TEMA 2. LA FORMA JURÍDICA DE L EMPRESA



Documentos relacionados
CREACIÓN DE EMPRESAS. Sociedad Limitada Nueva Empresa (SLNE) CONSTITUCIÓN TELEMÁTICA

Empresa Iniciativa Empresarial. (Les Formes jurídiques de l empresa) -UNITAT 4-

Subdirecció General de Programes d Autoempresa Formes jurídiques d empresa

Concepto: Legislación:

FORMES JURÍDIQUES. Societat Limitada. Servei de Creació d'empreses. Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Girona

LA FISCALITAT ACTUAL APLICADA A L EMPRESA AGRÀRIA

EL TRANSPORT DE MERCADERIES

FORMES JURÍDIQUES Societat Anònima

Com constituir una empresa en 48 hores

LA SOCIEDAD LIMITADA NUEVA EMPRESA: NUEVA FÓRMULA SOCIETARIA PARA LA CONSTITUCIÓN DE PEQUEÑAS Y MEDIANAS EMPRESAS.

QUINES SÓN LES SOCIETATS DE CAPITAL?

Sociedad Limitada Nueva Empresa

Conceptos clave para entender las formas jurídicas. Estudio de las diferentes formas jurídicas

DIVISIBILITAT. Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7=

Jornada: 7 d octubre de 2013

CREACIÓ D UN GIMNÀS I CENTRE DE RELAXACIÓ A...

Manual de l usuari. Servei de Pèrits judicials i tercers per l Administració

PETICIÓ DE REGISTRE COL LEGIAL DE SOCIETAT PROFESSIONAL

Sociedades de Capital

Desaparició de la deducció per doble imposició de dividends

PRESENTACIÓ CAIXA D ENGINYERS

3. Clasificación de las empresas según su naturaleza jurídica

TEXTO DE AMPLIACIÓN: LAS SOCIEDADES CAPITALISTAS SOCIEDAD ANÓNIMA

Tema 1.- El concepto económico de empresa. Sus fines y funciones

Tema 2: L organització política de Catalunya

ORDENANZA SOBRE EL USO DE LA FACTURA ELECTRÓNICA EN EL AYUNTAMIENTO DE BRIHUEGA (B.O.P. de Guadalajara de 4 de diciembre de 2015).

1. CONFIGURAR LA PÀGINA

SOCIEDADES MERCANTILES.

CALENDARI 20 FISCAL 18 de l empresari

VALORACIÓ D EXISTÈNCIES / EXPLICACIONS COMPLEMENTÀRIES DE LES DONADES A CLASSE.

Registre de Societats Professionals d Advocats

FISCALITAT AGRÀRIA A PARTIR DE LA JUBILACIÓ

Districte universitari de Catalunya

8 Geometria analítica

FUNCIONAMENT DEL REGISTRE MUNICIPAL D ENTITATS CIUTADANES

REGISTRE D INTERESSOS SECCIÓ 2ª BÉNS PATRIMONIALS MEMBRES ELECTES. Nom i cognoms. Adreça electrònica Telèfon 1 Telèfon 2

MODIFICACIÓ DELS REQUISITS PER L APLICACIÓ DE REGLES D INVERSIÓ DEL SUBJECTE PASSIU

Empresa individual. Emprendedor de responsabilidad limitada. Comunidad de bienes. Sociedades colectivas. Sociedades comanditarias simples

Òrgans paritaris i col legiats de consulta i participació dels empleats públics en matèria de prevenció de riscos laborals

Dret mercantil (Grau de Relacions Laborals)

1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL

Empresa Iniciativa Empresarial. (Les Formes jurídiques de l empresa) -UNITAT 4-

ANNEX I INSTÀNCIA. Sr./Sra...amb DNI..., en qualitat de.. de l entitat..., i actuant en representació d aquesta,

RÈGIM JURÍDIC DE LA SOCIETAT COOPERATIVA (Llei 5/2015, del 15 de gener, de societats cooperatives d Andorra. - BOPA núm. 12 any 27 de l 11/02/2015)

LA SOCIEDAD ANÓNIMA EUROPEA

Iniciativa Legislativa Popular. per canviar la Llei de Dependència

SOCIEDAD COMANDITARIA POR

hola Hola hola hola Els Pactes de Socis Com evitar el futur conflicte entre socis Direcció Marta Lagarda Ruiz

Informació sobre la Rendició anual de comptes d entitats esportives davant del Consell Català de l Esport. Secció de suport a entitats

AJUNTAMENT DE GIRONA PRESSUPOSTOS PARTICIPATS DELS BARRIS 2018

RESOLUCIÓ D ATORGAMENT

a) Per als agents vinculats, siguen persones físiques o societats d agència, que en l article 22 s afirma:

ESTATUTOS DE LA COOPERATIVA FAST & DELICIOUS S.COOP.C.

01 08 Curs preparatori per Oposicions a l Escala Administrativa i Escala Auxiliar de Serveis. URV

Fundamentos de negocio Contabilidad > Evítate complicaciones cumpliendo con tus contribuciones > Elige el mejor régimen fiscal

Es important dir que, dos vectors, des del punt de vista matemàtic, són iguals quan els seus mòduls, sentits i direccions són equivalents.

Í N D E X. Cèdules Inspeccions. N. versió: 1.0. Pàg. 1 / 9

GUIA CAPITALITZACIÓ DE L ATUR

Mercat de Primavera. 3ª Edició BUTLLETÍ INFORMATIU /03/12 "ASSOCIACIÓ DE PARES I MARES D'ALUMNES DE L'ESCOLA IPSE" Número 12

Declaració de béns patrimonials Registre d interessos de l Ajuntament de L Hospitalet

NOVES MILLORES EN LA CARPETA DEL CIUTADÀ

Circular Informativa ASUNTO: LEGALIZACIÓN DE LIBROS OBLIGATORIOS DE LOS EMPRESARIOS Y CONSERVACIÓN DE DOCUMENTACIÓN

Agencia Tributaria PROYECTO DE ORDEN POR LA QUE SE APRUEBA EL MODELO 411 IMPUESTO SOBRE

ELS DIFERENTS MODELS DE GESTIÓ PÚBLICA DELS SERVEIS DEL CICLE DE L AIGUA

Ventajas e inconvenientes de las formas de empresa más habituales

MODIFICACIÓN DEL RÉGIMEN COMUNITARIO A LA SITUACIÓN DE RESIDENCIA Y TRABAJO POR CUENTA AJENA

PROJECTE DE LLEI DELS SERVEIS DE PAGAMENT I EL DINER ELECTRÒNIC. Andorra la Vella, 30 d agost de 2017

Annex I. Sol licitud d ajuda econòmica individual per a persones amb discapacitat a l àmbit d Eivissa per a l any 2017

INDICADORS BÀSICS. VI.f.1.4. Llicències de pesca recreativa en vigor

CICLES DE GRAU SUPERIOR

5.2. Si un centre pren aquesta decisió, serà d aplicació a tots els estudiants matriculats a l ensenyament pel qual es pren l acord.

Legalización de libros

Bonificació per causes socials (atur)

NORMA 7.19: PROTOCOL DE VAGA D ALUMNES. Decret 102/2010, de 3 d agost, d autonomia dels centres educatius.

1. Emplenar totes les dades de la persona que reclama, entenent que només pot reclamar qui ha comprat el producte o ha contractat el servei, és a dir:

SOCIEDAD POR ACCIONES SIMPLIFICADA

CIRCULAR 31/2014 RETENCIONS EN L IRPF

La rellevància dels valors que té la documentació de les empreses posa en relleu la importància de gestionar-la bé.

La justícia de tots i per tots Qui participa en l Administració de Justícia? El jurat popular El Consell General del Poder Judicial

Perquè Teoria de Sistemes

BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO BANC D ESPANYA

Estructura de la Ley. 100 artículos 8 Títulos 11 Disposiciones Adicionales, 8 D. Transitorias, 1 D. Derogatoria Única y 4 D.

ANNEX I. SOL LICITUD D'ACCÉS A L'ESPAI COWORKING DES MERCADAL ANEXO I. SOLICITUD DE ACCESO AL ESPACIO COWORKING DE ES MERCADAL

ESTATUTOS SOCIALES DE: CARTERA ALHAMAR, SICAV, S.A.

LA PROTECCIÓ DE LA PROPIA IMATGE

CERTIFICAT D ANTECEDENTS PENALS Tràmits i gestions

Marc societari de TMB. Febrer de 2016

Ponència de sòl no urbanitzable

La solució natural per tornar a somriure. Implants dentals. Per estètica, per seguretat, la solució òptima per a tots.

Ús de la plataforma de formació online Manual Alumne

Grupo 6. Kumar Cabrera María J. García Pablo Contreras Indira Morales Víctor Fuentes Dusney Rodríguez SAS

Exercici 1. Models de Rebut

L EXPERIÈNCIA I VALORACIÓ DE 10 ANYS DE LA LLEI

Transcripción:

TEMA 2. LA FORMA JURÍDICA DE L EMPRESA 2.1 Introducció a la Legislació Mercantil 1 2.2 La Forma Jurídica 2 2.3 Estudi de les Formes Jurídiques sense Personalitat Jurídica 4 2.3.1 L empresari individual 4 2.3.2 La comunitat de béns 4 2.3.3 La societat civil pública 4 2.4 Estudi de les Societats Mercantils 5 2.4.1 La societat col lectiva 5 2.4.2 La societat comanditària simple 5 2.4.3 La societat comanditària per accions 5 2.4.4 La societat de responsabilitat limitada 5 2.4.5 La societat anònima 7 2.4.6 Societats Laborals 8 2.4.7 Societat Cooperativa 9 2.4.8 Comparació SA-SL 9 2.4.9 La societat limitada de nova empresa 11 2.1 INTRODUCCIÓ A LA LEGISLACIÓ MERCANTIL El Dret Mercantil és la part del Dret que regula l activitat econòmica que desenvolupa un empresari mitjançant una organització d elements personals i reals, és a dir, l activitat econòmica que es realitza en una empresa. Així doncs, l objecte del Dret Mercantil és l activitat típica de les empreses. El Codi de Comerç és el marc legislatiu principal de les operacions mercantils a Espanya i es va actualitzar amb la Llei 19/1989, de 25 de juliol. Segons l article 50 d aquest text, en tot el que es refereix als contractes mercantils, els seus requisits, modificacions,extinció i capacitat dels contractants, l ordre d aplicació és: primes, el Codi de Comerç i les lleis especials i, si manquen, les normes i regles generals del Dret comú o Civil. No obstant això, el Codi de Comerç no conté tota la legislació mercantil, sinó que la major part de les disposicions mercantils es troben en les lleis especials, ja que l empresa i les seves activitats són canviants i evolucionen molt ràpidament. Aquestes normes especials són moltes i entre les més importants podem destacar: Llei de Patents i Marques; Llei General de la Publicitat; Llei de Societats de Responsabilitat Limitada... El Registre Mercantil és un organisme de l Estat que depèn del Ministeri de Justícia de la Direcció General dels Registres i del Notariat, i que té com a finalitat la publicitat oficial de les situacions jurídiques dels empresaris que hi estan inscrits, a més d altres funcions assignades per llei. Segons el reglament del Registre Mercantil, aquest té per objecte: - Inscriure les empreses en el moment de la seva constitució - Legalitzar els llibres de les empreses, nomenar experts auditors de comptes i dipositar i publicar els documents comptables. - Inscriure els apoderats anomenats per les empreses 1

El Registre Mercantil es divideix en Registres Territorials, un a cada capital de província, un a Ceuta i un altre a Melilla, i un Registre Central que reuneix la informació de tot l Estat. pàg 28 i següents. 2.2 LA FORMA JURÍDICA 2.2.1 Introducció i Concepte En el moment de constituir una empresa els propietaris i promotors hauran de decidir quina és la forma jurídica a que es volen acollir. La legislació mercantil preveu una sèrie de formats empresarials en tot un seguit de característiques pleestablertes (xifra minin de capital, nombre mínim i/o màxim de propietaris, tipus de responsabilitat dels propietaris, etc...) que són precisament les formes jurídiques. La llei atorga a determinades formes jurídiques una personalitat jurídica. La personalitat jurídica és un expedient tècnic, una entellèquia (o ficció) que crea la llei per tal de que una societat, en tant que persona jurídica, pugui ser titular de drets i obligacions de la mateixa manera que ho pot ser una persona física amb certes excepcions. 2.2.2 Aspectes a considerar a l hora de seleccionar la forma jurídica A continuació s indiquen alguns aspecte que s ha de tenir en consideració en el moment de decidir-se per la forma jurídica que adoptarà l empresa. 1. Tipus d activitat. L activitat que hagi d exercir l empresa pot condicionar l elecció de la forma jurídica en aquells casos en què la normativa aplicable estableixi una forma concreta. Així, les societats de crèdit hipotecari han d adoptar la forma de S.A. 2. Número de promotors. El número de persones que intervenguin en l activitat pot condicionar l elecció. Així, quan es tracti de cert número de propietaris, es aconsellable constituir una societat (tot i que certs tipus de societats admeten també variants unipersonals )- 3. Responsabilitat dels propietaris. Aquest és un aspecte molt important. La responsabilitat pot estar limitada al capital aportat (societats anònimes i limitades, entre d altres) o ser il limitada, afectant tant el patrimoni empresarial com el personal (empresari individual, societat civil, comunitat de béns...) 4. Necessitats econòmiques del projecte. En principi, les societats civils són de constitució més barata, ja que no és necessària la seva inscripció en el Registre Mercantil i, per tant, no han de passar pel notari. Endemés, no s exigeix un capital inicial mínim. Per altra banda, la Societat Limitada, l Anònima, les Societats Laborals i les Cooperatives de Treballs exigeixen escriptura notarial i un capital mínim inicial. No obstant, aquest desemborsament inicial pot compensar si el que es pretén és limitar la responsabilitat futura a aquesta xifra de capital i, per tant, protegir el patrimoni personal dels propietaris. 5. Aspectes fiscals. La diferència fonamental entre unes societats i altres es troba en la tributació a través de l IRPF en el cas d empresaris individuals, societats civils i comunitats de béns, o bé a través de l Impost de Societats en el cas de SL, SA, societats laborals i cooperatives. En el IRPF s aplica un tipus impositiu progressiu que es va 2

incrementant segons els beneficis, mentre que en l IS s aplica un tipus fixe que serà del 30% o 35% segons els beneficis obtinguts. Tipus d empresa Nº socis CAPITAL RESPONSABILITAT EMPRESARI 1 No existeix mínim inicial Il limitada INDIVIDUAL SOCIETAT CIVIL 2 o més No existeix mínim inicial Il limitada COMUNITAT DE BÉNS 2 o més No existeix mínim inicial Il limitada SOCIEDAD LIMITADA Mínim 1 SOCIEDAD ANÒNIMA Mínim 1 SOCIEDAD LIMITADA Mínim 3 LABORAL SOCIEDAD ANÒNIMA Mínim 3 LABORAL 3.006 Euros 60.101 Euros 3.006 Euros 60.101 Euros COOPERATIVA Mínim 3 1.803 Euros Limitada al capital aportat Limitada al capital aportat Limitada al capital aportat Limitada al capital aportat Limitada al capital aportat 2.2.3 Classificació de l empresa segons la seva forma jurídica Les empreses es poden classificar segons: nombre de propietaris si té o no personalitat jurídica el tipus de responsabilitat etc Nosaltres farem la classificació segons el tipus de personalitat jurídica que té l empresa. Empresa individual: Té personalitat física, és a dir, l empresa adquireix la mateixa personalitat que els seus propietaris. Són: Empresari individual Societat Civil Privada Comunitat de béns Empresa societat: Té personalitat jurídica, és a dir, l empresa adquireix una personalitat diferent a la dels seus propietaris. Són: Societat Civil Pública Societat Mercantil (Societat Col lectiva, Societat Comanditària Simple, Societat Comanditària per accions, Societat de Responsabilitat Limitada, S.A., Societat Laboral) Societat d interès social (Societat Cooperativa) pàg 44 3

2.3 ESTUDI DE LES FORMES JURÍDIQUES SENSE PERSONALITAT JURÍDICA 2.3.1 L empresari individual L empresari individual és una persona física que realitza, en nom propi i per mitjà d una empresa, una activitat comercial, industrial o professional. Per ser empresari cal: - Ser major d edat - Tenir plena disponibilitat dels béns propis. El propietari té el control total de l empresa, dirigeix personalment la gestió i respon dels deutes socials contrets amb tercers amb tot el seu patrimoni present i futur. És a dir, la responsabilitat de l empresari és il limitada. Per constituir aquest tipus d empresa no es necessari un capital mínim. La raó social, és a dir, el nom de l empresa, ha de ser el nom del titular. Els empresaris individuals tributen per mitjà de l Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF). 2.3.2 La comunitat de béns Contracte pel qual la propietat d una cosa o d un bé pertany de forma proindivisa a vàries persones. Característiques: 1. La comunitat de béns no té personalitat jurídica pròpia, es regeix pel codi de comerç en matèria mercantil i pel codi civil en materia de drets i olbigacions. 2. Mínim dos socis que tenen responsabilitat il limitada. 3. No s exigeix aportació mínima. 4. Per exercir l activitat cal un contracte privat on es detalli la naturalesa de les aportacions i el percentatge de participació de cada comuner en les pèrdues i guanys. 5. La comunitat es constituirà mitjançant escriptura publica quan s aportin béns immobles. És un contracte on dues o més persones s obliguen a posar en comú béns, diners o indústria mitjançant un contracte privat o públic (escriptura pública atorgada davant de notari). Té personalitat física i es regeix pel Codi de Comerç en matèria mercantil i pel Codi Civil en matèria de drets i obligacions. No hi ha límit mínim de capital per constituir la societat. Poden aportar-se només béns, però no poden aportar-se només diners o treball. Per constituir la societat és necessari un mínim de dos socis i la responsabilitat és il limitada, és a dir, s arrisca tot el patrimoni personal dels socis. Aquesta societat tributa per l IRPF. 2.3.3 La societat civil pública Aquesta societat té el mateix objectiu i les mateixes característiques que la societat civil privada, però els pactes entre els socis són públics i es constitueixen mitjançant escriptura pública atorgada davant de notari; això li dóna la personalitat jurídica que la diferencia de les societats civils privades. Com totes les societats amb personalitat jurídica, s ha d inscriure en el Registre Mercantil. 4

2.4 ESTUDI DE LES SOCIETATS MERCANTILS Aquesta societat està formada per diverses persones que reuneixen un fons patrimonial comú per col laborar en l explotació d una empresa, amb la finalitat d obtenir un benefici i participar en el repartiment dels guanys. Totes les societats mercantils han de formalitzar la seva constitució mitjançant escriptura pública i inscriure s en el Registre Mercantil. 2.4.1 La societat col lectiva En aquest tipus de societat les qualitats personals dels socis són determinants per al seu funcionament, ja que es tracta d una societat personalista (interessa la persona i no el capital). El nombre mínim de socis per constituir-la és de dos. Poden existir dos tipus de socis: - Capitalistes: aporten capital i treball - Industrials : només aporten treball Els socis responen dels deutes socials davant de terceres persones de manera personal, solidària (es pot exigir la totalitat dels deutes a cadascun dels socis) i il limitada (els socis responen dels deutes de la societat amb tots els seus béns personals). No hi ha un capital social mínim per constituir-la. Aquesta societat tributa per l Impost sobre Societats 2.4.2 La societat comanditària simple És una societat predominantment personalista on coexisteixen dos tipus de socis: Els socis col lectius, que intervenen directament en la gestió de la societat i responen de manera personal, solidaria i il limitada dels deutes socials. Els socis comanditaris, que realitzen una aportació econòmica ala societat i participen únicament dels resultats econòmics, sense intervenir en la gestió de l empresa. Per tant, tenen una responsabilitat davant de tercers limitada. El nombre mínim de socis és de dos, dels quals un ha de ser col lectiu i l altre comanditari. No hi ha mínim de capital social per constituir-la. La societat tributa per l Impost sobre Societats. 2.4.3 La societat comanditària per accions Aquest tipus de societat s inclou dins de les societats capitalistes, ja que per una part dels socis el capital té més importància que les característiques personals d aquests. Les seves característiques generals són pràcticament comunes amb les de la societat comanditària simple. Es diferencien en: - La participació dels socis comanditaris (que només aporten capital) està representada per accions, que són parts alíquotes (iguals) del capital. Per aquest motiu se ls aplica la normativa de les societats anònimes. - El nombre de socis comanditaris ha de ser de tres com a mínim i haver-hi almenys un soci col lectiu, el qual és el que s encarrega de la gestió de l empresa. - Aquesta societat tributa per l Impost sobre Societats. 2.4.4 La societat de responsabilitat limitada Les lleis que regulen la SL són: 5

Llei 2/1995 de 23 de març de Societats Limitades i Llei 7/2003 de Societat limitada Nova Empresa (SLNE) La SL és una societat mercantil constituïda per 1 o més socis, persones físiques o jurídiques que aporten un capital mínim de 3.005,06 dividit en participacions socials acumulables i indivisibles, no responent personalment dels deutes socials. La SRL constitueix una de les formes socials més utilitzades per les petites empreses, sobretot de caràcter familiar. La normativa és flexible i adaptada a las necessitats empresarials actuals que les regeix. La responsabilitat dels socis està limitada al capital aportat, és a dir, només responen dels deutes pel capital invertit. El capital social està dividit en participacions. Les participacions són parts iguals acumulables i indivisibles del capital. El capital mínim ha de ser de 3.005,06 i, en el moment de la constitució de la societat, ha d estar totalment subscrit i desemborsat, és a dir, es tracta d una fundació simultània, per la qual cosa no s admeten dividends passius (parts pendents de pagament). Les participacions no es poden representar en títols ni anotacions en compte i això dificulta la transmissió. Els títols són documents físics i les anotacions en compte són inscripcions comptables. Aquest tipus de societat s ha de constituir en escriptura pública entregada al Registre Mercantil abans de dos mesos de la constitució. En l escriptura pública s han d incloure els estatuts de la societat (són les regles pactades pels socis). La SRL és una societat de caràcter híbrid ja que hi conviuen elements personalistes i capitalistes ( interessa la persona i el capital invertit). Els beneficis de la societat es reparteixen en funció a les participacions. La transmissió del capital és segons el procediment previst en els Estatuts o procediment legal, és a dir, no és lliure. Les SL tenen 2 òrgans principals, que són: la Junta General d accionistes i els administradors. - Junta General: És la reunió dels socis en la qual es decideix sobre qüestions importants de l empresa. Hi ha 3 tipus de juntes: - Junta General Ordinària: Es reuneixen per censurar la gestió social, aprovar els comptes de l exercici anterior i resoldre sobre l aplicació del resultat. Ha de ser convocada pels administradors. - Junta Extraordinària: és qualsevol junta que no reuneix els requisits de l anterior. Ha de ser convocada pels administradors. - Junta Universal: s entendrà convocada i quedarà vàlidament constituïda per tractar qualsevol assumpte, sempre que hi sigui present tot el capital social i els assistents n acceptin per unanimitat la celebració. L administració de la societat es pot confiar a : Un únic administrador Un òrgan pluripersonal que poden actuar: Solidariament: Cadascun té facultats per actuar de forma independent Mancomunadament: Es prenen les decisions per unanimitat Consell d administració: les decisions es prenen per majoria absoluta. La raó social (denominació de la societat) pot ser objectiva o subjectiva. Si és objectiva, el nom de la societat pot fer referència a una o vàries activitats o ser de fantasia. Si és subjectiva, el nom de la societat es forma amb el nom i llinatge dels socis o d algun d ells però en aquest 6

darrer cas s han d afegir les paraules i Companyia o Cia. Després del nom s afegirà Societat de Responsabilitat Limitada, Societat Limitada o les sigles SRL o SL. Aquesta societat tributa per l impost sobre societats. Les participacions no cotitzen a mercats secundaris organitzats. L any 2003 es va aprovar la Llei de la Societat Limitada Nova Empresa (SLNE) per facilitar la creació de PIMES i la supervivència de les existents. L estatut de la SLNE té, entre altres, els següents objectius: - Que l empresa pugui constituir-se de manera senzilla i ràpida, en un terme de 48 hores. - Només podran constituir-la les persones físiques. - En el moment de la constitució, els socis no podran superar el nombre de 5. - Capital mínim 3.012 i màxim 120.202 - La denominació social es compondrà amb el nombre i dos llinatges d un dels socis més un còdig alfanumèric seguit de Societat Limitada Nova Empresa o SLNE - Les noves empreses tindran totes les seves dades en el Document Únic Electrònic (DUE) reduint els formularis a complimentar. - etc. 2.4.5 La societat anònima Les lleis que regulen la SA són: Real Decret 1564/1989 de 22 de desembre pel que s aprova el Text Refós de la Llei de SA Llei 2/1995 de 23 de març que aprova la creació de SA unipersonal. És una societat mercantil constituïda per 1 o més socis, persones físiques o jurídiques, que aporten un capital de 60.101,20 dividit en accions nominatives o al portador, acumulables i indivisibles, no responent personalment dels deutes socials. És el tipus de societat que s adapta millor a les necessitats de les grans empreses i mitjanes empreses. Empresarials actuals que les regeix. La normativa és flexible i adaptada a les necessitats La responsabilitat dels socis està limitada al capital aportat. El capital social de constitució mínim és de 60.101,20 dividit en accions nominatives o al portador. Aquest tipus de societat es pot crear mitjançant fundació simultània (es subscriuen totes les accions en el moment de la creació) o mitjançant fundació successiva(les accions es subscriuen de manera successiva). En el moment de la constitució, el capital ha d estar totalment subscrit i desemborsat almenys en un 25%. Les quantitats pendents de desembors s anomenen dividends passius i s abonen posteriorment, segons el que s hagi acordat. Les accions es representen en títols i anotacions en compte. Els títols són documents físics i les anotacions en compte són inscripcions comptables en les quals es consigna el nombre d accions que posseeix cada soci i les successives transmissions. Aquest darrer mètode evita el maneig físic dels títols sobretot en el cas que n hi hagi molts. Aquest tipus de societat s ha de constituir en escriptura pública entregada al Registre Mercantil abans de dos mesos de la constitució. En l escriptura pública s han d incloure els estatuts de la societat (són les regles pactades pels socis). Constitueix una societat purament capitalista, el capital és l únic element important, no interessa la condició personal dels socis. Els beneficis de la societat es reparteixen en funció de les accions. La transmissió de les accions és lliure un cop que la societat estigui inscrita en el Registre Mercantil Les SA tenen 2 òrgans principals, que són: la Junta General d accionistes i els administradors. 7

Junta General: És la reunió dels socis en la qual es decideix sobre qüestions importants de l empresa. Hi ha 3 tipus de juntes: Junta General Ordinària: Es reuneixen per censurar la gestió social, aprovar els comptes de l exercici anterior i resoldre sobre l aplicació del resultat. Ha de ser convocada pels administradors. Junta Extraordinària: és qualsevol junta que no reuneix els requisits de l anterior. Ha de ser convocada pels administradors. Junta Universal: s entendrà convocada i quedarà vàlidament constituïda per tractar qualsevol assumpte, sempre que hi sigui present tot el capital social i els assistents n acceptin per unanimitat la celebració. L administració de la societat es pot confiar a : Un únic administrador Un òrgan pluripersonal que poden actuar: Solidariament: Cadascun té facultats per actuar de forma independent Mancomunadament: Es prenen les decisions per unanimitat Consell d administració: les decisions es prenen per majoria absoluta. Però el Text Refòs de la Llei de la SA determina que quan l administració es confia conjuntament a més de dues persones, aquestes constituiran un Consell d Administració. La raó social (denominació de la societat) pot ser objectiva o subjectiva. Després del nom s afegirà : Societat Anònima o SA. Aquesta societat tributa per l Impost sobre Societats. Les accions poden cotitzar a mercats secundaris organitzats. Les accions es poden classificar en: - Segons els drets: Ordinàries: no tenen cap dret especial Privilegiades: tenen algun dret especial Segons la titularitat: Nominatives: es troba escrit el nom del propietari Al portador: el propietari és el qui la porta Segons el capital: Ordinàries: desemborsades mitjançant moneda Pròpies: desemborsades mitjançant espècies Alliberades: desemborsades amb càrrec a reserves (beneficis no distribuïts) 2.4.6 Societats Laborals És una societat anònima o de responsabilitat limitada en la qual la majoria del Capital social, almenys el 51% és propietat dels treballadors que hi presten serveis retribuïts de manera personal i directa, i la relació laboral dels quals és de caràcter indefinit. La responsabilitat dels socis està limitada al capital aportat. El capital social està dividit en accions nominatives o en participacions. Aquestes s han de subscriure i desemborsar almenys en un 25% de cada acció si es tracta d una societat anònima laboral, i el 100% si és tracta de responsabilitat limitada laboral; el capital no pot se inferior a 60.101,21 o 3.005,06 respectivament. Hi ha accions i participacions de dues classes: - Classe laboral: estan destinades als socis treballadors - Classe general: són propietat dels socis no treballadors, si n hi ha. 8

Les accions de les societats anònimes laborals han d estar representades per títols, no per anotacions en compte. Les societats laborals s han de formalitzar en escriptura pública i inscriure s en el Registre Mercantil; a més, prèviament han d estar inscrites en el Registre de Societats Laborals de la seva comunitat autònoma corresponent. 2.4.7 Societat Cooperativa És una associació de persones físiques o jurídiques, amb interessos i necessitats comunes, que desenvolupen una activitat empresarial determinada. Els resultats econòmica s imputen als socis en funció de l activitat cooperativa que realitzen. Existeixen legislacions específiques per a les Comunitats Autònomes que ho tenen previst en els seus Estatuts d Autonomia. Amés a més hi ha altres lleis amb caràcter general per tot l estat (Llei General de Cooperatives) que regulen en les Comunitats que no disposen de legislació específica. Les Illes Balears té la seva pròpia legislació de cooperatives. La cooperativa pot ser de primer grau i de segon grau o ulterior grau. A les Illes Balears, el la de primer grau, el nombre mínim de socis és de 3 i en la de segon grau el nombre mínim és de 2 cooperatives. La responsabilitat és limitada però els estatuts de la societat poden determinar una altra responsabilitat, que pot ser il limitada. El capital social mínim de cada cooperativa es fixa en els estatuts. A les Illes Balears el capital mínim és de 1.803 subscrit i desemborsat al 100 %. Els estatuts poden fixar un capital mínim superior. A les Illes Balears, les aportacions de cap soci poden superar 1/3 del Capital Social. Per adquirir personalitat jurídica, la societat ha de complir els següents requisits: redacció d escriptura de constitució i dels estatuts, atorgament de l escriptura davant de notari i inscripció en el Registre de Cooperatives. En la cooperativa hi ha 4 òrgans socials: - Assemblea General: és l òrgan suprem de decisió - Consell Rector: és l òrgan de govern, gestió i representació de la cooperativa. - Comitè de Recursos: és l organisme d apel lació i s encarrega de resoldre les reclamacions. - Interventors: la seva funció és la censura dels comptes anuals. En les cooperatives amb menys de 10 socis només pot haver 1 administrador Aquesta societat tributa per l Impost sobre societat. 2.4.8 Comparació SA-SL SOCIETAT DE RESPONSABILITAT LIMITADA SOCIETAT ANÒNIMA LEGISLACIÓ Llei 2/1995 de 23 de març de Societats Limitades Llei 7/2003 de Societat Limitada Nova Empresa RD 1564/1989 de 22 de desembre pel que s aprova el Text Refós de la Llei de SA Llei 2/1995 de 23 de març aprova la creació de SA unipersonals 9

DEFINICIÓ Societat Mercantil constituïda per 1 o més socis, persones físiques o jurídiques, que aporten un capital mínim de 3005,06 dividit en participacions socials acumulables i indivisibles, no responent personalment dels deutes socials. Es crea mitjançant escriptura pública. Societat Mercantil constituïda per 1 o més socis, persones físiques o jurídiques, que aporten un capital mínim de 60101,21 dividit en accions nominatives o al portador, acumulables i indivisibles, no responent personalment dels deutes socials. Es crea mitjançant escriptura pública. PERSONALITAT JURÍDICA Té Personalitat Jurídica Té Personalitat Jurídica CARÀCTER Híbrid, entre capitalista i personalista Capitalista ADEQUACIÓ Normativa flexible, especialment per a PIMEs (relatives dificultats de transmissió del CS) Normativa flexible, especialment per a mitjanes i grans empreses (facilitat de transmissió del CS) SOCIS 1 ó més Llei 2/1995 de 23 de Març (vigent des de l 1 de Juny de 1995) 1 ó més Llei 2/1995 de 23 de Març (vigent des de l 1 de Juny de 1995) RESPONSABILITAT Limitada Limitada CAPITAL SOCIAL Mínim de 3005 06. No hi ha màxim Mínim de 60101 21. No hi ha màxim DESEMBORSAMEN T DEL CAPITAL Subscrit i desemborsat al 100% Totalment subscrit. 25% desemborsat. BENEFICIS En funció de les participacions En funció de les accions FUNDACIÓ F. Simultània F. Successiva F. Simultània TRANSMISSIÓ DEL Procediment previst en els Estatus, o procediment Transmissió facilitada per llei. CAPITAL legal REPRESENTACIÓ Participacions: no representades en títols ni anotacions DEL CAPITAL en compte. Accions: representades en títols o anotacions en compte. GESTIÓ Explicar òrgans: Junta General i Administradors. Explicar òrgans: Junta General i Administradors. Consell Consell d Administració d Administració REQUISITS FORMALS Escritura pública entregada al Registre Mercantil abans de dos mesos de la constitució. Escritura pública entregada al Registre Mercantil abans de dos mesos de la constitució. RAÓ SOCIAL Pot ser objectiva o subjectiva Pot ser objectiva o subjectiva TRIBUTACIÓ Impost de Societats Impost de Societats FINANÇAMENT Opció d emissió d obligacions vetada Partipacions no poden cotitzar a mercats secundaris organitzats. Poden emetre emprèstits d obligacions. Accions poden cotitzar a mercats secundaris organitzats. 10

2.4.9 La societat limitada de nova empresa Ley 7/2003 de Sociedad Limitada Nueva Empresa, que entró en vigor el 1 de Junio de 2003 Real Decreto 682/2003, de 7 de junio, por el que se regula el sistema de tramitación telemática a que se refiere el artículo 134 y la disposición adicional octava de la Ley 2/1995, de 23 de marzo, de Sociedades de Responsabilidad Limitada Desde el 6 de Junio y a través del Documento Único Electrónico o DUE los emprendedores podrán constituir una sociedad limitada nueva empresa, para lo cual sólo tendrán, en virtud de esta regulación, que acudir a los puntos de asesoramiento e inicio de tramitación, en los que recibirán asesoramiento y en los cuales podrán iniciar la tramitación administrativa de su iniciativa empresarial. La sociedad limitada nueva empresa es una especialidad de la sociedad limitada, simplificada y adaptada al tamaño de las pequeñas empresas, para permitir su consolidación en los primeros años de andadura, ya que estos son los más complicados. Para este particular, se contemplan aplazamientos y diferimientos iniciales de impuestos y los órganos de gobierno están acomodados al funcionamiento de esta sociedad de pequeñas dimensión, siendo de fácil convocatoria. Los estatutos con carácter meramente orientativo que podrán ser utilizados para la constitución de las mencionadas sociedades han sido aprobados por el Ministerio de Justicia, y en ellos se establecen unos plazos mínimos de respuesta, por parte de notarios y registradores, de 24 horas, para la calificación y en su caso inscripción por parte del registro mercantil, y de otras 24 horas para la expedición de una copia autorizada de escritura por parte del notario. Con la Ley de Sociedad Limitada Nueva Empresa se abre la posibilidad de crear sociedades en un día, mediante un documento electrónico único y con una sola comparecencia ante el notario, quien inscribirá la escritura de constitución en el Registro Mercantil correspondiente al domicilio social mediante el uso de su firma electrónica. La reforma en la legislación mercantil tiene como objeto la simplificación de los trámites a la hora de constituir una pequeña y mediana empresa, las cuales tienen una vital trascendencia para la economía española, ya que son fundamentales para el desarrollo económico y para la creación de puestos de trabajo. El nuevo tipo social se denomina "Sociedad Limitada Nueva Empresa" y a ella se pueden acoger microempresas y autónomos. El proyecto Nueva Empresa se fundamenta en tres elementos: - El Centro de Información y Red de Creación de Empresas (CIRCE). - El Régimen Jurídico de la Nueva Empresa. - Sistema de contabilidad simplificado. La denominación social, se compondrá por el nombre y dos apellidos de uno de los socios más un código alfanumérico seguido de "Sociedad Limitada Nueva Empresa" o la siglas "SLNE". Como novedad destaca también la determinación del objeto social. La ley establece una serie de actividades generales y en los Estatutos se transcribirá literalmente la que en su caso corresponda. Este régimen de determinación del objeto se establece con el propósito de permitir una mayor fluidez de las actividades económicas, y de esta manera evitar las continuas modificaciones estatutarias, que son fruto del cambio constante que sufren las pequeñas empresas durante sus inicios. El capital social no deberá ser inferior a 3.012 euros ni mayor de 120.202 euros y sólo podrá ser suscrito por personas físicas. En su constitución no podrá tener más de 5 socios. Si la empresa está formada por un socio único, éste no podrá ser socio único de otra Sociedad Limitada Nueva Empresa. Los miembros del Órgano de Administración deberán tener la condición de socios. En caso de ser un órgano pluripersonal nunca adoptará la forma ni el régimen de funcionamiento de de un consejo de administración. Como consecuencia de diversas Recomendaciones Europeas sobre la mejora y simplificación de las condiciones y trámites para la creación de empresas, recientemente se ha publicado en el BOE la Ley 7/2003 de Sociedad Limitada Nueva Empresa, que entrará en vigor el próximo 1 de Junio. Se abre así la posibilidad de crear sociedades en un día, mediante un documento electrónico único y con una sola comparecencia ante el notario, quien inscribirá la escritura de constitución en el Registro Mercantil correspondiente al domicilio social mediante el uso de su firma electrónica. Pese a presentarse como una especialidad de la Sociedad de Responsabilidad Limitada, presenta frente a esta las siguientes diferencias: 1.- Requisitos de los Socios Sólo pueden ser socios de la sociedad Nueva Empresa las Personas Físicas 11

En su constitución no puede superarse el número de 5 socios. Sólo en el supuesto de transmisión posterior de participaciones puede superarse este número. No podrán constituir ni adquirir la condición de socio único de una Sociedad Nueva Empresa quienes ya ostenten la condición de socios únicos en otra sociedad de este tipo No será precisa la llevanza del libro registro de socios, acreditándose dicha condición mediante el documento público en el que se hubiere constituido la misma. 2.- Denominación de la Sociedad Estará formada por los dos apellidos y el nombre de uno de los socios fundadores seguidos de un código alfanumerico. Deberá figurar además la indicación "Sociedad Limitada Nueva Empresa" o su abreviatura "SLNE". Si con posterioridad, el socio cuyo nombre y apellidos figuran en la denominación social, pierde dicha condición, deberá modificarse la denominación de modo que esté formada por el nombre y apellidos de uno de los socios. 3.- Objeto Social Se permite que la sociedad tenga un objeto social amplio y genérico con el fin de evitar posteriores modificaciones estatutarias. Si se incluyese alguna actividad singular que diera lugar a una calificación negativa del Registrador, no se paralizará su inscripción, si no que se practicará sin dicha actividad, siempre que los socios lo consientan expresamente el propia escritura de constitución o con posterioriad a ella. 4.- Capital Social El Capital Social mínimo será de 3.012 Euros y el máximo de 120.202 Euros. Sólo podrá desembolsarse mediante aportaciones dinerarias. Si con posterioridad los socios acuerdan aumentar el capital social por encima del límite máximo, en dicho acuerdo deberán establecer si optan por la transformación de la SLNE en cualquier otro tipo social o si continúan sus operaciones en forma de Sociedad de Responsabilidad Limitada. 5.- Constitución de la Sociedad Será decisivo el Documento Único Electrónico (DUE), en el que se incluirán todos los datos referentes a la sociedad Nueva Empresa y que podrá remitirse a través de técnicas electrónicas, informáticas y telemáticas una vez aprobado por el Consejo de Ministros. Se prevee además la creación de puntos de asesoramiento e inicio de tramitación (PAIT). Desde estos se podrá solicitar la reserva de denominaciones sociales y se prestarán servicios de información a Emprendedores. Para su constitución, se exige el otorgamiento de Escritura Pública y su Inscripción en el Registro Mercantil del domicilio. El notario que vaya a autorizar la escritura de constitución de la sociedad comprobará, de conformidad con la legislación registral, que no existe ninguna denominación social anterior idéntica a la de la sociedad que se pretende constituir. Una vez autorizada la escritura, la remitirá de manera inmediata, junto con el Documento Único Electrónico, a las Administraciones tributarias competentes... y remitirá la copia autorizada para su inscripción en el Registro Mercantil. El Registrador mercantil calificará e inscribirá, la escritura de constitución en un plazo máximo de 24 horas, contado a partir del momento del asiento de presentación y la inscripción se practicará en una sección especial creada a tal efecto. En el caso de que el registrador mercantil calificare negativamente el título presentado, lo hará saber al notario autorizante de la escritura de constitución y, en su caso, al representante que, a tal efecto, los socios fundadores hubieren designado en ella, dentro de las 24 horas siguientes a la presentación. Asimismo, lo notificará a las Administraciones tributarias competentes. Si la naturaleza de la falta apreciada permitiere, su subsanación de oficio por el notario y éste estuviere de acuerdo con la calificación, procederá a su subsanación en el plazo máximo de 24 horas, computado desde el momento de la notificación de la calificación del registrador mercantil. 6.- Modificaciones, Disoluciones y Transformaciones La sociedad Nueva Empresa sólo podrá modificar su denominación, su domicilio social y su capital social dentro de los límites señalados anteriormente. Se disolverá, entre otras causas, por consecuencia de pérdidas que dejen reducido el patrimonio contable a menos de la mitad del capital social durante al menos seis meses, a no ser que se restalezca el patrimonio contable en dicho plazo. Podrá transformarse en sociedad colectiva, civil, comanditaria, anónima, coopertiva y en agrupación de interés económico. Además podrá continuar sus operaciones en forma de sociedad de responsabilidad 12

limitada, para lo cual exigirá acuerdo de la Junta General y adaptación de sus estatutos a la Ley de las Sociedades Limitadas. 7.- Medidas Contables y Fiscales aplicables a la sociedad La contabilidad de la sociedad podrá llevarse de forma que, a través de un único registro, se permita el cumplimiento de las obligaciones que el ordenamiento jurídico impone en materia de información contable y fiscal. La Administración tributaria podrá conceder, previa solicitud, el aplazamiento o fraccionamiento de las cantidades derivadas de retenciones o ingresos a cuenta del Impuesto sobre la Renta de las Personas Físicas que se devenguen en el primer año desde su constitución y el aplazamiento de las deudas tributarias del Impuesto sobre Sociedades correspondientes a los dos primeros períodos impositivos concluidos desde su constitución. En este último caso, el ingreso de las deudas del primer y segundo períodos deberá realizarse a los 12 y seis meses, respectivamente, desde la finalización de los plazos para presentarla declaración-liquidación correspondiente a cada uno de dichos períodos. Además, la SLNE no tendrá la obligación de efectuar los pagos fraccionados a cuenta de las liquidaciones correspondientes a los dos primeros períodos impositivos concluidos desde su constitución. 13