La contaminació. Ecologia i Medi Ambient. ficha pedagógica

Documentos relacionados
Ciències del món contemporani. ELs recursos naturals: L ús que en fem. Febrer de 2010

Tema 8: Les forces i les màquines

Tema 5: Els ecosistemes

PREVENCIÓ I VALORITZACIÓ DE RESIDUS AMB LES MILLORS TÈCNIQUES DISPONIBLES. Barcelona, 7 de novembre de 2014

L ENERGIA mecànica, calorífica, elèctrica, lluminosa, química, nuclear

Disseny d una planta de tractament de purins amb producció de biogàs

AVALUACIÓ DE LA QUALITAT DE L AIRE DURANT EL DIA SENSE COTXES A LA CIUTAT DE BARCELONA. Agència de Salut Pública de Barcelona.

La nova directiva d emissions industrials El rol dels BREF en relació als límits d emissió de les autoritzacions ambientals

El cicle del carboni

TEMA 2: L ATMOSFERA I LA HIDROSFERA.

Tema 6 Cap a una gestió sostenible del planeta?

Es va GENERALITZAR gràcies a la seva ADAPTABILITAT com a FONT ENERGÈTICA per : Moure VEHICLES Capacitat de proporcionar COMBUSTIBLES GASOSOS I LÍQUIDS

QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 1 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA LES SUBSTÀNCIES PURES

Introducció a l energia

TEMA1: L ORGANITZACIÓ DEL NOSTRE COS

Eduard Trepat, Tècnic FMR Marc Costa, Tècnic FMR 5 de desembre de 2017, Barcelona

Activitats tema 4. ACTIVITAT 2. Indica les transformacions energètiques que es produeixen en cadascun dels aparells següents: elèctrica.

LES FUNCIONS VITALS: LA NUTRICIÓ VEGETAL

ALIMENTS I NUTRIENTS

TEMA 2 LA NUTRICIÓ DE LES PLANTES

LA MATÈRIA : ELS ESTATS FÍSICS

gasolina amb la UE-15 Març 2014

Un breu resum de teoria

EQUIPS DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL (EPI)

Tema 2: Els éssers vius

!Un recurs és qualsevol cosa que aconseguim de l entorn per a cobrir nostres necessitats, és un bé natural que té interès per l ésser humà.

LA CIÈNCIA I LA SALUD

12. AMPLIACIONS I MILLORES

Química i medi ambient. Dr. Èric Jover

Instrucció tècnica de prevenció i control de les emissions en instal lacions de combustió de biomassa

Citelum ibérica s.a. EXPERIèNCIES EN EL MANTENIMENT DE LEDS PER ENLLUMENAT PÚBLIC

AMPLIACIÓ DE L ILLA DE VIANANTS DE RUBÍ. Juliol 2017

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General de Qualitat Ambiental

Síndromes de sensibilització central Fibromiàlgia Síndrome de fatiga crònica Sensibilitat química múltiple Electrohipersensibilitat

Respon: - Quants anys fa que es va inventar el microscopi? Escriu el número en lletres... - Per a què serveix el microscopi?...

FÍSICA NUCLEAR. En tots els àtoms trobem: Càrrega. Massa. Protons +1, C 1,0071 1, Nucli. Neutrons - 1,0085 1,

Solucions individuals per al canvi climàtic

3. Els materials d us tècnic.

La certificació Starlight com a eina de desenvolupament turístic. Boí,

Enllaços intermoleculars

Tot el que ens envolta és matèria, però...

LA FUNCIÓ PRODUCTIVA I ELS COSTOS DE L EMPRESA

Classe 3. Tema 1. El sistema econòmic espanyol. Funció de producció: - Y = producció - RN = recursos naturals - L = treball - K = capital

#10 EL BON ÚS DE L'ENERGIA A CA NOSTRA L'ENERGIA ELÈCTRICA I EL GAS A LA LLAR

La contaminación. Ecología y Medio Ambiente. ficha pedagógica

ÍNDEX LA MATÈRIA... 2 MASSA I VOLUM DE SÒLIDS I LÍQUIDS... 4 LES SUBSTÀNCIES I LA MATÈRIA... 5 ELS ESTATS DE LES SUBSTÀNCIES... 6

SISTEMA D'INDICADORS GRÀFIQUES D'EVOLUCIÓ DELS VALORS

SISTEMA D'INDICADORS GRÀFIQUES D'EVOLUCIÓ DELS VALORS

SISTEMA D'INDICADORS GRÀFIQUES D'EVOLUCIÓ DELS VALORS

Recomanacions Ergonòmiques

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

VII.b.4.1. Energia primària i final per càpita a Menorca

Vacunes? Antoni Trilla. Departament de Salut Pública Universitat de Barcelona

TASCA 3: EL CREIXEMENT NATURAL DE LA POBLACIÓ

DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA

TEMA 10 ELS ÉSSERS VIUS I LA FUNCIONS DE RELACIÓ

Manual per a consultar la nova aplicació del rendiment acadèmic dels Graus a l ETSAV

LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS 1: La vida. Els nivells d'organització de la matèria.

El 55% dels desplaçaments dels residents (2,6 milions diaris) es fan amb vehicle privat

Absentisme Laboral. Hores no treballades Tercer trimestre de 2006 NOTA INFORMATIVA. Gabinet Tècnic Servei d Estudis i Estadístiques Desembre de 2006

Comparació de preus de l energia elèctrica amb Europa. Desembre 2013

Vostre llibre Tema 10. La llum (pàg )

1.1. Volem. places hoteleres. 1 Pàg Nombre % ,85 1,64 2,19 2,04 1,73 2,53

III WORKSHOP OLI D OLIVA Anàlisi sensorial: situació actual i nous reptes

Tema 1. La teoria cineticomolecular de la matèria PRIMERES LLEIS CIENTÍFIQUES DE LA QUÍMICA

Comparació de preus del natural amb Europa. Febrer 2014

El distintiu Cel nocturn de qualitat. Suport a la prevenció de la contaminació lumínica. Barcelona,

Valoració de l evolució matrícula d estudiants la UdL. Octubre 2015 Vicerectorat de Docència

Xarxa d Emissions Atmosfèriques de Catalunya.

!!!! " # $# % # ## &

DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA

Breu%guia%sobre%baixa%tensió%i%comunitats%de%veïns%

PLA D ACCIÓ B+S. Gremi de Garatges

Atur a Terrassa (abril de 2010)

Pla de Mobilitat Urbana de Barcelona PMU PROCÉS PARTICIPATIU

FÍSICA DEL MEDI AMBIENT 2. La radioactivitat

PROPOSTA DE TREBALL 3.1 INTERPRETACIÓ DE GRÀFICS

Ritmes Circadians. Dra. Maria Mercè Tor i Palau

Baròmetre de percepció i consum dels aliments ecològics 2012

LA QUALITAT DE L AIRE

Estats d agregació de la matèria MP02_TRANSPORT DE SÒLIDS I FLUIDS UF1_CONTROL I TRANSPORT DE LÍQUIDS A1.1_ESTATS D AGREGACIÓ DE LA MATÈRIA

1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL

Implantació d una flota elèctrica en Serveis Urbans

Adaptacions dels animals a la temperatura Guia didàctica

Física o química 2 La cera i el gel

S inicia un estudi sistemàtic i objectiu del comportament humà i de la societat.

La Noa va de càmping, quina llet ha de triar?

LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS 4: Les dissolucions i les dispersions col loïdals

Tema 4. Competència imperfecta. Monopoli i oligopoli

Perquè Teoria de Sistemes

Audiologia i Logopedia. La importància de la protecció auditiva

3. FUNCIONS DE RECERCA I REFERÈN- CIA

Tema 12. L oferta de la indústria i l equilibri competitiu. Montse Vilalta Microeconomia II Universitat de Barcelona

L EXPERIÈNCIA I VALORACIÓ DE 10 ANYS DE LA LLEI

2 ESO - Física i Química

LA GESTIÓ DE RESIDUS A CATALUNYA

Alimentació i nutrició familiar

4.1. Què és una ona? 4.2. Tipus d ones Magnituds característiques de les ones Ones estacionàries

TEMA 1: TAULA PERIÒDICA I ENLLAÇ QUÍMIC

Presència del cinema català en les plataformes de vídeo a la carta

Transcripción:

Ecologia i Medi Ambient PENSA és la introducció d un agent contaminant en un medi qualsevol; és a dir, qualsevol substància o forma d energia amb potencial per provocar danys al medi ambient. sabias que... 2009 HAAP Media Ltd té efectes nocius per a la salut. Molts estudis han demostrat enllaços entre la contaminació i els efectes per a la salut. Els augments en la contaminació de l aire s han relacionat amb la deterioració en la funció pulmonar i l augment dels atacs cardíacs. Nivells alts de contaminació atmosfèrica segons l Índex de Qualitat de l Aire de l Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units (EPA, per les seves sigles en anglès) perjudiquen directament les persones que pateixen asma i altres tipus de malalties pulmonars o cardíaques. La qualitat general de l aire ha millorat en els darrers 20 anys, però les zones urbanes són encara motiu de preocupació. La gent gran i els infants són especialment vulnerables als efectes de la contaminació de l aire. El nivell de risc depèn de diversos factors: 4 La quantitat de contaminació de l aire. 4 La quantitat d aire que respirem en un moment donat. 4 La salut general. És important que coneguis altres maneres menys directes en què les persones estan exposades als contaminants de l aire: 4 El consum de productes alimentaris contaminats amb substàncies tòxiques de l aire que s han dipositat allà on creixen. 4 Consum d aigua contaminada amb substàncies de l aire. 4 Ingestió de sòl contaminat. 4 Contacte amb sòl, pols o aigua contaminats.

INFORMACIONS D INTERÈS Es pot parlar de diferents tipus de contaminació segons la classificació que es faci: En relació amb el medi afectat es distingeix: Contaminació atmosfèrica L aire està unit a la vida. Sense aire no s hagués desenvolupat la nostra biosfera i no existiria l espècie humana. La vida dels éssers vius depèn de l aire: la seva absència, al igual de la d aigua i aliments, dificulta la vida. de l aire es produeix quan conté substàncies alienes a la seva composició en concentracions elevades que produeixen efectes nocius per a la salut humana i per als éssers vius en general, inclosos els microorganismes. Hi ha una classe de contaminació, produïda per l emanació de gasos durant l erupció d un volcà, als incendis forestals, processos de pol linització, tempestes de pols, etc. La utilització, cada vegada més, de carbó i hidrocarburs en processos de combustió ha augmentat dràsticament la contaminació. Les fonts d aquesta contaminació són principalment els productes resultants de processos de combustió convencional en activitats de transport, industrials, generació elèctrica i calefacció domèstica, l evaporació de dissolvents orgànics i les emissions d ozó., a més, pot arribar a zones allunyades del lloc on es localitza el nucli contaminant. UN CAS CONCRET: EL TRANSPORT El transport és un consumidor important d energia. De la font d energia utilitzada en depèn la nocivitat. Ja que es preveu l exhauriment de combustibles fòssils vers l any 2050, el transport mundial s enfronta al repte de modificar completament els seus sistemes abans d aquesta data. Durant els darrers anys els vehicles s han anat fent més nets a causa de regulacions ambientals més estrictes, a la incorporació de millors tecnologies i, sobretot, a un millor aprofitament del combustible. No obstant això, aquesta situació ha estat compensada amb escreix per l increment tant del nombre de vehicles com de l ús creixent anual de cadascun d aquests. El desenvolupament social i econòmic ha augmentat a tot el món la mobilitat de les persones. En general, això ha contribuït a la millora de la nostra qualitat de vida. Però també ha incrementat la nostra dependència dels derivats del petroli, la qual cosa produeix greus problemes de contaminació ambiental. 2

D altra banda, cal assenyalar les grans diferències entre un mitjà de transport i un altre. En viatges interurbans, el cotxe consumeix, en la relació viatger-quilòmetre, fins a tres vegades més que els mitjans de transport col lectius (tren i autocar). I en el medi urbà, el transport públic és fins a sis vegades més eficient que els turismes. Per totes aquestes raons, els ciutadans hem de prendre consciència de la importància que té utilitzar més els mitjans de transport més eficients (tren i autobús per a viatges interurbans i transport públic en el medi urbà). Cal saber que, fins i tot utilitzant el nostre cotxe privat, es poden assolir grans estalvis d energia i d emissions contaminants, solament amb un canvi d hàbits en la conducció (vegeu també la fitxa «Mitjans de transport»). Contaminació de l aigua És produïda per la presència de contaminants (rius, mars...). de l aigua es produeix principalment per l addició de substàncies a la seva composició habitual i quan s utilitza com a refrigerant en processos industrials (contaminació tèrmica). Els principals agents contaminants de l aigua són: 4 Les aigües residuals orgàniques (generades en la preparació d aliments, neteja personal, rentat amb detergents, etc.). 4 Les aigües residuals d origen industrial (utilització de l aigua com a primera matèria per elaborar nous productes o l ús com a mitjà directe o indirecte per moure màquines). 4 Les aigües residuals d origen agrícola (contenen productes químics utilitzats en l agricultura, així com residus d origen animal). Les substàncies contaminants de l aigua es poden classificar en: 4 Degradables: estan formades principalment per residus orgànics d origen domèstic, d origen industrial i de la ramaderia. Aquests residus constitueixen la base de l alimentació d alguns microorganismes i bacteris, per la qual cosa es poden eliminar de forma natural, sempre que l abocament no sobrepassi un límit. 4 No degradables: són contaminants que no es poden descompondre a causa dels microorganismes que viuen a l aigua. Tenen un origen industrial i són, sobretot, sals minerals i metalls pesats. Causen una gran toxicitat, tenen gust desagradable i són corrosius, i perjudiquen l espècie humana si s incorporen a la cadena alimentària. La majoria dels detergents contenen additius, com els fosfats, que són una de les principals causes d excés de fitoplàncton a l aigua; provoquen un creixement anòmal d algues, que en morir consu- 3

meixen l oxigen dissolt a l aigua i impedeixen el desenvolupament dels bacteris, dels peixos i de la resta de formes de vida. És important utilitzar els que siguin biodegradables. Els contaminants persistents, produïts sobretot per la indústria química que utilitza hidrocarburs clorats --que són presents, per exemple, en plaguicides--, constitueixen un dels principals problemes de la contaminació de l aigua. Tenen una vida molt llarga, per la qual cosa poden recórrer grans distàncies i estendre la contaminació. de l aigua afecta els animals, les plantes i l hombre, i constitueix un objecte de preocupació per a la indústria i l agricultura. És necessari l ús de depuradores i buscar mitjans que creïn mecanismes de recuperació de l aigua en els processos industrials, sempre que sigui possible (vegeu també la fitxa «de l aigua»). Contaminació del sòl El sòl constitueix el manteniment nutritiu de la vida de la Terra en general. És el suport de la majoria d éssers vius i el lloc on les plantes troben els elements essencials per al creixement i desenvolupament. S hi acumula l aigua que abasta plantes, animals i persones, i hi té lloc l evaporació de l aigua necessària per a l existència de l equilibri ecològic. es produeix, principalment, per activitats industrials (magatzems, abocaments il legals), abocament de residus sòlids urbans, productes fitosanitaris utilitzats en l agricultura (adobs i fertilitzants químics) i purines de les activitats ramaderes. Els plaguicides, productes utilitzats per combatre diferents plagues que afecten els cultius, constitueixen una de les fonts més preocupants de contaminació del sòl. L ús inadequat pot produir-hi resistència i obligar els agricultors a fer servir els plaguicides en majors dosis o bé més fortes. Els sòls més susceptibles de ser atacats són els rics en matèria orgànica, ja que tenen una capacitat més gran d absorció i emmagatzematge. Aquests residus tòxics s acumulen damunt del sòl i afecten els organismes que hi són presents, i en molts casos són absorbits per les plantes, que es converteixen en intermediàries per accedir a l organisme dels animals i éssers humans. A més, l aigua de pluja o reg els arrossega cap als cursos de rius i mars, i se n produeix la contaminació. Actualment, molts plaguicides, com el DDT, estan prohibits, i es promou la lluita biològica com a forma de combatre les plagues. 4 En relació amb la naturalesa del contaminant es distingeix: Contaminació química Un determinat compost químic s introdueix en el medi. 4

Contaminació tèrmica Emissió de fluids a elevada temperatura; es pot produir en cursos d aigua. L increment de la temperatura del medi disminueix la solubilitat de l oxigen a l aigua. Contaminació acústica El soroll és un conjunt de sons inharmònics la característica principal dels quals és que l ona acústica ni té un període ni una longitud d ona netament definits. El soroll expressa el deteriorament ambiental, no produeix efectes nocius en els cicles naturals però constitueix un greu problema per a la salut humana i per a algunes comunitats d animals. acústica és cada vegada més usual, especialment als grans nuclis de població. És deguda al soroll provocat per les activitats industrials, socials i del transport. Una exposició llarga a sorolls superiors a 100 decibels pot produir una pèrdua no recuperable de l oïda en les persones, mentre que per sota de 80 decibels no es produeix cap pertorbació. Dintre d aquest interval, els valors admissibles depenen del grau d exposició, ja que pot provocar malestar, irritabilitat o insomni. Contaminació lumínica Brillantor o resplendor de llum al cel nocturn produït per la reflexió i la difusió de la llum artificial en els gasos i en les partícules de l aire per l ús de lluminàries o excessos d il luminació, així com la intrusió de llum o de determinades longituds d ona de l espectre en llocs no desitjats. Contaminació o impacte visual Generalment d instal lacions industrials, edificis i infraestructures, consistent en l enlletgiment del medi. 4 En relació amb l extensió de la font es distingeix: Contaminació puntual Quan la font es localitza en un punt. Per exemple, les xemeneies d una fàbrica o el desguàs d una xarxa de clavegueram al riu. Contaminació lineal La que es produeix al llarg d una línia. Per exemple, la contaminació acústica i química pel trànsit d una autopista. 5

Contaminació difusa La que es produeix quan el contaminant arriba a l ambient de manera distribuïda, no localitzada. de sols i aqüífers pels fertilitzants i pesticides utilitzats en l agricultura és d aquest tipus. També és difusa la contaminació dels sols quan la pluja hi arrossega contaminants atmosfèrics, com passa amb la pluja àcida. QUÈ HI PUC FER, JO...? 4 Utilitzar el transport públic per a viatges mitjans i llargs i, per a viatges curts, millor anar a peu o amb bicicleta. 4 Podem classificar les escombraries: aquesta és una bona manera de reciclar i facilitar el reciclatge a gran escala, així com la disposició final de les escombraries. 4 Instar els organismes públics que decretin per llei el reciclatge. 4 No llençar escombraries al carrer. 4 Etc. 6