Bloc 5. Roma i la Hispània romana. Begonya Mira

Documentos relacionados
QUAN? MONARQUIA REPÚBLICA IMPERI ac ac 27 ac-476 dc

L IMPERI ROMÀ (753 a.c-476 d.c)

Bloc 4. La Grècia Clàssica. Begonya Mira

Tema 9 Les civilitzacions fluvials: Mesopotàmia i Egipte. 1r d ESO, Geografia i història Editorial Santillana, Sèrie descobreix

Unitat 10: ROMA: DE CIUTAT A IMPERI

EUROPA I EL MÓN OCCIDENTAL. Roma

5.- Quins tres pobles amenaçaven l Europa occidental? D on venien?

UNITAT 1. LA CIVILITZACIÓ ROMANA

6è Medi - UD 12. L edat mitjana i l edad moderna. Llagostí. L edat mitjana i l edad moderna 6è Medi - UD 12 Llagostí 1 / 14

Unitat 10: ROMA: DE CIUTAT A IMPERI

Fitxa 17: MAISON CARRÉE Júlia López Valera INSTITUT BANÚS

La Creixent Fèrtil: el bressol de Mesopotàmia i Egipte

2 ESO Geografia i Història

Context historic LOCALITZACIÓ CRONOLOGIA

PROPOSTA D ADAPTACIÓ CURRICULAR Ciències Socials 2n d ESO L EDAT MITJANA

Maison Carrée. (Doble llarg que ample) 17 m. 14 m 28 m

Tema 5 : L edat antiga

Tema 8 Les civilitzacions urbanes: l Egipte dels faraons. 1r ESO, Geografia i història Editorial Teide, Weeras

3.- Per què a partir del segle XI, a Europa, es va començar a utilitzar el nom de catalans?

DEPARTAMENT DE CIÈNCIES SOCIALS NOM I COGNOMS :

Ins. Cap Norfeu (Joan Graboleda)

LA MONARQUIA HISPÀNICA ( ) Història 3r ESO. IES Can Puig

La crisi de l'antic Règim

Unitat 1: L antiga Roma

Completa aquesta taula arrossegant cada etiqueta fins al lloc corresponent:

Tema 4 (I) :Les fonts de la història

L EDAT ANTIGA 1.1. LES CIVILITZACIONS URBANES

El tramvia de Barcelona transporta més de 200 milions de viatgers en 10 anys de servei

INDICADORS BÀSICS. VI.f.1.4. Llicències de pesca recreativa en vigor

Període monàrquic 753 ac 509 ac. Període republicà 509 ac 27 ac. Període Imperial 27 ac 476 dc (occident) 1453 (orient).

UNITAT 14 ANTIGA ROMA

Unitat 14 L IMPERI ROMÀ

La justícia de tots i per tots Qui participa en l Administració de Justícia? El jurat popular El Consell General del Poder Judicial

Zona central: latinos, sabinos y samnitas Zona norte: etruscos Zona sur: en la Magna Grecia estaban los griegos

El temple estava dedicat a l emperador August i a 3 deus: JÚPITER:És el deu principal, que governa el món.

Catalunya i Espanya al segle XIX. David Fernández de Arriba. Materials Didàctics

Tema 2: L organització política de Catalunya

COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

Competència social i ciutadana Sèrie 1

PREHISTÒRIA A LES ILLES BALEARS

L organització política de les socitats

Tema 2 EUROPA FEUDAL I CIUTAT MEDIEVAL.

L'organització política de les societats

Masos, molins, llogarets de la Conca de Barberà històrica. Manel Martínez Terme municipal de Barberà de la Conca. arberà de la Conca

Dossier de preparació per la prova de socials Set 2015

ANÀLISI DE L ATUR I DE LA CONTRACTACIÓ ABRIL de 2011 Secretaria d Ocupació i Formació. CCOO Terres de Lleida

ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE CATALUNYA

EUROPA I LA MEDITERRÀNIA A L EDAT MITJANA (SEGLES V-X)

Tema1. ISLAM I AL-ÀNDALUS.

DOSSIER DE RECUPERACIÓ DE CULTURA CLÀSSICA 3r ESO ALUMNE/-A... CURS... DATA...

fitxa 01 elements tècnics, materials i tipologies: ARQUITECTURA

Alba Alfageme i Casanova

Ins. Cap Norfeu (Joan Graboleda) LA PREHISTÒRIA. Pàgs Què és la Prehistòria? 2.- Què és el Paleolític? 3.- Què és el Neolític?

Dossier de recuperació Ciències Socials

HCR: Història i cultura de les religions. IES Illa de Rodes (Roses)

Campanya de comunicació de l IRPF i e-tràmits. Ministeri de Finances Andorra la Vella, 23 de novembre del 2015

Quizizz Roma en 40 preguntas

Pautes per la redacció de qüestionaris amb preguntes d'elecció múltiple

Pilar Sada Castillo Conservadora. Responsable de l Àrea de Difusió, Educació i Exposicions.

Valoració de l evolució matrícula d estudiants la UdL. Octubre 2015 Vicerectorat de Docència

TEMA 9 ELS DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS

ORGANITZACIÓ D'ESPANYA I LA UNIÓ EUROPEA

Van construir les primeres ciutats planificades i van formar els primers estats (països).

CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL,SOCIAL I CULTURAL

_HISTÒRIA!DE!L ART:!PANTEÓ!D AGRIPA!

POLIS 2 Ciències socials, geografia i història Segon curs

LA CIÈNCIA I LA SALUD

1.Context històric, cronològic i cultural:

La revolució americana. La independència dels Estats Units

Periodos de formación y desarrollo político-social del Derecho Romano

Característiques generals Composició Competències

DADES ESTADÍSTIQUES DE PRODUCCIÓ AGRÀRIA ECOLÒGICA ILLES BALEARS 2005

Índex de desenvolupament humà Catalunya segueix entre el grup de països d alt nivell de desenvolupament humà

CAMPIONAT DE CATALUNYA

Nom: Cognoms: Curs: Treball interdisciplinari: Imperi Romà

INTERACCIÓ GRAVITATÒRIA

Arquitecte: Policlet el Jove Cronologia: S. IV a C (350 ac) Estil: grec clàssic Materials: pedra Sistema constructiu: arquitravat Localització:

1.1. Volem. places hoteleres. 1 Pàg Nombre % ,85 1,64 2,19 2,04 1,73 2,53

CATALUNYA DINS LA CORONA D ARAGÓ ( segles XIII XV) Pàg Quins territoris va conquerir la Corona d Aragó?

MONARQUÍA ( a.c.) Gobernada por un rey. Máximos poderes

Hàbits de Consum de la gent gran

La diversitat religiosa a Catalunya. 6 de març de 2017

La polis grega. 1r ESO

Els historiadors han dividit el temps en diferents èpoques per

1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL

RAETIA GALIA PANONIA DALMACIA DACIA M

a) Com és el país de Jesús. "I anava per tot Galilea, ensenyant a les sinagogues i proclamant la bona nova del Regne i guarint entre la gent tota

Busquem la clau!

DEFINICIÓ La Unió Europea és una unió política i econòmica del 28 Estats membres que es troben principalment a Europa. Té una superficie de

Història de l'art Model 3

Tema 2: La població a Europa

Observatori socioeconòmic

TIPUS D ESTRUCTURES ARTIFICIALS (SEGONS LA FORMA)

MAISON CARRÉE de NIMES


BREU DE DADES (12) L escola des de P3 a 4art. d ESO SETEMBRE 2011

Tema 3 (II): El sector terciari a Catalunya

EDAT ANTIGA. 6è de Primària CEIP Miguel Bordonau

Transcripción:

Bloc 5 Roma i la Hispània romana Begonya Mira

Índex 5.1. Localització i cronologia. 5.1.1 Etapes: Monarquia, República i Imperi. 5.2 Organització política, econòmica i social. 5.3 Expansió de l Imperi: Províncies i la Hispània Romana. 5.4 L origen del cristianisme. 5.5 Arquitectura civil i religiosa. 5.6 Escultura, pintura i mosaic. 5.7. La crisi i fi de l imperi.

5.1. Localització i cronologia Els orígens de Roma ac Orígens de Roma Pobles que ocupaven el territori Llatins Estruscos Grecs Els llatins s estableixen a la vora del riu Tiber Zona defensiva al voltant de les 7 colines Van construir poblats que conformaran Roma Segons la llegenda Ròmul i Rem van fundar la ciutat el 753

5.1.1 Etapes: Monarquia, República i Imperi. Monarquia Primera etapa de la història de Roma El rei té el poder màxim Governa amb l ajuda del Senat format pels patricis Roma va tenir 7 reis 4 llatins 3 etruscos Els romans d aquesta època són agricultors i ramaders La situació estratègica de la ciutat el comerç.

La República Lluita continua pel poder entre patricis habitants plebeus descendents dels primers governen la ciutat tenen quasi totes les terres arriben més tard a la ciutat són el grup més nombrós no tenen terres ni drets Durant dos-cents anys els plebeus lluiten per tenir els mateixos drets polítics que els patricis. Ho aconseguiren amb El Tribú de la Plebs La llei de les dotze taules Les dones i els esclaus quedaren exclosos d aquestes millores

Imperi: tot el poder per a l emperador

5.2 Organització política, econòmica i social. 4.

República: Assemblees i magistrats Tres institucions de govern Comicis: assemblea de ciutadans per votar lleis i elegir els magistrats. Magistrats: elegits cada any per governar la ciutat. Els cònsols són els mésimportants. Senat: format per 300 antics magistrats; ratifica les lleis aprovades als comicis i gestiona les finances i els afers exteriors.

Economia Agricultura Comerç sistema esclavista innovacions: arada, molí, us d adobs animals, etc. bones vies de comunicació calçades romanes rutes marítimes moneda de Roma facilita intercanvis

Societat Homes lliures ciutadans privilegiats nobilitas plebs llauradors/assalariats estrangers esclaus i lliberts

5.3 Expansió de l Imperi: Províncies i la Hispània Romana

5.4 L origen del cristianisme. Predicat a Palestina pel jueu Jesús de Nazaret. Defensa la creença en un sol déu. Va ser acusat de fals profeta i crucificat. Després de la seva mort els seus deixebles van estendre la seua religió per l imperi romà.

Els cristians van ser perseguits a l imperi fins que Constantí va permetre la seua religió (313). Teodosi la va convertir en religió oficial de l imperi romà (380).

5.5 Arquitectura civil i religiosa: els ordres romans.

A diferència dels grecs, els romans coneixien l arc, la volta i la cúpula.

Arquitectura religiosa - Edificis religiosos: Temples a l estil Grec El Panteó de Roma

Arquitectura civil Les Termes: banys públics. Termes de Bath

-Edificis civils: Teatres i Amfiteatres Mérida Tarragona

Obres d enginyeria Calçades Aqüeductes (Segovia)

Aqüeducte

-Edificis civils: Monuments Commemoratius: Arcs de triomf Arc de Titus, Roma

5.6 Escultura, pintura i mosaic. Mosaics: decoraven sòls i parets

5.7. La crisi i fi de l imperi. Crisi de l Imperi Romà s. III Causes Inseguretat a les fronteres de l imperi limes Revoltes contra l autoritat de l emperador Augment de poder dels caps militars La falta d esclaus provoca una crisi agrícola Atacs dels pobles bàrbars perjudiquen el comerç Divisió de l imperi l any 395 l emperador Teodosi va dividir l Imperi entre els seus fills Arcadi i Honori Imperi Romà d orient capital: Constantinoble Imperi Romà d occident capital : Roma

Divisió de l Imperi

5.7. La fi de l imperi. Els pobles germànics Vivien a la frontera de l imperi romà. Espantats pels huns van travessar la frontera i van invadir l imperi romà d Occident. Al principi es van establir de forma pacífica. Després van destronar l emperador Rómul Augústul i van disoldre l imperi l any 476 dc. L imperi romà d orient, va sobreviure fins l any 1453