La nova ciutat i la sostenibilitat ambiental del territori: Els usos domèstics d aigua a la Regió Metropolitana de Barcelona David Saurí Departament de Geografia Universitat Autònoma de Barcelona
Guió orientatiu 1. Impactes de l urbanisme difús: El cas del consum d aigua 2. Com podem atenuar aquests impactes? Estalvi i eficiència Recursos alternatius 3. Alguns exemples: L ordenança d estalvi d aigua de St. Cugat del Vallès Adaptacions a la sequera a Matadepera 4. Valoracions i reptes
hab/km 2 urbanitzat Densitat urbana i consum d aigua Relació entre el consum facturat d'aigua domèstica i la densitat urbana en una mostra de municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona (1999) 30.000 27.500 L'Hospitalet 25.000 22.500 20.000 17.500 15.000 12.500 10.000 7.500 5.000 2.500 0 St. Adrià del Besòs Martorell Barcelona St. Feliu de Llobregat Sabadell Premià de Dalt Sitges Cabrera Arenys de Munt de Mar Matadepera 0 50 100 150 200 250 300 350 400 450 500 litres/habitant/dia
Consum domèstic d aigua a la RMB (N=635 en 22 municipis) En las viviendas: Higiene personal Higiene doméstica Consumo exterior Ducha Inodoro Lavabo 120 lpd Lavadora Cocina Lavavajillas. Otros 160 lpd Jardín 207 lpd Jardín de unos 200 m 2, <50% césped y regado adecuadamente Domene et al 2005
ELS JARDINS
Enquesta jardineria privada 2000-2001 6 municipis N=120 (30 enquestes/municipi) 3 municipis renda alta: Sant Cugat del Vallès, Sant Just Desvern, Sant Andreu de Llavaneres 3 municipis renda mitjana: Santa Eulàlia de Ronçana, Torrelles de Llobregat, Palau Solità i Plegamans
Consum d aigua per la jardineria privada de la RMB Renta media Renta alta 100% 100% 80% 80% 60% 40% Riegan más Riegan bien Riegan menos 60% 40% Riegan más Riegan bien Riegan menos 20% 20% 0% Invierno Verano 0% Invierno Verano En contra del mite del sobre-reg hi ha un nombre important de jardins que es reguen per sota de les necessitats agronòmiques de les plantes A l estiu, un 43% dels enquestats residents en els municipis de renda mitjana regaven per sota de les necessitats hídriques de les plantes. En canvi, aquest percentatge disminuïa fins el 23% en el cas de municipis de renda alta.
Espècies presents als jardins privats Espècies % del jardí Renda mitjana Renda alta Arbres 9 7 Arbusts 41 31 Tapissants 9 11 Gespa 29 48 Altres 12 3 Total 100 100
Consum mensual d aigua segons espècies (estiu) Tipologia de jardí Consum aigua (l/m 2 ) Nombre aplicacions de reg Consum mensual d aigua (l/m 2 ) Gespa atlàntica 6 22 132 Gespa autòctona 2 18 36 Arbusts 1 9 9
Són sostenibles els jardins? Tècniques de xerojardineria Jardins privats Jardins públics Menys ingressos Més ingressos Ciutat compacta Ciutat dis Hidrozonificació Espècies adaptades al clima Sistemes de reg eficients Programadors de reg Reg fora d hores d insolació Reg segons la meteorologia Fonts alternatives d aigua Evitar gespa Mulching
LES PISCINES
Nombre de piscines El mercat de la piscina Espanya: Segon mercat europeu Creixement del mercat en nombre d unitats construïdes (1999) Espanya: 406.000 piscines Espanya 406.000 406.000 50000 40000 40600 86.6% 86.6% 30000 23000 20000 10000 0 10950 5300 4500 França Espanya Alemanya Itàlia Portugal Regne Unit 2000 2000 Àustria 0.1% 13.4% 0.1% 13.4% Familiars Privades col lectives Públiques Familiars Privades col lectives Públiques Catalunya: 80% empreses sector Fira Piscina Barcelona: 2a fira europea 20.000 visitants Fabricants indiquen creixement encara més fort (Més de 600.000) Vidal, 2007
Piscines privades a la Regió Metropolitana de Barcelona Piscines identificades: 54.212 Àrea agregada: 1.636.647 m2 Mitjana profunditat: 1,4 m Mitjana buidatge: 3 anys Mitjana reposició Temporada d ús: 4,5% 5% setmana Resta any: 0,5% 1% setmana Consum total aprox. : 3,06 Hm3/any Distribució per comarques Piscines Superfície m2 Consum m3/any Alt Penedès 2.423 62.071 116.185 Baix Llobregat 11.811 337.198 631.167 Barcelonès 1.529 54.655 102.303 Garraf 4.313 122.933 230.106 Maresme 9.049 330.502 618.634 Vallès Occidental 13.149 370.235 693.007 Vallès Oriental 11.938 359.052 672.074 TOTAL 54.212 1.636.647 3.063.476 Vidal, 2008
Densitat de piscines privades a la RMB Vidal, 2007
PRESSIONS SOBRE ELS RECURSOS HÍDRICS I ALTERNATIVES
40 42 43 45 46 47 49 50 52 53 54 56 57 59 60 62 63 64 66 67 69 70 71 73 74 76 77 79 80 81 83 84 86 87 88 90 91 93 94 96 97 98 00 01 03 04 05 07 Volum a fi de mes (hm 3 ) Evolució simulada de les reserves en el sistema Ter-Llobregat Embassaments del Ter - Llobregat 600 550 500 450 400 350 300 250 200 150 Alerta 100 50 Emergència I,II,III i IV Excepcionalitat 0
Dessalinitzadora de El Prat de Llobregat (2009) Fluxe d aigua Promig Capacitat màxima Cabal màxim d origen marí 60 hect. cúbics/any 200,000 metres cúbics/dia 6 metres cúbics /segon Ôsmosi inversa Concentració de sal en origen Concentració de sal al final del procés 39.700 ppm 110 ppm Rendiment del procés 97% Cost Pressupost 230 M EUR Font: ATLL
TECNOLOGIES I SISTEMES: APLICACIÓ DE DISPOSITIUS Proposta de mesures a aplicar als blocs de pisos Proposta de mesures a aplicar a les cases unifamiliars o adossades TECNOLOGIA Consums interiors Aixetes Aixetes monocomandament amb obertura en fred i limitador de cabal Dutxes Aixeta termostàtica per dutxes amb regulador de cabal Cisternes Cisternes amb dispositiu de doble descàrrega HIPÒTESI MÀXIMA ESTALVI 50%* 50%* 30%* TECNOLOGIA Consums interiors HIPÒTESI MÀXIMA ESTALVI Les mateixes que als blocs de pisos Consums exteriors A) B) C) Utilització de sistemes de reg més eficients 20-40% 4-10 % *Ecoaigua I Departament de Medi Ambient i Habitatge
AIGÜES GRISES Aigua usada a la llar amb excepció del vàter Després d un tractament es pot reutilitzar in situ Usos potencials: vàter, reg de jardí, rentadora, renta-vaixelles
RECOLLIDA D AIGÜES PLUVIALS - Disponible per a usos com el reg de jardí, cisterna del vàter, rentadora, renta-vaixelles, etc. -Apreciada per la seva qualitat -Fluxe discontinuu
ESTIMACIÓ ESTALVI: COMBINACIÓ DE MESURES 79 lpd 87 lpd Estalvi potencial màxim 120 lpd 38% 160 lpd 45% 207 lpd 52% Dutxa Inodor Rentamans Rentadora Cuina Rentavaix. Altres Jardí 100 lpd Domene et al 2005
Grau de satisfacció amb el sistema d aigües grises (mostra blocs de vivendes de Sant Cugat del Vallès, juliol 2008, N=14; n=278) Percentatge (%) 50 40 30 20 10 0 Molt satisfet Satisfet Indiferent Insatisfet Nivell de satisfacció Molt insatisfet NS/NC Domènech, 2008
Preferències socials per tipus de subministrament d aigua (Sabadell, primavera 2008, N=400) Romeu, 2008
L ORDENANÇA DE L AIGUA DE SANT CUGAT DEL VALLÈS
Ordenança d estalvi d aigua de Sant Cugat del Vallès Promulgada el 15 de novembre de 2002 Nous edificis residencials i grans renovacions (5200 entre 2003 i 2007) Instal-lació obligatòria de Reguladors de cabal en aixetes Airejadors en dutxes Doble descàrrega en vàters Dipòsits de pluvials (jardins > 1.000 m 2 ) Reutilizació aigua piscines (jardins >40m 2 ) Reutilizació aigües grises (blocs > 8 vivendes) Modificacions Març 2008 Jardineria de baix consum hídric (xerojardineria) Dipòsits de pluvials (jardins >300 m2)
Consum d aigua a Sant Cugat del Vallès 2000-2008
Ordenança Marc d Estalvi d Aigua de la Diputació de Barcelona 41 municipis (>800.000 habitants) Aigües grises Aigües pluvials Comptadors interiors i exteriors Limitacions en les superfícies de gespa Contractes de manteniment obligatoris Sistema de multes i sancions
Àmbit d aplicació dels sistemes d aprofitament dels Recursos no Potables dels dos models CAPTACIÓ D AIGÜES PLUVIALS REAPROFITAMENT DE L AIGUA SOBRANT DE LA PISCINA REUTILITZACIÓ DE LES AIGÜES GRISES Ordenança d estalvi d aigua de Sant Cugat del Vallès (nous llindars a partir de la modificació del 2008) > 1000m 2 d espais lliures d edificació (>300m 2 ) Noves piscines amb una làmina d aigua > 40m 2 (>30m 2 ) Edificis residencials de >8 habitatges; Altres edificis amb un consum de dutxes i banyeres >400m 3 /any Ordenança Tipus sobre l Estalvi d Aigua Habitatges plurifamiliars < 8 i >100m 2 de zona verda o piscina >30m 2 * 8 i >300m 2 de zona verda o piscina >30m 2 ** Tots els de >8 habitatges Habitatges unifamiliars >150m 2 construïts i <100m 2 de zona verda o piscina >30m 2 * > 150m 2 construïts i > 100m 2 de zona verda o piscina > 30 m 2 ** > 150m 2 construïts i > 100m 2 de zona verda o piscina > 30m 2 Hotels >100m 2 de zona verda o piscina >30m 2 ** Tots Edificis d usos diversos > 100m 2 de zona verda Totes les instal lacions industrials de rentat de vehicles Piscines noves i existents >30m 2 Zones verdes considerar la possibilitat les 400m 2 * * A escollir entre un dels tres sistemes ** A escollir entre un dels dos sistemes
NOVES XARXES SOCIALS EN L ÚS DE RECURSOS ALTERNATIUS D AIGUA Health Department City Council Catalan Water Agency First level governance Developer Builder Architect Engineer Skilled worker Trowel Second level governance Producer Installer Maintenance company Property administrator Residents association (President) Third level governance USERS
L EXEMPLE DE MATADEPERA
Cobertes del sòl urbà de Matadepera Resultats: Superfície agrícola (2008): 42.3 ha Hectàrees Forestal 142,68 Gespa 37,29 Habitatge 51,99 N u 25,18% Piscina 1,21% Herbàcia 2,65% Forestal 43,65% N u 82,32 Piscina 3,95 Herbàcia 8,66 TOTAL 326,90 Habitatge 15,90% Gespa 11,41%
Cobertes del sòl a les llars enquestades 189 m 2 207 m 2 370 m 2 763 m 2 Jardí Bosc Edificació Zona pavimentada El 42,3 % de les llars enquestades té piscina particular i un 4,7% piscina comunitària.
Tipus de vegetació als jardins Plantes hortícoles 5% Plantes crases 6% Bancals flors 8% Arbres fruiters 3% Gespa 34% Altres arbres 13% Arbustos ornamentals 31%
Consum per càpita (lcd) Consum d'aigua per càpita (l/dia Consum de l aigua a les llars de Matadepera 350 300 250 200 150 100 Consum domèstic mitja a les llars enquestades = 236 lcd 50 0 Hivern Primavera Estiu Tardor Any Segons dades de l ACA, el consum d aigua mitjà a Matadepera s estima en 298 lcd pel període 2006-2008. A Barcelona el consum va ser de 136 lcd pel mateix període! 400 350 300 250 200 150 100 50 0 2006 2007 2008
Mesures adoptades durant la sequera 2008 Un 84.6% de les famílies enquestades va prendre alguna mesura per estalviar aigua Mesura Freqüència Percentatge (%) Deixar de regar el jardí 33 47,8 Canvi parcial d'espècies 14 20,3 Regar el jardí amb un 25% de l'aigua habitual 7 10,1 Ús de recursos alternatius 6 8,7 Canvi del sistema de reg 5 7,2 Regar el jardí amb 50% de l'aigua habitual 4 5,8 No omplir la piscina 2 2,9 Gel per retenir l'aigua a la gespa 1 1,4
Valoracions i reptes Relació important entre model urbà i consum d aigua: la nova ciutat de baixa densitat comporta un creixement potencialment important del consum d aigua....davant això: Opció convencional: increment de la oferta a gran escala per mitjans centralitzats: transvasaments i desalinitzadores. Repte: Impactes socials i ambientals importants però pocs esforços per part dels consumidors Opció alternativa: mesures d estalvi i eficiència; ús de recursos no convencionals (aigües pluvials, aigües grises). Repte:Impactes socials i ambientals menors que en el cas anterior però importants esforços d aprenentatge social Com decidir el mix més just en termes econòmics, socials i ambientals?