ESTUDI DE PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS CABOT I BARBA.

Transcripción

1 ESTUDI DE PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS CABOT I BARBA. ANNEX 1 ESTUDI DE PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS

2 OBJECTE El present annex, té per finalitat establir les condicions que ha de reunir l edifici per tal de protegir als seus ocupants, dels riscs originats per un possible incendi, i prevenir dels danys a tercers, d acord a les directrius establertes en el CTE (Codi Tècnic de l Edificació) i d acord al Document Bàsic SI de Seguretat en cas d incendi. La seva aplicació la considerarem a efectes de : Secció SI 1: Propagació interior Secció SI 2: Propagació exterior Secció SI 3: Evacuació d ocupants Secció SI 4: Detecció, control i extinció de l incendi Secció SI 5: Intervenció dels bombers Secció SI 6: Resistència al foc de l estructura SECCIÓ SI 1: Propagació interior SI 1.1.Compartimentació en sectors d incendi L establiment, ha de constituir un sector d incendi diferenciat, segons les condicions que estableix la taula 1.1 d aquesta Secció, donat que es tracta d un edifici destinat a ús PUBLICA CONCURRÈNCIA de m2 aprox, cal sectoritzar-lo. La resistència al foc dels elements separadors dels sectors d incendi han de satisfer les condicions que s estableixen en la taula 1.2 d aquesta Secció. Element Sector sota Rasant Resistència al foc Sector sobre rasant h 15m 15 h 28m h>28m Parets i sostres que separen el Sector considerat de la resta de l edifici, sent el seu ús previst: -Sector de risc mínim en edifici de qualsevol ús (no s admet) EI 120 EI 120 EI 120 -Residencial habitatge, Residencial públic, Docent, Administratiu EI 120 EI 60 EI 90 EI 120 -Comercial, pública concurrència, hospitalari EI 120 EI 90 EI 120 EI 180 -Aparcament EI 120 EI 120 EI 120 EI 120 D acord a la taula anterior, la resistència al foc dels murs i sostres del local seran com a mínim REI 120, ja que son elements portants. Les característiques de les parets, murs i sostres que presenta el centre: Mur perimetral de formigó de 45cm REI 180 Coberta lleugera Pilars de fusta i Zenc EI-30

3 Parets d espessor de 15cm, EI 120 Revocada per ambdós costats. SI 1.2. Locals i zones de risc especial Els locals i zones de risc especial integrats en els edificis es classifiquen conforme els graus de risc alt, mig i baix segons els criteris que s estableixen a la taula 2.1. Els locals així classificats hauran de complir les condicions que s estableixen en la taula 2.2. El nostre local, com a zones de risc especial tenim: Sala de màquines de climatització - Risc Baix en tot cas. Local de contadors o quadre general de distribució elèctric. Sala de maquines d ascensor ( en cas de ser hidràulic ) SI 1.3. Espais ocults. Pas d instal lacions a través d elements de compartimentació d incendis. El comportament contra incendis dels espais ocupables ha de tenir continuïtat en els espais ocults, com patis interiors, cambres, falsos sostres, terres elevats, etc., excepte quan aquests estiguin compartimentats respecte els primers al menys amb la mateixa resistència al foc. SI 1.4. Reacció al foc dels elements constructius, decoratius i de mobiliari. Els elements constructius han de complir les condicions de reacció al foc que s estableixen en la taula 4.1. Situació de l element Revestiments De sostres i parets Zones ocupables C-s2,d0 E FL Aparcaments A2-s1.d0 A2 FL -s1 Passadissos i escales protegides B-s1,d0 C FL -s1 Recintes de risc especial B-s1,d0 B FL -s1 Espais ocults no estancs: patis interios, falsos Sostres, terres elevats, etc. B-s3,d0 B FL -s2 Taula 4.1 Classes de reacció al foc dels elements constructius De terres SECCIÓ SI 2: Propagació exterior SI 2.1. Mitgeres i façanes Les mitgeres o murs contigus amb altres edificis seran com a mínim EI 90, segons la norma, i en el nostre cas, no és necessari degut a que l edifici és aïllat. SI 2.2. Cobertes No es aplicables, ja que el centre es troba aïllat.

4 SECCIÓ SI 3: Evacuació d ocupants SI 3.1. Compatibilitat dels elements d evacuació Els establiments d ús comercial o Pública concurrència de qualsevol superfície i els d ús Docent, Residencial públic o Administratiu amb una superfície construïa major a 1500 m 2, si estan integrats en un edifici amb un ús previst principal diferents al seu, hauran de complir les següents condicions: a) les seves sortides d ús habitual i els recorreguts fins a l espai exterior segur estan situats en elements independents de les zones comunes de l edifici i compartimentats segons el capítol 1 de la Secció 1 d aquest DB. No obstant, aquests elements podran servir com a sortida d emergència d altres zones de l edifici. b) Les seves sortides d emergència podran comunicar amb un element comú d evacuació de l edifici a través d un vestíbul d independència. SI 3.2. Càlcul de la ocupació Per calcular l ocupació s han de prendre els valors de densitat d ocupació que s indica a la taula 2.1 en funció de la superfície útil de cada zona, excepte quan sigui previsible una ocupació major o bé quan sigui exigible una ocupació menor en aplicació d alguna disposició legal d obligat compliment. En aquells recintes o zones no incloses en la taula s hauran d aplicar els valors corresponents als que siguin més assimilables. A efectes de determinar l ocupació, s ha de tenir en compte el caràcter simultani o alternatiu de diferents zones d un edifici, considerant el règim d activitats i el seu ús. En el nostre cas, la ocupació variarà en funció de la zona del local: ZONA OCUP. SUP. ALÇADA VOLUM ESPAI D'ACCÉS, TELECENTRE I ZONA BAR , ASSOCIACIÓ VEÏNS ,0 108 PASSADÍS ,0 88 CONSERGERIA 1 3 4,0 11 SALA DANSA ,0 380 SALA POLIVALENT ,0 128 SALA POLIVALENT ,0 128 SALA REUNIONS ,0 108 DESPATX DIRECCIÓ ,0 56 SALA TALLERS ,0 352 DISTRIBUCIÓ-PASSADÍS , De tot aixó es desprèn que l'aforament màxim del local que ens ocupa serà aproximadamente igual a la suma dels aforaments per a les diferents zones, sense contabilitzar serveis, locals tècnics, i zones de neteja. Ocupació total = 186 ocupants. SI 3.3. Nombre de sortides i longitud dels recorreguts d evacuació

5 En la taula 3.1 s indica el nombre de sortides que hi ha d haver en cada cas, com a mínim, així com la longitud dels recorreguts d evacuació fins a aquestes. En el nostre cas disposem de dues sortides d evacuació de manera que la longitud del recorregut d evacuació fins a alguna d aquestes sortides no excedeixi dels 50 metres. La distància s ha contabilitzat des de la part més desfavorable al centre de la P2, i fins a peu de carrer. El màxim recorregut d evacuació serà de 49 metres. Cal dir que el recorregut d evacuació pot veure s modificat en funció del mobiliari de les exposicions, i això pot ampliar la distància d evacuació. SI 3.4. Dimensionat dels mitjans d evacuació SI Criteris per l assignació dels ocupants Quan en un recinte, en una planta o en un edifici hi hagi d haver més d una sortida, la distribució dels ocupants entre elles a efecte de càlcul ha de fer-se suposant inutilitzada una d elles. SI Càlcul El dimensionat dels elements d evacuació ha de realitzar-se conforme el que s indica a la taula següent: Tipus d element Portes i passos Dimensionat A P/200 0,80m L ample de tota fulla de porta no ha de ser < 0,60m, ni excedir de 1,20m Passadissos i Rampes A P/200 1,00m Escales no protegides Per evacuació descendent A P/160 Per evacuació ascendent A P/(160-10h) Escales protegides E 3S A s En el nostre cas, cada planta disposarà d una porta de doble fulla de 1,4 m. Per l evacuació de l edifici es disposa de tres portes doble fulla i de 0,7 m per fulla. SI 3.5. Protecció de les escales Tota la zona d escales i serveis, estarà sectoritzada respecte a la resta de l edifici. SI 3.6. Portes situades en recorreguts d evacuació Totes les portes dels recorreguts d evacuació, vestíbuls i escales, són abatibles amb eix de gir vertical i la seva obertura és en sentit de l evacuació només on l ocupació supera els 50 ocupants. SI 3.7. Senyalització dels mitjans d evacuació S utilitzaran les senyals de sortida, d ús habitual o d emergència, definides en la norma UNE 23034:1998.

6 Si 3.8.Control del fum de l incendi Pel tipus d activitat no s exigeixen aquest tipus d instal lacions. SECCIÓ SI 4: Detecció, control I extinció de l incendi SI 4.1. Dotació d instal lacions de protecció contra incendis Els edificis han de disposar dels equips i instal lacions de protecció contra incendis que s indiquen a la taula 1.1 del CTE-SI. El disseny, l execució, la posta en funcionament i el manteniment d aquestes instal lacions han de complir el Reglament d instal lacions de Protecció contra Incendis. El centre disposa de: Extintors portatils d eficàcia 221A-113B. BIES Sistema d alarma idetecció d incendis. Senyalització SI 4.2. Senyalització de les instal lacions manuals de protecció contra incendis Els mitjans de protecció contra incendis d utilització manual(extintors, boques d incendi, etc.)han d anar senyalitzats mitjançant senyals definides a la norma UNE Aquestes senyals han de ser visibles fins i tot en cas de fallada del subministrament de l enllumenat normal. SECCIÓ SI 5: Intervenció dels bombers SI 5.1. Condicions d aproximació i entorn SI Aproximació als edificis Els vials d aproximació als espais de maniobra compleixen: a) ample mínim lliure 6,00m b) alçada mínima lliure 4,5m c) capacitat portant del vial 20kN/m 2 SI Entorn dels edificis L espai de maniobra ha de mantenir-se lliure de mobiliari urbà, arbres, jardins o altres obstacles. SI 5.2.Accessibilitat per façana

7 Les façanes han de disposar d obertures que permeten l accés des de l exterior al personal del Servei d extinció d incendis. SECCIÓ SI 6: Resistència al foc de l estructura SI 6.1. Generalitats La elevació de la temperatura que es produeix com a conseqüència d un incendi en un edifici afecta a l estructura de dues maneres. -Les propietats dels materials es veuen afectades, modificant-se la seva capacitat mecànica. -Apareixen accions indirectes com a conseqüència de les deformacions dels elements, que generalment donen lloc a tensions que es sumen a les degudes per altres accions. SI 6.2. Resistència al foc de l estructura Un element té suficient resistència al foc si, durant l incendi, el valer de càlcul de l efecte de les accions no supera el valor de la resistència d aquest element. SI 6.3. Elements estructurals principals Es considera la resistència al foc d un element estructural principal de l edifici(inclòs forjats, bigues i suports), és suficient si, assoleix la classe indicada a la taula 3.1 que representa el temps en minuts de resistència davant l acció representada per la corba normalitzada temps temperatura. Ús de sector d incendi considerat Plantes Plantes sobre rasant soterrani alçada d evacuació de l edifici <15m <28m 28m Pública concurrència R 120 R 90 R 120 R 180 Taula 3.1 Resistència al foc dels elements estructurals Tots els elements estructurals principal, com per exemple bigues i pilars de formigó armat que hi ha a la planta soterrani, son com a mínim R90. En el cas de la zona d encavallades de fusta corresponents a la coberta lleugera ( < 1 KN/m2), aquest hauran de complir una R-30. SI 6.4. Elements estructurals secundaris Als elements estructurals secundaris se ls exigeix la mateixa resistència al foc que als elements principals si el seu col lapse pot ocasionar danys personals o comprometre l estabilitat global, l evacuació o la compartimentació del sector d incendi. En els altres casos no han de complir cap exigència en quan a resistència al foc. SI 6.5. Determinació dels efectes de les accions durant l incendi Han de ser considerades les mateixes accions permanents i variables que en el càlcul en situació persistent, si és probable que actuïn en cas d incendi. Si s utilitzen els mètodes indicats en aquest Document Bàsic per al càlcul de la resistència al foc estructural es pot considerar com a efecte de l acció de l incendi únicament el derivat de l efecte de la temperatura en la resistència de l element estructural. SI 6.6. Determinació de la resistència al foc

8 La resistència al foc d un element s ha comprovat per les dimensions de la seva secció transversal amb el que indiquen les diferents taules de l annex C a F, segons el material, i tots aquest elements compleixen els requeriments establerts. Annex B B.4. Valor del càlcul de la densitat de càrrega de foc El valor de càlcul de la densitat de càrrega de foc es determina en funció del valor característic de la càrrega de foc del sector, així com de la probabilitat d activació i de les previsibles conseqüències de l incendi, com: q ƒ,d = q ƒ, k mδ q1 δ q2 δ n δ c Així doncs, en el nostre cas tindrem els següents valors: q ƒ,d = 365MJ/ m 2 x1x1,5x1x0,87x1,5=714,1487 MJ/M 2 B.5. Valor característic de la densitat de càrrega de foc El valor característic de la densitat de càrrega de foc, q f,k, s obté de la taula B.6, i per un local de pública concurrència és de q fk = 365 MJ/m 2 MESURES CORRECTORES Per tal de complir amb el que estableix la normativa vigent s adapten les següents mesures correctores: S instal laran extintors portàtils a raó d un cada 15 metres lineals. S instal larà un sistema de detecció i extinció automàtica d incendis del tipus ruixadors d aigua nebulitzada.