Autopista ferroviària. Barcelona, 31 de juliol de 2015

Documentos relacionados
CONNEXIÓ FERROVIÀRIA RIA EN AMPLE INTERNACIONAL ENTRE TARRAGONA I LA FRONTERA FRANCESA. 17 d abril de 2012

Prioritats del Corredor Mediterrani a Catalunya

NOVA XARXA BUS EXPRÉS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

L Euroregió de l Arc Mediterrani com a gran porta logística del Sud d'europa. El gran repte dels països catalans

Perllongament de la C-32 Tordera - Blanes - Lloret de Mar. Lloret de Mar, 6 de març de 2015

Les Plataformes logístiqu de l Arc Mediterrani. Gener de 2006

El tramvia arriba a Badalona

ESTUDI PREVI NOVA ESTACIÓ REUS BELLISSENS NOVA ESTACIÓ REUS-BELLISSENS

MESURES D'ORDENACIÓ I REGULACIÓ DEL TRÀNSIT PER A TOTS ELS CIUTADANS AMB MOTIU DELS ACTES DE LA DIADA NACIONAL DE CATALUNYA 2013

ESPECIAL LABORATORI TURISME ESTIMACIÓ DEL PIB TURÍSTIC EN LES MARQUES I COMARQUES DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA

DADES DEL FERROCARRIL AL CAMP DE TARRAGONA

Pla d Infraestructures del transport de Catalunya

Les xifres del transport públic a Catalunya

Les xifres del transport públic a Catalunya

9 Anàlisi del sistema ferroviari de mercaderies

Demà entren en servei els tres nous busos exprés.cat del corredor del Garraf

CONSELL D ADMINISTRACIÓ - 19 d abril de d. Indicadors de mobilitat i conjuntura 2016 Catalunya

L ADMINISTRACIÓ LOCAL LOCAL EN EN LA ECONÓMICA DD ACTIVITAT IMPULS A LES ÀREES D ACTIVITAT ECONÒMICA EN UN TERRITORI ESTRATÈGIC EL PRAT DE LLOBREGAT

NOVES MILLORES EN LA CARPETA DEL CIUTADÀ

Novetats de la Grossa

Pla de Mobilitat Urbana de Barcelona

La biomassa forestal per a usos tèrmics. Una realitat a Catalunya. 20 de Febrer de 2012 Presenta: Francesc Estrada

El port de Barcelona com a node logístic: Situació actual i estratègies de futur

L ús del transport públic a Catalunya creix un 1,2% el 2011 i augmenten els usuaris amb abonaments integrats de llarga durada

Movistar Fibra Òptica

Al Treball en Transport Públic

Dilluns s implanta la integració tarifària a la Rodalia del Camp de Tarragona, amb estalvis de fins al 80% del preu del bitllet senzill

Rodalies de Catalunya impulsa la renovació i el manteniment integral de la flota de trens

ORDRE FOM 2861/2012 de 13 de desembre

EL TRANSPORT DE MERCADERIES

Les xifres del transport públic a Catalunya

ESTRATÈGIA DE LA BICICLETA PER BARCELONA

INSTRUCCIÓ 06/04/2011 i 5/ /12/2011 de DGEMSI. Data: 24/05/2012

Les xifres del transport públic a Catalunya

El Corredor Mediterrani, peça clau de la Xarxa Transeuropea de Transport

CRITERIS DE DISTRIBUCIÓ TERRITORIAL DE LA INVERSIÓ EN INFRAESTRUCTURES DE L ESTAT. 24 de juliol del 2014

AVALUACIÓ AMBIENTAL I SOCIAL

LLEI 3/1998 : UN NOU MARC PER A LES ACTIVITATS

Comença la venda de bitllets de la Grossa de Cap d Any 2016, amb més facilitats per escollir els números preferits

Modificació de serveis ferroviaris. Instal lació de catenària rígida al túnel de Plaça Catalunya. Del 3 al 23 d agost de /07/2009

PLA DE MILLORA DE LA QUALITAT DE L AIRE A SANTA COLOMA DE GRAMENET (PAMQA)

ELECTRA REDENERGÍA, S.L. és una companyia distribuïdora d energia elèctrica que fou creada principalment degut a la demanda social de la zona,

DISTRICTE EIXAMPLE IMPLANTACIÓ CARRILS BICI CARRILS BUS

Barcelona, 20 de maig de 2010

FASE 2a. ESTRATÈGICA ESQUEMA PMK PAS 4 MATRIU D ANSOFF

El TRAM allarga el servei de la T3 fins a Sant Feliu de Llobregat

TransMet Xifres. Any 2016

La Balança Comercial dels Productes Lactis Exercici econòmic Observatori de la llet.- DAR

Les plataformes logístiques, nodes de desenvolupament de Desembre de

Estat dels serveis i mesures per a la millora de les telecomunicacions als polígons del Vallès Occidental Annex III: Fitxes municipals dels polígons

ACTA DE LA REUNIÓ DE LA PROFESSORA ESPECIALISTA DE LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA AMB ELS PROFESSORS DE SECUNDÀRIA

Marc societari de TMB. Febrer de 2016

El Port de Barcelona com a node logístic: Situació actual i estratègies de futur. Maig 2012

CONJUNTURA I PERSPECTIVES ECONÒMIQUES A CATALUNYA. 22 de maig del 2014

PROJECTE MICROTIC Solucions TIC energèticament eficients i competitives per a PIMES Comunitat Energia RIS3CAT

Setmana de l Energia Setmana de l Energia 2016 Recursos de l Institut Català d Energia 8 de març de 2016

OBRES DE CONNEXIÓ ENTRE LA A-3 I LA V-30 ITINERARIS RECOMANATS I INFORMACIONS D'UTILITAT

Reflexions sobre les infrastructures del Camp de Tarragona

Balanç econòmic de la recollida de residus porta a porta i en àrea de vorera per als ens locals

Pla de Millora de la Qualitat de l Aire del Port de Barcelona. Dijous, 27 d ocubre de 2016

Informació sobre la targeta T-Família

DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA

BS Rènting Introducció al rènting en les Administracions Públiques Xavier García G. de Villaumbrosia Director Administracions Públiques Banc Sabadell

Tema 2: L economia europea

DISTRICTE HORTA - GUINARDÓ IMPLANTACIÓ CARRILS BICI CARRILS BUS

Inauguració tram L9 Sud Aeroport T1- Zona Universitària. Barcelona, 12 de febrer de 2016

Observatori de la logística. Els indicadors de logística sostenible

COMITÈ EXECUTIU - 23 de maig de Indicadors de mobilitat i conjuntura

Rètols d obres públiques. Programa d identificació visual de l Agència Catalana de l Aigua

Transport de viatgers per ferrocarril al Camp: rodalies i infraestructures. 10 de març de 2017

PRIORITATS DE LES INFRAESTRUCTURES AL VALLÈS

ÍNDEX 1. INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS... 1

Tràmit telemàtic per a ciutadans de lliurament d informació fiscal IRPF 2013

L experiència dels flequers de Terrassa 12 de desembre de 2007

UNITAT 1: L ESTUDI DE LA TERRA

MINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics)

Enquesta Uro-Oncològica 2016

Portem la nostra oficina al teu restaurant

Àmbit de l Economia: empresa, turisme i esdeveniments

DISTRICTE SANT MARTÍ IMPLANTACIÓ CARRILS BICI CARRILS BUS

TransMet Xifres. 1r semestre 2016

Com puc rendibilitzar la meva inversió? SET

DISTRICTE GRÀCIA IMPLANTACIÓ CARRILS BICI CARRILS BUS

11ª Jornada AMTU BiTiBi Connectant bicicletes i trens arreu d Europa Mataró, 5 de maig de 2015

BREU DE DADES (12) L escola des de P3 a 4art. d ESO SETEMBRE 2011

Ambientalització dels esdeveniments esportius

Sistema energètic a les Illes Balears Jornades: Energies renovables, territori i paisatge Palma, 26 de maig de 2016

Barcelona Activa Iniciativa emprenedora. Informes en profunditat. Benchmarking. Barcelona Activa SAU SPM,

Foto: Albert Oliveras ANYS DEL TREN DE SARRIÀ. calendari 2014

Agenda Catalana del Corredor Mediterrani

Plataforma Multicanal de Serveis i Tràmits

Instal lacions solars fotovoltaiques

GAUDEIXI D UN ESPAI ÚNIC Llogui el Teatre Auditori de Llinars del Vallès

RUNNING SOLIDARI SPORTS PROGRAMME. Distàncies: 5Km i 10Km amb cronometratge i Kids Race

II CONGRÉS DE L AIGUA A CATALUNYA L AIGUA COM A RECURS SOSTENIBLE. EL PRAT SUD: L ÚS D AIGUA REGENERADA EN LA DESCÀRREGA DE SANITARIS (WC s)

LA BANDA AMPLA A CATALUNYA

Fets rellevants de l informe econòmic financer dels centres hospitalaris d atenció especialitzada Any Central de Balanços

SETMANA DE L ENERGIA 2017 Recursos de l Institut Català d Energia

Transcripción:

Autopista ferroviària Barcelona, 31 de juliol de 2015

Situació actual! Actualment els serveis ferroviaris de mercaderies entre Catalunya i la resta de la península ibèrica i Catalunya i la UE són residuals L any 2012 només un 2% del tràfic de mercaderies a través dels Pirineus va ser en mode ferroviari Però... Existeix demanda de serveis ferroviaris de mercaderies internacionals amb origen / destí Catalunya Tan els estudis de demanda del projecte CLYMA com els projectes pilots realitzats en el marc del projecte ifreightmed ho demostren. L estudi de mercat pel Corredor Mediterrani realitzat des de la UE recolza aquesta conclusió Diferents sectors productius de l automoció, la química i l agroalimentària mostren la necessitat de disposar d una solució ferroviària que els faci reduir costos logístics. L autopista ferroviària es presenta com una oportunitat per desenvolupar l opció ferroviària per a les mercaderies 2

Proposta Aliança estratègica entre la Generalitat de Catalunya i el Port de Barcelona per establir una terminal d autopista ferroviària, d ús públic, al Port de Barcelona que connecti Catalunya i la resta de la Península Ibèrica amb Europa en autopista ferroviària 3 3

Què és una autopista ferroviària? Servei de transport combinat ferrocarril carretera, on en el tram ferroviari els camions viatgen sense conductor (sense tractora) Els camions recorren per carretera el trajecte des del punt de càrrega fins a la terminal d autopista ferroviària inicial, es carreguen en vagons ferroviaris especials, i són descarregats a la terminal final per continuar per carretera fins al punt de destí. El servei es duu a terme sobre les vies ferroviàries existents (UIC amb Europa, ibèric amb la península ibèrica) i només requereix d inversió en la terminal especialitzada. 4 4

Sistema tecnològic de la terminal especialitzada Obertura dels vagons Càrrega lateral en espina Tecnologia Modalhor Es basa en una tecnologia madura, ja implementada i funcionant amb èxit a França, Italia i Luxemburg Permet transportar semiremolcs no aptes per grues (no craneable) Requereix d una terminal especialment adaptada a aquesta tecnologia És a l abast de qualsevol empresa o operador ferroviari, no és exclusiva Càrrega simultània de varis semiremolcs Càrrega directa amb tractora No cal grua 5 minuts per semiremolc 1 hora pel tren complet Desenganxament de la tractora Les tractores no pugen al tren 5 5

Una alternativa que funciona Sistema ja implantat i funcionant a Europa en diferents corredors amb més que notable èxit Permet integrar de manera flexible el mode ferroviari a la cadena porta-a-porta, combinant aquest mode per a la llarga distància amb la carretera Reducció dels costos de transport i millora de l eficiència logística Reducció de l impacte mediambiental del transport i de la dependència energètica 10% menys de cost per semiremolc que el transport per carretera 0,8 tones d emissió de CO2 menys per trajectes de 1.000 km 6 6

Estudis de demanda L Estudi de mercat realitzat en el marc del projecte CLYMA indica que l autopista ferroviària des del port de Barcelona podria captar un percentatge destacat de vehicles pesats: 10% del tràfic que actualment circula entre Barcelona i París El 13% del que circula entre Barcelona i Alemanya Altres corredors (Madrid, Valencia, Portugal) estan actualment en estudi. El projecte ifreightmed ha treballat directament amb la demanda per llançar projectes pilot econòmicament viables de serveis internacionals multiclient i multiproducte de transport de mercaderies L estudi de mercat pels Corredors de la Xarxa Transeuropea de Transports determina que la demanda de transport ferroviari de mercaderies a través de la frontera catalanofrancesa pot augmentar fins a més d un 700%. Demanda verificada Almenys un operador compromès amb els serveis 7 7

Emplaçament Port de Barcelona Antiga llera del Llobregat (pastilla oest) La terminal requereix la implementació dels nous accessos ferroviaris projectats. Els terrenys de l antiga llera del riu Llobregat s integren al domini públic del Port de Barcelona a través de la DEUP (Delimitación de los Espacios y Usos Portuarios). 8 8

Emplaçament 9 9

Detall de la terminal 10 10

Requeriments d inversió en la terminal de Barcelona i terminis Inversió total de 33 milions d euros 1 via de càrrega i descàrrega equipada amb tecnologia Modalohr (UIC + ample ibèric) + 4 vies d Expedició / Recepció de 850m cada una) + 545 places d aparcament per camions Participació pública i privada en el finançament del projecte La terminal estarà oberta a qualsevol operador ferroviari que es doti de vagons compatibles, i es podrà connectar per autopista ferroviària a qualsevol altre destí amb una terminal similar. La terminal es posarà en servei al 2019 11 11

Serveis previstos actualment pel primer operador compromès Línies existents Perpinyà (Le Boulou) Bettemboug (Luxemburg) Le Boulou Calais (gener 2016) 1a línia en servei: Barcelona Aulnay (París) Data d inici 2019 3 rotacions diàries (AT/D*) 45.000 semiremolcs / any 2a línia en servei: Barcelona Alemanya Data d inici 2020 2 rotacions diàries (AT/D*) 30.000 semiremolcs / any CARACTERÍSTIQUES DELS TRENS : Longitud de 750 metres des de Barcelona a Perpinyà i de 1000 metres des de Perpinyà a París i Alemanya Equipats de locomotores tècnicament vàlides de fer el recorregut entre origen i destí sense canvis * AT/D : Anada i Tornada Diària. 12 12

Inversió privada per operar els serveis ViiA és la societat que ja opera els serveis similars d autopista ferroviària entre Perpinyà i Luxemburg i Calais, i entre França i Itàlia. Aquests serveis no es veuran afectats pels nous serveis des de Barcelona. És líder europeu en autopistes ferroviàries. ViiA ha plantejat invertir en aquest projecte fins a 120 M per a fer possible l Autopista Ferroviària a París i Alemanya El gruix de la inversió de ViiA és en el material rodant (vagons especials per a permetre el transport de semiremolcs) i instal lacions a les terminals ViiA fa la operació de serveis ferroviaris al seu risc i ventura 13 13

Beneficis per Catalunya 1 Increment de la disponibilitat de serveis ferroviaris internacionals amb origen / destí Catalunya Se n beneficiaria la indústria establerta a Catalunya Hi ha sectors industrials a Catalunya com Mercabarna, el clúster d automoció, i el químic, que ja han manifestat el seu interès en la terminal El projecte europeu ifreightmed (liderat per DTES) posarà en marxa un pilot amb la indústria del carni de Girona per exportar a París. 14 14

Beneficis per Catalunya 2 Millora de la competitivitat de Catalunya Increment de l atractiu de Catalunya com a territori per a noves inversions L autopista ferroviària permetria disminuir en aproximadament un 10% els costos de les opcions de transport de mercaderies actuals Actualment els costos logístics representen una mitja d entre un 5-10% dels costos totals d un producte Amb l autopista ferroviària les empreses establertes en el territori català podrien arribar a disminuir fins a un 1% els costos dels seus productes 15 15

Beneficis per Catalunya 3 Transvasament de camions de la carretera al ferrocarril Beneficis mediambientals i descongestió de la N-II i la AP-7 El transvasament de vehicles pesats al tren previst en el marc de l estudi de mercat del projecte europeu CLYMA (liderat pel Port de BCN) equival a 45.000 semiremolcs anuals en la primera línia i 30.000 més en la segona. Es preveu un estalvi d aproximadament 1 tona de CO2 per servei i es disminuirà la dependència energètica. 16 16

Beneficis per Catalunya 4 Posicionament de Catalunya com a hub ferroviari de la península ibèrica i del sud-oest europeu Atraient el centre de gravetat del tràfic de la regió del sud-oest d Europa Atracció dels tràfic de mercaderies per carretera Atracció d altres serveis ferroviaris internacionals de mercaderies estàndards (no autopista ferroviària) Conversió de la terminal en un hub ibèric per a potencials futurs serveis similars cap a Madrid, Andalusia i Portugal 17 17

Beneficis per Catalunya 5 Consolidació de la vocació mixta de mercaderies i viatgers de la línia de Barcelona Perpinyà S aportaran 60 trens setmanals i més de 2.500 trens anuals (ambdós sentits compresos) a l actual línia d ample internacional entre Barcelona i Perpinyà, línia que va ser inicialment planejada per la Generalitat i per a la qual la Generalitat va apostar, des del primer dia, per a la seva concepció com a línia mixta de mercaderies i viatgers. Implica pràcticament multiplicar per quasi 3 el trànsit actual i incrementar molt destacadament el paper de les mercaderies. 18 18

Beneficis per Catalunya 6 I II Beneficis pel Port de Barcelona Atracció de serveis marítims Ro-Ro Existeix demanda de tràfics Ro-Ro (camions que viatgen en vaixell) procedents de Tànger i que es dirigeixen cap a Europa desembarcant a Barcelona. A més permet el desenvolupament futur d altres serveis addicionals ibèrics. Increment de la disponibilitat de serveis ferroviaris per contenidors tradicionals cap a Europa La terminal especialitzada permet trobar sinèrgies amb les futures terminals intermodals del Port de Barcelona. L increment de competència en el tram Port de Barcelona - frontera sens dubte activarà el mercat. III Connexió amb Madrid i Portugal en autopista ferroviària En el futur, poder-se connectar a Madrid i Portugal en autopista ferroviària faria guanyar al Port de Barcelona un avantatge competitiu addicional. 19 19