UNITAT VII: EL MERCAT DE FACTORS

UNITAT VII: EL MERCAT DE FACTORS

EL MERCAT DE FACTORS Són aquells mercats en els quals es demanden i s ofereixen els factors productius: terra, treball i capital Ja sabem que els factors productius són aquells que es necessiten per produir. Evidentment les empreses no tenen aquests factors, per això acudeixen al mercat per adquirir-los.

EL MERCAT DE FACTORS Igual que passava en el mercat de béns i serveis, els mercats de factors poden ser: De Competència Perfecta: ni oferents ni demandants tenen poder de mercat preu competitiu, el + baix possible que pot oferir el mercat De Monopoli: qui tingui l exclusivitat d un factor productiu se n aprofitarà de la situació i aconseguirà vendre a preu més elevat. Perquè futbolistes i o cantants

PERQUÈ CANTANTS O FUTBOLISTES GUANYEN TANT???

... Perquè estan en situació de monopoli! No hi ha cap futbolista com Messi, ni cap cantant com Lady Gaga (en el sentit d exclusivitat d allò que fa) Hi ha una gran demanda del producte que ofereixen. Per tant cal estar en situació de monopoli i que hi hagi prou demanda per exercir el poder de mercat. La nostra demanda condiciona el seu poder! Què passaria si ningú veies el Barça??

LA DEMANDA DE FACTORS Diem que la demanda de factors és una demanda derivada Demanda derivada: la quantitat de demanda de factors depèn de la quantitat demandada del bé per a la producció del qual s utilitza aquest factor. És a dir...la demanda de recollidors de maduixes depèn de la demanda de maduixes. Lògica? Una empresa demanda factors quan per fabricar productes que després espera vendre.

EL PREU O RETRIBUCIÓ DELS FACTORS Evidentment els factors tenen un cost. Al que es paga per ells ho anomenem retribució. Si pels béns i serveis nosaltres pagàvem diners... Ara diem que el total d ingressos que reben els propietaris dels factors de producció és la renda Les retribucions dels factors els direm: - Per la terra: renda de la terra - Pel Capital: interès i beneficis - Pel treball: salari

ESQUEMA DELS FACTORS PRODUCTIUS 1. Recursos Naturals Oferta Demanda Renda de la terra 2. Capital i interès Oferta de capital Demanda de capital Rendiment del capital: interessos El mercat de capital 3. Treball Mercat de treball i salaris Oferta de treball Demanda de treball L equilibri i desequilibri en el mercat de treball

ELS RECURSOS NATURALS

ELS RECURSOS NATURALS Factor importantíssim per la producció Inclouen a més de la terra, les primeres matèries, minerals, energia solar, aigua,... que es poden utilitzar per la producció Aquests recursos no han d haver estat fets per l'ésser humà. Una diferència amb els altres factors productius: la quantitat de la que es disposa és constant...però la terra per a un ús en concret no és constant: abans se n utilitzava molta més per a cultiu

OFERTA DE RECURSOS NATURALS Quantitat de recursos naturals és limitada. Límit depèn de què es pugui reproduir o no. Per tant parlarem d oferta fixa (la que hi ha en la naturalesa) i per tant el preu de la terra (ens sentit ampli) depèn de la demanda. Penseu que no podem fer augmentar l oferta de petroli, diamants, coure...

DOS PROBLEMES SEGONS TIPOLOGIA DELS RECURSOS No renovables (petroli): s esgoten, no podem aconseguir més petroli fins d aquí a milions d anys!! Solucions: Substituir-ne la utilització per altres renovables Innovacions o nous productes Disminuir el consum Renovables (peixos): problema es sobreutilitzen Solució: rendiment sostenible (utilitzar sense que es reduixi la seva dotació)

DEMANDA RECURSOS NATURALS De què depèn? Preu dels recursos: Productivitat: més gran a major productivitat (si gràcies a ell es pot augmentar molt la producció + demanda)

EL CAPITAL

RENDA DE LA TERRA Preu d equilibri que assoleix en els mercats els recursos naturals, tenint en compte que l oferta és fixa. La renda reflecteix el valor de la productivitat La renda de la terra és la que va al propietari i la renda agrària a qui treballa la terra.

EL CAPITAL Introduïm primer les diferències de capital. Ja vam veure que hi ha capital físic: estoc de béns d equip que s utilitzen per produir béns i serveis Capital humà: persones i els seus coneixements aplicats a la producció Capital financer: recursos que permeten finançar la producció d allò que necessiten per finançar la seva activitat. Ens centrarem en aquest darrer i en el seu mercat ja que el cost del capital invertit, el tipus d interès es determina en els mercats financers.

LA RETRIBUCIÓ DEL CAPITAL: L INTERÈS Oferta de Capital (prestamistes) Si tens diners i els decideixes prestar et donen a canvi un interès. Per tant es paga als estalviadors. Els estalviadors sacrifiquen el consum present, per un consum futur. Demanda de Capital (prestataris) Si no tens suficients diners en efectiu i has de demanar diner prestat, has de pagar un interès per a aquest préstec. Prefereixen consum present. Un interès del 5% anual vol dir que si tu prestes 100 euros al cap d un any n has de tornar 105.

EL PREU DEL DINER Com qualsevol altra mercaderia el diner té un preu, perquè també s intercanvia. - Quan nosaltres deixem/oferim diners a una entitat financera, aquesta ens paga (poc) per poder disposar d aquests diners. - Quan nosaltres demanem diners, hem de pagar nosaltres (molt). El preu que paguem o ens paguen quan demanem o prestem diners, és el tipus d interès.

FACTORS QUE INFLUEIXEN EN ELS TIPUS D INTERÈS Pensem nosaltres primer...imagineu que heu de deixar diners a algú (tots els vostres estalvis) amb interès. Aquí li cobraríeu més car i a qui més barat?

ALGUNS EFECTES DEL PREU DEL DINER En principi, com més barat és el diner, menys costós és demanar-ne prestat i per tant més facilitats per invertir (empreses) i consumir (les persones)

EL PREU DEL DINER Segons les teories neoclàssiques alguns dels factors que es tenen en compte quan es fixa un tipus d interès són: Risc de l operació. Com més risc, interès més alt Liquiditat: capacitat dels actius per convertir-se en diners com més líquid, menys interès Durada del préstec: com + temps, + interès Però des de teories marxistes, s esbossen altres factors Interès no determinat per cap llei natural: l oferta i demanda de diners Nombre de «rentistes» i el seu poder Factors institucionals Desenvolupament i poder entitats financeres

EL PREU DEL DINER

TIPUS D INTERÉS I INFLACIÓ La INFLACIÓ és l augment del preus de determinats béns i serveis en un temps. No és dolenta per se però pot tenir conseqüències negatives. Per exemple, si pugen els preus i el nostre salari/pensió és el mateix, podem comprar menys coses amb els mateixos diners. És a dir el diner val menys Per això distingirem entre : Tipus d interès nominals: els tipus Tipus d interès real: li descomptem l efecte de la inflació

FACTORS QUE INFLUEIXEN EN ELS TIPUS D INTERÈS Risc de l operació: perill de no recuperar el préstec. El risc serà diferent segons qui el soliciti. Garantia que ofereixi el sol licitant del préstec. Quines garanties tens? Propietats? Contracte indefinit? El període per al qual es concedeixi el préstec. Si el préstec és a llarg termini el tipus d interès és alt (perquè? Més risc a major durada per al prestador i la que rep els diners persona té més temps per gaudir d aquests diners)

DISTINCIONS EN ELS TIPUS D INTERÈS Segons període Curt termini Llarg termini Segons Variabilitat Fixos: no varien durant la vida del préstec Variables: varien all llarg del temps dependent de diversos factors Si tenen o no en compte els preus Real: és igual al tipus d interès nominal menys la taxa d inflació (IPC o augment dels preus) Nominal: no té en compte l efecte de la inflació

L OFERTA DE CAPITAL: PRODUCTORS DE CAPITAL PRODUIRAN SEGONS Tipus d interès: com més alt sigui, més cars seran els préstecs que els deixaran els bancs i per tant tindran més dificultats per produir-los Dels seus ingressos o rendes. A més benefici més invertiran

DEMANDA DE CAPITAL Depèn de si les empreses volen invertir o no. És a dir si les inversions que fan els generen més diners del que els costa el préstec demandaran diners.

DEMANDA DE CAPITAL Exemple: una fleca. Volen comprar una nova màquina de fer pa i han de demanar un préstec al banc. Si els diners que guanyen introduint aquesta nova màquina a la producció són més grans dels interessos que li han de pagar al banca, invertirà i se la comprarà. Si la fleca guanya amb la nova màquina 10 euros per cada 100 invertits (10% de rendibilitat) però li ha de pagar el 15% d interessos al banc pel préstec que li ha fet (15 euros) llavors no li surt rentable.

ELS MERCATS FINANCERS Són els llocs on es va a cercar capital. En els darrers anys s han fet molt poderosos i disposen de més recursos (capaços d enfonsar països: Grècia) Hi ha una gran quantitat de capitals que es dediquen a negocis especulatius o fins i tot il legals (droga, armes, prostitució...). En els mercats de capitals es mouen moltíssims més diners que en els de béns i serveis (50 vegades més!!!!)

LA BORSA Mercat (privat) on és compren i venen actius financers El més conegut són la compra-venda d accions (títols que representen una part de les S.A) Les accions pugen i baixen de preu segons l oferta i la demanda. Però realment és molt difícil dir què és el que fa baixar i pujar les accions

DESENVOLUPAMENT MERCATS FIANCERS

ECONOMIA REAL VS. FINANCERA Des de 1980 el valor de la activitat financera ha crescut 2,5 vegades més ràpid que el PIB agregat dels països industrials més rics Les transaccions de divises, bons i accions ho han fet 5 vegades +

EL PODER DELS MERCATS 147 empreses (menys del 1%) controlen el 40% de la riquesa mundial Capaços de marcar agenda política i econòmica dels Estats

CARACTERÍSTIQUES DELS MERCATS FINANCERS Inestabilitat: com es fan moltes transaccions (compra-vendes) en poc de temps amb molts interessos en joc sempre hi ha molta incertesa en preus i condicions del mercat Incertesa: són molt importants les expectatives dels inversors que responen a factors subjectius i no sempre es guien per dades econòmiques No val que les coses vagin bé, a més els inversors han de creure que aniran bé!

ELS MERCATS FINANCERS ESTAN MOLT GLOBALITZATS I INTERRELACIONATS Que te a veure el que passa al Japó en la Borsa espanola??? Borsa: sabeu quines accions van pujar després del 11-S?? Perquè els mercats Alemanys canvien depenent de les eleccions presidencials espanyoles??? Sabeu que un comentari d una persona (Warren Buffet) pot fer trontollar totes les Borses Mundials i fer guanyar i perdre molts diners???? Què té a veure una Guerra Civil en Síria per als Estats Units???

QUÈ TE A VEURE AIXÒ AMB EL DEUTE??? El deute són emissions de bons (paperets) dels Estats pels quals els mercats els «presten diners». Els mercats no confien en les garanties d Espanya de que pagui el deute i per això li demanen uns tipus d interès moooolt alts per deixar-li diners. Per això quan parlen a la premsa de les dificultats de col locar deute espanyol, s estan referint a que Espanya ha de pagar alts interessos per poder vendre els seus bons

EL BCE I L EURÍBOR En la realitat, és el Banc Central Europeu (BCE) qui fixa el tipus d'interès als països que tenim l'euro com a moneda. Estableix un tipus d interès anomenat Euríbor: és el que s utilitza per prestar als Estats i el prenen les entitats financeres per concedir préstecs. El sistema bancari i creditici, així com els altres mitjancers financers, transformen els diners estalviats per les famílies en capital prestat a llarg termini a una empresa.

EL MERCAT DE TREBALL

EL MERCAT DE TREBALL És el mercat on s ofereix i es demanda treball humà com a factor necessari per la producció de béns i serveis. En el mercat de treball les relacions d oferta i demanda funcionen com en els altres mercats. De la seva interrelació sorgeix un preu que s anomena salari, que serà més o menys elevat segons la situació d oferta i demanda. Una empresa contractarà treballadors sempre que el valor produït pel treballador (el que aporta de més) sigui major que el salari

LA DEMANDA DE TREBALL Les empreses necessiten contractar treballadores per produir més. Per això són les que realitzen la demanda de treball. La demanda de treball és el nombre de persones (o d hores de treball) que les empreses estan disposades a contractar per a cada nivell de salaris

LA DEMANDA DE TREBALL: FACTORS DETERMINANTS De què depén que les empresis contractin més o menys? 1. Salari 2. Productivitat del treball 3. Preu d altres factors substitutius del treball 4. Preu dels béns produïts pels treballadors 5. Beneficis esperats per l empresa

LA DEMANDA DE TREBALL: FACTORS DETERMINANTS 1. Del salari: és un cost laboral, per tant com més alt siguin els salaris menys treballadors voldran contractar les empreses. 2. La productivitat del treball: el volum de producte que un treballador sigui capaç d obtenir per unitat de temps. Si treballadors molt productius l empresa en demandarà més. 3. Del preu d altres factors substitutius: preu de les màquines, per exemple. 4. Preu dels béns produïts: si puja preu de l habitatge, les empreses constructores incrementen la seva activitat, i demanden més treballadors 5. Beneficis que pugui obtenir l empresa amb el treball: si les empreses poden obtenir grans beneficis perquè els salaris sób baixos, contractaran més treballadors.

LA DEMANDA DE TREBALL: FACTORS DETERMINANTS De què depén que les empresis contractin més o menys? 1. Del salari: és un cost laboral, per tant com més alt siguin els salaris menys treballadors voldran contractar les empreses. 2. La productivitat del treball: el volum de producte que un treballador sigui capaç d obtenir per unitat de temps. Si treballadors molt productius l empresa en demandarà més.

L OFERTA DE TREBALL Els individus que estan disposats a treballar ofereixen la seva capacitat de treball al mercat. L oferta de treball és la quantitat d hores que estan disposades a oferir les treballadores a diferents salaris existents

L OFERTA INDIVIDUAL DE TREBALL Mostra el nombre d hores que un individu està disposat a dedicar a les acticvitats remunerades en el mercat De que depen? 1. De l elecció entre treball i lleure: com més hores treballi un individu, menys temps li podrà dedicar a altres coses de la seva vida: la família, els amics, fer esport, anar al cinema,... 2. Del cost d oportunitat del lleure, és a dir, el salari: És evident que com més alta siguin els salaris més hores de treball s oferiran. Si el salari és de 20 euros l hora, fent una hora de lleure estas renuncinant a 20 euros que podries guanyar si treballessis.

L OFERTA DE TREBALL DE MERCAT Nombre de treballadors que volen un treball i per això acudeixen al mercat. La corba d oferta es pot definir com el nombre total de persones disposades a treballar per a cada nivell de salaris. Cal tenir en compte que en les nostres societats no tothom està disposat a oferir o no pot oferir els seus serveis als mercats laborals: a unes no els interessa el salari que els ofereixen, altres són o massa joves o massa grans... I això determinarà l oferta de treball.

OFERTA DE TREBALL I DEMOGRAFIA: La població és el principal referent del mercat laboral. Per això distingim: Població en edat de treball: a partir dels setze anys Població activa: inclou les persones que treballen i les que desitgen treballar però no troben feina. Dins de la població activa Població ocupada: les persones que treballen, bé sigui per compte d altri com autònoms. Població desocupada: totes les persones en edat legal de treballar, que busquen activament feina però no la troben. Població inactiva: no busquen ni desitgen treballar: estudiants, mestresses de casa, jubilats, gent incapacitada per treballar...

LES DADES QUE S UTILITZEN PER ESTUDIAR LES DADES DE TREBALL Taxa d activitat (Ta): percentatge de població activa respecte la població total Ta = P. Act/ P. Total (major de 16 anys) *100 Taxa inactivitat Ti = P. Inact/ P. Total (major de 16 anys) *100 Taxa d ocupació: % de la població ocupada respecte a la població activa To = P. Ocupada/ P. Activa *100 Txa desocupació o atur: % de població desocupada respecte a la població activa Tatur = P. Desocupada/ P. Activa *100

Fem a la pissarra l exercici 3 de les activitats finals

DADES CATALUNYA 4RT TRIMESTRE 2011 DADES HOMES DONES TOTAL Població >16 anys 2.938.900?????? 6.053.100 Població Activa 2.030.300 1.752.000?????? Població inactiva Població ocupada Població desocupada 908.600 1362.300???????????????? 1.396.800 3.006.800 420.300????????????? Taxa d activitat???????????????????? Taxa d inactivitat????????????????????? Taxa d ocupació???????????????????? Taxa d atur???????????????????

L OFERTA DE TREBALL DEL MERCAT: FACTORS DETERMINANTS 1. Del volum de població: com més alt sigui el volum de població més gent estarà disposada a treballar 2. Dels salaris: salaris alts, més treball+ 3. De la taxa d activitat: com més taxa d activitat (més gent en edat de treballar i disposada a fer-ho), més oferta de treball. 4. Les característiques de la població

GRÀFIC: EQUILIBRI EN EL MERCAT LABORAL

I ARA TREBALLEM RECORDANT QUE ELS FACTORS QUE AFECTEN L OFERTA I DEMANDA DE TREBALL SÓN Demanda de treball: salari, productivitat, cost factors substitutius Preu béns produits Expectatives de beneficis Oferta de treball Salari Importància que li donem al lleure Població activa Població total

EXERCICI: DIBUIXA I DESCRIU COM AFECTARIA L EQUILIBRI DEL MERCAT DE TREBALL... 1. Reducció dels salaris 2. Obligatorietat ESO fins als 18 anys 3. Baixada dels preus dels productes que ven l empresa 4. Abaratiment de les màquines respecte els treballadors 5. Establiment de l edat de jubilació fins els 70 6. Entrada de fluxos migratoris a Catalunya 7. Augment de la productivitat dels treballadors 8. Dades de que es sortirà aviat de la crisi i els empresaris vendran més

CARACTERÍSTIQUES DELS MERCATS DE TREBALL El treball és un mercaderia heterogènia: cada ofici te un mercat que funciona segons les seves característiques Desigualtat en les condicions de participació: les empreses tenen més poder que els treballadors Amplia regulació del mercat de treball Es regula perquè afecta a les persones i a la societat Es regulen coses com els drets dels treballadors, el SMI Com més avançat és un país, més protecció dels treballadors Presència d agents representatius: sindicats i patronal aquestes organitzacions actuen segons el seu poder Relativa mobilitat laboral no hi ha tanta mobilitat com el mercat de béns i serveis. Fronteres dels països, dificultat per canviar de lloc

EL DESEQUILIBRI EN EL MERCAT LABORAL Diem que hi ha desequilibri en el mercat de treball quan existeix un excés d oferta Atur: un volum ed població vol treballar però no pot. El problema de l atur és un problema social i econòmic molt greu, donat que el salari és la principal font d ingressos de la majoria de la població.

CAUSES: DEL DESEQUILIBRI EN EL MERCAT LABORAL Mercat de treball és un mercat no competitiu Existència d atur afavoreix a les empreses, perquè així els treballadors accepten salaris més baixos Hi ha una certa rigidesa que impedeix que s ajusti correctament: Els salaris no són flexibles com els preus Els empresaris no poden variar el nivell de contractació d un dia per l altre Empreses i en alguns casos els treballadors tenen poder de mercat sobre el salari El Sector Públic regula mitjançat lleis sobre seguretat, acomiadament, salari mínim,...

TIPUS D ATUR: NO TOT L ATUR ÉS IGUAL 1. Atur Estacional: és aquell que es dona en distintes èpoques de l any. Empreses que durant certs períodes no demanen treball (Restaurants de platja, pistes d ski) 2. Atur Estructural: és aquell que es dona quan el tipus de treball que demanden les empreses és diferent del que ofereixen els treballadors. Sol ser de llarga durada. 3. Atur cíclic: aquell que es dona quan la demanda de les empreses és inferior a l oferta de treballadors, ja que l economia està en recessió. 4. Atur friccional: aquell tipus d atur necessari per la rotació de llocs de treball i la cerca. Quan algú deixa un lloc de treball i en busca un altre. No és preocupant doncs és de curta durada.

ATUR A EUROPA

POLÍTIQUES D OCUPACIÓ: COM CREAR LLOCS DE TREBALL? A. Reduir l oferta de Treball 1. Reduir els anys de treball (avançar les jubilacions) 2. Incorporar-se més tard al mercat de treball 3. Acabar amb la doble ocupació 4. Reduir les hores extraordinàries 5. Reduir la jornada laboral B. Millorar el mercat de treball 1. Abaratir l acomiadament 2. Nous tipus de contracte 3. Adaptació empresarial a les noves tecnologies 4. Formació de treballadors per que siguin polivalents 5. Incentivar la contractació de persones amb dificultats (majors de 55, discapacitats,...)

LES DIFERÈNCIES SALARIALS El capital humà: més formació, més salari Naturalesa dels llocs de treball: feines més dures, perilloses, feixugues... Discriminació per sexe, raça, origen, edat: les dones cobre un 22% menys malgrat treure millors notes Treballadors únics : artistes, futbolistes

GRÀFICS: DIBUIXEU-LOS A LA LLIBRETA