ELS GRAUS DE L'ADJECTIU

Documentos relacionados
Los adjetivos: clases y grados

2. MORFOLOGIA NOMINAL: Els adjectius.

Incipit. Curso en línea de latín básico Carles Padilla; Josep Lluís Teodoro

2. MORFOLOGIA NOMINAL: Introducció.

X - L ADJECTIU. Paradigmes dels adjectius (repetim els de la 1a classe, que ja vam veure anteriorment)

IX.- FLEXIÓ ATEMÀTICA. TEMES EN SIGMA, VOCAL -I- -U- DIFTONG RECAPITULACIÓ FLEXIÓ ATEMÀTICA

CLASE1. NOMINATIVO bonus bona bonum. VOCATIVO bone bona bonum. ACUSATIVO bonum bonam bonum. GENITIVO boni bonae boni. DATIVO bono bonae bono

ADJETIVOS LATINOS. Mascl. Fem. Neutro. Singular Plural Singular Plural Singular Plural. Nominativo magnus magni magna magnae magnum magna

GRADOS DE SIGNIFICACIÓN DEL ADJETIVO

S + V + O V + S + O S + O + V

ESTRUCTURA SINTÀCTICA DE DIFERENTS LLENGÜES. La nena menja caramels. Menja nena caramels. Nena caramels menja.

MORFOsintaxis DEL ADJETIVO

GRAMÀTICA CATALANA (GRAU MITJÀ) PER JOAN GELABERT I CROSA MESTRE D'ENSENYAMENT PRIMARI TERCERA' EDICIÓ

QUÉ ES Y PARA QUÉ SIRVE EL ENUNCIADO DE UN SUSTANTIVO?

Unitat 2. POLINOMIS, EQUACIONS I INEQUACIONS

Unitat 1. Nombres reals.

Las oraciones de relativo

Estudi d avaluació en tres contextos d aprenentatge de l anglès: Kids&Us, Educació Primària i Secundària.

VECTORS I RECTES AL PLA. Exercici 1 Tenint en compte quin és l'origen i quin és l'extrem, anomena els següents vectors: D

Atur a Terrassa (abril de 2010)

2.- Primera declinación: 3.- Segunda declinación: 4.- Adjetivos de primera clase:

Les dissolucions, de la mateixa manera que qualsevol mescla, poden ser sòlides, líquides o gasoses.

L'adjectiu: gènere i nombre

Polinomis i fraccions algèbriques

Reaccions redox i metabolisme cel lular

Pronoms febles. Quan va introduït per un article: el, la, els, les, un, una, uns, unes

Equacions i sistemes de segon grau

LatínII LatínII LatínII LatínII LatínII LatínII

Manuel Ángel Vega Vega. LatínII LatínII LatínII LatínII LatínII LatínII LatínII LatínII LatínII

Manual per a consultar la nova aplicació del rendiment acadèmic dels Graus a l ETSAV

Sèrie 5. Resolució: 1. Siguin i les rectes de d equacions. a) Estudieu el paral lelisme i la perpendicularitat entre les rectes i.

Exercici 1. Models de Rebut

Aproximar un nombre decimal consisteix a reduir-lo a un altre nombre decimal exacte el valor del qual sigui molt pròxim al seu.

ORACIÓ SUBORDINADA ADVERBIAL

LES FRACCIONS Una fracció és part de la unitat Un tot es pren com a unitat La fracció expressa un valor amb relació a aquest tot

Tema 1. La teoria cineticomolecular de la matèria PRIMERES LLEIS CIENTÍFIQUES DE LA QUÍMICA

4. EQUACIONS DE PRIMER GRAU AMB UNA INCÒGNITA

Determinació d entalpies estàndard de reacció

TEMA 3: Polinomis 3.1 DEFINICIONS:

Tema 12. L oferta de la indústria i l equilibri competitiu. Montse Vilalta Microeconomia II Universitat de Barcelona

GEOMETRIA PLANA 1. ELS ANGLES 1.1. DEFINICIÓ 1.2. CLASSIFICACIÓ

Guia d utilització de les opcions de cerca del Vocabulari forestal

operacions inverses índex base Per a unificar ambdues operacions, es defineix la potència d'exponent fraccionari:

II- EL GREC, LLENGUA FLEXIVA. FUNCIÓ DELS CASOS DECLINACIONS I ENUNCIAT

Com és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4

Institut d Estudis Catalans. Programa del «Diccionari de Ciència i Tecnologia» Secció de Ciències i Tecnologia

Taules de Contingut automàtiques

UNITAT DIDÀCTICA MULTIMÈDIA Escola Origen del aliments. Objectius:

DE REFORÇ I D AMPLIACIÓ AVALUACIONS INICIALS I FINALS

Presència del cinema català en les plataformes de vídeo a la carta

8. DESTIL LACIÓ I CÀLCUL DEL GRAU D'ALCOHOL DEL VI. 8.1 Càlcul del grau d alcohol del vi per ebullició

LES ORACIONS SUBORDINADES ADVERBIALS (Llibre pàg. 400 i 491)

PRONOMS RELATIUS (Remarques)

Famíles lògiques. Escala d integració. Conjunt de tots els components lògics fabricats amb la mateixa tecnologia. Nº de portes

Segon principi de la termodinàmica

Grup Cúbic. 1ª Jornada de didàctica de les matemàtiques. Mostra de l activitat del mosaic de Puig Adam i generalització a Pattern Blocks

LOS GRADOS DEL ADJETIVO

QUÈ EN PODEM DIR DE LES ROQUES?

Els accents i la dièresi

Absentisme Laboral. Hores no treballades Tercer trimestre de 2006 NOTA INFORMATIVA. Gabinet Tècnic Servei d Estudis i Estadístiques Desembre de 2006

Clic de sons i nombres

TEMA 2: L ATMOSFERA I LA HIDROSFERA.

RONDO 3 X 1 AMB RECOLZAMENT (4 JUGADORS)

Qüestionari de satisfacció per a usuaris del servei d ajuda a domicili

Les Arcades. Molló del terme. Ermita la Xara. Esglèsia Sant Pere

gasolina amb la UE-15 Març 2014

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

TEMA 3. MECANISMES DE TRANSMISSIÓ DE MOVIMENT

LA MATÈRIA : ELS ESTATS FÍSICS

ÍNDEX LA MATÈRIA... 2 MASSA I VOLUM DE SÒLIDS I LÍQUIDS... 4 LES SUBSTÀNCIES I LA MATÈRIA... 5 ELS ESTATS DE LES SUBSTÀNCIES... 6

Oficina d Organització de Proves d Accés a la Universitat Pàgina 1 de 10 PAU 2010

Una funció és una relació entre dues variables, de tal manera que al variar el valor d'una d'elles va variant el valor de l'altra.

Preguntes de raonament. Altres especificacions per qualificar als alumnes. No s aprovarà l assignatura si l alumne no duu cada dia la feina feta.

LES ORACIONS SUBORDINADES SUBSTANTIVES (Llibre, pàg. 354)

2ª Declinación: dominus, domini; puer, pueri; templum, templi

LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS 4: Les dissolucions i les dispersions col loïdals

UNITAT FUNCIONS D ÚS AVANÇAT

COM ÉS DE GRAN EL SOL?

Oració subordinada adjectiva: funció en l oració

MATEMÀTIQUES. DOSSIER DE RECUPERACIÓ MATEMÀTIQUES 2n ESO. GRUP:2E. Nom i Cognoms (alumne):... Nom professor:...

Àmbit de les matemàtiques, de la ciència i de la tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 2 LES FRACCIONS

Anna Sans, Helena Perez i Alícia Rosa. Projecte de 3r ESO 2n Quadrimestre CIÈNCIES NATURALS

DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA

La cèl lula: Unitat d estructura i funció 1er de batxillerat

Cristina Aguilar Riera 3r d E.S.O C Desdoblament d experimentals

BREU DE DADES (12) L escola des de P3 a 4art. d ESO SETEMBRE 2011

TEMA 2: Divisibilitat Activitats

Tema 5: El sistema solar i l univers

ACTA DE LA REUNIÓ DE LA PROFESSORA ESPECIALISTA DE LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA AMB ELS PROFESSORS DE SECUNDÀRIA

Transcripción:

ELS GRAUS DE L'ADJECTIU L'adjectiu pot aparèixer en tres graus de significació: positiu longus -a um 'llarg' d'inferioritat minus longus -a um 'menys llarg' comparatiu d'igualtat tam longus -a um 'tan llarg' superlatiu de superioritat longior -ius 'més llarg, força llarg' d'inferioritat minime longus -a um 'el menys llarg' de superioritat longissimus -a um 'el més llarg, molt llarg' Els comparatius d'inferioritat i d'igualtat -igual que el superlatiu d'inferioritat- s'expressen en llatí per un procediment lèxic, com en català: mantenen la mateixa forma de l'adjectiu positiu però precedida d'un adverbi. El segon terme de comparació va en el mateix cas que el primer i és introduït per la conjunció quam: Dies minus longus est quam nox. Dies tam longus est quam nox. 'El dia és menys llarg que la nit'. 'El dia és tan llarg com la nit'. El comparatiu de superioritat En canvi, el comparatiu de superioritat es forma amb el sufix específic -ior -ius. arrel de l'adjectiu positiu + -ior- / -ius + terminacions temes en consonant líquida (3 decl.)

Tant si en grau positiu són adjectius de tres terminacions (primera i segona declinacions =tema en -o/-a) com de dues terminacions (tercera declinació, tema en -i) o d'una terminació (tercera declinació, tema en -i o tema en consonant), la formació regular del comparatiu de superioritat és sempre igual: el sufix de comparatiu (-ior -ius) s'afegeix a l'arrel de l'adjectiu positiu, sense la vocal temàtica (-o-(>u)/-a-, -i-), longus -a -um ---> long-ior / long-ius fortis -e ---> fort-ior / fort-ius ingens ingentis --> ingent-ior / ingent-ius a continuació s'hi afegeixen les terminacions pròpies del tema en consonant líquida (masc.-fem / neutre): longior -ius sing. pl. masc.-fem. neutre masc.-fem. neutre N. longior -Ø longius -Ø Longiores longiora V. longior -Ø longius -Ø Longiores longiora Ac. longiorem longius -Ø longiores longiora G. longioris longiorum D. longiori longioribus Ab. longiore longioribus Alguns adjectius tenen un comparatiu irregular (més avall).

El complement del comparatiu El complement del comparatiu, format pel segon terme de comparació, es pot construir de dues maneres: En el mateix cas que el primer terme de comparació i introduït per la conjunció quam. Dies longior est quam nox. 'El dia és més llarg que la nit'. En ablatiu sol (sobretot quan el comparatiu apareix en nominatiu o acusatiu): Dies longior est nocte. 'El dia és més llarg que la nit'. Comparatiu amb valor intensiu Si el comparatiu no té segon terme de comparació el seu valor resta intensiu i es pot traduir amb l'ajut d'adverbis com 'massa, bastant, força'. Ex: Senectus est natura loquacior. 'La vellesa és per naturalesa massa xerraire'. El superlatiu de superioritat El superlatiu de superioritat també es forma amb un sufix específic -issimus -a -um.

arrel de l'adjectiu positiu + -issim- + terminacions dels temes en -o/-a (2a/1a decl.) Tant si en grau positiu són adjectius de tres terminacion (primera i segona declinacions =tema en -o/-a) com de dues terminacions (tercera declinació, tema en -i) o d'una terminació (tercera declinació, tema en -i o tema en consonant), la formació regular del superlatiu de superioritat és sempre igual: el sufix de comparatiu (-issim-) s'afegeix a l'arrel de l'adjectiu positiu, sense la vocal temàtica (-o-/-a-, -i-), longus -a -um ---> long-issimfortis -e ---> fort-issimingens ingentis --> ingent-issim- a continuació s'hi afegeixen les terminacions pròpies dels adjectius de tres terminacions (-us, -a, -um) longissimus -a -um sing. Pl. masc. fem. neutre masc. fem. neutre N. longissimus longissima longissimum Longissimi Longissimae longissima V. longissime Longissima longissimum Longissimi Longissimae longissima Ac. longissimum Longissimam longissimum Longissimos Longissimas longissima G. longissimi Longissimae longissimi Longissimorum Longissimarum longissimorum D. longissimo Longissimae longissimo longissimis Longissimis longissimis Ab. longissimo Longissima longissimo Longissimis Longissimis longissimis Formacions particulars: Els adjectius amb l'arrel acabada en -er fan el superlatiu amb el sufix -rimus -a -um (amb les mateixes terminacions dels adjectius de tres terminacions).

o Ex: pulcher pulchra pulchrum --> pulcherrimus -a -um (amb r doble!) Els adjectius formats amb el sufix -(i)lis fan el superlatiu amb el sufix -limus -a -um (amb les mateixes terminacions dels adjectius de tres terminacions). o Ex: facilis -e --> facillimus -a -um (amb l doble!) alguns comparatius i superlatius irregulars positiu comparatiu superlatiu bonus -a -um melior melius optimus -a -um magnus -a -um maior maius maximus -a -um malus -a -um peior peius pessimus -a -um paruus -a -um minor minus minimus -a -um

El superlatiu absolut Quan el superlatiu no porta complement es tradueix amb el superlatiu català, amb l'adverbi 'molt' + l'adjectiu o amb l'article + l'adverbi 'més' + l'adjectiu: Lesbia pulcherrima est. 'Lèsbia és bellíssima'. 'Lèsbia és molt bella'. 'Lèsbia és la més bella'. El superlatiu relatiu Quan el superlatiu porta un complement es tradueix amb la construcció formada per l'article + l'adverbi 'més' + l'adjectiu. El complement de superlatiu es forma de diverses maneres: Amb genitiu sol: Lesbia pulcherrima omnium mulierum est. 'Lèsbia és la més bella de totes les dones'. Amb la preposició ex + ablatiu: Lesbia pulcherrima ex omnibus mulieribus est. 'Lèsbia és la més bella de totes les dones'. Amb la preposició inter + acusatiu: Lesbia pulcherrima inter omnis mulieres est. 'Lèsbia és la més bella entre totes les dones'.