_HISTÒRIA!DE!L ART:!PANTEÓ!D AGRIPA!

Documentos relacionados
CONTEXT cúpula gegan+na

COM ÉS DE GRAN EL SOL?

El temple estava dedicat a l emperador August i a 3 deus: JÚPITER:És el deu principal, que governa el món.

Magatzems Carson, Pirie i Scott. Louis Suillivan Escola de Chicago. Tipologia civil. Materials: formigó, ferro, i vidre.

Tema 1 L UNIVERS I EL SISTEMA SOLAR

ACTIVITAT 8: ESCOLA DE CHICAGO I MODERNISME

EL CRIT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Albert!Gomez!Subarroca! 2n!BATX! Història!de!l art! EASD!ONDARA! Curs!2015!!2016!

5.- Quins tres pobles amenaçaven l Europa occidental? D on venien?

fitxa 01 elements tècnics, materials i tipologies: ARQUITECTURA

MAISON CARRÉE de NIMES

HCR: Història i cultura de les religions. IES Illa de Rodes (Roses)

DOSSIER DE PREMSA PRESENTACIÓ DE LA SAMARRETA I L ACCIÓ DE L 11S 2016

Fitxa 17: MAISON CARRÉE Júlia López Valera INSTITUT BANÚS

Hermes amb Dionís infant PRAXÍTELES

Exercicis. Segles XVIII XIX - XX

Arquitecte: Policlet el Jove Cronologia: S. IV a C (350 ac) Estil: grec clàssic Materials: pedra Sistema constructiu: arquitravat Localització:

Panteó. Cúpula: 43,2 m alçada. Columna: 18 m alt. Pòrtic: 35 m ample Tambor: 58 m diàmetre

Tema 5: El sistema solar i l univers

L'UNIVERS L'UNIVERS. Títol. Presentació. L'Univers. Esquema. Via Làctia, sistema Solar, Sol i la Terra. Exercici 1. el Sol EL PLANETA TERRA

El tramvia arriba a Badalona

La meva visita al Gran Teatre del Liceu

Districte Universitari de Catalunya

TEMPLE D ATENA NIKÉ A L ACRÒPOLIS D ATENES

El Modernisme va rebre a cada país un nom

MÚLTIPLES I DIVISORS

gasolina amb la UE-15 Març 2014

LA FOTOSÍNTESIS. No hem arribat a cap conclusió.

Àlgebra lineal i equacions diferencials. Curs 2001/02 Exemple de diagonalització.

01. Reportatge fotogràfic II. ANNEXES

Instruccions per generar el NIU i la paraula de pas

Com és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4

Maison Carrée. (Doble llarg que ample) 17 m. 14 m 28 m

Ara Matemàtiques Saber-ne més per ensenyar-les millor

Absentisme Laboral. Hores no treballades Tercer trimestre de 2006 NOTA INFORMATIVA. Gabinet Tècnic Servei d Estudis i Estadístiques Desembre de 2006

Santa Margarita de la Cot. Quadern de treball dels alumnes. Camp d aprenentatge Els Monestirs

TASCA 6: L'ART ROMÀNIC. L'ARQUITECTURA

La Terra, el planeta on vivim

Introducció... pàg. 1. Necròpolis... pàg. 2. Muralla... pàg. 2. Aqüeducte... pàg. 2. Temple... pàg. 3. Mitologia... pàg. 4. Les cases romanes...pàg.

Ús de la plataforma de formació online Manual Alumne

RUTA DEL MODERNISME A BERGA

Sigui un carreró 1, d amplada A, que gira a l esquerra i connecta amb un altre carreró, que en direm 2, que és perpendicular al primer i té amplada a.

Tema 4. Competència imperfecta. Monopoli i oligopoli

Tema 4 (I) :Les fonts de la història

Introducció a l energia

4. DETERMINACIÓ DE LA PETJADA ECOLÒGICA DEL MUNICIPI DE TERRASSA EN ELS DIFERENTS ESCENARIS DEMOGRÀFICS

En Tomeu i na Guida, l inici d una tradició Miquel Villalonga, Geganters de Maó

PROPOSTA D ADAPTACIÓ CURRICULAR Ciències Socials 2n d ESO L EDAT MITJANA

MALETES DIDÀCTIQUES DEL MUSEU ARQUEOLÒGIC D'EIVISSA I FORMENTERA

La visió de l'univers a través de la història

2. MORFOLOGIA NOMINAL: Introducció.

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

CURS 2017 /2018. És el conjunt de tot el que existeix: les estreles, els planetes o els sers vius que hi habiten en formen part.

1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL

Tema 2: La població a Europa

TEMA 2: Divisibilitat Activitats

Els tres porquets. Contes per explicar al Petit Teatre d Ombres:

EVOLUCIÓ DE LA VELOCITAT I LA FORÇA, EN FUNCIÓ DE L EDAT, L ESPORT I EL SEXE

FITXA DE PRIMÀRIA Sales 1 i 2

El correu brossa és l enviament massiu i intencionat de correus electrònics a persones que no volen rebre aquests missatges.

Districte Universitari de Catalunya

Cognoms i Nom: Examen parcial de Física - CORRENT CONTINU 17 de Març del 2014

La meva visita al Gran Teatre del Liceu

L'UNIVERS. CEIP Rafal Nou

UNITAT FUNCIONS BÀSIQUES

LÀMINA I. Rectangles estàtics i dinàmics.

INDICADORS BÀSICS. VIII.a.5.1. Generació de residus sòlids urbans de rebuig.

Web of Science. Com saber les citacions que ha rebut un article o un autor

ABCÇDEFGHIJKLMNOPQRSTUVWXYZ abcçdefghijklmnopqrstuvwxyz (.,:;?! '-*) àéèïíóòúü

ELS VIATGES D ULISSES CASAL ESTIU VORAMAR

MAQUETA PER AL MURAL DEL SOL

Unitat 2. POLINOMIS, EQUACIONS I INEQUACIONS

PROGRAMARI LLIURE... Instal la-te l!

Busquem la clau!

AGENDA 21 ESCOLAR PLUS (+) DE SABADELL

La Terra i el Sistema Solar Seguim la Lluna Full de l alumnat

Tema 1. La teoria cineticomolecular de la matèria PRIMERES LLEIS CIENTÍFIQUES DE LA QUÍMICA

Tema 2: Els éssers vius

Hàbits de Consum de la gent gran

Iniciativa Legislativa Popular. per canviar la Llei de Dependència

INICI PREMSA RÀDIO TELEVISIÓ INTERNET GRAN REPORTATGE

MINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics)

9, 10, 11, 12 i 13 de juliol

3. L àmbit funcional de Terrassa

TEMA 1 : Aplicacions de les derivades

Santa Maria del Pi Barcelona. Quadern de treball dels alumnes. Camp d aprenentatge Els Monestirs

Polinomis i fraccions algèbriques

Hàbits de Consum de la gent gran

Ins. Cap Norfeu (Joan Graboleda) LA PREHISTÒRIA. Pàgs Què és la Prehistòria? 2.- Què és el Paleolític? 3.- Què és el Neolític?

Gràficament: una funció és contínua en un punt si en aquest punt el seu gràfica no es trenca

INEQUACIONS I SISTEMES D'INEQUACIONS

Tot el que ens envolta és matèria, però...

Tema 8 Les civilitzacions urbanes: l Egipte dels faraons. 1r ESO, Geografia i història Editorial Teide, Weeras

3. FUNCIONS DE RECERCA I REFERÈN- CIA

MUS Nous criteris gestió CD a la Web de residències v. 1.0

CONSULTA DE L ESTAT DE FACTURES

Mides de les formes de presentació dels impactes gràfics

FINAL. Per aprovar el curs cal aprovar les tres avaluacions, amb una nota igual o superior del 5.

ÍNDEX LA MATÈRIA... 2 MASSA I VOLUM DE SÒLIDS I LÍQUIDS... 4 LES SUBSTÀNCIES I LA MATÈRIA... 5 ELS ESTATS DE LES SUBSTÀNCIES... 6

Transcripción:

_HISTÒRIADEL ART:PANTEÓD AGRIPA TREBALLFINALARQUITECTURA AlbertGomezSubarroca 2ndeBATX Històriadel Art EASDONDARA Curs2015D2016

AlbertGomezSubarrocaEASDONDARA2015D2016 1 H.ART:PANTEÓ ÍNDEX 1. CATALOGACIÓ...2 2. ANÀLISIFORMAL...2 2.1. DESCRIPCIÓGENERAL...2 2.2. ELEMENTSDESUPORTISUPORTATS...2 2.3. PARTSDEL EDIFICI...3 2.3.1.PLANTA...3 2.3.2.ESPAIEXTERIOR...3 2.3.3.ESPAIINTERIOR...4 2.4. CARACTERÍSTIQUESDEL ESTIL...5 3. INTERPRETACIÓ...5 3.1. SIGNIFICAT...5 3.2. FUNCIÓ...5 3.3. CONTEXTHISTÒRICOBARTÍSTIC...6 3.4. AUTORCOMITENT...6 3.5. MODELSIINFLUÈNCIES...6

H.ART:PANTEÓ AlbertGomezSubarrocaEASDONDARA2015D2016 1.CATALOGACIÓ NOM:PanteódeRomaoPanteód Agripa. AUTOR:L arquitecteoriginariesdesconeix,iescreuque l arquitecte que va reconstruir el temple va ser ApolWlodordeDamasc. CRONOLOGIA:ElprimerPanteóesvaconstruiral27a.C, ielquetrobemactualmental any118. ESTIL:Romàimperial. LOCALITZACIÓ:CampdeMart,Roma(Itàlia). MATERIALS:Formigó,maó,marbre,granitifusta. SISTEMACONSTRUCTIU:Arquitravativoltat. TEMA: Un dels temples més importants de l època romana,amblasevagrancúpulacentralde43,2md alçada. 2.ANÀLISIFORMAL 2.1. DESCRIPCIÓGENERAL Aquestedificiésunamicapeculiar,jaqueconstadedoscossoscombinats:unpòrtic rectangulariunacelwlacircular,laqualestàcobertaperunagrancúpulademésde42 metresdediàmetre. Eltempleestaconsagratatoteslesdivinitatsromanes,comindicaelseunomengrec (Partenó=Totselsdeus),jaqueescreiaqueaixíelsdeusromanspodienregnarsobre unenormeimperipacificatperaugust. S hadedestacarqueaquestedificinomésvadurarunsegle,iaprincipisdels.iiesva construirundenouenl èpocadetrajà,queseriaelquetrobemactualment,elqualva serconstruirperl arquitecteapolwlodordedamasc. 2.2. ELEMENTSDESUPORTISUPORTATS.DComaelementsdesuporthitrobem,comaprimerllocalpòrticoctàstil,8columnes coríntiesal interiorqueformen3naus.eneltambors hilocalitzaelcilindrede3pisos. Elmurcombinaelmorteroformigóromàamb3sèriessuperposadesd arcsfetsamb maonselsqualsdanlafunciódecontrafortsinternsquedistribueixenlapressiódela cúpula.tambésisumaeltamborperforaielspilarsinteriorsquesuportenalacúpula..dcomaelementssuportatss hilocalitza,enprimerlloc,elsostreinteriordelpòrtic,que ésunentaulament.tambéhitrobemelfrontódelafaçana(pòrtic),lacobertadedoble vessant,laqualestarecolzadasobrel estructurad arcsdamuntdelescolumnes,icom aúltimhihalagrancúpulahemisfèrica,laqualestasustentadapels8pilarsielsmurs delcilindre. 2

H.ART:PANTEÓ AlbertGomezSubarrocaEASDONDARA2015D2016 2.3. PARTSDEL EDIFICI 2.3.1.PLANTA.DLaplantad aquestedifici,comhemobservatanteriorment, és una mica peculiar, ja que combina una celwla circular, cobertaambunacúpula,ambunpòrticoctàstil,comelsdels templesrectangulars.launiódelsdoscossosdelaplantaes famitjançantuncubques aixecafinsal alçadadelaimposta superiordeltambor..delpòrticconstadetresnaus,d aquesteslacentraléslamés ampla.lestresnausestanseparadespercolumnes,cobertes ambunavoltadecanó.lesdosnauslateralsportenadosabsis amb les estàtues d August i Agria i la centra arriba fins a l entradadelacúpula..dl altrecosdel edificiéslarotondaocelwlacircular.aquestaésuncilindretancat,sense obertures,aixecatambdosmursperresistirelpes.elgruixd aquetslesde6metres. Vuitpilarsdoblesrecullenlacàrregadelacúpula,repartidapergransarcsdedescarrega situatsalacúpula. 2.3.2.ESPAIEXTERIOR Comaprimerapartdel espaiexteriordeltemplehitrobemelpòrtic.aquestestaformat per16columnesmonolítiquesdegranitegipcide18metres,capitellscorintisibasesde marbreblanc,lesqualssuportenl entaulament.sotaelfrontóhitrobemunainscripció del antictempled Agripa. Lasegonagranpartdel exterioréseltambor.aquestsenseelrevestimentdemarbrei estuc,amagalapartinferiordelacúpula.eltamboresdivideixentrespisosd arcsde maó, els quals estan superposats perfectament visibles. La funció de descarrega d aquestsreverteixenenelscontrafortsintegratsenelmur. L exterior estava recobert amb plaques de marbre i estuc, i la cúpula amb teules de bronze daurat. L interior era molt més ric en decoració que l exterior, que era fora pobre. D elements decoratius a la part exterior en trobem pocs avui en dia, ja que han desaparegutmoltesplaquesdemarbreiestucpelrevestiment,aixícomlesteulesde bronzedauratquehihaviaalacúpula,tampocesconservenelsbronzesdelsostrede l entrada. 3

H.ART:PANTEÓ AlbertGomezSubarrocaEASDONDARA2015D2016 2.3.3.ESPAIINTERIOR Lagranpartdelinteriordeltempleés,clarament,laCelWladeplantacircular(43,3mde diàmetrei43,3metresd alçada),ambelsvuitpilarsquesostenenlacúpula,entrecada pilars obrenvuitnínxols. Els murs de la celwla circular estan formats per maó revestits de marbres i materials nobles,plensdecolumnes,pilastresicornises,quenoaguantenres.alnivellsuperiori haunasèriedefinestresqueobrenunagaleriasuperior. ElpavimentdelacelWlaestàformatdequadratsalsques hiinscriuenquadratsicercles méspetits.elmassiuluxósconjuntornamentalquehitrobemserveixperamagartotel sistemadecàrreguesquesostél edifici,iésunhomenatgeal arquitecturagrega. Enelinteriordel edificitambés hitrobenlestombesdelsdosprimersreisdelaitàlia unificada,itambélatombadelgranpintorrenaixentistarafael. Paretsornamentadesdelacel.laColumnesdelasalaCel.lacircular DelacelWlacirculars alçalagrancúpulacentral(43,3m),laqualestàformadaperuna estructurad anellsinervisambcassetons. Concretament,estaformadaper5cerclesamb28cassetonscadascun,queesvanfent méspetitsamidaquepugenis acostenal òcul,unafinestracirculard uns9metresde diàmetreadaltdetotdelacúpula,amblafunciód ilwluminariventilar,simbolitzantel soliduranttoteldialallumvafentlavoltaiilwluminanttotselscassetons.aquestòcul es cobria amb làmines de alabastre per protegir l interiordelapluja. Semblaserqueelscassetonsdelacúpulaestaven pintatsdecolorblauambestrellesdaurades,que representavenelcel.lescolumnesdefustestriat irocscapitellscorintis,elsfrontons,elsmedallons i les cornises són altres elements decoratius de l interiordelpanteó. 2.3.4.L ENTORN CúpuladelPanteó Originàriament el temple havia d estar envoltat d una plaça porticada, que mai es va arribar a construir i que només hauria permès veure el pòrticdel entrada.actualment,situatalcentrede Roma, està perfetament integrat a l entorn urbanísticdelaciutat,totinosuperarl alçadadels edificisquel envolten.estroba,concretament,ala plaçadelarotonda,nomquelivedelpanteó. 4

H.ART:PANTEÓ AlbertGomezSubarrocaEASDONDARA2015D2016 2.4. CARACTERÍSTIQUESDEL ESTIL L estildelpanteóésromàimperial.aquestpresentalescaracterístiquessegüents: D Elsromansmantenenelsordresclàssicsdelsgrecsperòambaportacionspròpies. TotiqueenelPanteólescolumnes,elpòrticitotaladecoracióinterior,ensrecorda directamentalsgrecs. D Mantenenl arquitecturaarquitravada,especialmentaedificisreligiosos,totique incorporenl arcdemigpuntilavolta. D Sentitpràctic.ElsromanselsfaràestudiaripreocuparDsemoltmésqueelsgrecspels espaisinteriorsdel edificiilasevafuncionalitat. D Ésunestilmassís,racionaliambescassadecoració. D Feienservirmaterialsarquitectònicsbastantbàsicscomara:formigó,calç,pedra, maó,marbre,estucatsipintures. 3.INTERPRETACIÓ 3.1. SIGNIFICAT ElPanteó,ésunedificidecaràcterreligiós, queestadedicaratotselsdeusdel Olimp, comindicaelseunomenromà Panteó que vol dir tots els deus, inclosos tots els emperadors anteriors, ja divinitats. Tot i això els 7 absis estan consagrats a les set divinitats celestes, amb les seves respectives estàtues: el Sol, la Lluna, Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn. DonenespecialmentimportànciaaVenusi Mart, la deessa de bellesa i el déu de la guerra,quesimbolitzenelpoderderoma. Tambés hadedestacarqueels28cassonssimbolitzenelsmesoslunars,iles5esferes concèntriquessimbolitzenelsistemaplanetarianticambelsolalcentrei,perúltim,una voltacelesteambelsolalcentrequesimbolitzaromacomacentredel universque coneixien. ActualmentacullelssepulcresdeRafael,VictorManuelIIiHumbertI. Agripa va fer el Panteó com analogia de l esfera celeste. Les seves dimensions la reprodueixen:laplantacircularéstancadaperunacúpula.tanteldiàmetredelaparet circularcoml alçadadel espaiinteriorsón43,20m,iespotformarunaesferacompleta, simbolitzantelglobuscelestereposatalterra.aquestatéunradide21,60m,elquales corresponalradidelcilindre. 3.2. FUNCIÓ La funció principal del Panteó és, clarament, religiosa, ja que està dedicat als déus romans,ial antigaromaelsciutadanselfeienservirperrendirculteatotselsdéusde l Olimp. També s ha de dir que té funció de glorificació a l emperador, ja que el va encarregar l emperador Agripa per tal de demostrar el poder i la bellesa de l Imperi romà. 5

H.ART:PANTEÓ AlbertGomezSubarrocaEASDONDARA2015D2016 3.3. CONTEXTHISTÒRICOBARTÍSTIC ElpanteóvaserconstruïtdurantelperíodeImperial,durantla Paxromana.Època durantlaqualesvanaaturarlescampanyesmilitarsidisposavendedinersperferobres públiquesiromanitzarelsterritorisconquerits.aquestéseltempsenquel imperiva arribaralasevamàximaexpansióterritorialiprosperitat. LaconstruccióinicialdelPanteóvaserel27a.C,encarregatperAgripa,lamàdretae l emperadoraugust.anysdespréshivahaverunincendiquevacremarl edifici,que anysdesprésvaserrestauratperdomicià,totiquenovaserreconstruïtfinsl any118 a.cperadrià.l arquitectedelareconstruccióescreuquevaserapolwlodordedamasc. 3.4. AUTORCOMITENT Comheesmentatanteriorment,eltemplevasermanatconstruirperAgripa,màdreta del emperadorromàaugust,noconstaquinarquitectevaconstruirl originaripanteó. JaqueelPanteóvasercremat,pertant,vantenirqueferunareconstrucciódesde0. L encarregat d aquesta reconstrucció, es creu que va ser l arquitecte ApolWlodor de Dmasc,quilivaencarregarperl emperadoradrià,l any118a.c. 3.5. MODELSIINFLUÈNCIES Com a antecedents del Panteó podem trobar, primerament,elstholosgrecs,templescirculars,queeren edificisfunerarisdedicatsaherois.lacobertaenformade cúpulatambéésd influènciaoriental. DeinfluènciesposteriorsentrobemalRenaixement,alBarrocialNeoclassicisme. RENAIXAMENT: D CapellaPazxideBrunelleschi,1429,Roma. D CúpuladeBrunelleschi,1434,CatedraldeSantaMariadeiFiore,Florència. D CúpuladeSantPeredelVaticà,MiquelÀndelBounarroti,1626. 6

H.ART:PANTEÓ AlbertGomezSubarrocaEASDONDARA2015D2016 BARROC: D SanCarloalleQuattrofontne,1638D1614,Roma. D Sant AndreaalQuirinal,1658D1670,Roma. NEOCLASSICISME: D ElPanteódePatís 7