Els paisatges d interior

Documentos relacionados
El MEDI FISIC I EL PAISATGE NATURAL

Àmbit de les matemàtiques, de la ciència i de la tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 2 LES FRACCIONS

TEORIA I QÜESTIONARIS

CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL,SOCIAL I CULTURAL

4.7. Lleis de Newton (relacionen la força i el moviment)

DIVISIBILITAT. Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7=

6. Calcula l obertura de l angle que falta. Digues de quin tipus d angles es tracta. 6

UNITAT 3 OPERACIONS AMB FRACCIONS

Avaluació a 3r d EP model 2. Competència en comunicació lingüística. Llengua catalana. Nom i llinatges: Grup.

Programa Grumet Èxit Fitxes complementàries

ELS PLANETES DEL SISTEMA SOLAR

Cales de Mallorca, situada en la costa de Manacor, está formada por Cala Antena, Cala Domingos Grans y Cala Domingos Petits.

3. DIAPOSITIVA D ORGANIGRAMA I DIAGRAMA

Veure que tot nombre cub s obté com a suma de senars consecutius.

CONEIXES LES DENTS? Objectiu: Conèixer i diferenciar els tipus de dentadura i de dents.

5.- Quins tres pobles amenaçaven l Europa occidental? D on venien?

VALORACIÓ D EXISTÈNCIES / EXPLICACIONS COMPLEMENTÀRIES DE LES DONADES A CLASSE.

alberg albergue montsec-mur Guàrdia (Pallars Jussà) FUNDACIÓ PERE TARRÉS

Semblança. Teorema de Tales

Competències bàsiques Educació primària. Cicle superior

2n d ESO (A B C) Física

LA POBLACIÓ DE CATALUNYA

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

Activitat Cost Energètic

competència matemàtica

Influència dels corrents marins en el transport i acumulació de sòlids flotants

Polígon. Taula de continguts. Noms i tipus. De Viquipèdia. Per a altres significats, vegeu «Polígon (desambiguació)».

8 Geometria analítica

Registre del consum d alcohol a l e-cap

Interferències lingüístiques

Poc a poc, amb els seus quadres va començar a guanyar molts diners i com que França li agradava molt, va decidir quedar-se una bona temporada, però

PLA LOCAL D ADAPTACIÓ AL CANVI CLIMÀTIC A SANTA COLOMA DE GRAMENET

Barça Parc. Un nou espai, un nou concepte. Juliol Espai Barça. Un nou espai, un nou concepte

10 Calcula la distancia que separa entre dos puntos inaccesibles A y B.

8. Com es pot calcular la constant d Avogadro?

Índex Fitxes per a l ús del diccionari

Districte Universitari de Catalunya

Troba'ns a VisitaValls

C. P. SON ANGLADA. C/. Mossèn Gabriel Bestard, 38 (07011) Palma de Mallorca tfn.(971)

Els animals. Comentem De quina manera classificaries o agruparies aquests animals? Elabora una llista i compara-la amb les dels teus companys.

POLÍTICA DE COOKIES. La información que le proporcionamos a continuación, le ayudará a comprender los diferentes tipos de cookies:

GUIA CAPITALITZACIÓ DE L ATUR

DEMOSTRACIÓN DE LA PERMEABILIDAD CELULAR

MATEMÀTIQUES ÀREES I VOLUMS

La regulación de los clubes de cannabis será larga y complicada, pero las instituciones están dando los primeros pasos.

Aventura por el Bosque

Breu tutorial actualització de dades ATRI. El Departament al portal ATRI i no directament a les persones afectades

Dossier d estiu de Matemàtiques. 5è d Educació Primària.

Escherichia coli. Bacteri simbiont que habita lʼintestí gruixut de molts animals entre ells lʼhome.

1. CONFIGURAR LA PÀGINA

TEMA 4: Equacions de primer grau

PROJECTE INDIVIDUAL Nº 1

Sentirás la magia del Ebro

I. SISTEMA DIÈDRIC 3. DISTÀNCIES I ANGLES DIBUIX TÈCNIC

El secret de Meritxell Vicent Enric Belda Dibuixos de Jordi Vila Delclòs

EL NIÑO CON EL PIJAMA DE RAYAS

Resumen. En el anexo 2 se presentan los siguientes documentos: - Resumen encuesta de satisfacción (CBB).

CASOS PRÀCTICS EXAMEN DE MERCADERIES CASOS PRÁCTICOS EXAMEN DE MERCANCIAS

IES J. MIR CFGM GESTIÓ ADMINISTRATIVA EL PATRIMONI

CERCLE D INFRAESTRUCTURES A LA COSTA BRAVA -----

Mesures d estalvi d aigua

Generalitat de Catalunya Departament d Educació

Ponència de sòl no urbanitzable

1,94% de sucre 0,97% de glucosa

Informe sobre els estudiants de nou accés amb discapacitat (any 2015) Comissió d accés i afers estudiantils

BLOCS BLOGGER. Document de treball del camp d aprenentatge de l alt Berguedà. MARÇ 2009

PENJAR FOTOS A INTERNET PICASA

1.1. Breu història Orígens Fonaments tècnics del beisbol...4

CAMPS DE FORÇA CONSERVATIUS

Unitat Didàctica : EL VOLEIBOL (nivell 1)

Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya

L EDAT DELS ARBRES LA EDAD DE LOS ÁRBOLES. Les plantes tenen tres parts que són les arrels, la tija i les fulles.

TREBALLS DE RECUPERACIÓ CIÈNCIES NATURALS 1r d ESO

Prioritats del Corredor Mediterrani a Catalunya

Presentació de la nova marca turística de la província de Barcelona

LES ROQUES I LA SEVA FORMACIÓ. El món a l Eocè

EL TRANSPORT DE MERCADERIES

Exposició. Apunta t al canvi. La qüestió del CO2

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

GUIA BÀSICA PER UTILITZAR L OFICINA VIRTUAL

IV TROBADA DE JOCS DEL MÓN Estadi Municipal Les Grasses. Sant Feliu de Llobregat, 8 de maig de 2013 DOSSIER CENTRES D EDUCACIÓ

Dossier d Energia, Treball i Potència

Districte Universitari de Catalunya

I APAREGUÉ EL COLOR CROMOPLASTS EL COLOR CROMOPLASTOS Y APARECIÓ

4t Concurs de fotografia digital L Andorra dels paisatges 2015

VA ACUERDO CON EL BBVA: FINANCIACIÓN EN CONDICIONES ESPECIALES

Centre Jujol-Can Negre ESCOLA MUNICIPAL D ART

Gabinet de Didàctica Jardí Botànic. Gabinet de Didàctica Jardí Botànic 1

Seguretat informàtica

Transcripción:

Els paisatges d interior La forma que té un paisatge s anomena relleu i és diferent segons si som a la muntanya, a la plana o a la costa. Els paisatges d interior estan allunyats del mar i poden ser de muntanya o de plana. 1. Com són els paisatges de muntanya Als paisatges de muntanya hi ha muntanyes i valls, i pobles petits. Les muntanyes són terrenys elevats i amb pendents. Les valls són els terrenys plans situats entre muntanyes. En una muntanya distingim tres parts: Peu. És la part més baixa de la muntanya. Cim. És la part més alta. Vessant o falda. És el terreny que va des del peu fins al cim. Les muntanyes poden estar aïllades o agrupades. Diverses muntanyes alineades formen una serra i diverses serres pròximes formen una serralada. Escola Pompeu Fabra - Cicle Mitjà - 4t - Medi - Els paisatges 1

2. Els paisatges de les planes Als paisatges de les planes hi ha unes grans extensions de terreny pla. Hi poden haver petites elevacions del terreny, que s anomenen turons o puigs. Hi ha molts pobles i camps de conreu. Als paisatges plans podem trobar erms, camps i també hortes: Erms. Són terrenys plans, més elevats que les terres del voltant, i que tenen poca vegetació. Camps. Són terrenys plans, menys elevats que els erms. Hi ha conreus i hi sol passar algun riu. Hortes. Són les zones planes més pròximes al riu. Les muntanyes són terrenys elevats i en pendent. Les planes són extensos terrenys plans. 3. Els canvis en el paisatge Als paisatges hi ha elements naturals, com ara les muntanyes, les planes, la vegetació, els rius... I també hi ha elements fets per les persones, que modifiquen el paisatge: Les construccions, com ara les cases, les fàbriques, les granges, les carreteres, les vies de tren, els túnels, els ponts... Els camps de conreu, que han substituït la vegetació natural. Les mines i les pedreres, que han canviat l aspecte de moltes muntanyes. Escola Pompeu Fabra - Cicle Mitjà - 4t - Medi - Els paisatges 2

Els paisatges de costa Els paisatges banyats pel mar o que hi són a prop són paisatges de costa. 1. Com són els paisatges de costa Les costes són terrenys situats a prop del mar. La costa pot ser alta o baixa. A la costa alta hi trobem penya-segats, que són terrenys alts i rocosos, contra els quals xoquen les onades del mar. A la costa baixa destaquen les platges, que són terrenys plans de sorra o de pedres. COSTA ALTA COSTA BAIXA Escola Pompeu Fabra - Cicle Mitjà - 4t - Medi - Els paisatges 3

2. Les formes de la costa La costa té formes molt variades, i en destaquen les següents: Cap. És una part de terra que entra al mar. Península. És un terreny envoltat d aigua per tots els costats, menys per un, anomenat istme. Illa. És una porció de terra envoltada d aigua per tots els costats. Un grup d illes properes forma un arxipèlag. Badia. És una entrada del mar a la terra. Quan és molt gran es diu golf. El terreny de la costa té formes diferents: caps, penínsules, illes, badies i golfs. La costa pot tenir platges o penya-segats 3. Els canvis en els paisatges de costa Als paisatges de costa hi viuen moltes persones. Per això el paisatge s ha modificat intensament. Alguns dels canvis que han fet les persones a la costa són els següents: S hi han edificat molts hotels i apartaments. S hi han construït carreteres i ponts perquè les persones i les mercaderies arribin fins a les poblacions. S hi han construït ports perquè els vaixells puguin estar protegits. Activitats 1. Escriu la lletra que correspon a cada paraula. cim plana vessant serra peu a. Diverses muntanyes alineades. b. Part més alta d una muntanya. c. Part més baixa d una muntanya. d. Extensos terrenys plans. e. Zona situada entre la part més alta i la més baixa d una muntanya. 2. Escriu la forma de la costa que indica cada lletra. Exemple: A platja Escola Pompeu Fabra - Cicle Mitjà - 4t - Medi - Els paisatges 4

3. Observa el dibuix i respon cada pregunta amb un dels nombres. a. On posaries un camp de conreu? Per què? b. A quin lloc instal laries una estació d esquí? Per què? c. Per on passarien les carreteres principals? 4. Vés al següent web i mira t les fotografies, els dibuixos, el vídeo i fes el joc de l activitat. http://www.edu365.cat/infantil/monperunforat/muntanya/muntanya.html, 5. Informa t sobre com és el paisatge de la teva població i completa aquesta fitxa en un full. Té paisatge de: muntanya plana costa Elements naturals que hi destaquen: Elements obra de les persones que hi destaquen: Escola Pompeu Fabra - Cicle Mitjà - 4t - Medi - Els paisatges 5

La lectura d un mapa del relleu Els mapes del relleu mostren, a partir de colors, les diferents altures a què es troba el terreny. Observa aquest mapa i llegeix-ne la informació. 6. Respon les preguntes. a. De quin color s han marcat els cims més alts? b. I els terrenys més baixos? c. Quin color s utilitza per representar els rius i el mar? d. On hi ha més muntanyes, al nord o al sud? Com ho saps? e. Localitza la plana de Catònia, a l est del mapa. És una zona molt alta o molt baixa? Per què? Quins rius hi passen a prop? Escola Pompeu Fabra - Cicle Mitjà - 4t - Medi - Els paisatges 6

f. Si vas del cap de Grimola a la serra de Mestral, en quina direcció aniràs? de nord a sud de sud a oest de sud a nord d oest a sud 7. Completa aquest esquema. 8. Llegeix les pistes i escriu de quin tipus de paisatge es tracta. Hi pot haver penya-segats, platges i rius. Hi ha muntanyes agrupades que formen serres. Hi ha extensions de terrenys plans. Escola Pompeu Fabra - Cicle Mitjà - 4t - Medi - Els paisatges 7

Els rius, els llacs i els embassaments Els rius són corrents d aigua que corre sense parar. Al paisatge també hi ha llacs i embassaments. 1. Com és un riu Els rius són corrents continus d aigua que neixen a les muntanyes. Després, baixen cap a terres més baixes i planes. I, finalment, desemboquen en un altre riu o al mar. Els rius que desemboquen en altres rius es diuen afluents. El terreny enfonsat per on corren les aigües d un riu s anomena llit. La quantitat d aigua que porta és el cabal. 2. El curs d un riu El riu fa un recorregut des del naixement fins a la desembocadura. Aquest recorregut s anomena curs. En el curs d un riu es diferencien tres zones: el curs alt, el curs mitjà i el curs baix. Al curs alt, el riu és estret i corre per la muntanya. Duu poca aigua, que va a gran velocitat. Al curs mitjà, el riu s eixampla i corre per la plana. Duu més aigua i la velocitat disminueix. Al curs baix, el riu corre lentament cap a la desembocadura. El curs d un riu és el recorregut que fa des del naixement fins a la desembocadura. Escola Pompeu Fabra - Cicle Mitjà - 4t - Medi - Els paisatges 8

3. Les ribes dels rius A les ribes dels rius creixen moltes plantes. Arbres, com ara àlbers o freixes; arbustos, com ara esbarzers o tamarius, i herbes, com ara joncs i bogues. Aquesta vegetació forma el bosc de ribera. Com que les terres planes i pròximes als rius són molt apropiades per a l agricultura, moltes vegades s ha substituït el bosc de ribera per camps de conreu. 4. Els llacs i els embassaments A més a més dels mars i els rius, també trobem aigua als llacs i als embassaments. Llacs. Són grans extensions d aigua dolça. Quan tenen una mida petita s anomenen llacunes. Embassaments o pantans. Són llacs fets per les persones. Es construeixen en el curs d un riu, amb un mur o presa que reté l aigua. Els llacs són extensions d aigua dolça. Els embassaments es construeixen als rius per acumular aigua. Escola Pompeu Fabra - Cicle Mitjà - 4t - Medi - Els paisatges 9

Activitats 1. Elimina les paraules que sobren i escriu les oracions definitives. a. El cabal / curs d un riu es divideix en alt, mitjà i baix. b. Una llacuna és un llac / embassament petit. c. El llit / cabal és el terreny enfonsat per on circula un riu. d. Un afluent / llac és un riu que desemboca en un altre. 2. Explica la diferència entre les paraules que formen cada grup. Curs alt: Curs baix: Llit: Cabal: Curs: Escola Pompeu Fabra - Cicle Mitjà - 4t - Medi - Els paisatges 10

3. Observa la fotografia i respon les preguntes. Com és el riu, ample o estret? L aigua corre o està quieta? Com és el paisatge del voltant, pla o muntanyós? A quina part del curs del riu correspon, al curs alt, al mitjà o al baix? Per què? Escola Pompeu Fabra - Cicle Mitjà - 4t - Medi - Els paisatges 11

El recorregut del riu Llobregat El riu Llobregat Neix a: Desemboca a: Alguns afluents seus: Espai natural que hi ha al seu curs: Poblacions per on passa: Escola Pompeu Fabra - Cicle Mitjà - 4t - Medi - Els paisatges 12