Proporcionar als futurs mestres una visió general de l educació física, dels principals corrents i de les tendències didàctiques actuals.

Transcripción

1 UNIVERSITAT DE LLEIDA FACULTAT DE CIÈNCIES DE L'EDUCACIÓ TITULACIÓ: Diplomatura de Mestre Llengua Estrangera CODI: ASSIGNATURA: Educació Física i la seva didàctica PROFESSOR/A: Pere Blanco i Felip CRÈDITS: 3r QUADRIMESTRE: 2n. CRÈDITS: 4,5 TIPUS: Troncal OBJECTIUS Proporcionar als futurs mestres una visió general de l educació física, dels principals corrents i de les tendències didàctiques actuals. Identificar els fonaments de l educació física i la seva didàctica. Tenir coneixement de la cohesió educativa que s estableix en l educació física gràcies a la seva didàctica. Analitzar els factors que intervenen en la didàctica de l educació física, des d un plantejament curricular formal per a l etapa de primària. Proporcionar recursos teòrics i pràctics per afavorir una actitud favorable envers una concepció educativa que valori l activitat física com a essencial per a la formació integral dels nostres alumnes. Confeccionar unitats didàctiques i aprofundir en la metodologia que faciliti la diversitat pedagògica dels alumnes.

2 Participar en un ambient d investigació-acció que faciliti l adquisició dels coneixements. Contribuir a la reflexió en sessions estratègiques plenes de possibilitats educatives, cooperatives, innovadores i cooperatives. Proporcionar mitjançant sessions pràctiques, l ocasió d experimentar amb el propi cos la realització d activitats físico-esportives. TEMARI UN CONTEXT Noves expectatives, nova societat. Protagonistes confosos. Paradigma educatiu. La didàctica de l educació física. La didàctica, un ambient. La didàctica, un projecte. La didàctica, un ensenyament i un aprenentatge. La didàctica, una investigació. Els docents d educació física. Els continguts de l educació física. L esquema corporal. La condició física. L expressió corporal. Les habilitats motrius bàsiques. Les qualitats coordinatives. Les qualitats físiques. Els jocs i els esports. Les activitats físiques a la natura.

3 UNA EXPERIÈNCIA Concepte de currículum. Nivells curriculars. Organització del currículum. Projecte educatiu o Caràcter Propi. Cultura democràtica i igualtat d oportunitats. Valors i pràctiques democràtiques. Atenció a la diversitat. Educació coeducativa. Disseny Curricular Base. Elements del currículum. Contextualització del currículum. Nivells de concreció curricular. El projecte Curricular de l Educació Física. Desenvolupament curricular. Les competències i els objectius. Els continguts educatius. Organització i seqüenciació dels continguts. Activitats d ensenyament-aprenentatge. Estratègies docents: Els propòsits d evolució: una proposta d atenció a la diversitat. El trencaclosques per adquirir competències: una proposta de treball cooperatiu. Tècniques i procediments cooperatius. L avaluació: Característiques de l avaluació. Què s ha d avaluar. Desenvolupament de la unitat de programació. Consideracions prèvies. Introducció. Continguts. Objectius didàctics i competències. Activitats d ensenyament i d aprenentatge. Estratègies docents. Avaluació i acreditació dels aprenentatges. Informacions complementaries. METODOLOGIA

4 A partir dels aprenentatges teòrics es combinarà un treball pràctic de programació per aprofundir en els aspectes didàctics que el mestre, que imparteix docència en l àrea d educació física, ha de tenir presents: Presentació i orientació del marc teòric per part del professor. Elaboració, exposició posada en pràctica per part de l alumnat d una programació, atenent els diferents apartats prescriptius desenvolupats en el temari. Debats en els quals s intentarà aprofitar l experiència i els coneixements que s aniran assolint per treure conclusions de com les idees treballades poden ajudar a millorar la nostra pràctica pedagògica i didàctica. Estudi i discussió a partir de les reflexions i expectatives presentades en els continguts de reflexió. Treball de recerca-acció. Comentari, clarificació del resultat de treball dels grups i/o individuals en sessions plenàries. Intercanvi d experiències. AVALUACIÓ Per ser considerat APTE en l Àrea de Didàctica en l àrea de l educació física es tindrà en compte de forma global: L assistència i participació regular a les hores teòriques de l àrea. L assistència i participació a les sessions pràctiques. La participació en algun dels seminaris monogràfics que es portaran a terme. Disseny d una unitat didàctica de primària de l àrea d educació física. Prova objectiva. BIBLIOGRAFIA Utilització bàsica en l assignatura: BLANCO, P.: (2007). Un marc vivencial per al dsenvolupament de les competències. Lleida: Universitat de Lleida. D altra bibliografia complementaria: ÁLVAREZ, G. ET AL.: (1990) Guía para una Educación Física no sexista. Madrid: MEC. ANDER-EGG, I.: (1997) El treball en equip. Buenos Aires: Lumen/Humanitas. ANTUNEZ, S. ET ALTRES.: (1991) Del projecte educatiu a la programació d aula. Barcelona: Graó Editorial. BLANCO, P.: (1994-a) Projecte curricular de l Àrea d Educació Física. Material per al professorat.

5 Barcelona: Servei de Difusió i Edicions de la Generalitat de Catalunya. BLANCO, P.: (1994-b) Projecte curricular de l Àrea d Educació Física. Material per a l alumne. Barcelona: Servei de Difusió i Edicions de la Generalitat de Catalunya. BLANCO, P. I SUAU, J.: (1999) Propòsits d evolució. Una estratègia en el camp de l educació física. Barcelona: La Galera S.A. BLANCO, P.: (2004) Equips cooperatius, cultura democràtica i formació contínua, competències per a una transformació adequada dels centris educatius de secundària. Tesi doctoral dirigida per la Dra. Amparo Miñambres Abad. Universitat de Lleida. Inèdita. BLANCO, P. ET AL.: (2005) Acció estratègica per aconseguir competències. Barcelona: Barcanova. BONALS, J.: (1996) El treball en equip del professorat. Barcelona: Graó. BROWN, G.: (1992) Qué tal si jugamos... otra vez. Nuevas experiencias de los juegos cooperativos en la educación popular. Buenos Aires: Humanitas. CAMPS, V.: (1994) Los valores de la educación. Madrid: Anaya. CARRETERO, M.: (1993) Constructivismo i educació. Madrid: Edelvives. CATALUNYA. Decret 142/2007, de 16 de juny, d establiment de l ordenació dels ensenyaments d educació primària. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 29 de juny de 2007, núm COLL, C. & SOLÉ, I.: (1990). La interacció professor/alumne en el procés d ensenyament i aprenentatge. En C. Coll, J. Palacios i A. Marchesi (Comps.) Desenvolupament psicològic i educació, II. Psicologia de l educació. Madrid: Aliança Editorial. DEL CARMEN ET ZABALA, M.: (1991) Guia para l elaboració, seguiment i valoració dels Projectes curriculars de centre.madrid: CIDE. DELORS, J. ET AL.: (1996) L educació tanca un tresor (Informe a la UNESCO sobre l educació en el segle XXI). Madrid: Santillana. DEPARTAMENT D ENSENYAMENT.: (1989) Disseny Curricular. Barcelona: Departament d Ensenyament, Generalitat de Catalunya. DEPARTAMENT D ENSENYAMENT: (2007) Desplegament Curricular. Barcelona: Departament d Ensenyament, Generalitat de Catalunya. DIAZ LUCEA, M.: (1993) De las habilidades básicas a las habilidades específicas. Iniciación a los deportes de equipo y los saltos en atletismo. Barcelona: INDE Publicaciones. DIAZ, J.: (1993) El desarrollo motor y su implicación didáctica. En VV.AA. Fundamentos de Educación Física para Enseñanza Primaria. Vol. I. Barcelona: INDE. ESPAÑA. Ley orgánica 01/1990, de 03 de octubre, de ordenación del sistema educativo. Boletín Oficial del Estado, 04 de octubre de 1990, núm ESPAÑA. Ley orgánica 10/2002, de 23 de diciembre, de calidad de la educación. Boletín Oficial del Estado, 24 de diciembre de 2002, núm ESPAÑA. Ley orgánica 2/2006, de 03 de mayo, de educación. Boletín Oficial del Estado, 04 de mayo de 2006, núm FEDERACIÓN INTERNACIONAL DE EDUCACIÓN FÍSICA.: (2000) Manifest mundial de L Educació Física FIEP GARCIA FERRANDO.: (1990) Aspectos sociales del deporte. Madrid: Alianza Editorial. GARCIA, A; POMARES, C; SERRANO, M.: (1992) La educación física en primaria. Madrid: Alambra Longman. GARDNER, H.: (1998) Inteligencias múltiples. Barcelona: Paidós. GOLEMAN, D.: (1996) La inteligencia emocional. Buenos Aires: Vergara. INSTITUT DE FORMACIÓ DEL PROFESSORAT: (2005) Jornades sobre didàctica de l expressió musical, didàctica de l expressió plàstica i didàctica de l expressió corporal. Madrid: Ministeri d Educació i Ciència. Inèdit. JOVÉ, M. C.: (2005) Model d intervenció psicomotriu vivenciada per a la prevenció del risc social en educació infantil. Tesi doctoral dirigida pel dr. Carlos Alsinet. Universitat de Lleida. Inèdita. KIRK, D.: (1990): Educación Física y curriculum. Valencia: Ed. Universitat de Valencia. LLORENTE, E, B.: (2002) La coeducación en el deporte en edad escolar. En actas sobre las Jornadas de deporte escolar en Bilbao. MANNO, R.: (1995) Fundamentos del entrenamiento deportivo. Barcelona: Paidotribo. MEINEL, K. ET SCHNABEL, G.: (1987) Teoría del movimiento. Síntesis de una teoría de la motricidad

6 deportiva bajo el aspecto pedagógico., Buenos Aires: Stadium. MONEREO, C.: (1994) ESTRATEGIAS DE ENSEÑAR Y APRENDIZAJE. FORMACIÓN DEL PROFESORADO Y APLICACIÓN EN LA ESCUELA. BARCELONA: GRAÓ. MOSSTON, M.: (1978) La enseñanza de la educación física. Buenos Aires: Paidós. OLSON, M.W.: (1996) La investigació-acció entra a l aula. Argentina: AIQUE. OMEÑACA, R. ET RUIZ, J.V.: (1999) Jocs cooperatius i Educació Física. Barcelona: Paidotribo. ORLICK, D.: (1990) Lliures per a cooperar, lliures per a crear. Barcelona: Paidotribo. PAVLOV, I.P.: (1968) Fisiología y psicología. Madrid: Alianza Editorial. PEIRÓ, C.: (1992) Educación Física y Salud: modelo de igualdad. En Ponencia L Ensenyament de l Educació Física, IV Jornadas Internacionals de Coeducació. Valencia: Universitat de Valencia, POZO, J. ET POSTIGO, Y.: (1994) Las estrategias de aprendizaje como contenidos del currículum. En MONEREO C. ET AL.: Estrategias de aprendizaje: procesos, contenidos e interacción. Barcelona: Doménech. Riera, J.: (1989). Fundamentos del aprendizaje de la técnica y la táctica deportivas. Barcelona: INDE. ROMAN, M. ET DEU I.: (1991) Aprenentatge i currículum : dissenys curriculars aplicats. Madrid : Paidós. RUIZ, L. M.: (1987) Desarrollo motor y actividad física. Madrid: Gymnos. RUIZ, L. M.: (1994). Deporte y aprendizaje. Procesos de adquisición y desarrollo de habilidades. Madrid: Visor Distribuciones. TEJADA, J.: (2005) El trabajo por competencias en el pràcticum. Barcelona: Conferencia magistral presentada en el VII Symposium Internacional sobre el Pràcticum, Poio. TINAJAS A.: (2001) L esport i la seva iniciació en l edat escolar. Revista d educació física, 3(2): VAZQUEZ, B.: (1990) La coeducación en Educación Física. Algunas reflexiones. En Cursos Emakunde. Primer postgrado de coeducación. Hacia una escuela coeducadora. Álava: UPV, VELAZQUEZ, C.: (2004) Las actividades físicas cooperativas. Una propuesta para la formación en valores a través de la educación física en las escuelas de educación bàsica. México D.F: Secretaria de Educación Pública.