Drosophila suzukii: biologia i mesures de control. Paüls 11 d abril de 2017
|
|
- María Carmen Aguirre Salazar
- hace 5 años
- Vistas:
Transcripción
1 Drosophila suzukii: biologia i mesures de control Paüls 11 d abril de 2017
2 Índex Introducció Distribució geogràfica i evolució de la plaga a Catalunya Identificació i cicle biològic Seguiment de les poblacions Assajos susceptibilitat segons varietat i grau de maduració Mesures de control Informació de la plaga
3 Introducció Els drosofílids (Diptera: Drosophilidae) són dípters de mida petita associats normalment a fruits sobremadurats o a restes vegetals en descomposició Una de las espècies més conegudes és Drosophila melanogaster o mosca del vinagre. Foto: R. Sorribas Servei de Sanitat Vegetal
4 Introducció Drosophila suzukii, és originària de l Àsia, descrita al Japó per Matsumura a l any Els primers danys són citats per Kanzawa (1936, 1939) sobre cireres, préssec, prunes i raïms.
5 Distribució geogràfica 2008 Espanya 2008 Califòrnia 1931 Japó Any 2010 EPPO la inclou a la seva llista d alertes 5
6 Distribució geogràfica
7 Primera cita a Europa (Calabria, G. y col. 2012) Rasquera (Tarragona) Localització. Bosc mediterràni. Pinus pinea y Rubus sp. altitut 140m.snm
8 Evolució de la plaga a Catalunya 2010 captures sense captures
9 Evolució de la plaga a Catalunya 2011 captures sense captures
10 Evolució de la plaga a Catalunya 2012 captures sense captures
11 Evolució de la plaga a Catalunya 2013 i 2014 captures sense captures
12 Fruits susceptibles Cireres Maduixes Gerds Mores Nabius Prunes Préssecs Albercocs Figues Raïms Pomes, Peres, Kiwis,
13 Identificació Les mosques de D. suzukii tenen els ulls vermells (color que sovint es perd després de morir), dues ales i un cos marró groguenc, amb la part posterior de l abdomen presentant unes bandes fosques. Les femelles mesuren 3,2-3,4 mm i els mascles 2,6-2,8 mm. Dr Martin Hauser, California Department of Food and Agriculture, Sacramento (US).
14 Identificació: Diferenciació morfològica. Mascles Els trets més característics en els mascles són les dues taques negres alars, encara que de manera excepcional aquestes poden faltar i els dos parells de pintes tarsals sobre les potes frontals Fotos: Ricard Sorribas Royo / Anna Garreta Gornals Servei de Sanitat Vegetal
15 Identificació: Diferenciació morfològica. Femelles La identificació de les femelles no és tan evident, disposen d'un oviscapte serrat i allargat que els permet fer les incisions en els fruits sans per ovopositar. Fotos: Ricard Sorribas Royo / Anna Garreta Gornals Servei de Sanitat Vegetal
16 Cicle biològic 7-9 dies a 21,1ºC
17 Cicle biològic: Adult L adult viu de 3 a 9 setmanes. Cada femella pot posar més de 300 ous. Fotos: Jesús Orlando Moreno/ Víctor Sarto Servei de Sanitat Vegetal
18 Cicle biològic: Ou Es troben dipositats a l'interior del fruit, on eclosionen i es desenvolupen les larves Dos filaments respiratoris llargs i fins sobresurten de la pell del fruit L eclosió té lloc d un a tres dies després de la posta. Fotos: Anna Garreta Gornals Servei de Sanitat Vegetal
19 Cicle biològic: Ou
20 Cicle biològic: Larva Àpode, blanc lletosa. Peces bucals ben quitinitzades Passa per 3 estadis abans de pupar, les larves de primer estadi mesuren aprox. 0,67 mm. i la d'últim estadi 3,5 mm. Fotos: Anna Garreta / Anna Lekunberri / Víctor Sarto Servei de Sanitat Vegetal
21 Cicle biològic: Pupa La pupa és cilíndrica, marró vermellosa, d'uns 2-3 mm. de longitud. Té un parell d espiracles. La pupació pot donar-se tant dins com fora del fruit. Fotos: Jesús Orlando Moreno / Anna Lekunberri
22 Cicle biològic: resum 7-9 dies a 21,1ºC, i dies a 18,3ºC Els adults, sexualment madurs després d'1 a 2 dies. Poden viure entre 21 i 66 dies i una femella pot posar entre 1 i 3 ous en cada punt d oviposició, amb una mitjana de 380 ous durant tota la seva vida. Tan sols els adults sobreviuen l'hivern. La femella adulta és la més resistent en baixes temperatures. Prefereix un clima moderat, però sobreviuen a condicions fredes. Illa de Hokkaido (Japó), hiverns amb T. mitjanes de - 4º C a -12 º C Màxima activitat a 20ºC. Reducció de l activitat a temperatures > a 30ºC y < a 0ºC. Molt sensibles a la dessecació. No li agrada la fruita en descomposició. Els atraients de Ceratitis capitata no funcionen contra aquesta plaga.
23 Cicle biològic: Model CLIMEX per a Europa Indica on és adequat el clima per a que Drosophila suzukii completi el seu cicle de vida Martin Damus 15/10/2009 Número màxim de generacions PRA EPPO
24 Diferenciació entre Rhagoletis cerasi i Drosophila suzukii Rhagoletis cerasi Drosophila suzukii Fotos: Núria Cuch- Andreu Vila- Ricard Sorribas
25 Diferenciació entre Rhagoletis cerasi i Drosophila suzukii Foto: Martin Hauser. California Department of Food & Agriculture 25
26 Diferenciació entre Rhagoletis cerasi i Drosophila suzukii
27 Diferenciació entre Rhagoletis cerasi i Drosophila suzukii Rhagoletis cerasi Drosophila suzukii Fotos: Núria Cuch ADV Fruita del BaixLlobregat
28 Danys Fotos: Anna Lekunberri Servei de Sanitat Vegetal
29 Danys Fotos: Andreu Vila
30
31
32
33
34 Danys Fotos: Anna Lekunberri Servei de Sanitat Vegetal
35 Seguiment de les poblacions: Protocol Mostreig Punts de seguiment poblacional Material per al seguiment Trampa Hemitrap Atraient Suzukii Trap Altres observacions Seguiment de la posta en camp Avisos Mitjançant els butlletins mensuals i informadors automàtics
36 Seguiment de les poblacions En zones productores envoltades de bosc, las captures acostumen a ser més altes al bosc i en zones humides del conreu En general s enregistren 2 pics de població: primavera (Maig) i tardor-hivern (Octubre-Desembre) Las captures en trampes marquen una tendència, però no es correlacionen amb els danys, per tant no es pot determinar el moment d intervenció No s ha establert un llindar de tractament en funció de les captures Competència entre els atraients alimentaris i la fruita
37 Seguiment de les poblacions: Baix Ebre-Montsià 2016
38 Seguiment de les poblacions: Baix Ebre-Montsià 2016 Benifallet 10/04 acetamiprid 16/04 lambda cihalotrin
39 Seguiment de les poblacions: Baix Ebre-Montsià 2016 Ulldecona
40 Seguiment de les poblacions: Baix Ebre-Montsià 2016 Paüls 4/05 i 23/05 tractaments lambda cihalotrin
41 Seguiment de les poblacions: Paüls
42 Danys en cireres a Catalunya Abans del 2011 no hi ha dades contrastades, confusió amb altres organismes nocius 2011 Varietats primerenques 10 al 80% Varietats d estació mitjana.~ 30% Varietats tardanes.pròximes al 100% 2012 Baixa o nul la presència de plaga Confusió amb danys ocasionats per Rhagoletis cerasi Fotos: Núria Cuch ADV Fruita del Baix Llobregat / Ricard Sorribas, Servei de Sanitat Vegetal
43 Danys en cireres a Catalunya 2013 i Danys variables en funció de les condicions meteorològiques, època de maduració, varietats i maneig del conreu Màxims danys coincidents amb humitats relatives altes i temperatures suaus Augment del consum de fitosanitaris Inici de campanya, primers danys a finals d abril en varietats primerenques Foto: Anna Lekunberri, Servei de Sanitat Vegetal
44 Danys en cireres a Catalunya 2016 En algunes varietats mal quallat Períodes de pluja coincident amb la maduració del fruit. Cracking Rentat dels tractaments En els llocs on la màxima posta ha coincidit amb la maduració, las pèrdues han superat el 40% i on a més a més hi ha hagut cracking las pèrdues han estat superiors Fuente: Yuri et al
45 Influència de la meteorologia % precipitació acumulada Fuente: Servei Meteorologic de Catalunya PRIMAVERA 2011 PRIMAVERA 2012 PRIMAVERA 2013 PRIMAVERA 2014 PRIMAVERA 2015 PRIMAVERA 2016
46 Susceptibilitat segons varietat i grau de maduració Jordi Riudavets, Judit Arnó, Rosa Gabarra, Adriana Escudero. (2014) Eines per al maneig de la plaga invasiva Drosophila suzukii. Convenio DAAM-IRTA
47 Susceptibilitat segons varietat i grau de maduració Jordi Riudavets, Judit Arnó, Rosa Gabarra, Adriana Escudero. (2014) Eines per al maneig de la plaga invasiva Drosophila suzukii. Convenio DAAM-IRTA
48 Susceptibilitat segons varietat i grau de maduració 25 a a Adults emergits a a ab b Lapins Sweetheart Garnet Van Sumit Starking Jordi Riudavets, Judit Arnó, Rosa Gabarra, Adriana Escudero. (2014) Eines per al maneig de la plaga invasiva Drosophila suzukii. Convenio DAAM-IRTA
49 Susceptibilitat segons varietat SWEETHEART HEDELFINGER LAPINS STARKING GARNET PRIMEGIANT VAN SUMIT BURLAT RUBI EARLYBIGIS Tardanes Mitjana Mitjanes estació Primerenques Adults Adults D. D. suzukii Jordi Riudavets, Judit Arnó, Rosa Gabarra, Adriana Escudero. (2014) Eines per al maneig de la plaga invasiva Drosophila suzukii. Convenio DAAM-IRTA
50 Mesures de control: Gestió integrada Preventives Captura massiva Tractaments fitosanitaris Fauna auxiliar, control biològic Fotos: Ricard Sorribas, Servei de Sanitat Vegetal Max E. Badgley. Cortesia de
51 Mesures de control: Mesures preventives 1. Evitar que hi hagi fruiters abandonats. La llei de Sanitat Vegetal obliga als propietaris a gestionar correctament la sanitat dels cultius. 2. Collir els fruits no comercials de les parcel les per evitar la proliferació de la plaga. 3. Gestionar el rebuig. Contenidors hermètics (bosses de plàstic) o restes colgats en profunditat. 4. No deixar munts de fruita en descomposició. 5. Aquesta mosca es desenvolupa també sobre plantes silvestres com: esbarzers, arboç...
52 Mesures de control: Captura massiva Captura massiva S han realitzat assajos amb la col laboració del Servei de Sanitat Vegetal, IRTA, ADV i diverses empreses, para avaluar quines trampes i atraients són els més indicats per als diferents conreus Determinar la seva ubicació Número de trampes por superfície ( > 100 trampes /ha) Control de la plaga amb nivells mitjans/baixos Assajos amb el sistema d atracció i mort
53 Mesures de control: Captura massiva
54 Mesures de control: Tractaments fitosanitaris Vigilar, i en cas necessari protegir, el cultiu des de l inici de la maduració. Falta d autoritzacions específiques per als diferents cultius susceptibles a D. suzukii. Risc de residus En general poca compatibilitat amb control biològic
55 Mesures de control: Tractaments fitosanitaris Matèries actives autoritzades en cultiu de cirera per a altres plagues i que poden tenir un efecte sobre D. suzukii. Matèria activa TS dies Autoritzat PAE Subgrup químic ACETAMIPRID Neonicotinoid AZADIRACTÍN 3 X Azadiractin BEAUVERIA BASSIANA 0 X Biològic DELTAMETRÍN 7 -- Piretroid o piretrina IMIDACLOPRID Neonicotinoid LAMBDA CIHALOTRÍN 7 -- Piretroid o piretrina TIAMETOXAM 7 -- Neonicotinoid ZETA.CIPERMETRÍN 7 -- Piretroid o piretrina CIANTRANILIPROL (*) 7 -- Diamida SPINOSAD (*) 7 X Espinosines (*) ús excepcional
56 Mesures de control: Tractaments fitosanitaris Autoritzacions excepcionals Sol licitades 2017 Spinosad 48% p/v [SC] SPINTOR 480SC Dosi: 0,250 l/ha Núm. màxim d aplicacions per cicle de cultiu: 2 (espaiades 7 dies) Termini de seguretat fins a la recol lecció: 7 dies Ciantraniliprole 10% p/v [SE] EXIREL Dosi: 1,125 l/ha Núm. màxim d aplicacions per cicle de cultiu: 2 (espaiades 10 dies) Termini de seguretat fins a la recol lecció: 7 dies
57 Mesures de control: Tractaments fitosanitaris Assaig insecticides laboratori. IRTA-DAAM Sobre adults Sobre ous Persistència en fulla Judit Arnó, Rosa Gabarra, et al. IRTA Cabrils
58 Eficàcia sobre adults (residu 0-3 dies després tractament) Eficàcia (fruit infestat) Persistència (edat residu amb mortalitat >75%) Autoritzat/ Termini seguretat Matèria activa Planta Fruit Fruit Persistencia B. bassiana(naturalis) n Sí (NP) Azadiractin(Aling) n Si (3 d) Spinosad(Spintor) dies Si AE (7 d) Deltametrin(Decis) no aval. 4 no aval. no aval. Si (7 d) Lambda Cihalotrin(Karate) dies Si (7 d) Acetamiprid(Epik) dies Si (14 d) Eficàcia (OILB) : 1-25 % : % : % : >75 % Judit Arnó, Rosa Gabarra, et al. IRTA Cabrils
59 Mesures de control: Tractaments fitosanitaris Estratègia de control fitosanitari en cirerer Caiguda de pètals Verolat (de color verd a palla) Maduració (de color rosat a vermell) Mostreig Inici del risc Tractaments segons captures i condicions climàtiques Respectar el termini de seguretat
60 Mesures de control: Altres mesures Tractament de fred. Conservació en fred (2-4ºC) de fruits del bosc han evitat reclamacions del mercat. 60
61 Mesures de control: Control biològic No és habitual que una nova plaga vingui acompanyada dels seus enemics naturals, per la qual cosa cal donar un temps per a que els potencials depredadors i parasitoids autòctons visualitzin la nova font d aliment. 61
62 Mesures de control: Control biològic. Parasitoids de pupes identificats sobre cireres infestades amb D. Suzukii: Pachycrepoideus vindemmiae Rondani (Hymenoptera: Pteromalidae) Trichopria cf. drosophilae Perkins (Hymenoptera: Diapriidae) Els dos s han trobat en diverses ocasions i s han reproduït amb èxit al laboratori sobre pupes de D.suzukii. Redueixen considerablement l emergència d adults de D. suzukii a partir de fruits infestats Pachycrepoideus vindemmiae: (1) Femella ovopositant en pupa de tefrítid (2) Larva sobre pupa de mosca domèstica Trichopria cf. drosophilae : Femella ovopositant en pupa. Foto: Álex Wild Fotos: Max E. Badgley. Cortesia de
63 Mesures de control: Control biològic. Depredadors Orius laevigatus Fieber (Hemiptera: Antochoridae): en l assaig es van alimentar d ous però no de larves Labidura riparia Pallas (Dermaptera: Labiduridae): va consumir tant larves com pupes i va reduir les poblacions de D. suzukii en laboratori Orius laevigatus, Foto: Gernot Kunz Labidura riparia, Foto: David Morichon
64 Mesures de control: Control biològic Prospecció de les zones limítrofes dels cultius i parcel les amb baixa pressió de tractaments. Incompatibilitat amb els tractaments actuals. Dificultat de control a causa d'explosió de les poblacions. Poblacions insuficients de fauna auxiliar.
65 Informació: web Departament
66 66
67 ESTACIÓ D AVISOS FITOSANITARIS: Ruralcat, C.A i correu electrònic
68 Més informació a:
69 Gràcies per la vostra atenció!
Drosophila suzukii. Servei de Sanitat Vegetal. Sant Cebrià de Vallalta, 14 de febrer de 2012
Drosophila suzukii Servei de Sanitat Vegetal Sant Cebrià de Vallalta, 14 de febrer de 2012 Introducció Els drosofílids (Diptera: Drosophilidae) són dípters de mida petita associats normalment a fruits
Drosophila suzukii. Fraga, 4 de diciembre de Servei de Sanitat Vegetal. Ricard Sorribas Royo
Drosophila suzukii Fraga, 4 de diciembre de 2013 Ricard Sorribas Royo Servei de Sanitat Vegetal Introducción Los drosofílidos son dípteros de pequeño tamaño, generalmente asociados a frutos sobremadurados
LA MOSCA SUZUKI nova plaga en fruits
http://www.eppo.org/quarantine/alert_list/insects/drosophila_suzukii.htm LA MOSCA SUZUKI nova plaga en fruits Núria Cuch ADV de Fruita del Baix Llobregat Ricard Sorribas Servei Sanitat Vegetal DAAM On
Mecanismos de control para Drosophila suzukii, dentro de la GIP
Mecanismos de control para Drosophila suzukii, dentro de la GIP Cartagena, 19 y 20 de noviembre de 2013 Ricard Sorribas Royo Anna Lekunberri Gómez Servei de Sanitat Vegetal Introducción Los drosofílidos
LLUITA NO QUÍMICA CONTRA EL BARRINADOR DE L ARRÒS
LLUITA NO QUÍMICA CONTRA EL BARRINADOR DE L ARRÒS CHILO. Biologia Característiques de Chilo suppressalis: Lepidòpter del que es diferencien 2 fases: Fase larvària: 5 o 6 estadis mòbils + crisàlide. Fase
Sensibilitat varietal a Bactrocera oleae (mosca de l oliva)
Mosca de l oliva (Bactrocera oleae) Sensibilitat varietal a Bactrocera oleae (mosca de l oliva) Antònia Ninot 29 de setembre de 2017 63a Fira Agrària de Sant Miquel X Jornada de Sanitat Vegetal És la plaga
&+,-.$!-+/#0!1!+!&!"2+/!%&%"$'%
!"#$%"!%&%"$'%$%"()* &+,-.$!-+/#0!1!+!&!"2+/!%&%"$'% ÍNDEX 1.- Origen i justificació de la XAC 2.- Característiques i situació de les estacions 3.- Les aplicacions agronòmiques de la XAC 4.- Desenvolupaments
Lluita integrada de la mosca de l oliva
Generalitat de Catalunya Departament d'agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural Lluita integrada de la mosca de l oliva Sta. Bàrbara, 13 de març de 2014 Gemma Galimany Saloni INTRODUCCIÓ
Tecnología de control biológico de Drosophila suzukii mediante el uso de parasitoides
Tecnología de control biológico de Drosophila suzukii mediante el uso de parasitoides Ing. Jorge Antonio Sánchez González Entomófagos CNRCB Febrero 2018 El cultivo de berries en México Berries o frutillas
Lluita obligatòria contra la mosca de la fruita
Generalitat de Catalunya Departament d'agricultura, Alimentació i Acció Rural Lluita obligatòria contra la mosca de la fruita Campanya 2007-2008 i perspectives de futur Lluís Batllori. Servei de Sanitat
A finals de mes podem eliminar les plantes d estiu que han acabat el seu cicle, afegir compost i preparar l hort per a les sembres de tardor.
CALENDARI DE LES ACTIVITATS A L HORT: SETEMBRE: El dia és mes curt i les temperatures ja no són tan elevades. A finals de mes podem eliminar les plantes d estiu que han acabat el seu cicle, afegir compost
Dades de la Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques
Dades de la Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques INTRODUCCIÓ La Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques atmosfèriques (XDDE) del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) enregistra l activitat
Tècniques alternatives de lluita en fruita seca
Generalitat de Catalunya Departament d'agricultura, Alimentació i Acció Rural Tècniques alternatives de lluita en fruita seca 29 i 30 d octubre de 2008 CFEA Reus Jordi Mateu Tècnic del SSV. Tarragona del
DADES ESTADÍSTIQUES DE PRODUCCIÓ AGRÀRIA ECOLÒGICA ILLES BALEARS 2005
DADES ESTADÍSTIQUES DE PRODUCCIÓ AGRÀRIA ECOLÒGICA ILLES BALEARS 2005 ÍNDEX 1. Introducció... 3 2. Operadors inscrits en el CBPAE... 4 3. Superfície inscrita en el CBPAE... 5 4. Superfície inscrita en
Les curses de muntanya en entorns naturals i rurals. Reptes i oportunitats per a un ús responsable i sostenible.
Les curses de muntanya en entorns naturals i rurals. Reptes i oportunitats per a un ús responsable i sostenible. Àlex Serrahima, advocat i propietari. Juan Porras, advocat i cap de serveis del CPF. Les
INDICADORS BÀSICS I.b.1.1. PRECIPITACIÓ
I.b.1.1. PRECIPITACIÓ Tot i que Menorca compta amb un nombre d estacions meteorològiques prou elevat, la seva distribució no és gens homogènia i les sèries que existeixen divergeixen molt entre elles quant
Tema 5 Els climes. 1r d ESO, Geografia i història Editorial Teide, Weeras
Tema 5 Els climes 1r d ESO, Geografia i història Editorial Teide, Weeras Quina funció té l atmosfera? Quines són les seves capes? Què és el clima? Com es pot conèixer el clima d una regió? Què és el temps?
L EXPERIÈNCIA I VALORACIÓ DE 10 ANYS DE LA LLEI
L EXPERIÈNCIA I VALORACIÓ DE 10 ANYS DE LA LLEI 16/03/2016 Montse Llopis mllopis@acra.cat Situació actual d envelliment de la població La xifra de persones amb 65 anys o més a Catalunya pràcticament es
Manejo Fitosanitario de la mosca del vinagre de las alas manchadas (Drosophila suzukii ) en México
Manejo Fitosanitario de la mosca del vinagre de las alas manchadas (Drosophila suzukii ) en México Dirección General de Sanidad Vegetal (DGSV) Servicio Nacional de Sanidad, Inocuidad y Calidad Agroalimentaria
Previsió Collita préssec i nectarina Catalunya abril-
Previsió Collita préssec i nectarina Catalunya 2012-21 abril- Premises Catalunya 2012 La campanya ve més tard que l any passat però les dades s han elaborat una setmana abans perquè s han de presentar
Annexos. Proposta de rehabilitació de la façana de l edifici H de l ETSEIB Pág. 1. ANNEX B: Climatologia de la ciutat de Barcelona
Annexos. Proposta de rehabilitació de la façana de l edifici H de l ETSEIB Pág. 1 ANNEX B: Climatologia de la ciutat de Barcelona Pàg. 2 Annexos: Proposta de rehabilitació de la façana de l edifici H de
gasolina amb la UE-15 Març 2014
Comparació de preus del gasoil i la gasolina amb la UE-15 Març 2014 1. Introducció Seguint amb la comparativa que PIMEC està fent del preu de l energia a i als països de la UE-15 1, en aquest INFORME PIMEC
Herbicides en fruiters. Situació actual i perspectivas de futur
54ª Fira de Sant Miquel. Lleida, 26 de setembre de 2008 Problemàtica actual en el control de paràsits dels fruiters. Perspectives de futur. Herbicides en fruiters. Situació actual i perspectivas de futur
Esquema de la presentació:
Generalitat de Catalunya Departament d'agricultura, Alimentació i Acció Rural DIABROTICA VIRGIFERA LeCONTE SERVEI DE SANITAT VEGETAL JORNADA TÈCNICA BLAT DE MORO MAS BADIA 17 DE FEBRER DE 2010 Esquema
Evolució del preu dels productes lactis a diferents supermercats de Barcelona. Informe setembre 2009
Evolució del preu dels productes lactis a diferents supermercats de Barcelona Informe setembre 2009 Des de l Observatori de la llet es fa un seguiment dels preus al consum dels productes lactis, a 5 àrees
Resultats del projecte d experimentació sobre sis cultivars de ceba blanca tardana per a calçot.
Resultats del projecte d experimentació sobre sis cultivars de ceba blanca tardana per a calçot. P. Muñoz (1) O. Santos (2) A. Ballvé (3) C. Mates(4) I.R.T.A. Dep. Tecnologia Hortícola. A.D.V. Viticultors
TEMA 12 ELS ANIMALS VERTEBRATS
TEMA 12 ELS ANIMALS VERTEBRATS Cognoms: Nom: Data: Nivell: 1r d E S O Grup: 3.- ELS AMFIBIS (quadern 4) 3.1 Característiques dels amfibis 3.2 - Principals tipus d'amfibis 3.3 La metamorfosi de la granota
L àcar de Texas: Eutetranychus banksi. Alcanar, 13 de setembre de 2017
L àcar de Texas: Eutetranychus banksi Alcanar, 13 de setembre de 2017 Origen i distribució Originari del continent americà, on està distribuït per tot el continent i és considerat plaga a Texas i Florida
APOGES BÀSIC. És necessari que l instal lador tingui drets d administrador a la màquina.
APOGES BÀSIC 1. Introducció: Apoges Bàsic és un programa escriptori que té com a objectiu la visualització de les dades del Sistema d Informació Geogràfica de identificació de Parcel les agrícoles (SIGPAC),
TEMPS I CLIMA. Llegeix les vinyetes i després respon les preguntes:
TEMPS I CLIMA Llegeix les vinyetes i després respon les preguntes: Buf! Que calorosos i secs són els estius a prop de la Mediterrània Què és el clima? És el conjunt de... Quin mal temps que fa avui! Què
Full Informatiu núm.13: del 28 d agost al 3 de setembre
POCS 217 Introducció L any 24 el Departament de Salut i el CatSalut van posar en marxa per primera vegada un pla d actuació per prevenir els efectes de les onades de calor sobre la salut (POCS) en el qual
El Cultiu de la soja Jaume Lloveras i Monica Cairò Tàrrega, 21 de febrer de 2017
El Cultiu de la soja Jaume Lloveras i Monica Cairò Tàrrega, 21 de febrer de 2017 Soja en doble cultiu (Lleida, 2015) PROTOCOL DEL CULTIU DE LA SOJA DE SEGONA COLLITA Planta lleguminosa que té com a valor
INDICADORS BÀSICS. VI.f.1.4. Llicències de pesca recreativa en vigor
VI.f.1.4. Llicències de pesca recreativa en vigor Aquest indicador recull el nombre de llicències de pesca recreativa en vigor a Menorca. Segons la llei que regula la pesca marítima, marisqueig i aqüicultura
APLICACIÓ COMERCIAL ESTRATÈGIA Fruit.Net
COMERCIAL ESTRATÈGIA Fruit.Net APLICACIÓ COMERCIAL ESTRATÈGIA Fruit.Net COMITÈ TÈCNIC DE PERA ESTRATÈGIA Fruit.Net 2016 0.1. INTRODUCCIÓ El Comitè Tècnic de Pera ha dissenyat una estratègia de control
LA VESPA ASIÀTICA. Vespa velutina. Identificació i actuació
LA VESPA ASIÀTICA Vespa velutina Identificació i actuació Figura 1. Exemplar adult de Vespa velutina Font: M.A. Miranda (Laboratori de Zoologia de la UIB) (2015) Introducció La vespa asiàtica (Vespa velutina)
Climes i paisatges de la Terra ACTIVITATS Unitat 3 Activitats extretes de la presentació Climes i paisatges de la Terra de Salvador Vila Esteve
1 Climes i paisatges de la Terra ACTIVITATS Unitat 3 Activitats extretes de la presentació Climes i paisatges de la Terra de Salvador Vila Esteve 2 1. Defineix els següents conceptes: a. Atmosfera b. Clima
COMPARATIVA DE DIFERENTS METODOLOGIES DE CONTROL D Helicoverpa armigera. CAPTURA MASSIVA RESPECTE CONTROL QUÍMIC.
COMPARATIVA DE DIFERENTS METODOLOGIES DE CONTROL D Helicoverpa armigera. CAPTURA MASSIVA RESPECTE CONTROL QUÍMIC. Autors: David Rodríguez Rivas 1 Albert Mussol Yebenes 1 Carles Casals Miró 2 Víctor Perdrix
PROTOCOL D ACTUACIÓ FARMACÈUTICA
PROTOCOL D ACTUACIÓ FARMACÈUTICA 1. LA PERSONA VE A RECOLLIR LA PROVA (una persona pot venir a recollir les proves de diferents individus) EL FARMACÈUTIC HA DE: 1a.- Recordar a la persona que si s ha realitzat
SITUACIÓ DE LA VESPA VELUTINA A CATALUNYA MITJANS DE CONTROL. Carles López Anaya. Tècnic d Apicultors Gironins Associats.
SITUACIÓ DE LA VESPA VELUTINA A CATALUNYA MITJANS DE CONTROL Carles López Anaya. Tècnic d Apicultors Gironins Associats. carlesapicultor@gmail.com Espècie invasora impossible d'eradicar CICLE DE VIDA ANUAL
la cohesió social va per barris
la cohesió social va per barris Introducció Diem que hi ha cohesió social quan els individus que habiten en un territori reconeixen als altres com que pertanyen a la mateixa comunitat. Les diverses desigualtats
Pesca allargarà el termini de veda del raor a partir de l any 2009
Pesca allargarà el termini de veda del raor a partir de l any 2009 La implantació de la veda del raor ha permès la recuperació de fins a un 16% de la seva talla i un 75% del pes de l espècie Els estudis
El Banc de Llavors de la Garrotxa
El Banc de Llavors de la Garrotxa Centre de recuperació i conservació de varietats tradicionals Consorci de Medi Ambient i Salut Pública de la Garrotxa (SIGMA) Març de 2010 Antecedents del banc de llavors
UTILITATS DE LINKEDIN PER ALS ACTUARIS
PER ALS ACTUARIS Mireia Garreta Simó 26 d Octubre de 2017 Col legi d Actuaris de Catalunya, Barcelona Introducció Definició Per què crear un perfil? Què agrada més als usuaris? Tipologia de comptes Creació
UN ANY MÉS CSIF PARTICIPA EN ELS ACTES DEL DIA INTERNACIONAL CONTRA EL CÀNCER DE MAMA
UN ANY MÉS CSIF PARTICIPA EN ELS ACTES DEL DIA INTERNACIONAL CONTRA EL CÀNCER DE MAMA CÀNCER DE MAMA: LA PREVENCIÓ ÉS ESSENCIAL El 19 d'octubre el dia internacional contra la malaltia, que suposa la primera
avaluació diagnòstica educació secundària obligatòria competència matemàtica
curs 2012-2013 avaluació diagnòstica educació secundària obligatòria competència matemàtica Nom i cognoms Grup Activitat 1: El telèfon mòbil Observa la figura següent, que representa la càrrega que queda
Full Informatiu núm. 14: del 5 al 11 de setembre
POCS 216 Introducció L any 24 el Departament de Salut i el CatSalut van posar en marxa per primera vegada un pla d actuació per prevenir els efectes de les onades de calor sobre la salut (POCS) en el qual
Noves tendències en el cultiu de l ametller: material vegetal
Noves tendències en el cultiu de l ametller: material vegetal L elecció varietal és un aspecte d extraordinària importància en el cultiu de l ametller. Les principals varietats cultivades a Espanya tenen
L'acció dels grups de pressió del moviment ecologista en el cas de les bosses de plàstic -Catalunya Lliure de Bosses-
L'acció dels grups de pressió del moviment ecologista en el cas de les bosses de plàstic -Catalunya Lliure de Bosses- Anna Peña Fundació Catalana per a la Prevenció de Residus i el Consum Responsable Reflexió
Comparació de preus de l energia elèctrica amb Europa. Desembre 2013
Comparació de preus de l energia elèctrica amb Europa Desembre 2013 SÍNTESI En aquest document es recullen els preus de l energia elèctrica que paguen les empreses a i als països de la UE-15 i la seva
Estudi dels efectes de l extracció de fusta cremada en la recuperació post-incendi de la vegetació d una pineda de Pinus halepensis
Estudi dels efectes de l extracció de fusta cremada en la recuperació post-incendi de la vegetació d una pineda de Pinus halepensis (Vilanova i la Geltrú, Barcelona) Adrià Andújar Sallés Beatriz Duguy
Proporcionalitat geomètrica
Proporcionalitat geomètrica Guió de treball de l alumne/a...del grup... Raó entre dos segments 1. Amb el GeoGebra obriu l arxiu MArao.html, us trobareu dos segments a i b, els quals podeu seleccionar les
ACTIVITATS DE REPÀS DE LES UNITATS 3 i 4 : ELS CLIMES I ELS PAISATGES
ACTIVITATS DE REPÀS DE LES UNITATS 3 i 4 : ELS CLIMES I ELS PAISATGES 1. Defineix aquests conceptes: Atmosfera: Capa de gasos que envolta la Terra. Temps: És l estat de l atmosfera en un moment determinat
Full Informatiu núm. 8: del 24 al 30 de juliol
POCS 217 Full Informatiu núm. 8: del 24 al 3 de juliol Introducció L any 24 el Departament de Salut i el CatSalut van posar en marxa per primera vegada un pla d actuació per prevenir els efectes de les
ATENCIÓ ESPECIALITZADA AMBULATÒRIA 2011
PLA D ENQUESTES DE SATISFACCIÓ D ASSEGURATS DEL CATSALUT PER LÍNIA DE SERVEI ATENCIÓ ESPECIALITZADA AMBULATÒRIA 2011 RESULTATS PER CENTRE Hospital de la Santa Creu i Sant Pau UP 772 Àrea Sanitària Divisió
Absentisme Laboral. Hores no treballades Tercer trimestre de 2006 NOTA INFORMATIVA. Gabinet Tècnic Servei d Estudis i Estadístiques Desembre de 2006
NOTA INFORMATIVA Absentisme Laboral Hores no treballades Tercer trimestre de 2006 Gabinet Tècnic Servei d Estudis i Estadístiques Desembre de 2006 Generalitat de Catalunya Departament de Treball Secretaria
El 2015 serà probablement el 4t any més càlid a Catalunya des de que hi ha registres
El 2015 serà probablement el 4t any més càlid a Catalunya des de que hi ha registres La desviació respecte a la mitjana climàtica 1961-1990 s estima en +1,6ºC. El quinquenni 2011-2015 ha estat el més càlid
GALERÍA DE FOTOS DROSOPHILA SUZUKII
GALERÍA DE FOTOS DROSOPHILA SUZUKII Diferencia de tamaño mosca común y D. suzukii macho. RED DE ALERTA E INFORMACIÓN N FITOSANITARIA Diferencia de tamaño respecto a otras especies Foto: de LPSV de Huelva
QUADERN D EXPLOTACIÓ PER A L AGRICULTURA ECOLÒGICA PRODUCCIÓ AQÜÍCULA
QUADERN D EXPLOTACIÓ PER A L AGRICULTURA ECOLÒGICA PRODUCCIÓ AQÜÍCULA DADES DEL TITULAR Número d inscripció al Registre del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica CT/ / Nom del titular de l explotació
APLICACIÓ COMERCIAL ESTRATÈGIA Fruit.Net
COMERCIAL ESTRATÈGIA Fruit.Net APLICACIÓ COMERCIAL ESTRATÈGIA Fruit.Net COMITÈ TÈCNIC DE PRÉSSEC ESTRATÈGIA Fruit.Net 2012 0.1. INTRODUCCIÓ En el marc del comitè tècnic de préssec s ha dissenyat una estratègia
Baròmetre de percepció i consum dels aliments ecològics 2012
Generalitat de Catalunya Baròmetre de percepció i consum dels aliments ecològics 2012 Programa de foment de la producció agroalimentària ecològica 2012-2014 1. Antecedents Aquesta actuació forma part del
Setembre qbid Mòdul d empresa Pràctica suport Tutor Empresa
Setembre 2016 qbid Mòdul d empresa Pràctica suport Tutor Empresa INDEX 1. Entrada al sistema 2. Proposar pla d activitats 3. Seguiment de l activitat 4. Contacte de valoració 5. Emplenar l enquesta 2 Entrada
Fruites Claramunt Fruites Claramunt
Presentación Fruites Claramunt empieza su aventura en 1967, una empresa familiar e independiente en el mercado de la distribución de frutas, hortalizas y productos de 4ª y 5ª gama, que además del producto
COMERCIAL ESTRATÈGIA Fruit.Net
COMERCIAL ESTRATÈGIA Fruit.Net APLICACIÓ COMERCIAL ESTRATÈGIA Fruit.Net COMITÈ TÈCNIC DE PRÉSSEC ESTRATÈGIA Fruit.Net 2016 0.1. INTRODUCCIÓ En el marc del comitè tècnic de préssec s ha dissenyat una estratègia
Introducció.- Normativa Aplicable als productes en producció ecològica
Introducció.- Normativa Aplicable als productes en producció ecològica Paco Cerviño Fernández, Enginyer Agrònom i Màster d Agricultura ecològica L agricultura ecològica es legisla: Reglament (CE) nº 967/2008
Generalitat de Catalunya Departament d'agricultura, Alimentació i Acció Rural
Generalitat de Catalunya Departament d'agricultura, Alimentació i Acció Rural LES PLAGUES DE LES PALMERES I NOVES AMENACES PER A LES PLANTES DE JARDÍ Mesures a prendre per evitar-ne la difusió Lluís Batllori
MINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics)
MINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics) Índex Registre d un nou alumne Introducció de les dades prèvies Introducció de les dades del Registre:
Estadístiques de la producció agrària ecològica a Catalunya d abril de 2016
Estadístiques de la producció agrària ecològica a Catalunya 215 13 d abril de 216 ÍNDEX 1. Evolució general 2. Operadors (tipus i per províncies) 3. Superfície agrícola (per províncies i tipus) 4. Explotacions
Citelum ibérica s.a. EXPERIèNCIES EN EL MANTENIMENT DE LEDS PER ENLLUMENAT PÚBLIC
Citelum ibérica s.a. EXPERIèNCIES EN EL MANTENIMENT DE LEDS PER ENLLUMENAT PÚBLIC Experiències en el manteniment de Leds per Enllumenat Públic Leds una evolució constant Vida de les llumeneres de Leds
La Noa va de càmping, quina llet ha de triar?
La Noa va de càmping, quina llet ha de triar? La Noa té 16 anys, està estudiant Batxillerat científic. Ella i el seu germà de 12 anys van al supermercat a buscar uns tetrabricks de llet per endur-se n,
Manual per a consultar la nova aplicació del rendiment acadèmic dels Graus a l ETSAV
Manual per a consultar la nova aplicació del rendiment acadèmic dels Graus a l ETSAV Versió: 1.0 Data: 19/01/2017 Elaborat: LlA-CC Gabinet Tècnic ETSAV INDEX Objectiu... 3 1. Rendiment global dels graus...
Adaptacions dels animals a la temperatura Guia didàctica
Adaptacions dels animals a la temperatura Guia didàctica L element didàctic és essencialment pràctic. Comença amb unes activitats en què es simulen hipopòtams i elefants amb llaunes. Cal provar la pràctica
Campanya de vacunació antigripal
Campanya de vacunació antigripal 2016-2017 Barcelona, 21 d octubre de 2016 Departament de Salut La grip és un problema important de salut pública Malaltia infecciosa vírica molt contagiosa. La incidència
Vigilància epidemiològica de la infecció pel VIH i la SIDA a Catalunya.
Vigilància epidemiològica de la infecció pel VIH i la SIDA a. Actualització a 31 de desembre de 2012 1 Índex Introducció... 3 Diagnòstics de VIH... 4 Casos de SIDA... 5 Resum i conclusions... 6 Taules
LLEI 3/1998 : UN NOU MARC PER A LES ACTIVITATS
LLEI 3/1998 : UN NOU MARC PER A LES ACTIVITATS Ernest Valls Ajuntament de Tortosa LLEI 3/1998 És la nova Llei d Intervenció Integral de l Administració Ambiental, transposició de la Directiva Europea IPPC,
QUADERN DE L ALUMNE (segon cicle)
C. P. SON ANGLADA C/. Mossèn Gabriel Bestard, 38 (07011) Palma de Mallorca tfn.(971) 790016 QUADERN DE L ALUMNE (segon cicle) LLINATGES I NOM ACTIVITAT 1 Observa atentament i dibuixa els següents arbres
Control de les males herbes actualment problemàtiques
XVII Jornada intercomarcal sobre el cultiu del panís Jornada tècnica de referència. Mollerussa Control de les males herbes actualment problemàtiques A.Taberner, JM Llenes, JM Montull (UdL) 28 de febrer
CONFLICTES DE VEÏNATGE DE LES INDÚSTRIES DE RISC
CONFLICTES DE VEÏNATGE DE LES INDÚSTRIES DE RISC Jordi Catà Contreras Tècnic del Servei de Gestió del Risc i Planificació Direcció General de Protecció Civil Barcelona, 3 de juny de 2016...hi ha conflictes
AVALUACIÓ DE LA QUALITAT DE L AIRE DURANT EL DIA SENSE COTXES A LA CIUTAT DE BARCELONA. Agència de Salut Pública de Barcelona.
AVALUACIÓ DE LA QUALITAT DE L AIRE DURANT EL DIA SENSE COTXES A LA CIUTAT DE BARCELONA Agència de Salut Pública de Barcelona. Octubre 2016 Edita: Agència de Salut Pública de Barcelona Servei de Qualitat
Resultats del programa de selecció genealògica. On som i què falta per tenir les noves varietats
La mongeta de Castellfollit del Boix: inventari de punts forts per consolidar la Castellfollit del Boix, 23 de febrer del 2018 producció Resultats del programa de selecció genealògica. On som i què falta
PlatgesCat, aplicació per a dispositius mòbils d informació de les platges de Catalunya Temporada de bany, estiu 2017
PlatgesCat, aplicació per a dispositius mòbils d informació de les platges de Catalunya Temporada de bany, estiu 2017 1a reunió de la Comissió de Seguiment de la Qualitat de les Platges, 23 de maig de
Tasca 1.- LA POBLACIÓ A L ESTAT ESPANYOL
TEMA 4: LA POBLACIÓ A L ESTAT ESPANYOL Tasca 1.- LA POBLACIÓ A L ESTAT ESPANYOL 1.- QUANTS HABITANTS HI HA A L ESTAT ESPANYOL L Estat Espanyol té, el 2014, una població de dret de 46,507.760 habitants
Decret relatiu a la venda de proximitat de productes agroalimentaris. 1 d agost de 2012
Decret relatiu a la venda de proximitat de productes agroalimentaris 1 d agost de 2012 Article 2: Definicions 1/2 Al efectes d aquest decret s enten per: Venda proximitat: venda de productes agroalimentaris
Indicadors sobre Desigualtat
Indicadors sobre Desigualtat Indicadors sobre Desigualtat Contingut: 1. Taula Resum i Glossari 2. Taxa d Atur (2000-2016) 3. Taxa de risc de pobresa (2005-2015) 4. Taxa de risc de pobresa o exclusió social
Cultius més interessants per l hort escolar. Marc Olomí Solà 6 Novembre 2017 Punt Eco
Cultius més interessants per l hort escolar Marc Olomí Solà 6 Novembre 2017 Punt Eco marc@punteco.cat Índex Els millors cultius per l hort escolar Tasques a l hort novembre, desembre i gener Cultius de
4. DETERMINACIÓ DE LA PETJADA ECOLÒGICA DEL MUNICIPI DE TERRASSA EN ELS DIFERENTS ESCENARIS DEMOGRÀFICS
Petjada ecològica de la ciutat de Terrassa davant dels escenaris d evolució demogràfica /. DETERMINACIÓ DE LA PETJADA ECOLÒGICA DEL MUNICIPI DE TERRASSA EN ELS DIFERENTS ESCENARIS DEMOGRÀFICS.. Introducció
Els beneficis per a la salut pública de la reducció de la contaminació atmosfèrica a l àrea metropolitana de Barcelona Setembre de 2007
Elaborat per a: Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ------------------------------ Els beneficis per a la salut pública de la reducció de la contaminació atmosfèrica a l àrea metropolitana
Avaluació de tractaments innovadors i/o de tractaments consolidats optimitzats
Avaluació de s innovadors i/o de s consolidats optimitzats Grup d Experts en Tractament de Dejeccions Ramaderes dimecres, 25 juliol 2018 1. Índex 1. Índex... 2 2. Avaluació dels s innovadors i/o consolidats
avaluació diagnòstica educació secundària obligatòria competència matemàtica
curs 0-04 avaluació diagnòstica educació secundària obligatòria competència matemàtica Nom i cognoms Grup INSTRUCCIONS El material que necessites per fer la prova és un bolígraf i un regle. Si t equivoques,
Campanya de vacunació antigripal
Campanya de vacunació antigripal 2008-9 Departament de Salut La grip és un important problema de salut pública Malaltia infecciosa vírica, molt contagiosa La incidència de grip durant les epidèmies oscil
Preguntes més freqüents
Preguntes més freqüents Què he de fer per avançar les meves factures? 1. Donar-se d alta a BBVA net advance..4 2. Activar/signar el contracte d avançament de factures de cada client 5 3. Sol licitar l
Servei Públic de TRANSPORT ESPECIAL
Servei Públic de TRANSPORT ESPECIAL Servei de l Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD) i l Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), complementari al servei de transport públic regular, que
LA PRODUCCIÓ DE LLET. Míriam Grasa, veterinària ARCC Curs de Formació de Cabrum lleter
LA PRODUCCIÓ DE LLET Míriam Grasa, veterinària ARCC Curs de Formació de Cabrum lleter La glàndula mamària Àmplia cisterna 6-9 conductes galactòfors La glàndula mamària Lactòcit: cèl lula que elabora la
EL MANTENIMENT DE L OCUPACIÓ EN ELS CONTRACTES DE TARIFA PLANA I TARIFA REDUÏDA.
EL MANTENIMENT DE L OCUPACIÓ EN ELS CONTRACTES DE TARIFA PLANA I TARIFA REDUÏDA. Fa pocs mesos la Tresoreria General de la Seguretat Social va posar en marxa el control del compliment, per part de les
Ficha Técnica Mosca del vinagre de alas manchadas Drosophila Suzukii Matsumura
Ficha Técnica Mosca del vinagre de alas manchadas Drosophila Suzukii Matsumura Fotografías: Ministry of Agriculture; Beers, B., Bev Gerdeman, M. Reitmajer, Martín Hauser, PeterShearer, Tracy Hueppelsheuser,
Atur a Terrassa (abril de 2010)
Atur a Terrassa (abril de 2010) Índex Atur registrat Atur per sexe Atur per sector econòmic Atur per edats Atur per nivell formatiu Col lectiu immigrant Durada de l atur Durada de l atur per sexes Durada
Ajudes d agroambient i clima: Sistemes alternatius a la lluita química contra plagues per a conreus de fruiters, vinya, olivera, cítrics,
Ajudes d agroambient i clima: 10.01.05. Sistemes alternatius a la lluita química contra plagues per a conreus de fruiters, vinya, olivera, cítrics, ornamentals i horta. Objectiu de la mesura: Reducció
DOSSIER PER DONAR D ALTA CITA PRÈVIA A TRAVÉS D EVIA
DOSSIER PER DONAR D ALTA CITA PRÈVIA A TRAVÉS D EVIA A l EVIA s ha creat dins el mòdul de matrícula un apartat nou que tracta de la cita prèvia d automatrícula: Dins aquesta carpeta podem trobar dos eines:
POLIS 2 Ciències socials, geografia i història Segon curs
Ciències socials, geografia i història Segon curs www.vicensvives.com Índex 01 L Islam i Al-Andalus 09 Els grans descobriments geogràfics 02 L Europa feudal 10 L Imperi dels Habsburg 03 La ciutat medieval
CONEGUEM EL MOSQUIT TIGRE Taller per al control del mosquit tigre Fitxa 1
Fitxa 1 COM ÉS? El mosquit tigre (Aedes albopictus) és petit, negre i té unes ratlles blanques al seu cos i a les potes. QUÈ FA? Pica tant a les persones com als animals. Un sol mosquit fa moltes picades,
El preu de la llet i d altres partides dels ingressos a les explotacions. Informe setembre 2009
El preu de la llet i d altres partides dels ingressos a les explotacions Informe setembre 2009 Observatori de la llet De les dades de les explotacions de la mostra de l Observatori es recullen els ingressos