions assolint un mínim l any En l actualitat la qualitat ha augmentat lleugerament oscil lant entre 5.5 i 6.5 mg/l /1964 8/1966 8/1968 8/197 8/1972 8/1974 8/1976 8/1978 8/198 8/1982 8/1984 8/1986 8/1988 8/199 8/1992 8/1994 8/1996 8/1998 8/2 8/22 Figura 11) Evolució de Clorurs a la indústria Cognis (Dades en mg/l) La Figura 12 presenta l evolució de clorurs a la indústria Damm, ubicada en El Prat de Llobregat. Aquesta indústria disposa de cinc pous, tots ells mostrejats mensualment. Primer de tot s ha d observar que des de fins l any 2., tots els pous presenten una concentració que varia entre 4 i 6 mg/l. A partir de l any 2. es detecta un augment progressiu de la concentració en clorurs que arriben als 8 mg/l, excepte el pou 4, que enregistra una evolució de clorurs molt més destacada, ja que des de l any 2. fins a l actualitat ha passat de 5 fins quasi 2. mg/l. S ha de destacar, però, que l últim semestre de l any 2.3 es va produir una davallada en la concentració de clorurs, des dels quasi 2. mg/l als 1.6 mg/l. 4-44(eqc) Reunió General Técnica Situació actual dels aqüífers 15
16 2 18 Concentració Clorurs (mg /1996 1/1997 1/1998 1/1999 1/2 DAMM P 1 DAMM P2 DAMM P3 DAMM P3nou DAMM P4 Figura 12) Evolució de Clorurs a la indústria Damm (Dades ) La Figura 13 indica l evolució de clorurs de la indústria Clariant, situada en el polígon Pratenc del Prat. S han utilitzat el valor màxim i mínim anual de concentració de clorurs, des de l any fins el 2.3 obtingudes a partir de més de 2 dades. Es pot observar que el 1.999, el valor màxim i el valor mínim eren substancialment diferents, però amb el pas dels anys es pot observar que aquesta diferència va essent cada vegada menor, és a dir, el valor màxim i mínim de la concentració de clorurs tendeixen a homogeneïtzar-se, assolint un valor intermig entre 2.7 mg/l i 3.1 mg/l. 1/21 1/22 1/23 1/ Màxim Mínim (eqc) Reunió General Técnica Situació actual dels aqüífers 16
17 Figura 13) Evolució de Clorurs a la indústria Clariant en mg/l (Dades ) Els organoclorats són uns compostos orgànics clorats utilitzats com a dissolvents industrials. Els més importants a tenir en compte són el Tricloroetilè (TCE) i els Percloroetilè (PCE). El mapa que es presenta a continuació (Figura 13) és una representació de concentracions de la suma de TCE més PCE. Segons el Real Decret 14/23 del 7 de febrer pel que s estableixen criteris sanitaris de la qualitat de l aigua de consum humà, la suma de TCE i PCE no pot superar, en cap cas, els 1 g/l. Si es sobrepassa aquest valor es considera un punt contaminat. Observant la Figura 14, es detecten quatre focus importants de contaminació. Si analitzem la part nord de la Vall Baixa (El Papiol), s observa una zona molt localitzada on la concentració de TCE més PCE és de 38,3 g/l. Es pot considerar un focus puntual, ja que les anàlisis d aigua més propers a aquest presenten valors significativament inferiors. La part central de la Vall Baixa també presenta una zona bastant contaminada per organoclorats. El valor més elevat està proper als 1 g/l, i es podria dir que aquest punt és molt proper al focus de la contaminació, ja que hi ha diversos punts al seu voltant que acoten el focus de la contaminació. Al Delta, s observa, tant al marge esquerre com al dret, dues zones de contaminació per TCE i PCE. Al marge esquerre, a Cornellà, tenim localitzat un punt amb una concentració màxima de 97,6 g/l. Donat que en aquesta zona la densitat de punts és escassa, no es pot assegurar ni les dimensions ni el focus de la contaminació, i caldria analitzar punts propers a aquest per determinar-ne l abast. Al marge dret del Delta s observa una zona de contaminació molt més extensa, amb dos valors màxims, un de 69,27 g/l més al nord de la ploma de contaminació i un de 96,9 g/l de concentració de TCE i PCE més al sud. Tant al marge dret com l esquerre no es pot determinar un focus exacte de contaminació, ja que la zona de contaminació està molt estesa per l aqüífer. 4-44(eqc) Reunió General Técnica Situació actual dels aqüífers 17
18 microg/l Figura 14) Mapa d organoclorats, Triclorotilé i Perclorotilé a l àmbit de la CUADLL per a l any 2.3. Els dos mapes següents representen les concentracions dels TCE i els PCE presents en l aqüífer profund de l àmbit de la CUADLl, per tal d observar la quantitat en què estan presents cadascun dels compostos organoclorats abans esmentats. La Figura 15 indica les concentracions de PCE en tot l àmbit de la CUADLl. S observa tres punts de contaminació localitzats, on la concentració de PCE és superior a 1 g/l, i la concentració més elevada de PCE no supera els 6 g/l, que se situa en el marge esquerre del Delta. 4-44(eqc) Reunió General Técnica Situació actual dels aqüífers 18
19 Figura 15) Mapa de Perclorotilè al maig de 2.3. Dades en microg/l En la Figura 16 estan representades les concentracions de TCE presents en l aqüífer profund de tot l àmbit de la CUADLl. A simple vista, es pot observar que el TCE és molt més abundant respecte del PCE. Les concentracions que es presenten són també més elevades que les de PCE. El valor màxim que es detecta és de 96.4 g/l en la zona del Prat. A més d aquesta s observen tres zones de molta concentració de TCE, que estarien localitzades una a la Vall Baixa, una segona en el marge dret i el tercer en el marge esquerre del Delta. 4-44(eqc) Reunió General Técnica Situació actual dels aqüífers 19
20 Figura 16) Mapa de Triclorotilè al maig del 2.3. Valors en microg/l. També és d interès de la CUADLl comparar les dades de TCE i PCE del 2.3 amb les del 2.2 per tal d observar l evolució d aquestes concentracions. Donat però, que a l any 2.3 s han mostrejat més punts d aigua que en el 2.2, es denoten zones amb una concentració de TCE i PCE considerables que no poden ser comparades amb l any anterior per no disposar de dades. Val a dir, però, que les zones mostrejades tant en l any 2.2 com a l any 2.3 presenten certs canvis. El canvi principal present a l aqüífer profund és la disminució de la suma de concentració de TCE i PCE. A la Vall Baixa però, s observa un augment atribuïble a què l augment del nivell piezomètric implica la lixiviació del focus contaminant consistent en extraccions d àrids reomplertes de residus de dubtosa procedència. 4-44(eqc) Reunió General Técnica Situació actual dels aqüífers 2
21 microg/l Figura 17) Comparació de l estat de la suma de triclorotilè i perclorotilè 2.2 i 2.3. Valors en microg/l 4-44(eqc) Reunió General Técnica Situació actual dels aqüífers 21
22 A4. Extraccions Pel que fa a l evolució de les extraccions des de 1.96 fins al 2.2 a la Vall Baixa i aqüífer profund del Delta del Llobregat s observen a la Figura 18. Al llarg de l any 2.3 el Departament Tècnic de la CUADLL ha revisat els seus arxius per tal d ordenar usuari per usuari les seves extraccions. El resultat d aquest treball s ha agrupat en funció dels usos de l aigua. A finals dels 6 es donà un augment del cabal industrial degut a la instal lació de noves indústries. L any es donà el màxim històric i posteriorment a finals dels 7 i principis dels 8 l extracció per a ús industrial s anà reduint substancialment degut a la creació de la Comunitat d usuaris i a la millora del processos industrials. A finals dels anys 8 i al llarg dels anys 9 la tendència d extracció per a ús industrial ha continuat sent decreixent. A finals dels anys seixanta l abastament urbà mentre es reduïa sensiblement donada la portada d aigües del Ter arribant a un mínim històric el Posteriorment i progressivament els volums extrets per aquest ús ha anat augmentant amb certa variabilitat depenent sobretot de factors climàtics i de l estat dels embassaments. En canvi la tendència per a ús agrícola ha estat progressivament menor passant d uns 1 hm 3 /any els anys 6 a uns 5 hm 3 /any enguany degut principalment a la pèrdua de sòl agrícola. Cal remarcar que l extracció per aquest ús ha calgut estimar-lo majoritàriament. 4-44(eqc) Reunió General Técnica Situació actual dels aqüífers 22
23 Total Agrícola Industrial Abastament Figura 18) Evolució de les extraccions totals en l àmbit de la CUADLL ( ). A5. Recàrrega La recàrrega per escarificació del riu i la recàrrega en profunditat mitjançant pous són tècniques de recàrrega artificial que la companyia SGAB ja fa anys que porta desenvolupant. En la Figura 19 s observen les setmanes que s ha portat a terme aquestes tasques. També s hi ha representat els nivells piezomètrics a Pallejà, Sant Feliu de Llobregat i Cornellà. A més s inclou el cabal màxim setmanal del riu. S observa clarament com les operacions de recàrrega i les puntes de cabal del riu repercuteixen directament en els nivells de l aqüífer. Un altre fet a destacar és que els piezòmetres de Sant Feliu i Cornellà acaben l any 2.3 tal i com varen iniciar-lo. En canvi el piezòmetre de Pallejà presenta a final d any valors lleugerament superiors respecte principi d any. Aquest augment de reserva és el que provoca que al llarg del gener de 2.4 aquest piezòmetre rebaixi el seu nivell mentre el de Sant Feliu es manté i el de Cornellà augmenta el nivell. Aquest raonament és vàlid perquè a finals de desembre i gener, sense haver-hi pluviometria ni recàrrega augmenten els nivells de Cornellà i només es pot explicar en termes d emmagatzematge de l aqüífer aigües amunt. També s observa con la prosimitat de la 4-44(eqc) Reunió General Técnica Situació actual dels aqüífers 23
24 zona d extracció a Cornellà provoca que les oscil lacions piezomètriques siguin majors que a Pallejà GESTIÓ D'EXPLOTACIÓ m s.n.m. EVOLUCIÓ DELS NIVELLS DE L'AQÜÍFER I CABAL DEL RIU LLOBREGAT A SANT JOAN DESPÍ G F M A M J J A S O N D G F M A M J J A S O N D G F M A M J J A S O N D m3/s 8/2/4 Pallejà Sant Feliu Cornellà Cabal riu a Sant Joan Despí Llaurat Pallejà Recàrrega Cornellà ANYS Figura 19)Evolució del nivell piezòmètric, operacions de recàrrega induïda i en profunditat i cabals màxims setmanals del riu Llobregat. 4-44(eqc) Reunió General Técnica Situació actual dels aqüífers 24
25 APARTAT B AQÜÍFER SUPERFICIAL. A continuació s explica l estat de l aqüífer superficial seguint el mateix procediment que per l aqüífer profund. B1. Pluviometria Pel que fa a la pluviometria de l aqüífer superficial són els mateixos que pel cas de l apartat A. B2. Nivells El règim de nivells de l aqüífer superficial del Delta per a la data d octubre de 2.3 es presenta a la Figura 2. S observa que la zona del nucli del Prat de Llobregat és on es registra els majors nivells piezomètrics amb nivells superiors als 1,5m. En canvi a la zona d Ampliació de l Aeroport per a la tercera pista i a la zona del Desviament del riu presenten nivells inferiors als habituals degut al bombament d aquestes obres. Cap als marges del Delta, donat que l aqüitard s atascona i la connectivitat entre aqüífers és major, aleshores els nivells tendeixen a ser similars als de l aqüífer profund. Segons la direcció de flux, la Vall Baixa no aporta aigua a l aqüífer superficial ja que a la zona de Cornellà i Sant Boi de Llobregat l aqüífer superficial queda afectat per la piezometria de l aqüífer profund. El fet que els nivells més alts es trobin a la zona del Prat s explica perquè es tracta d una zona relativament allunyada del riu, del mar i dels marges del Delta (en aquest darrer cas hi ha influència de l aqüífer profund). Les pèrdues de xarxa d aquest municipi han de ser similars a les dels municipis de Viladecans o Gavà malgrat en aquests no tinguin repercussions en la piezometria. Cal afegir també, que la contribució de les filtracions del Canal de la Dreta afavoreix la pujada dels nivells freàtics. 4-44(eqc) Reunió General Técnica Situació actual dels aqüífers 25
26 Figura 2) Mapa d isopiezes de l aqüífer superficial del Delta corresponent a l octubre de 2.3. B3. Qualitat En el mapa de la Figura 21, les concentracions de clorurs es representen mitjançant circumferències amb una relació tal que, com més grans són aquestes circumferències major concentració de clorurs indiquen. D aquesta manera, es poden distingir tres zones amb característiques qualitatives diferents. La primera d elles seria la zona més distal de la línia de costa, en el terme municipal de Cornellà, on les concentracions no superen els 5 mg/l. Això ens indica que aquesta zona no està influenciada per l aigua de mar, i a més, els clorurs es poden comparar amb els que transporta el riu actualment, que són d uns 39 mg/l. Es pot observar que són molt semblants, i per tant, ens reafirma la infiltració directe de l aigua del riu a l aqüífer superficial. La segona zona a destacar és la part costanera del municipi del Prat. S aprecia una franja paral lela a la línia de costa amb valors de clorurs molt elevats que ens indiquen la forta entrada d aigua de mar cap a terra endins. 4-44(eqc) Reunió General Técnica Situació actual dels aqüífers 26
27 D altra banda, intercalats entre els punts amb concentracions elevades de clorurs del terme municipal del Prat, s observen uns punts amb una concentració de clorurs baixa, que no superen els 5 mg/l. La tercera zona a destacar seria la part sud-oest del Delta, que correspon a la zona de Castelldefels, Gavà i Viladecans. Els valors més elevats de concentracions de clorurs es localitzen en la zona central del terme de Gavà, indicant la forta intrusió marina que ha sofert l aqüífer en aquesta zona. Aquesta forta penetració és deguda a la naturalesa geològica de l aqüífer en la part sud-oest del Delta, ja que dominen els materials torrencials de peus de mont, constituïts, majoritàriament, per conglomerats angulosos, que afavoreixen la circulació de l aigua. A aquest factor se li ha de sumar l actual desequilibri entre les extraccions d aigua de les obres d infraestructures i la recàrrega, essent la recàrrega natural d aigua de pluja inferior a les extraccions. Per últim, cal destacar la zona del Port de Barcelona, que amb les obres de la Dàrsena Portuària afavoriren l entrada d aigua salada a l aqüífer superior. És aquesta salinització de l aqüífer superficial que donada la bona connectivitat amb el profund ha facilitat la seva intrusió marina. 4-44(eqc) Reunió General Técnica Situació actual dels aqüífers 27
28 Figura 21) Mapa d isoclorurs de 2.3 corresponent a l aqüífer superficial del Delta del Llobregat. Valors en mg/l. B4. Extraccions El coneixement sobre les extraccions de l aqüífer superficial és reduït donada la manca d aprofitament d aquestes aigües. En general, les extraccions es deuen a les grans obres que tallen i drenen l aqüífer de forma que acaben extraient volums importants que s aboquen directament al clavegueram. A la Taula 3 es presenten unes estimacions de les extraccions a l aqüífer superficial per a l any 2.3. El volum total estimat és de 1 hm 3 /any. L únic valor mesurat és el de 1,1 hm 3 extret per les obres del desviament del riu per a poder construir la galeria de serveis entre el nucli del Prat i el Polígon Pratenc. La resta de cabal atribuïble en aquesta obra no és aigua extreta sinó que és el volum d aigua necessari per ocupar l espai que anteriorment ocupaven les sorres extretes per a desviar el riu. Aquesta extracció de sorres ha provocat uns disminució del nivell freàtic perquè es necessita més volum d aigua per ocupar el mateix espai. 4-44(eqc) Reunió General Técnica Situació actual dels aqüífers 28
29 Tipus d extracció Valor Desviament del riu 1,1 + x 1 = 2,7 Ampliació Aeroport X 2 = 3,3 Agrícola X 3 =,5 Infraestructures lineals X 4 = 3 Altres drenatges X 5 =,5 Total = 1 Taula 3) Estimació de les extraccions de l aqüífer superficial. Valors en hm 3 /any. B5. Recàrrega Les operacions de recàrrega portades a terme a l aqüífer superficial han estat realitzades pel desviament del riu i l ampliació de l aeroport. Aquestes operacions consisteixen en transportar l aigua extreta, a una zona de fàcil infiltració per retornar-la a l aqüífer. Habitualment aquesta zona d infiltració es troba entre l obra i el mar per provocar un efecte barrera i disminuir així la possible intrusió marina. INTERVENCIONS En relació a les dades de nivells freàtics de l aqüífer superficial i del mapa d isopiezes, el Sr. Joan Ramon Lucena (Departament Medi Ambient de l ajuntament de Viladecans), manifesta que a la zona de Castelldefels els nivells freàtics es mantenen a un nivell més alt. El Sr. Josep Ferret (CUADLL) en resposta a una pregunta del Sr. Joan J. Tugués (Director de Clariant Ibérica, S.A.), en relació als efectes que pot tenir el desviament del riu sobre els aqüífers, informa dels perills de salinització de l aqüífer superficial per l efecte estuari que representa la nova boca del riu Llobregat, i la possibilitat de salinització de l aqüífer profund a través de la interconnexió de pous artesians antics no segellats. Sobre aquest punt, el Sr. Jordi Miró (Aigües del Prat), explica les diferències existents en el funcionament de l aqüífer superficial i el profund. El Sr. Francesc Beni (Gestoria Ambiental), exposa el tema de la salinització de les zones de La Ricarda i El Remolar. Intervenen en aquest punt el Sr. Lucena (Ajuntament de Viladecans), el Sr. Ferret (CUADLL) i el Sr. Miró (Aigües del Prat), exposen la problemàtica derivada de la desaparició dels pous actuals del camp de Golf. El Sr. Miró (Aigües del Prat) veu la necessitat de l ampliació d un sistema de modelització per determinar l evolució dels diferents paràmetres. El Sr. Josep Mª Niñerola (Agència Catalana de l Aigua), va informar que en breu estarien en disposició de presentar els resultats d un Model Matemàtic de Gestió dels aqüífers que a partir de la situació actual simula diferents tipus d escenaris, com les infraestructures 4-44(eqc) Reunió General Técnica Situació actual dels aqüífers 29
30 projectades i presents al Delta, tenint present les zones impermeabilitzades, la xarxa de pluvials actualitzada per les modificacions de les infraestructures, etc. Amb aquestes noves eines s hauran de definir els criteris d ordenació de les extraccions i de la seva gestió, volums d explotació per zones i densitat del nombre d explotacions màximes en cadascun d ells. El mateix Sr. Niñerola, va subratllar que està en qüestió el model matemàtic tradicional que no aporta informació ni dóna solucions a una sèrie d incògnites com és el coneixement dels aqüífers inferiors. Tracta alhora dels requeriments de l aplicació de la Directiva Marc en la gestió integral dels aqüífers. Entre altres aspectes, la Directiva tracta de l actualització de la informació hidrogeològica cada 5 anys i per tant, afirma que cal mantenir vius els inventaris d aprofitaments. El Sr. Enric Queralt (CUADLL) i el Sr. Jordi Miró (Aigües del Prat) fan referència a la necessitat de prosseguir en el manteniment de l Inventari d una manera continuada i no amb actualitzacions cada 5 o 1 anys. 4-44(eqc) Reunió General Técnica Situació actual dels aqüífers 3
31 ANNEX COGNOM i NOM NIÑEROLA, Josep Mª GARCÍA, Aure MIRÓ, Jordi CALABUIG,David CLAVAGUERA, Adelaida ARTIGAS, Jordi LUCENA, Joan Ramón ALMAGRO, Leonardo MORA, Ricard DEL AMO, Coro BARRERO, Xavier SANZ, Pablo VINYOLES, Dolors TUGUÉS, Joan Jesús MAS, Marta CODINA, Jordi FERRET, Josep POMÉS, Jordi QUERALT, Enric SOLÀ, Vinyet SUÁREZ, Esther RIBERA, Fidel BENI, Francesc NOGUÉ, Àlex VEGA, José Luis GAITÁN, Bartolomé DOMÈNECH, Miquel ENTITAT ACA AIGÜES DEL PRAT, S.A. AIGÜES DEL PRAT, S.A. AJUNTAMENT CORNELLÀ AJUNTAMENT PALLEJÀ AJUNTAMENT VILADECANS AJUNTAMENT VILADECANS ALUVIAL ALUVIAL ATOFINA CELSA CLARIANT IBÉRICA,S.A CLARIANT IBÉRICA,S.A CLARIANT IBÉRICA,S.A. COVITECMA CUADLL CUADLL CUADLL CUADLL CUADLL ENTITAT METROPOLITANA FCIHS GESTORIA AMBIENTAL NABLA NABLA NESTLÉ ESPAÑA,S.A. PARC AGRARI BAIX LLOBREGAT 4-44(eqc) Reunió General Técnica Situació actual dels aqüífers 31
32 COGNOM i NOM ISLA, Elena BENET, Joan A. ARMENTER, Josep Ll. GÓMEZ BERNAL, Rafael LLORET, Roger MARTÍN, Jordi MIRALLES, Josep Mª TEULER, Albert ENTITAT PARC AGRARI BAIX LLOBREGAT S.A. DAMM SGAB, S.A. SGAB, S.A. SGAB, S.A. SGAB, S.A. SGAB, S.A. SGAB, S.A. 4-44(eqc) Reunió General Técnica Situació actual dels aqüífers 32
Evolució del preu dels productes lactis a diferents supermercats de Barcelona. Informe setembre 2009
Evolució del preu dels productes lactis a diferents supermercats de Barcelona Informe setembre 2009 Des de l Observatori de la llet es fa un seguiment dels preus al consum dels productes lactis, a 5 àrees
Más detallesQuantitat i qualitat de l aigua. Jordi Sala
Quantitat i qualitat de l aigua Jordi Sala Jornada del Ridaura: present i futur d un riu emblemàtic Santa Cristina d Aro,, 28 de gener de 2006 I. Balanç dels recursos d aigua en el riu Ridaura II. Qualitat
Más detallesgasolina amb la UE-15 Març 2014
Comparació de preus del gasoil i la gasolina amb la UE-15 Març 2014 1. Introducció Seguint amb la comparativa que PIMEC està fent del preu de l energia a i als països de la UE-15 1, en aquest INFORME PIMEC
Más detallesINFORME SOBRE LLARS D INFANTS AL BAIX LLOBREGAT
INFORME SOBRE LLARS D INFANTS AL BAIX LLOBREGAT 1. SITUACIÓ DE LES LLARS D INFANTS A LA COMARCA 2. PLACES A LES LLARS D INFANTS COMISSIÓ DE CONCILIACIÓ PERSONAL, FAMILIAR I LABORAL Data: Baix Llobregat,
Más detallesINDICADORS BÀSICS I.C QUALITAT AIGUA DEPURADA (Fòsfor)
I.C.4.3.3. QUALITAT DE L AIGUA DEPURADA. Fòsfor El nitrogen i el fòsfor són nutrients que es troben a l aigua depurada en quantitats a vegades importants. El marc legal limita els abocaments d aquests
Más detallesINDICADORS BÀSICS I.b.1.1. PRECIPITACIÓ
I.b.1.1. PRECIPITACIÓ Tot i que Menorca compta amb un nombre d estacions meteorològiques prou elevat, la seva distribució no és gens homogènia i les sèries que existeixen divergeixen molt entre elles quant
Más detallesSOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE 55 Activitat 1 Dels nombres següents, indica quins són enters. a) 4 b) 0,25 c) 2 d) 3/5 e) 0 f) 1/2 g) 9 Els nombres enters són: 4, 2, 0 i 9. Activitat 2 Si la
Más detallesPLA DE VIGILÀNCIA DE LA QUALITAT DE L AIGUA ESPECÍFIC PER A ÈPOQUES DE SEQUERA Situació de 30 de juny de 2005
PLA DE VIGILÀNCIA DE LA QUALITAT DE L AIGUA ESPECÍFIC PER A ÈPOQUES DE SEQUERA Situació de 30 de juny de 2005 0. Resum... 2 1. Antecedents... 3 2. Resultats obtinguts... 5 2.1 Situació a 30 de juny...
Más detalles1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL
1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL 1.1. Teixit empresarial El nombre d empreses cotitzants al municipi de Lleida durant el segon trimestre de 2013, segueix la tendència a la baixa de l any anterior i es situa en
Más detallesESPECIAL LABORATORI TURISME ESTIMACIÓ DEL PIB TURÍSTIC EN LES MARQUES I COMARQUES DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA
ESPECIAL LABORATORI TURISME ESTIMACIÓ DEL PIB TURÍSTIC EN LES MARQUES I COMARQUES DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA 2005-2008 * A partir de l informe Estimació del PIB turístic per Catalunya 2005-2008 realitzat
Más detallesEvolució del preu del transport públic en relació als increments de l IPC i el salarial. Responsabilitat d estudis Àrea tècnica del Barcelonès
Evolució del preu del transport públic en relació als increments de l IPC i el salarial Responsabilitat d estudis Àrea tècnica del Barcelonès Barcelona, novembre de 2009 Presentació L informe que es presenta
Más detallesEl preu de la llet i d altres partides dels ingressos a les explotacions. Informe setembre 2009
El preu de la llet i d altres partides dels ingressos a les explotacions Informe setembre 2009 Observatori de la llet De les dades de les explotacions de la mostra de l Observatori es recullen els ingressos
Más detalles1. ESTAT ACTUAL DELS AQÜÍFERS DE L ÀMBIT DE LA CUADLL
1. ESTAT ACTUAL DELS AQÜÍFERS DE L ÀMBIT DE LA CUADLL ÍNDEX 1.1. SITUACIÓ DELS EMBASSAMENTS... 1 1.2. NIVELLS PIEZOMÈTRICS... 2 1.3. QUALITAT DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES... 4 1.3.1. Evolució de clorurs
Más detallesEl tramvia de Barcelona transporta més de 200 milions de viatgers en 10 anys de servei
El tramvia de Barcelona transporta més de 200 milions de viatgers en 10 anys de servei Des de la reintroducció del tramvia a la regió metropolitana de Barcelona el 3 d abril de 2004, aquest mode de transport
Más detallesAbsentisme Laboral. Hores no treballades Tercer trimestre de 2006 NOTA INFORMATIVA. Gabinet Tècnic Servei d Estudis i Estadístiques Desembre de 2006
NOTA INFORMATIVA Absentisme Laboral Hores no treballades Tercer trimestre de 2006 Gabinet Tècnic Servei d Estudis i Estadístiques Desembre de 2006 Generalitat de Catalunya Departament de Treball Secretaria
Más detallesBUTLLETÍ ESTADÍSTIC DE SANT BOI. Atur registrat. Març 2017 OBSERVATORI DE LA CIUTAT
BUTLLETÍ ESTADÍSTIC DE SANT BOI Atur registrat Març 2017 OBSERVATORI DE LA CIUTAT CONTINGUTS Taxa d atur registrat. Resum de dades... 3 La taxa d'atur es redueix al març i se situa en el 13,4% de la població
Más detallesComparació de preus del natural amb Europa. Febrer 2014
Comparació de preus del natural amb Europa gas Febrer 2014 SÍNTESI Aquest document replica l exercici fet al 10/2013, on s analitzaven els preus elèctrics. En aquest cas, es recullen els preus del gas
Más detallesAVALUACIÓ DE LA QUALITAT DE L AIRE DURANT EL DIA SENSE COTXES A LA CIUTAT DE BARCELONA. Agència de Salut Pública de Barcelona.
AVALUACIÓ DE LA QUALITAT DE L AIRE DURANT EL DIA SENSE COTXES A LA CIUTAT DE BARCELONA Agència de Salut Pública de Barcelona. Octubre 2016 Edita: Agència de Salut Pública de Barcelona Servei de Qualitat
Más detallesObservatori econòmic. Cambra de Comerç de Girona. Garrotxa
Observatori econòmic Cambra de Comerç de Girona Garrotxa juny, 2011 2 Observatori econòmic Cambra de Comerç de Girona Evolució econòmica a la Garrotxa El període 2000-2008 ha estat, en termes generals,
Más detallesManual per a consultar la nova aplicació del rendiment acadèmic dels Graus a l ETSAV
Manual per a consultar la nova aplicació del rendiment acadèmic dels Graus a l ETSAV Versió: 1.0 Data: 19/01/2017 Elaborat: LlA-CC Gabinet Tècnic ETSAV INDEX Objectiu... 3 1. Rendiment global dels graus...
Más detallesDades de la Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques
Dades de la Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques INTRODUCCIÓ La Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques atmosfèriques (XDDE) del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) enregistra l activitat
Más detallesB - Informes de transformació i comercialització B - 2 Preus a destí Novembre 2011
B - Informes de transformació i comercialització B - 2 Preus a destí DESTACAT: Segons les dades del Mercat Carni-Ramader i Avícola de Barcelona de novembre de l any, els preus de la majoria de peces refrigerades
Más detalles1.- PERCENTATGE D APROVATS DEL CONJUNT DE LES ILLES BALEARS.
Estudi de l evolució del percentatge d aprovats dels alumnes de les Illes Balears a les àrees lingüístiques a les etapes d educació primària, educació secundària obligatòria i batxillerat en el període
Más detallesPerquè Teoria de Sistemes
Perquè Teoria de Sistemes La Terra ha estat sotmesa a un procés de canvi ininterromput. Un procés de canvi que va començar molt abans de l aparició de la vida a la Terra. Canvis naturals -continus o catastròfics-
Más detallesINDICADORS BÀSICS. VI.f.1.4. Llicències de pesca recreativa en vigor
VI.f.1.4. Llicències de pesca recreativa en vigor Aquest indicador recull el nombre de llicències de pesca recreativa en vigor a Menorca. Segons la llei que regula la pesca marítima, marisqueig i aqüicultura
Más detallesBalanç de la prova pilot per regular l accés al Parc Natural Reserva de la Biosfera del Montseny en vehicle privat
Balanç de la prova pilot per regular l accés al Parc Natural Reserva de la Biosfera del Montseny en vehicle privat La prova pilot, organitzada per la Diputació de Barcelona, durant tres caps de setmana
Más detallesPreus percebuts i pagats pel productor, exercici 2007 i 2008 (de gener a setembre) Observatori de la llet.- DAR
Preus percebuts i pagats pel productor, exercici 20 i 20 (de gener a setembre) Observatori de la llet.- DAR desembre 20 Preus percebuts i preus pagats pel productor En el present document s inclouen dos
Más detallesComparació de preus de l energia elèctrica amb la UE-15 al Juny 2015
Comparació de preus de l energia elèctrica amb la UE-15 al 2014 Juny 2015 Resum executiu - El preu de l electricitat que van pagar la majoria de pimes espanyoles al 2014 va ser de 283,4 euros el MWh (consum
Más detallesComparació de preus de l energia elèctrica amb Europa. Desembre 2013
Comparació de preus de l energia elèctrica amb Europa Desembre 2013 SÍNTESI En aquest document es recullen els preus de l energia elèctrica que paguen les empreses a i als països de la UE-15 i la seva
Más detallesMés de 100 mm de pluja en dos dies en alguns sectors del litoral i del prelitoral
Més de 100 mm de pluja en dos dies en alguns sectors del litoral i del prelitoral Dimecres les tempestes van deixar pluja molt intensa i fortes ventades a diversos sectors del litoral i prelitoral Feia
Más detallesEl TRAM allarga el servei de la T3 fins a Sant Feliu de Llobregat
El TRAM allarga el servei de la T3 fins a Sant Feliu de Llobregat El nou tram de 600 metres porta el tramvia a Sant Feliu amb freqüències de fins a 15 minuts i ha comportat millores urbanístiques en el
Más detallesEl tramvia arriba a Badalona
El tramvia arriba a Badalona El nou tram amplia la línia T5 en 2 km i 3 noves parades i ha comportat la reurbanització dels carrers al llarg del seu traçat 8 de setembre de 2007 El tramvia Sant Martí -
Más detallesEstudi d avaluació en tres contextos d aprenentatge de l anglès: Kids&Us, Educació Primària i Secundària.
Estudi d avaluació en tres contextos d aprenentatge de l anglès: Kids&Us, Educació Primària i Secundària. Dra. Elsa Tragant Mestres, Professora Titular de Universitat Universitat de Barcelona Barcelona,
Más detallesInforme relatiu als nivells de NO 2 enregistrats a Catalunya entre el 24 i 28 de desembre de 2016
Informe relatiu als nivells de NO 2 enregistrats a Catalunya entre el 24 i 28 de desembre de 2016 ANÀLISI DE LA QUALITAT DE L AIRE Criteris d avís preventiu/declaració d episodi ambiental per contaminació
Más detallesPresència del cinema català en les plataformes de vídeo a la carta
Presència del cinema català en les plataformes de vídeo a la carta REINALD BESALÚ I ANNA MEDRANO / JULIOL 215 Principals resultats de l estudi: - Els films amb participació de productores catalanes produïts
Más detallesEVOLUCIÓ DE LA VELOCITAT I LA FORÇA, EN FUNCIÓ DE L EDAT, L ESPORT I EL SEXE
EVOLUCIÓ DE LA VELOCITAT I LA FORÇA, EN FUNCIÓ DE L EDAT, L ESPORT I EL SEXE Autores: Andrea Lopez i Laia Uyà Curs: 1r ESO 1. INTRODUCCIÓ... 3 2. MARC TEÒRIC... 4 LA FORÇA... 4 LA VELOCITAT... 4 3. HIPÒTESIS...
Más detallesNova tarifa metropolitana d una zona a la metròpolis de Barcelona
Nova tarifa metropolitana d una zona a la metròpolis de Barcelona L any 2019 s iniciarà amb la nova tarifa metropolitana entre els 36 municipis integrats a l Àrea Metropolitana de Barcelona Es mantenen
Más detalles4. DETERMINACIÓ DE LA PETJADA ECOLÒGICA DEL MUNICIPI DE TERRASSA EN ELS DIFERENTS ESCENARIS DEMOGRÀFICS
Petjada ecològica de la ciutat de Terrassa davant dels escenaris d evolució demogràfica /. DETERMINACIÓ DE LA PETJADA ECOLÒGICA DEL MUNICIPI DE TERRASSA EN ELS DIFERENTS ESCENARIS DEMOGRÀFICS.. Introducció
Más detallesVigilància epidemiològica de la infecció pel VIH i la SIDA a Catalunya.
Vigilància epidemiològica de la infecció pel VIH i la SIDA a. Actualització a 31 de desembre de 2012 1 Índex Introducció... 3 Diagnòstics de VIH... 4 Casos de SIDA... 5 Resum i conclusions... 6 Taules
Más detallesMasses d Aigua Subterrànies (MAS)
Masses d Aigua Subterrànies (MAS) Afeccions piezomètriques associades a l episodi de sequera de 2016 (agost 2016) Agost de 2016 Índex 1 Objecte... 5 2 Afeccions piezometriques recents estiu 2016... 5
Más detallesAVALUACIÓ DE LA DOCÈNCIA FCSB
AVALUACIÓ DE LA DOCÈNCIA 2014-15 FCSB EVOLUCIÓ DE LA PARTICIPACIÓ GLOBAL DELS ESTUDIANTS EN LES ENQUESTES 80 70 Curs/Semestre Fisioteràpia Infermeria Nutrició Mitjana 3 tit. 200910, 34 27,09 32,76 31,28
Más detallesObservatori socioeconòmic
ce bservatori socioeconòmic CERDANYLA DEL VALLÈS MAIG 2016 BSERVATRI SCIECNÒMIC DE CERDANYLA DEL VALLÈS INDICADRS SCIECNÒMICS, CERDANYLA A través d aquest informe, podrem consultar mensualment els indicadors
Más detallesAtur a Terrassa (abril de 2010)
Atur a Terrassa (abril de 2010) Índex Atur registrat Atur per sexe Atur per sector econòmic Atur per edats Atur per nivell formatiu Col lectiu immigrant Durada de l atur Durada de l atur per sexes Durada
Más detallesSUBSTITUCIÓ DE L'ENLLUMENAT DEL PASSEIG DEL MAR PASSEIG DEL MAR. AJUNTAMENT DE TOSSA DE MAR. Novembre de 2017
SUBSTITUCIÓ DE L'ENLLUMENAT DEL PASSEIG DEL MAR PASSEIG DEL MAR. AJUNTAMENT DE TOSSA DE MAR. Novembre de 2017 I N T R O D U C C I Ó Durant els dies 20 i 21 de desembre de 2016 i 20 i 21 de gener de 2017
Más detallesAl Treball en Transport Públic
Al Treball en Transport Públic El Cas de l Aeroport de Barcelona 19 d octubre, 2004 Transport Públic per a tothom 1 . Plantejament L Aeroport del Prat, ha estat, és i serà una de les àrees amb major nombre
Más detallesDades d ensenyament del Baix Llobregat: escolarització i èxit escolar
NOTES INFORMATIVES Maig 2012 Dades d ensenyament del Baix Llobregat: escolarització i èxit escolar Curs escolar 2010-2011 Amb la intenció d elaborar una radiografia de les característiques de l escolarització
Más detallesInforme elaborat per l Observatori de l educació local Oficina de Planificació Educativa Gerència de Serveis d Educació Barcelona, desembre 2017
Informe elaborat per l Observatori de l educació local Oficina de Planificació Educativa Gerència de Serveis d Educació Barcelona, desembre 2017 La formació de persones adultes a la demarcació de Barcelona
Más detallesAVALUACIÓ DE QUART D ESO
AVALUACIÓ DE QUART D ESO CRITERIS DE CORRECCIÓ Competència cientificotecnològica 2 Criteris de correcció dels ítems de resposta oberta 1. Consideracions generals Els ítems de la prova d avaluació són de
Más detallesAnnexos. Proposta de rehabilitació de la façana de l edifici H de l ETSEIB Pág. 1. ANNEX B: Climatologia de la ciutat de Barcelona
Annexos. Proposta de rehabilitació de la façana de l edifici H de l ETSEIB Pág. 1 ANNEX B: Climatologia de la ciutat de Barcelona Pàg. 2 Annexos: Proposta de rehabilitació de la façana de l edifici H de
Más detallesQüestionari de satisfacció per a usuaris del servei d ajuda a domicili
Qüestionari de satisfacció per a usuaris del servei d ajuda a domicili Explicació del qüestionari: Es tracta d un qüestionari per conèixer el grau de satisfacció de l usuari. El temps estimat de resposta
Más detalles2 desembre 2015 Límits i número exercicis. 2.1 Límits i número
I. E. S. JÚLIA MINGUELL Matemàtiques 2n BAT. 2 desembre 205 Límits i número exercicis 2. Límits i número 4. Repàs de logaritmes i exponencials: troba totes les solucions de cadascuna de les següents equacions:
Más detallesINFORME D ADJUDICACIÓ
INFORME D ADJUDICACIÓ SERVEI DE CONTROL INTEGRAT DE PLAGUES DE LES ZONES COMUNES DELS EDIFICIS DE MERCABARNA AL RECINTE DE LA ZONA FRANCA I MERCABARNA FLOR A SANT BOI DE LLOBREGAT EXP. OB15103 Un cop tancat
Más detallesFITXA DE PROCÉS NUM.REVISIÓ DESCRIPCIÓ DATA APROVACIÓ. 00 Versió original 23/09/2013
Pàg. 1 de 4 Relació de modificacions NUM.REVIÓ DESCRIPCIÓ DATA APROVACIÓ 00 Versió original 23/09/2013 01 02 Inclusió d aquest caixetí de control de canvis de revisió Inclusió del diagrama de flux com
Más detallesServei d observació i vigilància aèria de les aigües litorals i les platges
Servei d observació i vigilància aèria de les aigües litorals i les platges Temporada d estiu de 2011 ÍNDEX Pàgina 1. Presentació...1 2. Programació i objectius del Servei de vigilància aèria...1 3. Publicació
Más detallesDERIVADES. TÈCNIQUES DE DERIVACIÓ
UNITAT 7 DERIVADES. TÈCNIQUES DE DERIVACIÓ Pàgina 56 Tangents a una corba y f (x) 5 5 9 4 Troba, mirant la gràfica i les rectes traçades, f'(), f'(9) i f'(4). f'() 0; f'(9) ; f'(4) 4 Digues uns altres
Más detallesBalanç d un diumenge molt ventós al nord de Catalunya
Balanç d un diumenge molt ventós al nord de Catalunya Al llarg de diumenge el vent del nord va bufar amb ratxes superiors als 90 km/h al Pirineu, Prepirineu, cims del prelitoral i extrem nord-est En alguns
Más detallesGRÀFICS DE DESPESES FAMILIARS
GRÀFICS DE DESPESES FAMILIARS En aquest recurs treballaràs la representació i interpretació de gràfiques a partir de les despeses d aigua, llum, gas i telèfon d una família. Resol les activitats que tens
Más detalles1.1. Volem. places hoteleres. 1 Pàg Nombre % ,85 1,64 2,19 2,04 1,73 2,53
INFORME D OCUPACIÓ HOTELERA A MATARÓ. 213 AGRAÏMENTS Volem donar les gràcies als quatre hotels cinc, durant la primera meitat del 213 que configuren l actual xarxa hotelera de la ciutat per la seva col
Más detallesEls establiments de turisme rural arriben gairebé al 100% d ocupació a Catalunya durant la Setmana Santa
Els establiments de turisme rural arriben gairebé al 100% d ocupació a Catalunya durant la Setmana Santa El conseller d Innovació,, Josep Huguet, ha presentat avui les dades d ocupació turística de Setmana
Más detallesACTIVITATS DE REPÀS DE LES UNITATS 3 i 4 : ELS CLIMES I ELS PAISATGES
ACTIVITATS DE REPÀS DE LES UNITATS 3 i 4 : ELS CLIMES I ELS PAISATGES 1. Defineix aquests conceptes: Atmosfera: Capa de gasos que envolta la Terra. Temps: És l estat de l atmosfera en un moment determinat
Más detallesÀREA DE DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC LOCAL INFORME DE SEGUIMENT DELS COMPROMISOS DE QUALITAT DEL CATÀLEG DE SERVEIS 2014
Àrea de Presidència Rambla Catalunya, 126 08008 Barcelona Tel. 934 020 709 Fax 934 049 14 s.planif.avaluacio@diba.cat www.diba.cat ÀREA DE DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC LOCAL INFORME DE SEGUIMENT DELS COMPROMISOS
Más detallesII CONGRÉS DE L AIGUA A CATALUNYA L AIGUA COM A RECURS SOSTENIBLE. EL PRAT SUD: L ÚS D AIGUA REGENERADA EN LA DESCÀRREGA DE SANITARIS (WC s)
II CONGRÉS DE L AIGUA A CATALUNYA L AIGUA COM A RECURS SOSTENIBLE EL PRAT SUD: L ÚS D AIGUA REGENERADA EN LA DESCÀRREGA DE SANITARIS (WC s) Cosmocaixa, Barcelona, 22 i 23 de març de 2017 EL MUNICIPI DEL
Más detallesBaròmetre del clima de confiança del sector de l'habitatge
INFORME DE RESULTATS - MUNICIPIS 2n semestre de 2012 Baròmetre del clima de confiança del sector de l'habitatge Juliol 2008 Índex Introducció Fitxa Tècnica Resultats particulars del Baròmetre Urbanisme
Más detallesLa Noa va de càmping, quina llet ha de triar?
La Noa va de càmping, quina llet ha de triar? La Noa té 16 anys, està estudiant Batxillerat científic. Ella i el seu germà de 12 anys van al supermercat a buscar uns tetrabricks de llet per endur-se n,
Más detallesIntroducció als nombres enters
Introducció als nombres enters Mesures de temps La unitat bàsica de temps és el segon. La majoria de les cultures del nostre planeta utilitzen unitats de mesura del temps que tenen en compte aquests tres
Más detallesNOVES MILLORES EN LA CARPETA DEL CIUTADÀ
NOVES MILLORES EN LA CARPETA DEL CIUTADÀ ÍNDEX 1. LA MEVA CARPETA... 3 2. DADES DEL PADRÓ... 4 2.1. Contextualització... 4 2.2. Noves Millores... 4 3. INFORMACIÓ FISCAL... 6 3.1. Contextualització... 6
Más detallesProblemes de Sistemes de Numeració. Fermín Sánchez Carracedo
Problemes de Sistemes de Numeració Fermín Sánchez Carracedo 1. Realitzeu els canvis de base que s indiquen a continuació: EF02 16 a binari natural b) 235 10 a hexadecimal c) 0100111 2 a decimal d) FA12
Más detallesÍndex de preus de consum (IPC) d Andorra de novembre del 2017
Índex de preus de consum (IPC) d Andorra de novembre del Data de publicació: dijous 14/12/ www.estadistica.ad Resum La variació anual de l IPC al mes de novembre del és del +2,6% (novembre 2016: -0,1%).
Más detallesÍndex de preus de consum (IPC) d Andorra de desembre del 2016
Índex de preus de consum (IPC) d Andorra de desembre del Data de publicació: dijous 12/01/2017 www.estadistica.ad Resum La variació anual de l IPC al mes de desembre del és del +0,4% (desembre 2015: -0,9%).
Más detallesOficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 6 PAU 2012
Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 6 SÈRIE 4 1 1 k 1.- Determineu el rang de la matriu A = 1 k 1 en funció del valor del paràmetre k. k 1 1 [2 punts] En ser la matriu
Más detallesUNITAT REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE LES DADES
UNITAT REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE LES DADES 1 Gràfics de columnes A partir de la informació continguda en un rang de cel les podem crear un gràfic per visualitzar aquestes dades. Ms Excel proporciona diferents
Más detallesX.V.P.C.A. (Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica) Vila de Manlleu. Miquel Erra
X.V.P.C.A. (Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica) Vila de Manlleu Miquel Erra Manlleu, 18 de març de 2009 I.C.Q.A. Index Català de Qualitat de l Aire Manlleu Tona Catalunya I.C.Q.A.
Más detallesANÀLISI DE L ATUR I DE LA CONTRACTACIÓ ABRIL de 2011 Secretaria d Ocupació i Formació. CCOO Terres de Lleida
ANÀLISI DE L ATUR I DE LA CONTRACTACIÓ ABRIL de 2011 Secretaria d Ocupació i Formació. CCOO Terres de Lleida 4 de maig de 2011 CCOO TERRES DE LLEIDA 1 L OCUPACIÓ A LLEIDA. ABRIL DE 2011 ATUR REGISTRAT
Más detallesPROPOSTA DE TREBALL 3.1 INTERPRETACIÓ DE GRÀFICS
PROPOSTA DE TREBALL 3.1 INTERPRETACIÓ DE GRÀFICS Aquí tens dues gràfiques prou significatives sobre les dades de la subnutrició al mon. Es tracta d interpretar i valorar el seu significat. PROPOSTA DE
Más detalles21. Moneda estrangera
21. N o v e m b r e 2 0 1 4 ÍNDEX 1. Relació de comptes 21.3 2. Norma de registre i valoració núm. 13 de a. Conceptes 21.4 b. Normes de valoració 21.4 c. Novetats 21.5 3. Aspectes a considerar i importància
Más detallesACTA DE LA REUNIÓ DE LA PROFESSORA ESPECIALISTA DE LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA AMB ELS PROFESSORS DE SECUNDÀRIA
ACTA DE LA REUNIÓ DE LA PROFESSORA ESPECIALISTA DE LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA AMB ELS PROFESSORS DE SECUNDÀRIA Data: 7 de novembre de 2013 Lloc: aula A01 de l edifici G. M. de Jovellanos Hora d inici:
Más detallesPossibilitats d implementació de l autoconsum als edificis
Associació de Professionals de les Energies Renovables de Catalunya Jornada tècnica Com estalviar en la factura energètica municipal Badalona, 25 d octubre de 2013 Possibilitats d implementació de l autoconsum
Más detallesCAS: FLIX DADES BÀSIQUES. Superfície: 116,9 km 2 Població: habitants (2010) Nombre d empreses: 296 (2010) ACTUALITZADA: DESEMBRE DEL 2011
FITXES LOCALS 1 CAS: FLIX DADES BÀSIQUES Superfície: 116,9 km 2 Població: 4.61 habitants (21) Nombre d empreses: 296 (21) ACTUALITZADA: DESEMBRE DEL 211 2 EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ Evolució 425 42 428 Comparativa
Más detallesREUTILITZACIÓ DIRECTA I INDIRECTA. SISTEMES DE REUTILITZACIÓ A ESCALA DE MACROCONSUM I MICROCONSUM
REUTILITZACIÓ DIRECTA I INDIRECTA. SISTEMES DE REUTILITZACIÓ A ESCALA DE MACROCONSUM I MICROCONSUM Àrea de Territori i Sostenibilitat Servei de Sostenibilitat i Gestió d Ecosistemes Cicle de l Aigua SITUACIÓ
Más detallesCreix un 5 4 per cent el deute dels ajuntaments de l Hospitalet i Baix Llobregat
L endeutament mitjà per habitant és de 486 euros Creix un 5 4 per cent el deute dels ajuntaments de l Hospitalet i Baix Llobregat A finals de 2010, el deute acumulat sumava 513 milions d euros L Hospitalet
Más detallesPla per a la Inclusió Social
Seguiment i avaluació del Pla per a la Inclusió Social 2012-2015 I Informe de seguiment 2013 SÍNTESI EXECUTIVA Abril 2014 Pla per a la Inclusió Social 2012-2015 Síntesi executiva I Informe de seguiment
Más detallesObservatori de Govern Local
El món local, un univers complex Durant els 40 anys des de la restabliment dels ajuntaments democràtics, les institucions locals s han anat configurant com un element clau del nostre sistema polític. En
Más detallesbàsics QUANTIFICACIÓ I LOCALITZACIÓ DEL CONSUM D AIGUA A LA CIUTAT DE GIRONA Any 2015
bàsics QUANTIFICACIÓ I LOCALITZACIÓ DEL CONSUM D AIGUA A LA CIUTAT DE GIRONA Any 2015 Índex 1. Objectiu... 2 2. Fonts de dades... 2 3. Metodologia... 3 4. Taules de resultats... 4 a. Consum total de la
Más detallesBreu%guia%sobre%baixa%tensió%i%comunitats%de%veïns%
Grafitinet C/Orient,78084planta1 08172SantCugatdelVallés Tel:935830437 Fax:935879739 Email:info@grafitinet.net Páginaweb:www.grafitinet.net Breu%guia%sobre%baixa%tensió%i%comunitats%de%veïns% Què són les
Más detallesLogística d aprovisionament
Comerç i màrqueting Logística d aprovisionament CFGS.VEC.M05/0.16 Gestió de vendes i espais comercials Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Aquesta col lecció ha estat dissenyada i coordinada
Más detallesEL FUTUR DE LES RODALIES Anàlisi de la capçalera Sud
Jornada Tècnica Abril 2017 EL FUTUR DE LES RODALIES Anàlisi de la capçalera Sud Jordi Fuster i Colomer ESQUEMA XARXA COSTAT SUD Els quatre eixos de penetració a Barcelona pel costat nord es converteixen
Más detallesCitelum ibérica s.a. EXPERIèNCIES EN EL MANTENIMENT DE LEDS PER ENLLUMENAT PÚBLIC
Citelum ibérica s.a. EXPERIèNCIES EN EL MANTENIMENT DE LEDS PER ENLLUMENAT PÚBLIC Experiències en el manteniment de Leds per Enllumenat Públic Leds una evolució constant Vida de les llumeneres de Leds
Más detallesVariació població. Població
. Demografia . Demografia Perfil de la Ciutat. Edició 3 Una visió global Indicadors Ciutat Variació població Mitjana Densitat deu anys edat Barberà del Vallès 3.436,6% 5.47 38,3,5% Girona 97.98 5,5% 7.39
Más detallesAvaluació de tractaments innovadors i/o de tractaments consolidats optimitzats
Avaluació de s innovadors i/o de s consolidats optimitzats Grup d Experts en Tractament de Dejeccions Ramaderes dimecres, 25 juliol 2018 1. Índex 1. Índex... 2 2. Avaluació dels s innovadors i/o consolidats
Más detallesProcediment d auditoria interna de Qualitat
A. OBJECTE B. ABAST C. REFERÈNCIES D. RESPONSABILITATS E. DESCRIPCIÓ DEL PROCEDIMENT E.1. Elaboració del pla d auditories internes. E.2. Execució de les auditories. E.3. Informes d auditoria. E.4. Règim
Más detallesPesca allargarà el termini de veda del raor a partir de l any 2009
Pesca allargarà el termini de veda del raor a partir de l any 2009 La implantació de la veda del raor ha permès la recuperació de fins a un 16% de la seva talla i un 75% del pes de l espècie Els estudis
Más detallesMÚLTIPLES I DIVISORS
MÚLTIPLES I DIVISORS DETERMINACIÓ DE MÚLTIPLES Múltiple d un nombre és el resultat de multiplicar aquest nombre per un altre nombre natural qualsevol. 2 x 0 = 0 2 x 1 = 2 2 x 2 = 4 2 x 3 = 6 2 x 4 = 8
Más detallesINFORME D ADJUDICACIÓ
INFORME D ADJUDICACIÓ SERVEIS DE REPARACIÓ, CONSERVACIO I MANTENIMENT D INSTAL LACIONS I MAQUINARIA EN ELS EDIFICIS DE MERCABARNA AL RECINTE DE LA ZONA FRANCA I MERCABARNA FLOR A SANT BOI DE LLOBREGAT.
Más detallesDIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA
DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA Que es una fase? De forma simple, una fase es pot considerar una manera d anomenar els estats: sòlid, líquid i gas. Per exemple, gel flotant a l aigua, fase sòlida
Más detallesLa nova directiva d emissions industrials El rol dels BREF en relació als límits d emissió de les autoritzacions ambientals
La nova directiva d emissions industrials El rol dels en relació als límits d emissió Col legi Oficial d Enginyers Industrials Barcelona 25.01.2010 PER QUÈ REVISAR LA DIRECTIVA IPPC? La directiva IPPC
Más detalles01. Reportatge fotogràfic II. ANNEXES
II. ANNEXES 01. Reportatge fotogràfic II. ANNEXES II.01. REPORTATGE FOTOGRÀFIC. II.01.01. GUIA PLÀNOL IDENTIFICATIU. S adjunta a continuació un plànol del sector de Sòl no urbanitzable de Santa Ceclina
Más detallesEpisodi de precipitacions abundants a l Observatori Fabra del 12 al 16 de març de 2011 Secció Meteorològica de l Observatori Fabra
Episodi de precipitacions abundants a l Observatori Fabra del al 6 de març de Secció Meteorològica de l Observatori Fabra Entre les TU del dia de març i les TU del dia 6 de març de l Observatori Fabra
Más detallesFUNCIONS EXPONENCIALS I LOGARÍTMIQUES. MATEMÀTIQUES-1
FUNCIONS EXPONENCIALS I LOGARÍTMIQUES. 1. Funcions exponencials. 2. Equacions exponencials. 3. Definició de logaritme. Propietats. 4. Funcions logarítmiques. 5. Equacions logarítmiques. 1. Funcions exponencials.
Más detallesTEMA 4 : Programació lineal
TEMA 4 : Programació lineal 4.1. SISTEMES D INEQUACIONS DE PRIMER GRAU AMB DUES INCÒGNITA La solució d aquest sistema és l intersecció de les regions que correspon a la solució de cadascuna de les inequacions
Más detalles