ESPECIAL LABORATORI TURISME ESTIMACIÓ DEL PIB TURÍSTIC EN LES MARQUES I COMARQUES DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA

Documentos relacionados
Catalunya.cat un retrat de la Catalunya contemporània

Creixement mitjà anual del PIB ,5% Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de Caixa Catalunya

Informe sobre els estudiants de nou accés amb discapacitat (any 2015) Comissió d accés i afers estudiantils

Àmbit de les matemàtiques, de la ciència i de la tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 2 LES FRACCIONS

Programa Grumet Èxit Fitxes complementàries

Catalunya superarà la crisi l any 2016 en termes de PIB i el 2021 en termes d ocupació

LA POBLACIÓ DE CATALUNYA

Breu tutorial actualització de dades ATRI. El Departament al portal ATRI i no directament a les persones afectades

Categoria: DIPLOMAT/DA SANITARI/ÀRIA D INFERMERIA (SUBGRUP A2) D ATENCIÓ PRIMÀRIA

Col legi de Fisioterapeutes RECULL DE PREMSA DIA MUNDIAL DE LA FISIOTERÀPIA

Districte Universitari de Catalunya

Resumen. En el anexo 2 se presentan los siguientes documentos: - Resumen encuesta de satisfacción (CBB).


Els centres d atenció a la gent gran a Catalunya (2009)

La nupcialitat a Catalunya l any Els matrimonis a Catalunya disminueixen per tercer any consecutiu, amb una reducció del 5% l any 2011

Prioritats del Corredor Mediterrani a Catalunya

Seguretat informàtica

CANVIS EN L ESTRUCTURA DE PROVISIÓ DE SERVEIS D HABITATGE. MERCATS I POLÍTIQUES A LA BARCELONA DEL SEGLE XX

GUIA CAPITALITZACIÓ DE L ATUR

4.7. Lleis de Newton (relacionen la força i el moviment)

Troba'ns a VisitaValls

MANUAL DE CONFIGURACIÓ BÀSICA DEL VISAT TELEMÀTIC

Resultados de los exámenes de inglés de la Universidad de Cambridge

FORMACIÓ BONIFICADA. Gestió de las ajudes per a la formació en les empreses a traves de la Fundación Tripartita para la Formación en el Empleo

I. SISTEMA DIÈDRIC 3. DISTÀNCIES I ANGLES DIBUIX TÈCNIC

L exhibició 2007: Continua baixant l assistència a les sales

Mesures d estalvi d aigua

Comença l aventura del Pool Party a la Vall d Albaida

UNITAT 3 OPERACIONS AMB FRACCIONS

Influència dels corrents marins en el transport i acumulació de sòlids flotants

RECERCA EN OLI D OLIVA

RESUM ORIENTATIU DE CONVALIDACIONS

INFORME SOBRE PARCIALITAT I HORES EFECTIVES DE TREBALL A CATALUNYA

ENGINYERIA INDUSTRIAL. EPECIALITAT ORGANITZACIÓ INDUSTRIAL XAVIER GARCIA RAVENTÓS ESTUDI DEL TRÀNSIT EN LA ZONA CENTRAL DE VILANOVA I LA GELTRÚ

Estadística de la Població de Barcelona

Tutorial amplificador classe A

La ràdio a Catalunya 9 de febrer de 2016

Veure que tot nombre cub s obté com a suma de senars consecutius.

CONVOCATORIA 2014 DOCUMENTACIÓ DEL PROJECTE:

Anàlisis de l increment del nombre de morts a Catalunya per accident de trànsit el 2015

3. DIAPOSITIVA D ORGANIGRAMA I DIAGRAMA

A.1 Dar una expresión general de la proporción de componentes de calidad A que fabrican entre las dos fábricas. (1 punto)

ELS SALARIS MITJANS A BARCELONA 2014

Noves tecnologies i comunicació 2.0 Usos i potencialitats del branding de les empreses en temps de crisi. Assumpció Huertas

EL TRANSPORT DE MERCADERIES

DIVISIBILITAT. Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7=

QUÈ ÉS L ESTAT DEL BENESTAR A CATALUNYA?

IV TROBADA DE JOCS DEL MÓN Estadi Municipal Les Grasses. Sant Feliu de Llobregat, 8 de maig de 2013 DOSSIER CENTRES D EDUCACIÓ

Empleados públicos en Cataluña y España Agosto 2015

PRODUCCIÓ AGROALIMENTARIA ECOLÒGICA (PAE)

Resultados de los exámenes de inglés de la Universidad de Cambridge

MAPA DE VULNERABILITAT

IES J. MIR CFGM GESTIÓ ADMINISTRATIVA EL PATRIMONI

Tecnología móvil y bibliotecas Workshop REBIUN sobre Proyectos Digitales UPC, 23 de novembre de Roser Benavides Ollé

CAMPS DE FORÇA CONSERVATIUS

La regulación de los clubes de cannabis será larga y complicada, pero las instituciones están dando los primeros pasos.

e 2 esplais al quadrat

GRAU EN PERIODISME GRADO EN PERIODISMO INDICADORS DEL CURS INDICADORES DEL CURSO

GRAU EN PUBLICITAT I RELACIONS PÚBLIQUES GRADO EN PUBLICIDAD Y RELACIONES PÚBLICAS INDICADORS DEL CURS INDICADORES DEL CURSO

Districte Universitari de Catalunya

TEORIA I QÜESTIONARIS

GRAU EN PUBLICITAT I RELACIONS PÚBLIQUES GRADO EN PUBLICIDAD Y RELACIONES PÚBLICAS INDICADORS DEL CURS INDICADORES DEL CURSO

CERCLE D INFRAESTRUCTURES A LA COSTA BRAVA -----

Finalment, s aprofita l ordre per millorar i clarificar determinats aspectes d algunes prestacions de serveis socials.

BARÒMETRE DE LES FINANCES ÈTIQUES I SOLIDÀRIES [ 2014]

L audiència de televisió a Catalunya els anys 2013, 2014 i 2015

PROTOCOL PER AL MANEIG DEL TRASTORN PER DÈFICIT D ATENCIÓ AMB HIPERACTIVITAT (TDAH) INFANTO JUVENIL EN EL SISTEMA SANITARI CATALÀ

1. CONFIGURAR LA PÀGINA

Servicios veterinarios comarcales de Cataluña

Ponència de sòl no urbanitzable

LA PROJECCIÓ EXTERIOR DE LA LLENGUA CATALANA

GRAU EN MÀRQUETING I DIRECCIÓ COMERCIAL GRADO EN MARKETING Y DIRECCIÓN COMERCIAL INDICADORS DEL CURS INDICADORES DEL CURSO

Tema 2: L organització política de Catalunya

GRAU EN MÀRQUETING I DIRECCIÓ COMERCIAL GRADO EN MARKETING Y DIRECCIÓN COMERCIAL INDICADORS DEL CURS INDICADORES DEL CURSO

VALORACIÓ D EXISTÈNCIES / EXPLICACIONS COMPLEMENTÀRIES DE LES DONADES A CLASSE.

MANUAL DE CONFIGURACIÓ BÀSICA DEL VISAT TELEMÀTIC

POLÍTICA DE COOKIES. La información que le proporcionamos a continuación, le ayudará a comprender los diferentes tipos de cookies:

3r a 4t ESO INFORMACIÓ ACADÈMICA I D OPTATIVES

extra! de la iaz y WAM

CONEIXES LES DENTS? Objectiu: Conèixer i diferenciar els tipus de dentadura i de dents.

TEMA 4: Equacions de primer grau

Presentació de la nova marca turística de la província de Barcelona

Carreteres d alta capacitat. Situació a Catalunya i comparativa. Departament d Economia i Empresa, novembre 2012

Barça Parc. Un nou espai, un nou concepte. Juliol Espai Barça. Un nou espai, un nou concepte

RÈGIM ECONÒMIC DELS DIPUTATS. Pressupost per al 2014

NORMES D ÚS DE LA BIBLIOTECA

Obsímetre 17: Els hàbits de compra de la ciutadania balear. Dades INE i Ibestat 2013.

CRITERIS DE CORRECCIÓ. COMPETÈNCIA COMUNICATIVA Llengua castellana AVALUACIÓ DIAGNÒSTICA EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

VA ACUERDO CON EL BBVA: FINANCIACIÓN EN CONDICIONES ESPECIALES

Transcripción:

ESPECIAL LABORATORI TURISME ESTIMACIÓ DEL PIB TURÍSTIC EN LES MARQUES I COMARQUES DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA 2005-2008 * A partir de l informe Estimació del PIB turístic per Catalunya 2005-2008 realitzat per l Observatori de Turisme de la Generalitat de Catalunya. 1. OBJECTIUS I METODOLOGIA Un equip de professors de la URV ha realitzat una primera estimació del PIB turístic i l ocupació laboral vinculada al turisme de les comarques de Catalunya durant el període 2005-2008. El present informe posa en rellevància aquells resultats que fan referència a la província de Barcelona. Aquesta tipologia d estudis són realment complexos ja que qualsevol treball que tingui com objectiu entendre la magnitud econòmica del turisme està condicionat per la falta de dades (fruit de la dificultat d analitzar el propi sector turístic). Per tant les estimacions que en l informe es presenten s han d interpretar tenint en compte les mancances en temes de dades i mètode que hi ha darrere. Cal destacar que l estudi no contempla els efectes indirectes del turisme a altres sectors econòmics (i això podria arribar a representar el 30% dels efectes totals). 2. PRINCIPALS RESULTATS El PIB turístic català representa gairebé un 11% sobre el total del PIB. A continuació es detalla el pes del PIB turístic en les comarques de Barcelona i la seva evolució des del 2005 fins el 2008. El pes del PIB turístic a les comarques de Barcelona. 2008 LAB Turisme

Les comarques del litoral de la província de Barcelona són les que tenen un PIB turístic més elevat: Garraf (15,2 %), Maresme (13,9%). La destinació urbana de referència internacional com és la ciutat de Barcelona fa que el PIB turístic del Barcelonès sigui d un 11,2%. El Berguedà (10,1%) destaca per sobre de la resta de comarques d interior de la província, fet que reafirma la dependència del turisme i serveis de la comarca. La resta de comarques tenen un PIB turístic inferior al 10%. En el gràfic següent es pot visualitzar l evolució del PIB turístic comarcal des del 2005 fins el 2008. Evolució del PIB turístic a les comarques de la província de Barcelona. 2005-2008 16 15 14 13 12 11 10 9 8 7 6 2005 2006 2007 2008 Alt Penedès Anoia Bages Baix Llobregat Barcelonès Berguedà Garraf Maresme Osona Vallès Occidental Vallès Oriental Provincia Barcelona Catalunya En les comarques amb major pes turístic s observa un canvi de tendència en l evolució del PIB turístic especialment durant l any 2006, on el Turisme comença a agafar el relleu d altres sector productius que entren en crisis (industrial, automoció i la construcció). Des d aleshores i fins el 2008 aquest creixement va ser per la província tendencialment positiu. Berguedà, Maresme i Garraf són les tres comarques que resten per sobre la mitjana del PIB turístic català. La resta, i durant aquest període d estudi, estaven clarament per sota. En la taula que es mostra en la següent pàgina, es presenta la correlació que existeix entre el PIB per càpita i el PIB turístic entre els anys 2005 2008. L estudi destaca el fet que les regions menys desenvolupades (PIB menor per càpita) tendeixen a presentar majors creixements del PIB turístic i que comarques amb menor pes turístic presenten majors creixements relatius del PIB turístic. 2

L estudi indica que aquestes dades recolzen la hipòtesi del turisme com a motor pel creixement econòmic i de la convergència intercomarcal respectivament. Correlació i variació del PIB turístic i PIB total. 2005-2008 Var. Anual 2005-2008 PIB turistic Var. Anual 2005-2008 PIB Diferència PIB turístic - PIB Alt Penedès 2,30 2,20 0,10 Anoia 3,80 1,10 2,70 Bages 1,30 1,90-0,60 Baix Llobregat 4,50 2,50 2,00 Barcelonès 3,00 2,80 0,20 Berguedà 6,00 2,00 4,00 Garraf 3,70 1,90 1,80 Maresme 4,90 2,10 2,80 Osona 8,10 3,00 5,10 Vallès Occidental 4,40 2,00 2,40 Vallès Oriental 3,50 2,00 1,50 Provincia Barcelona 4,14 2,14 2,00 Catalunya 3,60 2,60 1,00 Els resultats mostren que, de mitjana, el creixement del PIB turístic a la província de Barcelona ha estat de dos punts més que el creixement econòmic global i un punt per sobre de la mitjana de Catalunya. L estudi també contempla la magnitud de cadascun dels subsectors turístics. A nivell de marques turístiques, el pes de l hostaleria & restauració, el transport i les activitats d oci representen més del 90% del total del PIB turístic. A la taula de la següent pàgina es pot valorar el pes dels diferents subsectors turístics que presenta el treball i on destaquem les marques turístiques de la província de Barcelona. 3

Importància dels subsectors turístics dins del PIB turístic 2005-2008 Hot&Rest Oci Transport AAVV LLVV Barcelona 66,3 15,3 14,3 3,9 0,2 Catalunya Central 61,6 14,8 21,5 2 0,1 Costa Brava 81,1 9,3 8 1,3 0,3 Costa Daurada 76,3 12,1 9,9 1,5 0,2 Costa de Garraf 67,9 11,5 18,1 2 0,5 Costa Barcelona- Maresme 72,7 13,1 11,9 2,2 0,1 Pirineus 78 13,2 7,9 0,9 0 Terres de l'ebre 75,5 11,5 11,6 1,3 0,1 Terres de Lleida 68,9 11 18,9 1,1 0,1 Val d'aran 79 19,6 1,1 0,3 0 Província Barcelona 69,3 13,58 14,74 2,2 0,18 Catalunya 69,7 13,4 14,4 2,4 0,2 La Marca Pirineus és la que mostra una major dependència del subsector Hosteleria i Restauració en relació a la resta. En canvi, a Catalunya Central, a més de l important pes del subsector Hosteleria i Restauració, també destaca el transport (21,5%). Les marques turístiques de la província tenen una distribució del PIB turístic per subsectors molt similar a la mitjana de totes les marques turístiques catalanes. Distribució del pes del PIB per subsectors turístics (2005-2008) 2 2 2,2 0,9 2,2 2,4 7,9 11,9 21,5 18,1 14,74 14,4 13,2 13,1 11,5 13,58 13,4 14,8 67,9 72,7 78 69,3 69,7 61,6 LLVV AAVV Transport Oci Hot&Rest Catalunya Central Costa de Garraf Costa Barcelona- Maresme Pirineus Província Barcelona Catalunya 4

L estudi de l Observatori de Turisme mostra també la importància del turisme com a generador d ocupació del sector turístic. L anàlisi per marques turístiques mostra, no tant sòls la rellevància d aquest indicador econòmic sinó també que aquesta generació d ocupació és més intensa que el creixement econòmic en aquests territoris. A continuació presentem una explotació específica per les marques de la província de Barcelona. Evolució de l ocupació dins el sector turístic (2005-2008) 2005 2006 2007 2008 Barcelona 10,7 10,9 10,9 11,2 Catalunya Central 7,8 8 8,2 8,6 Costa Brava 17,8 17,8 17,7 18,3 Costa Daurada 15,8 15,9 15,6 15,7 Costa de Garraf 10 10,2 10,4 10,6 Costa Barcelona- Maresme 12,7 13,2 13,4 14 Pirineus 16,2 16,5 16,5 16,4 Terres de l'ebre 11,7 11,5 11,4 11,4 Terres de Lleida 9,8 9,7 9,7 9,7 Val d'aran 56,1 57,6 56,9 59,7 Província Barcelona 11,48 11,76 11,88 12,16 Catalunya 11,2 11,4 11,5 11,7 La diferència entre el creixement de l ocupació del sector turístic i el del global de l economia a Catalunya és d un 1,6%. Destaquen les marques turístiques de la província com Costa de Barcelona- Maresme (3,3%), Barcelona (1,6%) i Costa de Garraf (1,9%). No hi ha cap marca turística a la província que tingui un diferencial negatiu, és a dir, que l ocupació dins el global de l economia sigui més elevat del que es genera dins del Turisme. Per si voleu veure la síntesis dels principals resultats podeu accedir a l informe de l Observatori de Turisme de Catalunya: http://www.gencat.cat/diue/ambits/turisme/observatori_turisme/index.html 5