1. Quina de les següents afirmacions és certa: a) Els sistemes finals es troben a la perifèria i a la xarxa troncal. b) Les xarxes d'accés interconnecten els diferents routers dins la xarxa troncal. c) Els enllaços a la xarxa troncal tenen, en general, una capacitat menor que a la xarxa d'accés. d) Cap de les anteriors. 2. Un enllaç que utilitza el protocol S&W presenta una eficiència del 40 %. a) Es millorarà l'eficiència si augmentem la capacitat de l'enllaç (negatiu, ho podeu comprovar variant el paràmetre a la fòrmula) b) Es millorarà l'eficiència si augmentem el temps de propagació. c) Es millorarà l'eficiència si reduïm les capçaleres de la trama. d) La a) i la c) són correctes. 3. Un portàtil està a prop del punt d'accés WIFI a on està connectat. Al cap d'un cert temps s'allunya, llavors: a) La probabilitat d'error de bit (BER) disminuirà donat que l'atenuació és fa més petita. b) La probabilitat d'error de bit (BER) augmentarà donat que l'atenuació és fa més petita. c) La probabilitat d'error de bit (BER) disminuirà donat que l'atenuació és fa més gran. d) La probabilitat d'error de bit (BER) augmentarà donat que l'atenuació és fa més gran. 4. Si fem servir un mecanisme de paritat per a detectar errors i s'envia el paquet 110101011 X on X és el bit de paritat i val X=0 quan es transmet el paquet: a) Es detectarà error si es rep la seqüència 100101011 1 b) Es detectarà error si es rep la seqüència 110101011 1 c) Es detectarà error si es rep la seqüència 110101011 0 d) Cap de les anteriors es certa. 5. Si tenim una direcció IP amb màscara / i volem crear 5 subxarxes: a) La nova màscara serà /30 b) Es necessiten 3 bits per identificar les subxarxes c) El número de bits de host resultant serà 2 d) La a) i la c) són correctes 6. Utilitzant el protocol d'accés al medi CSMA: a) És impossible que hi hagi una col lisió b) La probabilitat de col lisió depèn del temps de propagació c) Quan el backoff expira es transmet el paquet sense escoltar si hi ha algú altre transmetent d) Els nodes només transmeten a la ranura temporal que els hi pertany 7. Una aplicació per veure pel lícules / vídeos penjats a Internet, abans de començar a reproduir el vídeo, n'emmagatzema una part al disc dur. A partir del punt on ja ha descarregat prou quantitat del vídeo, comença a reproduir-lo mentre segueix baixant el que li resta del vídeo. Quina resposta es correcta respecte el protocol de transport a utiltizar? a) El protocol UDP és el més adequat ja que es obligatori fer-lo servir sempre que es transmet vídeo o veu. b) El protocol TCP és el més adequat ja que així evitem possibles pèrdues de dades. c) El protocol UDP és el més adequat ja que així evitem possibles pèrdues de dades. d) El protocol TCP és el més adequat ja que garanteix un retard igual o menor que el protocol UDP. 8. L'aplicació ping és un indicador, entre l'ordinador que envia el ping i l'ordinador destinatari d'aquest, de: a) Capacitat (amplada de banda) dels enllaços per els que passa el ping. b) Temps de propagació per els diferents enllaços per els que passa el paquet ping. c) Ocupació de les cues per els diferents routers per els que passa el paquet ping d) Totes les anteriors són certes. 9 Quan obrim una pàgina web des del navegador amb nom http://www.xarxesiserveis.edu a) La sol licitud de la pàgina es fa amb un missatge HTTP de tipus POST b) El primer cop que hi accedim des d'un ordinador concret es consultarà el DNS per a saber la seva adreça IP. c) El primer cop que hi accedim des d'un ordinador concret es consultarà el DNS per a saber la seva adreça MAC. d) Totes les anteriors són certes. 10. Respecte a la congestió d'una xarxa, l'afirmació correcta és: a) Els routers del nucli d'internet informen als sistemes finals (hosts) de la presència de congestió. b) La congestió es manifesta a través de la pèrdua de paquets i/o retard molt elevats. c) El protocol TCP detecta la congestió a través del mecanisme anomenat control asimètric de flux. d) Si s'utilitza UDP no hi ha risc que la xarxa pateixi congestió. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Problema 1 (2.5 punts) Donada la següent xarxa i el rang d'adreces IP 193.50.128.0/21 per a assignar a les interfícies de xarxa dels routers i hosts, es demana: R2 a) (0.5 punts) Quants bits són necessaris per a identificar les subxarxes? Quantes adreces ens queden lliures per assignar a hosts i routers a cada subxarxa? b) (1 punt) Assigna una adreça de xarxa a cada subxarxa de la figura. Indica (per a totes les subxarxes) l'adreça de subxarxa, l'adreça de broadcast i el rang d'adreces disponibles per a assignar a hosts i al router. Assumint que els routers s'intercanvien informació entre veïns cada 5 segons es demana: c) (1 punt) Indica la taula d'enrutament del router R1 a t=0 s, t=5 s, t=10 s. Teniu en compte que donades dos rutes al mateix destí sempre es selecciona la més curta (amb menys número de hops), i que en cas que el número de hops sigui igual s'agafarà qualsevol de les rutes disponibles. Solució a) Com que tenim 6 subxarxes necessitem 3 bits (2^3 = 8) amb 2 només podem tenir 4 (2^2 = 4). Per tant, per cada subxarxa podem tenir 2^(32-(21+3)) = 256, però tenint en compte les adreces de subxarxa i broadcast ens queden 254 adreces per hosts per cada subxarxa. Com que podem definir fins a 8 subxarxes podem tenir 254 8 = 2032 hosts en total. b) De les 8 subxarxes només agafem les 6 primeres. Subnets Netmask: 255.255.255.0 = 11111111.11111111.11111111.00000000 Wildcard: 0.0.0.255 00000000.00000000.00000000.11111111 R1 Network: 193.50.128.0/ 11000001.00110010.10000000.00000000 (Class C) Broadcast: 193.50.128.255 11000001.00110010.10000000.11111111 HostMin: 193.50.128.1 11000001.00110010.10000000.00000001 HostMax: 193.50.128.254 11000001.00110010.10000000.11111110 Network: 193.50.129.0/ 11000001.00110010.10000001.00000000 (Class C) Broadcast: 193.50.129.255 11000001.00110010.10000001.11111111 HostMin: 193.50.129.1 11000001.00110010.10000001.00000001 HostMax: 193.50.129.254 11000001.00110010.10000001.11111110 Network: 193.50.130.0/ 11000001.00110010.10000010.00000000 (Class C) Broadcast: 193.50.130.255 11000001.00110010.10000010.11111111 HostMin: 193.50.130.1 11000001.00110010.10000010.00000001 HostMax: 193.50.130.254 11000001.00110010.10000010.11111110 R3 R4
Network: 193.50.131.0/ 11000001.00110010.10000011.00000000 (Class C) Broadcast: 193.50.131.255 11000001.00110010.10000011.11111111 HostMin: 193.50.131.1 11000001.00110010.10000011.00000001 HostMax: 193.50.131.254 11000001.00110010.10000011.11111110 Network: 193.50.132.0/ 11000001.00110010.10000100.00000000 (Class C) Broadcast: 193.50.132.255 11000001.00110010.10000100.11111111 HostMin: 193.50.132.1 11000001.00110010.10000100.00000001 HostMax: 193.50.132.254 11000001.00110010.10000100.11111110 Network: 193.50.133.0/ 11000001.00110010.10000101.00000000 (Class C) Broadcast: 193.50.133.255 11000001.00110010.10000101.11111111 HostMin: 193.50.133.1 11000001.00110010.10000101.00000001 HostMax: 193.50.133.254 11000001.00110010.10000101.11111110 Les dues últimes no s'utilitzen en aquest cas: Network: 193.50.134.0/ 11000001.00110010.10000110.00000000 (Class C) Broadcast: 193.50.134.255 11000001.00110010.10000110.11111111 HostMin: 193.50.134.1 11000001.00110010.10000110.00000001 HostMax: 193.50.134.254 11000001.00110010.10000110.11111110 Network: 193.50.135.0/ 11000001.00110010.10000111.00000000 (Class C) Broadcast: 193.50.135.255 11000001.00110010.10000111.11111111 HostMin: 193.50.135.1 11000001.00110010.10000111.00000001 HostMax: 193.50.135.254 11000001.00110010.10000111.11111110 193.50.128.0/ 1 193.50.129.0/ R1 2 3 R2 193.50.130.0/ 193.50.131.0/ R3 193.50.132.0/ R4 193.50.133.0/
c) La taula d'enrutament del router R1 serà la següent: A t=0 segons Subxarxa Interfície 193.50.128.0/ 1 193.50.129.0/ 2 193.50.130.0/ 3 Default 3 A t=5 segons Subxarxa Interfície 193.50.128.0/ 1 193.50.129.0/ 2 193.50.130.0/ 3 193.50.131.0/ 2 193.50.132.0/ 3 Default 3 A t=10 segons Subxarxa Interfície 193.50.128.0/ 1 193.50.129.0/ 2 193.50.130.0/ 3 193.50.131.0/ 2 193.50.132.0/ 3 193.50.133.0/ 3 Default 3
Problema 2 (2.5 punts) Donada la següent xarxa: L'ordinador A envia un fitxer a l'ordinador B. Amb aquest objectiu, l'aplicació de de transferència de de fitxers ubicada a l'ordinador A obre primer una connexió TCP des del port 1712 amb el servidor B que està escoltant el port 2010 i, un cop establerta, envia el fitxer. Un cop A ha enviat tot el fitxer, tanca la connexió amb B. Per sota de TCP, l'ordinador A i B fan servir els protocols IP (xarxa) i un protocol d'enllaç sense retransmissions (com Ethernet). El router R1 només fa servir el protocols IP i el protocol d'enllaç sense retransmissions (Ethernet) per als dos enllaços. Dades: La mida del fitxer demanat és de 20 Mbits a nivell d'aplicació. L'aplicació ubicada al servidor fragmenta el fitxer en missatges de 10000 bits i els envia cap al nivell de transport. Capçaleres que s'han d'afegir al missatge de nivell d'aplicació: TCP = 20 Bytes, IP=20 Bytes i Ethernet = 46 Bytes. Un ACK de TCP és únicament la capçalera TCP, és a dir 20 bytes. Òbviament, en els ACK de TCP també s'ha d'incloure la capçalera IP i Ethernet abans de la seva transmissió al medi. Els valor mínim i màxim de la finestra de congestió de TCP són Wmin = 1 i Wmax = 5. El threshold per passar de slow start to additive increase està inicialment situat a 3 paquets. El TimeOut és sempre lleugerament més gran al RTT. El nivell d'enllaç no implementa retransmissions (es Ethernet). La velocitat de propagació en els dos enllaços és la mateixa i igual a 2E8 m/s. Considerar que no hi ha retard de cua al router R1. a) (1 punt) Calcula el Round Trip Time (RTT) entre A a B per a un missatge de dades. El RTT és el temps que triga un segment a arribar de A a B més el temps que triga el seu ACK a arribar a de B a A. Calculem la longitud del segment que es transmet sobre l'enllaç: L=10000+160+160+368=10688 bits. Calculem la longitud del ACK TCP que es transmet sobre l'enllaç: Lack=160+160+368 = 688 bits. Ttransf_DADES_A_a_B= (10688/100E6)+(400000/2E8)+(10688/100E6)+(1000000/2E8)=7.2138e-03 segons Ttransf_ACK_B_a_A=(688/100E6)+(1000000/2E8)+(688/100E6)+(400000/2E8)=7.0138e-03 segons RTT= Ttransf_DADES_A_a_B + Ttransf_ACK_B_a_A = 7.3138e-03 + 7.1138e-03 = 1.4228e-02 segons c) (0.75 punts) Assumint que no és perd cap paquet, dibuixa (incloent els ACKs enviats per TCP) el cronograma (entre A i B) de l'evolució temporal dels 8 primers paquets de la transferència de l'arxiu.
d) (0.75 punts) Calcula el número de RTTs que es necessiten per a transmetre tot el fitxer (assumint que no hi ha pèrdua de segments ni ACKs). El nombre de segments que s'han d'enviar és 20 Mbits / 10000 bits = 2000 segments. Els primers 10 segments s'envien amb finestres de 1, 2, 3 i 4 segments. Els 2000-10 = 1990 segments que resten, s'envien en finestres de 5 segments. Per tant, ens cal un total de 4 + (1990/5) = 402 finestres (o RTTs) per a transmetre tot el fitxer. El temps total serà doncs 402 RTTs* 1.4228e-02 segons /RTT = 5.7197 segons