KitCaixa Hàbits Saludables Guia didàctica

KitCaixa Hàbits Saludables Guia didàctica

EDICIÓ Obra Social la Caixa CONTINGUTS Oriol Ripoll (Jocs al segon) Núria Fusté (Jocs al segon) Arcadi Bassegoda (Jocs al segon) ASSESSORAMENT PEDAGÒGIC Fundació She IL LUSTRACIONS Marta García Pérez MÚSICA Teo Grimalt Hirvonen KitCaixa Hàbits Saludables Guia didàctica DISSENY I PRODUCCIÓ Play Creatividad IMPRÈS PER: Gràfiques Ortells, SL DLB: B. 21037-2013 de l edició, Obra Social la Caixa, 2012 Av. Diagonal, 621, 08028 Barcelona dels textos, els seus autors de les fotografies, els seus autors

Índex 1. Presentació...5 2. Com es fa servir aquest kit...6 2.1 Quadre de colors...7 2.2 Quadre resum de les activitats...8 3. Materials...10...12 4.1 Presentació del kit...12 4.2 Àlbum de fotos del Dr. Ruster...13 4.3 Presentant en Càrdio...16 4.4 El protagonista del dia...18 4.5 Les parts del cos (treball amb un grup petit)...18 4.6 Les parts del cos (treball amb tot el grup)...19 4.7 Preparant menús...20 4.8 Què mengem a casa?...22 4.9 Berenar per a tothom!...22 4.10 Relaxació...23 4.11 El dau dels sentits...25 4.12 Això em sona a......25 4.13 Qui porta perfum?...26 4.14 Aliment convidat...26 4.15 El dau de les emocions...26 4.16 Ara em sento......27 4.17 Música en moviment...27 4.18 Jocs al pati...29 4.19 Aventures quotidianes...30 4.20 Buscant en Càrdio...31 4.21 Activitat final...32

1. Presentació El KitCaixa Hàbits Saludables és un nou recurs educatiu desenvolupat per l Obra Social la Caixa, adreçat als nens i les nenes més petits (de 3 a 5 anys), per promoure una alimentació sana i equilibrada i una vida activa. Pren com a punt de partida la necessitat de conèixer el nostre cos i tenir-ne cura, i saber com funcionen els sentits i les emocions. Una bona dieta i fer exercici ens ajuden a aconseguir un benestar emocional més gran i a prevenir malalties. L ha desenvolupat l Obra Social la Caixa en col laboració amb la Fundació She (Science for Health and Education), presidida pel doctor Valentí Fuster, un dels referents dels estudis de cardiologia arreu del món i director de l Institut Cardiovascular de l hospital Mount Sinai de Nova York. La Fundació She treballa per promoure hàbits saludables, amb l objectiu de millorar la salut integral de la població i amb una atenció especial als joves. L Elmo, el Dr. Ruster i en Càrdio, la mascota de la Fundació She, a través d aventures, activitats i exercicis introdueixen els conceptes que es volen treballar. S ha pensat en un llenguatge proper i atractiu per als nens i les nenes, perquè sentin seu aquest recurs i els agradi fer-lo servir. Amb la nova línia de recursos KitCaixa, l Obra Social la Caixa aborda qüestions transversals. Durant els últims anys, ha desenvolupat un KitCaixa Valors, que permet treballar els conceptes d identitat, convivència i responsabilitat; un KitCaixa Economia, per explicar conceptes bàsics relacionats amb l economia i les finances que permeten entendre millor el món d avui, i un KitCaixa Joves Emprenedors, per despertar vocacions emprenedores. També ha desenvolupat un KitCaixa Ingenium, que recull l experiència de les CiberCaixa Hospitalàries i permet dur-la a terme de manera autònoma. Tot i que s adrecen a nens i joves, els KitCaixa pretenen exercir un efecte multiplicador i estendre n l impacte fora de l escola. En el cas del KitCaixa Hàbits Saludables es tracta d incidir en la necessitat de menjar bé i de forma variada, equilibrar els menús, fer exercici cardiovascular, aprendre a relaxar-se i a expressar les emocions. Un dels exercicis demana als nens que pensin què mengen a casa i com podrien millorar la seva dieta. D aquesta manera, el que es treballa a classe pot tenir una incidència en la vida de les famílies. L Obra Social la Caixa vol agrair a la Fundació She la seva col laboració en aquest projecte i animar els professors a incorporar aquest recurs a les activitats que duen a terme de manera quotidiana amb els seus alumnes.

2. Com es fa servir aquest kit 2. Com es fa servir aquest kit 2. Com es fa servir aquest kit Aquest kit conté un seguit d activitats i materials per treballar de manera inicial hàbits cardiosaludables amb alumnat d educació infantil, i constitueix una proposta completa de treball de diferents aspectes dels hàbits saludables en la infància. 2.1 Quadre de colors Els temes tractats al kit es presenten a la guia codificats per una marca de color per facilitar-ne l ús. Els colors segueixen el patró següent. L ordre en què es presenten els diferents blocs i activitats no és més que una proposta d implementació, ja que el kit s ha dissenyat perquè cada bloc tingui sentit en si mateix. D aquesta manera, els blocs, i les activitats corresponents, es poden treballar en l ordre que es vulgui o es pot treballar només algun o alguns dels blocs proposats en funció de les necessitats i les capacitats del grup classe. COLOR 1 TEMA Cor i sistema cardiovascular El fil conductor de tot el kit és la interacció entre dos personatge de Barri Sèsam: el Dr. Ruster (àlter ego muppet del doctor Valentí Fuster, el prestigiós cardiòleg que presideix la Fundació SHE) i l Elmo. Aquestes interaccions estan plasmades en petites històries que serviran d element motivador per a cada bloc, introdueixen l alumnat en el tema que es treballarà i permeten iniciar una reflexió que condueix al desenvolupament de les diferents activitats previstes. 2 3 4 5 6 Parts del cos / anatomia Alimentació saludable i equilibrada Relaxació Sentits Emocions 7 Vida activa / exercici Un altre personatge transversal i molt rellevant per a la implementació del kit és en Càrdio, un personatge de la Fundació SHE, un cor que permet descobrir i prendre consciència del cor i la seva importància i dels avantatges d incorporar hàbits cardiosaludables. Algunes activitats són transversals i es poden fer al llarg de tot el temps que es treballi el kit. La resta són activitats adscrites a un bloc concret i majoritàriament estan pensades perquè la seva implementació duri una o dues sessions per bloc. També hi ha una activitat transversal de conclusió que planteja que es generin materials que es puguin quedar a l aula quan s ha tornat el kit. 8 9

2. Com es fa servir aquest kit 2. Com es fa servir aquest kit 2.2 Quadre resum de les activitats TÍTOL COLOR ACTIVITAT TÍTOL COLOR ACTIVITAT Presentació del kit Presentar a l aula el kit i els personatges que els acompanyaran al llarg dels dies següents. Això em sona a... 5 Identificar una sèrie de sons. Àlbum de fotos del Dr. Ruster 1234567 Observar i reconèixer les diferents escenes que apareixen a les fotos del Dr. Ruster. Identificar els hàbits saludables en situacions reals presentades per un alumne diferent cada dia. Qui porta perfum? 5 Jugar per treballar l olfacte buscant companys o companyes que portin perfum. Presentant en Càrdio 1 Reconèixer el so dels batecs del cor, presentar les icones dels diferents estats d en Càrdio i situar el cor en el cos. Aliment convidat 5 Descobrir nous aliments a través d aquesta activitat transversal. El protagonista del dia 1 Identificar activitats i comportaments que puguin alterar l estat del cor a les fotos del Dr. Ruster. El dau de les emocions 6 Identificar situacions en què s hagi sentit una emoció o una altra. Les parts del cos 2 Jugar en petits grups per reconèixer les parts del cos. Ara em sento... 6 Expressar en cada moment l emoció que se sent amb la possibilitat de treballar-la a classe. Les parts del cos 2 Jugar amb tota la classe per reconèixer les parts del cos. Música en moviment 1 4 7 Fer activitat física i jocs a classe al ritme de músiques diferents. Preparant menús 3 Mesurar quantitats de menjar i racions. Jocs al pati 1 7 Aprendre jocs que impliquin activitat física i que els alumnes puguin fer al pati. Què mengem a casa? 3 Fer una comparació dels hàbits escola-casa. Aventures quotidianes 7 Fer activitats habituals de la dinàmica escolar com si fossin aventures. Berenar per a tothom! 3 Preparar un berenar saludable. Aplicar els coneixements adquirits. Buscant en Càrdio 1 Trobar els Càrdio ocults en el pòster i reflexionar sobre el que s ha treballat al llarg del kit. Relaxació 4 El dau dels sentits Aprendre exercicis de relaxació i practicar algunes postures de ioga. 5 Jugar per identificar i anomenar els sentits. Activitat final 1234567 Elaborar una sèrie de materials que es puguin quedar a l aula quan s hagi tornat el kit i que permetin continuar treballant els conceptes, si es considera necessari. 10 11

3. Materials 11 plats El llibre de les històries del Dr. Ruster i l Elmo DVD Estovalles 19 aliments Cartell de l Elmo i el Dr. Ruster Mirall flexible Cartell Buscant en Càrdio Cartell de les emocions 3 icones d en Càrdio Cartell de les emocions Busca una cosa del teu color preferit Digues una cosa que faci molta pudor Busca una cosa que sigui molt suau Imita el so de la vaca Dau de sis colors Cartell d en Càrdio 20 targetes dels sentits Àlbum de fotos del Dr. Ruster Cartell del cos humà 12 13

Cada activitat està presentada per una petita fitxa que permet trobar fàcilment els materials del kit, els materials fungibles que ha d afegir l escola i la durada prevista de l activitat. Icones de colors: les icones indiquen amb quin tema es relaciona l activitat. Història de referència: cada activitat pot estar precedida per la lectura d una història d El llibre de les històries del Dr. Ruster i l Elmo. Material necessari: indica quins materials inclosos dins del kit calen per fer l activitat. Material complementari: indica quins materials quotidians o fungibles ha d afegir l escola per fer l activitat. Organització: algunes propostes estan pensades per treballar amb tot el grup classe, i altres per fer-ho en grups petits. Desenvolupament: es tracta d una explicació detallada del funcionament de l activitat. 4.2 Àlbum de fotos del Dr. Ruster 1 2 3 4 5 6 7 Material necessari: àlbum de fotos del Dr. Ruster i icones d en Càrdio. Material complementari: massilla o cinta adhesiva per enganxar les icones de les imatges. Organització: grup petit. Es presenta a un petit grup d alumnes l àlbum de fotos del Dr. Ruster, en el qual hi ha situacions que comprenen un ampli ventall de moments de la vida quotidiana. Durant una estona els alumnes poden observar lliurement les imatges i analitzar les diferents situacions que s hi presenten. Posteriorment, es pot fer una descripció guiada de cada imatge comentant en veu alta i amb preguntes concretes què en podem observar i destacar, els bons i els mals hàbits que es poden observar a cada imatge. 4.1 Presentació del kit Material necessari: cartell de l Elmo i el Dr. Ruster i El llibre de les històries del Dr. Ruster i l Elmo. Material complementari: massilla o cinta adhesiva per penjar el cartell. Organització: gran grup. Es presenten els dos personatges principals del kit, el Dr. Ruster i l Elmo, mentre es penja el pòster a l aula. S explica que el Dr. Ruster és un científic molt important que els ajudarà a saber més coses de si mateixos i que l Elmo és un nen més o menys de la seva edat. És important destacar que el Dr. Ruster i l Elmo són amics. Aspectes destacables de l àlbum Les imatges estan centrades en la vida quotidiana de tres famílies que apareixen en tres cases de tres plantes cadascuna. Només es veuen les habitacions de cada casa que tenen algun element important en el tema de l escena. A l escena del dinar familiar es mostren totes les habitacions d una casa. Aquests personatges es poden veure en altres situacions fora de casa. Per mostrar el màxim nombre de situacions s ha establert que una de les famílies sigui monoparental, una altra està formada per una parella intercultural i els seus fills i la tercera viu amb l àvia. D aquesta manera es poden incloure en el discurs diferents models de famílies. Totes les imatges permeten parlar sobre hàbits d higiene i de col laboració en les tasques domèstiques. En aquesta sessió també s ha de presentar el llibre amb les històries que van viure l Elmo i el Dr. Ruster, i que s anirà llegint al llarg dels dies vinents. 14 15

Imatge 1: escena de matí La imatge mostra tres cases amb situacions d abans, durant i després de l esmorzar. Cal destacar en positiu: esmorzar tots junts i amb temps, consum d aliments saludables, ajuda a l hora de preparar o recollir l esmorzar, autonomia personal (vestir-se sol/a), higiene (rentar-se les dents) i presència d un entrepà per a mig matí. Cal destacar en negatiu: mala postura a taula, cara d enfadat per treballar emocions i mals hàbits d ordre (habitació desendreçada i llit sense fer). Imatge 4: escena de la vida quotidiana L escena mostra diferents situacions en un carrer. A l escena es poden reconèixer alguns dels personatges de les altres imatges. Cal destacar en positiu: nens que van caminant a l escola, vida activa (ciclista, una persona corrent i joc de pilota), senyora que evita l ascensor, paper a la paperera. Cal destacar en negatiu: patinet ràpid per la vorera. Imatge 2: escena de mig matí En aquest cas la imatge permet apreciar l estona de mig matí a l escola. Imatge 5: escena de tasques de la llar Els personatges de la imatge tornen a ser dins de casa i, en aquest cas, estan fent diferents feines de la llar. Cal destacar en positiu: l esmorzar (menjant asseguts abans de jugar), els jocs actius i els jocs més pausats i la higiene (rentar-se les mans). Cal destacar en negatiu: el consum habitual de brioixeria industrial. Cal destacar en positiu: col laboració en les feines de casa, no es diferencia el gènere a l hora de fer-les, productes saludables de la tercera casa. Imatge 3: escena de dinar A la imatge es mostren diferents situacions de la vida quotidiana en un menjador escolar. Imatge 6: escena de camp Els personatges de les escenes anteriors han sortit a passar un dia al camp. Cal destacar en positiu: higiene (mans i dents), espera pacient (tranquil litat) dels alumnes ja asseguts, aliments saludables, alçar la mà abans d aixecar-se, ordre, reciclatge. Cal destacar en negatiu: córrer al menjador, menjar massa de pressa, fent soroll al menjador. Cal destacar en positiu: col laboració de tota la família en la preparació del pícnic, jocs infantils, aliments saludables, pastís (ocasional), passeig en bicicleta (vida activa). Cal destacar en negatiu: la mare està parlant per telèfon en lloc de desconnectar, i un nen està molt nerviós i no sap esperar el seu torn. 16 17

Imatge 7: escena de nit Es tornen a mostrar totes tres famílies a casa. A cada habitació hi ha una situació de la vida quotidiana abans d anar a dormir. Imatge 8: escena d àpat familiar Cal destacar en positiu: lectura (autònoma o conte), dents netes i pipí abans d anar al llit, nena adormida de la tercera casa. Cal destacar en negatiu: una nena s ha aixecat quan hauria d estar dormint. Aquesta imatge és una mica diferent. Només mostra una de les famílies, s hi poden veure totes les habitacions i apareixen personatges nous (cosins, avis) de la família. Aquesta activitat està plantejada perquè duri una sessió, però si es creu oportú es pot dur a terme en moments diferents. Es comença amb la lectura de la història en què l Elmo descobreix l existència d en Càrdio i l escolta. Les activitats posteriors (Escoltem en Càrdio, On és en Càrdio? i Com està en Càrdio?) serveixen per prendre consciència de la importància del cor. Una vegada s hagin fet totes les activitats, es presenten les fletxes amb les imatges d en Càrdio. A partir d aleshores, després de fer una activitat es pot fer aparèixer en Càrdio i posar la fletxa en un lloc visible. Escoltem en Càrdio Es fan servir les 3 primeres pistes del CD inclòs al kit. A la primera se sent el cor a un ritme normal i a les altres, ràpid i lent, respectivament. Aquestes peces serveixen per explicar que el cor va ràpid o lent en funció de l activitat física feta. A més, segons l edat del grup, es pot aprofundir més en el paper del cor en la circulació de la sang pel cos. On és en Càrdio? Cal destacar en positiu: el mateix que a les altres escenes d àpats (col laboració amb les tasques, higiene, etc.). Perquè l alumnat aprengui a situar el cor a l interior del cos, s han de situar davant del mirall de manera que puguin veure la imatge d en Càrdio dins seu. Com està en Càrdio? Es formen grups i cadascun rep una escena de l àlbum de fotos del Dr. Ruster. Es presenten les diferents icones d en Càrdio. 4.3 Presentant en Càrdio 1 Història de referència: l Elmo coneix un nou amic. Material necessari: El llibre de les històries del Dr. Ruster i l Elmo, les pistes 1, 2 i 3 del CD, icones d en Càrdio, l àlbum de fotos del Dr. Ruster i el mirall flexible. ACTIU RELAXAT CANSAT S agafa una de les imatges i els alumnes han de buscar una situació en la qual creguin que estaria en Càrdio. Després, cada grup ha d explicar per quin motiu consideren que en Càrdio hauria de tenir aquesta expressió. 18 19

4.4 El protagonista del dia Un mosquit 1 Material necessari: àlbum de fotos del Dr. Ruster. Es col loca el cartell a sobre de la taula, un dels jugadors mostra el seu dit índex i el fa volar mentre emet un brunzit com si fos un mosquit. Quan vol s atura i anomena una part del cos. Aquesta és una activitat transversal que s ha de dur a terme durant dies. Està associada a l àlbum de fotos del Dr. Ruster i les imatges es poden fer servir com a guia, però no en són dependents. Es demana que un alumne o alumna expliqui què ha fet el dia anterior. S ha d intentar que la classe reflexioni sobre si el que ha explicat implica uns hàbits més o menys saludables (segons el que s hagi treballat fins aleshores). Tots els jugadors han de ser molt ràpids i posar un dit sobre la part del cos que hagi dit. El primer que hagi posat el dit és el pròxim que fa volar el mosquit. Si es creu oportú, s hi pot jugar explicant una petita història. Per exemple: Una nit em va despertar un so terrible, un brunzit que no em deixava dormir. Sabeu què era? Un mosquit. De sobte va callar i vaig notar que el tenia sobre... el genoll! A mesura que s hagin treballat més aspectes dels hàbits saludables, les reflexions que la resta de la classe podrà fer sobre les activitats del protagonista del dia seran més complexes. 4.6 Les parts del cos (treball amb tot el grup) Història de referència: l Elmo no sap on li fa mal. Material necessari: cartell amb les parts del cos. Material complementari: un mocador per a cada parella (opcional) per al joc del mag, tires de paper (com si fossin tiretes). 2 4.5 Les parts del cos (treball amb un grup petit) Història de referència: l Elmo no sap on li fa mal. Material necessari: cartell amb les parts del cos. Organització: grup petit. Per treballar les parts del cos en grups petits es plantegen dos jocs que es poden fer al voltant d una taula. El primer és la variant d un joc tradicional, el segon és de reacció i s hi juga amb el cartell de les parts del cos. 2 Després de la lectura de la història de l Elmo i el Dr. Ruster, es faran jocs amb tot el grup per treballar les parts del cos. El primer joc s ha de fer en parelles, i per al segon cal el cartell amb les parts del cos. Aquesta activitat es pot complementar amb el treball explicat al punt anterior. Com en els casos anteriors, es pot fer el treball abans o després de llegir la història de l Elmo i el Dr. Ruster. El mag A l Elmo li fa mal... El mestre o la mestra comença dient: Doctor Ruster, a l Elmo li fa mal... i anomena una part del cos mentre l assenyala (per exemple, diu el nas i se l toca amb un dit). El jugador següent torna a dir la frase amb la part del cos del jugador anterior i n afegeix una de nova. Per exemple: Doctor Ruster, a l Elmo li fan mal el nas i l orella. D aquesta manera cada vegada es fa una frase més llarga per recordar. Es formen parelles. Un membre de la parella s estira a terra de panxa enlaire. L altre és un mag i té un mocador. El mestre o la mestra diu: Mag, fes desaparèixer... (i diu una part del cos). Cada jugador ha de tapar amb el mocador la part que s ha dit. Quan tots ho hagin fet correctament, es fa un redoblament de tambor i s aixeca el mocador. El jugador que estava estirat s aixeca i es mou com si li hagués desaparegut aquesta part del cos. Els mags els tornen la part del cos amb un cop de vareta (amb la punta del dit). Després s intercanvien els papers. 20 21

Tiretes de petons Es formen equips. Cada grup rep una tira de paper amb uns llavis dibuixats: són tiretes de petons. El mestre o la mestra indica al primer grup on ha de col locar la tireta, però no ho fa directament sinó amb una o dues frases que expliquin per a què serveix la part del cos. Per exemple, per referir-se als canells pot dir: Ai, ai! M he donat un cop i em fa mal quan m hi poso un braçalet o quan moc la mà. O per referir-se al turmell diu: M he fet mal jugant a futbol i em molesta quan m apujo el mitjó. El grup al qual li toqui ho ha de parlar un moment, aixecar-se i col locar la tireta sobre la part del cos corresponent del cartell. Quan tots han col locat una tireta, s hi pot jugar fent que cada grup inventi frases i que les diguin als altres alumnes. Al llarg de l activitat és important treballar les quantitats d aliments que consumim i si es pot repetir. Així, s introdueix el concepte de ració de manera molt inicial i s explica que una quantitat adequada de menjar per a ells seria la meitat que per als seus pares. Quan tots els alumnes hagin fet l activitat, es poden posar en comú tots els menús elaborats o es pot organitzar una exposició amb els dibuixos dels menús. Orientacions: Per fer correctament aquesta activitat cal tenir en compte les pautes següents i controlar que els menús que planteja l alumnat s hi ajusten: Els menús, sobretot el dinar i el sopar, han de contenir proteïnes (carn, peix, ou...), que estan marcades de color blau; farinacis (pa, pasta, cereals, patata...), marcats de color taronja, i verdures, hortalisses i fruita, que es diferencien perquè tenen el costat verd. 3 4.7 Preparant menús Història de referència: l Elmo descobreix nous aliments per berenar. Material necessari: estovalles reversibles i trenta targetes d aliments. Material complementari: massilla o cinta adhesiva, paper i llapis. Organització: grup petit. Aquesta activitat es fa en un grup petit. Cada un s encarrega de preparar un menú diari situant les targetes en els plats, el got i la tassa de les estovalles. Les estovalles tenen dues cares: una per plantejar possibles menús d esmorzar i berenar i una altra per al dinar i el sopar. Amb les estovalles pel cantó de l esmorzar, es trien les targetes que creuen que poden fer servir per esmorzar. Cada grup pensa quins elements vol utilitzar per formar un menú i col loca les peces sobre les estovalles. Si el mestre o la mestra ho considera correcte els pot proposar que ho dibuixin en un full de paper. Després es fa el mateix amb el dinar, el berenar i el sopar. Aliments proteics Farinacis Fruites i verdures Perquè la condició anterior es compleixi, es pot fer servir alguna targeta com a acompanyament del segon plat (sempre indicant que seria una ració més petita). Per exemple: si s ha triat amanida de primer i carn de segon, el menú no tindria farinacis. En aquest cas poden utilitzar la targeta d arròs amb verdures per acompanyar la carn, indicant a l alumnat que seria una ració petita d arròs. Cal deixar ben clar que uns quants aliments marcats de color vermell (tros de pastís, refresc...) s han de prendre molt de tant en tant i insistir en la importància de fer els àpats amb aigua. 22 23

4.8 Què mengem a casa? 4.10 Relaxació 3 Història de referència: l Elmo descobreix nous aliments per berenar. Material necessari: estovalles reversibles i trenta targetes d aliments. Material complementari: massilla o cinta adhesiva. 4 Història de referència: l Elmo aprèn a relaxar-se. Material necessari: música de relaxació del CD (pista 4). Durant els dies que es treballa el kit, es demana als alumnes que expliquin què van menjar el dia anterior a casa i es comenta si es tracta d un menú equilibrat (es distingeix perquè hi ha una combinació de colors). Per fer-ho, es poden enganxar les estovalles a la pissarra amb massilla i col locar-hi les peces a sobre (si no hi ha la peça que correspon exactament a l aliment, se n pot buscar una altra del mateix grup). Aquesta sèrie d activitats estan pensades per fer-se seguides en una sessió. El mestre o la mestra pot decidir fer-la com a activitats separades o, posteriorment, utilitzar les postures de ioga o la música de relaxació en els moments en què es cregui oportú. Fem ioga Es comença la sessió amb algunes postures de ioga. Se n han triat quatre que es poden fer a l aula i sense que calgui disposar de material complementari. Si el mestre o la mestra ho creu oportú, hi pot afegir més postures. LA POSTURA DEL MUSSOL 3 4.9 Berenar per a tothom! Història de referència: l Elmo descobreix nous aliments per berenar. Material complementari: aliments i objectes complementaris per fer una festa. Aquesta postura permet relaxar i calmar la ment, a més de contribuir a la mobilització de les cervicals. Tots els nens i nenes s han d asseure amb les cames encreuades i els braços relaxats sobre els genolls. Lentament es gira el cap a un costat i després a l altre. Perquè recordi un mussol, es demana que es faci la postura sempre amb els ulls ben oberts. Activitat de conclusió que consisteix a dissenyar i preparar entre tots un berenar saludable per als pares i les mares que els vénen a recollir. S ha de dissenyar a classe i repartir-se entre l alumnat els aliments necessaris perquè els portin de casa. LA POSTURA DE L ESPELMA En aquest cas es treballa la relaxació traient l aire per la boca lentament. Cada nen i nena col loca la mà amb el dit índex estès com si fos una espelma. Seguint les indicacions del mestre o la mestra, agafa aire pel nas i el treu lentament per la boca mentre es compta amb els dits fins a cinc. 24 25

LA POSTURA DEL LLENYATAIRE Aquesta postura afavoreix la relaxació i l alliberament de tensions del cos. Els nens i les nenes es col loquen amb les cames separades i les mans entrellaçades. Tots alhora han d alçar els braços per sobre del cap agafant aire pel nas. Després s han d imaginar que són llenyataires que tallen un tronc i abaixar els braços amb força dient Aaah! per expulsar l aire. LA POSTURA DEL GAT Aquesta postura ajuda a estirar els músculs de l esquena, el coll i els braços i allibera tensions de l espatlla i el coll. Per fer-la s han d agenollar en la posició de la taula: els palmells de les mans tocant a terra, l espatlla plana i el cap recte. Quan el mestre o la mestra ho indiqui, s agafa aire i s expulsa lentament pel nas mentre es fa que la columna vertebral quedi corbada cap al sostre i, posteriorment, s abaixa el cap cap a terra. Després s agafa aire a poc a poc fins a una posició d alerta: s alcen el cap i els glutis i la zona lumbar s enfonsa lleugerament cap a terra. 5 4.11 El dau dels sentits Història de referència: l Elmo aprèn a moure s a les fosques. Material necessari: dau de sis colors i vint targetes. Material complementari: dues peces de fruita llestes per poder tastar-les, un grapat de sal i un de sucre. Organització: grup petit. Es forma un grup de cinc o sis alumnes. Per torns, es tira un dau i es tria la targeta del color que hagi sortit. Si el resultat de la tirada mostra una cara de color negre s agafa la targeta que es vulgui. El mestre o la mestra llegeix en veu alta la targeta, qui hagi tirat ha de fer l acció indicada i després ha de dir quin sentit ha fet servir per dur-la a terme. 4.12 Això em sona a... Busca una cosa del teu color preferit Digues una cosa que faci molta pudor Busca una cosa que sigui molt suau Imita el so de la vaca 5 Història de referència: l Elmo aprèn a moure s a les fosques. Material necessari: les pistes 7 a 11 del CD. Material complementari: una col lecció d uns cinc objectes que facin soroll. Organització: grup petit. Ens relaxem Per acabar la sessió es posa la música de relaxació de fons (pista 4 del CD). Tots els alumnes han de fer com l Elmo i col locar-se estirats a terra de panxa enlaire mentre respiren profundament al ritme de la música, agafant aire pel nas i deixant-lo anar per la boca durant cinc segons. Després, cada nen i nena ha d explicar si s ha relaxat. Aquesta activitat es pot repetir al llarg dels dies quan s entra del pati o abans de començar alguna activitat. Es reprodueixen per torns les pistes 7 a 11 del CD, que contenen sèries de cinc sons. Després de cada reproducció, els alumnes han d identificar els sons de la sèrie. Quan s hagin escoltat les pistes, es disposen sobre la taula tots els objectes i es fan sonar, un per un. Després, tots els nens i nenes abaixen el cap i es fan sonar un o dos objectes, i han de descobrir de quin es tracta. Aquesta dinàmica es pot complicar fent sèries llargues d objectes o fent-ne sonar dos alhora. 26 27

4.13 Qui porta perfum? 4.16 Ara em sento... 5 Història de referència: l Elmo aprèn a moure s a les fosques. Material complementari: un mocador amb unes gotes de perfum. Es demana a un parell d alumnes que surtin un moment de la classe, es posen unes quantes gotes del perfum en un mocador i es dóna a algun nen o nena. Després es fa entrar els alumnes que són fora, que han d endevinar qui té el mocador guiant-se per l olfacte. Quan hagin descobert qui té el mocador, es busquen dos nous voluntaris perquè surtin de classe i es repeteix el joc. 6 Història de referència: l Elmo es perd i té molta por. Material necessari: cartell de les emocions. Material complementari: fotografies de cada alumne, massilla o cinta adhesiva per enganxar les fotos al cartell. Aquesta és una activitat transversal que pot durar tot el temps de treball del kit i permet treballar emocions en qualsevol moment. 4.14 Aliment convidat Es penja el cartell amb les sis emocions a l aula i es lliura a cada alumne la seva foto, perquè la pugui enganxar a la columna que correspon a com se sent en cada moment. És important reflexionar una estona sobre cada emoció per assegurar-se que l alumnat entén les diferències entre elles. 5 Història de referència: l Elmo aprèn a moure s a les fosques. Material complementari: un aliment que sigui poc conegut pels alumnes. A partir d aleshores cada matí i tarda o quan algun nen o nena hagi viscut alguna situació que li ha canviat l estat d ànim, s ha d aixecar, posar la fotografia a la columna corresponent i, si el mestre o la mestra ho creu oportú, explicar què ha provocat el canvi d emoció. Durant el temps que el kit és a l aula, el mestre o la mestra porta cada dia un aliment poc conegut pels alumnes. Cada matí pot fer una presentació del producte, es valora quin color li correspondria i es permet que el tastin tots els alumnes. 4.17 Música en moviment 4.15 El dau de les emocions 1 4 Història de referència: l Elmo descobreix que moure s és important. Material necessari: pistes 4, 5 i 6 del DVD. Història de referència: l Elmo es perd i té molta por. Material necessari: daus de sis colors, tauler de les emocions. Organització: grup petit. 7 6 Cada una de les músiques remet a una activitat diferent. Es poden fer servir les tres en una mateixa sessió de moviment o en tres sessions diferents. Es forma un grup petit de quatre o cinc alumnes. Per torns, els alumnes tiren el dau i han de plantejar una situació en la qual hagin sentit aquella emoció que correspon al color al tauler de les emocions. Es fan tres rondes. Quan hi hagi jugat tota la classe, es poden posar en comú totes les situacions comentades. Pista 4: La fada de la bona nit (moviment tranquil) Tots els alumnes han d estar asseguts a la seva taula. La meitat de les taules ha d estar formada pels alumnes que estan dormint, l altra meitat faran de fada de la bona nit. Els alumnes que dormen han de posar el cap sobre els braços i tenir els ulls tancats. La música està formada per dues frases: una que explica que la fada s està movent per l habitació i una altra que mostra com llança pols màgica per aconseguir uns somnis ben dolços. 28 29

Quan sona la primera frase els alumnes que fan de fades s han d aixecar i moure s a poc a poc i de puntetes fins a la taula del costat. Cada fada es col loca al costat d un dels dorments. Amb la segona frase, la fada ha de fer un suau massatge al nen o la nena per desitja-li bona nit. La música està formada per cinc frases: ABABA. Així que es repeteix el desplaçament i els massatges de les fades a un altre nen o nena. L última frase serveix perquè la fada torni al seu lloc. Pista 5: Un passeig pel camp (moviment andante) La música representa un passeig nocturn i està formada per tres frases: la primera mostra el passeig, la segona representa una caiguda d estels fugaços i a la tercera els jugadors estaran estirats mirant el cel. L obra té una estructura AABCBA. Per utilitzar aquesta música els alumnes s han de posar dempeus i passejar al ritme de la música durant la frase A. Quan soni la frase B han de mirar cap a dalt i moure les mans per representar la caiguda dels estels. Mentre sona la frase C, més tranquil la, s han de quedar quiets mirant cap a dalt. Les altres dues frases permeten veure estels que tornen a caure i el retorn cap a casa. 1 7 4.18 Jocs al pati Història de referència: l Elmo descobreix que moure s és important. Material complementari: corda o mocadors llargs per al joc dels caçadors de dracs. Aquesta activitat està dissenyada per fer-se durant una sessió d una hora, aproximadament, i està planificada a través d una sèrie de jocs motors. Després de cada joc s ha de valorar amb els alumnes com es deu trobar en Càrdio en aquell moment. S han proposat quatre jocs, dos de desplaçament, un de salts i un de tranquil. Caçar dracs Per fer aquest joc calen mocadors o cordes (una per a cada tres o quatre alumnes). Es tria els nens o les nenes que seran els dracs, se ls dóna una corda a cadascun i se la col loquen a la part del darrere dels pantalons de forma que l altre extrem toqui a terra. La resta dels jugadors es distribueixen per l espai de joc. Quan es doni el senyal, tots han de començar a perseguir els dracs i saltar per trepitjar-los les cues. Els dracs han de ser molt ràpids per impedir-ho. Pista 6: fet i amagar (moviment ràpid) Aquesta música representa una partida de fet i amagar. Les primeres frases mostren l acostament al jugador que para, i les últimes, la persecució d aquest per atrapar un dels jugadors. Els nens i les nenes s han de desplaçar per la sala per representar la partida i quedar-se ben quiets quan sentin la nota llarga. Després s han de desplaçar ràpidament durant les últimes frases de la peça per acabar amb una posició congelada. Si el mestre o la mestra ho creu oportú, es pot fer el moviment amb mitja classe, mentre els altres miren les evolucions dels companys, i després s intercanvia el grup. Així es pot disposar de més espai. Peixos i pescadors Es formen dos equips. Els membres d un equip són els pescadors i l altre són peixos. Els pescadors s han de reunir i triar en secret un nombre de l u al vint. Quan l hagin decidit s han de donar les mans i formar un cercle amb els braços alçats. Els peixos s han de ficar dins del cercle. Quan s indiqui, els pescadors han de començar a comptar en veu alta i els peixos han d entrar i sortir del cercle (un peix no es pot quedar tota l esta fora del cercle). En el moment en què els pescadors arribin al nombre que han triat han d abaixar els braços i comptar els peixos que hi han quedat atrapats. S hi torna a jugar amb els papers canviats: els peixos fan de pescadors i els pescadors, de peixos. 30 31

Som crispetes Tots els alumnes són crispetes en una paella. El mestre o la mestra indica el nivell que té el foc. Al principi comencen a saltar una mica, però després augmenten el nivell de salts perquè s apuja el foc al màxim. Quan s indiqui, les crispetes han de començar a xocar entre elles i a saltar juntes. El joc s acaba quan ho indica el mestre o la mestra. Aleshores totes les crispetes van aturant de mica en mica el ritme dels salts fins que acaben descansant a terra. A mesura que vagin arribant a la part superior de l escala, el mestre o la mestra els ha de felicitar com si haguessin aconseguit fer el cim de la muntanya. El pati pot ser un mar molt llunyà, així que es pot proposar un llarg viatge i quan s arribi a la porta del pati fer que els alumnes es llencin al mar i entrin al pati nedant. Un desplaçament per un passadís pot ser una gran aventura en una gruta. Els alumnes han d imaginar que porten llanternes o torxes i que descobreixen grans tresors. Titelles Tots els alumnes estan asseguts. El mestre o la mestra és un titellaire que té a les mans els fils per fer que es moguin: s aixequen quan la mà puja, salten quan fa moviments ràpids amunt i avall, corren sense desplaçar-se quan mou els dits ràpidament i s estiren per descansar quan abaixa la mà i estén els dits. 4.19 Aventures quotidianes 1 4.20 Buscant en Càrdio Material necessari: cartell Buscant en Càrdio. Organització: grup petit. Es forma un grup petit de quatre o cinc alumnes. El mestre o la mestra proposa que busquin en Càrdio en diferents situacions del cartell i que expliquin quina és la causa del seu estat. És important notar que hi ha alguns Càrdio en situacions positives i altres en situacions negatives. 7 Història de referència: l Elmo descobreix que moure s és important. Aquesta és una activitat transversal. Cada vegada que s hagi de fer un desplaçament amb tot el grup (anar al pati, sortir de classe a la tarda, pujar a classe al matí, etc.), es plantejarà com una gran aventura. D aquesta manera es dóna un valor especial a l activitat física quotidiana. Quan s hagin viscut diverses aventures, es pot plantejar que els alumnes n inventin de noves o que expliquin les aventures que viuen a casa. Per exemple: Si cal pujar escales, es pot plantejar com si fossin escaladors que estan pujant la muntanya més alta que hagin vist mai. Abans de començar a pujar s han de col locar la motxilla, la cantimplora i la gorra i un bastó a la mà per ajudar-se (tots aquests elements són imaginaris). Es pot trobar en Càrdio en diferents escenes. Cases: En Càrdio actiu al costat de l àvia de la bicicleta estàtica. En Càrdio fart al costat de l adolescent que està estirat al sofà menjant patates fregides i bevent refrescos. En Càrdio cansat al costat de la mare que està entrant a casa amb la bicicleta. Carrer: En Càrdio actiu al costat dels nens que surten de l escola. En Càrdio desbordat aguantant un gos que estira amb força. En Càrdio relaxat al costat de la dona que llegeix el diari tranquil lament. En Càrdio cansat al costat de l home vestit d esport. En Càrdio nerviós al costat d un nen que no sap si tirar-se pel tobogan o no. En Càrdio actiu al costat de la senyora que corre per no perdre l autobús. En Càrdio actiu al costat del ciclista. 32 33

Escola: En Càrdio tip al costat del nen que està menjant molt de pressa. En Càrdio desbordat al costat del monitor que veu que al menjador hi ha molt soroll. En Càrdio tranquil al costat dels nens i les nenes que estan menjant tranquil lament. En Càrdio relaxat al centre del cercle on hi ha uns nens fent ioga. En Càrdio nerviós al costat del nen que es balanceja a la cadira i que molesta la seva companya. En Càrdio cansat al costat d una nena que està accionant una maneta durant una estona llarga. En Càrdio actiu al costat del grup que està fent educació física. En Càrdio cansat al costat de la nena que s ha quedat endarrerida. 4.21 Activitat final 1 2 3 4 5 6 7 Material complementari: un àlbum amb anelles. Després d uns dies a l aula, el kit amb les imatges de l Elmo, el Dr. Ruster i en Càrdio se n anirà. Però per recordar tot el que s ha treballat i per continuar treballant-ho després de la visita del kit, es proposa elaborar un àlbum que reculli algunes de les activitats fetes. Quan l àlbum tingui una consistència important, es pot fer passar per les cases de tots els alumnes. D aquesta manera es donarà més importància als temes que han treballat i es reafirmaran els compromisos amb els hàbits saludables 34 35

Servei d informació Obra Social la Caixa 902 22 30 40 De dilluns a diumenge, de 9 a 20 h www.lacaixa.es/obrasocial www.educaixa.com