NOTES PER A UNA POSADA EN ESCENA D UN FRAGMENT DE LA BÍBLIA ALBERT SERRA
|
|
- Rodrigo Rivas Bustos
- hace 5 años
- Vistas:
Transcripción
1 > ALBERT SERRA 101
2 NOTES PER A UNA POSADA EN ESCENA D UN FRAGMENT DE LA BÍBLIA ALBERT SERRA 13 Jesús renta els peus als deixebles. 1 Abans de la festa de la Pasqua, sabent Jesús que havia arribat la seva hora de passar d aquest món al Pare, ell, que havia estimat els seus que eren al món, els estimà fins a l extrem. 2 I a l hora de sopar, quan el diable ja havia posat en el cor de Judes Iscariot, fill de Simó, la resolució de trair-lo, 3 sabent que el Pare li ho havia posat tot a les mans, i que de Déu havia sortit i a Déu tornava, 1 s aixecà de taula, es tragué el mantell, prengué una tovallola i se la cenyí. 5 Després tirà aigua al gibrell i es posà a rentar els peus dels deixebles i a eixugar-los amb la tovallola amb què anava cenyit. 6 Arriba, doncs, a Simó Pere, i aquest li diu: «Senyor, vós em renteu els peus?» 7 Jesús li respon: «El que jo faig, ara tu no ho entens; ho entendràs després». 8 Pere li diu: «No, no em rentareu els peus mai de la vida!» Jesús li contesta: «Si no et rento, no tens part amb mi». 9 Simó Pere li diu: «Senyor, no solament els peus, sinó fins i tot les mans i el cap». 10 Jesús li diu: «Qui s ha banyat no necessita rentar-se, ja és net tot ell; i vosaltres sou nets, però no pas tots». 11 Sabia, efectivament, qui el traïa; per això digué: «No tots sou nets». 12 Quan els hagué rentat els peus i hagué pres el mantell, i s hagué assegut un altre cop a taula, els va dir: «Enteneu el que us he fet? 13 Vosaltres m anomeneu Mestre i Senyor, i feu bé de dir-ho, perquè ho sóc. 14 Si jo, doncs, el Senyor, i el Mestre, us he rentat els peus, també vosaltres us els heu de rentar els uns als altres. 15 Us he donat exemple perquè, tal com jo us ho he fet, ho feu també vosaltres. 16 Us ho ben asseguro: el servent no és més gran que el seu amo, ni l enviat, més gran que el qui l envia. 17 Sortosos de vosaltres si, sabent aquestes coses, les compliu. Jesús denuncia el traïdor. 18 No parlo pas de tots vosaltres; jo sé quins he escollit. Però s havia de complir l Escriptura: El qui menja a taula amb mi alça contra mi el seu taló. 19 Des d ara us ho dic, abans que passi, perquè quan hagi passat, cregueu que jo sóc. 20 Us ho ben asseguro: qui acull aquell qui jo enviaré, a mi m acull, i qui m acull a mi, acull el qui m ha enviat». Notes per a una posada en escena d un fragment de La Bíblia: Jesús renta els peus als deixebles (Jn 13,1-20). La capacitat suggestiva i racionalitzadora de la paraula a la literatura, és a dir, al llenguatge escrit, és insuperable. La capacitat suggestiva, això és, la capacitat expressiva per atènyer la complexitat del món, la literatura i l acte de llegir ens la pot donar en el grau més alt de riquesa. La capacitat racionalitzadora, d organització i sistematització del sistema causal que regeix el món (o la justificació de la seva absència), que podríem qualificar de capacitat narrativa, també ens el dóna la literatura en el grau més elevat. Queda la capacitat estètica. En aquest cas la superioritat del llenguatge escrit no és tan clara, i si no fos pel fet que aquesta capacitat només a la literatura pot anar unida a les dues anteriors, es fa difícil afirmar la superioritat del llenguatge escrit. Per tant, és evident que la potencialitat estètica de la paraula és l única que pot interessar al teatre i al cinema i de la qual en poden treure algun profit, sense haver-se d avergonyir davant l original literari. Personalment he arribat a la conclusió que al teatre, tal com tradicionalment s ha establert, la capacitat dramàtica de la paraula pot ser tan o més intensa que a la literatura mateixa; i al cinema és la capacitat evocadora (que no suggestiva, molt més lliure i arbitrària, i que pot crear unes associacions d una complexitat que només la lectura ens pot fer veure) de la paraula la que, en pocs casos, és veritat, pot ser d alguna utilitat estètica. Vegem-ho en aquest petit fragment de la Bíblia seleccionat. Com a lector, i lector creatiu i exigent, hi ha una sèrie de paraules o expressions que m interessen i que per a mi són essencials en aquest text: «Pasqua», «la seva hora», «passar d aquest món al Pare», «els estimà fins a l extrem», «li ho havia posat tot a les mans», «se la cenyí», «gibrell», «ho entendràs després», «no tens part amb mi», «servent», «amo», «l enviat», «el qui l envia» i «acull». Des d un punt de vista literari estrictament estètic, i deixant a part consideracions religioses, filosòfiques, històriques o socials, importantíssimes per a la comprensió del text però prescindibles en aquesta anàlisi, perquè ja he deixat clar que per descriure la complexitat del món amb precisió i imaginació la literatura és insuperable, des d un punt de vista literari, doncs, aquestes paraules o expressions són les que trobo determinants per a la bellesa del text. No cal aprofundir gaire més, perquè en general, l estil del Nou Testament, exceptuant l ús ambigu i meravellós de cert vocabulari, és planer i senzill i no té massa complicació sintàctica ni estructural. Què és o significa per a cadascú de nosaltres, en especial aquells que han estat educats en la religió cristiana, la paraula «Pasqua»? Barreja de significats inoblidables, d infantesa, de vacances, de llorer i palmes pel diumenge de Rams ja passat, de mort i resurrecció, d esperança i de dubte... I «la seva hora», que ja sabem que no és «seva», sinó la del compliment de la voluntat del Pare. Jesús no passarà «d aquest món» al món del Pare: Ell
3 passarà «d aquest món al Pare», perquè el Pare ho és tot, ell mateix és el món, que tot ho conté; i en morir passarem «d aquest món al Pare» i no estarem pas amb Ell, sinó «en Ell», com es diu després del moment de la consagració a la missa. Jesús als deixebles «els estimà fins a l extrem». Algú pot trobar una expressió més bella que aquesta per definir el gran amor de Jesús? Que el pare ho hagi «posat tot a les mans» de Jesús, no és més expressiu, en la seva curiosa fisicitat, que haver-ho «deixat tot a les seves mans»? I el verb «cenyir»? No és bonica la seva sonoritat? I no és bonica la senzillesa del que significa: posar-se una tovallola al voltant de la cintura per eixugar els peus dels deixebles (acte de submissió i servei), com qualsevol treballador manual que es posa el vestit adequat per exercir el seu ofici? Quantes vegades no hem vist Jesús representat així, ja sigui en aquesta escena o a la mateixa creu, només amb una tovallola cenyida a la cintura? No ens fa pensar això en l eixuta, vella Palestina?, o en la senzillesa i la veritat en la manera de vestir a l antiguitat clàssica? La precisió descriptiva i la gràcia de la paraula «gibrell», per definir l estri que Jesús fa servir per guardar l aigua, qui la podrà oblidar mai? El que fa Jesús, Simó Pere, ho entendrà «després»: quan és «després»? Una mica més tard, passats uns mesos, quan ja serà mort? No el llegim ja en majúscula aquest «després», tal és la seva força, i el situem més enllà de la nostra vida i, àdhuc, de la nostra comprensió humana? Jesús és també un home, un cos, i ara copsem encara més la bellesa de l expressió «passar d aquest món al Pare», perquè Jesús li diu a Simó Pere que si no el renta, «no tens part amb mi». No li diu que no tindrà part en el seu grup, ni en el seu món, ni en el seu regne, etc., simplement Simó Pere no tindrà part amb ell. Jesús és un home, però el seu cos, com el del Pare, pot contenir tothom. Jesús, com a Déu encarnat en home, en la seva ambivalència incomprensible per a nosaltres, apareix aquí amb una expressió misteriosa de tant simple: tenir part amb mi. I per què la tirania del llenguatge políticament correcte ha fet desaparèixer noms tan gràfics i vertaders, encara avui, com «servent» i «amo»? No és la força subversiva d aquests mots més vigent que mai, ni més necessària la seva lectura constant? I encara més, si tenim en compte que el que Jesús fa aquí es trastocar la jerarquia que hi ha entre aquest dos conceptes, i posa al servent per damunt de l amo. L analogia que s estableix al text entre aquests dos conceptes i els d «enviat» i d «el qui l envia», a part de la bellesa d aquestes dos noms, és molt enigmàtica i suggeridora a diferents nivells, entre ells i de forma paradoxal, el de Déu (el qui l envia) i Jesús (l enviat), que de forma críptica podríem entendre com a superior aquest últim al seu pare, interpretació a la qual el text ens porta de forma natural i que és encara més subversiva que la textual d amo i servent. Però els grans textos fundacionals són així: ningú no en pot copsar el vertader sentit (si és que tenen sentit) i per això són eterns i les seves reverberacions poden ser interminables. Finalment trobem la paraula «acull». És cert que el nom derivat, «acollida», és avui emprat amplament i en contextos i sentits desvirtuats i poc interessants; però el verb «acollir», en el sentit primigeni d «admetre a casa nostra, en la nostra companyia», té una força i un esperit comunitari que gairebé, per redundant, fa innecessària la remarca de la darrera frase del text. Fins aquí una petita anàlisi dels valors estètics del text literari, en tant que lector una mica sensible a les bondats estilístiques del text. M agradaria fer ara una petita anàlisi del seus valors cinematogràfics, és a dir, d aquells que visualment poden donar un resultat més interessant que el que trobem escrit; i m agradaria destacar, de forma particular, algun fragment en què la paraula mateixa (dita a la pantalla), i no el seu equivalent visual, sigui més interessant vista i sentida que llegida, si és que n hi ha algun, és clar, perquè ja he dit al principi que aquests casos solen ser pocs. Com a director cinematogràfic, i en el cas que hagués de fer una adaptació d aquest passatge bíblic només m interessen tres fragments: a) «[Jesús] s aixecà de taula, es tragué el mantell, prengué una tovallola i se la cenyí. Després tirà aigua al gibrell i es posà a rentar els peus dels deixebles i a eixugar-los amb la tovallola amb què anava cenyit»; b) «Senyor, no solament els peus, sinó fins i tot les mans i el cap»; c) «El qui menja a taula amb mi alça contra mi el seu taló». En el primer cas es tracta simplement d una traducció visual d uns elements que, vistos, poden tenir més força que llegits. La bellesa de la gestualitat de Crist en treure s el mantell, la gràcia i la pertinència del seu cos i del seu rostre i el de tots els deixebles, si han estat ben escollits, el classicisme iconogràfic de la tovallola a la cintura, etc., tot això, el talent d un director cinematogràfic pot traduir-ho millor i revelar-nos-ho amb més intensitat i fantasia del que pot fer la nostra imaginació com a lectors. Però hi ha encara dos petits detalls en aquest fragment, que per la seva fisicitat específica i el seu rol central a l escena, la imatge cinematogràfica pot fixar-los de forma indeleble i inoblidable: el soroll de l aigua quan cau al gibrell i la morfologia dels peus dels deixebles i, per extensió si es fan visibles, les cames (són peludes?, la pell és blanca o morena?, s hi marquen les venes?) i, molt especialment, els genolls, que sol ser una part que defineix molt bé l edat i l estat físic de la persona. Si en aquesta escena hi afegim encara una finestra oberta amb una mica de vent que entra i mou els vestits, o els cabells, o la llarga barba d algun deixeble!, llavors estem fixant ja un equivalent estètic a la paraula potser superior plàsticament a la descripció escrita. És curiós constatar com aquesta mateixa escena vista al teatre no té cap interès, malgrat la naturalesa ontològicament realista que el teatre comparteix amb el cinema; perquè, em temo, la fisicitat al teatre esdevé, gairebé sempre, decorativisme banal i la posada en escena, en tot allò que no es refereix a comunicar el text, i que es sol reduir bàsicament a la veu de l actor (ni tan sols al seu cos) i a la seva relació amb el públic, hauria de fonamentar-se sempre en l abstracció (per què el soroll de l aigua que cau al gibrell al cinema és meravellós i al teatre una molèstia?). D aquests tres fragments escollits, però, els dos darrers són els més interessants perquè són frases dites per un personatge i que a la pantalla podrien ser dites també pel mateix personatge, és a dir, estarien a la imatge en forma de paraula i no en la seva traducció visual. En el cas de la frase «Senyor, no solament els peus, sinó fins i tot les mans i el cap», que Simó Pere li respon a Jesús, per què crec que aquesta frase vista i sentida a la pantalla és millor que llegida? Ho intentaré expli
4 car. Si tal com jo he fet en la meva tria, fins aquest moment de l escena he evitat el diàleg, o almenys el diàleg rellevant i elevat que hi ha al text escrit, del qual podria quedar un petit gest de reticència de Simó Pere a ser rentat per Jesús, això ha estat per concentrar-me precisament en els elements purament físics del text: roba, aigua, peus, terra, mans... De moment, encara no hem sentit res en el discurs de Jesús que remeti al seu món teològic i doctrinari. Llavors, però, davant de la frase de Jesús, «Si no et rento, no tens part amb mi», que s hauria d introduir forçosament perquè s entengués la resposta de Simó Pere, i que suggereix amb aquesta fórmula meravellosa tot un contingut metafísic que ja he comentat al principi, Simó Pere li respon: «Senyor, no solament els peus, sinó fins i tot les mans i el cap»: és a dir, a una frase de Jesús que té unes clares connotacions metafísiques i, fins i tot, místiques, però que alhora té per origen un gest purament físic (encara que amb contingut simbòlic) de rentar uns peus amb aigua, Simó Pere dóna una rèplica en què (potser per ingenuïtat seva o per motius estilístics de l autor del text) es bandeja el contingut simbòlic de l argument de Jesús, i es queda només amb la part física fins arribar a un extrem francament excèntric de demanar a que Jesús li renti el cap (gest aquest que, evidentment, no simbolitza cap acte de submissió i servei, ni tan sols de purificació, em sembla, a diferència del de rentar els peus). Bé, quan nosaltres llegim el text, aquest contrast ens passa una mica per alt perquè, malgrat tot, de forma instintiva, identifiquem les paraules de Simó Pere amb el raonament teològic de Jesús, que ve clarament reforçat per les tres frases que precedeixen aquestes dues i totes les que les segueixen, que incideixen de manera molt clara en aquest contingut. Però si el veiem a la pantalla quan les pronuncia, i si fins aquell moment allò que ha omplert el nostre imaginari no ha estat tant el discurs elevat de Jesús o les paraules elevades que narrativament introdueixen el text en el primer paràgraf i el principi del segon, sinó una sèrie de gestos purament físics, i si al mateix temps tenim davant Simó Pere amb el seus cabells llargs, embullats o bruts, quan dóna la seva rèplica, llavors el contrast entre aquests dos imaginaris, entre l elevat i simbòlic de Jesús i el físic i corrent de Simó Pere, esdevé molt més visible i té una gràcia i una franquesa (una noblesa, gairebé), que al text escrit li és difícil fer-nos apreciar. El tercer fragment escollit segon en què la paraula es conserva tal qual va en la mateixa direcció de contrastar un món espiritual amb un món físic, de tal manera que les paraules que descriuen aquest món físic, per assimilació al que hem percebut amb els sentits a la imatge, agafin un relleu i una intensitat impossibles de percebre a la lectura. Val a dir, però, que en aquest cas la traducció dels monjos de Montserrat, que és la que he escollit, no ens és tan útil com ho són altres, en especial la interconfessional de l Associació Bíblica de Catalunya. A la primera traducció llegim, «El qui menja a taula amb mi alça contra mi el seu taló», que és el que diu l Escriptura; però a la interconfessional el mateix fragment es tradueix, «El qui compartia el meu pa, m ha traït el primer». Tanmateix cal tenir en compte que el fragment de l Escriptura al que al ludeix Jesús, al llibre dels Salms (41,10), els mateixos monjos de Montserrat el tradueixen, «Fins l amic millor, en qui confiava, / que menjava amb mi, compartint el meu pa, / m ha traït el primer». Veiem que en cas d escollir la forma «menjar a taula» en comptes de «compartir el pa», es perd una mica la unió d un reflexió espiritual amb un element físic, el pa, que per més simbòlic que sigui per a la religió cristiana no deixa de ser una menja tradicional i morfològicament sorprenent per associar a idees abstractes com la salvació o la traïció (no cal recordar la fascinació que ha exercit el pa en els pintors religiosos de totes les èpoques). El fet d estar tots asseguts en una taula, on acaben de menjar (som al Sant Sopar, que malgrat ésser sant, no deixa de ser un sopar), l haver vist la taula parada amb les menges, el beure, etc., no fa encara més evocadora i misteriosa la referència al pa? Aquí, per tant, dita per Jesús i vista per nosaltres com a espectadors al cinema és on em sembla que pot tenir la paraula més força reveladora. També hi ha un altre element interessant que em serveix per tancar el punt de vista cinematogràfic i obrir el teatral: la reverberació de les paraules en un espai físic. Quan Jesús anuncia amb aquest tercer fragment que algú l ha traït, automàticament, si això ho veiem i no ho llegim, els efectes de l anunci d aquesta traïció comencen a impregnar l espai, perquè podem observar (o intuir, o àdhuc imaginar, ve a ser el mateix) com afecta als rostres, als silencis, als temps morts, als objectes, a les reaccions de tot allò que físicament envolta aquest anunci. Al cinema, aquestes reverberacions omplen l atmosfera i fan que la paraula prengui una significació més profunda que la que pot agafar si la llegim, ja que des del text només pot reverberar d una manera intel lectualitzada o emocional i només pot afectar a altres paraules, i mai físicament a objectes, o a persones. Dit d una altra manera, les paraules mostren involuntàriament una significació col lectiva; i al teatre, a aquesta significació col lectiva, quan s ha treballat la paraula de forma refinada, se n hi pot afegir una altra, gairebé impossible d aconseguir al cinema, i que es fonamenta en el fet que, al teatre, el temps de la producció és el mateix que el temps de la recepció: és la significació històrica (dramàtica). En compartir sempre l espectador teatral el mateix temps amb l espectacle que veu, és natural que sigui molt més sensible a les reverberacions de la paraula, no en l espai com al cinema, al qual l espectador pot ser més sensible perquè pot estar més a prop d ell, a causa dels modes característicament detallistes de la representació cinematogràfica; no en l espai sinó en el temps, al present i al passat de les paraules, perquè són també el seu present i el seu passat per als quals té, per aquesta raó, una especial sensibilitat. La meva elecció teatral, per a una hipotètica versió escènica del mateix fragment, va en aquesta direcció i crec que són els fragments de paraula més indiscutiblement inoblidables per ser representats, amb una qualitat estètica lligada a la veritat històrica superior a la que podem aprehendre quan els llegim: a) «El que jo faig, ara tu no ho entens; ho entendràs després»; b) «No tots sou nets»; c) «Enteneu el que us he fet?»; d) «Us he donat exemple perquè, tal com jo us ho he fet, ho feu també vosaltres»; e) «No parlo pas de tots vosaltres; jo sé quins he escollit. Però s havia de complir l Escriptura: El qui menja a taula amb mi alça contra mi el seu taló». Em sembla evident la incidència que aquests fragments tenen sobre la veritat del Temps, i que aquesta veritat és molt més poderosa sobre l escenari
5 DDT-16:DDT-09 (00 pags) 11/05/10 17:20 Página 108 que sobre el paper. Anàlogament, però a la inversa, que a l exemple que he posat amb l aigua que cau al gibrell a l escenari i que se ns fa insuportable, veure aquests fragments de paraula al cinema pot resultar una experiència traumàtica, per la seva grolleria i la seva emfàtica visió de la història que l espectador de cinema no pot compartir de cap manera. Desgraciadament, no sembla que el futur, com tampoc ho ha fet el passat, ens hagi d estalviar tornar a viure aquestes dues infaustes experiències. > HEINER GOEBBELS
DIJOUS SANT CENA DEL SENYOR
DIJOUS SANT CENA DEL SENYOR LECTURA PRIMERA El ritual del sopar pasqual Lectura del llibre de l Èxode 12, 1-8, 11-14 En aquells dies, el Senyor digué a Moisés i a Aaron mentres estaven en el país d Egipte:
Más detallesCom és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4
F I T X A 4 Com és la Lluna? El divendres 20 de març tens l oportunitat d observar un fenomen molt poc freqüent: un eclipsi de Sol. Cap a les nou del matí, veuràs com la Lluna va situant-se davant del
Más detallesDIUMENGE VINT-I-HUIT DEL TEMPS ORDINARI
DIUMENGE VINT-I-HUIT DEL TEMPS ORDINARI LECTURA PRIMERA Comparada amb la saviesa, tinc la riquesa per no res Lectura del llibre de la Saviesa 7, 7-11 Vaig pregar a Déu, i ell em donà la prudència, vaig
Más detallesSigui un carreró 1, d amplada A, que gira a l esquerra i connecta amb un altre carreró, que en direm 2, que és perpendicular al primer i té amplada a.
ENUNCIAT: Sigui un carreró 1, d amplada A, que gira a l esquerra i connecta amb un altre carreró, que en direm 2, que és perpendicular al primer i té amplada a. Dos transportistes porten un vidre de longitud
Más detallesINICI PREMSA RÀDIO TELEVISIÓ INTERNET GRAN REPORTATGE
INICI PREMSA RÀDIO TELEVISIÓ INTERNET GRAN REPORTATGE Home / Premsa / Una tarda d anar més enllà PREMSA Una tarda d anar més enllà EUGÈNIA GUELL NOV 15, 2016 868 VIEWS 0 ÈTICA FILOSOFIA FRAGMENTAEDITORIAL
Más detallesSOLEMNITAT DEL SAGRAT COR DE JESÚS
SOLEMNITAT DEL SAGRAT COR DE JESÚS Divendres de la tercera setmana després de Pentecosta LECTURA PRIMERA El Senyor s ha enamorat de vosaltres i vos ha elegit Lectura del llibre del Deuteronomi 7, 6-ll
Más detallesCULTURA I VALORS ÈTICS
DOSSIER RECUPERACIÓ CULTURA I VALORS ÈTICS 4t CURS D ESO CURS 2016-2017 PRIMERA AVALUACIÓ PRIMERA ETAPA: ÈTICA I MORAL 1 COMPRENSIÓ LECTORA A. Llegeix el següent text i respon les preguntes proposades:
Más detalles1. Posa, al lloc corresponent del dibuix, indicant-les si cal amb una fletxa, les lletres corresponents als següents noms:
TALLER + VISITA GUIADA Tècnica de la imatge ESO i Batxillerat Hem utilitzat, a l espai 1, càmeres fosques. Mirarem de reflectir en aquest full el que hem entès de la seva estructura i del seu funcionament.
Más detallesCOMBINAR CORRESPONDÈNCIA AMB WORD 2000
COMBINAR CORRESPONDÈNCIA AMB WORD 2000 PAS 1: La primera cosa que es necessita tan per fer sobres com per fer etiquetes és una llista amb totes les adreces de les quals es volen fer sobres o etiquetes.
Más detallesLa Lluna, el nostre satèl lit
F I T X A 3 La Lluna, el nostre satèl lit El divendres 20 de març tens l oportunitat d observar un fenomen molt poc freqüent: un eclipsi de Sol. Cap a les nou del matí, veuràs com la Lluna va situant-se
Más detallesSOLEMNITAT DEL COS I DE LA SANG DE CRIST
SOLEMNITAT DEL COS I DE LA SANG DE CRIST LECTURA PRIMERA Esta sang és la sang de l aliança que el Senyor fa amb vosaltres Lectura del llibre de l Èxode 24, 3-8 En aquell temps, Moisés anà a comunicar al
Más detallesTaules de Contingut automàtiques
Tutorial de Microsoft Word 2007-2013 Taules de Contingut automàtiques 1. Bones Pràctiques...1 1.1. Paràgraf...1 1.1.1. Tallar paraules...1 1.1.2. Guió i espai irrompibles...1 1.2. Pàgina nova...2 2. Els
Más detallesVISITA AL MERCAT D IGUALADA
VISITA AL MERCAT D IGUALADA Som la Maria i la Rosa, i varem anar al mercat d Igualada a l aire lliure. Era un dimecres del mes d octubre del 2011. Feia sol i no molt fred, hi havia moltes parades, però
Más detallesCARTES DE FRACCIONS. Materials pel Taller de Matemàtiques
CARTES DE FRACCIONS Aquesta proposta és adequada pel primer cicle d ESO perquè permet recordar mitjançant un joc, una sèrie de conceptes que ja s han treballat a l Educació Primària. Per això resulta una
Más detallesCristina Aguilar Riera 3r d E.S.O C Desdoblament d experimentals
Cristina Aguilar Riera 3r d E.S.O C Desdoblament d experimentals 1. OBJECTIUS Aprendre el concepte de densitat. Saber calcular la densitat. Conèixer els instruments del laboratori que es fan servir per
Más detallesComprensió lectora Quadern de preguntes
Comprensió lectora Quadern de preguntes TEMPS: 45 minuts Material Abans de contestar les preguntes següents llegeix el text Postal des de la platja del Quadern de lectures Postal des de la platja Qui escriu
Más detallesEls tres porquets. Contes per explicar al Petit Teatre d Ombres:
Contes per explicar al Petit Teatre d Ombres: Els tres porquets Adaptació del conte en format de text teatral, hi pots afegir totes les variacions o ampliacions que t agradin. El Petit Teatre d Ombres
Más detallesDIUMENGE QUINZÉ DEL TEMPS ORDINARI
DIUMENGE QUINZÉ DEL TEMPS ORDINARI LECTURA PRIMERA Vés a profetitzar al meu poble Lectura del llibre del profeta Amós 7, 12-15 En aquells dies Amasies, sacerdot de Betel, digué a Amós: «Vident, vés-te
Más detallesCATEQUESI DE FAMÍLIA 1r TEMPS. Senyor. Guia per als catequistes I)
CATEQUESI DE FAMÍLIA 1r TEMPS ABRIL 1.7 Temes de referència (treballar amb el catecisme Jesús és el SESSIÓ 7 Senyor. Guia per als catequistes I) 19.- Jesús passa pel món fent el bé. Jesús amb la seva Paraula
Más detallesPRESENTEN. El Lluís i el Senyor Kandinsky. Il. lustracions d Òscar Julve
PRESENTEN El Lluís i el Senyor Kandinsky Il. lustracions d Òscar Julve És divendres. A la sortida de l escola, el Lluís s acomiada del seu millor amic, el Xavier. Me n vaig corrents diu el Xavi. El seu
Más detallesPROVA D'ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR DE FORMACIÓ PROFESSIONAL I ENSENYAMENTS D'ESPORTS 2007 S3_11_1 DADES DE LA PERSONA ASPIRANT
PROVA D'ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR DE FORMACIÓ PROFESSIONAL I ENSENYAMENTS D'ESPORTS 2007 L L E N G U A C A T A L A N A S È R I E 3 S3_11_1 DADES DE LA PERSONA ASPIRANT QUALIFICACIÓ COGNOMS
Más detallesCOM ÉS DE GRAN EL SOL?
COM ÉS DE GRAN EL SOL? ALGUNES CANVIS NECESSARIS. Planetes Radi Distància equatorial al Sol () Llunes Període de Rotació Òrbita Inclinació de l'eix Inclinació orbital Mercuri 2.440 57.910.000 0 58,6 dies
Más detallesACTA DE LA REUNIÓ DE LA PROFESSORA ESPECIALISTA DE LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA AMB ELS PROFESSORS DE SECUNDÀRIA
ACTA DE LA REUNIÓ DE LA PROFESSORA ESPECIALISTA DE LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA AMB ELS PROFESSORS DE SECUNDÀRIA Data: 7 de novembre de 2013 Lloc: aula A01 de l edifici G. M. de Jovellanos Hora d inici:
Más detallesBusquem la clau!
1 2 3 4 5 6 7 8 Busquem la clau! Relació de temes i continguts Unitat 1: Busquem la clau. Experiència: Nosaltres en sabem el secret / Valors: Parlem d això, parlem d allò / Transcendent: El que es veu
Más detallesgasolina amb la UE-15 Març 2014
Comparació de preus del gasoil i la gasolina amb la UE-15 Març 2014 1. Introducció Seguint amb la comparativa que PIMEC està fent del preu de l energia a i als països de la UE-15 1, en aquest INFORME PIMEC
Más detallesLA FOTOSÍNTESIS. No hem arribat a cap conclusió.
1 Què passa si les fulles no tenen llum? EXPERIMENT 1: Hem agafat una planta i li hem tapat una fulla amb paper d alumini. - La fulla s assecarà. - La fulla es podrirà. Hem tingut la planta en aquest situació
Más detallesQUÈ EN PODEM DIR DE LES ROQUES?
QUÈ EN PODEM DIR DE LES ROQUES? Hi ha qui diu que los roques són com arxius, és a dir que si som capaços de desxifrar-les podem saber moltes coses del medi on s han format, de quins canvis han soferts,
Más detallesFITXA DE PRIMÀRIA Sales 1 i 2
FITXA DE PRIMÀRIA Sales 1 i 2 Busca un carrer del call que es veu des de la primera sala. Després l hauràs d ensenyar als teus companys. Que una casa era jueva només es podia saber per una cosa: perquè
Más detallesTeresa Gregori Ricardo Alcántara
PROPOSTA DIDÀCTICA Elaborada per Teresa Gregori Ricardo Alcántara Fils i tisores Il lustracions de Rebeca Luciani Ricardo Alcántara Fils i tisores FITXA DEL LLIBRE TÍTOL DE L OBRA: AUTOR: IL LUSTRACIONS:
Más detallesDIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA
DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA Abans de començar cal tenir uns coneixements bàsics que estudiareu a partir d ara. PUNT: No es pot definir, però podem dir que és la marca més petita que
Más detallesAprofitament didàctic:
EN JAN TOTLIFAN Aquesta és la història d en Jan, un nen que de petit a casa seva li feien tot, així que no li calia aprendre a fer res si ell no volia... Quan es va fer gran va tenir un ajudant, en Nicolau,
Más detallesACTIVITATS D ANTICIPACIÓ A LA LECTURA
ACTIVITATS D ANTICIPACIÓ A LA LECTURA 1 Busca el significat de les paraules «llegenda» i «errant». Després escriu el que creus que pot ser l argument de l obra: 2 Observa la portada del llibre i fixa t
Más detallesMÚLTIPLES I DIVISORS
MÚLTIPLES I DIVISORS DETERMINACIÓ DE MÚLTIPLES Múltiple d un nombre és el resultat de multiplicar aquest nombre per un altre nombre natural qualsevol. 2 x 0 = 0 2 x 1 = 2 2 x 2 = 4 2 x 3 = 6 2 x 4 = 8
Más detallesAVALUACIÓ DE QUART D ESO
AVALUACIÓ DE QUART D ESO FULLS DE RESPOSTES I CRITERIS DE CORRECCIÓ Competència matemàtica FULL DE RESPOSTES VERSIÓ AMB RESPOSTES competència matemàtica ENGANXEU L ETIQUETA IDENTIFICATIVA EN AQUEST ESPAI
Más detallesRecepció de documents electrònics Juliol 2012
documents electrònics Juliol 2012 L estudiant porta un document en format electrònic. Què he de fer? Tres passes ben senzilles: Es poden donar tres situacions diferents: 1) L escenari més comú és que l
Más detallesLa Noa va de càmping, quina llet ha de triar?
La Noa va de càmping, quina llet ha de triar? La Noa té 16 anys, està estudiant Batxillerat científic. Ella i el seu germà de 12 anys van al supermercat a buscar uns tetrabricks de llet per endur-se n,
Más detallesMINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics)
MINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics) Índex Registre d un nou alumne Introducció de les dades prèvies Introducció de les dades del Registre:
Más detallesDIUMENGE SEGON DE QUARESMA
DIUMENGE SEGON DE QUARESMA LECTURA PRIMERA Sacrifici d Abraham, el nostre pare en la fe Lectura del llibre del Gènesi 22, 1-2.9a.10-13.15-18 En aquells dies, Déu, per a posar a prova Abraham, el cridà:
Más detallesEINA PLANIFICACIÓ TORNS DE GUÀRDIES (PTG) Col legi Oficial de Farmacèutics de la Província de Tarragona
EINA PLANIFICACIÓ TORNS DE GUÀRDIES (PTG) Col legi Oficial de Farmacèutics de la Província de Tarragona Entrem al navegador d Internet i accedim a la pàgina principal de la eina de gestió de guàrdies,
Más detallesINTRODUCCIÓ 4. LA CÀRREGA ELÈCTRICA
INTRODUCCIÓ El llibre que utilitza el mestre per explicar el Tema 4. LA CÀRREGA ELÈCTRICA Si pitges als enllaços podràs llegir el llibre que utilitza el professor per donar el Tema 4: Una altra propietat
Más detalles1R DE PRIMÀRIA ESCOLA PÚBLICA ROCAFONDA
1R DE PRIMÀRIA ESCOLA PÚBLICA ROCAFONDA CURS 2009-2010 Carme Aymerich maymeri8@gmail.com MENTRE ES REFREDA EL PASTÍS Un conte de la Claudia Rueda Publicat per Editorial Serres En versió digital pel programa
Más detallesDERIVADES. TÈCNIQUES DE DERIVACIÓ
UNITAT 7 DERIVADES. TÈCNIQUES DE DERIVACIÓ Pàgina 56 Tangents a una corba y f (x) 5 5 9 4 Troba, mirant la gràfica i les rectes traçades, f'(), f'(9) i f'(4). f'() 0; f'(9) ; f'(4) 4 Digues uns altres
Más detallesSOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE 3 Activitat Completa els productes següents. a) 0 = 5... e) 0 = 5... b)... = 5 3 f) 25 =... 5 c) 5 =... g) 55 = 5... d) 30 = 5... h) 40 =...... a) 0 = 5 0 e)
Más detallesL AGUS I ELS MONSTRES EL SALT DEL TEMPS JAUME COPONS & LILIANA FORTUNY
L AGUS I ELS MONSTRES EL SALT DEL TEMPS JAUME COPONS & LILIANA FORTUNY Cada divendres a l hora del pati la Lídia i jo anem a la biblioteca de l escola per tornar els llibres que hem llegit aquella setmana
Más detallesCom participar en un fòrum
Com participar en un fòrum Els fòrum són espais virtuals en el qual es pot realitzar un debat entre diferents persones d una comunitat virtual. És tracta d un debat asincronic, és a dir en el qual les
Más detallesJMatch. Exporta a HP6 Pàgina d arrossegar/deixar anar
JMatch Aquesta patata ens permet crear exercicis d associació d elements, fer parelles. Obre JMatch com ja estàs acostumat o acostumada a fer i obtindràs aquesta pantalla, Com a les altres patates, podem
Más detallesServei de Gestió de Serveis Informàtics Secció de Sistemes en Explotació Webmailaj Correu Municipal Configuració nou compte de correu
Webmailaj Correu Municipal Configuració nou compte de correu Pàgina 1 de 11 ÍNDEX CONFIGURACIÓ D UN NOU COMPTE DE CORREU...3 1 CONFIGURACIÓ GENERAL...3 2 CONFIGURACIÓ NOM COMPTE I ADREÇA DE RESPOSTA...8
Más detallesATENA LECTURES DE FILOSOFIA
ATENA LECTURES DE FILOSOFIA PLATÓ R. DESCARTES D. HUME J. S MILL F. NIETZSCHE 1. Lectura 2. Buidatge idees principals de cada apartat. 3. Escollir fragment (5-10 línies) i fer anàlisi. Idees principals
Más detallesVECTORS I RECTES AL PLA. Exercici 1 Tenint en compte quin és l'origen i quin és l'extrem, anomena els següents vectors: D
VECTORS I RECTES AL PLA Un vector és un segment orientat que és determinat per dos punts, A i B, i l'ordre d'aquests. El primer dels punts s'anomena origen i el segons es denomina extrem, i s'escriu AB.
Más detallesUNITAT TAULES DINÀMIQUES
UNITAT TAULES DINÀMIQUES 3 Modificar propietats dels camps Un cop hem creat una taula dinàmica, Ms Excel ofereix la possibilitat de modificar les propietats dels camps: canviar-ne el nom, l orientació,
Más detallesUNITAT ENUMERAR LES OPCIONS I CREAR LLISTES
UNITAT ENUMERAR LES OPCIONS I CREAR LLISTES 4 Estils de llista Els estils són conjunts d atributs de format que queden definits en un document. Resulten molt útils quan es volen determinar els formats
Más detallesPROPOSTA DIDÀCTICA. Eulàlia Canal La nena que només es va poder endur una cosa Dibuixos de Valentí Gubianas
PROPOSTA DIDÀCTICA Eulàlia Canal La nena que només es va poder endur una cosa Dibuixos de Valentí Gubianas Eulàlia Canal La nena que només es va poder endur una cosa FITXA DEL LLIBRE TÍTOL DE L OBRA: AUTOR:
Más detallesPRONOMS RELATIUS (Remarques)
PRONOMS RELATIUS (Remarques) 1) Que o Què a) Que (conjunció) b) Que (pronom relatiu) c) Què (pronom interrogatiu) d) Que (adverbi quantitat) a) Penso que no hi aniré b) El noi que vindrà demà és el meu
Más detallesDIUMENGE SEGON DE PASQUA
DIUMENGE SEGON DE PASQUA LECTURA PRIMERA Tots els creients vivien units i tenien en comú tots els béns Lectura dels Fets dels Apòstols 2, 42-47 Els germans eren constants per a assistir a l ensenyança
Más detallesCrear formularis amb Google Form. Campus Ciutadella 04/03/2016
Crear formularis amb Google Form Campus Ciutadella 04/03/2016 Crear formularis amb Google Form Índex: 1. Informació bàsica 2. Afegir col laboradors 3. Disseny 4. Tipus de preguntes 5. Preguntes condicionals
Más detallesUnitat 3 DE SOL A SOL. En aquesta unitat...
Unitat 3 DE SOL A SOL En aquesta unitat... Parlarem de les coses que fem habitualment. Aprendrem a preguntar com és el dia a dia dels companys i a explicar què fem nosaltres. Demanarem i donarem l hora
Más detallesTREBALL SOBRE LA PEL LÍCULA EL AMO DE LA CASA
TREBALL SOBRE LA PEL LÍCULA EL AMO DE LA CASA Aules de sisè OBJECTIUS - Reflexionar i debatre sobre la cooperació de totes les persones de la família en les tasques de la llar. - Diferenciar entre les
Más detallesLA CAPUTXETA VERMELLA
CAPUTXETA VERMEL Aquesta és la història d una nena molt bonica i de la seva àvia que se l estimava molt. AQUESTA ÉS HISTÒRIA D UNA NENA MOLT BONICA I DE SE ÀVIA QUE SE L ESTIMA MOLT L àvia li va fer una
Más detallesTema 4. Competència imperfecta. Monopoli i oligopoli
Classe 7 Tema 4. Competència imperfecta. Monopoli i oligopoli Característiques dels mercats no competitius El monopoli té un únic productor, no té competidors Aquesta empresa té poder de mercat, ja que
Más detallesTRACTEM-NOS BÉ. Fem-lo! Volem un món millor? Guia per als alumnes de Primària. La violència no resol els conflictes, només en crea de nous.
TractemInosbé.GuiaperalsalumnesdePrimària La violència no resol els conflictes, només en crea de nous. Al escolaaprenemllengua,matemàtiques,i altrescosesimportants,peròsobretothem d aprendreaviureiatreballarjunts.
Más detallesSULFAT DE COURE IODE
SULFAT DE COURE IODE Cristina Aguilar Riera 3r d E.S.O C Desdoblament d experimentals 1. OBJECTIUS Saber fer mescles heterogènies, i també saber què són. Conèixer un altres noms per anomenar les mescles
Más detallesEVOLUCIÓ DE LA VELOCITAT I LA FORÇA, EN FUNCIÓ DE L EDAT, L ESPORT I EL SEXE
EVOLUCIÓ DE LA VELOCITAT I LA FORÇA, EN FUNCIÓ DE L EDAT, L ESPORT I EL SEXE Autores: Andrea Lopez i Laia Uyà Curs: 1r ESO 1. INTRODUCCIÓ... 3 2. MARC TEÒRIC... 4 LA FORÇA... 4 LA VELOCITAT... 4 3. HIPÒTESIS...
Más detalles1 Copia aquesta taula i completa-la: 2 Escriu en el teu quadern el nombre corresponent a les caselles marcades. Unitat 1. La taula dels nombres.
. La meva família La taula dels nombres Copia aquesta taula i completa-la: 898 Respon prenent com a referència el nombre 898: a) Què passa quan puges una fila amunt cap a la casella blava? b) Què passa
Más detallesSOLEMNITAT DE SANT JOSEP ESPÒS DE LA VERGE MARIA
SOLEMNITAT DE SANT JOSEP ESPÒS DE LA VERGE MARIA 19 de març LECTURA PRIMERA Es perpetuarà davant del Senyor la dinastia de David Lectura del segon llibre de Samuel 7, 4-5a-12.14a.16 En aquells dies, Natan
Más detallesGUIÓ DE L ACTIVITAT ELS AMICS D UN NÚMERO. Material: Multicubs, llapis de colors, fulls quadriculats
GUIÓ DE L ACTIVITAT ELS AMICS D UN NÚMERO. Material: Multicubs, llapis de colors, fulls quadriculats Amb un número determinat de multicubs, per exemple 12 es demana a alumnat que els enganxin formant un
Más detallesLES LENTS. TEORIA I EXERCICIS (1)
Nom: ACTIVITAT 39 LES LENTS. TEORIA I EXERCICIS (1) Data: LES LENTS 1. RAIGS CONVERGENTS, DIVERGENTS I PARAL LELS Els raigs convergents es dirigeixen tots cap a un punt (convergeixen): Els raigs divergents
Más detallesUnitat 2 EQUACIONS DE PRIMER GRAU. Matemàtiques, Ciència i Tecnologia 5. TRANSFORMACIONS D EXPRESSIONS ALGEBRAIQUES UNITAT 2 EQUACIONS DE PRIMER GRAU
Unitat 2 EQUACIONS DE PRIMER GRAU 37 38 Matemàtiques, Ciència i Tecnologia 5. TRANSFORMACIONS D EXPRESSIONS ALGEBRAIQUES UNITAT 2 QUÈ TREBALLARÀS? què treballaràs? En acabar la unitat has de ser capaç
Más detallesMATERIAL I SUGGERIMENTS PER A UNA TASCA PEDAGÒGICA
PETER PAN MATERIAL I SUGGERIMENTS PER A UNA TASCA PEDAGÒGICA I- L ESPECTACLE Un muntatge produït pel Centre de Titelles de Lleida que es va estrenar la temporada 2004-2005 en una versió d en Joan-Andreu
Más detallesDIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA
DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA Que es una fase? De forma simple, una fase es pot considerar una manera d anomenar els estats: sòlid, líquid i gas. Per exemple, gel flotant a l aigua, fase sòlida
Más detallesSOLEMNITAT DEL SAGRAT COR DE JESÚS
SOLEMNITAT DEL SAGRAT COR DE JESÚS Divendres de la tercera setmana després de Pentecosta LECTURA PRIMERA Tinc angoixat el cor Lectura del llibre del profeta Osees 11, 1b.3-4.8c-9; hebreu 1.3-4.8c-9 Açò
Más detallesManual per a consultar la nova aplicació del rendiment acadèmic dels Graus a l ETSAV
Manual per a consultar la nova aplicació del rendiment acadèmic dels Graus a l ETSAV Versió: 1.0 Data: 19/01/2017 Elaborat: LlA-CC Gabinet Tècnic ETSAV INDEX Objectiu... 3 1. Rendiment global dels graus...
Más detallesCOM CREAR UN STORYBOARD AMB COMIC LIFE *
COM CREAR UN STORYBOARD AMB COMIC LIFE * Una de les parts més importants de crear un relat digital és tenir clara l estructura i definir els recursos narratius (fotos, gràfics, etc.). Per això, després
Más detallesUNITAT FUNCIONS D ÚS AVANÇAT
UNITAT FUNCIONS D ÚS AVANÇAT 5 Funcions d Informació i altres funcions d interès Les funcions d Informació s utilitzen per obtenir dades sobre les cel les, el seu contingut, la seva ubicació, si donen
Más detallesOrdinador 3... un cop d ull per dins!
Ordinador 3... un cop d ull per dins! FES UN TASTET, SENSE POR! Ara que el ratolí, el teclat, etc. no tenen cap secret per tu, descobrirem l ordinador per dins i com funciona. 1. Ja tens l ordinador obert,
Más detallesLes capes de la Terra
Les capes de la Terra Amb l ajuda d un projector fem un mapa de la Terra i després també fem un dibuix de les capes de la Terra. Les capes de la Terra Les capes de la Terra Ja teníem el model, però no
Más detallesCognoms i Nom: Examen parcial de Física - CORRENT CONTINU 3 d Octubre del 2013
Examen parcial de Física - COENT CONTINU Model Qüestions: 50% de l examen cada qüestió només hi ha una resposta correcta. Encercleu-la de manera clara. Puntuació: correcta = 1 punt, incorrecta = -0.25
Más detallesMatèria: MO41-FI2B2-Història de la Filosofia, Bloc 2 Torn:Matí Temps disponible: 60min. Centre:... Cognoms:... Nom:...DNI:...
Batxillerat: Curs 2015-2016 Visitant Oficial Convocatòria ordinària Semestre 1 Torn:Matí Temps disponible: 60min Centre:... Cognoms:... Nom:...DNI:... Normes generals per a la realització de la prova:
Más detallesFem un correu electrónic!! ( )
Fem un correu electrónic!! (E-mail) El correu electrònic es un dels serveis de Internet més antic i al mateix temps es un dels més populars i estesos perquè s utilitza en els àmbits d'oci i treball. Es
Más detallesEL CICLE DE L AIGUA. L evaporació és el fenomen pel qual l aigua passa d estat líquid a
EL CICLE DE L AIGUA L aigua es mou contínuament pel nostre planeta i adopta diverses formes. La podem trobar en estat líquid al mar o als rius, en estat sòlid en forma de neu o gel a les muntanyes o també
Más detallesORACIÓ EN CAMÍ COMUNITARIA PENYASCOSA 2008
ORACIÓ COMUNITARIA PENYASCOSA 2008 EN CAMÍ 1 Caminant, no hi ha camí, es fa camí al caminar. Caminant, no hi ha camí, es fa camí al estimar. SALUTACIÓ Som caminants, peregrins per els camins del món. Caminant,
Más detallesOrdinador un cop d ull per fora i agafa el ratolí!
Ordinador 1.1... un cop d ull per fora i agafa el ratolí! SENSE POR! Un ordinador és com una caixa d eines... Segons el què necessitis, pots treure n diferents eines per fer moltes coses útils: Així que...
Más detallesTema 5: El sistema solar i l univers
Tema 5: El sistema solar i l univers Introducció Qué és una estrella? Una estrella és una esfera de gas molt calenta i brillant. Les estrelles produeixen la seva propia llum. Hi ha estrelles de moltes
Más detallesL ENTRENAMENT ESPORTIU
L ENTRENAMENT ESPORTIU Esquema 1.Concepte d entrenament 2.Lleis fonamentals Llei de Selye o síndrome general d adaptació Llei de Schultz o del llindar Deduccions de les lleis de Selye i Schultz 3.Principis
Más detallesLECTURA I COMPRENSIó: Pla Lector Sindbad el marí. GRAMÀTICA: l adjectiu i els seus graus. Els pronoms personals forts. Gènere dels adjectius
LECTURA I COMPRENSIó: Pla Lector Sindbad el marí. GRAMÀTICA: l adjectiu i els seus graus. Els pronoms personals forts. Gènere dels adjectius ORTOGRAFIA: accent diacrític i la contracció, apòstrof ESCRIPTURA:
Más detallesAquesta eina es treballa des de la banda de pestanyes Inserció, dins la barra d eines Il lustracions.
UNITAT ART AMB WORD 4 SmartArt Els gràfics SmartArt són elements gràfics que permeten comunicar informació visualment de forma molt clara. Inclouen diferents tipus de diagrames de processos, organigrames,
Más detallesHola hola hola hola hola Hola hola hola. Barcelona Activa. L agència de desenvolupament econòmic i local de l Ajuntament de Barcelona.
Barcelona Activa L agència de desenvolupament econòmic i local de l Ajuntament de Barcelona Gener 2017 Els nostres valors Igualtat d oportunitats i progrés social Cooperació dins l organització i amb d
Más detallesSOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE 55 Activitat 1 Dels nombres següents, indica quins són enters. a) 4 b) 0,25 c) 2 d) 3/5 e) 0 f) 1/2 g) 9 Els nombres enters són: 4, 2, 0 i 9. Activitat 2 Si la
Más detallesACTIVITATS. a) b) c) d) INS JÚLIA MINGUELL 2n Batxillerat. dv, 18 de març Alumne:
INS JÚLIA MINGUELL 2n Batxillerat Matemàtiques Tasca Continuada 4 «Matrius i Sistemes d equacions lineals» Alumne: dv, 18 de març 2016 LLIURAMENT: dm, 5 d abril 2016 NOTA: cal justificar matemàticament
Más detallesEn català llegim i parlem Iniciació a la lectura i la conversa en català
En català llegim i parlem Iniciació a la lectura i la conversa en català Preguntes de comprensió lectora Centre de Normalització Lingüística de Badalona i Sant Adrià Aquest document s ha adaptat a la nova
Más detallesIniciativa Legislativa Popular. per canviar la Llei de Dependència
Iniciativa Legislativa Popular per canviar la Llei de Dependència 1 Quin problema hi ha amb Llei de Dependència? La Llei de Dependència busca que les persones amb discapacitat i les persones molt grans
Más detallesINTERACCIÓ GRAVITATÒRIA
INTERACCIÓ GRAVITATÒRIA REPÀS FÓRMULES DE MOVIMENT MRU MRUA CAIGUDA LLIURE MRUA on MCU LLEIS DE KEPLER 1ª. Tots els planetes es mouen al voltant del sol seguint òrbites el líptiques. El Sol està a un dels
Más detallesPREPARACIÓ - La fitxa P4- núm. 1B s ha de treballar prèviament.
NOM DE L ACTIVITAT: Núm. de FITXA: OBJECTIUS: CONTINGUTS: P4 Núm. 1A i 1B Amb què em rento? - Que els nens/es facin un repàs dels objectes d higiene. - Relacionar els hàbits d higiene amb els objectes
Más detallesCOMPLETA LA FRASE AMB LA PARAULA QUE FALTA
COMPLETA LA FRASE AMB LA PARAULA QUE FALTA Material Creat en el Curs de la Montse Castells: http://phobos.xtec.cat/crp-osona/mod/resource/view.php?id=1425&subdir=/ CURS_MONTSE_CASTELLS EL CONILL DE LA
Más detallesObriu la vostra caixa i observeu tot el que hi ha dins. Sabríeu dir que és, tot això?
1 Obriu la vostra caixa i observeu tot el que hi ha dins. Sabríeu dir que és, tot això? A la vostra caixa s'ha colat un intrús... una eina que no es va fer servir a la Prehistòria, ni tampoc la van emprar
Más detallesAnna Sans, Helena Perez i Alícia Rosa. Projecte de 3r ESO 2n Quadrimestre CIÈNCIES NATURALS
Anna Sans, Helena Perez i Alícia Rosa Projecte de 3r ESO 2n Quadrimestre SERIAL KILLERS CIÈNCIES NATURALS A la vostra sèrie trobareu molts exemples de comportaments relacionats relacionats amb la salut.
Más detallesACTIVITATS D APRENENTATGE
ACTIVITATS D APRENENTATGE 21 Activitat 1 Segur que alguna vegada has fet servir una cullera metàl lica per remenar la sopa que tens al foc. Si no ho has fet mai, fes-ho ara i respon les preguntes següents:
Más detallesTema 4 (I) :Les fonts de la història
En aquest tema aprendràs que : Per conéixer el passat cal investigar a partir de les restes i els documents que es conserven. Els arqueòlegs i els historiadors són els encarregats d investigar les fonts
Más detallesQÜESTIONARI ALS ALUMNES DELEGATS DE L IES MIQUEL MARTÍ I POL
QÜESTIONARI ALS ALUMNES DELEGATS DE L IES MIQUEL MARTÍ I POL 1. Com definiries la matèria d educació física? 4 35 3 25 2 15 1 5 Queda bastant clar quina visió tenen els alumnes de la matèria d educació
Más detallesQuadern per a alumnes. EDUCACIÓ PRIMÀRIA 1r, 2n i 3r
Quadern per a alumnes EDUCACIÓ PRIMÀRIA 1r, 2n i 3r Índex Treball inicial i planificació a l aula Activitat de reflexió: 1. Per què anem a comprar? Activitat d informació: 2. On es pot anar a comprar?
Más detallesEXERCICI 6 PICASA PICASA.
EXERCICI 6 PICASA Es tracta de crear i compartir 3 àlbums online utilitzant Picasa Web Álbums i les 3 carpetes de fotos que trobaràs comprimides al costat de l exercici i que, abans de començar, descarregaràs
Más detalles