1. DEFINICIÓ 2. NARRADOR 3. ESTRUCTURA 4. ESPAI 5. TEMPS 6. RITME NARRATIU

Documentos relacionados
Missatge en prosa destinat a un o diversos receptors a través s d un d

ACTIVITATS D ANTICIPACIÓ A LA LECTURA

C.3 A QUIN GÈNERE LITERARI PERTANY?

1. Continuïtat i ĺımit de funcions de vàries variables

5.- Quan fem un clic sobre Nou treball accedim a la següent finestra que ens permet definir els diferents aspectes del nou treball: Nom : Nom del

6. Voleibol. Avaluació: - Tipus: continua i criterial - Instruments: observació indirecta mitjançant llistes de control i taules.

UNITAT 2 ELS GEGANTS SÓN TOTS MALVATS

LES ORACIONS SUBORDINADES SUBSTANTIVES (Llibre, pàg. 354)

Guia para mascotas: Web de establecimientos. Presentació escrita - visual Treball Final de Grau Multimèdia Per: Ana Muñoz

AVALUACIÓ DE QUART D ESO

RONDO 3 X 1 AMB RECOLZAMENT (4 JUGADORS)

Els verbs: definicio i morfologia (persona, nombre, conjugacio verbal, mode indicatiu). Verbs regulars i irregular, auxiliars. Formes no personals.

Teresa Gregori Ricardo Alcántara

ALUMNES QUE HAN FET 1r ESO B MATEMÀTIQUES

La Noa va de càmping, quina llet ha de triar?

ACTA DE LA REUNIÓ DE LA PROFESSORA ESPECIALISTA DE LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA AMB ELS PROFESSORS DE SECUNDÀRIA

Comprensió lectora Quadern de preguntes

Els tres porquets. Contes per explicar al Petit Teatre d Ombres:

EL TREBALL DE LA COMPETÈNCIA COPMUNICATIVA A L INSTITUT DE BADIA DEL VALLÈS. Organització i grup impulsor. Charo Tomàs Núria Gres

PROPOSTA DIDÀCTICA. Eulàlia Canal La nena que només es va poder endur una cosa Dibuixos de Valentí Gubianas

FINAL. Per aprovar el curs cal aprovar les tres avaluacions, amb una nota igual o superior del 5.

Palabras para Julia. Palabras para Julia José Agustín Goytisolo ACTIVITAT: ENS POSEM A LA PELL DE... 3r ESO (Tutoria)

ATENA LECTURES DE FILOSOFIA

Unitat 3 DE SOL A SOL. En aquesta unitat...

Via alternativa per al traspàs d artefactes al SIC

El text narratiu El conte literari El text periodístic Els gèneres d opinió El resum

TEXTOS NARRATIUS LITERARIS

DOSSIER PER DONAR D ALTA CITA PRÈVIA A TRAVÉS D EVIA

Com funcionen les bicicletes?

On demana l àvia que escampen les seues cendres?

COM ÉS DE GRAN EL SOL?

Com participar en un fòrum

ACTIVITAT 2: ANALISIS SEMIÒTIC

ATENCIÓ HOSPITALÀRIA

CONSULTA DE L ESTAT DE FACTURES

Tema 5: El sistema solar i l univers

ATENCIÓ SOCIOSANITÀRIA

ELS VIATGES D ULISSES CASAL ESTIU VORAMAR

Catalonia in Venice. La Venezia che non si vede. La Venècia que no es veu.

Programació d una acció formativa

QUÈ EN PODEM DIR DE LES ROQUES?

1R DE PRIMÀRIA ESCOLA PÚBLICA ROCAFONDA

Recepció de documents electrònics Juliol 2012

TIPUS D ACTIVITAT GRÀFIC OBSERVACIONS

MECANISMES DE TRANSMISSIÓ DE MOVIMENT.

Sigui un carreró 1, d amplada A, que gira a l esquerra i connecta amb un altre carreró, que en direm 2, que és perpendicular al primer i té amplada a.

22a Mostra de Cinema d Animació Infantil

GUIÓ DEL TREBALL DE LECTURA

ATENCIÓ SOCIOSANITÀRIA

ACTIVITATS SOBRE LA LECTURA

LES LENTS. TEORIA I EXERCICIS (1)

Clic de sons i nombres

Manual per a consultar la nova aplicació del rendiment acadèmic dels Graus a l ETSAV

UNITAT REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE LES DADES

CARTES DE FRACCIONS. Materials pel Taller de Matemàtiques

INTRODUCCIÓ. Ser un vianant autònom

UD 3. Orientació en l espai i el temps

2 m. L = 3 m 42º 30º TREBALL I ENERGIA. 0,1 kg. 3,4 m. x 1 m. 0,2 m. k = 75 N/m. 1,2 m 60º

LA CAPUTXETA VERMELLA

Evolució del preu dels productes lactis a diferents supermercats de Barcelona. Informe setembre 2009

MATERIAL I SUGGERIMENTS PER A UNA TASCA PEDAGÒGICA

UNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ

EVOLUCIÓ DE LA VELOCITAT I LA FORÇA, EN FUNCIÓ DE L EDAT, L ESPORT I EL SEXE

Tema 12. L oferta de la indústria i l equilibri competitiu. Montse Vilalta Microeconomia II Universitat de Barcelona

Adaptacions dels animals a la temperatura Guia didàctica

Matemàtiques 1 - FIB

QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 1 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA LES SUBSTÀNCIES PURES

Manual Plataforma Clickedu Alumnes i Famílies

EL BÀSQUET 18 UNITAT

Tema 4 (I) :Les fonts de la història

UNITAT CREAR UNA BASE DE DADES AMB MS EXCEL

Definició L organigrama és la representació gràfica dels llocs de treball de l empresa i reflexa com es relacionen entre si.

Definició L organigrama és la representació gràfica dels llocs de treball de l empresa i reflexa com es relacionen entre si.

DOSSIER DE PREMSA PRESENTACIÓ DE LA SAMARRETA I L ACCIÓ DE L 11S 2016

Repte presencial 2. Comerç just per a tots

L EXPRESSIÓ CORPORAL

E0. Exercicis comentats.

PRESENTEN. El Lluís i el Senyor Kandinsky. Il. lustracions d Òscar Julve

DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA

1. Posa, al lloc corresponent del dibuix, indicant-les si cal amb una fletxa, les lletres corresponents als següents noms:

HUE. una eina per aprendre.

Iniciativa Legislativa Popular. per canviar la Llei de Dependència

Tema 1 L UNIVERS I EL SISTEMA SOLAR

Guia per a la construcció de webs de la Generalitat amb estil gencat responsiu

ANTONI TÀPIES. LES TEXTURES I ELS MATERIALS DE L ENTORN.

ATENCIÓ SOCIOSANITÀRIA

La xarxa. Una xarxa d ordinadors no és res més que una colla d ordinadors connectats entre si per tal que puguin intercanviar dades.

Quadern per a alumnes. EDUCACIÓ PRIMÀRIA 1r, 2n i 3r

INFLABLES

Forma de presentació genèrica fw_fp_distribuidora_imatge400x110_ 3columnes

APROFITAR PER FER TOTA MENA D ACTIVITATS FÍSIQUES:

MANUAL D ÚS EDITOR DE PROJECTES D ESCOLES + SOSTENIBLES

PROVA D APTITUD PERSONAL ACCÉS ALS GRAUS EDUCACIÓ INFANTIL I EDUCACIÓ PRIMÀRIA

VISITA AL MERCAT D IGUALADA

Títol: Lliçons Moodle, una bona eina per a l adaptació a l EEES. Exemple d una lliçó sobre teoria de la simetria en arquitectura.

1r nivell TÈCNIC D ESPORTS DE BASQUETBOL

Exercicis. Segles XVIII XIX - XX

Transcripción:

1. DEFINICIÓ 2. NARRADOR 3. ESTRUCTURA 4. ESPAI 5. TEMPS 6. RITME NARRATIU

La narració és el relat d uns fets, reals o ficticis, que es refereixen a un protagonista (personatge principal) i a uns personatges secundaris. La narració presenta una successió d accions, de fets que es resolen al final. Són narracions: una novel la, un conte curt, una llegenda, una rondalla, un dietari, una anècdota, un acudit. Les narracions tenen característiques estructurals, espacials i temporals.

El narrador és la figura, que per decisió de l autor, s encarrega d explicar la història. 1r pas decidir qui serà el narrador. El narrador implica el punt de vista: perspectiva des de la qual s explicaran els fets. El narrador pot ser: Extern o omniscient Intern o protagonista

El narrador extern o omniscient És un narrador en tercera persona (ell, ella). No participa en la història. És un narrador distant, dóna sensació de llunyania. Veu passar la història com una pel lícula. És un narrador que ho sap tot: fets, situacions, pensaments. El narrador intern o personatge És un narrador en primera persona (jo), és un personatge (protagonista). Explica la història des del seu punt vista, la seva versió dels fets, d una manera subjectiva. Dóna sensació de proximitat.

NARRADOR OMNISCIENT NARRADOR PROTAGONISTA Ho sap tot. Dóna sensació de llunyania perquè veu l acció des de fora. La narració és en tercera persona. La narració és objectiva perquè el narrador és neutral. El narrador és un personatge de la història. Dóna sensació de proximitat perquè és dins la història. Explica els fets des del seu punt de vista. La narració és subjectiva perquè està implicat, no és neutral.

Les narracions tenen una estructura, té tres parts. a. Plantejament b. Nus c. Desenllaç Aquesta estructura permet presentar els fets d una forma ordenada i fer que el lector no perdi el fil de la història. PLANTEJAMENT Presenta els personatges, els espais o ambients i el temps en què transcórrer la història. Hi ha força descripcions perquè el lector pugui imaginar-se perfectament el marc on passaran els fets, les accions, els personatges que hi intervindran.

NUS S hi explica el desenvolupament de la història en una successió d accions. S hi planteja una situació concreta que farà que els personatges reaccionin. Hi abunden les tècniques narratives del diàleg i l acció. DESENLLAÇ S hi narra la resolució del conflicte i el final de la narració. La descripció és la tècnica narrativa que hi predomina per explicar la situació final dels protagonistes.

En les narracions l espai és un element important. Els espais són els escenaris on es desenvoluparà tota la història. Els espais han d estar molt ben descrits per tal que el lector pugui imaginar-los. Els espais poden ser Interiors o tancats: cuina, aula, biblioteca... Exteriors o oberts campament, jardí, pati...

Cal distingir dos tipus de temps en una narració: El temps intern o històric El temps narratiu o verbal EL TEMPS INTERN És el temps històric. El temps intern és l època en què transcórrer l acció època contemporània època medieval època prehistòrica època futura

EL TEMPS NARRATIU És el temps verbal que hi predomina: Poden ser en passat, en present i en futur. Les històries en temps passat fan sensació de fet llunyà, tancat. Mentre que els temps present fan sensació de real, de proximitat amb el lector, d immediatesa.

Hi ha dos tipus de ritmes, segons allò que vol transmetre l autor: El ritme ràpid El ritme lent RITME RÀPID Si l autor vol transmetre acció, dinamisme, rapidesa, l autor fa servir verbs de moviment: córrer, anar, fugir, avançar, pujar, baixar, anar, volar, perseguir... Al text hi passaran moltes coses i es llegirà amb gran rapidesa; donant, així, sensació de molta acció.

RITME LENT Si l autor vol transmetre un fet més pausat, més tranquil farà servir verbs estàtics com ser, estar, mirar, observar, haver-hi, veure, suposar, pensar, rumiar... Farà ús de la tècnica narrativa de la descripció on sembla que el temps s atura i fa la lectura més lenta.