ANNEX 9 SECCIONS TIPUS I FERMS

ANNEX 9 SECCIONS TIPUS I S Annex 9.- Seccions tipus i ferms

ÍNDEX 1. SECCIONS TIPUS...1 1.1. GÀLIBS MÍNIMS...2 2. S I PAVIMENTS...2 2.1. INTRODUCCIÓ... 2 2.2. FACTORS DE DIMENSIONAMENT... 3 2.2.1. Categoria de trànsit pesant...3 2.2.2. Categoria d esplanada...4 2.3. VARIABLES CLIMÀTIQUES... 5 2.4. SECCIONS DE... 6 2.4.1. Tronc i rotondes...6 2.4.2. Ferm actual de la carretera LV-3201 i la carretera de Vicfred a Hostalets...15 2.4.3. Ferm en passos superiors...15 2.5. SECCIÓ TIPUS SELECCIONADA... 15 2.6. VORALS... 17 Annex 9.- Seccions tipus i ferms Pàg.I

1. SECCIONS TIPUS La secció tipus que regirà el tronc de la carretera en aquest estudi informatiu ve condicionada per una banda per l ordre d estudi nº 080508, i per l altre pels condicionants marcats per la norma de traçat 3.1-IC. Les característiques de la secció tipus es descriuen a continuació: Velocitat de projecte: 70 Km/h Calçada: 7,00 m. Vorals exteriors: 1,50 m. Aquesta secció és vàlida per tots els trams que defineixen el tronc de la carretera en totes les alternatives proposades, així com per les vies d enllaç projectades al tram 3. En qualsevol cas, i seguint les directrius marcades al punt 7.3.5. Sobreample en corbes de la Norma de Traçat, a les alineacions circulars de radi inferior a doscents cinquanta metres (250 m.), l ample total en metres de cada carril serà: 2 I acarril = 3,5+ 2 Rh sent: I: longitud del vehicle, mesurada entre l extrem davanter i l eix de les rodes del darrere (m) R h : radi de l eix a la corba horitzontal (m). Llevat de casos excepcionals i justificats convenientment, es considerarà un valor per I de 9 metres. Aquests sobreamples s han aplicat sobre les alineacions del tronc de la carretera. En el cas de les bermes, i tenint en compte el descrit en la taula 7.1 de la Norma 3.1-IC de Traçat, s han disposat en ambdós costats de la calçada una berma de 0,75 metres d amplada en cas de tenir terraplè, la qual serveix per poder col locar els diferents elements referents a senyalització (senyals verticals, pòrtics,...), defenses (barreres,...), etcètera. En desmunts s ha projectat, seguint els criteris de GISA, una berma que es situa entre la cuneta i el talús. És en aquesta on es col locaran els elements mencionats anteriorment. Les dimensions d aquesta poden variar per criteris de visibilitat, tenint com a mínim una amplada de 0,5. Pel que fa a la cuneta lateral en desmunt, s han seguit els criteris de disseny marcats per GISA, i després de fer els pertinents càlculs hidràulics, s ha cregut convenient disposar de la denominada STR-15. Es tracta d una cuneta de seguretat triangular i revestida, amb un ample total de 1,5 metres i un calat de 0,15 metres. Pel que fa a les rotondes projectades, la secció tipus definida resulta: Calçada: 8,00 m. Voral exterior: 1,50 m. Voral interior: 0,50 m. Gorgera interior: 1,00 m. Pel que fa a la cuneta lateral en desmunt en el cas de les rotondes, s han seguit els criteris de disseny marcats per GISA, i després de fer els pertinents càlculs hidràulics, s ha cregut convenient disposar de la denominada TTR-15. Es tracta d una cuneta de seguretat transitable i revestida, amb un ample total de 1,5 metres i un calat de 0,24 metres. Pel que fa a les bermes, es segueixen les mateixes directrius que en el tronc de la carretera, tant en el cas de terraplè com de desmunt. A la zona de la connexió de la carretera amb l Eix Transversal (tram 3, solucions A i B), s han projectat vies amb unes seccions tipus diferents a les que regeixen el tronc de la carretera, com són els ramals unidireccionals, la secció tipus dels quals es descriu a continuació: Calçada: 4,00 m. Voral exterior: 2,50 m. Voral interior: 1,00 m. Per altra banda, i pel que fa a les carreteres que es veuen afectades per alguna de les alternatives proposades en aquest estudi informatiu, les reposicions es realitzaran emprant la secció tipus que gaudeixen a l actualitat. En tots els casos, es disposarà, en cas de desmunt, d una cuneta trepitjable tipus TTR-15 més una banqueta de 0,5 metres. A continuació es descriu l amplada de carrils i vorals per a cadascuna de les carreteres: Carretera de Guissona a Sant Guim de la Plana LV-3201: carrils de 3,5m i vorals de 1,5m. Carretera de Vicfred: carrils de 3,0m i vorals de 1,5m. Carretera de Torà al Portell LV-3003. En aquesta carretera es reposa amb dues seccions diferents, ja que just en la zona d afecció hi ha un canvi de secció. Així doncs, la reposició nord es realitzarà amb carrils de 3,5 metres i vorals de 1,5 m, mentre que la reposició sud es realitzarà amb carrils de 3,0 metres i vorals d un metre. Camí d Hostalets d Ivorra: carrils de 3,5m i vorals d un metre d amplada. Cal indicar que al punt 4 del Document número 3 Plànols es troben grafiades totes les reposicions descrites anteriorment. Annex 9.- Seccions tipus i ferms Pàg.1

1.1. GÀLIBS MÍNIMS Pel que fa al gàlib adoptat en els passos superiors i inferiors, cal dir que s ha seguit amb el descrit a l apartat 7.3.7. Alçada lliure de la Norma 3.1-IC Traçat. Això implica un gàlib mínim de 5,30 metres. En el cas del passos inferiors, i degut a que donen pas a camins agrícoles en la totalitat dels casos, aquest gàlib s ha disminuït fins als 5,0 metres. El mateix criteri s ha seguit per encaixar la rasant de la via d enllaç que creua amb la carretera C-25 en el cas de la solució A del Tram 3. En el cas del pas superior existent que es proposa ampliar en la Solució B del Tram 3, el gàlib mínim de que es disposa és de 9,90 metres, molt superior al mínim exigit per la Norma de Traçat. 2. S I PAVIMENTS 2.1. INTRODUCCIÓ El present annex consisteix en definir la secció de ferm i les capes estructurals que el composen, tant pel tronc com per les rotondes projectades. La Normativa vigent aplicada a tal efecte és la següent: Norma 6.1.-IC Seccions de Ferms. Norma 6.3.-IC Rehabilitació de ferms. Ordre Circular 8/2001 sobre Reciclat de Ferms. Ordre Circular 306/89 sobre camins i vies de servei i accessos a àrees i zones de servei. Ordre de 16 de desembre de 1997 per la que es regulen els accessos a les carreteres de l Estat, les vies de Servei i la construcció d instal lacions de servei. Ordre Circular 891/2004. Nota de servei 5/2006 sobre explanacions i capes de ferm tractades amb ciment. Ordre Circular24/2008 sobre el plec de prescripcions tècniques generals per a obres de carreteres i ponts (PG-3). Articles: 542- Mescles bituminoses en calent tipus formigó bituminós i 543- Mescles bituminoses per a capes de trànsit. Mescles drenants i discontínues. Les seccions de ferm es defineixen d acord a la nomenclatura que utilitza la Norma 6.1.-IC. Les seccions es defineixen amb un número de tres o quatre xifres. El primer (si són 3 xifres) o els dos primers (si són 4 xifres) indiquen la categoria de trànsit pesat existent. La penúltima xifra expressa la categoria d esplanada definida podent ser E1, E2 o E3. La última xifra fa referència al tipus de ferm sent el criteri: 1: Mescles bituminoses sobre capa granular 2: Mescles bituminoses sobre sòl ciment 3: Mescles bituminoses sobre grava ciment construïda sobre sòl ciment 4: Paviment de formigó Annex 9.- Seccions tipus i ferms Pàg.2

2.2. FACTORS DE DIMENSIONAMENT 2.2.1. Categoria de trànsit pesant Segons la Norma 6.1.-IC L estructura del ferm, s adequarà, entre d altres factors, a l acció prevista del trànsit, fonamentalment del més pesat, durant la vida útil del ferm. Es per això, que la secció estructural del ferm dependrà, en primer lloc, de l intensitat mitja diària de vehicles pesats (IMDp) que es previngui en el carril de projecte en l any de posada en servei. Aquesta intensitat s utilitzarà per a establir la categoria de trànsit pesat. Per a avaluar-la es partirà dels aforaments, de la proporció de vehicles pesats i d altres dades disponibles. Es tindrà en compte especialment el trànsit induït i el generat en el mesos següents a la posada en servei, ja que l experiència posa de manifest que pot arribar a modificar la categoria de trànsit pesat inicialment considerada. Per a la determinació de la categoria de trànsit pesat s ha partit de les l estudi de trànsit que s inclou a l annex número 7. En aquest es proposa l any de posada en servei el 2.013. Amb aquesta consideració, es mostren a continuació els resultats d intensitat de vehicles per a cadascun dels trams en els que es divideix aquest estudi informatiu. TRAM 1 CRECIMIENTO 1,5% CRECIMIENTO 2,5% CRECIMIENTO 3,5% AÑO Categòria Categòria Categòria IMD IMDp IMD IMDp IMD IMDp trànsit trànsit trànsit 2013 1.938 582 T2 1.957 587 T2 1.975 593 T2 2014 2.032 610 T2 2.071 621 T2 2.110 633 T2 2015 2.130 639 T2 2.192 658 T2 2.254 676 T2 2016 2.162 649 T2 2.246 674 T2 2.333 700 T2 2017 2.195 658 T2 2.303 691 T2 2.415 724 T2 2018 2.227 668 T2 2.360 708 T2 2.499 750 T2 2019 2.261 678 T2 2.419 726 T2 2.587 776 T2 2020 2.295 688 T2 2.480 744 T2 2.678 803 T1 2021 2.329 699 T2 2.542 763 T2 2.771 831 T1 2022 2.364 709 T2 2.605 782 T2 2.868 860 T1 2023 2.400 720 T2 2.670 801 T1 2.969 891 T1 2024 2.436 731 T2 2.737 821 T1 3.073 922 T1 2025 2.472 742 T2 2.806 842 T1 3.180 954 T1 2026 2.509 753 T2 2.876 863 T1 3.291 987 T1 2027 2.547 764 T2 2.948 884 T1 3.407 1.022 T1 2028 2.585 776 T2 3.021 906 T1 3.526 1.058 T1 2029 2.624 787 T2 3.097 929 T1 3.649 1.095 T1 2030 2.663 799 T2 3.174 952 T1 3.777 1.133 T1 2031 2.703 811 T1 3.254 976 T1 3.909 1.173 T1 2032 2.744 823 T1 3.335 1.000 T1 4.046 1.214 T1 2033 2.785 835 T1 3.418 1.025 T1 4.188 1.256 T1 TRAM 2 CRECIMIENTO 1,5% CRECIMIENTO 2,5% CRECIMIENTO 3,5% AÑO Categòria Categòria Categòria IMD IMDp IMD IMDp IMD IMDp trànsit trànsit trànsit 2013 1.618 485 T2 1.633 490 T2 1.648 495 T2 2014 1.696 509 T2 1.728 518 T2 1.761 528 T2 2015 1.778 533 T2 1.829 549 T2 1.881 564 T2 2016 1.804 541 T2 1.875 562 T2 1.947 584 T2 2017 1.831 549 T2 1.921 576 T2 2.015 605 T2 2018 1.859 558 T2 1.970 591 T2 2.086 626 T2 2019 1.887 566 T2 2.019 606 T2 2.159 648 T2 2020 1.915 574 T2 2.069 621 T2 2.234 670 T2 2021 1.944 583 T2 2.121 636 T2 2.313 694 T2 2022 1.973 592 T2 2.174 652 T2 2.393 718 T2 2023 2.002 601 T2 2.228 669 T2 2.477 743 T2 2024 2.032 610 T2 2.284 685 T2 2.564 769 T2 2025 2.063 619 T2 2.341 702 T2 2.654 796 T2 2026 2.094 628 T2 2.400 720 T2 2.747 824 T1 2027 2.125 638 T2 2.460 738 T2 2.843 853 T1 2028 2.157 647 T2 2.521 756 T2 2.942 883 T1 2029 2.190 657 T2 2.584 775 T2 3.045 914 T1 2030 2.222 667 T2 2.649 795 T2 3.152 946 T1 2031 2.256 677 T2 2.715 815 T1 3.262 979 T1 2032 2.290 687 T2 2.783 835 T1 3.376 1.013 T1 2033 2.324 697 T2 2.852 856 T1 3.494 1.048 T1 TRAM 3 CRECIMIENTO 1,5% CRECIMIENTO 2,5% CRECIMIENTO 3,5% AÑO Categòria Categòria Categòria IMD IMDp IMD IMDp IMD IMDp trànsit trànsit trànsit 2013 1.574 472 T2 1.590 477 T2 1.605 481 T2 2014 1.650 495 T2 1.682 505 T2 1.715 514 T2 2015 1.730 519 T2 1.780 534 T2 1.832 550 T2 2016 1.756 527 T2 1.825 547 T2 1.896 569 T2 2017 1.782 535 T2 1.870 561 T2 1.962 589 T2 2018 1.809 543 T2 1.917 575 T2 2.031 609 T2 2019 1.836 551 T2 1.965 590 T2 2.102 631 T2 2020 1.864 559 T2 2.014 604 T2 2.175 653 T2 2021 1.891 567 T2 2.065 619 T2 2.252 675 T2 2022 1.920 576 T2 2.116 635 T2 2.330 699 T2 2023 1.949 585 T2 2.169 651 T2 2.412 724 T2 2024 1.978 593 T2 2.223 667 T2 2.496 749 T2 2025 2.008 602 T2 2.279 684 T2 2.584 775 T2 2026 2.038 611 T2 2.336 701 T2 2.674 802 T1 2027 2.068 620 T2 2.394 718 T2 2.768 830 T1 2028 2.099 630 T2 2.454 736 T2 2.865 859 T1 2029 2.131 639 T2 2.515 755 T2 2.965 889 T1 2030 2.163 649 T2 2.578 774 T2 3.069 921 T1 2031 2.195 659 T2 2.643 793 T2 3.176 953 T1 2032 2.228 668 T2 2.709 813 T1 3.287 986 T1 2033 2.261 678 T2 2.777 833 T1 3.402 1.021 T1 Com es pot extreure de les taules adjuntades, s ha considerat un percentatge de pesants de 60% extret a partir dels aforaments manuals, tot i que a l estació permanent el percentatge és bastant inferior. Es creu així que d aquesta manera s està al marge de la seguretat. Així mateix s ha considerat un repartiment del sentit de la circulació del 50%-50%. Amb la intensitat de pesats obtinguda s estableix la categoria de trànsit pesat tipus T2, en base als intervals definits a les taules 1A i 1B de l apartat 4 de la Norma 6.1.-IC i que s adjunta a continuació. Annex 9.- Seccions tipus i ferms Pàg.3

CATEG. T00 T0 T1 T2 T31 T32 T41 T42 <4000 <2000 <800 <200 <100 <50 IMDp >4000 <25 >2000 >800 >200 >100 >50 >25 La categoria de trànsit per l any de posada en servei en tots els trams és T2. Aquesta no varia a T1 fins passats 7 anys en la pitjor de les hipòtesis i en el tram de més IMD. Per tant, es considera la categoria de trànsit recomanada ha de ser de T2 2.2.2. Categoria d esplanada A efectes de definir l estructura del ferm en cada cas, la Norma 6.1.-IC Secciones de Firme estableix tres categories d esplanada, anomenades respectivament E1, E2 i E3, en funció del valor del mòdul de compressibilitat al segon cicle de càrrega (E v2 ) que s obtingui d acord amb la NLT-357 Assaig de càrrega amb placa. Aquests valors es defineixen a la taula 2 de la Norma, que es presenta a continuació: Mòdul de compressibilitat en el segon cicle de càrrega Categoria d esplanada E1 E2 E3 E v2 (MPa) >=60 >=120 >=300 Com ja s ha justificat anteriorment, la categoria de trànsit pesat considerat és del tipus T2 al llarg de tota la carretera. Segons la Norma 6.1-IC Seccions de Ferm, concretament a la Figura 2.1. Catàleg de Seccions de Ferm per la categoria de trànsit pesat T2, en funció de la categoria d esplanada, la categoria d esplanada pot ser E1, E2 o bé E3. La categoria d esplanada E1 no es tindrà en compte alhora de realitzar l estudi comparatiu, ja que en cas de que en un futur s hagués de realitzar cap reforç del ferm degut a un augment de la categoria del trànsit, la coronació d esplanada ja no seria vàlida, havent d esser substituïda. A continuació es realitza un estudi comparatiu de les diferents solucions marcades a la Norma citada anteriorment per tal d aconseguir esplanades tipus E2 i E3. Per poder realitzar un anàlisi correcte alhora d escollir quina és la millor solució a nivell econòmic, s haurà de tenir en compte el paquet de ferm que es disposi, ja que depèn directament de l esplanada que s hi col loqui. Per assignar categoria d esplanada cal distingir dues situacions: compte alhora de definir les capes necessàries per poder disposar d una esplanada tipus E2 o E3. En el cas dels desmunts, d acord amb l anàlisi de les mostres realitzades que s adjunten a l annex número 4 Geologia i Geotècnia, s ha realitzat una tramificació, depenent de si el material sobre el que es col locarà el paquet de ferm sigui roca o no. En el cas que la superfície resultant sigui roca, tot seguint el descrit a la Norma 6.1-IC de Seccions de ferm, únicament es col locaran deu centímetres de formigó HM-20 per tal de regularitzar el terreny. Quant no sigui aquest cas, es col locaran les mateixes capes que en el cas del terraplè. Aquesta tramificació es troba indicada en els plànols de seccions tipus adjuntats al Document número 2 d aquest Estudi Informatiu. Cal indicar que l estudi comparatiu que s està realitzant té en compte les situacions d anar en terraplè o bé en desmunt sobre terreny no rocós. Amb totes les conclusions exposades anteriorment, i seguint la Figura 1 Formació d esplanada de la Norma 6.1. IC Secciones de Firme, per poder assolir una esplanada tipus E2 partint d un sòl inadequat (tipus IN) tenim 6 possibles solucions. S ha seguit l opció de seleccionar una solució que contingui capes de sòls estabilitzats, per tal que es pugui aprofitar sòl de la traça i no haver de recórrer al préstec necessàriament. De les sis possibles coronacions d esplanada indicades a la Figura 1 de la Norma abans esmentada, només en tres d elles s empren capes estabilitzades, les quals s enumeren a continuació: ESPLANADA E2 (EV2>=120MPa) S. EST-2 30 cm Sòl Estabilitzat in situ (Art. 512 del PG-3) 1 60 cm Sòl Adequat (Art. 330 del PG-3) IN Sòl existent a la traça. S. EST-2 30 cm Sòl Estabilitzat in situ (Art. 512 del PG-3) S. EST-1 50 cm Sòl Estabilitzat in situ (Art. 512 del PG-3) IN Sòl existent a la traça. S. EST-2 30 cm Sòl Estabilitzat in situ (Art. 512 del PG-3) 0 70 cm Sòl Tolerable (Art. 330 del PG-3) IN Sòl existent a la traça. A continuació s adjunta una taula amb els imports per metre quadrat per cadascuna d aquestes solucions, tot emprant les unitat d obra del Banc de preus de GISA 2.010 versió 1. - Trams en terraplens, on la categoria de l esplanada vindrà governada per la qualitat que se l exigeixi al materials del nucli. - Trams en desmunt o a cota de terreny natural on la categoria ve definitiva pels materials existents in situ, sòl d esplanació. Per la primera situació en terraplè, els materials desmuntats que s aprofitaran per al nucli del terraplè, es classifiquen com a inadequats, per tant s haurà de tenir en Annex 9.- Seccions tipus i ferms Pàg.4

FORMACIÓ D ESPLANADA TIPUS E2 FORMACIÓ D ESPLANADA TIPUS E3 SOL.1 SÒL ESTABILITZAT TIPUS 2 CAPA (m) 0,30 0,3000 m 3 /m 2 15,930 /m 3 4,779 SÒL ADEQUAT 0,60 0,6000 m 3 /m 2 5,560 /m 3 3,336 SOL. 1 8,115 SOL.1 SÒL ESTABILITZAT TIPUS 3 SÒL ESTABILITZAT TIPUS 1 CAPA (m) 0,30 0,3000 m 3 /m 2 17,350 /m 3 5,205 0,50 0,5000 m 3 /m 2 14,760 /m 3 7,380 SOL. 1 12,585 SOL.2 SÒL ESTABILITZAT TIPUS 2 SÒL ESTABILITZAT TIPUS 1 0,30 0,3000 m 3 /m 2 15,930 /m 3 4,779 0,50 0,5000 m 3 /m 2 14,760 /m 3 7,380 SOL. 2 12,159 SOL.2 SÒL ESTABILITZAT TIPUS 3 SÒL SELECCIONAT TIPUS 2 0,30 0,3000 m 3 /m 2 17,350 /m 3 5,205 0,50 0,5000 m 3 /m 2 7,560 /m 3 3,780 SOL. 2 8,985 SOL.3 SÒL ESTABILITZAT TIPUS 2 0,30 0,3000 m 3 /m 2 15,930 /m 3 4,779 SÒL TOLERABLE 0,70 0,7000 m 3 /m 2 4,380 /m 3 3,066 SOL. 3 7,845 SOL.3 SÒL ESTABILITZAT TIPUS 3 0,30 0,3000 m 3 /m 2 17,350 /m 3 5,205 SÒL ADEQUAT 0,75 0,7500 m 3 /m 2 5,560 /m 3 4,170 SOL. 3 9,375 En el cas d esplanada tipus E3, i seguint la Figura 1 Formació d esplanada de la Norma 6.1. IC Secciones de Firme, partint d un sòl inadequat (tipus IN) hi ha tres possibles opcions, les quals s enumeren a continuació: ESPLANADA E3 (EV2>=300MPa) S. EST-3 30 cm Sòl Estabilitzat in situ (Art. 512 del PG-3) S. EST-1 50 cm Sòl Estabilitzat in situ (Art. 512 del PG-3) IN Sòl existent a la traça. S. EST-3 30 cm Sòl Estabilitzat in situ (Art. 512 del PG-3) 2 50 cm Sòl Seleccionat (Art. 330 del PG-3) IN Sòl existent a la traça. S. EST-3 30 cm Sòl Estabilitzat in situ (Art. 512 del PG-3) 1 75 cm Sòl Adequat (Art. 330 del PG-3) IN Sòl existent a la traça. S ha realitzat un estudi comparatiu entre aquestes tres possibles seccions d esplanada. A continuació s exposen els resultats, utilitzant els preus de les unitats d obra del Banc de GISA 2.010 versió 1. La solució més econòmica en el cas de disposar d esplanada tipus E2 és la que està formada per una primera capa de 70 cm de gruix de sòl tolerable més una capa de 30 cm de sòl estabilitzat tipus 2. Pel que fa a l esplanada E3, la solució que resulta més econòmica és la formada per 50 cm de sòl seleccionat tipus 2 més 30 cm de sòl estabilitzat tipus 3. 2.3. VARIABLES CLIMÀTIQUES La Norma 6.1.- IC únicament considera les temperatures a les que s arriba a l estiu i la precipitació mitjana anual. S estableixen tres zones estivals als efectes d escollir el betum asfàltic i de fixar la relació ponderal pols mineral/betum en les mescles bituminoses. En funció de la precipitació mitjana anual, major o menor de 800 mm, s estableixen dues zones pluviomètriques: plujosa i poc plujosa, respectivament. En zona plujosa es recomana especialment l ús de capes de trànsit drenants (mescles bituminoses poroses). Les característiques climàtiques referents al present projecte segons les figures 3 i 4 que proporciona la Norma són les següents: Annex 9.- Seccions tipus i ferms Pàg.5

Zona tèrmica estival mitja Zona poc plujosa El gruix de mescla bituminosa de les seccions restants s han dividit d acord a l estipulat a la Normativa vigent, resultant el consegüent gruix de capa de trànsit, intermèdia i base, el que s exposa a continuació: 2.4. SECCIONS DE Es procedeix a l estudi de les seccions tipus pel tronc de la variant, mitjançant l aplicació de la normativa en vigor. El dimensionament de ferms es basa en la Norma 6.1.-IC Seccions de Ferm. Secció Tipus 221 Secció Tipus 222 Secció Tipus 223 BBTM 11B 3 cm BBTM 11B 3 cm BBTM 11B 3 cm AC22 bin S 7 cm AC22 bin S 6 cm AC22 bin S 5 cm AC22 base G 15 cm AC22 base G 9 cm AC22 base G 7 cm Anàlogament s ha tingut en compte l apreciació de la Norma que estableix que tots els gruixos de capa assenyalats s entenen com a mínims sota qualsevol punt del carril de projecte. TOT-U 25 cm SC 22 cm GC SC 20 cm 20 cm 2.4.1. Tronc i rotondes E2 E2 E2 Com ja s ha demostrat al present annex, el tronc de la carretera objecte del present Estudi Informatiu presenta un trànsit pesat de categoria T2. A continuació, i en base a la Figura 2.1. de la Norma 6.1.-IC Secciones de Firme podem concloure que hi ha quatre possibles seccions de ferm tenint disposant d una categoria d esplanada tipus E2, i tres possibles seccions de ferm col locant coronació d esplanada tipus E3. A continuació es descriuen cadascuna d elles. Secció 221 Secció 222 Secció 223 Secció 224 Secció Tipus 231 Secció Tipus 232 BBTM 11B 3 cm BBTM11B 3 cm AC22 bin S 7 cm AC22 bin S 5 cm AC22 base G 10 cm AC22 base G 7 cm TOT-U 25 cm SC 20 cm MB 25 cm MB 18 cm MB 15 cm HF 23 cm TOT-U 25 cm SC 22 cm GC 20 cm HM 15 cm SC 20 cm E2 E2 E2 E2 Secció 231 Secció 232 Secció 234 E3 E3 Els tipus de mescla i dotacions de betum per a tots els casos són els següents: Tipus de mescla MB 20 cm MB 15 cm HF 23 cm TOT-U 25 cm SC 20 cm HM 15 cm E3 E3 E3 - Capa de trànsit BBTM 11B - Capa intermèdia AC22 bin S - Capa base AC22 base G Les seccions tipus 224 i 234 estan composades per dos tipus diferents de formigons, magre a la base i vibrat a la capa de trànsit. El cost d aquestes seccions enfront a les altres resulta molt superior (si bé és cert que la vida útil posterior és també major). D altra banda, aquestes seccions constitueixen un ferm rígid les característiques del qual no són les idònies per la funcionalitat requerida. A més no existeixen problemes d abastament o accessibilitat a materials bituminosos, ni a tot-u, ni als additius necessaris per la formació del sòl ciment. És per tots aquests motius que es descarten aquestes seccions com a ferm pel tronc d aquesta carretera. Densitats - Capa de trànsit 2,00 T/m 3 - Capa intermèdia 2,30 T/m 3 - Capa base 2,30 T/m 3 Annex 9.- Seccions tipus i ferms Pàg.6

Betum en mescla bituminosa en calent - Capa trànsit (BBTM 11B) 0,055 t/t - Capa intermèdia (AC22 bin S) 0,043 t/t - Capa base (AC22 base G) 0,039 t/t Per a l elecció de les dotacions de betum, s han seguit els criteris de GISA. Es procedeix a realitzar una comparativa econòmica per establir la secció tipus més rentable des del punt de vista pressupostari, tenint en compte les diferents combinacions esplanada - ferm. S indica que els preus de les diferents unitats d obra s han obtingut del Banc de Preus de l any 2.010 versió 1 facilitat per GISA. m 3 SÒL ESTABILITZAT TIPUS 1 14,76 m 3 SÒL ESTABILITZAT TIPUS 2 15,93 m 3 SÒL ESTABILITZAT TIPUS 3 17,35 m 3 SÒL SELECCIONAT TIPUS 2 7,56 m 3 SÒL SELECCIONAT TIPUS 3 9,15 m 3 SÒL ADEQUAT 5,56 m 3 SÒL TOLERABLE 4,38 S S DE LES DIFERENTS UNITATS D OBRA U.A. ( ) m 3 BASE DE TOT-U ARTIFICIAL 20,99 m 3 SÒL - CIMENT 38,98 m 3 GRAVA - CIMENT 42,06 m 2 REG EMPRIMACIÓ 0,64 m 2 REG D ADHERÈNCIA ECR-1d 0,39 m 2 REG D ADHERÈNCIA ECR-2d-m 0,46 m 2 REG DE CURAT 0,97 m 2 t.m t.m BITUMINOSA TIPUS AC 22 base B 60/70 G PER CAPA BASE 2,43 33,48 33,43 t.m ASFÀLTIC TIPUS B-60/70 397,68 t.m ASFÀLTIC TIPUS BM-3c 605,80 Annex 9.- Seccions tipus i ferms Pàg.7

SECCIÓ 221 DE (CALÇADA) Adherència REG D ADHERÈNCIA ECR-2d-m 1,0000 m 2 /m 2 0,460 /m 2 0,460 0,07 2,30 0,1610 t/m 2 33,480 /t 5,390 ASFÀLTIC TIPUS B-60/70 0,043 0,0069 t/m 2 397,680 /t 2,753 Adherència REG D ADHERÈNCIA ECR-1d 1,0000 m 2 /m 2 0,390 /m 2 0,390 BASE BITUMINOSA TIPUS AC 22 base B 60/70 G PER CAPA BASE 0,15 2,30 0,3450 t/m 2 33,430 /t 11,533 ASFÀLTIC TIPUS B-60/70 0,039 0,0135 t/m 2 397,680 /t 5,351 Emprimació REG EMPRIMACIÓ 1,0000 m 2 /m 2 0,640 /m 2 0,640 SUBBASE BASE DE TOT-U ARTIFICIAL 0,25 0,2500 m 3 /m 2 20,990 /m 3 5,248 36,194 SECCIÓ 221 DE (VORAL) Adherència REG D ADHERÈNCIA ECR-2d-m 1,0000 m 2 /m 2 0,460 /t 0,460 0,07 2,30 0,1610 t/m 2 33,480 /t 5,390 ASFÀLTIC TIPUS B-60/70 0,043 0,0069 t/m 2 397,680 /t 2,753 Emprimació REG EMPRIMACIÓ 1,0000 m 2 /m 2 0,640 /m 2 0,640 Annex 9.- Seccions tipus i ferms Pàg.8

SUBBASE TOT-U ARTIFICIAL 0,40 0,4000 m 3 /m 2 20,990 /m 3 8,396 22,069 SECCIÓ 222 DE (CALÇADA) Adherència REG D ADHERÈNCIA ECR-2d-m 1,0000 m 2 /m 2 0,460 /m 2 0,460 0,06 2,30 0,1380 t/m 2 33,480 /t 4,620 ASFÀLTIC TIPUS B-60/70 0,043 0,0059 t/m 2 397,680 /t 2,360 Adherència REG D ADHERÈNCIA ECR-1d 1,0000 m 2 /m 2 0,390 /m 2 0,390 BASE BITUMINOSA TIPUS AC 22 base B 60/70 G PER CAPA BASE 0,09 2,30 0,2070 t/m 2 33,430 /t 6,920 ASFÀLTIC TIPUS B-60/70 0,039 0,0081 t/m 2 397,680 /t 3,210 Adherència REG D ADHERÈNCIA ECR-1d 1,0000 m 2 /m 2 0,390 /m 2 0,390 Curat REG DE CURAT 1,0000 m 2 /m 2 0,970 /m 2 0,970 SUBBASE SOL - CIMENT 0,22 0,2200 m 3 /m 2 38,980 /m 3 8,576 32,325 SECCIÓ 222 DE (VORAL) Annex 9.- Seccions tipus i ferms Pàg.9

Adherència REG D ADHERÈNCIA ECR-1d 1,0000 m 2 /m 2 0,390 /t 0,390 0,07 2,30 0,1610 t/m 2 33,480 /t 5,390 ASFÀLTIC TIPUS B-60/70 0,043 0,0069 t/m 2 397,680 /t 2,753 Emprimació REG EMPRIMACIÓ 1,0000 m 2 /m 2 0,640 /m 2 0,640 SUBBASE BASE DE TOT-U ARTIFICIAL 0,15 0,1500 m 3 /m 2 20,990 /m 3 3,149 BASE DE TOT-U ARTIFICIAL 0,16 0,1600 m 3 /m 2 20,990 /m 3 3,358 20,109 SECCIÓ 223 DE (CALÇADA) Adherència REG D ADHERÈNCIA ECR-2d-m 1,0000 m 2 /m 2 0,460 /t 0,460 0,05 2,30 0,1150 t/m 2 33,480 /t 3,850 ASFÀLTIC TIPUS B-60/70 0,043 0,0049 t/m 2 397,680 /t 1,967 Adherència REG D ADHERÈNCIA ECR-1d 1,0000 m 2 /m 2 0,390 /t 0,390 BASE BITUMINOSA TIPUS AC 22 base B 60/70 G PER CAPA BASE 0,07 2,30 0,1610 t/m 2 33,430 /t 5,382 ASFÀLTIC TIPUS B-60/70 0,039 0,0063 t/m 2 397,680 /t 2,497 Adherència REG D ADHERÈNCIA ECR-1d 1,0000 m 2 /m 2 0,390 /t 0,390 Curat REG DE CURAT 1,0000 m 2 /m 2 0,970 /t 0,970 SUBBASE GRAVA - CIMENT 0,20 0,2000 m 3 /m 2 42,060 /m 3 8,412 SOL - CIMENT 0,20 0,2000 m 3 /m 2 38,980 /m 3 7,796 36,543 Annex 9.- Seccions tipus i ferms Pàg.10

SECCIÓ 223 DE (VORAL) Adherència REG D ADHERÈNCIA ECR-2d-m 1,0000 m 2 /m 2 0,460 /t 0,460 0,05 2,30 0,1150 t/m 2 33,480 /t 3,850 ASFÀLTIC TIPUS B-60/70 0,043 0,0049 t/m 2 397,680 /t 1,967 Adherència REG D ADHERÈNCIA ECR-1d 1,0000 m 2 /m 2 0,390 /t 0,390 Curat REG DE CURAT 1,0000 m 2 /m 2 0,970 /t 0,970 SUBBASE SOL - CIMENT 0,20 0,2000 m 3 /m 2 38,980 /m 3 7,796 BASE DE TOT-U ARTIFICIAL 0,27 0,2700 m 3 /m 2 20,990 /m 3 5,667 25,529 SECCIÓ 231 DE (CALÇADA) Adherència REG D ADHERÈNCIA ECR-2d-m 1,0000 m 2 /m 2 0,460 /m 2 0,460 0,07 2,30 0,1610 t/m 2 33,480 /t 5,390 ASFÀLTIC TIPUS B-60/70 0,043 0,0069 t/m 2 397,680 /t 2,753 Adherència REG D ADHERÈNCIA ECR-1d 1,0000 m 2 /m 2 0,390 /m 2 0,390 BASE BITUMINOSA TIPUS AC 22 base B 60/70 G PER CAPA BASE 0,10 2,30 0,2300 t/m 2 33,430 /t 7,689 Annex 9.- Seccions tipus i ferms Pàg.11

ASFÀLTIC TIPUS B-60/70 0,039 0,0090 t/m 2 397,680 /t 3,567 Emprimació REG EMPRIMACIÓ 1,0000 m 2 /m 2 0,640 /m 2 0,640 SUBBASE BASE DE TOT-U ARTIFICIAL 0,25 0,2500 m 3 /m 2 20,990 /m 3 5,248 30,566 SECCIÓ 231 DE (VORAL) Adherència REG D ADHERÈNCIA ECR-2d-m 1,0000 m 2 /m 2 0,460 /t 0,460 0,07 2,30 0,1610 t/m 2 33,480 /t 5,390 ASFÀLTIC TIPUS B-60/70 0,043 0,0069 t/m 2 397,680 /t 2,753 Emprimació REG EMPRIMACIÓ 1,0000 m 2 /m 2 0,640 /m 2 0,640 SUBBASE TOT-U ARTIFICIAL 0,35 0,3500 m 3 /m 2 20,990 /m 3 7,347 21,019 SECCIÓ 232 DE (CALÇADA) Adherència REG D ADHERÈNCIA ECR-2d-m 1,0000 m 2 /m 2 0,460 /m 2 0,460 0,05 2,30 0,1150 t/m 2 33,480 /t 3,850 ASFÀLTIC TIPUS B-60/70 0,043 0,0049 t/m 2 397,680 /t 1,967 Annex 9.- Seccions tipus i ferms Pàg.12

Adherència REG D ADHERÈNCIA ECR-1d 1,0000 m 2 /m 2 0,390 /m 2 0,390 BASE BITUMINOSA TIPUS AC 22 base B 60/70 G PER CAPA BASE 0,07 2,30 0,1610 t/m 2 33,430 /t 5,382 ASFÀLTIC TIPUS B-60/70 0,039 0,0063 t/m 2 397,680 /t 2,497 Adherència REG D ADHERÈNCIA ECR-1d 1,0000 m 2 /m 2 0,390 /m 2 0,390 Curat REG DE CURAT 1,0000 m 2 /m 2 0,970 /m 2 0,970 SUBBASE SÒL - CIMENT 0,20 0,2000 m 3 /m 2 38,980 /m 3 7,796 28,131 SECCIÓ 232 DE (VORAL) Adherència REG D ADHERÈNCIA ECR-1d 1,0000 m 2 /m 2 0,390 /t 0,390 0,07 2,30 0,1610 t/m 2 33,480 /t 5,390 ASFÀLTIC TIPUS B-60/70 0,043 0,0069 t/m 2 397,680 /t 2,753 Emprimació REG EMPRIMACIÓ 1,0000 m 2 /m 2 0,640 /m 2 0,640 SUBBASE BASE DE TOT-U ARTIFICIAL 0,27 0,2700 m 3 /m 2 20,990 /m 3 5,667 19,270 Annex 9.- Seccions tipus i ferms Pàg.13

Tenint en compte la secció tipus de la carretera (calçada de 7,0 metres i vorals d un metre i mig), el valor ponderat per a cada secció de ferm resulta: Per a esplanada tipus E2: Preu Calçada Ample Calçada (m) Preu Voral Ample Vorals (m) Preu Ponderat 221 36,194 7 22,069 3 30,43 222 32,325 7 20,109 3 27,30 223 36,543 7 25,529 3 31,66 Per a esplanada tipus E3: Preu Calçada Ample Calçada (m) Preu Voral Ample Vorals (m) Preu Ponderat 231 30,566 7 21,019 3 26,38 232 28,131 7 19,270 3 24,26 A continuació es procedeix a realitzar l anàlisi comparatiu del conjunt ferm esplanada, afegint, per a cada secció de ferm, les diferents solucions d esplanada possibles. Per a esplanada tipus E2: Secció de ferm + sol. Esplanada Preu Ponderat 221 + sol 1 38,55 221 + sol 2 42,59 221 + sol 3 38,28 222 + sol 1 35,42 222 + sol 2 39,46 222 + sol 3 35,15 223 + sol 1 39,78 223 + sol 2 43,82 223 + sol 3 39,51 Per a esplanada tipus E3: Secció de ferm + sol. Esplanada Preu Ponderat 231 + sol 1 38,97 231 + sol 2 35,37 231 + sol 3 35,76 232 + sol 1 36,84 232 + sol 2 33,24 232 + sol 3 33,63 S ha marcat, per a cada tipus d esplanada possible a emprar, la secció de ferm més econòmica. En el cas de disposar una esplanada tipus E2, la solució ferm esplanada més econòmica resulta ser la 222 + sol 3, amb un preu ponderat de 35,15 /m 2. En el cas de disposar una esplanada tipus E3, la solució ferm esplanada més econòmica resulta ser la 232 + sol 2, amb un preu ponderat de 33,24 /m 2. Cal tenir en compte que el gruix de la solució amb esplanada E2 és de 1,30 m (0,4m de paquet de ferm + 0,90m de coronació d esplanada), mentre que la solució amb esplanada E3 és de 1,15m (0,35m de paquet de ferm + 0,80m de coronació d esplanada). En el cas d estar en zona de desmunt, la excavació necessària per disposar el paquet és menor en el cas de la secció de ferm 232. Amb aquestes conclusions, es creu millor, a nivell econòmic, el disposar la secció de ferm tipus 232, i la solució d esplanada 2, les quals es detallen a continuació: Solució 2 (E3) Secció Tipus 232 SÒL ESTABILITZAT TIPUS 3 SÒL SELECCIONAT TIPUS 2 30 cm BBTM11B 3 cm 50 cm AC22 bin S 5 cm AC22 base G SC 7 cm 20 cm Cal indicar que aquesta secció de ferm s emprarà, a més del tronc i rotondes projectades, en les diferents reposicions de carreteres les quals s afecta, així com els ramals que pertanyen al semienllaç de Castellfollit (Tram 3). E3 Annex 9.- Seccions tipus i ferms Pàg.14

2.4.2. Ferm actual de la carretera LV-3201 i la carretera de Vicfred a Hostalets En el tram 2, la traça de la carretera planteja una millora de les carreteres existents, que són la carretera LV-3201 i la carretera de Vicfred a Hostalets. Ambdues carreteres es troben pavimentades. Cal indicar que el camí actual d Hostalets d Ivorra, el qual també es realitza una millora, no es troba pavimentat. De les diferents visites que s han realitzat s ha pogut observar el mal estat del paviment tant en la carretera LV-3201 com en la carretera de Vicfred. Tenint en compte que es tracta d un estudi informatiu, es proposarà la demolició del ferm actual i posterior substitució pel nou ferm de la carretera. Es creu necessari que, en fase de redacció del projecte constructiu, es realitzi un estudi de deflexions dels ferms d aquestes carreteres per saber amb exactitud l estat dels mateixos. Pel que fa a les altres carreteres que s afecten en alguna de les alternatives proposades (LV-3003, camí d Hostalets) es proposarà igualment la substitució total del ferm existent. 2.4.3. Ferm en passos superiors L Obra de fàbrica del tram 3 solució A (PS 98.1, PK 98+116,241) es tracta d un pas superior de nova construcció del que s ha de projectar el ferm. El ferm a adoptar tindrà 8 cm de gruix format per una capa de trànsit de microaglomerat BBTM 11B de 3 cm i una capa intermèdia semidensa AC16 bin S de 5 cm de gruix, que s amidarà en T amb un percentatge de betum B-60/70 sobre els àrids del 4,3 % i amb una densitat del betum de 2,30 t/m 3. En el cas de la Solució B del Tram 3, es preveu l eixamplament de la plataforma del pas superior existent. El ferm que es disposi, en qualsevol cas, serà el mateix que el descrit anteriorment pel PS 98.1. Entre la capa de trànsit i la capa intermèdia s efectuarà un reg d adherència amb emulsió tipus ECR-2d-m, mesurat per m 2 de superfície regada, al 63 % de betum, i una dotació de lligant residual superior a 0,3 kg/m 2. Als regs d adherència, l emulsió està compresa en el m 2 de reg. Entre el tauler de l estructura i la capa intermèdia es disposarà igualment una capa d impermeabilització i regulació. 2.5. SECCIÓ TIPUS SELECCIONADA En base als criteris tècnics de GISA i de la Norma 6.1.-IC s estableixen els següents paràmetres: - : BBTM 11B La capa de trànsit es composa d una mescla bituminosa discontinua en calent de microaglomerat BBTM 11B que s amidarà en m 2. El betum BM-3c (betum modificat per elastòmers) s`amidarà per m 2 incloent un percentatge de betum sobre els àrids del 5,5 % en pes. El gruix de la capa és de 3 cm. - REG D ADHERÈNCIA Entre la capa de trànsit i la capa intermèdia s efectuarà un reg d adherència amb emulsió tipus ECR-2d-m, mesurat per m 2 de superfície regada, al 63 % de betum, i una dotació de lligant de 0.5 kg/m 2. Als regs d adherència, l emulsió està compresa en el m 2 de reg. - : AC22 bin S La capa intermèdia es composa d una mescla bituminosa semidensa en calent AC22 bin S que s amidarà en T amb un percentatge de betum B-60/70 sobre els àrids del 4,3 % i amb una densitat del betum de 2,30 t/m 3. El gruix de la capa és de 5 cm. - REG D ADHERÈNCIA Entre la capa intermèdia i la capa base s efectuarà un reg d adherència amb emulsió tipus ECR-1d, amidat per m 2 de superfície regada, al 60 % de betum, i amb una dotació de lligant de 0,6 kg/m 2. Als regs d adherència, l emulsió està compresa al m 2 de reg. - CAPA BASE: AC22 base G La capa base es composa d una mescla bituminosa gruixuda en calent AC22 base G que s amidarà en T amb un percentatge de betum B-60/70 sobre els àrids del 3,9 % i amb una densitat del betum de 2,30 t/m 3. El gruix de la capa és de 7cm. - REG D ADHERÈNCIA Entre la capa base i la subbase s efectuarà un reg d adherència amb emulsió tipus ECR-1d, amidat per m 2 de superfície regada, al 60 % de betum, i amb una dotació de lligant de 0,6 kg/m 2. Als regs d adherència, l emulsió està compresa al m 2 de reg. Annex 9.- Seccions tipus i ferms Pàg.15

- REG DE CURAT Després de la compactació del sòl ciment previ al reg de curat, haurà d efectuar-se la neteja de la superfície, eliminant tot el material solt de la mateixa. A continuació resulta necessari un reg de curat tal i com apareix reflectit a l article 512 del PG-3 i que es detalla a l article 532 del PG-3. Fins a l aplicació del reg de curat haurà de mantenir-se la superfície constantment humida però sense embassaments. Aquest reg s efectuarà amb emulsió tipus ECR-1d, mesurat per m 2. - CAPA SUBBASE: SÒL CIMENT La capa subbase es composa de sòl ciment que s amidarà en m 3 de tal manera que compleixi l indicat a l article 513 del PG-3. El gruix de la capa és de 20cm. ESPLANADA A continuació es presenten els esquemes de les seccions tipus seleccionades: TRONC, ROTONDES, REPOSICIONS DE CARRETERES I RAMALS D ENLLAÇ BBTM 11B AC22 bin S AC22 base G Secció Tipus 232 3 cm Mescla bitum. discontinua en calent 5 cm Mescla bituminosa semidensa en calent 7 cm BASE BITUMINOSA Mescla bituminosa gruixuda en calent SC 20 cm SUBBASE Sòl ciment L esplanada E3 definida es forma mitjançant 30 cm de sòl estabilitzat in situ tipus 3 i 50 cm de sòl seleccionat tipus 2. - SÒL ESTABILITZAT IN SITU TIPUS 3 La Normativa estableix que el sòl estabilitzat in situ tipus 3 ha de ser executada amb ciment i complir els següents preceptes: Densitat a l assaig proctor modificat superior o igual al 98 % de la densitat màxima segons la Norma UNE 103501. Compressió simple a 7 dies superior o igual a 1,5 MPa segons la Norma NLT-305. Contingut en ciment superior o igual al 3 % en massa del sòl sec. S amidarà en m 3 Anàlogament resulta d aplicació tot el que conté l article 512 del PG-3. El gruix de la capa és de 30 cm. - SÒL SELECCIONAT TIPUS 2 Resulta d aplicació tot el que conté l article 330 del PG-3. A més, seguint la taula 4 de la Norma 6.1. IC, haurà de complir la següent prescripció complementària: CBR >= 10 El gruix de la capa és de 50 cm. SÒL EST-3 SÒL SEL 2 BBTM 11B AC16 bin S 30 cm Sòl estabilitzat in situ amb ciment 50 cm ESPLANADA E3 Sòl seleccionat tipus 2 PASSOS SUPERIORS 3 cm Mescla bitum. discontinua en calent 5 cm CAPA INTERMEDIA Mescla bituminosa semidensa en calent CAPA D IMPERMEABILITZACIÓ I REGULARITZACIÓ Annex 9.- Seccions tipus i ferms Pàg.16

2.6. VORALS Segons la Norma de ferm 6.1.I.C. excepte justificació en contra, el ferm dels vorals d amplada no superior a 1,25 m serà, per raons constructives, prolongació del ferm de la calçada adjacent. En vorals d amplada superior a 1,25m, el seu ferm dependrà de la categoria de trànsit pesat prevista per la calçada i de la secció adoptada en aquesta. En el cas que ens ocupa, les amplades dels vorals del tronc de la variant són de 1,5 m. Segons l apartat 7.1.2. Calçades amb paviment de mescla bituminosa en calent, a tots els casos les capes de trànsit i intermèdia del voral seran la prolongació de les disposades a la calçada i, per tant, d idèntica naturalesa. El seu gruix no baixarà en cap cas de 10 cm sobre capes tractades amb ciment. Al present projecte s ha projectat a la zona dels vorals exteriors una capa per sota de la capa intermèdia de tot-u artificial. L aspecte constructiu per a la realització del ferm es pot observar als detalls del ferm dels plànols de secció tipus. Cada capa del ferm té una amplada a la seva cara superior, més la suma dels sobreamples (d) i (s). El sobreample (d) és per vessament i donat que el talús del paquet de ferm és 1/1, és el propi gruix i el sobreample (s) és per criteris constructius (s), essent per la capa granular de tot-u de 10 cm i per les barreges bituminoses de 5 cm. Annex 9.- Seccions tipus i ferms Pàg.17