Autora: Esther Vilert Garrofa (*) i caps d Estudi de les UUDD de Medicina de Família i Comunitària de Catalunya (**)

Documentos relacionados
Atenció sanitària. CFGM - Atenció a les persones en situació de dependència. Serveis socioculturals i a la comunitat CFGM.APD.M02/0.

PROTOCOLO DE SUPERVISIÓN Y RESPONSABILIDAD PROGRESIVA DEL RESIDENTE DE LA UNIDAD DOCENTE MULTIPROFESIONAL DE ATENCIÓN FAMILIAR Y COMUNITARIA

Quina és la resposta al teu problema per ser mare? Dexeus MEDICINA DE LA REPRODUCCIÓ ESTUDI INTEGRAL DE FERTILITAT

PLANIFICACIÓ DOCENT DEL SERVEI DE GERIATRIA A L HOSPITAL GENERAL DE GRANOLLERS

La formació professional en alternança i dual: aprendre treballant, treballar aprenent

PRÀCTIQUES en EMPRESA

Enquesta Uro-Oncològica 2016

PORTFOLI REFLEXIU. Pràctica Clínica Assistencial I. COGNOMS (en majúscula): NOM: Grup de matrícula (1, 2 o 3): Nom del CAP: Nom del tutor/a del grup:

Criteris de correcció de les proves per a la provisió de places de funcionaris docents. Convocatòria 2008

MANIFEST SOBRE LA PRESCRIPCIÓ INFERMERA A CATALUNYA

IDENTIFICACIÓ DE DOCUMENTS SANITARIS

PAPER DE LES UNITATS DE VIGILÀNCIA EPIDEMIOLÓGICA A L ÀMBIT COSTA DE PONENT

Procés per a la gestió de l orientació professional

ENQUESTES SATISFACCIÓ 2014

PLANIFICACIÓ DE DECISIONS ANTICIPADES (PDA). La percepció de les persones en aquest procés

Comissions de Millora de la Pràctica Clínica. Com identificar i evitar les pràctiques que no aporten valor al pacient o a la salut.

CICLE FORMATIU DE GRAU MITJÀ DE TÈCNIC EN FARMÀCIA I PARAFARMÀCIA. 2 cursos acadèmics. Curs

CARTERA DE SERVEIS. Hospital Dos de Maig. Consorci Sanitari Integral. C. Dos de Maig, Barcelona Tel

Llei 24/2015: protocols i procediments d aplicació

Recursos humans i responsabilitat social corporativa

LA UNIVERSITAT DE BARCELONA AUTÒNOMA I LA FACULTAT DE MEDICINA

Informació complementària. Documents per a l organització i la gestió dels centres

Higiene del medi hospitalari i neteja del material

EL PACIENT AMB FUNCIÓ RENAL DISMINUÏDA

La formació professional en alternança i dual: aprendre treballant, treballar aprenent

Empresa i iniciativa emprenedora

COORDINACIÓ AP-RHB. Servei de Medicina Física i Rehabilitació

El transport sanitari: eina clau en el procés assistencial.

Màster de Formació del Professorat d Educació Secundària Obligatòria (ESO), Batxillerat (BTX), Formació Professional (FP) i Ensenyament d Idiomes (EI)

Empresa i iniciativa emprenedora

Vides compartides: amb quina et quedes?

Cuál es la respuesta a tu problema para ser madre? Prop del 90% dels problemes d esterilitat es poden diagnosticar, i la immensa majoria tractar.

Màster de Formació del Professorat d Educació Secundària Obligatòria (ESO), Batxillerat (BTX), Formació Professional (FP) i Ensenyament d Idiomes (EI)

El procés de valoració de la Dependència

Centralitat i descentralització de les estratègies educatives al sector norueg de les TIC

Currículum educació infantil Segon cicle (parvulari)

D acord amb l article 19 dels vigents Estatus de l Agència, aquesta s estructura amb caràcter bàsic en àrees i divisions.

La tortuga Poruga. Un nou material didàctic de l Estany de Sils. 2ª Jornada de l Estany de Sils

La medicina de guerra

És d orígen desconegut i encara no té cura.

Màster de Formació del Professorat d Educació Secundària Obligatòria (ESO), Batxillerat (BTX), Formació Professional (FP) i Ensenyament d Idiomes (EI)

25 ANYS de MEDICINA DE ARA LA UNIVERSITAT

DSREAHABIL - Deficiència Visual Severa: Rehabilitació

Perspectiva de Salut Mental Infantil i Juvenil

Qüestionari de satisfacció per a usuaris del servei d ajuda a domicili

Retribucions Diplomats/es d Infermeria Any 2010

Logística sanitària en situació d emergències

Característiques i necessitats de les persones en situació de dependència

Cures Pal liatives Pediàtriques: Un dret dels infants. Un deure de tots.

EL PLA DE MÀRQUETINGM Control ESQUEMA PAS 7

Plà de catàstrofes externes Hospital Sant Joan de Déu

PROJECTE DE CONVIVENCIA I MEDIACIÓ ESCOLAR V00

MODELS I EXPERIÈNCIES EN GESTIÓ CLÍNICA ALS HOSPITALS. AUTONOMIA DE GESTIÓ DE L ICNU (INSTITUT CLÍNIC DE NEFROLOGIA I UROLOGIA) J.M.

CALENDARI MARC DELS ENSENYAMENTS UNIVERSITARIS OFICIALS DE GRAU I MÀSTER, I DEL TÍTOL PROPI DE GRADUAT EN INVESTIGACIÓ PRIVADA.

Atenció a l usuari amb discapacitat i diversitat funcional

04/05/2017. Institut Bonanova de FP Sanitària

Gestió de recursos humans

SOL LICITUD SUBVENCIÓ EN RÈGIM DE CONCURRÈNCIA COMPETITIVA ANY 2016

HIGIENE BUCODENTAL Família Professional Sanitària. Cicles Formatius de Grau Superior SANITÀRIA

La identificació de competències a MC MUTUAL

7a edició Premis de Recerca Fundació Conviure

PROGRAMA ONLINE DE GESTIÓ DE LA SEGURETAT DE PACIENTS

Fitxa Tècnica de l Activitat

Taller de psicopatologia i entrevista de diagnòstic psiquiàtric

L atenció continuada model actual i model futur

Reflexions sobre la identificació, registre i millora de l atenció de les persones en situació crònica de complexitat clínica i malaltia avançada

Atur a Terrassa (abril de 2010)

PLANIFICACIÓ DOCENT DE L ESPECIALITAT DE MEDICINA INTENSIVA

TÍTOL LA MALETA DELS JOCS TRADICIONALS DADES DEL CENTRE. Adreça C/Calvari, 1. Codi postal Telèfon

PLA DE QUALITAT ENSENYAMENT I APRENENTATGE DE LA FORMACIÓ PROFESSIONAL OCUPACIONAL

GUIA CAPITALITZACIÓ DE L ATUR

Seguretat informàtica

FORMACIÓ HOSPITAL ASEPEYO SANT CUGAT

GÈNERE I DRETS HUMANS

Places amb finançament públic a la demarcació de Barcelona per a gent gran, persones amb discapacitat i persones amb malaltia mental.

Treballar a Europa XARXA EURES

HEPACONTROL: Un programa que redueix el reingrés precoc i la mortalitat en la cirrosi descompensada

PROGRAMA DE FORMACIÓ COMÚ PER A RESIDENTS Comissió de Docència. Direcció General

Barcelona Activa Iniciativa emprenedora. Informes en profunditat. Benchmarking. Barcelona Activa SAU SPM,

II Jornada Pla de salut de Barcelona Ciutat

1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL

FEDERACIÓ CATALANA D ESPORTS PER A DISMINUÏTS PSÍQUICS

ESPECIAL LABORATORI TURISME ESTIMACIÓ DEL PIB TURÍSTIC EN LES MARQUES I COMARQUES DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA

NOVES MILLORES EN LA CARPETA DEL CIUTADÀ

Atenció del pacient codi PPT S.E.M. i Hospital Tortosa Verge de la Cinta. David Espinosa Casanova Metge Adjunt Urgències HTVC Metge Assistencial SEM

REQUERIMENTS DEL PERSONAL AUXILIAR D ATENCIÓ A LA DEPENDÈNCIA A CATALUNYA 2015

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

Programa Català de Refugi

Model Predictiu d'activitat Gripal

VII Jornada de Casos Clínics d infeccions. VII Jornada de Casos Clínics d Infeccions als Serveis d Urgències.

OPERACIÓ POESIA. Centre: INS Bernat el Ferrer. Població: Molins de Rei

PROGRAMA SANITARI D ATENCIO A LA DONA PSAD

Màster de Formació del Professorat d Educació Secundària Obligatòria (ESO), Batxillerat (BTX), Formació Professional (FP) i Ensenyament d Idiomes (EI)

III CURS SOBRE ASMA. ABORDATGE MULTIDISCIPLINAR DE L ASMA: des de l atenció primària fins a l especialista.

Actualització de coneixements en Diàlisi. Aplicació d'un nou mètode de capacitació professional per infermeres

Primes CP assistència sanitària 2012 Pàg. 1

Avaluació anual de centres (AVAC) Novetats

Aula Mentor és un programa de formació oberta a distància, que depèn del Ministeri d'educació, Cultura i Esports.

ACTIVITATS INTERGENERACIONALS

Transcripción:

ARTICLE ESPECIAL Protocol de supervisió i nivell de responsabilitat dels residents de medicina familiar i comunitària en les urgències hospitalàries Autora: Esther Vilert Garrofa (*) i caps d Estudi de les UUDD de Medicina de Família i Comunitària de Catalunya (**) * Cap d Estudis Unitat Docent de Medicina Familiar i Comunitària SSIBE - Girona. ** Cap d Estudi de les UUDD de Medicina de Família i Comunitària de Catalunya: Ferran Cordón Granados (UD Girona ICS), Josep M. Dapena, (UD ACEBA), Juan Deniel Rosanas (UD Catalunya Central ICS), Manel Ferran Mercader (UD Barcelona ICS), Dolors Forés (UD Costa de Ponent ICS), Cruz Maria Fuentes (UD Tarragona ICS), Gràcia Garcia (UD Tortosa ICS), Montse Gavagnach (Mútua de Terrassa), Josep A. González Ares (UD Badalona Serveis Assistencials), Araceli Griñó (UD Consorsi Sanitari Terrassa), Gregorio Hinojosa (UD Consorci Sanitari Maresme), Sebastià Juncosa (UD Metropolitana Nord ICS), Francesc Margalef (UD Sagessa), Pilar Navarrete (UD Clínic Maternitat), Eduard Peñascal (UD Lleida ICS), Belén Pérez (UD Fundació St.Pau i Sta.Tecla), Rosa Villafáfila (UD Costa de Ponent ICS). Centre de treball de l autora principal: CAP Dr. Josep Alsina i Bofill de Palafrugell, Girona. Corrector: Sebastià Juncosa Correspondència: Esther Vilert Garrofa Adreça electrònica: evilert@ssibe.cat Publicat: febrer de 2012 Esther Vilert (2012) Protocol de supervisió i nivell de responsabilitat dels residents de medicina familiar i comunitària en les urgències hospitalàries. Butlletí: Vol 30:Iss 1, Article 5. http://pub.bsalut.net/butlleti/vol30/iss1/5 Aquest es un article Open Access distribuït segons llicencia de Creative Commons (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/) 1

INTRODUCCIÓ La responsabilitat dels facultatius en formació o metges interns residents (MIR) és un aspecte que va molt lligat al grau de supervisió que ha de realitzar el tutor durant els anys que duri l especialització. En el Real Decret 1146/2006, article 4, s estableix que el MIR té dret a conèixer quins professionals de la plantilla estan presents a la unitat en la qual està prestant serveis, a consultar-los i a demanar el seu recolzament si hom considera necessari 1. Al mes de febrer de 2008 es va publicar el Real Decret 183/2008 2, en el qual s especifiquen els aspectes formatius durant el període de Formació Sanitària Especialitzada, posant especial èmfasi en el grau de supervisió dels futurs especialistes i establint els diferents nivells de responsabilitat, segons l etapa formativa i els coneixements i habilitats adquirits. Si l aprenentatge es realitza correctament, ha d existir un descens progressiu de la supervisió realitzada pels tutors i els facultatius responsables, produint-se a la vegada un increment gradual i lineal dels nivells de responsabilitat dels residents, per assolir al final de la residència l autonomia completa i així iniciar la seva etapa laboral com a especialista de manera segura i amb elevat nivell de qualificació. L esmentat Real Decret estableix que des de les Comissions de Docència han d implementar-se tots aquests aspectes, fent especial menció al Servei d urgències, important àrea, tant a nivell docent com assistencial, en la qual ambdós aspectes han de realitzar-se de forma excel lent. Des de les Unitats Docents de Medicina Familiar i Comunitària (MFyC) de Catalunya hem realitzat un document conjunt basant-nos en el programa formatiu de la nostra especialitat 3 i en el propi model d atenció multidisciplinària que té l especialitat ja que el resident de MFyC assisteix als pacients realitzant un model de rotació per les diferents àrees del servei d urgències de cada hospital (medicina, traumatologia, pediatria, etc.). Així mateix, el Protocol de supervisió i nivell de responsabilitat dels facultatius residents durant l Atenció Continuada, de l Hospital Universitari de Bellvitge 4 ens han estat de gran ajuda. Entenem que aquest document pot ser útil per a tots aquells que de forma directa o indirecta participen en tot el procés formatiu dels MIR, ajudant en la presa de decisions en aquells casos que poguessin arribar a ser conflictius 5,6. Seguint les directrius del programa formatiu s han definit els nivells de responsabilitat i els objectius docents segons l any de formació o residència així com la capacitat d autonomia de forma progressiva dels residents. Al final del document hi ha una taula que relaciona els tres aspectes: habilitats a adquirir segons l any de residència i nivell de responsabilitat. 2

ESTRUCTURA /ORGANITZACIÓ DE LA GUÀRDIA A URGÈNCIES Els facultatius residents realitzen les guàrdies en les diferents àrees del Servei d urgències (segons hospital) supervisats pels metges adjunts del Servei d Urgències. NIVELLS DE RESPONSABILITAT La responsabilitat serà progressiva passant d una supervisió molt estreta durant el primer any a una pràctica autonomia durant el quart any. Els nivells de responsabilitat (NR), així com la seva valoració, són els següents: Nivell de Nivell 1 Màxima responsabilitat Nivell 2 intermèdia Nivell 3 Menor responsabilitat Valoració el resident realitza els procediments sense necessitat expressa de l adjunt. Primer els realitza i posteriorment informa l adjunt responsable el resident realitza els procediments sota la supervisió directa del adjunto el resident observa i assisteix l actuació de l adjunt que és qui realitza el procediment OBJECTIUS DOCENTS AL FINAL DE LA FORMACIÓ Un resident de MFyC ha d estar capacitat per identificar i tractar la patologia urgent de forma ràpida, eficaç i segura. Habilitats a adquirir: Realitzar la entrevista clínica i aconseguir una bona valoració global del pacient Identificar el motiu de consulta i desenvolupament de la malaltia actual Realització de cursos clínics i epicrisis Realització d una exploració física sistemàtica, especialment dels aparells i sistemes implicats en el motiu de consulta actual Saber indicar les exploracions complementàries bàsiques (analítiques, rx. ECG) Saber interpretar les dades obtingudes Dominar les puncions més habituals a urgències Elaborar un judici i un diagnòstic de presumpció Realitzar una valoració ràpida de la gravetat Plantejar opcions terapèutiques i segons elles decidir sobre altes, trasllats o ingressos Saber establir una relació amb els familiars dels pacients en una situació difícil: males notícies, sol licitud autòpsies, pacients agressius. 3

RESIDENTS DE PRIMER ANY El resident està sempre supervisat físicament i no pot signar sol documents d altes, baixes i altres documents importants, tal i com estableix el RD 183/2008 Objectiu Docent Principal Saber identificar la patologia greu que exigeix ràpida actuació, així com l orientació clínica i la posada en marxa dels recursos adequats. Altres objectius docents: Realitzar la història clínica i aconseguir una bona valoració global del pacient: sistematització per òrgans, identificació clara del motiu de consulta actual, reconèixer els antecedents familiars i personals, escriure correctament els cursos clínics i epicrisis. Exploració física: sistematitzar per aparell i sistemes Analítica: importància de l hemograma, bioquímica general (funció renal i hepàtica) i analítica d orina Rx. simple tòrax: lectura seguint un ordre, projeccions, signes fonamentals, patrons radiològics i identificació de la patologia intersticial, alveolar i pleural Rx. simple abdomen: utilització clínica, lectura seguint un ordre, projeccions, signes fonamentals, patrons radiològics i identificació de la patologia pancreàtica, hepàtica, intestinal i renal ECG: lectura ordenada, signes fonamentals i identificació de les arítmies, hipertròfies i cardiopatia isquèmica Iniciar-se en puncions venoses, arterials, toracocentesis, paracentesis, lumbars i artrocentesis Maneig inicial insuficiència cardíaca, descompensacions pacients respiratoris, descompensacions diabètics Identificar i saber orientar les principals patologies neurològiques Identificar i saber orientar la insuficiència renal 4

RESIDENTS DE SEGON ANY Ha de progressar en la pràctica assistencial de caràcter urgent, seguint en el desenvolupament i habilitats de competències exposades en l apartat anterior amb un major nivell de responsabilitat encara que la pràctica totalitat de les actuacions estiguin tutelades Objectius docents Anamnesi bàsica i exploració física han d estar adquirides. Han de consolidar-se. Les tècniques diagnòstiques i terapèutiques bàsiques han de consolidar-se i encara han d estar supervisades Les activitats instrumentals així com la signatura de documents han d estar supervisats però pot signar firmar un document solo. RESIDENTS DE TERCER ANY Ha de progressar en la pràctica assistencial de caràcter urgent, perfeccionant les habilitats adquirides l any anterior, assumint un major nivell de responsabilitat. Pràcticament cap activitat estarà tutelada directament Ha de realitzar activitats de coordinacions de residents de primer i segon any. Objectius docents Consolidació conceptes exposats podent realitzar de forma autònoma la valoració de la gravetat del pacient i la majoria d habilitats exposades en els apartats anteriors. Les tècniques pròpies de l àrea de Traumatologia han d adquirir-se en aquest any. RESIDENTS DE QUART ANY Domini de la pràctica assistencial urgent de forma pràcticament autònoma. Ha de realitzar un paper important en la coordinació dels residents de primer i segon any. Gairebé cap activitat estarà tutelada directament. Objectius Docents Maneig de la pràctica totalitat de l atenció al pacient en urgències incloent la valoració de la gravetat, anamnesi i exploració física completa, indicació de proves complementàries, i indicació d una terapèutica específica així com la destinació final dels pacients. 5

RELACIÓ HABILITAT AMB RESPONSABILITAT I ANY RESIDENCIA Habilitat Nivell per any de residència R1 R2 R3 R4 Presentar-se i informar al pacient i familiars 1-2 1 1 1 Realització correcta de una historia clínica, orientació global del pacient identificant el motiu actual de consulta i valoració global del grau de gravetat 2-3 1 1 1 Avaluació estat mental del pacient 2 1-2 1 1 Realitzar de forma sistemàtica l exploració física general així com l exploració física específica segons l orientació clínica Sol licitar i interpretació correcta de l analítica bàsica en l atenció del pacient urgent Indicació i interpretació correctes de la radiologia simple de tòrax i abdomen i/o altres localitzacions Indicació i interpretació correcta de l electrocardiograma de 12 derivacions, especialment les que indiquen gravetat (infart miocardi, arítmies malignes, etc.) Iniciar-se en les puncions arterials, venoses, toracocentesis, paracentesis, punció lumbar i artrocentesis 1-2 1-2 1 1 1-2 1 1 1 2 1-2 1 1 1-2 1 1 1 2-3 2-3 1-2 1 Sondatge vesical i nasogàstric 2-3 2 1-2 1 Coneixement i utilització de monitors Sistemes de monitoratge Rentat gàstric Iniciació a la terapèutica a urgències: seroteràpia, nebulitzacions, oxigenoteràpia i la indicació dels principals fàrmacs utilitzats a l Àrea d Urgències Aplicar correctament els tractaments antibiòtics segons protocols del centre Iniciació de la valoració i tractament del pacient politraumàtic (no crític i crític) 2-3 2-3 1-2 1 2-3 2 1-2 1 1-2 1 1 1 Reanimació cardiopulmonar bàsica i/o avançada Aprendre la valoració bàsica de la patologia quirúrgica general i de les diferents especialitats quirúrgiques Desbridament d abscessos de parts toves i tractament de les ferides incisocontuses Iniciació en tècniques bàsiques d oftalmologia específiques (FO) o ORL (tamponament nasal) (fluoresceïna) i Iniciacions en sutures bàsiques així com tècniques d anestèsia local 2-3 2 1 1 Iniciació /perfeccionament en les tècniques d embenatge, fèrules de guix o metàl liques així com de cures 2-3 2 1-2 1 Tenir coneixement d ecografia d urgències 2-3 2-3 1-2 1-2 Saber realitzar un part normal 2-3 2-3 1-2 1-2 Realitzar un informe d alta o ingrés hospitalari 2 1 1 1 Decidir el tractament i l estratègia específica del pacient 3 1-2 1 1 Presa de decisió de la destinació del pacient: alta o ingrés 3 1-2 1 1 6

BIBLIOGRAFIA 1. Real Decreto 1146/2006, de 6 de octubre, por el que se regula la relación laboral especial de residencia para la formación de especialistas en Ciencias de la Salud. BOE 7 octubre 2007 2. Real Decreto 183/2008, de 8 de febrero, por el que se determinan y clasifican las especialidades en Ciencias de la Salud y se desarrollan determinados aspectos del sistema de formación sanitaria especializada. BOE 21 febrero 2008 3. Orden SCO/1198/2005, de 3 de marzo, por la que se aprueba y publica el programa formativo de la especialidad de Medicina Familiar y Comunitaria. BOE nº 105, de 3 de mayo 2005. 4. Villalonga R et al. Protocolo de supervisión y nivel de responsabilidad de los facultativos residentes durante la Atención Continuada. Hospital Universitari de Bellvitge. 1ª ed. Barcelona : Área de Cominicación y Audiovisuales ;2009. 5. Borrell Carrió, F. Previsión de esfuerzo. Aten Primaria.2007;39:569-71. 6. León F, Olivera G, Ballarín A, Holgado S. Responsabilidad legal del residente y "pena de banquillo". Aten Primaria.2008;40:313. 7