EFECTES NEUROPSIQUIÀTRICS DE

Documentos relacionados
Estudi dels factors associats a la recurrència del VHB i a la pèrdua de l'empelt post-trasplantament en una cohort de pacients trasplantats per VHB.

Per què és important el tractament en l hepatitis crònica C?

RESULTATS DEL TRACTAMENT DEL VHC AMB SIMEPREVIR MÉS DACLATASVIR EN PACIENTS AMB INSUFICIÈNCIA RENAL CRÒNICA

HEPACONTROL: Un programa que redueix el reingrés precoc i la mortalitat en la cirrosi descompensada

Present i futur del tractament dels pacients infectats pel VHC

Quantificació de HBsAg en pacients HBeAgnegatiu que reben anàlegs de nucleòs(t)ids per a predir la pèrdua del HBsAg

Actualització sobre seguretat dels medicaments d ús comú en atenció primària. Joan-Ramon Laporte

Actualització sobre seguretat dels medicaments d ús comú en atenció primària. Joan-Ramon Laporte

ATENCIÓ ESPECIALITZADA AMBULATÒRIA

Prescripció de benzodiazepines als ancians ingressats a la Unitat d Aguts de psiquiatria del PSSJD. Silvia Sibelo Natalia Pastrana Alba Ahicart

Situació actual de l accés vascular a Catalunya

Prevalença i fisiopatologia del restrenyiment funcional en ancians residents a la comunitat.

4º Curso de Formación sobre VIH y Hepatitis Qué es el VHC. Historia Natural VHC

Campanya de vacunació antigripal

PROVES RÀPIDES DE DETECCIÓ DEL VIH EN L ENTORN NO CLÍNIC 2013

Working Group

EL PACIENT AMB FUNCIÓ RENAL DISMINUÏDA

EFICÀCIA DEL SORAFENIB EN EL CÀNCER DIFERENCIAT DE LA TIROIDE REFRACTARI A RADIOIODE. EXPERIÈNCIA INICIAL EN UN CENTRE HOSPITALARI DE TERCER NIVELL.

Malalties cròniques, tractaments eterns? Com afrontem la retirada de fàrmacs al tractament de la demència, osteoporosi, dislipèmies, depressió...

AVALUACIÓ I TRACTAMENT DE LA URTICÀRIA

Parc Hospitalari Martí i Julià. Hospital Santa Caterina. Servei de Neurologia i Demències

Avenços en teràpia gènica per a l'hemofília B. Xavier Anguela, PhD

Introducció al Trasplantament Renal

TRACTAMENT DE L HEPATITIS C EN PACIENTS CONSUMIDORS DE DROGUES PER VIA PARENTERAL

Vigilància epidemiològica de la infecció pel VIH i la SIDA a Catalunya.

Abordatge tabac - cànnabis. MC. Pinet Psiquiatra Unitat Toxicomanies Servei de Psiquiatria

Varicel la i Herpes Zòster

EPIDEMILOGIA, ETIOPATOGÈNIA I PRESENTACIÓ CLÍNICA DE LES SÍNDROMES LIMFOPROLIFERATIVES POST TRASPLANT (SLPT)

UTILITAT DE L ÍNDEX TURMELL-BRAÇ COM A MARCADOR

Fins a quines xifres de colesterol LDL cal arribar?

Quina és la resposta al teu problema per ser mare? Dexeus MEDICINA DE LA REPRODUCCIÓ ESTUDI INTEGRAL DE FERTILITAT

Objetivos del grupo GHEVI. Estudio IRYS, y otras actividades.

Curs per residents M F i C Asociació Catalana de Diabetes. 11 de març 2009

CAPÍTOL 2. EL PHQ-9: DIAGNÒSTIC I MANEIG DE LA DEPRESSIÓ

Rutes Assistencials. Dra. Judit Llussà Amb la col laboració de:

Reunions: 12/06/08, 23/10/08 i 22/01/09 Accès a: pàgina de tuberculosi del

ATENCIÓ ESPECIALITZADA AMBULATÒRIA 2011

Campanya de vacunació antigripal

III Jornada de debat sobre eficàcia i seguretat en la utilització de medicaments

Vigilància epidemiològica de la infecció pel VIH i la SIDA a Catalunya.

27 Jornades catalanes sobre Hipertensió Arterial 21 Reunió de la Societat Catalana d Hipertensió Arterial Barcelona. 16 i 17 de Desembre de 2014

TRACTAMENT ENDOVASCULAR DEL VASOESPASME CEREBRAL ASSOCIAT A LA HEMORRÀGIA SUBARACNOIDEA ESPONTÀNIA: RESULTATS ANGIOGRÀFICS, CLÍNICS I SONOGRÀFICS.

El risc cardiovascular de la persona que té una diabetis

Què és l Estratègia de Seguretat i Salut Laboral?

Evolució de la complexitat assistencial en atenció sociosanitària d internament

S hereta el càncer de mama?

Tractament farmacològic de la malaltia d Alzheimer

OBESITAT I MORBI-MORTALITAT CÀRDIOVASCULAR; INSUFICIÈNCIA CARDIACA. Dra. E. Zamora. Gener 2012

VIH I SIDA DIFERÈNCIES ENTRE VIH I SIDA

CANVIS A L EPIDEMIOLOGIA DE LA CANDIDIASI. Esther Calbo Unitat de Control d Infecció Nosocomial

EXISTEIX ENCARA L ESTIGMA? Dra. Mª Jose Sánchez i Ibañez Grup Salut Mental CAMFiC Lleida, 20 de maig de 2012

Com puc saber si tinc risc de tenir un càncer?

Fisioteràpia. HUSJR. Farmacologia. FMCS. URV

Resultats funcionals de les fractures quirúrgiques del cap del radi. Estudi retrospectiu.

Efectivitat de l electroestimulació analgèsica en el tractament del dolor produït per el síndrome de la fuetada cervical

Impacte de la infecció per Clostridium difficile en els pacients immunodeprimits

Patologia i abordatge terapèutic de pacients atesos al Servei d Urgències

Preoperative estimated glomerular filtration rate and the risk of major adverse cardiovascular and cerebrovascular events in non-cardiac surgery

Resultats de l enquesta XVIII Setmana. Sense Fum. Miniatura.

OBSERVATORI DE SALUT MENTAL DE CATALUNYA (OSAMCAT)

Clotilde Morales Coca Especialista en Medicina Interna Unitat de Risc Vascular

ATENCIÓ HOSPITALÀRIA

Revisió bibliogràfica lipidologia Laia Matas Pericas Unitat de Risc Vascular Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

Nutrició i hàbits de vida saludables. Carla Estany Dietista-Nutricionista Fundació de Lluita contra la Sida Hospital Germans Trias i Pujol (Badalona)

Títol del treball: Conèixer la necessitat d'implantació d'una Trajectòria Clínica per a pacients fràgils amb ICC/ MPOC en atenció domiciliària

Actualització de la bibliografia en. Circulació Pulmonar. Joan Albert Barberà Servei de Pneumologia Hospital Clínic de Barcelona

A propòsit d un cas. Ruper Oliveró Soldevila Resident de 3r any de Cardiologia Hospital del Mar

ABORDATGE ACTUAL DEL LIMFOMA EN EL PACIENT GERIÀTRIC. Dra. Esther Plensa i Alberca Servei Hematologia Hospital de Mataró

Enquesta Uro-Oncològica 2016

Monitoratge del VIH, VHC i de les conductes de risc associades en UDVP reclutats en Centres de Reducció de Danys en Catalunya

Cirurgia colo-rectal a la vellesa

PAPER DE LES UNITATS DE VIGILÀNCIA EPIDEMIOLÓGICA A L ÀMBIT COSTA DE PONENT

SESSIÓ BIBLIOGRÀFICA. Efectes de l activitat física en les hospitalitzacions en pacients amb MPOC

Què ès un Ictus? Com l evitem? Cures a tenir en compte si tenim un Ictus. EDUCACIÓ SANITÀRIA Sra. Silvia Olivares, infermera

Actualitzacions/ Revisions en el tractament del tabaquisme

Isabel Comerma Coma Curs ABBEL Maig 2016

Epidemiologia de les Infeccions de transmissió sexual

REFORMA FISCAL CAIB d octubre de 2014

Més enllà del bloqueig del sistema renina angiotensina en el pacient diabètic: canvi de paradigma? IECA / ARA.

CIRCUITS DE SALUT: CAMINA I FES SALUT

COST-EFECTIVITAT DE LES ESTATINES

ATENCIÓ URGENT HOSPITALÀRIA RESULTATS PER CENTRE: Fundació Sant Hospital UP00732

III CURS SOBRE ASMA. ABORDATGE MULTIDISCIPLINAR DE L ASMA: des de l atenció primària fins a l especialista.

RELACIÓ ENTRE ELS NIVELLS DE TSH PRE- QUIRÚRGICS I EL RESULTAT DE LA CITOLOGIA EN L ESTUDI DEL NÒDUL TIROÏDAL. ANÀLISI DE 249 CASOS

BLOC 2: OSTEOPOROSI PER FÀRMACS. INCOMPLIMENT DANIEL MARTÍNEZ L AGUNA MF CAP SANT MARTÍ. GDT OP CAMFIC. GREMPAL IDIAP JORDI GOL

Mercè Almirall Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida XX JORNADES DE LA SOCIETAT DE MALALTIES INFECCIOSES

Presentació 4t informe Central de Resultats: Àmbit hospitalari

La vulnerabilitat a desenvolupar psicosi vista des del Trastorn Esquizotípic de la Personalitat: Estudi del continuum entre Salut i Esquizofrènia

Josep M Badia, Marta Píriz, Evelyn Shaw E, Rosa Escofet, Enric Limón, Domenico Fraccalvieri, Miquel Pujol. Grup d Infecció en Cirurgia General, VINCat

DESCRIPCIÓ BREU DE L ATENCIÓ PAL LIATIVA A LA COMARCA DELS PORTS

Pla d enquestes Hospital Odontològic Universitat de Barcelona Hospital Podològic Universitat de Barcelona

Enquesta de salut de Catalunya de juny de 2018

LLista de espera en Cirurgia General i Digestiva

Experiència d implantació d un sistema de notificació i investigació d accidents

Els costos de la diabetis mellitus tipus 2 a Catalunya. L estudi econtroldm

Marina Roca Monsó Març 2015

UN ANY MÉS CSIF PARTICIPA EN ELS ACTES DEL DIA INTERNACIONAL CONTRA EL CÀNCER DE MAMA

Cures Pal liatives Pediàtriques: Un dret dels infants. Un deure de tots.

FOTOGRAFIA DE LES PERSONES MAJORS QUALITAT DE VIDA ENVELIMENT ACTIU. Objectius PERFIL SOCIODEMOGRÀFIC. Com ens veim?

Transcripción:

EFECTES NEUROPSIQUIÀTRICS DE L INTERFERÓ PEGILAT ALFA EN EL TRACTAMENT DE L HEPATITIS C DE PACIENTS CO-INFECTATS PEL VIH Marta Martin-Subero 1, Antoni Jou 2, Carmina R. Fumaz 2, Anna Salas 2, M. Eulalia Lorán 1, Cristina Tural 2, Crisanto Díez- Quevedo 1,2 1 Unitat de Psiquiatria 2 Unitat VIH, Fundació Lluita contra la SIDA Hospital Universitari Germans Trias i Pujol; Badalona

INTRODUCCIÓ

PREVALENÇA MUNDIAL DEL VHC EN PACIENTS AMB INFECCIÓ PEL VIH EE.UU. 30% Espanya 50% Europa 33% Asia 26% Sherman et al. Antiviral Ther 2000; 5(Suppl 1):64 65 Lauer & Walker. N Engl J Med 2001; 345:41 45 Strader DB. Clin Infect Dis 2005;41 Suppl 1:S7 S13

CO-INFECCIÓ VIH-VHC El VIH accelera les fases clíniques de la malaltia hepàtica Redueix el temps fins a l aparició de cirrosi. La malatia hepàtica és actualment la principal causa de mort entre pacients VIH. Co-infecció pel VHC Augmenta el risc d hepatotoxicitat relacionada amb fàrmacs antirretrovirals. Redueix la resposta dels CD4+ al tractament amb antirretrovirals. Sherman et al. Antiviral Ther 2000; 5 (Suppl. 1):64 65 Lauer & Walker. N Engl J Med 2001; 345:41 45 Soriano et al. XIII International AIDS Conference, 2000; Abstract ThOrB655 Braitstein et al. 2nd IAS Conference on HIV Pathogenesis and Treatment, 2003; Abstract 214

ADHERÈNCIA I CO-INFECCIÓ VIH-VHC Malaltia psiquiátrica Drogadicció Efectes adversos - - - Factors socials Exclusió del tractament - Adherènci a Adherència

OBJECTIUS

Valorar l impacte dels possibles efectes adversos psiquiàtrics dels tractaments anti-vhc en la població co-infectada VIH-VHC.

MÈTODE

Revisió d històries clíniques de tots els pacients VIH que van rebre tractament pel VHC amb interferó pegilat alfa i ribavirina entre gener del 2000 i desembre del 2011. Estudi retrospectiu longitudinal. Unitat VIH d un hospital terciari. Equip multidisciplinari.

RESULTATS

DESCRIPCIÓ DE LA MOSTRA 293 tractaments en 269 pacients. Exclusions 10 pacients amb interferó no pegilat 9 pacients dades incompletes Total de 274 tractaments en 250 pacients 70,4% homes 41,9 anys d edat mitja 74,1% genotips 1 / 4 Antecedents psiquiàtrics 35,0% depressió major 35,8% abús/dependència OH 70,1% dependència opiacis 89,1% qualsevol dels anteriors Tractaments basals 16,1% antidepressius 16,4% benzodiazepines 11,3% metadona

DEPRESSIÓ INDUÏDA PER INTERFERÓ 46,0 % dels pacients pateixen una depressió induïda per interferó. Apareix a la setmana 12. 49.2% inicien tractament antidepressiu (69% en total). 54.8% inicien tractament amb benzodiazepines.

FACTORS DE RISC DE LA DEPRESSIÓ INDUÏDA PER INTERFERÓ -I Depressió induïda per interferó NO N=148 SÍ N=126 IC 95% multivariada (regressió logística binària) Homes 114 (77.0%) 79 (62.7%) 0.864-2.959 Edat (anys) 42.61 (6.36) 41.10 (5.93) 0.914-1.007 Genotip 1 / 4 2 / 3 Antecedents psiquiàtrics Depressió major Abús/dependència d alcohol Dependència d opiacis Tractaments basals Benzodiazepines Metadona Antidepressius 108 (73.0%) 40 (27.0%) 31 (20.9%) 59 (39.9%) 104 (70.3%) 19 (12.8%) 18 (12.2%) 19 (12.8%) 95 (75.4%) 31 (24.6%) 65 (51.6%) 39 (31.0%) 88 (69.8%) 26 (20.6%) 13 (10.3%) 25 (19.8%) 0.632-2.177 0.133-0.474 1 0.872-2.981 0.408-1.425 0.150-1.028 0.164-5.950 0.599-3.516 1 P<0.001

FACTORS DE RISC DE LA DEPRESSIÓ INDUÏDA PER INTERFERÓ -II Depressió induïda per interferó NO N=148 SÍ N=126 IC 95% multivariada (regressió logística binària) Tipus d interferó PegINF alfa 2a PegINF alfa 2b 107 (72.3%) 41 (27.7%) 98 (77.8%) 28 (22.2%) 0.195-2.123 Dosi d interferó (mg/setmana) PegINF alfa 2a PegINF alfa 2b Dosi de ribavirina (mg/dia) Duració del tractament (setmanes) 184.21 (19.09) 105.61 (21.91) 1025.85 (248.03) 188.57 (28.25) 92.86 (13.57) 1046.03 (281.89) 0.988-1.013 0.999-1.001 33.34 (17.26) 35.23 (15.47) 0.991-1.026

CONSEQÜÈNCIES DE LA DEPRESSIÓ INDUÏDA PER INTERFERÓ Depressió induïda per interferó IC 95% univariada NO N=148 SÍ N=126 Abandonaments per efectes adversos Total Per depressió Per altres efectes psiquiàtrics Per efectes mèdics Altres 31 (20.9%) 0 (0.0%) 3 (2.0%) 24 (16.2%) 4 (2.7%) 29 (23.0%) 15 (11.9%) 3 (2.4%) 9 (7.1%) 2 (1.6%) 0.282-1.251 --- 0.269-7.205 0.167-0.971 1 0.118-3.814 Reducció dosi d interferó per efectes adversos Resposta virològica sostinguda Total Genotips 1 / 4 Genotips 2 / 3 17 (11.5%) 27 (21.4%) 1.086 4.069 1 53 (35.8%) 27 (25.0%) 26 (65.0%) 51 (40.5%) 31 (32.6%) 20 (64.5%) 0.747-1.988 0.789-2.678 0.367-2.613 1 P<0.05

CONCLUSIONS

Durant el tractament amb interferó pegilat alfa, la depressió va ser un efecte secundari freqüent, desenvolupant-la el 46% dels pacients VIH-VHC i requerint de la instauració d un tractament antidepressiu en 69% dels casos. L antecedent de depressió major s observà com a factor de risc independent per a la depressió induïda per interferó. La depressió induïda per interferó no va tenir un impacte en l adherència al tractament anti-vhc. Si bé, es va relacionar amb més reduccions de la dosi d interferó; aquestes no van tenir cap repercussió en el resultat final del tractament (resposta virològica sostinguda). Per tant, el tractament amb interferó pegilat alfa i ribavirina en pacients coinfectats VIH-VHC és segur i eficaç si es realitza en unitats multidisciplinàries.

GRÀCIES PER L ATENCIÓ!