Apunts sobre... Les dones i les filosofies

Apunts sobre... Les dones i les filosofies

L exposició Les dones i les filosofies vol reflectir el pensament de les dones en el món occidental i trencar amb l absència femenina en aquest àmbit i també amb la idea d una sola filosofia. Utilitzar el plural té una doble intenció: suggerir la diversitat de dones i de perspectives filosòfiques. Les dones i les filosofies recull una mostra d algunes de les dones que al llarg de la història han fet aportacions en l àmbit del pensament i de la reflexió filosòfica i científica. Això inclou disciplines com l ètica, la sociologia, la política, la pedagogia o la psicologia. S ha de dir, però, que algunes d aquestes pensadores foren també dones d acció que van voler canviar el món, van crear escoles, formaren part d associacions i van participar en lluites revolucionàries. L EXPOSICIÓ RESPON A LA VOLUNTAT DE RESCATAR DE L OBLIT EL QUE HA ESTAT IGNORAT SISTEMÀTICAMENT: EL FET QUE LA REFLEXIÓ FILOSÒFICA HA ESTAT PRACTICADA PER AMBDÓS SEXES. AIXÍ, HEM FET UN ESFORÇ DE MEMÒRIA AMB UN TRIPLE OBJECTIU: FER JUSTÍCIA A LES DONES DEL PASSAT. OFERIR MODELS INTEL LECTUALS A LES DONES DEL PRESENT. CORREGIR LA MANCA DE RIGOR CIENTÍFIC DELS CONTINGUTS PEDAGÒGICS, ELS QUALS PATEIXEN ENCARA UN BIAIX ANDROCÈNTRIC.

SABÍEU QUE... Aspàsia de Milet fou professora de Sòcrates a l Atenes del segle v ac? Caterina d'alexandria va ser durant segles la patrona de la filosofia? La vida monacal va ser una de les poques vies d accés a la cultura per a les dones? Gràcies a Clara Campoamor les dones van votar per primera vegada el 1933 a la República Espanyola? Frederica Montseny va ser la primera dona ministra de l Estat espanyol i que, en el seu mandat durant el govern republicà, es va aprovar la llei d avortament i la de divorci? Christine de Pizan va ser la primera dona que de l escriptura en va fer una professió i va ser la primera autora d una utopia renaixentista l any 1405? Olympe de Gouges proclamà la Declaració dels Drets de la Dona i la Ciutadana l any 1791 i que va ser guillotinada per les seves idees? Passeigs per Londres i Unió obrera, de Flora Tristan, estan considerades com a precursores de les obres de Marx i Engels? María Zambrano va estudiar la relació entre filosofia i poesia? L obra de Simone de Beauvoir El segon sexe va ser qualificada en el seu temps d obra pornogràfica? Simone Weil va deixar de ser professora de filosofia per viure l experiència de ser una obrera a la fàbrica Renault? ANTOLOGIA DE PENSADORES 1. ASPÀSIA DE MILET (Milet, 470 ac-atenes, 410 ac) 2. CATERINA D ALEXANDRIA (Alexandria, 289-307) 3. HIPATIA D ALEXANDRIA (Alexandria, 370-415) 4. ROSWITA O HROSVITHA (Saxònia, 935-aprox. 975) 5. HELOÏSA DEL PARÀCLIT (París, 1101-Nogent-sur-Marne, 1164) 6. HILDEGARDA DE BINGEN (Bermersheim, 1098- Rupertsberg, 1179) 7. CHRISTINE DE PIZAN (Venècia, 1365-Poissy, 1431) 8. TERESA DE ÁVILA (Àvila, 1515-Alba de Tormes, 1582) 9. MARIE DE GOURNAY (París, 1566-1645) 10. Mme. de SÉVIGNÉ (París, 1626-Grignan, 1696) 11. OLYMPE DE GOUGES (Montauban, 1748-París, 1793) 12. MARY WOLLSTONECRAFT (Londres, 1759-1797) 13. FLORA TRISTAN (París, 1803-Bordeus, 1844) 14. CONCEPCIÓN ARENAL (El Ferrol, 1820-Vigo, 1893) 15. ROSA LUXEMBURG (Zamosc, Polònia, 1871-Berlín, 1919) 16. ROSA SENSAT (El Masnou, 1873-Barcelona 1961) 17. CLARA CAMPOAMOR (Madrid, 1888-Lausanne, 1972) 18. EDITH STEIN (Breslau, 1891-Auswitz, 1942) 19. FREDERICA MONTSENY (Madrid, 1905-Toulouse, 1994) 20. HANNAH ARENDT (Hannover, 1906-Nova York, 1975) 21. MARÍA ZAMBRANO (Vélez-Málaga, 1907-Madrid, 1991) 22. SIMONE DE BEAUVOIR (París, 1908-1986) 23. SIMONE WEIL (París, 1909-Londres, 1943) 24. MARIA AURÈLIA CAPMANY (Barcelona, 1918-1991)

Recull de pensaments de les filòsofes Així, doncs, digues el que veus i el que sents. No a la teva manera, ni a la d algun altre, sinó segons la voluntat d aquell que sap, veu i disposa totes les coses en el secret del seu misteri. Hildegarda, Scivias, aprèn els camins MÉS SUGGERIMENTS Cercar, investigar noves pistes filosòfiques pot portar-te a descobrir insospitats enigmes o a trobar una altra història... S ha dit que l actitud filosòfica consisteix a interrogar-se: T has preguntat per què no es coneixen les filòsofes? Per què no s esmenten a les aules? Per què no apareixen als llibres de text? Em preguntava quines podien ser les causes i les raons que impulsaven tants d homes, clergues o no, a parlar malament de les dones i a vituperar-ne la conducta, bé de paraula, bé en els seus tractats i els seus escrits [...] filòsofs, poetes i moralistes -i la llista seria ben llarga-, tots semblen parlar a l uníson per concloure que la dona és intrínsecament dolenta i inclinada al vici. Christine de Pizan, La ciutat de les dames L objectiu de tota associació política és la conservació dels drets naturals i imprescriptibles de la dona i de l home. Aquests drets són la llibertat, la propietat, la seguretat i, sobretot, la resistència a l opressió. Olympe de Gouges, Declaració dels Drets de la Dona i la Ciutadana, art. II ALLÒ QUE DIUEN ELLES MATEIXES... ARENAL, Concepción La mujer del porvenir. La mujer de su casa. Barcelona: Orbis, 1989. El visitador del preso. Madrid: Asociación de colaboradores con las presas, 1991. ARENDT, Hannah La condición humana. Barcelona: Paidós, 1996. Los orígenes del totalitarismo. Madrid: Taurus, 1974. L home més oprimit pot oprimir un altre ésser, que és la seva esposa. La dona és el proletari del mateix proletari. Flora Tristan, Unió obrera BEAUVOIR, Simone de El segundo sexo. Buenos Aires: Siglo XX, 1989. La vejez. Barcelona: Edhasa, 1989. CAMPOAMOR, Clara El voto femenino y yo. Mi pecado mortal. Barcelona: lasal, edicions de les dones, 1981. Sor Juana Inés de la Cruz. Madrid/Gijón: Júcar, 1983. CAPMANY, Maria Aurèlia La dona a Catalunya. Barcelona: Ed. 62, 1966. Odia el delito y compadece al delincuente. Concepción Arenal, Obras completas L absència de pensament és en realitat un factor important de l existència humana, estadísticament el més important de tots, i no només en la conducta d una majoria, sinó en la de tots. Hannah Arendt, Pensar, a La vida del espíritu HELOÏSA Cartas de Abelardo y Heloisa. Historia calamitatum. Mallorca: Hesperus, 1997. HILDEGARDA DE BINGEN Scivias: Conoce los caminos. Madrid: Trotta, 1999. LUXEMBURG, Rosa La Liga Spartakus. Barcelona: Anagrama, 1976. La crisis de la socialdemocracia. Barcelona: Anagrama, 1976. MONTSENY, Frederica Pasión y muerte de los españoles en Francia. La vida sólo precisa de la conciencia de ser vivida para constituir la más peligrosa y fantástica aventura que puede pensarse. María Zambrano, Hacia un saber sobre el alma Toulouse: Universo, 1950. Cent dies de la vida d una dona. Barcelona: Galba, 1977. PIZAN, Christine de La ciutat de les dames. Barcelona: Edicions de l Eixample, 1990. SENSAT, Rosa Vers l escola nova. Vic: Eumo, 1996. STEIN, Edith Estrellas amarillas. Madrid: De espiritualidad, 1992. No sóc persona que vulgui imposar la meva manera de viure a totes les dones; ans al contrari, milito per la seva llibertat: llibertat per a la maternitat, per a l anticoncepció, per a l avortament. Simone de Beauvoir, Resposta a algunes dones i a un home La llibertat és una conquesta a què l ésser humà arriba per mitjà de l educació i la cultura. Rosa Sensat, Vers l escola nova TERESA DE ÁVILA Las fundaciones. Las moradas. Madrid: Edaf, 1970. TRISTAN, Flora Peregrinaciones de una paria. Madrid: Istmo, 1986. Unión obrera. Barcelona: Fontamara, 1977. WEIL, Simone Reflexiones sobre las causas de la libertad y de la opresión social. Barcelona: Paidós, 1995. Escrits sobre la guerra. Alzira: Bromera, 1997. Cal aclarir que no és vell tothom que té vuitanta anys, ni jove tot el que en té quinze. L actitud pròpia del vell és la mandra davant tota possibilitat de canvi. L ordre al preu de la injustícia. Maria Aurèlia Capmany, Coses de teatre, a Dia sí, dia no WOLLSTONECRAFT, Mary Vindicación de los derechos de la mujer. Madrid: Tribuna feminista, 1977. ZAMBRANO, María Obra reunida. Madrid: Aguilar, 1969. Algunos lugares de la pintura. Madrid: Espasa Calpe, 1991. MÉS SOBRE ELLES... ALLÒ QUE ENS DIUEN D ELLES ALONSO, I., y BELINCHÓN, M. 1789-1793 La voz de las mujeres en la revolución francesa. Barcelona: lasal, edicions de les dones, 1981. ALIC, M. El legado de Hipatia. Madrid: Siglo XXI, 1991. ALCALDE, C. Federica Montseny. Palabra en rojo y negro. Barcelona: Argos Vergara, 1983. AUBET, M. J. Rosa Luxemburg y la cuestión nacional. Barcelona: Anagrama, 1977. BRUZZESE, M. i MARTINO, G. de. Las Filósofas. Madrid: Cátedra, 1996. CIRLOT, V., y GARÍ, B. La mirada interior. Madrid: Martínez Roca, 1999. GONZÁLEZ SUÁREZ, A. Aspasia. Madrid: Ediciones del Orto, 1997. MIRIBEL, E. de. Edith Stein. Madrid: Taurus, 1956. PERNAUD, R. Hildegarda de Bingen. Una conciencia inspirada del s. XII. Barcelona: Paidós, 1998. RODRÍGUEZ, R. M. Mujeres en la historia del pensamiento. Barcelona: Anthropos, 1997. ROSSI, R. Teresa de Ávila. Biografia de una escritora. Barcelona: Icaria, 1984. SOLANA DUESO, J. Aspasia de Mileto, testimonios y discursos. Barcelona: Anthropos, 1994. SOLSONA I PAIRÓ, N. Mujeres científicas de todos los tiempos. Madrid:Talasa, 1997. TOMALIN, C. Vida y muerte de Mary Wollstonecraft. Barcelona: Montesinos,1993. CINEMA, MÚSICA, TEATRE, CD-ROM Mª Luisa Bemberg. Yo, la peor de todas, 1990 (pel lícula sobre sor Juana Inés de la Cruz). Margarethe von Trotta. Rosa Luxemburg, 1986 (pel lícula). Else Lidegaard. Trobada amb Simone de Beauvoir, 1983 (documental). L. Berger i C. Mazea....de toda la vida, 1986 (documental sobre anarcosindicalistes espanyoles). Anne-Marie Miéville. Nous sommes tous encore ici, 1997 (pel lícula sobre Hannah Arendt). TV3, Converses (sobre Catalunya). 29-7-91 (entrevista a Maria Aurèlia Capmany). Hildegarda von Bingen. Ordo virtutum, (música, 1990, en CD) Canticles of ecstasy (música, 1994, en CD). Aristòfanes. Lisístrata, Les Assembleistes (teatre). Peter Hacks. Roswitha sueña, 1975 (teatre). Llinàs, C., Masó, A. Sánchez, M.J., Dones Filòsofes. Barcelona, ICE, UB, CD-ROM (en preparació).

EXPOSICIÓ LES DONES I LES FILOSOFIES Realitzadores: Conxa Llinàs, Anna Masó i M. José Sánchez Propietat de la Diputació de Barcelona. Oficina Tècnica del Pla d Igualtat. La petició s ha de fer des dels programes municipals per la promoció de les dones. Per itinerar preferentement per: Casals de dones. Les biblioteques de la Xarxa. Els instituts de segon ensenyament. Es pot preparar un treball previ de sensibilització a partir del material ressenyat. El període previst d itineració és de 15 dies. A la inauguració o a la cloenda s oferirà una taula rodona amb les autores. La petició s ha d adreçar a l Oficina Tècnica del Pla d Igualtat de la Diputació de Barcelona Reflexions en femení és una publicació bimestral de l Oficina Tècnica del Pla d Igualtat. Març del 2000 Per a més informació: Diputació de Barcelona Oficina Tècnica del Pla d Igualtat Passeig de Gràcia, 55, 5è 6a 08007 Barcelona Tel. 934 876 661 Fax 934 881 158 a/e: vinasbd@diba.es www.diba.es/dona Primera edició: març del 2000. Disseny gràfic: Pere Canals. Edició i producció: Institut d Edicions de la Diputació de Barcelona. DL: B-48901-99