Drosophila suzukii: biologia i mesures de control. Paüls 11 d abril de 2017

Transcripción

1 Drosophila suzukii: biologia i mesures de control Paüls 11 d abril de 2017

2 Índex Introducció Distribució geogràfica i evolució de la plaga a Catalunya Identificació i cicle biològic Seguiment de les poblacions Assajos susceptibilitat segons varietat i grau de maduració Mesures de control Informació de la plaga

3 Introducció Els drosofílids (Diptera: Drosophilidae) són dípters de mida petita associats normalment a fruits sobremadurats o a restes vegetals en descomposició Una de las espècies més conegudes és Drosophila melanogaster o mosca del vinagre. Foto: R. Sorribas Servei de Sanitat Vegetal

4 Introducció Drosophila suzukii, és originària de l Àsia, descrita al Japó per Matsumura a l any Els primers danys són citats per Kanzawa (1936, 1939) sobre cireres, préssec, prunes i raïms.

5 Distribució geogràfica 2008 Espanya 2008 Califòrnia 1931 Japó Any 2010 EPPO la inclou a la seva llista d alertes 5

6 Distribució geogràfica

7 Primera cita a Europa (Calabria, G. y col. 2012) Rasquera (Tarragona) Localització. Bosc mediterràni. Pinus pinea y Rubus sp. altitut 140m.snm

8 Evolució de la plaga a Catalunya 2010 captures sense captures

9 Evolució de la plaga a Catalunya 2011 captures sense captures

10 Evolució de la plaga a Catalunya 2012 captures sense captures

11 Evolució de la plaga a Catalunya 2013 i 2014 captures sense captures

12 Fruits susceptibles Cireres Maduixes Gerds Mores Nabius Prunes Préssecs Albercocs Figues Raïms Pomes, Peres, Kiwis,

13 Identificació Les mosques de D. suzukii tenen els ulls vermells (color que sovint es perd després de morir), dues ales i un cos marró groguenc, amb la part posterior de l abdomen presentant unes bandes fosques. Les femelles mesuren 3,2-3,4 mm i els mascles 2,6-2,8 mm. Dr Martin Hauser, California Department of Food and Agriculture, Sacramento (US).

14 Identificació: Diferenciació morfològica. Mascles Els trets més característics en els mascles són les dues taques negres alars, encara que de manera excepcional aquestes poden faltar i els dos parells de pintes tarsals sobre les potes frontals Fotos: Ricard Sorribas Royo / Anna Garreta Gornals Servei de Sanitat Vegetal

15 Identificació: Diferenciació morfològica. Femelles La identificació de les femelles no és tan evident, disposen d'un oviscapte serrat i allargat que els permet fer les incisions en els fruits sans per ovopositar. Fotos: Ricard Sorribas Royo / Anna Garreta Gornals Servei de Sanitat Vegetal

16 Cicle biològic 7-9 dies a 21,1ºC

17 Cicle biològic: Adult L adult viu de 3 a 9 setmanes. Cada femella pot posar més de 300 ous. Fotos: Jesús Orlando Moreno/ Víctor Sarto Servei de Sanitat Vegetal

18 Cicle biològic: Ou Es troben dipositats a l'interior del fruit, on eclosionen i es desenvolupen les larves Dos filaments respiratoris llargs i fins sobresurten de la pell del fruit L eclosió té lloc d un a tres dies després de la posta. Fotos: Anna Garreta Gornals Servei de Sanitat Vegetal

19 Cicle biològic: Ou

20 Cicle biològic: Larva Àpode, blanc lletosa. Peces bucals ben quitinitzades Passa per 3 estadis abans de pupar, les larves de primer estadi mesuren aprox. 0,67 mm. i la d'últim estadi 3,5 mm. Fotos: Anna Garreta / Anna Lekunberri / Víctor Sarto Servei de Sanitat Vegetal

21 Cicle biològic: Pupa La pupa és cilíndrica, marró vermellosa, d'uns 2-3 mm. de longitud. Té un parell d espiracles. La pupació pot donar-se tant dins com fora del fruit. Fotos: Jesús Orlando Moreno / Anna Lekunberri

22 Cicle biològic: resum 7-9 dies a 21,1ºC, i dies a 18,3ºC Els adults, sexualment madurs després d'1 a 2 dies. Poden viure entre 21 i 66 dies i una femella pot posar entre 1 i 3 ous en cada punt d oviposició, amb una mitjana de 380 ous durant tota la seva vida. Tan sols els adults sobreviuen l'hivern. La femella adulta és la més resistent en baixes temperatures. Prefereix un clima moderat, però sobreviuen a condicions fredes. Illa de Hokkaido (Japó), hiverns amb T. mitjanes de - 4º C a -12 º C Màxima activitat a 20ºC. Reducció de l activitat a temperatures > a 30ºC y < a 0ºC. Molt sensibles a la dessecació. No li agrada la fruita en descomposició. Els atraients de Ceratitis capitata no funcionen contra aquesta plaga.

23 Cicle biològic: Model CLIMEX per a Europa Indica on és adequat el clima per a que Drosophila suzukii completi el seu cicle de vida Martin Damus 15/10/2009 Número màxim de generacions PRA EPPO

24 Diferenciació entre Rhagoletis cerasi i Drosophila suzukii Rhagoletis cerasi Drosophila suzukii Fotos: Núria Cuch- Andreu Vila- Ricard Sorribas

25 Diferenciació entre Rhagoletis cerasi i Drosophila suzukii Foto: Martin Hauser. California Department of Food & Agriculture 25

26 Diferenciació entre Rhagoletis cerasi i Drosophila suzukii

27 Diferenciació entre Rhagoletis cerasi i Drosophila suzukii Rhagoletis cerasi Drosophila suzukii Fotos: Núria Cuch ADV Fruita del BaixLlobregat

28 Danys Fotos: Anna Lekunberri Servei de Sanitat Vegetal

29 Danys Fotos: Andreu Vila

30

31

32

33

34 Danys Fotos: Anna Lekunberri Servei de Sanitat Vegetal

35 Seguiment de les poblacions: Protocol Mostreig Punts de seguiment poblacional Material per al seguiment Trampa Hemitrap Atraient Suzukii Trap Altres observacions Seguiment de la posta en camp Avisos Mitjançant els butlletins mensuals i informadors automàtics

36 Seguiment de les poblacions En zones productores envoltades de bosc, las captures acostumen a ser més altes al bosc i en zones humides del conreu En general s enregistren 2 pics de població: primavera (Maig) i tardor-hivern (Octubre-Desembre) Las captures en trampes marquen una tendència, però no es correlacionen amb els danys, per tant no es pot determinar el moment d intervenció No s ha establert un llindar de tractament en funció de les captures Competència entre els atraients alimentaris i la fruita

37 Seguiment de les poblacions: Baix Ebre-Montsià 2016

38 Seguiment de les poblacions: Baix Ebre-Montsià 2016 Benifallet 10/04 acetamiprid 16/04 lambda cihalotrin

39 Seguiment de les poblacions: Baix Ebre-Montsià 2016 Ulldecona

40 Seguiment de les poblacions: Baix Ebre-Montsià 2016 Paüls 4/05 i 23/05 tractaments lambda cihalotrin

41 Seguiment de les poblacions: Paüls

42 Danys en cireres a Catalunya Abans del 2011 no hi ha dades contrastades, confusió amb altres organismes nocius 2011 Varietats primerenques 10 al 80% Varietats d estació mitjana.~ 30% Varietats tardanes.pròximes al 100% 2012 Baixa o nul la presència de plaga Confusió amb danys ocasionats per Rhagoletis cerasi Fotos: Núria Cuch ADV Fruita del Baix Llobregat / Ricard Sorribas, Servei de Sanitat Vegetal

43 Danys en cireres a Catalunya 2013 i Danys variables en funció de les condicions meteorològiques, època de maduració, varietats i maneig del conreu Màxims danys coincidents amb humitats relatives altes i temperatures suaus Augment del consum de fitosanitaris Inici de campanya, primers danys a finals d abril en varietats primerenques Foto: Anna Lekunberri, Servei de Sanitat Vegetal

44 Danys en cireres a Catalunya 2016 En algunes varietats mal quallat Períodes de pluja coincident amb la maduració del fruit. Cracking Rentat dels tractaments En els llocs on la màxima posta ha coincidit amb la maduració, las pèrdues han superat el 40% i on a més a més hi ha hagut cracking las pèrdues han estat superiors Fuente: Yuri et al

45 Influència de la meteorologia % precipitació acumulada Fuente: Servei Meteorologic de Catalunya PRIMAVERA 2011 PRIMAVERA 2012 PRIMAVERA 2013 PRIMAVERA 2014 PRIMAVERA 2015 PRIMAVERA 2016

46 Susceptibilitat segons varietat i grau de maduració Jordi Riudavets, Judit Arnó, Rosa Gabarra, Adriana Escudero. (2014) Eines per al maneig de la plaga invasiva Drosophila suzukii. Convenio DAAM-IRTA

47 Susceptibilitat segons varietat i grau de maduració Jordi Riudavets, Judit Arnó, Rosa Gabarra, Adriana Escudero. (2014) Eines per al maneig de la plaga invasiva Drosophila suzukii. Convenio DAAM-IRTA

48 Susceptibilitat segons varietat i grau de maduració 25 a a Adults emergits a a ab b Lapins Sweetheart Garnet Van Sumit Starking Jordi Riudavets, Judit Arnó, Rosa Gabarra, Adriana Escudero. (2014) Eines per al maneig de la plaga invasiva Drosophila suzukii. Convenio DAAM-IRTA

49 Susceptibilitat segons varietat SWEETHEART HEDELFINGER LAPINS STARKING GARNET PRIMEGIANT VAN SUMIT BURLAT RUBI EARLYBIGIS Tardanes Mitjana Mitjanes estació Primerenques Adults Adults D. D. suzukii Jordi Riudavets, Judit Arnó, Rosa Gabarra, Adriana Escudero. (2014) Eines per al maneig de la plaga invasiva Drosophila suzukii. Convenio DAAM-IRTA

50 Mesures de control: Gestió integrada Preventives Captura massiva Tractaments fitosanitaris Fauna auxiliar, control biològic Fotos: Ricard Sorribas, Servei de Sanitat Vegetal Max E. Badgley. Cortesia de

51 Mesures de control: Mesures preventives 1. Evitar que hi hagi fruiters abandonats. La llei de Sanitat Vegetal obliga als propietaris a gestionar correctament la sanitat dels cultius. 2. Collir els fruits no comercials de les parcel les per evitar la proliferació de la plaga. 3. Gestionar el rebuig. Contenidors hermètics (bosses de plàstic) o restes colgats en profunditat. 4. No deixar munts de fruita en descomposició. 5. Aquesta mosca es desenvolupa també sobre plantes silvestres com: esbarzers, arboç...

52 Mesures de control: Captura massiva Captura massiva S han realitzat assajos amb la col laboració del Servei de Sanitat Vegetal, IRTA, ADV i diverses empreses, para avaluar quines trampes i atraients són els més indicats per als diferents conreus Determinar la seva ubicació Número de trampes por superfície ( > 100 trampes /ha) Control de la plaga amb nivells mitjans/baixos Assajos amb el sistema d atracció i mort

53 Mesures de control: Captura massiva

54 Mesures de control: Tractaments fitosanitaris Vigilar, i en cas necessari protegir, el cultiu des de l inici de la maduració. Falta d autoritzacions específiques per als diferents cultius susceptibles a D. suzukii. Risc de residus En general poca compatibilitat amb control biològic

55 Mesures de control: Tractaments fitosanitaris Matèries actives autoritzades en cultiu de cirera per a altres plagues i que poden tenir un efecte sobre D. suzukii. Matèria activa TS dies Autoritzat PAE Subgrup químic ACETAMIPRID Neonicotinoid AZADIRACTÍN 3 X Azadiractin BEAUVERIA BASSIANA 0 X Biològic DELTAMETRÍN 7 -- Piretroid o piretrina IMIDACLOPRID Neonicotinoid LAMBDA CIHALOTRÍN 7 -- Piretroid o piretrina TIAMETOXAM 7 -- Neonicotinoid ZETA.CIPERMETRÍN 7 -- Piretroid o piretrina CIANTRANILIPROL (*) 7 -- Diamida SPINOSAD (*) 7 X Espinosines (*) ús excepcional

56 Mesures de control: Tractaments fitosanitaris Autoritzacions excepcionals Sol licitades 2017 Spinosad 48% p/v [SC] SPINTOR 480SC Dosi: 0,250 l/ha Núm. màxim d aplicacions per cicle de cultiu: 2 (espaiades 7 dies) Termini de seguretat fins a la recol lecció: 7 dies Ciantraniliprole 10% p/v [SE] EXIREL Dosi: 1,125 l/ha Núm. màxim d aplicacions per cicle de cultiu: 2 (espaiades 10 dies) Termini de seguretat fins a la recol lecció: 7 dies

57 Mesures de control: Tractaments fitosanitaris Assaig insecticides laboratori. IRTA-DAAM Sobre adults Sobre ous Persistència en fulla Judit Arnó, Rosa Gabarra, et al. IRTA Cabrils

58 Eficàcia sobre adults (residu 0-3 dies després tractament) Eficàcia (fruit infestat) Persistència (edat residu amb mortalitat >75%) Autoritzat/ Termini seguretat Matèria activa Planta Fruit Fruit Persistencia B. bassiana(naturalis) n Sí (NP) Azadiractin(Aling) n Si (3 d) Spinosad(Spintor) dies Si AE (7 d) Deltametrin(Decis) no aval. 4 no aval. no aval. Si (7 d) Lambda Cihalotrin(Karate) dies Si (7 d) Acetamiprid(Epik) dies Si (14 d) Eficàcia (OILB) : 1-25 % : % : % : >75 % Judit Arnó, Rosa Gabarra, et al. IRTA Cabrils

59 Mesures de control: Tractaments fitosanitaris Estratègia de control fitosanitari en cirerer Caiguda de pètals Verolat (de color verd a palla) Maduració (de color rosat a vermell) Mostreig Inici del risc Tractaments segons captures i condicions climàtiques Respectar el termini de seguretat

60 Mesures de control: Altres mesures Tractament de fred. Conservació en fred (2-4ºC) de fruits del bosc han evitat reclamacions del mercat. 60

61 Mesures de control: Control biològic No és habitual que una nova plaga vingui acompanyada dels seus enemics naturals, per la qual cosa cal donar un temps per a que els potencials depredadors i parasitoids autòctons visualitzin la nova font d aliment. 61

62 Mesures de control: Control biològic. Parasitoids de pupes identificats sobre cireres infestades amb D. Suzukii: Pachycrepoideus vindemmiae Rondani (Hymenoptera: Pteromalidae) Trichopria cf. drosophilae Perkins (Hymenoptera: Diapriidae) Els dos s han trobat en diverses ocasions i s han reproduït amb èxit al laboratori sobre pupes de D.suzukii. Redueixen considerablement l emergència d adults de D. suzukii a partir de fruits infestats Pachycrepoideus vindemmiae: (1) Femella ovopositant en pupa de tefrítid (2) Larva sobre pupa de mosca domèstica Trichopria cf. drosophilae : Femella ovopositant en pupa. Foto: Álex Wild Fotos: Max E. Badgley. Cortesia de

63 Mesures de control: Control biològic. Depredadors Orius laevigatus Fieber (Hemiptera: Antochoridae): en l assaig es van alimentar d ous però no de larves Labidura riparia Pallas (Dermaptera: Labiduridae): va consumir tant larves com pupes i va reduir les poblacions de D. suzukii en laboratori Orius laevigatus, Foto: Gernot Kunz Labidura riparia, Foto: David Morichon

64 Mesures de control: Control biològic Prospecció de les zones limítrofes dels cultius i parcel les amb baixa pressió de tractaments. Incompatibilitat amb els tractaments actuals. Dificultat de control a causa d'explosió de les poblacions. Poblacions insuficients de fauna auxiliar.

65 Informació: web Departament

66 66

67 ESTACIÓ D AVISOS FITOSANITARIS: Ruralcat, C.A i correu electrònic

68 Més informació a:

69 Gràcies per la vostra atenció!