TREBALL DE RECERCA SOBRE LA HISTÒRIA DEL CANVI CLIMÀTIC: DE KYOTO A COPENHAGUEN. Projecte CHANGE BY ART

Documentos relacionados
GRÀFICS DE DESPESES FAMILIARS

EVOLUCIÓ DE LA VELOCITAT I LA FORÇA, EN FUNCIÓ DE L EDAT, L ESPORT I EL SEXE

Solucions individuals per al canvi climàtic

L avaluació PISA a Catalunya. 25 de març de 2011

gasolina amb la UE-15 Març 2014

QÜESTIONARI ALS ALUMNES DELEGATS DE L IES MIQUEL MARTÍ I POL

Índex de desenvolupament humà Catalunya segueix entre el grup de països d alt nivell de desenvolupament humà

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

Manual per a consultar la nova aplicació del rendiment acadèmic dels Graus a l ETSAV

DEFINICIÓ La Unió Europea és una unió política i econòmica del 28 Estats membres que es troben principalment a Europa. Té una superficie de

Citelum ibérica s.a. EXPERIèNCIES EN EL MANTENIMENT DE LEDS PER ENLLUMENAT PÚBLIC

Utilització de l energia solar fotovoltàica en l abastiment de l energia

Comparació de preus del natural amb Europa. Febrer 2014

Atur a Terrassa (abril de 2010)

DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA

L índex de desenvolupament humà l any Catalunya es troba en el grup de països d alt nivell de desenvolupament humà

Estratègies metodològiques a la Formació Professional

ESPECIAL LABORATORI TURISME ESTIMACIÓ DEL PIB TURÍSTIC EN LES MARQUES I COMARQUES DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA

La Noa va de càmping, quina llet ha de triar?

Cristina Aguilar Riera 3r d E.S.O C Desdoblament d experimentals

Com és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4

MÍNIM COMÚ MULTIPLE m.c.m

Comparació de preus de l energia elèctrica amb la UE-15 al Juny 2015

Valoració de l evolució matrícula d estudiants la UdL. Octubre 2015 Vicerectorat de Docència

Tecnologies Mediambientals i Sostenibilitat

COMBINAR CORRESPONDÈNCIA AMB WORD 2000

PISA 2009: avaluació de les desigualtats educatives a Catalunya

Comparació de preus de l energia elèctrica amb Europa. Desembre 2013

Indicadors sobre Desigualtat

LA FOTOSÍNTESIS. No hem arribat a cap conclusió.

GUIÓ DE L ACTIVITAT ELS AMICS D UN NÚMERO. Material: Multicubs, llapis de colors, fulls quadriculats

Anna Sans, Helena Perez i Alícia Rosa. Projecte de 3r ESO 2n Quadrimestre CIÈNCIES NATURALS

Comparativa de les dades energètiques de la nostra comunitat amb les de l Estat i amb les dels països de la Unió Europea.

Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 6 PAU 2008 QÜESTIONS

TEMA 2: Múltiples i Divisors

Catalunya té ciutadans que resideixen a l estranger habitualment. França, Argentina i Andorra són els països amb més residents

Eines necessàries per treballar per projectes

ELS EXPERIMENTS I LES LLEIS DE. Noor Benghanou Kouiyed MENDEL

MUS Nous criteris gestió CD a la Web de residències v. 1.0

La Marató de l Energia Jornada de presentació de la #setmanaenergia 2018

1. Heu d'executar Gimp i obrir la imatge a la qual voleu aplicar l'efecte pop art.

COM ÉS DE GRAN EL SOL?

PROPOSTA DE TREBALL 3.1 INTERPRETACIÓ DE GRÀFICS

Tema 12. L oferta de la indústria i l equilibri competitiu. Montse Vilalta Microeconomia II Universitat de Barcelona

Tema 2: L economia europea

DOSSIER DE PREMSA PRESENTACIÓ DE LA SAMARRETA I L ACCIÓ DE L 11S 2016

Resultats de PISA 2012 a Catalunya. Departament d'ensenyament

GUIA PRÀCTICA DE TELEFORMACIÓ

Resultats de l estudi sobre el moviment turístic a partir de dades mòbils reals. Girona, Temps de Flors 2016

Pla per a la Inclusió Social

EINA PLANIFICACIÓ TORNS DE GUÀRDIES (PTG) Col legi Oficial de Farmacèutics de la Província de Tarragona

Ciutadans i ciutadanes com tu!

GUIA DIDÀCTICA TIERRA. Cinema i educació.

La Terra i el Sistema Solar Seguim la Lluna Full de l alumnat

S hereta el càncer de mama?

ACTIVITAT 4: COM PODEM CONÈIXER EL MÓN? De dades estadístiques la humanitat en té des de fa aproximadament una mica més de 200anys.

Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 5 PAU 2005 QÜESTIONS

La Lluna, el nostre satèl lit

22 de novembre de 2016

PRESENTACIÓ SLIPSHEET DATA: 03/03/2017 INSTAL LACIÓ SLIPSHEET

LA BIBLIOTECA DE L AULA QUADERN D EQUIP

Evolució del preu dels productes lactis a diferents supermercats de Barcelona. Informe setembre 2009

Introducció als nombres enters

EL MANTENIMENT DE L OCUPACIÓ EN ELS CONTRACTES DE TARIFA PLANA I TARIFA REDUÏDA.

Aproximar un nombre decimal consisteix a reduir-lo a un altre nombre decimal exacte el valor del qual sigui molt pròxim al seu.

Comprensió lectora Quadern de preguntes

Fotografia del suport aïllant que subjecte el fil conductor: Suports aïllants que em van deixar el Seminari de Física i Química de l Institut.

Perquè Teoria de Sistemes

ERASMUS+ for TRAINEESHIPS Mobilitat Erasmus+ per Pràctiques a Europa

Utilitza el teu poder

Ciències del món contemporani. ELs recursos naturals: L ús que en fem. Febrer de 2010

Tema 4. Competència imperfecta. Monopoli i oligopoli

Tot el que ens envolta és matèria, però...

1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL

Taules de Contingut automàtiques

Pla de mesura de Satisfacció als Clients Resultats d enquestes als metges de urgències Catlab (FHSJDM,HUMT i CST)

Iniciativa Legislativa Popular. per canviar la Llei de Dependència

Tema 4. Competència imperfecta. Monopoli i oligopoli

Tema 1: TRIGONOMETRIA

l enquesta de l Observatori

PROCÉS PARTICIPATIU SOBRE LA FUSIÓ DE LA XCT I LA XVAC: NOM I MISSIÓ

CARTES DE FRACCIONS. Materials pel Taller de Matemàtiques

Segona prova parcial de Fonaments de Química. Grau de Biologia i Dobles Titulacions 7/1/2016. NOM i COGNOMS... GG... GM... DNI...

Tema 1. MOVIMENT ÍNDEX

AVALUACIÓ DE QUART D ESO

TEMA 2: Múltiples i Divisors. Activitats. 25 NO és múltiple de 3 perquè no hi ha cap nombre que multiplicat per 3 ens doni 25

En la taula següent hi ha la informació que apareix en un envàs de cereals.

INTRODUCCIÓ 4. LA CÀRREGA ELÈCTRICA

La governabilitat metropolitana a Europa i l Amèrica del Nord

DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA

Presència del cinema català en les plataformes de vídeo a la carta

B.11 ELS PRINCIPALS CERCADORS D INTERNET

BREU DE DADES (15) LA POBLACIÓ DEL MÓN JULIOL 2012

8. DESTIL LACIÓ I CÀLCUL DEL GRAU D'ALCOHOL DEL VI. 8.1 Càlcul del grau d alcohol del vi per ebullició

Vides compartides: amb quina et quedes?

INTRODUCCIÓ. Ser un vianant autònom

Pla de Promoció (PPR-EEBE)

Barcelona Activa Iniciativa emprenedora. Informes en profunditat. Benchmarking. Barcelona Activa SAU SPM,

RÚBRICA PER A L AVALUACIÓ DEL TFG PER PART DE LES PERSONES QUE FORMEN PART DEL TRIBUNAL Grau en Pedagogia

Transcripción:

TREBALL DE RECERCA SOBRE LA HISTÒRIA DEL CANVI CLIMÀTIC: DE KYOTO A COPENHAGUEN. Projecte CHANGE BY ART Nom : Gemma Colell Testagorda Curs: 1r Batxillerat A 2009/10 CIÈNCIES PER AL MÓN CONTEMPORÀNI

ÍNDEX INFORME 1. Què és el Protocol de Kyoto? 2. Què proposa? 3. Per a què són les conferències sobre el canvi climàtic? 4. Evolució que han patit les negociacions 5. Països o personatges que sobresurten 6. Quin ha estat el resultat de la darrera cimera a Copenhaguen? 7. Opinió personal -Bibliografia o webgrafia HISTÒRIA EN FORMAT CÒMIC

1. Què és el Protocol de Kyoto? El protocol de Kyoto és un acord internacional assumit el 1997 en l'àmbit de Nacions Unides que tracta de frenar el canvi climàtic, amb unes exigències molt estrictes. La convenció va entrar en vigor el 1994. El protocol de Kyoto representa ser un conveni internacional, que pensa i intenta prevenir el canvi climàtic sota la protecció de l'onu de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, signat el 2002 per la Unió Europea, tot seguit té un objectiu que els països industrialitzats redueixin les emissions un 8% per sota del volum del 1990, ja que els que estan en vies de desenvolupament no tenen cap restricció. 2. Què proposa? Un dels seus objectius és contenir les emissions dels gasos que acceleren l'escalfament global i fins la data ha estat ratificat per 163 països. Aquest acord ha estat imposat per 39 països que es consideren desenvolupats. En la següent taula surten els objectius i metes per la reducció d'emissions per els països de la Unió Europea, amb la finalitat d'aconseguir aquesta reducció global pel 8%. El seu objectiu principal, és lluitar contra els efectes del canvi climàtic. Segons les xifres de la ONU, es preveu que la temperatura mitjana de la superfície del planeta augmenti entre 1,4 i 5,8 ºC d'aquí al 2100, encara que els hiverns siguin més freds i violents. D'això ho anomenem escalfament global.

3.Per a què són les conferències sobre el canvi climàtic? Són xerrades per a buscar solucions al Canvi Climàtic, un problema que afecta globalment a tot el món, en aquest fet, o guanyem tots o perdem tots, i per això ens hem de posar d'acord. Com més països estiguem al cas d'aquest problema i ens hi involucrem millor, i aquestes conferències són perquè els ciutadans, pobles, països, veiem els problemes que causa i el que hem de fer per habitar-los. 4. Evolució que han patit les negociacions Van quedar pendents un seguit de qüestions després de l'adopció del Protocol. En aquests deia els punts bàsics del seu funcionament i el sistema que s'havia de complir. Uns 84 països van firmar el Protocol, però molts es resistien a donar el pas de ratificar-lo i fer que el Protocol de Kyoto entrés en vigor, abans de tenir una idea clara sobre les normes del tractat. Per això, comença una ronda nova amb negociacions que especifiquen les normes del Protocol. 5.Països o personatges que sobresurten L'Unió Europea, com agent especialment actiu en la concreció del Protocol, es va comprometre a reduir les seves emissions totals, i a cada país se li va destinar un marge diferent en funció de diverses variables econòmiques i mediambientals: Alemanya (-21%), Àustria (-13%), Bèlgica (-7,5%), Dinamarca (-21%), Itàlia (-6,5%), Luxemburg (-28%), Països Baixos (-6%), Regne Unit (-12,5%), Finlàndia (-2,6%), França (-1,9%), Espanya (+15%), Grècia (+25%), Irlanda (+13%), Portugal (+27%) i Suècia (+4%).

6.Quin ha estat el resultat de la darrera cimera a Copenhaguen? A Copenhaguen el 2009, s'havia de negociar la continuació del Protocol de Kyoto, aquesta reunió la va organitzar la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic que organitza conferències des de 1995, i per reemplaçar els objectius del Protocol de Kyoto que acaba el 2012. Però finalment hi va haver moltes queixes: Els representants de la Xina es van declarar satisfets per l'acord però Nicolas Sarkozy, que s'havia compromès per a arribar a un acord, va dir El text que tenim no es perfecte. Brasil estava desil lusionat, Barack Obama li va estar bé el tractat, però pensa que les negociacions podrien ser més ambicioses. Generalment molts països, van criticar la falta de resultats, criticant a EE.UU i a Xina per no haver arribat a un acord que limiti les emissions de carboni. 7.Opinió personal Penso que aquest tractat va ser una gran idea, i si l'apliquessin bé, podria donar bons resultats, ja que aquests països tan desenvolupats, haurien de prendre unes mesures per a reduir duran aquests últims anys les seves emissions. Està bé perquè aquest tractat obliga a reduir l'ús d'energies que contaminen i que produeixen la majoria dels gasos hivernacle. Penso que aquest pacte és ideal perquè els països es comprometin i alhora procurin no contaminar més. Però si els ciutadans no ajuden ni s ho prenen com a una mesura més per a reduir els gasos de l'efecte hivernacle, sinó estem junts no fem la força. -Bibliografia o webgrafia http://erenovable.com/2006/06/18/el-protocolo-de-kyoto/ http://elclimanoestaenvenda.wordpress.com/2010/01/08/conferencia-mundial-delspobles-sobre-el-canvi-climatic-els-drets-de-la-mare-terra/ http://unfccc.int/portal_espanol/essential_background/feeling_the_heat/items/3304.php

http://copenhagen2009.blogspot.com/2008/05/en-el-cambio-climtico-es-la-tierra-la.html