Enhancement of Soil Aquifer Treatment to Improve the Quality of Recharge Water in the Llobregat River Delta Aquifer

Transcripción

1 Enhancement of Soil Aquifer Treatment to Improve the Quality of Recharge Water in the Llobregat River Delta Aquifer Layman s Report With the contribution of the Life financial instrument of the European Community 1

2 Enhancement of Soil Aquifer Treatment to Improve the Quality of Recharge Water in the Llobregat River Delta Aquifer The Life+ ENSAT project ( ) has demonstrated the efficiency of an innovative technology in Managed Aquifer Recharge (MAR): the vegetal compost-made reactive organic layer. Throughout the three years of the project several laboratory experiments were carried out to design and validate the reactive layer to eliminate organic micropollutants from the recharge water. Almost two years after the installation of the layer in a full-scale recharge system (Sant Vicenç dels Horts, Barcelona), an improvement in the elimination of some pollutants which are present in the recharge water coming from the Llobregat River was seen and the positive impact of aquifer recharge in quantity and quality was quantified. The development of hydrol (hydrogeochemical modelling tool) allowed the transfer of knowledge to other European sites. This easy desktop software will allow operators to model the hydrochemistry features of their facilities and predict variations. The joint work between CETaqua, ACA, IDAEA-CSIC and AMB has allowed the execution of this successful project, which has been presented to society and scientific community in numerous events. The results of Life+ ENSAT will contribute to make MAR a better known and reliable technique to increase water resources to face climate change. El Projecte Life+ ENSAT ( ) ha demostrat l eficiència d una tècnica innovadora en la recàrrega d aqüífers: la capa reactiva de compost vegetal. Durant els tres anys de projecte s ha experimentat al laboratori per al disseny i la validació de la capa reactiva per eliminar els microcontaminants orgànics de l aigua de recàrrega. Després de gairebé dos anys des de la instal ació de la capa en un el sistema de dimensions reals (Sant Vicenç dels Horts, Barcelona), es va poder comprovar la millora en l eliminació d alguns contaminants presents en l aigua del riu Llobregat. També es va quantificar l impacte positiu de la recàrrega tant en quantitat com en qualitat. El desenvolupament de hydrol (eina de modelització hidrogeoquímica), ha permès la transferència dels coneixements a d altres emplaçaments europeus. Aquest software de fàcil utilització permetrà apropar la hidrogeoquímica als operadors d instal lacions, que podran modelitzar els seus sistemes per a comprendre millor el funcionament i predir-ne variacions. El treball conjunt de CETAqua, ACA, IDAEA-CSIC i AMB ha permès executar aquest projecte exitós, que s ha presentat a la societat i la comunitat científica en nombroses ocasions. Els resultats de Life+ ENSAT contribuiran a fer de la recàrrega d aqüífers una tècnica més coneguda i confiable per tenir més recursos per fer front al canvi climàtic. El proyecto Life+ ENSAT ( ) ha demostrado la eficiencia de una técnica innovadora en la recarga de acuíferos: la capa reactiva de compost vegetal. Durante los tres años de proyecto se ha experimentado en el laboratorio para el diseño y validación de la capa reactiva paraeliminar los microcontaminantes orgánicos del agua de recarga. Después de casi dos años desde la instalación de la capa en un sistema de dimensiones reales (Sant Vicenç dels Horts, Barcelona) se constató la mejora en la eliminación de algunos contaminantes presentes en el agua del río Llobregat. También se cuantificó el impacto positivo de la recarga tanto en cantidad como en calidad. El desarrollo de hydrol (herramienta de modelación hidrogeoquímica) ha permitido la transferencia de los conocimientos a otros emplazamientos europeos. Este software de fácil utilización permitirá acercar la hidrogeoquímica a los operadores de instalaciones, que podrán modelar sus sistemas para comprender mejor el funcionamiento y predecir variaciones. El trabajo conjunto de CETaqua, ACA, IDAEA-CSIC y AMB ha permitido ejecutar este proyecto exitoso, que se ha presentado a la sociedad y comunidad científica en numerosas ocasiones. Los resultados de Life+ ENSAT contribuirán a hacer de la recarga de acuíferos una técnica más conocida y confiable para tener más recursos para hacer frente al cambio climático. 02

3 REPORT INDEX Context: MAR Context: la recàrrega artificial d aqüífers Contexto: La recarga artificial de acuíferos The idea: a reactive layer La idea: una capa reactiva La idea: Una capa reactiva The project: How it was possible El projecte: Com es va fer possible El proyecto: Cómo se hizo posible An strategic consortium Un consorci estratègic Un consorcio estratégico The recharge system of SVH El sistema de recàrrega de SVH El sistema de recarga de SVH The reactive organic layer design El disseny de la capa reactiva El diseño de la capa reactiva The installation of the layer La instal lació de la capa La instalación de la capa Monitoring of chemical quality Seguiment de la qualitat de l aigua Seguimiento de la calidad del agua The results Els resultats Los resultados Hydrochemical evolution of the system Evolució hidroquímica del sistema Evolución hidroquímica del sistema Assessment of organic micro pollutants Estudi dels microcontaminants Estudio de los microcontaminantes Efficiency of the reactive layer Eficiencia de la capa reactiva Eficiencia de la capa reactiva Potential applications Aplicacions potencials Aplicaciones potenciales Communication activities Activitats de comunicació Actividades de comunicación Workshop Workshop Workshop Publications Publicacions Publicaciones International Conferences Conferències internacionals Conferencias internacionales Digital dissemination Difusió digital Difusión digital New challenges Nous reptes Nuevos retos

4 1.0 CONTEXT Managed aquifer recharge (MAR) Context: La recàrrega artificial d aqüífers (MAR) Contexto: La recarga artificial de acuíferos (MAR) Managed aquifer recharge (MAR) is a technique used worldwide. It consists in the express introduction of water to the aquifer through infiltration ponds, deep recharge wells, trenches and many other techniques (see Figure 01). These recharge techniques are not only used in water scarce countries of southern Europe (Portugal, Spain, Greece ) but they are also widespread in central Europe and Nordic countries (Germany, Finland ). The benefits of using groundwater have been clearly demonstrated; aquifers provide a store of water, which, if utilised and managed effectively, can play a vital role in: Poverty reduction/livelihood stability Risk reduction; both economic and health Increased agricultural yields resulting from reliable irrigation Increased economic returns Distributive equity (higher water levels mean more access for everyone) Reduced vulnerability (to drought, variations in precipitation) La recàrrega artificial d aqüífers és una tècnica estesa a nivell mundial. Consisteix en la introducció expressa d aigua a l aqüífer mitjançant sistemes de basses d infiltració, pous de recàrrega profunda, rases i múltiple varietat de mecanismes (veure Figura 01). Aquestes tècniques es practiquen no només a països amb elevada escassetat hídrica, com els del sud d Europa (Portugal, Espanya, Grècia...) sinó que també estan molt esteses a països centre europeus i nòrdics (Alemanya, Finlàndia...). Els beneficis de l ús de l aigua subterrània estan clarament demostrats, ja que els aqüífers actuen com emmagatzematge d aigua que, gestionats de manera eficient, tenen un paper clau en: Reducció de la pobresa i increment del nivell de vida Augment de la sostenibilitat Reducció dels riscos econòmics i sanitaris Increment del potencial d irrigació Distribució equilibrada de la riquesa Reducció de la vulnerabilitat davant episodis climàtics adversos (ex. sequeres) La recarga artificial de acuíferos es una técnica extendida a nivel mundial. Consiste en la introducción expresa de agua al acuífero, mediante sistemas de balsas de infiltración, pozos de recarga profunda, zanjas y múltiple variedad de mecanismos (ver Figura 01). Estas técnicas se practican no sólo en países con escasez hídrica, como los del sur de Europa (Portugal, España, Grecia ) sino que también están muy extendidas en países centro-europeos y nórdicos (Alemania, Finlandia ). Los beneficios del uso de agua subterránea están claramente demostrados, ya que los acuíferos funcionan como un almacenamiento de agua que, gestionados de manera eficiente, juegan un papel crucial en: Reducción de la pobreza e incremento del nivel de vida Aumento de la sostenibilidad Reducción de riesgos económicos y sanitarios Incremento del potencial de irrigación Distribución equilibrada de la riqueza Reducción de la vulnerabilidad ante episodios climáticos adversos (ej. sequías) DECANTATION POND INFILTRATION POND Fig 01. General scheme of the infiltration pond system Esquema general del funcionament de les basses d infiltració Esquema general del funcionamiento de las balsas de infiltración 04

5 1. Aquifer Storage and Recovery (ASR) Injecció profunda i recuperació Inyección profunda y recuperacion Aquifer StorageTransfer and Recovery (ASTR) Bank filtration Injecció profunda amb transport Filtració a través del llit del riu Inyección profunda con transporte Filtración a través del lecho del río Dune filtration Filtració en dunes Filtración en dunas Infiltration pond Percolation tank Bassa de recàrrega Dic de retenció Balsa de recarga Diques de retención Rain water harversting Retenció i recàrrega d aigües pluvials Almacenamiento y recarga de aguas pluviales Soil Aquifer Treatment Underground dam Tractament Sòl-Aqüífer Dic subsuperficial Tratamiento Suelo-Acuífero Dique subsuperficial Sand dam Presa de sorra Presa de arena 11. Rechage releases Dic permeable Dique permeable Fig 02. MAR techniques Tècniques de recàrrega artificial Técnicas de recarga artificial (Dillon, 2005 ) One of the most common methods of artificial aquifer recharge is the use of superficial infiltration ponds. It requires excavation of permeable terrain close to the water source (river channel, water treatment plant outlet of sufficient quality, surplus of stored rain-water ). These systems also often have a decantation pond to improve water quality through deposition of suspended solids. The main advantages of infiltration ponds compared to other recharge techniques include: Low construction and maintenance costs Long residence time in non-saturated zone Improvement of water quality during infiltration Easy monitoring of infiltration rates Environmental enhancement of natural areas Durable infrastructure The main disadvantage is the need for large areas of permeable ground. Some sites can occupy up to 10 Ha, such as the ponds planned by the ACA in Santa Coloma de Cervelló, Barcelona. Una de les modalitats més usuals en la recàrrega artificial és l ús de basses d infiltració en superfície. Es tracta d excavacions en terreny permeable a prop de la font d aigua disponible (cursos de rius, efluents de depuradora convenientment tractats, excedents de pluja emmagatzemats...). Sovint es compta amb basses auxiliars de decantació per la millora de la qualitat de l aigua (sedimentació de sòlids en suspensió). Els avantatges principals de les basses d infiltració davant d altres sistemes de recàrrega són: Baixos costos de construcció i manteniment Elevats temps de residència a la zona no saturada Millora de la qualitat de l aigua durant la infiltració Seguiment senzill de la taxa d infiltració Valorització ambiental d espais naturals Vida útil elevada de les instal lacions Per contra, un dels majors inconvenients és la necessitat de grans extensions de superfície permeable disponible. Algunes instal lacions poden arribar a ocupar al voltant de 10 Ha de terreny (com per exemple les basses projectades per l ACA a Santa Coloma de Cervelló, Barcelona). Una de las modalidades más usuales en la recarga artificial es el uso de balsas de infiltración en superficie. Se trata de excavaciones en terreno permeable cerca de la fuente de agua disponible (cauces de río, efluentes de depuradora convenientemente tratados, excedentes de lluvia almacenados ). A menudo cuentan con balsas auxiliares de decantación para la mejora de la calidad del agua (deposición de sólidos en suspensión). Las ventajas principales de las balsas de infiltración frente a otros sistemas de recarga son: Bajos costes de construcción y mantenimiento Elevados tiempos de residencia en la zona no saturada Mejora de la calidad del agua durante la infiltración Seguimiento sencillo de las tasas de infiltración Valorización ambiental de espacios naturales Vida útil elevada de las instalaciones Por el contrario, la mayor desventaja es la necesidad de grandes extensiones de superficie permeable disponible. Algunas instalaciones pueden llegar a ocupar alrededor de 10 Ha de terreno (como, por ejemplo, las balsas proyectadas por el ACA en Santa Coloma de Cervelló, Barcelona). 05

6 2.0 THE IDEA A reactive layer to improve natural processes La idea: Una capa reactiva per millorar els processos naturals La idea: Una capa reactiva para mejorar los procesos naturales Fig 03. Scheme of the idea of the project Esquema de la idea del projecte Esquema de la idea del proyecto Experience shows that the processes which take place between the recharge water and the soil enhance the quality of the groundwater resources. Such processes are referred to as Soil Aquifer Treatment (SAT), and they include physical processes such as decantation and filtration of suspended solids, chemical precipitation processes and biological biodegradation processes. These processes occur naturally since the recharge implies long residence time which favors these interactions. Denitrification and reduction of organic matterin water are good examples of water treatment processes which are achieved through recharge. These processes are boosted by the microbiological activity of the non-saturated zone. They require sufficient residence time and the presence of easily degradable organic carbon to facilitate the growth of microorganisms. However, recalcitrant compounds exist, which resist to advanced treatment processes as well as artificial recharge processes, such as organic micro pollutants. The water used for aquifer recharge usually has a low organic content (e.g. 4 mg/l of dissolved organic carbon in the Llobregat River). Thus, microorganisms are not in the optimal conditions to develop. The idea of the ENSAT Life+ project is to enhance the creation of more favourable conditions for the elimination of micro pollutants through a reactive layer at the bottom of the infiltration pond. This can help: Biodegradation, by increasing the organic matter available Adsorption, by increasing the contact area 06

7 Existeixen diverses experiències de recàrrega artificial que demostren que els processos que es produeixen entre l aigua de recàrrega i el sòl contribueixen a millorar la qualitat dels recursos subterranis. Són els anomenats processos Sòl-Aqüífer (Soil Aqüífer Treatment en anglès, SAT), que inclouen tant processos físics, com la decantació i filtració de sòlids en suspensió, com processos químics de precipitació i els processos biològics de biodegradació. Aquests processos passen de manera natural, ja que la recàrrega té l avantatge de llargs temps de residència que afavoreixen aquestes interaccions. Un exemple clar de depuració d aigua a través de la recàrrega és la desnitrificació, o la reducció de la càrrega orgànica de l aigua. Aquests processos estan fomentats per l activitat microbiològica de la zona no saturada. Per això, és necessari un temps de residència adequat i una font de carboni orgànic fàcilment degradable perquè puguin créixer les comunitats de microorganismes. No obstant, existeixen compostos recalcitrants que són molt persistents, tant en els sistemes avançats de tractament com durant la recàrrega artificial. Alguns d ells estan dins el grup dels microcontaminants orgànics. L aigua de recàrrega té normalment poca càrrega orgànica (p.e. el riu Llobregat té una mitja de 4 mg/l de carboni orgànic dissolt). Per això, els microorganismes potencialment degradadors no tenen les condicions òptimes per desenvolupar-se en aquest medi. La idea desenvolupada en el projecte Life+ ENSAT és promoure la creació de condicions més favorables per a l eliminació dels microcontaminants mitjançant la instal lació d una capa reactiva en el llit de la bassa d infiltració per promoure: Biodegradació mitjançat l augment de la matèria orgànica disponible Adsorció per l augment de la superfície de contacte Existen múltiples experiencias de recarga artificial que demuestran que los procesos que se producen entre el agua de recarga y el suelo ayudan a mejorar la calidad de los recursos subterráneos. Son los llamados procesos Suelo-Acuífero (Soil Aquifer Treatment en inglés, SAT), que incluyen tanto procesos físicos, como la decantación y filtración de sólidos en suspensión, los procesos químicos de precipitación y procesos biológicos de biodegradación. Estos procesos ocurren de manera natural, ya que la recarga tiene la ventaja de largos tiempos de residencia que favorecer estas interacciones. Un ejemplo claro de depuración del agua a través de la recarga es la desnitrificación, o la reducción de carga orgánica del agua. Estos procesos están fomentados por la actividad microbiológica de la zona no saturada. Para ello es necesario un tiempo de residencia adecuado y una fuente de carbono orgánico fácilmente degradable para que puedan crecer las comunidades de microorganismos. Sin embargo, existen compuestos recalcitrantes, que son muy persistentes, tanto en los sistemas avanzados de tratamiento como durante la recarga artificial. Algunos de ellos están dentro del grupo de microcontaminantes orgánicos. El agua de recarga tiene normalmente poca carga orgánica (p.e. Río Llobregat 4 mg/l de carbón orgánico disuelto). Por ello, los microorganismos potencialmente degradadores no tienen las condiciones óptimas para desarrollarse en este medio. La idea desarrollada en el proyecto Life+ ENSAT es promover la creación de condiciones más favorables para la eliminación de los microcontaminantes mediante la instalación de una capa reactiva en el lecho de la balsa de infiltración, para promover: Biodegradación a través del aumento de materia orgánica disponible Adsorción por el aumento de la superficie de contacto Fig 04. Emerging pollutants of low quality waters can be removed through the reactive layer. Els compostos emergents en aigües de baixa qualitat poden ser eliminats a través de la capa reactiva. Los compuestos emergentes en aguas de baja calidad pueden ser eliminados mediante la capa reactiva. 07

8 3.0 THE PROJECT El projecte El proyecto 3.1 An strategic consortium Un consorci estratègic Un consorcio estratégico Under the coordination of Cetaqua, the project was done in collaboration between several entities: ACA, AMB and IDAEA-CSIC. Each of the different partners brought technical and economic resources to the project. The European Commission brought financial support by funding 50% of the project s budget. Figure 05 displays the organizational structure of the project and the participation of each of the partners. Sota la coordinació de Cetaqua, han participat de manera col laborativa les entitats ACA, AMB i IDAEA-CSIC. Aquests quatres socis han aportat recursos tècnics i econòmics per la seva execució. La Comissió Europea ha contribuït cofinançant el projecte amb una subvenció del 50% del total. La Figura 05 mostra de forma gràfica la participació de cada un dels socis del projecte. Bajo la coordinación de Cetaqua, han participado de manera colaborativa las entidades ACA, AMB e IDAEA- CSIC. Estos cuatro socios del proyecto han aportado recursos técnicos y económicos para su ejecución. La Comisión Europea ha contribuido cofinanciando el proyecto, con una subvención del 50% del total. La Figura 05 muestra de forma gráfica la participación de cada uno de los socios del proyecto. 189 k 397 k Management of Aquifer Recharge in Catalunya. Interest in improving the quality of groundwater and resource availability 335 k 239 k Fig 05. Potential of the project consortium Potencialitats del consorci estratègic del projecte Potencialidades del consorcio estratégico del proyecto 3.2 The recharge system of Sant Vicenç dels Horts El sistema de recàrrega de Sant Vicenç dels Horts El sistema de recarga de Sant Vicenç dels Horts The recharge system of Sant Vicenç dels Horts is located in the Low Llobregat Delta, which is one of the pioneer zones in Spain in terms of artificial aquifer recharge. Figure 06 displays all the measures taken to improve the quality and quantity of groundwater in that area: (1) scarification of the river bed at Pallejà; (2) deep injection to Cornella s reversible wells, by SGAB; (3) recharge systems with ponds; 3.1 Castellbisbal; 3.2 Sant Vicenç dels Horts; 3.3 Santa Coloma de Cervelló; (4) barrier against the sea water intrusion; (5) Planning of water extractions. 08

9 More precisely, the system of Sant Vicenç was built in 2007 and started functioning between 2008 and 2009, under the management of the Catalan Water Agency (ACA). The system includes a decantation pond of m 2 and an infiltration pond of m 2. The extraction rate reaches 1m 3 /m 2 /day. The system is designed to receive water from the Llobregat River via the deviation of Molins de Rei, and reused water from El Prat del Llobregat treatment plant. During the ENSAT Life+ Project the water recharged was taken from the Llobregat River and its characteristics are summarized in Table 01. El sistema de recàrrega de Sant Vicenç dels Horts se situa a la Vall Baixa del Llobregat, que és una de les zones pioneres a nivell espanyol en realitzar recàrrega artificial d aqüífers. A la Figura 06 es mostren totes les mesures per la millora de la qualitat i quantitat de les aigües subterrànies a la zona: (1) escarificat del llit del riu a Pallejà; (2) injecció profunda de SGAB als pous reversibles de Cornellà; (3) sistemes de recàrrega mitjançant basses; 3.1 Castellbisbal; 3.2 Sant Vicenç dels Horts; 3.3 Santa Coloma de Cervelló; (4) barrera contra la intrusió salina; (5) Pla d ordenació d extraccions al territori. En concret, el sistema de Sant Vicenç es va construir el 2007 i va ser posat en marxa entre el 2008 i el 2009, sota la gestió de l Agència Catalana de l Aigua (ACA). Compta amb una bassa de decantació de m 2 i una bassa d infiltració de m 2. La taxa d infiltració està al voltant de 1m 3 /m 2 /dia. El sistema està preparat per rebre aigua del riu Llobregat (a través de la derivació de l assut de Molins) i aigua regenerada (procedent de la Planta de Tractament del Prat del Llobregat). Durant el projecte Life+ ENSAT s ha recarregat aigua del riu Llobregat amb els paràmetres de control llistats a la Taula Experimental site El sistema de recarga de Sant Vicenç dels Horts se sitúa en el Valle Bajo del Llobregat, que es una de las zonas pioneras a nivel español en realizar recarga artificial de acuíferos. En la Figura 06 se muestran todas las medidas para la mejora de la calidad y cantidad de las aguas subterráneas en la zona: (1) escarificado del lecho del río en Pallejà; (2) inyección profunda de SGAB en los pozos reversibles de Cornellà; (3) sistemas de recarga mediante balsas; 3.1 Castellbisbal; 3.2 Sant Vicenç dels Horts; 3.3 Santa Coloma de Cervelló; (4) barrera contra la intrusión salina; (5) Plan de ordenación de extracciones en el territorio. En concreto, el sistema de Sant Vicenç fue construido en 2007 y puesto en marcha entre 2008 y 2009, bajo la gestión de la Agencia Catalana del Agua. Cuenta con una balsa de decantación de m 2 y una balsa de infiltración de m 2. La tasa de infiltración es de alrededor 1m 3 /m 2 / día. El sistema está preparado para recibir agua del río Llobregat (a través de la derivación del azud de Molins de Rei) y agua regenerada (procedente de la Planta de Tratamiento de El Prat del Llobregat). Durante el proyecto Life+ ENSAT se ha recargado agua del río Llobregat con los parámetros de control listados en la Tabla 01. Decantation pond (4.000 m2) Sant Vicenç dels Horts (Barcelona) experimental site Infiltration pond (5.600 m2) Fig 06. Map of facilities of MAR in the Lower Llobregat Valley and in the Llobregat Delta. View of the recharge systems in Sant Vicenç dels Horts. Mapa d actuacions de recàrrega de la VallBaixa i Delta del Llobregat. Detall del sistema de recàrrega de Sant Vicenç dels Horts. Mapa de actuaciones derecarga en el Valle Bajo y Delta del Llobregat. 1 Detalle ENSAT: del sistema Overview de recarga of the de project Sant Vicenç dels Horts. 09

10 General data / Dades generals / Datos generales Infiltration surface / Superfície infiltració / Superficie infiltración m 2 Design flow / Cabal disseny / Caudal diseño 250 m 3 /h Infiltration rate / Taxa inifiltració / Tasa infiltración 1 m 3 /m 2 /d Operational flow / Cabal d operació / Caudal de operación m 3 /h Recharged volume and operation days / Volum infiltrat i dies d operació / Volumen infiltrado y días de operación 2010 (01/01 31/12) m 3 / 14 d 2011 (01/01 31/12) m 3 / 169 d 2012 (01/01 30/09) m 3 / 141 d Control parameters / Paràmetres de control / Parámetros de control Ammonia / Amoni / Amonio Electric conductivity / Conductivitat/ Conductivitat River turbidity / Terbolesa riu / Turbidez río Entrance turbidity / Terbolesa infiltració / Turbidez infiltración 1.5 mg/l µs/cm 100 NTU 25 NTU Table 01. Details of the operation in the recharge system Detalls d operació al sistema de recàrrega Detalles de operación en el sistema de recarga. The dimensions of the pond of Sant Vicenç enable to work under real conditions and with a high level of control of the system. The studied zone is equipped with 16 control points where piezometric levels are measured both outside and inside the pond. In addition, during the ENSAT project a third measurement point inside the pond was added to the existing control equipment (Fig 07, left). The network of piezometers was also extended (Fig 07, right). Some of the piezometers installed are enviromental piezometers, in order to obtain samples of the entire profile. Some other piezometers are multilevel piezometers, located at specific depths to analyse the variation in depth (codes BSV in Figure 08). In order to measure the chemical parameters during the recharge process, porous cups were buried under the pond at 1, 2 and 5 meters depth (CA, CB, and CC in Figure 08). These capsules enable to gather water samples in the non-saturated zone. Other devices such as tensiometers and humidity sensors were also placed to measure the saturation conditions of the terrain. Les dimensions de la bassa de recàrrega de Sant Vicenç permeten poder experimentar en condicions reals, però amb un elevat control del sistema. La zona experimental està equipada amb 16 punts de control per seguir les evolucions en els nivells piezomètrics dins i fora de la bassa. A més, durant el projecte ENSAT s ha complementat la instrumentació existent amb la construcció d una tercera estació de mostreig a l interior de la bassa (Fig 07 esquerra) i amb l ampliació de la xarxa piezomètrica (Fig 07 dreta). Alguns dels piezòmetres instal lats són ambientals, per obtenir mostra de tot el perfil. També es compta amb piezòmetresmultitub, estratègicament situats, per conèixer els canvis en profunditat (codis BSV en la Figura 08). Per al seguiment de la qualitat química durant la recàrrega, es compta amb càpsules de succió enterrades sota la bassa, a 1, 2 i 5 metres de profunditat (codis CA, CB i CC en la Figura 08). Aquestes càpsules permeten prendre mostres d aigua a la zona no saturada. Per controlar les condicions de saturació del terreny hi ha aparells enterrats com tensiòmetres i sensors d humitat. Las dimensiones de la balsa de recarga de Sant Vicenç permiten poder experimentar en condiciones reales, pero con un elevado control del sistema. La zona experimental está equipada con 16 puntos de control para seguir las evoluciones en los niveles piezométricos dentro y fuera de la balsa. Además durante el proyecto ENSAT se ha complementado la instrumentación existente con la construcción de una tercera estación de muestreo en el interior de la balsa (Fig 07 izquierda) y con la ampliación de la red piezométrica (Fig 07 derecha). Algunos de los piezómetros instalados son ambientales, para obtener muestra de todo el perfil. También se cuenta con piezómetros multitubo, estratégicamente ubicados, para conocer los cambios en profundidad (códigos BSV en la Figura 08). Para el seguimiento de la calidad química durante la recarga, se cuenta con cápsulas de succión enterradas bajo la balsa, a 1, 2 y 5 metros de profundidad (códigos CA, CB y CC en la Figura 08). Estas cápsulas permiten tomar muestras de agua en la zona no saturada. Para controlar las condiciones de saturación del terreno hay aparatos enterrados como tensiómetros y sensores de humedad. 10

11 Fig 07. Improvement of the monitoring network (July 2010 February 2011) Ampliació de la instrumentació (juliol 2010 febrer 2011) Ampliación de la instrumentación (julio 2010 febrero 2011) Decantation pond Bassa de decantació Balsa de decantación Infiltration pond Balsa de infiltració Balsa de infiltración Impermeable basement (blue marls) Sòcol impermeable (margues blaves) Zócalo (margas azules) Fig 08.Cross section of the instrumentation Perfil transversal de la instrumentació Perfil transversal de la instrumentación 11