Educació i descentralització Lliçons apreses Centralitat i descentralització de les estratègies educatives al sector norueg de les TIC Øystein Johannessen Director general adjunt Ministeri noruec d Ensenyament i Recerca
El sistema educatiu Educació primària i secundària obligatòria (cursos 1-10, edats 6-16) Escola obligatòria: Responsabilitat: Els municipis 435 municipis, 3.200 escoles Educació secundària superior i formació: (edats 16-19) Responsabilitat: Els municipis del comtat (19 regions, 450 escoles) 3 programes d educació acadèmica 9 programes de formació professional dret establert per llei a 3 o 4 anys Educació superior: Institucions de propietat estatal (aprox. 40), grau d autonomia elevat Les xifres 607.000 alumnes d educació obligatòria 220.000 alumnes d educació secundària obligatòria i formació 195.000 estudiants d educació superior Legislació: Llei d ensenyament de 1998 amb les seves modificacions posteriors Llei sobre educació superior de 2005 Pla d estudis nacional de 2006
El pla d estudis nacional (Anys 1-13) Decidit pel Ministeri. Revisat l any 2006. La declaració d objectius està pràcticament igual. Hi ha objectius de competències clars a diferents nivells, anys 1-13 Habilitats bàsiques: Hi ha 5 habilitats bàsiques que han d estar incloses a totes les matèries i tots els nivells (lectura, escriptura, nocions de càlcul aritmètic, habilitats orals, habilitats digitals) Poden estar subjectes a proves a escala nacional Llibertat metodològica del professor
Un programa coherent 4 estratègies: Recursos per a l aprenentage digital, valoració i organització UFD Desenvolupament de competències R + D Infraestructura Creació i difusió del coneixement
Fites 1997: Els municipis (educació primària i secundària obligatòria) i les autoritats regionals (educació secundària superior) tenen la responsabilitat sobre les infraestructures de TIC i les competències del professorat 1997 i 2006: reformes educatives: l Estat s encarrega d'una part de les despeses del desenvolupament professional del professorat (i la infraestructura, 1999). Recursos per a l aprenentatge: 1997: els municipis són responsables d adquirir els recursos d aprenentatge (anys 1 10) 2007: les autoritats regionals en són responsables (11 13)
Cas pràctic: Recursos d aprenentatge digital El paper de l Estat Lideratge polític i administratiu. Garantia de finançament Establiment i garantia dels marcs globals; per exemple, mitjançant el pla d estudis nacional i la intervenció estatal quan sigui escaient (per fallades del mercat o del sistema) Aliances per al mercat i la iniciativa Digital Commons ( L Estat fa de mitjancer) Difusió del coneixement i Recerca i Desenvolupament
Resultats Segons les estadístiques nacionals, la infraestructura de TIC està distribuïda de manera irregular a l educació primària. Els municipis no s agrupen en consorcis o d altres tipus de grups per actuar com a "consumidors" forts i professionals. Les autoritats regionals col laboren per a l adquisició i el desenvolupament de recursos d aprenentatge digital. Hi ha reaccions per part dels editors i dels sindicats de professors perquè s estan qüestionant els models de negoci existents. Hi ha una molt bona infraestructura a l educació secundària superior però un visió insatisfactòria de la inversió.
Lliçons apreses Els municipis i les autoritats regionals han esdevingut centres de gravetat. La descentralització planteja reptes pel que fa a la igualtat, en particular quan hi ha un bon nombre de municipis i llibertat local. Les autoritats nacionals haurien d haver subratllat i desenvolupat en etapes anteriors normatives per a infraestructures especials. No s han desenvolupat satisfactòriament punts de referència (benchmarks) per avaluar el contingut digital i les competències del professorat
Gràcies per la vostra atenció http://slideshare.net/oysteinj/ http://oysteinj.typepad.com joh@kd.dep.no