RESERVA BIOSFERA MONTSENY PROPOSTA D AMPLIACIÓ DE LA RESERVA DE LA BIOSFERA DEL MONTSENY PROCÉS PARTICIPATIU 2012

Documentos relacionados
RESERVA BIOSFERA MONTSENY PROPOSTA D AMPLIACIÓ DE LA RESERVA DE LA BIOSFERA DEL MONTSENY PROCÉS PARTICIPATIU 2012

Parc natural del Montseny Reserva de la Biosfera Diputació de Barcelona Diputació de Girona. Consell Coordinador Aiguafreda, 2 de juliol de 2012

Reserva de la Biosfera Terres de l Ebre. Perspectives de la Reserva de la Biosfera

Pla estratègic de gestió dels espais naturals protegits de Catalunya

PLA DIRECTOR D ARXIUS Resum executiu. Direcció Executiva Sistema Municipal d Arxius

PROCÉS PARTICIPATIU SOBRE LA FUSIÓ DE LA XCT I LA XVAC: NOM I MISSIÓ

Ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat Andorra la Vella, 28 de novembre del 2016

VAL D ARAN BIOSPHERE DESTINATION

L agència de desenvolupament econòmic i local de l Ajuntament de Barcelona

El Banc de Llavors de la Garrotxa

Manual d Identitat Corporativa Menorca Reserva de Biosfera

SELWA, un projecte de desenvolupament del territori al voltant de l aigua. Marc Corominas Xifra Consell Comarcal de la Selva

Agenda 21 Escolar de Lleida CURS

Harmonitzar la conservació de la biodiversitat amb altres tipus d usos del sòl. Projecte GreenInfraNet

PLA D ACCIÓ B+S. Gremi de Garatges

EL SISTEMA D ADHESIÓ DE LES EMPRESES TURÍSTIQUES A LA CARTA EUROPEA DE TURISME SOSTENIBLE

El verd i el blau de la Barcelona de l Agenda 21. Pla d acció de l Agenda 21

CURRICULUM VITAE Amparo Mateu Cerdà. Curriculum Vitae. Amparo Mateu Cerdà

4.4 AVALUACIÓ I RECONEIXEMENT DE PERSONAL. 4.4 Avaluació i reconeixement de personal. Escola Superior de Música de Catalunya.

Programa municipal 2016 SOLIDARITAT I COOPERACIÓ

principals i aplicació

Mecanització Bàsica Programació d aula. Mecanització Bàsica PROGRAMACIÓ D AULA

LA QUALITAT DE L AIRE

TERRES DE L EBRE, EBREBIOSFERA PAISATGES 1: HORTA DE SANT JOAN, ITINERARI RIU ESTRETS

PLA D ACCIÓ TUTORIAL ESCOLA UNIVERSITÀRIA CETA

Fomentar més informació de les activitats, recursos...i altres coses que existeixen.

RECURSOS PEL DIA MUNDIAL DE L AIGUA 2017

PRESENTACIÓ dels PROJECTES PARTICIPATIUS

Adhesió d empreses i serveis al compromís per la sostenibilitat BIOSPHERE. Província de Barcelona

Perquè Teoria de Sistemes

Conferència Internacional sobre Turisme Creatiu

Estudi sobre la problemàtica residencial a les urbanitzacions de baixa densitat de la comarca del Garraf

TURISME GARROTXA, UNA EXPERIÈNCIA DE DESENVOLUPAMENT TURÍSTIC SOSTENIBLE

Turisme i barri. Mobilitat, Bus turístic, Mercat, Allotjaments

Jornada de Planificació i Coordinació de març de 2014

DINAMITZACIÓ DEL SECTOR DELS SERVEIS DE PROXIMITAT DEL PALLARS JUSSÀ COM A OPORTUNITAT PER A LES PERSONES I EL TERRITORI

Francesc Primé - Montserrat Fuguet Tècnics de Diputació de Tarragona Jornada tècnica. La biomassa forestal en el sector turístic

Programa Operatiu de Cooperació Territorial Espanya-França-Andorra (POCTEFA)

El programa HOGARES VERDES

LES AGRUPACIONS DE DEFENSA FORESTAL

TASTA LA MUNTANYA - EL BARIDÀ El rol dels parcs en el desenvolupament local. El cas del Parc natural del Cadí-Moixeró. Jordi Garcia Petit

Creació de l AGÈNCIA CATALANA DEL MEDI AMBIENT I DEL TERRITORI. 4 de maig de 2015

octubre La sostenibilitat com a instrument de competitivitat empresarial Direcció General de Qualitat Ambiental. Generalitat de Catalunya

Metodologia de la intervenció social

INFORME DE GESTIÓ Principals activitats realitzades Desembre 2010

Guia para mascotas: Web de establecimientos. Presentació escrita - visual Treball Final de Grau Multimèdia Per: Ana Muñoz

PLA D ASSISTÈNCIA I SUPORT ALS MUNICIPIS DEL BAIX CAMP (PAS) En matèria de Protecció Civil

Coop57. Una experiència de serveis financers ètics, socials i solidaris

El POUM EL POUM. -instrument d ordenació integral del municipi. -planificació del desenvolupament del territori

CONNEXIÓ D ECOSISTEMES PASSOS FRANCS PER A LA FAUNA LOCAL I ELS PASSEJANTS

AMPLIACIÓ DE L ILLA DE VIANANTS DE RUBÍ. Juliol 2017

Els espais naturals protegits catalans generen més de llocs de treball

PLA LOCAL D INCLUSIÓ I COHESIÓ SOCIAL DE LA. 3r. Plenari

Tema 2: L economia europea

ELS DIFERENTS MODELS DE GESTIÓ PÚBLICA DELS SERVEIS DEL CICLE DE L AIGUA

Planificació estratègica. Pla anual i memòria. Terrassa abril 2015

Guia del Pla de Salut Comunitat Valenciana

T.2.- L empresa com institució social. Funcions de l empresa

OBJECTIUS DEL PRESSUPOST

L ADMINISTRACIÓ LOCAL LOCAL EN EN LA ECONÓMICA DD ACTIVITAT IMPULS A LES ÀREES D ACTIVITAT ECONÒMICA EN UN TERRITORI ESTRATÈGIC EL PRAT DE LLOBREGAT

Erasmus+ Acció clau 1 (KA1): mobilitat de personal

Plataforma d acompanyament a projectes d emprenedoria social i economia social

Què és? Som el que mengem

CONGRÉS DE CULTURA DE TERRASSA

Centre Internacional UNESCO de les Reserves de la Biosfera Mediterrànies i el Parc del Foix

ESPAIS SIMULTANIS. Bones pràctiques en pro de la inclusió social

S8 El patrimoni històric: estratègies d interpretació i de gestió creativa

LA CARTA EUROPEA DEL TURISME SOSTENIBLE

La regulació de l escalada al Parc natural dels Ports

Desconcentració territorial de l activitat turística Plans de Turisme de Districte. Segona Tinència d Alcaldia d Economia, Empresa i Ocupació

XARXA D EMPRESÀRIES. Observatori Dona Empresa i Economia. Cambra de Comerç Indústria i Navegació de Barcelona

Entorn Obert de Integració de Serveis per a Processos Assistencials amb Imatges

Erasmus+ El programa europeu per a l Educació, Formació Professional, Joventut i Esport

A ROQUETES FEM SALUT: Programa de Salut comunitària

Escoles Sostenibles. Índex

CONSERVACIÓN Y DESARROLLO DEL TERRITORIO, P.N. Y R. B. DEL MONTSENY. Ronda, 29 de Juniode 2017

CARTA EUROPEA DE TURISME SOSTENIBLE

ESPECIAL LABORATORI TURISME ESTIMACIÓ DEL PIB TURÍSTIC EN LES MARQUES I COMARQUES DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA

L ACCIÓ DEL VOLUNTARIAT A LA CREU ROJA

Observatori de Govern Local

Àmbit de l Economia: empresa, turisme i esdeveniments

El Parc Natural del Montseny y el Turismo Sostenible

PREINSCRIPCIÓ JORNADA DE PORTES OBERTES

Districte Universitari de Catalunya

ESTRATÈGIES PEL DESENVOLUPAMENT DEL TURISME ALS MUNICIPIS DEL

Incrementar les vendes des de la Proposta de Valor

Experiències d acció comunitària CAP Sagrada Família Treballadora Social: Geles Martínez

Programació didàctica

ART RUPESTRE: TÈCNICA I EVOLUCIÓ

Empresa i iniciativa emprenedora

CTT. Transferència de Tecnologia

elprojecte Viles Florides promou la flor i planta com a patrimoni Catalunya i posa en valor polítiques sostenibles

Els projectes de cooperació interregional europea en què participa Catalunya

LLEIDA. MOVILIDAD Y CIUDAD SOSTENIBLE. Esther Fanlo Grasa Coordinadora de Medi Ambient i Horta Lleida, 6 de junio de 2013

COM DESENVOLUPAR UN PLA LECTOR?

Procediment d auditoria interna de Qualitat

Ajuntament de Girona Programa de Lectura Pública

Mòdul 2. Investigar JEP. JOVES EMPRENEDORS PROFESSIONALS 1

Del 20 al 22 d abril. La primera àrea temàtica de turisme industrial dins d una fira de turisme internacional

DOCUMENT COMPRENSIU. 3a exposició al públic Document comprensiu 1

Transcripción:

PROPOSTA D AMPLIACIÓ DE LA RESERVA DE LA DEL PROCÉS PARTICIPATIU 2012

QUÈ SÓN LES RESERVES DE LA? Son àrees representatives dels territoris i els ecosistemes de la Terra, d'ambients terrestres, costers i marins. Objectius: Conservar la biodiversitat biològica, fomentar el desenvolupament econòmic i conservar els valors culturals vinculats.

QUÈ SÓN LES RESERVES DE LA? Son territoris que mereixen un reconeixement internacional a través d una declaració de la UNESCO (ONU), perquè constitueixen models de compatibilitat i equilibri entre la conservació del medi natural i el desenvolupament econòmic i social. Això es fa dins del Programa MaB (Home i Biosfera), que es va iniciar l any 1971

COM SÓN LES RESERVES DE LA? Les reserves contenen tres elements principals: Zones nucli: conservar la diversitat biològica, vigilar els ecosistemes menys alterats i realitzar investigacions i altres activitats poc pertorbadores. Zones tampó: activitats cooperatives compatibles amb pràctiques ecològiques racionals (educació ambiental, zones recreatives, turisme ecològic i investigació aplicada i bàsica) Zones de transició: variades activitats econòmiques, assentaments humans i altres usos.

EVOLUCIÓ DEL CONCEPTE 1976 Concepte: Es planteja Harmonitzar la Conservació amb l Home Des de l estratègia de Sevilla (1995) i Pla d acció Madrid (2008)... Es pretén integrar les idees de conservació i desenvolupament sostenible: les reserves no només constituiran, per la gent que viu en elles i els seus voltants, un context per a desenvolupar-se plenament en equilibri amb el medi natural, sinó que també contribuiran a respondre a les necessitats de la societat en el seu conjunt, mostrant el camí cap a un futur més sostenible.

XARXA MUNDIAL 580 reserves de la biosfera, en 114 països, el 2011 2001 Reconeixement Internacional Premi Príncipe de Asturias a la Concordia

LA XARXA A L ESTAT ESPANYOL 42 reserves En 14 CC.AA Comitè Mab Espanyol Participació de totes les CC.AA. Coordinació des del Ministeri d Agricultura i Medi Ambient

EL : PROPOSTA D AMPLIACIÓ LÍMITS DE LA RESERVA El Montseny ja és RB des de l any 1978 L àmbit i les línies de gestió actuals de la RB del Montseny s han d adequar d acord amb les noves directrius de la UNESCO. Actualment l àmbit de la RB és més petit que l àmbit Parc.

LA R.B. DEL : QUIN ÀMBIT PODEM PROPOSAR? RESERVA

EL : PROPOSTA D AMPLIACIÓ LÍMITS DE LA RESERVA RESERVA

PER QUÈ L AMPLIACIÓ A TOTS ELS MUNICIPIS? Els municipis del Montseny ja treballen per a la sostenibilitat. Els plans d ordenació urbana ja aposten per un creixement equilibrat Els municipis del Montseny compten amb una part del municipi dins d un espai natural protegit Compten amb estructures de gestió i cooperació en comú: consell coordinador, pacte dels alcaldes, CETS...

QUÈ ÉS UNA RESERVA DE LA? Una opció i una oportunitat de desenvolupament Model de desenvolupament basat en el Montseny com a unitat d acció. Integració d esforços. Oportunitat per a destacar els valors del Montseny com a motor de desenvolupament. QUÈ NO ÉS UNA RESERVA DE LA? NO és una figura normativa d ordenació o protecció del territori. No és cap figura jurídica. NO porta associada cap normativa per sobre de la legislació sectorial vigent.

AVANTATGES DE SER RESERVA DE LA Reconeixement internacional Potenciar les particularitats culturals i naturals així com les activitats econòmiques sostenibles. Esdevenir una zona de referència turística a nivell mundial promovent un turisme responsable i respectuós amb el medi rural i natural. Esdevenir un model de territori amb un desenvolupament sostenible.

LA PARAULA CLAU: COMPROMÍS Compromís en desenvolupar activitats econòmiques equilibrades i respectuoses amb el territori, així com realitzar un creixement econòmic i social d acord amb els objectius de la Reserva.

COMPROMÍS La RB és un catalitzador per al compromís mitjançant el pacte: Administracions Població local Visitants Receptors dels serveis.

ALTRES EXEMPLES DE RESERVES RESERVA

ALTRES EXEMPLES DE RESERVES LA PALMA

Més informació i per a recollir els vostres neguits consulteu el blog: http://rbmontseny.ctfc.cat MOLTES GRÀCIES!!