oct DB SI DB SI Seguretat en cas d incendi oct Manual d aplicació del Document Bàsic Manuals CTE Codi Tècnic de l Edificació

Transcripción

1 Manuals CTE Codi Tècnic de l Edificació oct DB SI Octubre de 2006 Manual d aplicació del Document Bàsic DB SI Seguretat en cas d incendi oct Oficina Consultora Tècnica Oficina Consultora Tècnica Col legi d Arquitectes de Catalunya

2

3 Índex Introducció SI 1 Propagació interior SI 2 Propagació exterior SI 3 Evacuació d ocupants SI 4 Detecció, control i extinció de l incendi SI 5 Intervenció de bombers SI 6 Resistència al foc de l estructura Annex SI A Terminologia Annex SI B Temps equivalent d exposició al foc Annex SI C Resistència al foc de les estructures de formigó armat Annex SI D Resistència al foc de les estructures de acer Annex SI E Resistència al foc de les estructures de fusta Annex SI F Resistència al foc de les estructures de fàbrica Annex SI G Normes relacionades amb l aplicació del DB SI Octubre 2006 Oficina Consultora Tècnica- COAC 3/3

4 4/4 Oficina Consultora Tècnica- COAC. Octubre 2006

5 INTRODUCCIÓ INTRODUCCIÓ I Nou marc legal de la seguretat en cas d incendi La Llei 38/99 d Ordenació de l Edificació (LOE) estableix que la seguretat en cas d incendi és un dels requisits bàsics de qualitat dels edificis. Per mandat de la LOE s aprova el Codi Tècnic de l Edificació (CTE) per Reial Decret 314/2006 de 17 de març, publicat al BOE de El CTE és el nou marc reglamentari de l edificació en el que es defineixen les exigències bàsiques de seguretat en cas d incendi que han de complir els edificis per satisfer l esmentat requisit bàsic. Seguint l estructura del CTE, la Part I conté les exigències bàsiques i les disposicions i condicions generals d aplicació del Codi. En la Part II es troba el Document Bàsic de Seguretat en cas d incendi DB SI en el que es caracteritzen i quantifiquen les exigències bàsiques i es determinen procediments per al seu compliment. El CTE crea la figura dels Documents Reconeguts com a complement del document bàsic per tal de facilitar la seva aplicació. Es tracta de documents tècnics, sense caràcter reglamentari, que han de comptar amb el reconeixement del Ministerio de Vivienda. Poden ser, per exemple, guies tècniques, codis de bona pràctica, mètodes d avaluació, solucions constructives, programes informàtics o comentaris sobre l aplicació del CTE. Encara no hi ha cap document reconegut però és previsible que en surtin i hauran de constar en registre públic. II Situació de la normativa estatal anterior al Codi Tècnic de l Edificació Amb l entrada en vigor del CTE el 29 de març de 2006 queden derogades algunes normes de forma total o parcial i continuen vigents alguns reglaments, publicats pel Ministeri d Indústria, i que, en alguns casos, s hauran de modificar per adequar-se al nou marc legal. Normativa derogada - NBE-CPI/96 Norma Bàsica de l Edificació sobre Condicions de Protecció contra incendis en els edificis (RD 2177/1996). Està derogada des de l entrada en vigor del CTE però es pot aplicar per donar compliment al requisit bàsic de Seguretat en cas d incendi en els projectes que sol licitin llicència d obres abans del Reglament General de Policia d Espectacles, RGPE (RD 2816/1982). El RD 314/2006 d aprovació del CTE deroga des del alguns articles d aquest reglament: Articles Art. 2 al 9 (amplades escales i passadissos) i Art. 20 al 23 (plànols i documentació), excepte apartat 2 de l art. 20 i l apartat 3 de l art. 22. No estan derogades i sembla que continuen vigents en allò que no s oposi al CTE DB SI i DB SU les especificacions de grades en recintes esportius i d espectacles a l aire lliure del Capítol II secció primera. Normativa vigent - RD 1942/1993 Reglament d instal lacions de protecció contra incendis, RIPCI - RD 2267/2004 Reglament de seguretat en cas d incendi en establiments industrials, RSCIEI: En alguns apartats fa referència a la NBE-CPI/96 que s entén substituïda pel DB SI, segons nota 1 de la Introducció del DB SI. Tanmateix, manca que el Ministeri d Indústria faci les correccions oportunes del text d aquest Reglament. - Reglamentació específica d instal lacions i d emmagatzematge: REBT, RITE, gas, gasoil, productes líquids inflamables, d altres. Oficina Consultora Tècnica- COAC. Octubre /5

6 INTRODUCCIÓ III Situació de la normativa d àmbit autonòmic i municipal anterior al CTE Continua vigent sempre que no sigui menys exigent que el DB SI, però s ha de revisar per adequar-se al CTE DB SI i al RSCIEI. Pel que fa a la normativa d àmbit català anterior al CTE continua vigent la següent: - D 241/1994 sobre Condicionants urbanístics i de protecció contra incendi complementaris de la NBE-CPI/91. El nivell d exigència d aquest Decret és superior a la secció SI 5 Intervenció de bombers. Actualment es troba en fase de revisió per adequar-se al CTE i al RSCIEI. - Ordenances municipals, com l Ordenança de Barcelona OMCPI-96 o d altres que parcialment regulen aspectes relacionats amb la protecció contra incendi. Continuen vigents sempre que siguin més exigents que el DB SI. L OMCPI 96 es troba en fase de revisió per adequar-se al CTE i al RSCIEI. IV Nou caràcter prestacional En la línia del Codi Tècnic de l Edificació, la seguretat en cas d incendi té caràcter prestacional ja que l objectiu es satisfer aquest requisit bàsic garantint unes exigències bàsiques a les que es dona compliment aplicant uns paràmetres i procediments concrets o adoptant solucions alternatives. - Requisit bàsic SI (Article 11 de la Part I del CTE): El DB SI desenvolupa el requisit bàsic de Seguretat en cas d incendi que s anunciava a l Article 3 de la LOE: Consisteix en reduir a límits acceptables el risc de que els usuaris d un edifici pateixin danys derivats d un incendi d origen accidental com a conseqüència de les característiques del projecte i construcció de l edifici, així com del seu manteniment i ús previst. Per tal de satisfer aquest objectiu els edificis es projectaran, construiran, es mantindran i s utilitzaran de forma que, en cas d incendi, es compleixin les exigències bàsiques següents: - Exigències bàsiques SI (Article 11 de la Part I del CTE): SI 1 Propagació interior SI 2 Propagació exterior SI 3 Evacuació d ocupants SI 4 Detecció, control i extinció de l incendi SI 5 Intervenció de bombers SI 6 Resistència al foc de l estructura D aquestes exigències la que és novedosa respecte a la NBE-CPI/96 és la SI 5 que fa referència a la intervenció de bombers i que agafa cos reglamentari, quan en la norma anterior només tenia considerava com a recomanacions i remetia a les Administracions autonòmiques i locals. A Catalunya es regula aquest aspecte amb el Decret 241/94. - Document Bàsic SI (Article 11 de la Part I del CTE i DB SI de la Part II): El Document bàsic SI especifica paràmetres, objectius i procediments el compliment dels quals garanteix la satisfacció de les exigències bàsiques i la superació dels nivells mínims de qualitat propis del requisit bàsic de seguretat en cas d incendi. Les seccions del DB SI es corresponen amb les exigències bàsiques SI 1 a SI 6. La correcta aplicació de cada Secció suposa el compliment de l exigència bàsica corresponent. La correcta aplicació del conjunt del DB suposa que satisfà el requisit bàsic Seguretat en cas d incendi. 6/6 Oficina Consultora Tècnica- COAC. Octubre 2006

7 INTRODUCCIÓ - Criteris general d aplicació a) Aplicar els paràmetres del DB SI El DB SI especifica paràmetres i procediments per donar compliment a les exigències bàsiques SI. b) Adoptar solucions alternatives Justificar el compliment de les exigències bàsiques i que les seves prestacions són, al menys equivalents, a les obtingudes aplicant el DB SI. L Article 3.3 de la NBE-CPI/96 ja contemplava la possibilitat de solucions diferents en projectes singulars, justificades documentalment i sempre que assoleixin nivells de seguretat equivalents als de la normativa V Aspectes més destacables del DB SI 1. Àmbit d aplicació del DB SI - És el que s estableix amb caràcter general per al conjunt del CTE en el seu article 2 de la Part I. - El DB SI no és d aplicació en els edificis i establiments d ús industrial en els que sigui d aplicació el RSCIEI. Tanmateix, en edificis i establiments d ús industrials és d aplicació la Part I del CTE pel que fa a les exigències bàsiques de seguretat en cas d incendi i les condicions generals d aplicació. Segons la nota 1 de la Introducció del DB SI, les referències que fa el RSCIEI a la NBE-CPI/96 queden substituïdes pel DB SI, però cal que el Ministeri d Indústria en faci les modificacions oportunes del text reglamentari. - S aplicarà el Reglament de Seguretat en cas d Incendi en Establiments Industrials, RSCIEI, als emmagatzematges integrats en establiments de qualsevol ús no industrial, quan la càrrega de foc total, ponderada i corregida dels esmentats emmagatzematges, calculada segons l Annex 1 del RSCIEI, superi el valor de 3 x 10 6 MJ. Això no obstant, quan estigui prevista la presència de públic en ells se ls haurà d aplicar a més a més les condicions que estableix el DB SI per a l ús corresponent. (Nota (1) de la Introducció del DB SI) - Pel que fa als locals d instal lacions o emmagatzematges amb reglamentació específica (REBT, RITE, gas, emmagatzematge) encara que el DB SI indica específicament que no inclou exigències per limitar el seu risc d inici de l incendi, sí que estableix condicions per limitar el risc de propagació al classificar-los com a locals de risc especial. - El DB SI defineix en l Annex SI A Terminologia els usos dels edificis en els que és d aplicació: Administratiu, Aparcament, Comercial, Docent, Hospitalari, Pública concurrència, Residencial públic i Residencial habitatge. Cal destacar que el document incorpora condicions particulars per a l ús de pública concurrència, aspecte que mancava en la NBE-CPI/96. - També estableix que en les residències geriàtriques o de persones discapacitades, en els centres d educació especial i similars, s ha d aplicar les condicions d ús Hospitalari, la qual cosa implica importants exigències de compartimentació, amplada dels elements d evacuació, nombre de sortides i longituds dels recorreguts i instal lacions de protecció en cas d incendi. - Nova construcció, ampliació, canvi d ús, reforma, rehabilitació. El DB SI s ha d aplicar a les obres de nova construcció, ampliació, reforma, rehabilitació i també en canvi d ús - encara que no es facin obres-, segons s estableix a la Part I del CTE. Complementàriament, el DB SI especifica: Canvi d ús: Quan el canvi d us afecti únicament a part d un edifici o d un establiment, el DB SI s ha d aplicar a aquesta part, així com als mitjans d evacuació que la serveixin i que condueixin a l espai exterior segur estiguin o no situats en la mateixa. Oficina Consultora Tècnica- COAC. Octubre /7

8 INTRODUCCIÓ Excepció: en edificis existents d ús Residencial Habitatge en el que es transformin en habitatges d altres zones destinades a qualsevol altre ús, no caldrà aplicar el DB SI als elements comuns d evacuació de l edifici. Obres de reforma: Si es manté l ús: el DB SI s ha d aplicar als elements de l edifici modificats amb la reforma sempre que això suposi una adequació més gran a les condicions de seguretat establertes en el DB SI. Si s altera l ocupació o la distribució en relació amb els elements d evacuació: s ha d aplicar el DB SI als elements d evacuació. Si afecta als elements constructius que hagin de servir de suport a les instal lacions de protecció contra incendis o a zones per on discorren els seus components: aquestes instal lacions s han d adequar al DB SI. En qualsevol cas les obres de reforma no podran reduir les condicions de seguretat preexistents, quan aquestes siguin més estrictes que les contemplades en el DB SI. 2. El DB SI és el resultat de la revisió i actualització de la NBE-CPI/96 així com la seva adequació al CTE a) La norma bàsica de l edificació sobre Condicions de protecció contra incendis en els edificis, NBE- CPI/96 es revisa, corregeix i s adequa a l estructura i filosofia del CTE. En aquest sentit: - Les seccions del DB SI es corresponen amb les exigències bàsiques SI 1 a SI 6. - L Annex SI A de Terminologia és fonamental i complementari de les diferents seccions: permet alleugerir el text general al indicar en cursiva els conceptes que després es defineixen a l annex, però és més que una estricta definició ja que, pel que fa als elements d evacuació aquí s especifiquen totes les condicions que han de complir. b) Es recullen els aclariments a la norma bàsica que estaven en el document de Criterios para la interpretación y la aplicación de la NBE-CPI/96 elaborat pel Ministerio de Vivienda. 3. Remet al DB SU Seguretat d utilització El disseny dels elements de circulació (escales, passadissos, rampes) que també siguin d evacuació s ha de fer de forma conjunta amb els documents de Seguretat en cas d Incendi, DB SI i de Seguretat d Utilització, DB SU. S entén que les condicions de seguretat d aquests elements són de caire general per la seva utilització habitual, no només en cas d incendi. En la mateixa línia, l enllumenat d emergència es troba en el DB SU 4 Seguretat enfront el risc causat per il luminació inadequada, quan tradicionalment estava en la normativa d incendis. 4. Sales d espectadors i elements d evacuació d establiments de pública concurrència Incorpora, juntament amb el DB de Seguretat d Utilització, els paràmetres de disseny de les sales amb seients fixos i dels elements d evacuació dels establiments de pública concurrència que abans estaven regulats en el Reglament General de Policia i Espectacles, RGPE. 5. Intervenció de bombers Defineix les condicions per facilitar la Intervenció de bombers en la secció SI 5: en la NBE-CPI/96 es tractaven amb caràcter de recomanació a l Apèndix 2. A Catalunya aquest aspecte es regula des de l any 1994 pel Decret 241/1994 sobre Condicions urbanístiques i de protecció contra incendis complementàries de la NBE-CPI/96, que tot i ser anterior és més exigent que el nou DB SI 5. Actualment aquest Decret es troba en revisió per adequar-se al CTE i al RSCIEI. 6. Resistència al foc de l estructura El DB SI en els seus Annexes SI B a F incorpora taules i procediments simplificats per al càlcul de la resistència al foc de l estructura. Abans del CTE, la NBE-CPI/96 feia obligatori el compliment dels Eurocodis per a justificar la resistència al foc de l estructura. Això implicava dificultats ja que són normes d àmbit europeu que s han de transposar a cada país amb les reglamentacions nacionals corresponents. 8/8 Oficina Consultora Tècnica- COAC. Octubre 2006

9 INTRODUCCIÓ Per a les estructures de formigó, la EHE inclou l Annex 7 de Recomanacions per a la protecció addicional al foc dels elements estructurals en el que d alguna manera es transposa l Eurocodi 2 del formigó. Per a la resta de materials mancava normativa nacional i, en alguns casos, com el eurocodi de l acer, fins i tot no es disposava de la versió en castellà. Cal assenyalar que per aplicar els mètodes simplificats de càlcul del DB SI s ha d emprar un altre document bàsic DB SE Seguretat estructural que està en vigor però que no és d aplicació obligatòria per als projectes que sol licitin llicència d obres abans del 29 de març de Marcatge CE i nova classificació europea de resistència i reacció al foc Els productes, equips i materials han de disposar de Marcatge CE, en línia amb la Directiva de Productes de la Construcció (DPC 89/106/CEE; RD 1630/1992). No és una novetat pròpiament dita, ja que els productes han de disposar de marcatge CE a mesura que s aprovin i siguin d aplicació les normes europees harmonitzades. Per tant s ha d indicar en el projecte, s ha de controlar la recepció en obra i, sobre tot, els fabricants han de posar en el mercat els productes amb marcatge CE quan sigui obligatori. En aquest sentit ja n hi ha molts productes que en tenen com els materials d aïllament tèrmic, els extintors o els detectors. El passat 2 de juliol de 2005 va entrar en vigor el RD 312/2005 sobre la nova classificació europea de reacció i resistència al foc dels elements de construcció, de manera que qualsevol material o element s ha d assajar i classificar segons les noves classes europees. El CTE remet a aquest RD i, en conseqüència, els materials i elements s han de demanar amb les noves classes que impliquen nous assaigs. 8. Petits establiments d ús residencial públic En petits establiments hotelers, de fins a 20 llits, el DB SI és menys exigent en relació a la protecció de les escales i al nombre de sortides. 9. Control de fums Es defineix el control de fums com a mesura per a facilitar l evacuació dels ocupants en aparcaments que no tinguin la consideració d oberts, en atris que serveixin a més de 500 persones i en establiments d ús comercial i de pública concurrència que tinguin una ocupació de més 1000 persones. Remet a normes UNE, EN que estableixen condicions de disseny i dimensionat per sistemes naturals o mecànics però l aplicació de les quals representa gran complexitat. Normalment, els aparcaments no tenen les obertures suficients per arribar a considerar-se oberts i hauran de disposar d un sistema de control de fums. El DB SI 3 estableix com a sistema simplificat alternatiu a la norma UNE la ventilació per extracció mecànica segons el Document Bàsic de Qualitat de l aire interior DB HS-3. Es troba a faltar un mètode senzill per al control de fums de l aparcament amb ventilació natural. 10.Edificis en altura i soterranis Encara que presenten un risc superior a d altres configuracions (a efectes de sectorització, nombre de sortides en funció de la superfície, limitació de la densitat d ocupació en funció de l altura, dotació de la instal lació d extinció automàtica, etc.), el DB SI no imposa gaires exigències específiques. 11.Accessibilitat i seguretat en cas d incendi El DB SI no incorpora específicament condicions que relacionin l accessibilitat i la seguretat en cas d incendi: En aquest sentit cal anunciar que el Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales està elaborant un Document Bàsic sobre Accessibilitat que desenvolupa la Llei 51/2003 d igualtat d oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat. Sembla ser que aquest DB adoptarà l estructura del CTE i que serà d àmbit estatal encara que les competències en matèria d accessibilitat corresponen ales comunitats autònomes. VI Compliment en projecte de la seguretat en cas d incendi (Annex I de la Part I del CTE) La seguretat en cas d incendi afecta de forma transversal al disseny d un edifici ja que, d una banda, condiciona aspectes generals com l emplaçament, la configuració o la construcció del mateix i, d altra banda, s ha de concretar en solucions constructives i d instal lacions que caldrà definir adequadament. En cas de que el projecte d edificació es desenvolupi en dues fases, bàsic i d execució, en el projecte bàsic s ha de justificar el compliment del CTE pel que fa a les exigències de seguretat en cas d incendi. Oficina Consultora Tècnica- COAC. Octubre /9

10 INTRODUCCIÓ Cal destacar que s ha d especificar en el plec de condicions la necessitat de marcatge CE dels productes, materials i equips en els que ja sigui obligatori. Cal especificar les proves a realitzar durant l execució i amb l obra acabada. A continuació es fa un esquema general del compliment de la seguretat en cas d incendi adaptat a l estructura del contingut del projecte que defineix l Annex I de la Part I del CTE: ESQUEMA GENERAL DEL COMPLIMENT DE LA SEGURETAT EN CAS D INCENDI adaptat a l estructura del contingut del projecte que defineix l Annex I de la Part I del CTE - PROJECTE BÀSIC - Memòria: - Indicació dels paràmetres del DB SI per donar compliment a les exigències bàsiques SI 1 a SI 6: SI 1 Propagació interior SI 2 Propagació exterior SI 3 Evacuació d ocupants SI 4 Detecció, control i extinció de l incendi SI 5 Intervenció de bombers SI 6 Resistència al foc de l estructura - Plànols: - Integració dels paràmetres indicats a al memòria en els plànols generals (plantes, façanes i seccions): compartimentació en sectors d incendi, locals de risc, condicions de resistència al foc de mitgeres, façanes i cobertes, elements d evacuació (escales, passadissos, portes), vials d aproximació, espai de maniobra i façana accessible, etc. - PROJECTE D EXECUCIÓ - Memòria: - Justificació de les solucions adoptades - Annexes complementaris si s escau - Criteris d ús i manteniment - Plànols: - Plànols d instal lacions - Plànols de definició constructiva - Plec de condicions: - Marcatge CE - Assaigs i proves - Proves de servei sobre l edifici acabat - PROJECTES PARCIALS: integrats en el projecte de l edifici sota la coordinació del projectista. En funció de la complexitat del projecte pot ser necessari desenvolupar específicament algun apartat com, per exemple, les instal lacions de detecció automàtica, d extinció automàtica o el sistema de control de fums, però, en qualsevol cas, integrats en el projecte de l edifici. - LLIBRE DE L EDIFICI (Article 8 de la Part I del CTE) - Documentació de l obra executada - Documentació de productes i equips que s incorporin a l obra - Instruccions d ús i manteniment - Pla de manteniment 10/10 Oficina Consultora Tècnica- COAC. Octubre 2006

11 Manual d aplicació del Document Bàsic SI Seguretat en cas d incendi Requisit Bàsic de Seguretat en cas d incendi: L objectiu del requisit bàsic de seguretat en cas d incendi consisteix en reduir a límits acceptables el risc de que els usuaris d un edifici pateixin danys derivats d un incendi d origen accidental com a conseqüència de les característiques del projecte i construcció de l edifici, així com del seu manteniment i ús previst. Oficina Consultora Tècnica- COAC. Octubre 2006

12

13 SI 1 Propagació interior SI 1 Propagació interior SI 1 Propagació interior Exigència Bàsica SI 1: Es limitarà el risc de propagació de l incendi per l interior de l edifici. octubre 2006 Oficina Consultora Tècnica- COAC SI 1 13/13

14

15 SI 1 Propagació interior SI 1 Propagació interior SI 1 Propagació interior 1. Compartimentació en sectors d incendi 1.1 Condicions de compartimentació 1.2 Resistència al foc 2. Locals i zones de risc especial 2.1 Classificació 2.2 Condicions 3. Espais ocults. Passos d instal lacions a través d elements de compartimentació d incendis 3.1 Espais ocults 3.2 Passos d instal lacions 4. Reacció al foc dels elements constructius, decoratius i de mobiliari 4.1 Revestiments 4.2 Instal lacions elèctriques 4.3 Elements tèxtils de cobriment 4.4 Elements decoratius i de mobiliari octubre 2006 Oficina Consultora Tècnica- COAC SI 1 15/15

16

17 SI 1 Propagació interior 1. Compartimentació en sectors d incendi Amb l objectiu de limitar la propagació de l incendi per l interior de l edifici, aquest s ha de compartimentar en sectors d incendi, segons les condicions que s estableixen en la taula 1.1, de manera que la resistència al foc dels elements compartimentadors satisfaci els valors de la taula 2.2. SI 1 Propagació interior 1.1 Condicions de compartimentació La compartimentació depèn principalment de l ús de l edifici, zona o establiment i de la seva superfície construïda, Sc. A efectes del còmput de la superfície de un sector d incendi, es considera que els locals de risc especial i les escales i passadissos protegits continguts en l esmentat sector no formen part del mateix. Les superfícies màximes indicades en la taula poden duplicar-se si el sector disposa d una instal lació automàtica d extinció que no sigui exigible pel DB SI. Taula 1.1 Condicions de compartimentació ÚS PREVIST DE L EDIFICI, ZONA O ESTABLIMENT CONDICIONS DE COMPARTIMENTACIÓ EN GENERAL ESTABLIMENT integrat en un edifici Sempre constituirà sector d incendi ESTABLIMENT integrat en un edifici d ús Residencial Habitatge ZONA D ÚS DIFERENT i subsidiària de l ús principal d un edifici o establiment - Administratiu, Docent i Residencial Públic - Pública concurrència i Comercial Constituirà sector d incendi si Sc 500 m 2 Sempre constituirà sector d incendi - Residencial Habitatge Sempre constituirà sector d incendi - Aparcament - Allotjament (p.e. dormitoris en centres docents o hospitals) - Administratiu, Docent o Comercial - Sc 100 m 2 : local de risc baix - Sc > 100 m 2 : sempre constituirà sector d incendi. Qualsevol comunicació amb ell es farà a través de vestíbul d independència - Aparcaments robotitzats: sempre sector d incendi Qualsevol comunicació amb ell es farà a través de vestíbul d independència Constituirà sector d incendi si Sc 500 m 2. Constituirà sector d incendi si Sc 500 m 2. - Pública concurrència Constituirà sector d incendi si > 500 persones. ESPAI DIÀFAN (p.e. pistes poliesportives, recintes firals, centres comercials, estacions de transport, etc.) ESCALES I ASCENSORS que serveixin a sectors d incendi diferents ASCENSORS no accessibles des del recinte d una escala protegida Pot constituir un únic sector d incendi independentment de la seva superfície, sempre que: - com a mínim el 90 % de Sc es desenvolupi en una planta - les seves sortides comuniquin directament amb l espai lliure exterior - al menys el 75% del seu perímetre sigui façana i - no existeixi sobre l esmentat recinte cap zona habitable Estaran delimitats per elements constructius de resistència al foc resistència al foc dels elements separadors de sectors d incendi. - portes E 30 o bé - un vestíbul d independència en cada accés. - Cas particular: Sempre es disposarà vestíbul d independència en l accés a un local de risc especial o a una zona d ús Aparcament octubre 2006 Oficina Consultora Tècnica- COAC SI 1 17/17

18 Propagació interior SI 1 Propagació interior ÚS PREVIST DE L EDIFICI, ZONA O ESTABLIMENT CONDICIONS DE COMPARTIMENTACIÓ ADMINISTRATIU General Cada sector de incendi: Sc m 2 APARCAMENT General No hi ha límit de superfície de sector (Sc > 100 m 2 ) Aparcament robotitzat Cada sector d incendi: Sc m 2 quan estigui situat per sota d un altre ús COMERCIAL General Cada sector de incendi: Sc m 2 Cas particular Cada sector de incendi: Sc m 2 en establiments o centres comercials que ocupin en la seva totalitat un edifici íntegrament protegit amb instal lació automàtica d extinció i l altura d evacuació h 10 m. Zones destinades a ús públic - ocupin totalment un edifici exempt Poden constituir un únic sector d incendi en edificis o centres comercials que - estiguin íntegrament protegits amb una instal lació automàtica d extinció i - disposin en cada planta de sortides d edifici aptes per a l evacuació de tots els ocupants de les mateixes. Cada establiment en general Cada establiment de pública concurrència amb espectacles (cinemes, teatres, discoteques, sales de ball, etc.) Zones d ús industrial o d emmagatzematge Constituirà sector d incendi si Sc 500 m 2 Separació entre establiments diferents EI 60. (No aplicable a separació entre establiments i zones comunes) Sempre constituirà sector d incendi Constituiran un o més sectors diferenciats. S hi aplicarà el RSCIEI DOCENT Si l edifici té una planta No cal compartimentar-la en sectors d incendi Si l edifici té més d una planta Cada sector d incendi: Sc m 2 HOSPITALARI En general Cada sector d incendi: Sc m 2 PÚBLICA CONCURRÈNCIA Plantes amb: - zones d hospitalització o - amb unitats especials (quiròfans, UVI, etc.) Compartimentades al menys en 2 sectors d incendi Sc m 2 i amb espai per albergar als pacients d un dels sectors contigus. Excepció: Plantes de Sc < m 2 amb sortides directes a l espai exterior segur i recorreguts d evacuació fins a elles 25 m En general Cada sector d incendi: Sc m 2 Recintes destinats a públic: - Amb seients fixos (cinemes, teatres, auditoris, sales de congressos) - Museus - Espais per a culte religiós - Recintes polisportius i firals Poden constituir un únic sector d incendi de Sc > m 2 si: - estan compartimentats respecte d altres zones amb elements EI Sortides de planta comunicades: - materials de revestiment: amb un sector de risc mínim a través de vestíbul indep. o amb un espai exterior segur B-s1,d0: parets i sostres B FL s1: terres - Densitat de càrrega de foc, Qs 200 MJ/m 2 per materials de revestiment i mobiliari fix - No hi ha zones habitables per sobre d ells RESIDENCIAL HABITATGE Caixes escèniques General Sempre han de constituir un sector d incendi diferenciat Cada sector d incendi: Sc m 2 Habitatges Separació entre habitatges i entre aquests i zones comunes EI 60 RESIDENCIAL PÚBLIC General Cada sector d incendi: Sc m 2 Habitacions per a allotjament Parets: resistència al foc EI 60 Portes d accés EI 2 30 C5, si l establiment Sc > /18 SI 1 Oficina Consultora Tècnica- COAC octubre 2006

19 SI 1 Propagació interior Comentaris i ajudes SECTOR D INCENDI (Annex SI A Terminologia) Espai d'un edifici separat d'altres zones del mateix per elements constructius delimitadors resistents al foc durant un període de temps determinat, a l'interior del qual es pot confinar (o excloure) l'incendi perquè no es pugui propagar a (o des de) una altra part de l'edifici. (DPC - DI2) SI 1 Propagació interior SECTOR DE RISC MÍNIM (Annex SI A Terminologia) Sector d'incendi que compleix les següents condicions: - Està destinat exclusivament a circulació i no constitueix un sector sota rasant. - La densitat de càrrega de foc no excedeix de 40 MJ/m 2 en el conjunt del sector, ni de 50 MJ/m 2 en qualsevol dels recintes continguts en el sector, considerant la càrrega de foc aportada, tant pels elements constructius, com pel contingut propi de l'activitat. - Està separat de qualsevol altra zona de l'edifici que no tingui la consideració de sector de risc mínim mitjançant elements la resistència dels quals al foc sigui EI 120 i la comunicació amb les esmentades zones es realitza a través de vestíbuls d'independència. - Té resolta l'evacuació, des de tots els seus punts, mitjançant sortides d'edifici directes a espai exterior segur. CAIXA ESCÈNICA Volum construït que abraça des del seu nivell inferior fins a la coberta d'un edifici conformant un escenari de teatre, sala d'òpera, etc. equipat amb decorats, tramoies, mecanismes i fossat, de manera que constitueix un sector d'incendi que compleixi les següents condicions especials: Compartimentació - Ha d'estar compartimentat respecte de la sala d'espectadors mitjançant elements EI 120 excepte a la boca de l'escena, la qual es pot tancar mitjançant un teló EI 60 de material incombustible el temps de tancament del qual no excedeix de 30 s i pot suportar una pressió de 0,4 kn/m 2 en els dos sentits sense que el seu funcionament es vegi afectat. - El tancament del teló ha de ser automàtic, però també s ha de poder activar manualment des de dos punts, un situat a l'escenari i un altre en lloc d'accés segur, fora de l'espai de l'escenari. Quan es posi en funcionament, cal activar un senyal òptic d'advertència a l'escenari. - Ha de disposar de vestíbuls d'independència en tota comunicació amb la sala d'espectadors. - A sobre de l'escena només han d'existir locals tècnics que serveixin per a ús directe de l'escena. Evacuació - El recorregut d'evacuació des de qualsevol punt de l'escenari fins a alguna sortida del sector no ha d'excedir de 25 m i les portes de sortida han d'obrir en el sentit de l'evacuació. - Les passeres, galeries o similars existents per a ús d'actors o empleats han de disposar de sortides d'evacuació. - Les passeres i escales de l'escenari han de tenir una amplada de 0,80 m, com a mínim. Instal lacions - La part superior de la caixa escènica ha de disposar d'un sistema adequat per a l'eliminació de fums en cas d'incendi. - El teló ha de disposar d'una cortina d'aigua d'activació automàtica i manual des de l'escenari i des d'un altre punt situat en lloc d'accés segur. SEPARACIÓ ENTRE HABITATGES I ENTRE AQUESTS I ZONES COMUNS: S entén que el requisit de resistència al foc EI 60 es refereix exclusivament a les parets i que no s aplica als forjats de separació horitzontal entre habitatges. Fins i tot cal remarcar que es refereix al tancament fix, i que no afecta ni a les portes ni a les finestres, ja que aquesta exigència no té consideració de sectorització sinó només de compartimentació interior a efectes de limitar la propagació d incendi entre habitatges dins d un edifici en el que el sector pot arribar, en principi, fins a m 2 de superfície. octubre 2006 Oficina Consultora Tècnica- COAC SI 1 19/19

20 Propagació interior SI 1 Propagació interior 1.2 Resistència al foc dels elements compartimentadors La resistència al foc és la capacitat d un element de construcció per a mantenir durant un termini de temps determinat les funcions que li siguin exigibles. Bàsicament són les d integritat (E), aïllament tèrmic (I) i capacitat resistent ( R ). En el cas de portes resistents al foc també s exigeix la funció de tancament automàtic ( C ). Els elements que delimiten sectors d incendi o compartimentadors han de satisfer els temps de resistència al foc que s estableixen en la taula 1.2. Com alternativa, quan s hagi adoptat per als elements estructurals del sector el temps equivalent de resistència al foc segons la secció SI 6 i l Annex SI B, es podrà agafar aquest mateix valor per als elements compartimentadors del sector. Consideracions en relació a l acció del foc sobre els elements compartimentadors Es considera l acció del foc: - En l interior del sector, excepte en els casos de sectors de risc mínim, en els que només es considerarà per l exterior. - En cada cara de l element separador entre sectors d incendi i s adoptarà el valor de resistència al foc que sigui més desfavorable. - En la zona inferior d un sostre o forjat separador de sectors: la resistència al foc del terra és funció de l ús de la zona situada en la part inferior 1.2 Resistència al foc de les parets, sostres i portes que delimiten sectors d incendi ELEMENT PARETS (EI) i SOSTRES (REI) que separin el sector de la resta de l edifici, sent el seu ús previst: (1) PORTES DE PAS entre sectors d incendi ÚS PREVIST DEL SECTOR Sector de risc mínim (qs< 40MJ/m2 i sortides directes a l espai exterior segur) en edificis de qualsevol ús Residencial Habitatge, Residencial Públic, Docent, Administratiu Comercial, Pública Concurrència, Hospitalari Sector sota rasant RESISTÈNCIA AL FOC h, altura d evacuació de l edifici Sector sobre rasant h 1,50 m h 15 m 15 < h 28 m h > 28 m No s admet EI 120 EI 120 EI 120 EI 120 EI 60 EI 90 EI 120 EI 120 ( EI 180, si h edifici > 28 m) EI 90 EI 120 EI 180 Aparcament EI 120 ( EI 180, si és robotitzat) EI 120 EI 120 EI 120 Qualsevol EI 2 t-c 5, sent t : t/2 resistència de la paret en la que es trobi t/4 resistència de la paret si n hi ha vestíbul d independència i dues portes 1 El sostre que separa el sector d una planta superior ha de tenir la resistència al foc amb la característica REI en lloc de EI, perquè es tracta d un element portant i compartimentador de sector d incendi. Quan sigui una coberta no destinada a cap activitat, ni prevista per a ésser utilitzada en l evacuació, només li cal aportar la resistència al foc R que li correspon com a element estructural, excepte en les franges a les que fa referència la Secció SI 2, en les que l esmentada resistència ha de ser REI. 20/20 SI 1 Oficina Consultora Tècnica- COAC octubre 2006

21 SI 1 Propagació interior Comentaris i ajudes CLASSIFICACIÓ EUROPEA DE LES PROPIETATS DE RESISTÈNCIA AL FOC DELS ELEMENTS CONSTRUCTIUS SEGONS EL RD 312/2005 I LA NORMA UNE-EN :2002. Clasificación de resistencia al fuego de elementos de construcción, excepto cubiertas y sistemas y servicios de ventilación A l entrada en vigor del Codi Tècnic de l Edificació caldrà que els productes es demanin segons les noves classificacions europees i nous assaigs de resistència al foc. Les principals classes són: R: Capacitat portant (resistance) E: Integritat (integrity) I: Aïllament (insulation) SI 1 Propagació interior i també es contemplen les següents classificacions per a alguns casos concrets: W: Radiació M: Acció mecànica C: Tancament automàtic S: Estanqueïtat al pas dels fums P o HP: Continuïtat de l alimentació elèctrica o de la transmissió de la senyal G: Resistència a la combustió de sutges K: Capacitat de protecció contra incendis D: Duració de l estabilitat a temperatura constant DH: Duració de l estabilitat considerant la corba normalitzada temps-temperatura F: Funcionalitat dels extractors mecànics de fum i calor B: Funcionalitat dels extractors passius de fum i calor L escala de temps normalitzada per a aquesta norma UNE és 15, 20, 30, 45, 60, 90, 120, 180 i 240 minuts. Amb aquesta classificació europea, les classes s indiquen de la següent manera: R(t): temps que es compleix la capacitat portant (similar al concepte d estabilitat al foc, EF). S aplica a elements només estructurals, per exemple pilars. E(t): temps que es compleix la integritat. S aplica a portes d ascensors. EI(t): temps que es compleix la integritat i l aïllament tèrmic. S aplica a elements compartimentadors que no són estructurals, per exemple parets de separació entre habitatges, portes, etc.. REI(t): temps que es compleix l estabilitat, la integritat i l aïllament tèrmic (similar al concepte de resistència al foc, RF). S aplica a elements que són simultàniament estructurals i compartimentados com per exemple forjats o parets de càrrega. JUSTIFICACIÓ DE LA RESITENCIA AL FOC DELS ELEMENTS COMPARTIMENTADORS Per a la justificació de la resistència al foc d un element constructiu es pot adoptar alguna de les següents opcions: a) Adoptar els valors de les taules dels Annexes al DB SI - Annex F Resistència al foc dels elements de fàbrica: fàbrica de maó, de argila alleugerida i de bloc de formigó. - Annex C Resistència al foc de les estructures formigó armat: murs, lloses o forjats. b) Mètodes simplificats definits en els Annexes del DB SI c) Mitjançant la realització d assaigs que estableix el RD 312/2005: Caldrà demanar al fabricant el certificat de l assaig del producte (per exemple envans de plaques de guix amb fibra, fibrosilicats o cartró guix, sostres col laborants, etc.) o en el cas de solucions compostes o que no disposin de certificat de resistència al foc, caldrà realitzar l assaig segons el RD en laboratori acreditat. 2. Locals i zones de risc especial Algunes zones o locals de l edifici presenten un risc especial d incendi per l activitat, la càrrega de foc acumulada, pel risc de les instal lacions, etc. Tenint en compte la seva perillositat es classifiquen en la Taula 2.1 segons els graus de risc alt, mig i baix i han de complir les condicions que s estableixen en la taula 2.2. S inclouen també locals destinats a albergar instal lacions i equips - com ara transformadors, maquinària de aparells elevadors, calderes, dipòsits de combustible, comptadors de gas o electricitat, etc.- que hauran de complir també la seva reglamentació específica. Les condicions de ventilació dels locals i dels equips exigides per la seva reglamentació hauran de solucionar-se de forma compatible amb la compartimentació. S exclouen els equips situats a la coberta de l edifici, encara que estiguin protegits amb elements de cobertura. octubre 2006 Oficina Consultora Tècnica- COAC SI 1 21/21

22 Propagació interior SI 1 Propagació interior Taula 2.1 Classificació dels locals i zones de risc especial integrats en edificis ÚS DE L EDIFICI O ESTABLIMENT ÚS PREVIST DEL LOCAL O ZONA DE RISC D INCENDI Dimensions del local o zona S = superfície construïda, V = volum construït RISC BAIX RISC MIG RISC ALT QUALSEVOL Aparcament de vehicles 100 m 2 En qualsevol cas - - Magatzem de residus (escombraries) 5 < S 15 m 2 15 < S 30 m 2 S > 30 m 2 Local de comptadors d electricitat En qualsevol cas - - Sala de maquinaria de ascensors En qualsevol cas - - ADMINISTRATIU COMERCIAL Sales de calderes amb potència útil nominal P 70 < P 200 kw 200 < P 600 kw P > 600 kw Sales de màquines d instal lacions de climatització (UTAs, climatitzadors i ventiladors) En qualsevol cas - - Sales de maquinària refrigerant amoníac - En qualsevol cas - frigorífica refrigerant halogenat P 400 kw P > 400 kw - Magatzem de combustible sòlid per a calefacció Centre de transformació Aparells amb aïllament dielèctric sec o líquid amb punt d inflamació - En qualsevol cas - >300ºC En qualsevol cas ºC Potència total P kva < P 4.000kVA P > kva Potència cada transformador P 630 kva 630 P kva P > kva - Tallers de manteniment, - Magatzems d elements combustibles (p. e.: mobiliari, roba, neteja, etc.) 100< V 200 m 3 200< V 400 m 3 V > 400 m 3 - Arxius de documents, - Dipòsits de llibres, etc. Cuines segons potència instal lada,p (1) 20 < P 30 kw 30 < P 50 kw P > 50 kw Bugaderies, vestidors de personal, camerinos (no computen banys petits) 20 < S 100 m < S 200 m 2 S > 200 m 2 Impremta, reprografia i locals annexos, com ara, magatzems de paper o de publicacions, enquadernat, etc. Magatzems amb densitat de càrrega de foc, Qs (2) i en els que la Sc ha de ser: Magatzems sobre rasant 100 < S 100 m < S 500 m 2 S > 500 m 2 425< Qs < Qs Qs > MJ/m 2 MJ/m 2 MJ/m 2 Amb extinció automàtica S < m 2 S < 600 m 2 S < 25 m2 i h < 15 m Sense extinció automàtica S < m 2 S < 300 m 2 No s admet Magatzems Amb extinció automàtica S < 800 m 2 No s admet No s admet sota rasant Sense extinció automàtica S < 400 m 2 No s admet No s admet PÚBLICA CONCURRÈNCIA HOSPITALARI Taller o magatzem de decorats, vestuari, etc < V 200 m 3 V > 200 m 3 Magatzems de productes farmacèutics i clínics 100 < V 200 m < V 400 m 3 V > 400 m 3 Esterilització i magatzems annexes - - En qualsevol cas Laboratoris clínics V 350 m 3 350< V 500 m 3 V > 500 m 3 RESIDENCIAL HABITATGE RESIDENCIAL PÚBLIC Trasters (inclosos els que comuniquen directament amb zones d aparcament) Guardarrobes i locals per a la custodia d equipatges 50 < S 100 m < S 500 m 2 S > 500 m 2 S 20 m 2 20 < S 100 m 2 S > 100 m 2 22/22 SI 1 Oficina Consultora Tècnica- COAC octubre 2006

23 SI 1 Propagació interior (1) CUINES INDUSTRIALS - Cuines en usos diferents de Residencial Públic i Hospitalari protegides amb un sistema automàtic d extinció: - No es consideren locals de risc especial - Segons la secció SI 4 s hi ha de col locar un sistema automàtic d extinció quan P> 50 kw. - Determinació de la potencia instal lada, P: - Només es consideren els aparells destinats a la preparació d aliments. - Les fregidores i les paelles basculants es computen a raó d 1 kw/litre de capacitat, independentment de la seva potencia. Sistemes d extracció dels fums: - Campanes: Han de separades 50 cm, com a mínim, de qualsevol material que no sigui A1. - Conductes: o Han de ser independents de tota altra extracció o ventilació i exclusius per a cada cuina. o Han de disposar de registres per a inspecció i neteja en els canvis de direcció amb angles més grans de 30 i cada 3 m com a màxim de tram horitzontal. o Tindran una classificació EI 30 quan discorrin per l interior de l edifici o per façanes a menys d 1,50 m de distancia de zones de la mateixa que no siguin EI 30, com a mínim, o de balcons, terrasses o forats practicables. o No han d existir comportes tallafoc en l interior d aquest tipus de conductes, havent-se de resoldre per altres sistemes el seu pas a través d elements de compartimentació de sectors d incendi. - Filtres: Han d estar separats dels focus de calor > 1,20 m si són tipus parrilla o de gas, i > 0,50 m si són d altres tipus. Han de ser fàcilment accessibles i desmuntables per a la seva neteja. Han de tenir una inclinació més gran de 45 y disposar d una safata de recollida de greixos que condueixi aquestes fins a un recipient tancat la capacitat del qual ha de ser inferior a 3 l. - Ventiladors: Compliran la norma UNE EN : 2002 Tindran una classificació F SI 1 Propagació interior (2) CÀRREGA DE FOC en magatzems d establiments d ús Comercial La determinació de la densitat de càrrega de foc, Q S, es pot fer segons el "Reglament de seguretat en cas d incendis en establiments industrials". Es recorda que els magatzems on la càrrega al foc superi el valor de 3 x 10 6 MJ es regulen per l esmentat reglament encara que pertanyin a un establiment d ús Comercial. Comentaris i ajudes - Valors de càrrega de foc per diferents usos segons l Annex CTE DB SI B. Ús de la zona o del sector Valor característic [MJ/m 2 ] (1) Comercial (1) 730 Residencial Habitatge 650 Hospitalari / Residencial Públic 280 Administratiu 520 Docent 350 Pública Concurrència (teatres, cines) 365 Garatge 280 Per a locals comercials el valor indicat és el mínim que cal considerar, si no és previsible un ús amb càrrega de foc especialment elevada. - Més informació sobre el càlcul i valors de densitat de càrrega de foc a l Annex I (Taula 1.2) del RSCIEI, Reglament de Seguretat en cas d incendi d Establiments Industrials (RD 2267/2004). - Nota (1) de la Introducció del DB SI: S aplicarà el Reglament en cas d incendi en establiments industrials, RSCIEI, als emmagatzematges integrats en establiments de qualsevol ús no industrial, quan la càrrega de foc total, ponderada i corregida dels esmentats emmagatzematges, calculada segons l Annex 1 del RSCIEI, superi el valor de 3 x 10 6 MJ. Això no obstant, quan estigui prevista la presència de públic en ells se ls haurà d aplicar a més a més les condicions que estableix el CTE per a l ús corresponent. octubre 2006 Oficina Consultora Tècnica- COAC SI 1 23/23

24 Propagació interior SI 1 Propagació interior Taula 2.2 Condicions dels locals i zones de risc especial CARACTERÍSTIQUES RISC BAIX RISC MIG RISC ALT Resistència al foc de l estructura portant (1) R 90 R 120 R 180 Resistència al foc de les parets (EI) i sostres (REI) que separen la zona de la EI 90 EI 120 EI 180 resta de l edifici (2) (3) Vestíbul d independència en cada comunicació de la zona amb la resta de l edifici - Sí Sí Portes de comunicació amb la resta de l edifici EI 2 45-C5 2 x EI 2 30-C5 Obren cap a l interior del vestíbul d independència 2 x EI 2 30-C5 Obren cap a l interior del vestíbul d independència Recorregut d evacuació màxim fins a alguna sortida del local. (computarà en la longitud total del recorregut fins a la sortida de planta) 25 m 31 m si disposa d extinció automàtica 25 m 31 m si disposa d extinció automàtica 25 m 31 m si disposa d extinció automàtica 1 El temps de resistència al foc no ha de ser menor que el de l estructura portant del conjunt de l edifici, excepte quan la zona es trobi sota una coberta no prevista per a l evacuació i la fallada de la qual no suposi un risc per a l estabilitat d altres plantes ni per a la compartimentació en cas d incendi, podent ser en aquest cas R 30. Es pot adoptar com a alternativa el temps equivalent d exposició al foc, excepte en els locals destinats a albergar instal lacions i equips. 2 El sostre que separa el sector d una planta superior ha de tenir la resistència al foc amb la característica REI en comptes de EI, perquè es tracta d un element portant i compartimentador d incendis. Si es tracta d una coberta no destinada a cap activitat, ni prevista per a ésser utilitzada en l evacuació, només li cal aportar la resistència al foc R que li correspongui com a element estructural, excepte en las franges a les que fa referència SI 2, en las que l esmentada resistència ha de ser REI. 3 La resistència al foc del terra, REI, depèn de l ús al que estigui destinat la zona existent en la planta inferior. 3. Espais ocults. Passos d instal lacions a través d elements de compartimentació d incendi 3.1 Espais ocults En espais ocults, com per exemple patinets, cambres, cel ras, terres elevats, etc., es garantirà la compartimentació d incendi adoptant alguna de les següents opcions: a) Mantenint en els espais ocults la compartimentació contra incendis dels espais ocupables. b) Compartimentant els espais ocults respecte dels espais ocupables amb: - Elements separadors: la mateixa resistència al foc EI-t que el sector del que es compartimenten - Registres de manteniment: EI-t/2. * En cambres o calaixos no estancs es limita el seu desenvolupament vertical a tres plantes i 10 m. Comentaris i ajudes - En la definició d escala protegida (Annex SI A Terminologia) s admet que pel recinte d una escala protegida o especialment protegida passin canalitzacions d instal lacions sempre que les parets siguin EI-120 i els registres, EI 60. Tanmateix, el REBT 2002, prohibeix que la canalització de les derivacions individuals elèctriques que van des dels comptadors als habitatges discorri per l interior d una escala protegida. - S entén un calaix no estanc en relació a la planta o espai amb el que comunica. Per tant, no s inclouen ni els patinets ni els calaixos d instal lacions quan es dissenyen compartimenten amb parets EI t i registres EI t/2. 24/24 SI 1 Oficina Consultora Tècnica- COAC octubre 2006

25 SI 1 Propagació interior 3.2 Passos d instal lacions En passos d instal lacions, com per exemple cables, canonades, conduccions, conductes de ventilació, etc., es garantirà la compartimentació d incendi mitjançant alguna de les següents opcions: a) Mecanismes de obturació automàtica que garanteixi en aquest punt una resistència al foc, EI-t, igual a la de l element travessat: per exemple, comportes tallafocs i dispositius intumescentes d obturació (collarins per a baixants, etc.) SI 1 Propagació interior Paret separadora de dos sectors 1 Comportes tallafocs 2 Panell intumiscent 3 Tuberia 4 Morter o masilla intumiscent Planta Baixant 2 Forjat 3 Collarí amb material intumiscent Secció 2 Morter o masilla intumiscent 3 Paret de fàbrica 4 Segellat a nivell de forjat 5 Cables elèctrics 4 5 b) Elements passants que aportin una resistència al foc, EI-t, al menys igual a la de l element travessat: per exemple, conductes de ventilació, xemeneies, etc. 2 1 Sector 1 Sector 2 Sector 3 1 Panell de fibrosilicat, llana mineral, conducte d'obra, etc. 2 Conducte de ventilació octubre 2006 Oficina Consultora Tècnica- COAC SI 1 25/25

26 Propagació interior SI 1 Propagació interior Comentaris i ajudes - Conductes d extracció fums de cuines industrials (SI 1.2): o o o o Han de ser independents de tota altra extracció o ventilació i exclusius per a cada cuina. Han de disposar de registres per a inspecció i neteja en els canvis de direcció amb angles més grans de 30 i cada 3 m com a màxim de tram horitzontal. Tindran una classificació EI 30 quan discorrin per l interior de l edifici o per façanes a menys d 1,50 m de distancia de zones de la mateixa que no siguin EI 30, com a mínim, o de balcons, terrasses o forats practicables. No han d existir comportes tallafoc en l interior d aquest tipus de conductes, havent-se de resoldre per altres sistemes el seu pas a través d elements de compartimentació de sectors d incendi. 4. Reacció al foc dels elements constructius, decoratius i de mobiliari La reacció al foc és la resposta d un material al foc mesurada en termes de la seva contribució al desenvolupament del mateix per la seva pròpia combustió, en condicions específiques d assaig. Els elements constructius, decoratius i de mobiliari han de complir les condicions de reacció al foc que s estableixen a continuació. 4.1 Elements constructius Àmbit d aplicació: - Revestiments que superin el 5% de les superfícies totals del conjunt de parets, del conjunt de sostres o del conjunt de terres del recinte considerat. - Canonades i conductes que transcorren per les zones que s indiquen sense recobriment resistent al foc. - Materials que constitueixin una capa continguda a l interior del sostre o paret i que no estigui protegida per una capa que no sigui EI 30 com a mínim. Condicions: Han de presentar la classe de reacció al foc que s indica a la taula 4.1 Taula 4.1 Classes de reacció al foc dels elements constructius SITUACIÓ DE L ELEMENT REVESTIMENTS De sostres i parets De terres Zones ocupables (1) C-s2,d0 E FL Aparcaments A2-s1,d0 A2 FL -s1 Passadissos i escales protegits B-s1,d0 C FL -s1 Recintes de risc especial B-s1,d0 B FL -s1 Espais ocults no estancs (patinets, cel-rasos, terres elevats, etc.) B-s3,d0 B FL -s2 (2) 1 Inclou, tant les de permanència de persones, com les de circulació que no siguin protegides. Exclou l interior dels habitatges. 2 Es refereix a la part inferior de la cavitat. Per exemple, en la cambra dels cel-rasos es refereix al material situat en la cara superior de la membrana. En espais amb clara configuració vertical (per exemple, patinets) aquesta condició no és aplicable. 26/26 SI 1 Oficina Consultora Tècnica- COAC octubre 2006

27 SI 1 Propagació interior Comentaris i ajudes A l entrada en vigor del Codi Tècnic de l Edificació caldrà que els productes es demanin segons les noves classificacions europees i nous assaigs de reacció al foc. CLASSIFICACIÓ EUROPEA DE REACCIÓ AL FOC DELS MATERIALS SEGONS EL RD 312/2005 I LA NORMA UNE-EN :2002. EUROCLASSES - Les noves classes són A1, A2, B, C, D, E, F que es corresponen conceptualment amb les següents definicions: A1: No Combustible. Sense contribució en grau màxim al foc A2: No Combustible. Sense contribució en grau menor al foc B: Combustible. Contribució molt limitada al foc C: Combustible. Contribució limitada al foc D: Combustible. Contribució mitja al foc E: Combustible. Contribució alta al foc F: Sense classificar - A més, en els assaigs també es considera les classificacions addicionals següents, que són de caràcter obligatori en la majoria de classes tot i que n hi ha alguna que en queda exempta d algun d aquests conceptes (veure quadre): - opacitat dels fums, s (smoke) amb denominació s1, s2, s3, per a baixa, mitja o alta opacitat de fums (incorpora els conceptes de velocitat de propagació i producció total de fums). - caiguda de gotes o partícules inflamades, d (drop) amb denominació d0, d1, d2, per a nul la, mitja o alta caiguda de gotes o partícules inflamades. - Per últim, la classificació no només depèn del comportament davant el foc dels materials, sinó també de la forma en què aquests es col loquen sobre el substrat ja que els assaigs d un mateix material sobre diferents aplicacions finals pot donar diferents classificacions. Per tant, els materials també cal que es classifiquin segons la seva aplicació final, Així doncs la classificació dels materials per a parets i sostres aniran sense subíndex, per als terres portaran el subíndex FL (floor) i la dels productes lineals per a aïllaments de canonades portaran el subíndex L (line). SI 1 Propagació interior LES EUROCLASSES: UNE EN :2002 Classificació segons: (classificació principal) COMBUSTIBILITAT parets sostres Aplicació final terres Productes lineals per a aïllament tèrmic de canonades COMBUSTIBLE CONTRIBUCIÓ AL FOC Classificacions addicionals segons: OPACITAT DE FUMS A1 A1 FL A1 L NO NO grau màxim grau menor A2 A2 FL A2 L NO NO (duració de la flama 20s) B B FL B L SI SI Molt limitada C C FL C L SI SI Limitada D D FL D L SI SI Mitja E E FL E L SI SI alta F F FL F L Sense classificar, sense comportament determinat Quantitat i velocitat d emissió Baixa Mitja CAIGUDA DE GOTES Sense caiguda (UNE-EN 13823:2002) en 600s d0 O DE PARTÍCULES Sense caiguda (UNE-EN 13823:2002) durant més 10s d1 INFLAMADES Ni d0, ni d1 d2 Alta s1 s2 s3 Observacions: Les classes A1, A1 FL, i A1 L ; E, E FL i E L; i F, F FL i F L no es classifiquen sota aquest concepte. Observacions: Les classes A1, A1 FL i A1 L, i F, F FL i F L no es classifiquen sota aquest concepte. El tractament d algunes famílies de productes dóna lloc a classificacions específiques (terres, productes lineals per a aïllament tèrmic). El tractament d altres productes encara en estudi (cables, canals, tubs,..) pot donar lloc a nous quadres de classificació que s aniran publicant en el BOE com a desenvolupament del RD 312/2005. * A l Annex I del RD 312/2005 es poden trobar una sèrie de materials i productes classificats sense necessitat d assaig com ara, morters, formigons, pedres, ceràmiques, metalls, vidre, guixos, plaques de guix laminar, taulells derivats de la fusta, plafons estratificats i fusta estructural. octubre 2006 Oficina Consultora Tècnica- COAC SI 1 27/27

28 Propagació interior SI 1 Propagació interior 4.2 Instal lacions elèctriques Els components de les instal lacions elèctriques (cables, tubs, safates, regletes, armaris, etc.) han de presentar les condicions de reacció al foc que es regulen en la seva reglamentació específica. c.a. Comentaris i ajudes Les condicions de seguretat en cas d incendi del cablejat i de les canalitzacions elèctriques estan fixades en el Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió, REBT, aprovat pel RD 842/2002,. Convé destacar els requisits relacionats amb: - Reacció al foc: Cables, connexions, canalitzacions no propagadors de l incendi i amb emissions de fums i opacitat reduïda, segons norma UNE S exigeix en edificis d habitatge a la línia general d alimentació i a les derivacions individuals; en edificis de pública concurrència, a tot el cablejat, connexionat a quadres elèctrics i canalitzacions. - Resistència al foc: Cables de seguretat enfront el foc segons norma UNE-EN , poden continuar en funcionament fins a temperatures de 700ºC. S exigeix en cables elèctrics destinats a serveis de seguretat no autònoms o amb fonts autònomes centralitzades (grup electrogen). Per exemple caldria disposar-los en l alimentació elèctrica als ventiladors del sistema de control de fums d un aparcament o de pressurització d una escala protegida. 4.3 Elements tèxtils de cobriment Els elements tèxtils de cobriment han de presentar una classe de reacció al foc M 2, o més favorable segons la norma UNE 23727: Elements decoratius i de mobiliari Àmbit: Edificis i establiments d ús Pública Concurrència c.a. Condicions: Els elements decoratius i de mobiliari compliran les següents condicions: a) Butaques i seients fixos que formin part del projecte: - Tapissats: passen l assaig segons les normes següents: - UNE EN :1994 Valoració de la inflamabilitat del mobiliari tapissat - Part 1: font d ignició: cigarreta en combustió. - UNE EN :1994 Valoració de la inflamabilitat del mobiliari capissat - Part 2: fuente de ignición: llama equivalente a una cerilla. - No tapissats: material M2 conforme a - UNE 23727:1990 Assaigs de reacció al foc dels materials de construcció. Classificació dels materials utilitzats en la construcció. b) Elements tèxtils suspesos, com telons, cortines, cortinatges, etc.: Classe 1 segons norma: - UNE EN 13773: 2003 Tèxtils i productes tèxtils. Comportament al foc. Cortines i cortinatges. Esquema de classificació. Comentaris i ajudes c.a. S entén que es refereix a zones destinades a espectadors en cinemes, teatres, auditoris, etc. 28/28 SI 1 Oficina Consultora Tècnica- COAC octubre 2006

29 SI 2 Propagació exterior SI 2 Propagació exterior SI 2 Propagació exterior Exigència Bàsica SI 2: Es limitarà el risc de propagació de l incendi per l exterior, tant en l edifici considerat com a d altres edificis. juliol 2006 Oficina Consultora Tècnica- COAC SI 2 29 /29

30

31 SI 2 Propagació exterior SI 2 Propagació exterior 1. Mitgeres 2. Façanes 2.1 Propagació horitzontal 2.2 Propagació vertical 2.3 Propagació superficial SI 2 Propagació exterior 3. Cobertes 3.1 Propagació exterior 3.2 Propagació superficial octubre 2006 Oficina Consultora Tècnica- COAC SI 2 31/31

32

33 SI 2 Propagació exterior 1. Mitgeres Per tal de limitar el risc de propagació de l incendi per l exterior, les mitgeres o murs colindants amb un altre edifici, han de tenir una resistència al foc EI 120 com a mínim. 2. Façanes S estableixen condicions per tal de limitar el risc de propagació exterior de l incendi per la façana en horitzontal, en vertical i superficialment per l acabat exterior o per la cambra ventilada si n hi ha. 2.1 Propagació exterior horitzontal per façana Àmbit: Es limitarà el risc de propagació de l incendi en els següents casos: - entre dos edificis - entre dos sectors d incendi del mateix edifici - entre una zona de risc especial alt i d altres zones de l edifici - cap a una escala o passadís protegit des d altres zones SI 2 Propagació exterior Condicions: - En els casos anteriors els punts d ambdues façanes que no siguin resistents al foc EI 60, com a mínim, han d estar separats una distància, d, en funció de l angle α format pels plànols exteriors de les mateixes, segons s indica en la taula següent: α 0º 45º 60º 90º 135º 180º d (m) 3,00 2,75 2,50 2,00 1,25 0,50 Per a valors intermitjos de l angle α, la distància, d, es pot obtenir per interpolació linial. L angle α = 0º reflecteix el cas de façanes enfrontades paral leles Separació entre punts de façana < EI 60 Façanes enfrontades Façanes a 90º Façanes a 180º Façanes a 45º Façanes a 60º Façanes a 135º octubre 2006 Oficina Consultora Tècnica- COAC SI 2 33/33

34 SI 2 Propagació exterior 2.2 Propagació exterior vertical per façana Àmbit: Es limitarà el risc de propagació de l incendi en els següents casos: - entre dos sectors d incendi - entre una zona de risc especial alt i d altres zones de l edifici. SSI 2 Propagació exterior Condicions: - La façana ha de ser resistent al foc EI-60 en una franja d 1 m d altura mesurada sobre el pla de façana. - Si existeixen elements que sobresurten aptes per a impedir el pas de les flames, l altura de la franja es podrà reduir en la dimensió de l esmentat element. Trobada entre el forjat separador de sectors diferents i la façana Trobada entre el forjat separador de sectors diferents i la façana amb element sobresortint 2.3 Propagació superficial Àmbit: Es limitarà el risc de propagació de l incendi per la superfície de la façana en els següents casos: - façanes el començament de les quals sigui accessible al públic (bé des de la rasant del carrer o bé des d una coberta) - qualsevol façana l altura de la qual excedeixi de 18 m Condicions: - Acabat exterior: els materials que ocupin més del 10% de la superfície d acabat exterior de la façana tindran una classe de reacció al foc B-s3 d2. - Cambres ventilades: Els materials col locats en les superfícies interiors de cambres ventilades tindran una classe de reacció al foc B-s3 d2. 34/34 SI 2 Oficina Consultora Tècnica- COAC octubre 2006

35 SI 2 Propagació exterior 3. Cobertes S estableixen condicions per limitar el risc de propagació exterior de l incendi per la coberta i, també, superficialment pel seu acabat exterior. 3.1 Propagació exterior per coberta Àmbit: Es limitarà el risc de propagació exterior en els següents casos: - entre dos edificis - entre dos sectors d incendi del mateix edifici - entre una zona de risc especial alt i d altres zones de l edifici Condicions: a) La coberta ha de ser resistent al foc EI 60 en una franja de: 0,50 m d amplada mesurada des de l edifici adjacent 1,00 m d amplada situada sobre la trobada amb la coberta de qualsevol element compartimentador d un sector d incendi o d un local de risc especial alt. SI 2 Propagació exterior Franja EI 60 Franja EI 60 Coberta _ >0,50 m >0,50 _ m Coberta >1 _ m Edifici 1 Edifici 2 Sector 1 Sector 2 Local de risc alt Local de risc alt Mitgera EI 120 Paret EI t SECCIÓ SECCIÓ Franja EI 60 entre dos edificis Franja EI 60 entre dos sectors b) Com alternativa a la condició anterior es pot optar per perllongar la mitgera (EI 120) o l element compartimentador (EI t del sector) 0,60 m per sobre de l acabat de coberta. Coberta >0,6 _ m EI t EI 120 Sector 1 Sector 2 Paret EI t Mitgera EI 120 SECCIÓ Perllongació de la mitgera o l element compartimentador octubre 2006 Oficina Consultora Tècnica- COAC SI 2 35/35

36 SI 2 Propagació exterior c) En la trobada entre una coberta i una façana que pertanyin a sectors d incendi diferents o a edificis diferents, s ha de complir la següent relació entre: - la distància, d, en projecció de la façana a qualsevol zona de coberta resistent al foc < EI l altura, h, sobre la coberta a la que ha d estar qualsevol zona de façana resistent al foc < EI 60. SSI 2 Propagació exterior d (m) 2,50 2,00 1,75 1,50 1,25 1,00 0,75 0,50 0 h (m) 0 1,00 1,50 2,00 2,50 3,00 3,50 4,00 5,00 Trobada entre coberta i façana de sectors diferents o edificis diferents 3.2 Propagació superficial En qualsevol coberta s han de complir les següents condicions: a) Acabat exterior: els materials de revestiment o acabat exterior de les cobertes, inclòs la cara superior dels voladius que sobresurtin més d 1 m, han de pertànyer a una classe de reacció al foc B ROOF (t1). b) Lluernaris, claraboies i qualsevol altre element d il luminació, ventilació o extracció de fum han de pertànyer a una classe de reacció al foc B ROOF (t1). Comentaris i ajudes CLASSIFICACIÓ DE LES COBERTES I ELS RECOBRIMENTS DE COBERTES DAVANT D UN FOC EXTERIOR en base la norma UNE ENV 1187: B ROOF (t1) dóna compliment a tota una sèrie de condicions fixades per l assaig - F ROOF (t1) no té cap comportament determinat A l Annex II del RD 312/2005 s estableix una classificació de les cobertes i els recobriments de cobertes (producte que constitueix la capa superior del conjunt de la coberta) davant d un foc exterior en base la norma UNE ENV 1187:2003. Aquesta norma preveu tres mètodes d assaig diferents (X ROOF (t1), X ROOF (t2) i X ROOF (t3)) que responen a diferents escenaris de risc d incendi. (t1 = pavesa en flames; t2 = pavesa en flames + vent; t3 = pavesa en flames + vent + radiació) En territori espanyol, els productes afectats per aquesta classificació cal que ho siguin segons l assaig X ROOF (t1). (Cada estat membre de la Unió Europea té potestat per a determinar l assaig aplicable en el seu territori) També al mateix Annex II es classifiquen, sense necessitat d assaigs, algunes cobertes i recobriments d aquestes segons la seva reacció davant d un foc exterior, com per exemple, pissarres, teules, xapes metàl liques planes i perfilades o productes destinats a ser coberts totalment en utilització normal amb graves o lloses de pedra. 36/36 SI 2 Oficina Consultora Tècnica- COAC octubre 2006

37 SI 3 Evacuació d ocupants SI 3 Evacuació d ocupants SI 3 Evacuació Exigència Bàsica SI 3: L edifici disposarà dels mitjans d evacuació adequats perquè els ocupants puguin abandonar-lo o arribar a un lloc segur dins del mateix en condicions de seguretat. juliol 2006 Oficina Consultora Tècnica- COAC SI 3 37/37

38

39 SI 3 Evacuació d ocupants SI 3 Evacuació d ocupants 1. Restriccions a l ocupació 2. Càlcul de la ocupació 3. Elements d evacuació: 3.1 Origen d evacuació 3.2 Altura d evacuació 3.3 Sortides 3.4 Espai exterior segur 3.5 Recorregut d evacuació 3.6 Portes situades en recorreguts d evacuació 3.7 Passadissos 3.8 Rampes 3.9 Escales 3.10 Vestíbuls d independència 3.11 Ascensors d emergència 4. Compatibilitat dels elements d evacuació 5. Nombre de sortides i longitud dels recorreguts d evacuació 6. Dimensionat dels elements d evacuació 6.1 Criteris per a l assignació dels ocupants 6.2 Càlcul 7. Senyalització dels elements d evacuació 8. Control del fum d incendi SI 3 Evacuació octubre 2006 Oficina Consultora Tècnica- COAC SI 3 39/39

40

41 SI 3 Evacuació d ocupants 1. Restriccions a l ocupació Excepte en el cas de les zones d ús Aparcament, de les zones d ocupació nul la i de les zones ocupades únicament per personal de manteniment o de control de serveis, no es consideren vàlids els recorreguts que hagin de salvar en sentit ascendent, una altura superior a la que s indica en la taula següent, bé en la totalitat del recorregut d evacuació fins a l espai exterior segur, o bé en algun dels seus trams. És a dir, no es podran destinar a presencia habitual de persones les zones que superin les altures d evacuació ascendent que fixa la taula següent. ÚS PREVIST I ZONA EN GENERAL MÀXIMA ALTURA D EVACUACIÓ ASCENDENT ADMESA 4 m, o HOSPITALARI - Zones d hospitalització - Zones de tractament intensiu Primera planta sota rasant, independentment de la seva altura 2 m (No es limita en zones de radioterapia) DOCENT - Educació infantil 1 m - Educació primària 2 m ADMINISTRATIU - Zones de seguretat (custodia de documents o d altres objectes de valor que precisen estar situats en llocs difícilment accessibles des de l exterior) sempre que comptin, com a mínim amb: dues sortides de planta i almenys una d elles sigui una porta d accés a: un altre sector en la mateixa planta, una escala protegida, un passadís protegit o a un vestíbul d independència. 2. Càlcul de l ocupació A efectes de determinar el nombre d ocupants de cada zona i del conjunt de l edifici o de l establiment: 6 m SI 3 Evacuació - S adoptaran els valors de densitat d ocupació de la taula 2.1 i aplicats a la superfície útil de cada zona, excepte si es previsible una ocupació més gran o quan sigui exigible una ocupació inferior. - Cal tenir en compte el caràcter simultani o alternatiu de les diferents zones d un edifici, considerant el règim d activitat i d ús previst per al mateix. - Cal considerar les possibles utilitzacions especials i circumstancies de determinades zones o recintes, quan puguin suposar un augment important de l ocupació en comparació amb la pròpia de l ús normal previst. En aquests casos s haurà d adoptar una de les següents opcions: a) Es consideraran aquests usos alternatius a efectes de disseny i càlcul dels elements d evacuació, o bé, b) Es deixarà constància, tant en la documentació del projecte com en la del Llibre de l edifici, de que les ocupacions i els usos previstos han estat únicament els característics de l activitat. Taula 2.1 Densitats d ocupació ÚS PREVIST QUALSEVOL ZONA, TIPUS D ACTIVITAT Zones de ocupació ocasional i accessibles només a efectes de manteniment: sales màquines, locals material neteja, serveis higiènics planta, trasters, etc. DENSITAT D OCUPACIÓ (m 2 sup. útil / persona) Ocupació nul la ADMINISTRATIU Plantes o zones d oficina 10 Vestíbuls generals i zones d ús públic 2 APARCAMENT Vinculat a activitat subjecta a horaris: comercial, espectacles, oficina, etc. 15 En d altres casos 40 Robotitzat Ocupació nul la (sortides per al personal de manteniment) octubre 2006 Oficina Consultora Tècnica- COAC SI 3 41/41

42 SI 3 Evacuació d ocupants ÚS PREVIST ZONA, TIPUS D ACTIVITAT DENSITAT D OCUPACIÓ (m 2 sup. útil / persona) ARXIUS, MAGATZEMS En general 40 COMERCIAL En establiments - Àrees de - plantes soterrani, baixa i entreplanta 2 comercials venda en - plantes diferents a les anteriors 3 En zones comunes de centres comercials - Mercats i galeries d alimentació 2 - Plantes de soterrani, baixa i entreplanta o qualsevol altra amb accés de d espai exterior 3 Plantes diferents a les anteriors 5 DOCENT - Conjunt de la planta o de l edifici 10 - Aules (excepte en escoles infantils) 1,5 - Aules d escoles infantils 2 - Sales de lectura en biblioteques 2 - Laboratoris, tallers, gimnasos, sales de dibuix, etc. 5 HOSPITALARI - Sales d espera 2 SI 3 Evacuació PÚBLICA CONCURRENCIA - Zones d hospitalització 15 - Serveis ambulatoris i de diagnòstic 10 - Zones destinades a tractament a pacients internats 20 - Zones destinades a espectadors - amb seients definits en projecte 1 persona/seient - sense seients definits en projecte 0,5 - dempeus 0,25 - Zones de públic en discoteques 0,5 - Salons d ús múltiple en edificis per a congressos, hotels, etc. 1 - Vestíbuls generals i zones generals d ús públic - Museus, galeries d art, fires i exposicions, etc. 2 - En planta soterrani, baixa i entreplanta 2 - Vestíbul annex a sales d espectacles i de reunió 2 - En terminals de transport 10 - Sales de lectura 2 - Sales d espera 2 - Vestidors, camerinos i d altres dependències similars annexes a sales d espectacles i de reunions - Zones de públic - amb aparells 5 en gimnasos - sense aparells 1,5 2 RESIDENCIAL HABITATGE RESIDENCIAL PÚBLIC - Piscines públiques - Bars, restaurants, cafeteries - zones de bany (superfície del vas de la piscina) 2 - zones d estada de públic en piscines descobertes 4 - vestidors 3 - Zones de públic dempeus 1 - Zones de públic en restaurants de menjar ràpid (hamburgueseries, pizzeries, etc.) - Zones de públic assegut 1,5 - Zones de servei 10 Plantes d habitatge 20 Zones d allotjament 20 Salons d ús múltiple 1 Vestíbuls generals i zones generals d ús públic en plantes de soterrani, baixa i entreplanta 1,2 2 42/42 SI 3 Oficina Consultora Tècnica- COAC octubre 2006

43 SI 3 Evacuació d ocupants SI 3 Evacuació Comentaris i ajudes CÀLCUL DE L OCUPACIÓ El nombre d ocupants, P, d una zona, sector o edifici es determina amb la següent expressió: P = Superfície útil / Densitat d ocupació segons la taula 2.1 SUPERFÍCIE ÚTIL (Annex SI A Terminologia) Superfície en planta d'un recinte, sector o edifici que es pugui ocupar per les persones. En ús Comercial, quan no es defineixi en projecte la disposició de taulells, prestatgeries, caixes registradores i, en general, d'aquells elements que configuren la implantació comercial d'un establiment, es prendrà com a superfície útil de les zones destinades al públic, almenys el 75% de la seva superfície construïda. octubre 2006 Oficina Consultora Tècnica- COAC SI 3 43/43

44 SI 3 Evacuació d ocupants 3. Elements d evacuació L evacuació d un edifici consisteix en garantir que els ocupants situats en qualsevol punt ocupable del mateix (origen d evacuació) puguin abandonar-lo sortint a un espai exterior segur o bé arribar a un lloc segur dins del mateix edifici (refugi). S ha de fer en condicions de seguretat a través dels elements d evacuació que s agrupen, genèricament, en els recorreguts (portes, passadissos, rampes, escales i ascensors) i les sortides d evacuació (de planta, d edifici i d emergència). Els elements d evacuació han de complir les condicions de seguretat d utilització del DB SU i les següents condicions de seguretat en cas d incendi que estan definides en la Secció SI 3 i en l Annex A de terminologia. Caldrà tenir en compte el nombre i les característiques dels ocupants; en particular, la vulnerabilitat o la necessitat d una especial protecció per motius d edat, com a nens i gent gran, per una discapacitat física, sensorial o psíquica o d altres que puguin afectar a la presa de decisions, sortir de l edifici sense l ajuda d altres o tolerar situacions adverses. També la familiaritat dels usuaris amb l edifici i els seus mitjans d evacuació. 3.1 Origen d evacuació SI 3 Evacuació Es considera com a origen d evacuació: a) Qualsevol punt ocupable d un edifici, en general. b) Qualsevol punt ocupable dels locals de risc especial i d altres zones d'ocupació nul la. Es considera com a inici del recorregut d evacuació però no comptabilitza a efectes de determinar l'altura d'evacuació de l edifici o el nombre d'ocupants. * S exceptua l interior dels habitatges i de qualsevol recinte o conjunt de recintes en els que la densitat d'ocupació no sigui més gran d 1 persona/10 m² i la superfície total sigui no superi els 50 m² (per exemple habitacions d'hotel, residència o hospital, despatxos, etc.). casos Habitatge, habitació d hotel, despatx o qualsevol zona de densitat 1 pers/10 m 2 i Su 50 m 2. O Recinte o zona amb una única sortida Recinte o zona amb més d una sortida O A O R R R P O Origen d evacuació R Sortida de recinte P Sortida de planta A Punt amb recorreguts alternatius Tram de recorregut d evacuació Tram de recorregut d evacuació alternatiu 44/44 SI 3 Oficina Consultora Tècnica- COAC octubre 2006

45 SI 3 Evacuació d ocupants 3.2 Altura d evacuació - És la màxima diferència de cotes entre un origen d'evacuació i la sortida d'edifici que li correspongui. - L altura d evacuació pot ser descendent o ascendent, en funció del sentit de l evacuació. - A efectes de determinar l'altura d'evacuació d'un edifici no es consideren les plantes en les quals únicament existeixin zones d'ocupació nul la. - Aquest paràmetre condiciona el tipus de protecció de l escala d evacuació, el nombre d escales, el temps de resistència al foc de l estructura i dels elements compartimentadors, etc. h, Altura d evacuació descendent h, Altura d evacuació ascendent 3.3 Sortides d evacuació SI 3 Evacuació Es considera com a final d un recorregut d evacuació la sortida de planta, de l edifici i d emergència. - Sortida de planta Es considera sortida de planta a algun dels següents elements que poden estar situats tant en la mateixa planta com en una altra planta diferent: a) L'arrencada d'una escala no protegida que: - Condueixi a una planta de sortida de l'edifici - No tingui un ull o forat central amb una àrea en planta més gran que 1,30 m². * Tanmateix, no es pot considerar com a sortida de planta quan la planta estigui comunicada amb altres per buits diferents dels de les escales. b) Una porta d'accés a una escala protegida, un passadís protegit o un vestíbul d'independència d'una escala especialment protegida que: - Tingui capacitat suficient - Condueix a una sortida d'edifici *ÚS HOSPITALARI: La sortida de planta des d'una zona d'hospitalització o de tractament intensiu es pot fer a una escala protegida, passadís protegit o vestíbul d independència sempre que aquests elements tinguin una superfície lliure que compleixi ell següent rati: Sortida des de zones d hospitalització: 0,70 m²/ persona. Sortida des de zones de tractament intensiu: 1,50 m²/ persona. - En el cas d'escales, aquesta superfície es refereix a la del replà de la planta considerada i s admet la seva utilització per a activitats d'escàs risc, com sales d'espera, etc. c) Una porta de pas, a través d'un vestíbul d'independència, a un sector d'incendi diferent o alternatiu que existeixi a la mateixa planta, sempre que: - El sector inicial tingui una altra sortida de planta que no condueixi al mateix sector alternatiu. octubre 2006 Oficina Consultora Tècnica- COAC SI 3 45/45

46 SI 3 Evacuació d ocupants - El sector alternatiu tingui una superfície en zones de circulació suficient per albergar als ocupants del sector inicial, a raó de 0,5 m²/pers, considerant únicament els punts situats a menys de 30 m de recorregut des de l'accés al sector. * ÚS HOSPITALARI: la superfície es determina conforme als criteris indicats en l apartat b. - L'evacuació del sector alternatiu no conflueixi amb la del sector inicial en cap altre sector de l'edifici, excepte quan ho faci en un sector de risc mínim. d) Una sortida d'edifici - Sortida d edifici És la porta o el forat de sortida a un espai exterior segur. * Cas particular: Establiments situats en àrees consolidades amb una ocupació no superior a 500 persones es pot admetre com sortida d'edifici aquella que comuniqui amb un espai exterior que disposi de dos recorreguts alternatius que no excedeixin de 50 m fins a dos espais exteriors segurs. - Sortida d emergència Sortida de planta o d'edifici prevista per ser utilitzada exclusivament en cas d'emergència i que està senyalitzada d'acord amb això. SI 3 Evacuació SORTIDES DE PLANTA ESCALES OBERTES A LES PLANTES S _ <1,30 m 2 ESCALA PROTEGIDA c b S >1,30 m 2 No és sortida de planta a S d g e SECTOR DIFERENT ESCALA ESPECIALMENT PROTEGIDA f PASSADÍS PROTEGIT 2 a.- Escala oberta a la planta amb forat d'escala superior a 1,30 m. No es considera sortida de planta 2 b.- Escala oberta a la planta amb forat d'escala no superior a 1,30 m. c.- Escala oberta a la planta sense forats de comunicació entre plantes d.- La porta d'accés a una escala protegida e.- La porta d'accés al vestibul previ d'una escala especialment protegida f.- La porta d'accés a un pas protegit connectat a una escala protegida o especialment protegida g.- La porta de pas a un sector d'incendi diferent de la mateixa planta sempre que: La planta tingui una altra sortida 2 L'altre sector disposi de superficie lliure 0,5 m / persona del sector inicial L'evacuació no concideix en cap lloc amb la d'altres sectors. Excepte PB de risc baix 46/46 SI 3 Oficina Consultora Tècnica- COAC octubre 2006

47 SI 3 Evacuació d ocupants 3.4 Espai exterior segur És aquell espai en el que es pot donar per finalitzada l'evacuació dels ocupants de l'edifici, perquè compleix les següents condicions: - Permet la dispersió dels ocupants que abandonen l'edifici, en condicions de seguretat: - Davant de cada sortida d'edifici que comuniqui amb ell: Superfície 0,5 P m², dins de la zona delimitada amb un ràdio 0,1 P m de distància des de la sortida d'edifici, sent P el nombre d'ocupants l evacuació del quals estigui prevista per l'esmentada sortida. * Quan P no excedeixi de 50 persones no cal comprovar l'esmentada condició. - Permet una àmplia dissipació de la calor, del fum i dels gasos produïts per l'incendi. - Permet l'accés dels efectius de bombers i dels mitjans d'ajuda als ocupants que, en cada cas, es considerin necessaris. - Si l'espai considerat no està comunicat amb la xarxa viària o amb altres espais oberts no es pot considerar cap zona situada llevat 15 m de qualsevol part de l'edifici. * Excepció: quan estigui dividit en sectors d'incendi estructuralment independents dintre seu i amb sortides també independents a l'espai exterior, en el qual cas l'esmentada distància es podrà aplicar únicament respecte del sector afectat per un possible incendi. - La coberta d'un edifici es pot considerar com a espai exterior segur sempre que, a més de complir les condicions anteriors, la seva estructura sigui totalment independent de la de l'edifici amb sortida a l'esmentat espai i un incendi no pugui afectar simultàniament a tots dos. Espai exterior segur ESPAI DE MANIOBRA - VIAL D'APROXIMACIÓ Sortida Nombre de d'edifici persones, P Espai exterior segur Superficie, S > _ 0,5 x P (m2) Radi, R < _ 0,1 x P (m) SI 3 Evacuació Façana accesible S R ESPAI DE MANIOBRA VIAL D'APROXIMACIÓ ESPAI DE MANIOBRA - VIAL D'APROXIMACIÓ Façana accesible ESPAI DE MANIOBRA Sortida d'edifici Nombre de persones, P Espai exterior segur >8,00 S R Superficie, S > _ 0,5 x P (m2) Radi, R < _ 0,1 x P (m) L < 60 m segons D241/94 Av > P _ 600 L < 60 m _ Au VIAL D'APROXIMACIÓ - ESPAI DE MANIOBRA octubre 2006 Oficina Consultora Tècnica- COAC SI 3 47/47

48 SI 3 Evacuació d ocupants Comentaris i ajudes El Decret 241/1994 sobre Condicionants urbanístics i de protecció contra incendi complementaris de la NBE-CPI/96, d àmbit català, actualment vigent però en revisió per adequar-se al CTE, no contempla la possibilitat de que l espai exterior segur quedi incomunicat del vial d aproximació i maniobra dels bombers. A Catalunya només s acceptaria en edificis o establiments que es construeixin en nuclis urbans consolidats com cascs antics, etc. El Decret 241/94 estableix que: - les sortides han de quedar a menys de 60 m del vial d aproximació - l amplada mínima de pas des de la sortida fins al vial ha de ser de 1,80 m si h 8 m; o 3,00 m si h> 8 m. 3.5 Recorregut d evacuació - Recorregut d evacuació Recorregut que condueix des d un origen fins a una sortida de planta o fins a una sortida d edifici. Està format per portes, passadissos, escales, rampes i ascensors d emergència. Amb caràcter general ha de complir les següents condicions de seguretat en cas d incendi: SI 3 Evacuació - Longitud del recorregut: Es mesurarà sobre l eix de passadissos, escales i rampes. Degut a que el recorregut acaba en la sortida de planta, un cop assolida aquesta sortida la longitud del recorregut no computa a efectes de compliment del límits de recorregut d evacuació. - Limitacions: Els recorreguts que tinguin el seu origen en zones habitables no poden travessar les zones de risc especial definides en SI 1.2. Tanmateix, poden travessar aparcaments, quan es tracti dels recorreguts addicionals d'evacuació que precisin les esmentades zones i en cap cas dels recorreguts principals. No es consideren vàlids els recorreguts per escales mecàniques, ni aquells en els que existeixin torns o altres elements que puguin dificultar el pas. Els recorreguts per rampes i passadissos mòbils es consideren vàlids quan no sigui possible la seva utilització per persones que traslladin carros per al transport d'objectes i estiguin equipats amb un dispositiu de parada que pugui activar-se bé manualment, o bé automàticament per un sistema de detecció i alarma. * ÚS APARCAMENT: - Traçat: Els recorreguts d'evacuació han de transcórrer pels carrers de circulació de vehicles, o bé per itineraris de vianants protegits enfront de la invasió de vehicles, conforme s'estableix en el DB-SU 7. * ESTABLIMENTS D ÚS COMERCIAL: - De superfície construïda > 400 m 2 : Els recorreguts d'evacuació han de transcórrer, excepte en els primers 10 m, per passadissos definits en projecte, delimitats per elements fixos o ben senyalitzats a terra de manera clara i permanent. Els trams dels recorreguts compresos entre d'altres passadissos transversals seran 20 m. - Amb previsió d ús de carros per a transport de productes: Els punts de pas a través de caixes de cobrament no es consideren com a elements de l'evacuació. Es disposaran sortides intercalades en la bateria de caixes, dimensionades segons s'estableix en l'apartat 4.2 de la Secció SI 3 i separades de tal forma que no existeixin > 10 caixes entre dues sortides consecutives. Quan la bateria compti amb < 10 caixes, es disposaran dues sortides, com a mínim, situades en els extrems de la mateixa. Quan compti amb < 5 caixes, es disposarà una sortida situada en un extrem de la bateria. 48/48 SI 3 Oficina Consultora Tècnica- COAC octubre 2006

49 SI 3 Evacuació d ocupants - No està previst l ús de carros: Els punts de pas a través de les caixes es poden considerar com a elements d'evacuació, sempre que la seva amplada lliure sigui 0,70 m, i que en un dels extrems de la bateria de caixes es disposi un pas d'1,20 m d'amplada, com a mínim. - Recorreguts d evacuació alternatius Es considera que dos recorreguts d'evacuació que condueixen des d'un origen d'evacuació fins a dues sortides de planta o d'edifici diferents són alternatius quan: - en l'esmentat origen formen dintre seu un angle més gran que 45º o bé, - estan separats per elements constructius que siguin EI-30 i impedeixin que els dos recorreguts puguin quedar simultàniament bloquejats pel fum. 3.6 Portes situades en els recorreguts d evacuació - Tipus de portes Àmbit d aplicació: Portes previstes com a sortida de planta o d edifici i les que serveixin per a l evacuació de més de 50 persones. Condicions: - En general, seran batents amb eix de gir vertical. - Quan es col loquin portes giratòries o automàtiques s han d adoptar mesures específiques per tal de garantir el funcionament adequat durant l evacuació: Portes giratòries SI 3 Evacuació a) Es disposaran portes batents al costat de les portes giratòries o bé b) Les portes giratòries són automàtiques i disposen d un sistema que permet l abatiment de les seves fulles en el sentit d evacuació, inclòs en cas de fallada del subministrament elèctric, mitjançant l aplicació d una força no superior a 14 kg. * L amplada útil de les portes batents i de les de gir automàtic després del seu abatiment, estarà dimensionada per a l evacuació total prevista. Portes d obertura automàtica a) Disposaran d un sistema tal que, en cas de fallada del mecanisme d obertura o del subministrament d energia, obri la porta i impedeixi que aquesta es tanqui, o bé b) Quan siguin batents, han de permetre la seva obertura manual. c) En absència de l esmentat sistema, s han de disposar de portes batents d obertura manual que compleixin les condicions indicades en el paràgraf anterior. - Sistema de tancament Àmbit d aplicació: Portes previstes com a sortida de planta o d edifici i les que serveixin per a l evacuació de més de 50 persones. Condicions: Tindran un sistema de tancament que: a) No actuarà mentre n hi hagi activitat en les zones a evacuar b) Consistirà en un dispositiu de fàcil i ràpida obertura des del costat del que provingui l evacuació, sense haver d utilitzar una clau i sense haver d actuar sobre més d un mecanisme. Per exemple: octubre 2006 Oficina Consultora Tècnica- COAC SI 3 49/49

50 SI 3 Evacuació d ocupants - Per ocupants habituals: maneta o polsador segons norma UNE-EN 179:2003 VC1 - Per ocupants no habituals: barra horitzontal d empenta o lliscament segons la norma UNE EN 1125:2003 VC1 (antipànic) - Sentit d obertura Obriran en sentit d evacuació les portes previstes per a l evacuació de: - Més de 200 persones, en ús Residencial Habitatge - Més de 100 persones, en general - Més de 50 persones del recinte o local on estiguin situades - Locals de risc especial mig i alt Comentaris i ajudes Les portes que no siguin de sortida de planta, d edifici o per l evacuació de més de 50 persones poden ser diferents a les batents, per exemple corredisses. Resulta interessant per habitacions de residències geriàtriques, en oficines, etc. PORTES Portes d una fulla Portes de dues fulles SI 3 Evacuació 0,80 A 1,20 m 0,60 A 1,20 m PORTES CORREDISSES OBERTURA EN SENTIT D'EVACUACIÓ Àrea de circulació A 0,80 < _ A < _ 1,20 m. p < _ 50 persones del recinte o local on estiguin situades 0,80 < _ A < _ 1,20 m. * No es sortida de planta ni d'edifici Recinte o local p p > 100 persones, en general > 200 persones en el conjunt d'edifici habitat > 50 persones del recinte o local on estiguin situades OBERTURA DE LES PORTES: INTERFERÈNCIES EN ELS RECORREGUTS D'EVACUACIÓ ÀREA DE CIRCULACIÓ A < _ 2,50m. ÀREA DE CIRCULACIÓ > A pas recorregut d'evacuació A> 2,50m. p p 50/50 SI 3 Oficina Consultora Tècnica- COAC octubre 2006

51 SI 3 Evacuació d ocupants Portes d accés a les escales Porta d accés a una escala d ús públic p ESCALA ESCALA A A =0.40m. p 3.7 Passadissos Els passadissos previstos com a elements d evacuació compliran les condicions d utilització que estableix el DB SU 1-4 i es dimensionaran segons l apartat 6 d aquest capítol. - Passadís protegit Passadís que, en cas d'incendi, constitueix un recinte prou segur per permetre que els ocupants puguin romandre en el mateix durant un determinat temps. Per això l'esmentat recinte ha de reunir, a més de les condicions de seguretat d'utilització exigibles a tot passadís (vegeu DB S 1 i S 2), unes condicions de seguretat equivalents a les d'una escala protegida: SI 3 Evacuació - Traçat El passadís ha de tenir un traçat continu que permeti circular per ell fins a una escala protegida o especialment protegida, fins a un sector de risc mínim o bé fins a un punt situat a 15 m d'una sortida d'edifici, com a màxim. - Ventilació La protecció enfront el fum del passadís es farà mitjançant alguna de les següents opcions: a) Mitjançant finestres o forats: - la seva superfície de ventilació serà 0,2 L m², sent L la longitud del passadís en m. b) Mitjançant conductes d'entrada i de sortida d'aire: - Els conductes compliran les mateixes condicions indicades per als conductes de les escales protegides. - Les reixetes d'entrada d'aire han d'estar situades en un parament del passadís, a una altura menor que 1 m i les de sortida en l'altre parament, a una altura més gran que 1,80 m i separades de les anteriors 10 m com a màxim. 3.8 Rampes Les rampes, com a part del recorregut d evacuació, es consideren com a passadissos a efectes de dimensionat de la seva amplada de pas i hauran de complir les condicions d utilització que estableix el DB SU 1 i 2. octubre 2006 Oficina Consultora Tècnica- COAC SI 3 51/51

52 SI 3 Evacuació d ocupants 3.9 Escales - Escala protegida Escala de traçat continu des del seu inici fins al seu desembarcament en planta de sortida de l'edifici que, en cas d'incendi, constitueix un recinte prou segur per permetre que els ocupants puguin romandre en el mateix durant un determinat temps. Per a això ha de reunir, a més de les condicions de seguretat d'utilització exigibles a tota escala (vegeu DB-SU 1-4) les següents: - Compartimentació: És un recinte destinat exclusivament a circulació i compartimentat de la resta de l'edifici mitjançant elements separadors EI 120. Si disposa de façanes, aquestes han de complir les condicions establertes en el capítol 1 de la Secció SI 2 per limitar el risc de transmissió exterior de l'incendi des d'altres zones de l'edifici o des d'altres edificis. A la planta de sortida de l'edifici l'escala pot estar mancat de compartimentació quan comuniqui amb un sector de risc mínim. SI 3 Evacuació - Accessos a cada planta: El recinte té com a màxim dos accessos en cada planta, els quals es realitzen a través de portes EI 2 60 i des d'espais de circulació comuns i sense ocupació pròpia. A més dels esmentats accessos, poden obrir al recinte de l'escala protegida locals destinats a lavabo i neteja, així com els ascensors, sempre que les portes d'aquests últims obrin, a totes les seves plantes, al recinte de l'escala protegida considerada o a un vestíbul d'independència. - Passos d instal lacions: Al recinte també poden existir tapes de registre de patinets o de conductes per a instal lacions, sempre que aquestes siguin EI Planta de sortida de l edifici: A la planta de sortida de l'edifici, la longitud del recorregut des de la porta de sortida del recinte de l'escala, o si no n'hi ha des del desembarcament de la mateixa, fins a una sortida d'edifici no ha d'excedir de 15 m, excepte quan l'esmentat recorregut es realitzi per un sector de risc mínim, en el cas del qual l'esmentada longitud ha de ser la que amb caràcter general s'estableix per a qualsevol origen d'evacuació. - Ventilació: El recinte compta amb protecció enfront del fum, mitjançant una de les següents opcions: a) Ventilació natural mitjançant finestres practicables o forats oberts a l'exterior amb una superfície de ventilació d'almenys 1 m² en cada planta. b) Ventilació mitjançant conductes independents d'entrada i de sortida d'aire, disposats exclusivament per a aquesta funció i que compleixen les condicions següents: - la superfície de la secció útil total és de 50 cm² per cada m 3 de recinte, tant per a l'entrada com per a la sortida d'aire; quan s'utilitzin conductes rectangulars, la relació entre els costats més gran i menor no és més gran que 4; - les reixetes tenen una secció útil d'igual superfície i relació màxima entre els seus costats que el conducte al qual estan connectades; - en cada planta, les reixetes d'entrada d'aire estan situades a una altura sobre el terra < 1 m i les de sortida d'aire estan enfrontades a les anteriors i a una altura > 1,80 m. c) Sistema de pressió diferencial conforme a pren /52 SI 3 Oficina Consultora Tècnica- COAC octubre 2006

53 SI 3 Evacuació d ocupants Comentaris i ajudes EXEMPLE D ESCALA PROTEGIDA EI 60 0,50 EI 120 EI2 60 C5 1 5 A 3 2 EI 60 0,50 EI 120 EI 120 Planta tipus EI 60 0,50 EI 120 EI2 60 C5 EI 60 0,50 EI EI2 60 C5 SI 3 Evacuació Planta tipus SE 2 EI 60 0,50 EI 120 L < 15m A 3 O EI 60 0,50 EI 120 EI2 60 C5 Planta de sortida de l edifici 1 Habitatge, local o zona d ús 2 Espai de circulació 3 Escala protegida octubre 2006 Oficina Consultora Tècnica- COAC SI 3 53/53

54 SI 3 Evacuació d ocupants Comentaris i ajudes EXEMPLE D?ESCALA PROTEGIDA AMB VENTILACIÓ A PATI A TRAVÉS DE FINESTRES Condicions del CTE DB SI i Criteris de la TINSCI, Taula per a la Interpretació de la Normativa de Seguretat en cas d Incendi a) Pati de parcel la al que s hi pot ventilar una escala protegida o especialment protegida conjuntament amb altres usos Habitatge / Local Habitatge / Local Paràmetres: Superfície (*) del pati en funció del nombre de plantes (D. 259/03 art ) EI 60 Nombre de plantes >7 EI 2 60 C5 Sv 2,00 Superfície (m 2 ) SI 3 Evacuació L 25 m EI 120 Habitatge / Local 2,00 m EI 60 EI < 60 D 3,00 m D H/6 Habitatge / Local 3,00 m H/6 Ha d admetre la inscripció d una circumferència de diàmetre més gran o igual a una sisena part de l altura del pati, amb un mínim de 3m. (*) Caldrà tenir present les dimensions de pati del DB HS3 (D> 4 m i D > H/3) i l existència d altres normes d àmbit municipal amb caràcter més restrictiu Obertures de ventilació - Sv 1,00 m 2 a cada planta finestra practicable - Separació respecte a qualsevol punt de la façana d altres zones de l edifici que sigui < EI 60: segons SI 2 del DB SI b) Pati interior per a ventilació d una escala protegida o especialment protegida, exclusiu per a aquest ús Paràmetres: 2,00 m 2,00 m Sv EI 120 D H/7; D 2,00 mm Habitatge / Local EI 2 60 C5 EI 120 Habitatge / Local Superfície (*) del pati en funció del nombre de plantes (D. 259/03 art ) Nombre de plantes >7 Superfície (m 2 ) Ha d admetre la inscripció d una circumferència de diàmetre més gran o igual a una setena part de l altura del pati, amb un mínim de 2m. (*) Caldrà tenir present l existència d altres normatives d àmbit municipal amb caràcter més restrictiu Obertures de ventilació Sv 1,00 m 2 a cada planta finestra practicable 54/54 SI 3 Oficina Consultora Tècnica- COAC octubre 2006

55 SI 3 Evacuació d ocupants - Escala especialment protegida Escala que reuneix les condicions d'escala protegida i que a més disposa d'un vestíbul d'independència diferent a cadascun dels seus accessos des de cada planta. L'existència de l'esmentat vestíbul d'independència no cal, ni quan es tracti d'una escala oberta a l'exterior, ni a la planta de sortida de l'edifici, quan l'escala comuniqui amb un sector de risc mínim. Comentaris i Ajudes EXEMPLE D ESCALA ESPECIALMENT PROTEGIDA VENTILACIÓ EI 60 0,50 EI 120 E EI2 30 C5 E EI2 30 C5 E A EI 60 0,50 EI 120 VENTILACIÓ Planta tipus EI 60 0,50 A EI 120 E 5 EI2 30 C5 EI2 30 C5 E 4 2 EI 120 SI 3 Evacuació EI 60 0,50 EI 120 Planta tipus E SE E EI 120 L < 15m A 5 2 E O E EI2 60 C5 EI Habitatge, local o zona d ús 2 Espai de circulació 4 Vestíbul d independència 5 Escala especialment protegida Planta de sortida de l edifici octubre 2006 Oficina Consultora Tècnica- COAC SI 3 55/55

56 SI 3 Evacuació d ocupants - Escala oberta a l'exterior Escala que disposa de buits permanentment oberts a l'exterior que, en cada planta, acumulen una superfície de 5A m 2, com a mínim, sent A l'amplada del tram de l'escala, en m. Quan els esmentats buits comuniquin amb un pati, les dimensions de la projecció horitzontal d'aquest han d'admetre el traçat d'un cercle inscrit de 15 m de diàmetre. Es pot considerar com a escala especialment protegida sense que per a això precisi disposar de vestíbuls d'independència en els seus accessos. Comentaris i ajudes ESCALA OBERTA A PATI ASSIMILABLE A L EXTERIOR DE L EDIFICI PATI assimilable a L EXTERIOR DE L EDIFICI Habitatge / Local SI 3 Evacuació D 15,00 m 0,50 m EI 60 0,50 m EI 60 Sv EI 120 EI 120 EI 120 EI 2 60 C5 Habitatge / Local Escala Protegida Obertures de ventilació - Sv 1,00 m 2 a cada planta, forat permanent o finestra - Separació respecte a qualsevol punt de la façana d altres zones de l edifici < EI 60: segons SI 2 del DB SI Escala Especialment Protegida i Escala oberta al exterior Obertures de ventilació - Sv 5 A m 2 a cada planta, forat permanent (A: amplada del tram d escala) - Separació respecte a qualsevol punt de la façana d altres zones de l edifici < EI 60: segons SI 2 del DB SI 56/56 SI 3 Oficina Consultora Tècnica- COAC octubre 2006

57 SI 3 Evacuació d ocupants - Condicions de protecció de les escales Les condicions de protecció enfront de l incendi que ha de presentar una escala d evacuació es fixen en funció de l ús, l altura d evacuació i el nombre de persones a les que serveix. Les escales que serveixin a diversos usos compliran en totes les plantes les condicions més restrictives de les corresponents a cadascun d ells. Quan un establiment contingut en un edifici d ús Residencial Habitatge no hagi de constituir sector de incendi, les condicions exigibles a les escales comunes són les corresponents a aquest ús. Les escales que comuniquin sectors d incendi diferents però que tinguin una altura d evacuació no superior a la que s admet per a les escales no protegides, no han de complir les condicions de les escales protegides, sinó únicament estar compartimentades respecto a aquests sectors amb elements que tinguin la resistència al foc exigida a aquests sectors. Taula 5.1 Protecció de les escales, DB SI 3 CONDICIONS SEGONS EL TIPUS DE PROTECCIÓ DE L ESCALA ÚS PREVIST h: altura de evacuació de l escala P: nombre de persones a les que serveix en el conjunt de plantes ESCALES PREVISTES PER A EVACUACIÓ DESCENDENT No protegida Protegida Especialment protegida Administratiu, Docent h 14 m h 28 m Aparcament No s admet No s admet Comercial, Pública concurrència h 10 m h 20 m Hospitalari Zones d hospitalització o tractament intensiu No s admet h 14 m Altres zones h 10 m h 20 m S admet en qualsevol cas SI 3 Evacuació Residencial Habitatge h 14 m h 28 m Residencial Públic Baixa més una (1) h 28 m ESCALES PREVISTES PER A EVACUACIÓ ASCENDENT h 2,80 m S admet en qualsevol cas En general 2,80 < h 6,00 m P 100 persones h > 6,00 m No s admet S admet en qualsevol cas S admet en qualsevol cas Aparcament No s admet No s admet (1) Quan es tracti d un establiment amb menys de 20 places d allotjament es podrà optar per un sistema de detecció i alarma com a mesura alternativa a l exigència d escala protegida. octubre 2006 Oficina Consultora Tècnica- COAC SI 3 57/57

58 SI 3 Evacuació d ocupants 3.10 Vestíbul d independència És un recinte d'ús exclusiu per a circulació situat entre dos recintes o zones amb la finalitat d'aportar una major garantia de compartimentació contra incendis i que únicament pot comunicar amb les zones a independitzar o amb lavabos de planta. Complirà les següents condicions: - Compatibilitat Els vestíbuls d'independència de les escales especialment protegides no podran ser-ho simultàniament de locals de risc especial. Els que serveixin a un o a diversos locals de risc especial, segons allò que estableix la Secció SI 2 o una zona d'ús Aparcament, no es poden utilitzar en els recorreguts d'evacuació de locals o zones diferents de les esmentades. - Compartimentació Les seves parets seran EI 120 i les seves portes EI 2 30 C5. SI 3 Evacuació - Portes La distància mínima entre els contorns de les superfícies escombrades per les portes del vestíbul ha de ser almenys 0,50 m. En ús Hospitalari, quan estigui prevista l'evacuació de zones d'hospitalització o de tractament intensiu a través d'un vestíbul d'independència, la distància entre dues portes que s han de travessar consecutivament en l'evacuació serà de 3,5 m com a mínim Les portes dels vestíbuls d'independència que comuniquin amb zones d'ús Aparcament o de risc especial, han d'obrir cap a l'interior del vestíbul. - Ventilació Estaran ventilats conforme a alguna de les alternatives establertes per a les esmentades escales Ascensor d emergència Comentaris i ajudes L ascensor d emergència pot ser utilitzat per facilitar l evacuació dels ocupants amb discapacitats, especialment si ténen mobilitat reduïda. La seva utilització es farà d acord amb el Pla d evacuació de l edifici, S ha de col locar ascensor d emergència en els edificis segons l ús i altura d evacuació, segons capítol SI 4: Ús de l edifici o establiment Altura d evacuació, h, a partir de la que s ha de col locar ascensor d emergència Administratiu 50 m Comercial 50 m (no habitual ) Docent Hospitalari Pública concurrència Residencial Habitatge 50 m ( no habitual) 15 m 50 m ( no habitual) 35 m 58/58 SI 3 Oficina Consultora Tècnica- COAC octubre 2006

59 SI 3 Evacuació d ocupants 4. Compatibilitat dels elements d evacuació Els establiments integrats en un edifici que tingui un ús principal diferent del seu s han de sectoritzar segons la Taula 1.1 de la secció SI 1, però podran compartir els elements d evacuació de l edifici amb certes condicions. En aquests casos l element d evacuació es dissenyarà i dimensionarà considerant tant l ocupació que resulta de l ús principal de l edifici com la de l establiment al que també dona servei. ÚS DE L ESTABLIMENT integrat en un edifici d ús diferent ADMINISTRATIU, DOCENT O RESIDENCIAL PÚBLIC de superfície construïda Sc > m 2 COMERCIAL, PÚBLICA CONCURRÈNCIA de qualsevol superfície COMPATIBILITAT DE L ELEMENT D EVACUACIÓ Sortides d ús habitual i recorreguts fins a l espai exterior segur: - Estaran situats en elements independents de las zones comunes del edifici i compartimentats respecte d aquest de la mateixa manera que ho hagi d estar l establiment en qüestió. - Això no obstant, aquests elements podran servir com a sortides d emergència d altres zones de l edifici. Sortides d emergència: - Podran comunicar amb un element comú d evacuació de l edifici a través d un vestíbul d independència. PÚBLICA CONCURRÈNCIA Sc 500 m 2 Sortides d ús habitual i sortides d emergència: de superfície construïda, Sc - Es podran fer a través de les zones comuns de circulació del centre. integrat en centre comercial Sc > 500 m 2 Sortides d emergència: - Seran independents de les zones comuns del centre. SI 3 Evacuació octubre 2006 Oficina Consultora Tècnica- COAC SI 3 59/59

60 SI 3 Evacuació d ocupants 5. Nombre de sortides i longitud dels recorreguts d evacuació Un cop establerta l ocupació de cada recinte, zona, planta i del conjunt de l edifici s han definir les sortides i la longitud dels recorreguts d evacuació fins a elles. En la taula 3.1 s indica el nombre mínim de sortides i la longitud màxima dels recorreguts d evacuació. Aquesta longitud es pot augmentar un 25% quan es tracti de sectors d incendi protegits amb una instal lació automàtica d extinció Taula 5.1 Nombre de sortides de planta i longitud dels recorreguts d evacuació NOMBRE DE SORTIDES EN PLANTES O RECINTES CONDICIONS UNA ÚNICA SORTIDA DE PLANTA No s admet en : Ús hospitalari (1) - Plantes d hospitalització o tractament intensiu - Sales o unitats per a pacients hospitalitzats Sc > 90 m 2 Ocupació màxima: 100 persones en general 500 persones en el conjunt de l edifici, en el cas de sortida d un edifici d habitatges; 50 persones en zones des de les que l evacuació fins a una sortida de planta hagi de salvar una altura > 2 m en sentit ascendent SI 3 Evacuació Longitud màxima dels recorreguts d evacuació des de l origen fins a una sortida de planta: 50 alumnes en escoles infantils, o d educació primària o secundària. 25 m en general 35 m en ús Aparcament 50 m si es una planta amb sortida directa a l espai exterior segur i l ocupació 25 persones Altura màxima d evacuació descendent: 28 m en general La segona planta per sobre de la de sortida de l edifici en ús residencial públic que tingui més de 20 places d allotjament i no estigui dotat d un sistema de detecció i alarma. MÉS D UNA SORTIDA DE PLANTA Longitud màxima dels recorreguts d evacuació des de l origen fins alguna sortida de planta: Longitud màxima dels recorreguts d evacuació des del seu origen fins a un punt des del que existeixin, com a mínim, dos recorreguts alternatius: 50 m en general 35 m en ús Residencial Habitatge i Residencial Públic 30 m en plantes d hospitalització o de tractament intensiu en ús Hospitalari 30 m en plantes d escola infantil o d educació primària 25 m, en general 35 m, en ús Aparcament 15 m, en plantes d hospitalització o tractament intensiu en ús Hospitalari MÉS D UNA SORTIDA EN LA PLANTA DE SORTIDA DE L EDIFICI Si l ocupació del conjunt de l edifici: > 500 persones en el conjunt de l edifici d ús Residencial Habitatge d aquesta planta: > 100 persones, en general > 50 alumnes en escoles infantils o d educació primària o secundària Si l edifici està obligat a tenir més d una escala per: (excepte en ús Residencial Habitatge) - l evacuació descendent o - l evacuació ascendent (1) Quan s hagi de disposar de més d una sortida, com a mínim, una d elles ha de ser un accés a un altre sector d incendi, a una escala protegida, a un passadís protegit o a un vestíbul d independència. 60/60 SI 3 Oficina Consultora Tècnica- COAC octubre 2006

61 SI 3 Evacuació d ocupants Comentaris i ajudes 1 ÚNICA SORTIDA O S ÚS En general: Ús aparcament: Longitud del recorregut O-S 25 m O-S 35 m MÉS D UNA SORTIDA Recorreguts alternatius Recorreguts alternatius amb cul de sac S2 O S1 O A α 45º S1 SI 3 Evacuació S2 ÚS Longitud del recorregut a una de les sortides Longitud del recorregut a una de les sortides Cul de sac En general O-S1 50 m o O-S2 50 m O-S1 50 m o O-S2 50 m 0-A 25 m Residencial Habitatge, Residencial Públic O-S1 35 m o O-S2 35 m O-S1 35 m o O-S2 35 m 0-A 25 m Docent (infantil I primària), Hospitalari O-S1 30 m o O-S2 30 m O-S1 30 m o O-S2 30 m 0-A 25 m Aparcament O-S1 50 m o O-S2 50 m O-S1 50 m o O-S2 50 m 0-A 35 m octubre 2006 Oficina Consultora Tècnica- COAC SI 3 61/61

62 SI 3 Evacuació d ocupants EVACUACIÓ. RECORREGUTS AMB UNA O MÉS D'UNA SORTIDA (1) < _ 25m. < _ 25m. < _ 25m. SECTOR A SECTOR B SECTOR C < _ 50 m. (35) _< 50 m. (35) < _ 50 m. (35) Cul de sac < _ 25 m. < _ 25m. SI 3 Evacuació SORTIDA DE PLANTA ORIGEN D'EVACUACIÓ RECORREGUT D'EVACUACIÓ PRINCIPAL RECORREGUT D'EVACUACIÓ ALTERNATIU EVACUACIÓ. RECORREGUTS AMB UNA O MÉS D'UNA SORTIDA (2) < _ 25m. < _ 25m. < _ 25m. SECTOR A SECTOR B SECTOR C < _ 50 m. < _ 50 m. (35) (35) Cul de sac < _ 25 m. < _ 50 m. (35) SORTIDA DE PLANTA ORIGEN D'EVACUACIÓ RECORREGUT D'EVACUACIÓ PRINCIPAL RECORREGUT D'EVACUACIÓ ALTERNATIU 62/62 SI 3 Oficina Consultora Tècnica- COAC octubre 2006

63 SI 3 Evacuació d ocupants 6. Dimensionament dels elements d evacuació 6.1 Criteris per a l assignació dels ocupants - En recintes d una única sortida aquesta es dimensionarà per al nombre total d ocupants previstos. - Quan en un recinte, en una planta o en l edifici hagi d existir més d una sortida, la distribució dels ocupants entre elles s ha de fer suposant inutilitzada (bloquejada) una d elles, sota la hipòtesi més desfavorable - Quan existeixin vàries escales protegides no cal suposar inutilitzada en la seva totalitat alguna d elles. Tanmateix, quan existeixin vàries escales no protegides, cal considerar inutilitzada en la seva totalitat alguna de elles, sota la hipòtesi més desfavorable. - En la planta de desembarcament d una escala, el flux de persones que l utilitza s haurà d afegir a la sortida de planta corresponent, a efectes de determinar la seva amplada. L esmentat flux s haurà d estimar: P = 160 x A escala, o P = Nombre de persones que utilitza l escala en el conjunt de plantes si P < 160 SI 3 Evacuació Comentaris i ajudes CRITERIS PER A L ASSIGNACIÓ DELS OCUPANTS - Quan en un recinte hagi d existir més d una sortida la distribució dels ocupants entre elles a efectes de càlcul s ha de fer suposant inutilitzada una sortida amb la hipòtesis més desfavorable i suposant que els ocupants utilitzen: a) La sortida més propera a cada origen de evacuació quan estiguin familiaritzats amb l edifici, b) La sortida a la que condueixi la senyalització implantada, quan no ho estiguin, o c) La sortida prevista, en cada cas, en el Pla de evacuació de l edifici, quan es garanteixi l eficàcia del mateix. octubre 2006 Oficina Consultora Tècnica- COAC SI 3 63/63

64 SI 3 Evacuació d ocupants 6.2 Càlcul El dimensionament dels elements d evacuació s ha de realitzar segons s indica en la taula 4.1 Taula 4.1 Dimensionament dels elements d evacuació TIPUS D ELEMENT DIMENSIONAMENT VALOR MÍNIM SI 3 Evacuació PORTES I PASSOS A P / 200 PASSADISSOS I RAMPES A P / 200 PASSOS ENTRE FILERES DE SEIENTS FIXOS (sales per a públic: cinemes, teatres, auditoris, etc. (2) ) ESCALES NO PROTEGIDES (inclòs passadissos esglaonats a localitats en amfiteatres, grades i tribunes en recintes tancats) ESCALES PROTEGIDES EN ZONES A L AIRE LLIURE: Amb sortida a passadís només per un extrem 12 seients Amb sortida a passadís pels dos extrems > 12 seients Passadissos entre conjunts de fileres A ,5 cm per seient addicional A ,25 cm per seient addicional evacuació descendent A P / 160 evacuació ascendent Passos, passadissos i rampes A P / (160-10h) E 3 S A S A P / 600 Escales A P / 480 0,80 m 0,80 m A porta d una fulla 1,20 m. 0,60 m A cada fulla porta de 2 fulles 1,20 m Amplada,A, de porta de sortida del recinte de una escala protegida A porta 0,80 x A escala 1,05 m en ús hospitalari, inclòs en portes d habitacions 2,10 m en passos a través de portes de passadissos d ús hospitalari 1,00 m 0,80 m en passadissos previstos per a 10 persones que siguin usuaris habituals. 2,20 m en ús hospitalari (1) en ús comercial 30 cm quan la filera 7 seients 12 seients com a màxim ( 42,5 cm) 30 cm quan la filera 14 seients 50 cm quan la filera 30 seients (3) - 1,20 m, cada 25 fileres, com a màxim 1,00 m, en general 0,80 m, en escales previstes per a 10 persones que siguin usuaris habituals. 1,20 m, en ús docent, pública concurrència i comercial, ús hospitalari en general 1,40 m, en ús hospitalari en zones destinades a pacients amb recorreguts que obliguen a recorreguts 90º. 1,00 m 1,20 m en zones per a més de 3000 persones 1,00 m 1,20 m en zones per a més de 3000 persones A = As = h = p = E = S = Amplada de l element, [m] Amplada de l escala protegida en el seu desembarcament en la planta de sortida de l edifici, [m] Altura de evacuació ascendent, [m] Nombre total de persones que es preveu que passin pel punt l amplada del qual es dimensiona. Suma dels ocupants assignats a l escala. Només caldrà aplicar la hipòtesi de bloqueig de sortides de planta en una de las plantes, amb la hipòtesi més desfavorable; Superfície útil del recinte de l escala protegida en el conjunt de les plantes de les que provenen les P persones. Inclou la superfície dels trams, dels replans i dels replans intermedis. 64/64 SI 3 Oficina Consultora Tècnica- COAC octubre 2006

65 SI 3 Evacuació d ocupants (1) AMPLADA MÍNIMA DE PASSADISSOS SITUATS EN ÀREES DE VENDA D ÚS COMERCIAL de superfície construïda Sc, Sc > 400 m 2 Sc 400 m2 Està previst l ús de carros per al transport de productes No està previst l ús de carros Està previst l ús de carros per al transport de productes No està previst l ús de carros A 4,00 m entre bateries amb més de 10 caixes de cobrament i prestatgeries A 1,80 m en d altres passadissos A 1,40 m A 3,00 m entre bateries amb més de 10 caixes de cobrament i prestatgeries A 1,40 m en d altres passadissos A 1,20 m (2) AMPLADA EN PASSOS ENTRE FILERES DE SEÏENTS FIXOS: Es determina per les projeccions verticals més properes de dues fileres consecutives, incloses les taules, taulells o d altres elements auxiliars que puguin existir. Els seients batents que es col loquin automàticament en posició elevada poden considerar-se en l esmentada posició. (3) NOMBRE MÀXIM DE SEÏENTS D UNA FILERA: No es limita el nombre de seients, però queda condicionat per la longitud dels recorreguts d evacuació fins a una sortida del recinte. Taula 4.2 Capacitat d evacuació de les escales en funció de la seva amplada NOMBRE D OCUPANTS QUE PODEN UTILITZAR L ESCALA SI 3 Evacuació AMPLADA DE L ESCALA en m 1,00 1,10 1,20 1,30 1,40 1,50 1,60 1,70 1,80 1,90 2,00 2,10 2,20 2,30 2,40 ESCALA NO PROTEGIDA Evacuació ascendent (2) Evacuació descendent ESCALA PROTEGIDA O ESPECIALMENT PROTEGIDA (1) Evacuació descendent o ascendent, segons Nº de plantes cada planta més La capacitat que s indica és vàlida per a escales de doble tram, que tinguin una amplada constant en totes les plantes i en les que les dimensions dels replans i dels replans intermedis siguin els estrictament necessàries en funció de l esmentada amplada. Per a d altres configuracions s ha d aplicar la fórmula de la taula anterior, determinant la superfície S de la escala. 2. Es recorda que una escala no protegida per a evacuació ascendent de més de 2,80 m no pot servir a més de 100 persones. octubre 2006 Oficina Consultora Tècnica- COAC SI 3 65/65

66 Manual d aplicació del DB SI SEGURETAT EN CAS D INCENDI SI 3 Evacuació d ocupants PASOS ENTRE FILERES DE SEIENTS FIXOS AMB SORTIDA A PASADÍS NOMÉS PER UN EXTREM 3 _>1, A >1,00 A 4 NOMBRE DE SEIENTS < PAS LLIURE ENTRE SEIENTS 2.- PASSADÍS PRINCIPAL 3.- PASSADÍS ENTRE CONJUNT DE FILERES (cada 25 fileres màxim) 4.- SORTIDA D'EVACUACIÓ A> 30 fins a 7 seients A> ,5 cm per seient adicional a partir de 7 seients SI 3 Evacuació PASOS ENTRE FILERES DE SEIENTS FIXOS AMB SORTIDA A PASADÍS PELS DOS EXTREMS >1,00 _ 2 >1,00 _ Nombre màxim de seients condicionat a les longituds dels recorreguts d'evacuació fins a les sortides >1,00 _ >1,20 _ >1,20 _ A 2 _>1, _>1, PAS LLIURE ENTRE SEIENTS, A 2.- PASSADÍS 3.- PASSADÍS ENTRE CONJUNT DE FILERES (Cada 25 fileres màxim) 4.- SORTIDA D'EVACUACIÓ A> 30 fins a 14 seients A> ,25 cm per seient adicional a partir de 14 seients A> 30,50 si > 30 seients 66/66 SI 3 Oficina Consultora Tècnica- COAC octubre 2006

67 SI 3 Evacuació d ocupants 7. Senyalització dels elements d evacuació Les sortides i els recorreguts d evacuació se senyalitzaran amb les següents condicions: - Característiques Normativa: UNE Disposició: - De forma coherent amb la assignació d ocupants que es pretén fer cap a cadascuna de les sortides. Senyalització de sortides de recinte, planta o edifici - D ús habitual: - Senyal amb el rètol SALIDA. - No cal senyalitzar les sortides en les zones de: Ús Residencial Habitatge; Recinte S < 50 m 2 amb ocupants habituals i la sortida del qual sigui visible des de qualsevol punt del recinte i els ocupants estiguin familiaritzats. - D ús exclusiu en cas d emergència: - Senyal amb rètol SORTIDA D EMERGÈNCIA Senyalització dels recorreguts d evacuació - Direcció: - Sempre que des de l origen d evacuació no es perceben clarament les sortides o les seves senyals. - Enfront a la sortida d un recinte > 100 persones que accedeixin lateralment a un passadís. - Alternatius: - S indicarà l alternativa correcta en els punts dels recorreguts en què existeixin alternatives que puguin induir a error. - Senyal amb el rètol SENSE SORTIDA junt a les portes que no siguin sortida - Sense sortida: i puguin induir a error. (mai no es col locaran sobre la fulla ) SI 3 Evacuació - Dimensions: queden fixades en la taula següent funció de la distancia d observació, d: Distància d observació d 10 m Dimensions dels senyals 210 x 210 mm 10 < d 20 m 420 x 420 mm 20 < d 30 m 594 x 594 mm - Visibilitat: Han de ser visibles inclòs en cas de fallada de l enllumenat normal. Comentaris i ajudes Els senyals de seguretat han de disposar d enllumenat d emergència segons el DB SU 4 Seguretat enfront del risc causat per il luminació inadequada. La il luminació ha de complir els següents requisits: a) Luminància L 2 cd/m 2 de qualsevol àrea de color de seguretat del senyal en totes les direccions de visió importants b) Relació entre luminàncies L màxima i L mínima 10:1, dins del color blanc o de seguretat c) Relació entre luminàncies L blanca i L color 5:1 Relació 15:1 d) Iluminància: 50 % als 5 s i 100 % als 60 s. octubre 2006 Oficina Consultora Tècnica- COAC SI 3 67/67

68 SI 3 Evacuació d ocupants 8. Control de fum d incendi 8.1 Dotació S instal larà un sistema de control del fum d incendi capaç de garantir aquest control durant l evacuació dels ocupants, de manera que aquesta es pugui dur a terme en condicions de seguretat en els casos següents: a) Aparcaments que no tinguin la consideració d aparcament obert. b) Establiments d ús Comercial i de Pública Concurrència que tinguin una ocupació superior a 1000 persones. c) Atris, quan la seva ocupació en el conjunt de zones i plantes que constitueixin el mateix sector d incendi, sigui superior a 500 persones, o bé quan es preveu que pugui ser utilitzat per a l evacuació de més de 500 persones. 8.2 Disseny, càlcul, instal lació i manteniment El disseny, càlcul, instal lació i manteniment es farà segons les normes: - UNE 23585:2004: de la que no es considerarà l exclusió dels sistemes d evacuació mecànica o forçada que s expressa en l últim paràgraf del seu apartat 0.3 Aplicacions. - EN :2005 SI 3 Evacuació Comentaris i ajudes APARCAMENT OBERT (Annex SI A Terminologia) Un aparcament té la consideració d aparcament obert quan compleix les següents condicions: a) Les seves façanes presenten en cada planta una superfície de obertures permanentment oberta a l'exterior no inferior a: - S total d obertures 1/20 Superfície construïda, - S obertures 1/40 de S construïda, distribuïdes uniformement entre les dues parets oposades situades a menor distància b) La distància des de la vora superior de les obertures fins al sostre 0,5 metres. ATRI (Annex SI A Terminologia) És un espai diàfan amb altura equivalent a la de diverses plantes de l'edifici comunicades amb l'esmentat espai mitjançant buits, finestres, balcons, passadissos oberts, etc. Part del perímetre de l'atri pot també estar format per murs cecs o per façanes de l'edifici. SISTEMA DE PRESSIÓ DIFERENCIAL (Annex SI A Terminologia) Sistema de ventiladors, conductes, obertures i altres elements característics previstos amb el propòsit de generar una pressió més baixa a la zona de l'incendi que a l'espai protegit (CR :2000). 68/68 SI 3 Oficina Consultora Tècnica- COAC octubre 2006

69 SI 3 Evacuació d ocupants 8.3 Control de fums en aparcaments que no tinguin la consideració d aparcament obert El control de fums en cas d incendi es pot fer amb un sistema de ventilació per extracció mecànica amb obertures d admissió d aire previst en el DB HS-3 complint addicionalment les següents condicions específiques: - Cabal d aire: 120 l/plaça s - Activació automàtica mitjançant una instal lació de detecció. - Tancament automàtic de les obertures més properes al terra, si n hi ha, mitjançant comportes E Ventiladors: - F Conductes: - E si transcorren por un únic sector - EI 90 si travessen elements separadors de sectors d incendi SI 3 Evacuació Comentaris i ajudes CONDICIONS DEL SISTEMA DE VENTILACIÓ PER EXTRACCIÓ MECÀNICA AMB OBERTURES D ADMISSIÓ D AIRE SEGONS EL DB HS-3 QUALITAT DE L AIRE INTERIOR 1. Cabal d aire de l aparcament qv = Nº places x 120 l/plaça s 2. Admissió d aire - Obertures: Superfície total 4 x qv (qv en l/s; Sup. en cm2; velocitat 2 m/s) Distribució: 1 obertura cada 100 m2 de Superfície útil 3. Extracció mecànica - Obertures: Superfície total 4 x qv (qv en l/s; Sup. en cm2; velocitat 2,5 m/s) Distribució: 1 obertura cada 100 m2 de Sup. útil; separació 10 m. - Conductes: Secció 2,5 x qv (qv en l/s; secció en cm2 ; velocitat 4 m/s) Nombre de conductes d extracció i de ventiladors d extracció: segons el nombre de places, P P 15 1 conducte i 1 ventilador; 15 < P 80 2 conductes i 2 ventiladors P > 80 Nº conductes i ventiladors = 1 + part sencera P/40 octubre 2006 Oficina Consultora Tècnica- COAC SI 3 69/69

70 SI 3 Evacuació d ocupants SI 3 Evacuació 70/70 SI 3 Oficina Consultora Tècnica- COAC octubre 2006

71 SI 4 Detecció, control i extinció de l incendi SI 4 Detecció, control i extinció de l incendi SI 4 Instal lacions Exigència Bàsica SI 4: L edifici disposarà dels equips i instal lacions adequats per a fer possible la detecció, el control i l extinció de l incendi, així com la transmissió de l alarma als ocupants. octubre 2006 Oficina Consultora Tècnica- COAC SI 4 71/71

72

73 SI 4 Detecció, control i extinció de l incendi SI 4 Detecció, control i extinció de l incendi 1. Dotació d instal lacions de protecció contra incendis 2. Disseny, execució, posta en funcionament i manteniment 3. Senyalització de les instal lacions manuals de protecció contra incendis SI 4 Instal lacions octubre 2006 Oficina Consultora Tècnica- COAC SI 4 73/73

74

75 SI 4 Detecció, control i extinció de l incendi 1. Dotació d instal lacions de protecció contra incendis - Els edificis disposaran dels equips i de les instal lacions de protecció en cas d incendi que s indiquen en la taula 1.1, en funció del risc d incendi que depèn bàsicament de l ús, la superfície construïda, l altura d evacuació y la densitat de càrrega de foc. - Aquelles zones que tinguin un ús previst diferenciat i subsidiari de l edifici o de l establiment en el que estiguin integrades i que hagin de constituir un sector d incendi (segons la taula 1.1 de SI 1) han de disposar de la dotació d instal lacions que s indica per a l ús previst de la zona. Taula 1.1 Dotació d instal lacions de protecció contra incendis INSTAL LACIONS ÀMBIT CONDICIONS Sc: superfície construïda; h: altura d evacuació qs: densitat de càrrega de foc ponderada i corregida ÚS ADMINISTRATIU Extintors portàtils General Locals o zones de risc especial, definits a la secció SI 1 apartat 2 Eficàcia: 21A 113B Ubicació: cada 15 m en cada planta des de qualsevol origen d evacuació Eficàcia: 21A 113B Ubicació: - Exterior del local: Un proper a la porta d accés, que podrà servir a varis locals o zones. - Interior del local - de risc especial alt: L 10 m, des de qualsevol punt a un extintor, inclòs el situat a l exterior. - de risc especial mig o baix: L 15 m, des de qualsevol punt a un extintor, inclòs l exterior. Boques d incendi Sc > m 2 Zones de risc especial alt (degut a matèries sòlides) Tipus 25 mm Tipus 45 mm Columna seca h > 24 m * Els municipis podran substituir aquesta condició per la d una instal lació de boques d incendi si no poden garantir el seu funcionament. Alarma Sc > m 2 Detecció d incendi Extinció automàtica Sc > m 2 Sc > m 2 h > 80 m Cuines industrials Detectors d incendi en zones de risc alt Detectors d incendi en tot l edifici Instal lació si P > 50 kw (l eficàcia del sistema ha de quedar garantida considerant el sistema d extracció de fums) SI 4 Instal lacions Centres de transformació (aparells amb aïllament amb punt d inflamació < 300ºC) Instal lació si P > 1000 kva en cada aparell o si P > kva en el conjunt dels aparells Ascensor d emergència Hidrants exteriors h > 50 m (1) h descendent > 28 m 1 c/ m 2 o fracció h ascendent > 6 m 1 c/ m 2 o fracció Sc m 2 1 Sc > m 2 1 més c/ m 2 addicionals o fracció * Es poden considerar els hidrants que es trobin a la via pública a menys de 100 de la façana accessible de l edifici octubre 2006 Oficina Consultora Tècnica- COAC SI 4 75/75

76 SI 4 Detecció, control i extinció de l incendi INSTAL LACIONS ÀMBIT CONDICIONS Sc: superfície construïda; h: altura d evacuació qs: densitat de càrrega de foc ponderada i corregida ÚS APARCAMENT Extintors portàtils General Eficàcia: 21A 113B Ubicació: cada 15 m en cada planta des de qualsevol origen d evacuació Boques d incendi Columna seca Detecció i alarma Hidrants exteriors ÚS COMERCIAL Sc > 500 m 2 (no robotitzat) Tipus 25 mm Zones de risc especial alt (degut a matèries sòlides) Tipus 45 mm > 3 plantes sota rasant o Preses en totes les plantes > 4 plantes sobre rasant Sc > 500 m 2 Detectors d incendi, com a mínim. Aparcament robotitzat Polsadors d alarma H ascendent > 6 m 1 cada m 2 o fracció Sc m 2 1 Sc > m 2 1 més c/ m 2 addicionals o fracció * Es poden considerar els hidrants que es trobin a la via pública a menys de 100 de la façana accessible de l edifici Extintors portàtils General Locals o zones de risc especial, definits a la secció SI 1 apartat 2 Eficàcia: 21A 113B Ubicació: cada 15 m en cada planta des de qualsevol origen d evacuació Eficàcia: 21A 113B Ubicació: - Exterior del local Un proper a la porta d accés, que podrà servir a varis locals o zones. - Interior del local - de risc especial alt: L 10 m, des de qualsevol punt a un extintor, inclòs el situat a l exterior. - de risc especial mig o baix: L 15 m, des de qualsevol punt a un extintor, inclòs l exterior. SI 4 Instal lacions Boques d incendi Columna seca Agrupació de locals de risc especial mig o alt i Sc total > m 2 Sc> 500 m 2 Zones de risc especial alt (degut a matèries sòlides) h > 24 m Alarma Sc > m 2 Tipus: Extintor mòbil de 50 kg de pols Distribució: 1 cada m 2 addicionals o fracció Tipus 25 mm Tipus 45 mm Detecció d incendi Sc > m 2 Detectors d incendi en tot l edifici, com a mínim Control de fums Establiments > 1000 persones Extinció automàtica Sc > m 2 de l edifici o establiment Disseny, càlcul i instal lació d acord amb les normes UNE 23585:2004 i EN :2005 Instal lació en àrees públiques de venda si qs > 500 MJ/m 2 (120 Kcal/ m 2 ) aportada pels productes comercialitzats. Instal lació en locals de risc especial mig i alt, de qualsevol Sc. Cuines industrials Centres de transformació (aparells amb aïllament amb punt d inflamació < 300ºC) Instal lació si P > 50 kw (l eficàcia del sistema ha de quedar garantida considerant el sistema d extracció de fums) Instal lació si P > 1000 kva en cada aparell o si P > kva en el conjunt dels aparells Ascensor d emergència Hidrants exteriors h > 50 m no habitual? (1) h descendent > 28 m 1 c/ m 2 o fracció h ascendent > 6 m 1 c/ m 2 o fracció Sc m 2 1 Sc > m 2 1 més c/ m 2 addicionals o fracció * Es poden considerar els hidrants que es trobin a la via pública a menys de 100 de la façana accessible de l edifici 76/76 SI 4 Oficina Consultora Tècnica- COAC octubre 2006

77 SI 4 Detecció, control i extinció de l incendi INSTAL LACIONS ÀMBIT CONDICIONS Sc: superfície construïda; h: altura d evacuació qs: densitat de càrrega de foc ponderada i corregida ÚS DOCENT Extintors portàtils General Locals o zones de risc especial, definits a la secció SI 1 apartat 2 Eficàcia: 21A 113B Ubicació: cada 15 m en cada planta des de qualsevol origen d evacuació Eficàcia: 21A 113B Ubicació: - Exterior del local un proper a la porta d accés que podrà servir a varis locals o zones. - Interior del local - de risc especial alt: L 10 m, des de qualsevol punt a un extintor, inclòs el situat a l exterior. - de risc especial mig o baix: L 15 m, des de qualsevol punt a un extintor, inclòs l exterior. Boques d incendi Columna seca Sc> m 2 Zones de risc especial alt (degut a matèries sòlides) h > 24 m Tipus 25 mm Tipus 45 mm Alarma Sc > m 2 Detecció d incendi Extinció automàtica Sc > m 2 Sc > m 2 Cuines industrials Centres de transformació (aparells amb aïllament amb punt d inflamació < 300ºC) Detectors d incendi en zones de risc alt Detectors d incendi en tot l edifici Instal lació si P > 50 kw (l eficàcia del sistema ha de quedar garantida considerant el sistema d extracció de fums) Instal lació si P > 1000 kva en cada aparell o si P > kva en el conjunt dels aparells Ascensor d emergència h > 50 m no habitual? (1) Hidrants exteriors h descendent > 28 m 1 c/ m 2 o fracció h ascendent > 6 m 1 c/ m 2 o fracció Sc m 2 1 Sc > m 2 1 més c/ m 2 addicionals o fracció * Es poden considerar els hidrants que es trobin a la via pública a menys de 100 de la façana accessible de l edifici SI 4 Instal lacions octubre 2006 Oficina Consultora Tècnica- COAC SI 4 77/77

78 SI 4 Detecció, control i extinció de l incendi INSTAL LACIONS ÀMBIT CONDICIONS Sc: superfície construïda; h: altura d evacuació qs: densitat de càrrega de foc ponderada i corregida ÚS HOSPITALARI Extintors portàtils General Locals o zones de risc especial, definits a la secció SI 1 apartat 2 Eficàcia: 21A 113B Ubicació: cada 15 m en cada planta des de qualsevol origen d evacuació Eficàcia: 21A 113B Ubicació: - Exterior del local un proper a la porta d accés que podrà servir a varis locals o zones. - Interior del local - de risc especial alt: L 10 m, des de qualsevol punt a un extintor, inclòs el situat a l exterior. - de risc especial mig o baix: L 15 m, des de qualsevol punt a un extintor, inclòs l exterior. Boques d incendi Columna seca Detecció i alarma Zones de risc especial alt i Sc > 500 m 2 En qualsevol cas Zones de risc especial alt (degut a matèries sòlides) h > 15 m En qualsevol cas Tipus: Extintor mòbil de 25 kg de pols o de CO 2 Distribució: 1 cada m 2 addicional o fracció Tipus 25 mm Tipus 45 mm Detectors d incendi i polsadors manuals. Transmissió d alarmes: locals, general i instruccions verbals. > 100 llits Comunicació telefònica directa amb el servei de bombers Extinció automàtica Cuines industrials Centres de transformació (aparells amb aïllament amb punt d inflamació < 300ºC) Instal lació si P > 20 kw (l eficàcia del sistema ha de quedar garantida considerant el sistema d extracció de fums) Instal lació si P > 1000 kva en cada aparell o si P > kva en el conjunt dels aparells SI 4 Instal lacions Ascensor d emergència Hidrants exteriors h > 15 m En zones d hospitalització i tractament intensiu. (1) h descendent > 28 m h ascendent > 6 m Sc m 2 1 Sc > m 2 1 c/ m 2 o fracció 1 c/ m 2 o fracció 1 més c/ m 2 addicionals o fracció * Es poden considerar els hidrants que es trobin a la via pública a menys de 100 de la façana accessible de l edifici 78/78 SI 4 Oficina Consultora Tècnica- COAC octubre 2006

79 SI 4 Detecció, control i extinció de l incendi INSTAL LACIONS ÀMBIT CONDICIONS Sc: superfície construïda; h: altura d evacuació qs: densitat de càrrega de foc ponderada i corregida ÚS PÚBLICA CONCURRÈNCIA Extintors portàtils Boques d incendi Columna seca General Locals o zones de risc especial, definits a la secció SI 1 apartat 2 Sc> 500 m 2 Zones de risc especial alt (degut a matèries sòlides) h > 24 m Eficàcia: 21A 113B Ubicació: cada 15 m en cada planta des de qualsevol origen d evacuació Eficàcia: 21A 113B Ubicació: Tipus 25 mm Tipus 45 mm - Exterior del local - Interior del local Alarma P > 500 persones Apte per emetre missatges per megafonia Detecció d incendi Sc > m 2 Detectors d incendi en tot l edifici Control de fums Extinció automàtica Atris > 500 persones Establiments > 1000 persones h > 80 m Cuines industrials un proper a la porta d accés que podrà servir a varis locals o zones. - de risc especial alt: L 10 m, des de qualsevol punt a un extintor, inclòs el situat a l exterior. - de risc especial mig o baix: L 15 m, des de qualsevol punt a un extintor, inclòs l exterior. Disseny, càlcul i instal lació d acord amb les normes UNE 23585:2004 i EN :2005 P > 50 kw (l eficàcia del sistema ha de quedar garantida considerant el sistema d extracció de fums) Caixa escènica El teló ha de disposar d una cortina d aigua d activació automàtica i manual des de l escenari i des de un altre punt situat en un lloc d accés segur. Ascensor d emergència Hidrants exteriors Centres de transformació (aparells amb aïllament amb punt d inflamació < 300ºC) h > 50 m no habitual? (1) P > 1000 kva en cada aparell P > kva en el conjunt dels aparells h descendent > 28 m 1 c/ m 2 o fracció? h ascendent > 6 m Sc m 2 1 Sc > m 2 1 c/ m 2 o fracció 1 més c/ m 2 addicionals o fracció * Es poden considerar els hidrants que es trobin a la via pública a menys de 100 de la façana accessible de l edifici SI 4 Instal lacions octubre 2006 Oficina Consultora Tècnica- COAC SI 4 79/79

80 SI 4 Detecció, control i extinció de l incendi INSTAL LACIONS ÀMBIT CONDICIONS Sc: superfície construïda; h: altura d evacuació qs: densitat de càrrega de foc ponderada i corregida ÚS RESIDENCIAL HABITATGE Extintors portàtils Boques d incendi General Locals o zones de risc especial, definits a la secció SI 1 apartat 2 Zones de risc especial alt (degut a matèries sòlides) Eficàcia: 21A 113B Ubicació: cada 15 m en cada planta des de qualsevol origen d evacuació Eficàcia: 21A 113B Ubicació: Tipus 25 mm - Exterior del local - Interior del local un proper a la porta d accés que podrà servir a varis locals o zones. - de risc especial alt: L 10 m, des de qualsevol punt a un extintor, inclòs el situat a l exterior. - de risc especial mig o baix: L 15 m, des de qualsevol punt a un extintor, inclòs l exterior. Columna seca h > 24 m Detecció i alarma h > 50 m Com a mínim: detectors i dispositius d alarma d incendi en zones comuns. Extinció automàtica h > 80 m Centres de transformació (aparells amb aïllament amb punt d inflamació < 300ºC) Instal lació si P > 1000 kva en cada aparell o si P > kva en el conjunt dels aparells Ascensor d emergència Hidrants exteriors h > 35 m (1) h descendent > 28 m 1 c/ m 2 o fracció h ascendent > 6 m 1 c/ m 2 o fracció Sc m 2 1 Sc > m 2 1 més c/ m 2 addicionals o fracció * Es poden considerar els hidrants que es trobin a la via pública a menys de 100 de la façana accessible de l edifici SI 4 Instal lacions 80/80 SI 4 Oficina Consultora Tècnica- COAC octubre 2006

81 SI 4 Detecció, control i extinció de l incendi INSTAL LACIONS ÀMBIT CONDICIONS Sc: superfície construïda; h: altura d evacuació qs: densitat de càrrega de foc ponderada i corregida ÚS RESIDENCIAL PÚBLIC Extintors portàtils Boques d incendi General Locals o zones de risc especial, definits a la secció SI 1 apartat 2 Sc>1.000 m 2 o > 50 pers. Zones de risc especial alt (degut a matèries sòlides) Eficàcia: 21A 113B Ubicació: cada 15 m en cada planta des de qualsevol origen d evacuació Eficàcia: 21A 113B Ubicació: Tipus 25 mm Tipus 45 mm - Exterior del local - Interior del local Un proper a la porta d accés que podrà servir a varis locals o zones. - de risc especial alt: L 10 m, des de qualsevol punt a un extintor, inclòs el situat a l exterior. - de risc especial mig o baix: L 15 m, des de qualsevol punt a un extintor, inclòs l exterior. Columna seca h > 24 m * Els municipis podran substituir aquesta condició per la d una instal lació de boques d incendi si no poden garantir el seu funcionament. Detecció i alarma Sc > 500 m 2 Com a mínim: detectors d incendi Extinció automàtica Ascensor d emergència Hidrants exteriors h > 28 m o Sc > 5000 m 2 Cuines industrials Centres de transformació (aparells amb aïllament amb punt d inflamació < 300ºC) h > 50 m (1) Instal lació si P > 20 kw (l eficàcia del sistema ha de quedar garantida considerant el sistema d extracció de fums) Instal lació si P > 1000 kva en cada aparell o si P > kva en el conjunt dels aparells h descendent > 28 m 1 c/ m 2 o fracció? h ascendent > 6 m Sc m 2 1 Sc > m 2 1 c/ m 2 o fracció 1 més c/ m 2 addicionals o fracció * Es poden considerar els hidrants que es trobin a la via pública a menys de 100 de la façana accessible de l edifici SI 4 Instal lacions octubre 2006 Oficina Consultora Tècnica- COAC SI 4 81/81

82 SI 4 Detecció, control i extinció de l incendi 2. Disseny, execució, posta en funcionament i manteniment: - El disseny, l execució, la posta en funcionament i el manteniment de les instal lacions de protecció contra incendis, així com el seus materials, components i equips, han de complir allò que estableix el Reglament d instal lacions de Protecció contra incendis, RIPCI, en les seves disposicions complementàries i en qualsevol altra documentació específica que li sigui d aplicació. - La posta en funcionament de les instal lacions requereix la presentació, davant de l òrgan competent de la Comunitat Autònoma, del certificat de l empresa instal ladora (Art. 18 del RIPCI). Comentaris i ajudes ASCENSOR D EMERGÈNCIA (segons DB SI 4) - Capacitat de càrrega: 630 Kg - Cabina: 1,40 m 2. En ús Hospitalari: 1,20 x 2,10 m. - Amplada de portes: 0,80 m - Velocitat: permet realitzar tot el recorregut en 60 s. - Accionament: amb polsador situat a la planta d accés a l edifici, al costat dels comandaments de l ascensor i amb la inscripció ÚS EXCLUSIU DE BOMBERS. L activació de l ascensor ha de permetre que baixi a la planta d accés i permetre la seva maniobra exclusivament des de la cabina. - Font pròpia d energia: en cas de fallada del subministrament elèctric normal entrarà automàticament en funcionament i tindrà una autonomia d una hora. SI 4 Instal lacions INSTAL LACIONS DE PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS Les instal lacions de protecció en cas d incendi queden regulades pel RIPCI i per nombroses normes UNE, UNE-EN que fan referència tant al disseny i dimensionat com a les característiques dels components i a les proves de funcionament. Cal destacar que els equips de protecció contra incendi han de disposar en la majoria de casos de marcatge CE ja que en aquest àmbit existeixen i són d aplicació nombroses normes harmonitzades de productes i sistemes (p.e. extintors, BIES, detectors, etc.). - SISTEMES DE DETECCIÓ D INCENDI (condicions de disseny i disposició segons RIPCI) Remet a normes UNE. Normalment cal desenvolupar un projecte o estudi específic en funció de l envergadura de l edifici o establiment. - SISTEMES MANUALS D ALARMA D INCENDI (condicions de disseny i disposició segons RIPCI) - Components del sistema: Polsadors manuals que permeten provocar voluntàriament i transmetre una senyal a una central de control i senyalització permanent vigilada de forma que sigui fàcilment identificable la zona en la que s ha activat el polsador. - Ubicació dels polsadors: Estaran situats de manera que la distància des de qualsevol punt fins a arribar a un polsador no sigui superior a 25 m. - SISTEMES DE COMUNICACIÓ D ALARMA (condicions de disseny i disposició segons RIPCI) - Components del sistema: Lloc de control i emissors (sirenes o altaveus). - Prestacions: Transmetre un senyal diferenciat des d un lloc de control. El senyal serà audible, havent de ser, a més a més visible quan el nivell de soroll en el que s hagi de percebre sigui superior a 60 dba: - Estaran situats de manera que la distància des de qualsevol punt fins a arribar a un polsador no sigui superior a 25 m. 82/82 SI 4 Oficina Consultora Tècnica- COAC octubre 2006

83 SI 4 Detecció, control i extinció de l incendi Comentaris i ajudes - EXTINTORS MANUALS (condicions de disseny i disposició segons RIPCI) - Seran fàcilment visibles i accessibles. - Ubicació: Estaran situats propers als punts en els que es consideri que es pugui iniciar l incendi, a ser possible propers a les sortides d evacuació. - Muntatge: Estaran col locats preferentment sobre suports fixats a paraments verticals, de manera que la part superior de l extintor quedi, com a màxim a 1,70 m sobre el terra. - SISTEMA DE BOQUES D INCENDI EQUIPADES, BIE (condicions de disseny i disposició segons RIPCI) - Components del sistema: Font de proveïment d aigua, una xarxa de canonades per a l alimentació d aigua i les boques d incendi equipades, BIE, necessàries. - Tipus: Les BIE poden ser de dos tipus BIE-25 i BIE-45 en funció del diàmetre del ràcord. - Muntatge: Les BIE s han de muntar sobre un suport rígid de manera que l altura del seu centre quedi com a màxim a 1,50 m sobre el nivell del terra, o a més altura en el cas de les BIE 25 sempre que la boca i la vàlvula d obertura manual estiguin a aquesta altura. - Ubicació: Les BIE, sempre que sigui possible, se situaran a una distància màxima de 5 m de les sortides de cada sector d incendi, sense que constitueixin cap obstacle per a la seva utilització. El nombre i distribució de les BIE en un sector d incendi, en un espai diàfan, serà tal que la totalitat de la superfície del sector d incendi en què estiguin instal lades quedi coberta per una BIE, considerant com a radi d acció d aquesta la longitud de la mànega incrementada en 5 mm La separació màxima entre cada BIE i la seva més propera serà de 50 m. La distància des de qualsevol punt del local protegit fins a la BIE més propera no haurà d excedir de 25 m. S haurà de mantenir al voltant de cada BIE una zona lliure d obstacles que permeti l accés a ella i la seva maniobra sense dificultat. - Prestacions: Funcionament simultani de les dues BIES hidràulicament més desfavorables durant una hora, com a mínim, proporcionant una pressió dinàmica mínima de 2 bar en el forat de sortida de qualsevol BIE. - SISTEMA DE COLUMNA SECA (condicions de disseny i disposició segons RIPCI) - Components del sistema: - Presa d aigua en façana o en zona fàcilment accessible al Servei contra incendis, amb la indicació d ús exclusiu de bombers, equipada amb connexió siamesa, amb claus incorporades i ràcors de 70 mm amb tapa. - Columna ascendent de canonada d acer galvanitzat i DN 80 mm. - Sortides en planta: En plantes parells fins a la vuitena i en totes les plantes a partir d aquesta, equipades amb connexió siamesa, amb claus incorporades i ràcords de 45 mm amb tapa. - Claus de seccionament: S instal larà una clau de seccionament cada quatre plantes per sobre de la sortida de planta corresponent. - Muntatge: La presa de façana i les sortides en les plantes tindran el centre de les seves boques a 0,90 m sobre el nivell del terra. SI 4 Instal lacions - SISTEMES D EXTINCIÓ AUTOMÀTICA Seran els adequats al tipus de foc previsible i a la configuració del sector d incendi. Caldrà un estudi o projecte específic. octubre 2006 Oficina Consultora Tècnica- COAC SI 4 83/83

84 SI 4 Detecció, control i extinció de l incendi HIDRANT D INCENDI - Definició: Un hidrant és un aparell hidràulic connectat a la xarxa d abastament d aigua destinat a subministrar aigua en cas d incendi en totes les seves fases. - Tipus: El tipus a instal lar serà de 100 mm de diàmetre; en casos excepcionals, en què la xarxa existent no tingui capacitat suficient per alimentar a un hidrant de 100 mm (nuclis històrics o antics, per exemple) podran instal lar-se de 80 mm de diàmetre. - Muntatge: Han de complir al normativa UNE, EN corresponent i poden ser dels següents models: - en arqueta amb tapa de color vermellós - en columna seca o humida que només s admet en zones costaneres on no hi hagi risc de gelades. El model d hidrant el fixa el municipi, encara que és convenient que sigui soterrat. Els hidrants instal lats seran de fàcil accessibilitat per als vehicles d extinció (autobombes) i la seva localització serà senyalitzada d acord amb el que estableix l Annex a la norma UNE En el cas d hidrants enterrats, la seva tapa serà de color vermellós per la cara vista. - Ubicació: Ha d estar emplaçat a la via pública a una distància tal que qualsevol punt d una façana a nivell de rasant estigui a menys de 100 m d un hidrant. - Prestacions: El disseny i l alimentació de la xarxa que suporti els hidrants ha de considerar la hipòtesi de consum més desfavorable amb l ús simultani de dos hidrants immediats durant dues hores, essent el cabal de cadascú de 1000 l/min (tipus 100 mm) i de 500 l/min (tipus 80 mm). La pressió de sortida ha de ser superior a 1 bar (= 1 atm., 10 m.c.a., 1 kg/m2 ). 3. Senyalització de les instal lacions manuals de protecció contra incendis Les instal lacions de protecció contra incendis d utilització manual (extintors, boques d incendi, polsadors manuals d alarma i dispositius de disparo dels sistemes d extinció) s han de senyalitzar amb les següents condicions: SI 4 Instal lacions - Característiques: Senyalització en general: norma UNE Senyalització fotoluminiscent: norma UNE : Dimensions: queden fixades en la taula següent funció de la distancia d observació, d: Distància d observació Dimensions dels senyals d 10 m 210 x 210 mm 10 < d 20 m 420 x 420 mm 20 < d 30 m 594 x 594 mm - Visibilitat: Han de ser visibles inclòs en cas de fallada de l enllumenat normal. Comentaris i ajudes Els senyals de seguretat han de disposar d enllumenat d emergència segons el DB SU 4 Seguretat enfront del risc causat per il luminació inadequada. La il luminació ha de complir els següents requisits: a) Luminància L 2 cd/m 2 de qualsevol àrea de color de seguretat del senyal en totes les direccions de visió importants b) Relació entre luminàncies L màxima i L mínima 10:1, dins del color blanc o de seguretat c) Relació entre luminàncies L blanca i L color 5:1 Relació 15:1 d) Iluminància: 50 % als 5 s i 100 % als 60 s. 84/84 SI 4 Oficina Consultora Tècnica- COAC octubre 2006

85 SI 5 Intervenció dels bombers SI 5 Intervenció dels bombers Exigència Bàsica SI 5: Es facilitarà la intervenció dels equips de rescat i d extinció d incendis. SI 5 Intervenció bombers octubre 2006 Oficina Consultora Tècnica- COAC SI 5 85/85

86

87 SI 5 Intervenció dels bombers SI 5 Intervenció de bombers 1. Condicions d aproximació i entorn 1.1 Aproximació als edificis 1.2 Entorn dels edificis 2. Accessibilitat per façana SI 5 Intervenció bombers octubre 2006 Oficina Consultora Tècnica- COAC SI 5 87/87

88

89 SI 5 Intervenció de bombers 1. Condicions d aproximació i entorn L emplaçament de l edifici ha de garantir les següents condicions d aproximació i entorn per tal de facilitar la intervenció de bombers. 1.1 Aproximació als edificis - Vial d aproximació Els vials d aproximació permeten l accés dels vehicles dels bombers als espais de maniobra dels edificis. Un vial d aproximació pot ser simultàniament un espai de maniobra si compleix les condicions d ambdos conceptes. Han d existir vials d aproximació als edificis que tinguin una altura d evacuació, h > 9 m segons el DB SI 5 i compliran les següents condicions: - Amplada lliure mínima: 3,5 m - Altura lliure mínima o de gàlib: 4,5 m - Capacitat portant: 20 kn/m 2 - Amplada lliure mínima en trams corbs: 7,20 m, delimitada pel traçat d una corona circular que tingui radis mínims de 5,30 m i 12,50 m TRAMS CORBATS BANDA DE PAS LLIURE MÍNIMA 4,50 SECCIÓ 3,50 R >12,50 SI 5 Intervenció bombers R >5,30 Au >7,20 PLANTA 3,50 Capacitat portant > 20 KN/m 2 octubre 2006 Oficina Consultora Tècnica- COAC SI 5 89/89

90 SI 5 Intervenció de bombers 1.2 Entorn dels edificis - Espai de maniobra Els edificis que tinguin una altura d evacuació, h > 9 m han de disposar d un espai de maniobra en el seu entorn immediat perquè els bombers puguin intervenir en cas d incendi. Aquest espai complirà les següents condicions: - Situació: Al llarg de la o les façanes on es trobin els accessos principals (façana accessible) - Amplada lliure mínima: 5 m - Altura lliure mínima o de gàlib: La de l edifici - Pendent màxima: 10 % - Resistència al punxonament: 10 tones sobre un cercle de diàmetre 20 cm Inclòs en les tapes de registre de les canalitzacions de servei que siguin > 15 x 15 cm que compliran a més la norma UNE EN 124: Vial d accés sense sortida (cul de sac): Si té una longitud superior a 20 m, es disposarà d un espai suficient per a la maniobra dels vehicles del servei d extinció d incendis. - Separació màxima del vehicle a Altura d evacuació de l edifici, h Separació màxima l edifici (des del pla de façana a l eix del vehicle): h 15 m 23 m 15 m < h 20 m 18 m h > 20 m 10 m - Condicions d accessibilitat: Lliure de mobiliari urbà, arbrat, jardins, fitons o d altres obstacles. S evitaran elements (cables elèctrics aeris, arbres, etc.) que puguin interferir en l accés a la façana amb escales o plataformes. - Distància màxima fins a qualsevol 30 m accés principal a l edifici: - Accés a la instal lació de columna seca de l edifici, si n hi ha: Accés per al camió de bombeig a menys de 18 m del punt de connexió a la columna seca. Aquest punt ha de ser visible. SI Intervenció bombers SI 5 Oficina Consultora Tècnica- COAC octubre 2006

91 SI 5 Intervenció de bombers Espai de maniobra h 9 m Au 5 m Condicions: Au 5 m s - Pendent 10 % - Capacitat portant 20 kn - Punxonament: 10 T en D 20 cm - Separació màxima a l edifici, s, en funció de la seva altura d evacuació, h h h 15 m s 23 m 15 m < h 20 m 18 m h > 20 m 10 m Espai de maniobra Trams corbats Au 5 m R 5,30 L 20 m R 5,30 R 12,50 Accés principal a l edifici Au Accés principal Accés principal Façana accessible Au 5 m SI 5 Intervenció bombers 7,20 L 30 Au P/600 Espai de maniobra octubre 2006 Oficina Consultora Tècnica- COAC SI 5 91/91

92 SI 5 Intervenció de bombers Comentaris i ajudes - Moltes de les condicions que s estableixen per a l entorn de l edifici afectarien al planejament i a la urbanització exterior i de vegades pot resultar difícil donar compliment des del projecte d edificació; per exemple, l amplada i pendent de vials, la resistència al punxonament dels paviments, l espai de maniobra de 12,50 m de radi en vials en cul de sac o el camí perimetral en edificacions que limiten o són interiors a àrees forestals. Per això, aquestes dades cal tenir-les presents en els projectes d urbanisme perquè siguin compatibles amb l edificació que es farà posteriorment. - Cal destacar que l espai de maniobra ha d estar al llarg de les façanes que tinguin els accessos principals (sortides de l edifici); això vol dir que si aquests accessos no donen a vials exteriors, s haurà de garantir un espai d entrada per al camió de bombers a l interior de l ïlla de les característiques que s indiquen-. Per exemple, edificacions amb espais comunitaris a l interior de l illa al que donen les sortides de les escales; si només donen aquí, caldrà garantir l accés del camió dels bombers, amb la implicació que té d amplades i de sobrecàrrega. - També cal destacar que no pot haver més de 30 m de distància des de qualsevol accés principal de l edifici al vial d aproximació; si els accessos o sortides de l edifici obren al carrer no hi ha problema, però si n hi han accessos que comuniquen amb l interior d illa, carrerons, etc., s ha de garantir un itinerari exterior que tingui 30 m fins al vial d aproximació i que compleixi les amplades fixades a SI 3. ALTRES NORMATIVES En relació a aquest capítol a Catalunya tenim el Decret 241/1994 de Condicionants urbanístics i de protecció contra incendi, complementaris de la NBE-CPI/91 : Aquest Decret, actualment en revisió per adequar-se al CTE estableix condicions d aproximació i espais de maniobra a qualsevol edificació, no només als que tinguin una altura d evacuació h > 9 m. També regula les condicions de les edificacions que limiten amb àrees forestals. Aquest Decret incideix en què en els vials d aproximació (vial d intervenció) s han d ubicar els hidrants d incendi que serveixen per subministrar aigua al camió de bombeig dels bombers. S han de col locar a menys de 100 m de qualsevol punt de les façanes accessibles pels espais de maniobra, mesurats a nivell de rasant. HIDRANT D INCENDI En els espais de maniobra s han de trobar els hidrants d incendi perquè els bombers puguin tenir abastament d aigua suficient per fer l extinció de l incendi. Segons el D. 241 /1994 hi ha d haver un hidrant d incendi a menys de 100 m de qualsevol punt d una façana accessible a nivell de rasant. Ubicació d hidrants a la via pública segons el D.241/1994 d àmbit català. HIDRANT D'INCENDI A LA VIA PÚBLICA SI Intervenció bombers Hidrant d'incendi 100 mm Façana accessible _<100,00 _<100,00 Vial d'intervenció _<100,00 Façana accessible _ <100,00 Hidrant d'incendi 100 mm Façana accessible SI 5 Oficina Consultora Tècnica- COAC octubre 2006

93 SI 5 Intervenció de bombers - Zones edificades limítrofs o interiors a àrees forestals Per tal de limitar el risc de que l incendi produït en un àrea forestal pugui afectar a un edifici, o a l inrevés, així com per tal de garantir la ràpida intervenció dels bombers s ha de garantir eles següents condicions: - Franja de separació entre la zona edificada i la forestal: Ha d existir una franja de 25 m d amplada, lliure de arbustos o vegetació que pugui propagar un incendi de l àrea forestal i Ha d haver un camí perimetral de 5 m que podrà estar inclòs en aquesta franja. c.a. Àrea forestal Franja perimetral de separació 25 m Camí perimetral A u 5 m Au 5m Parcel les Franja perimetral de separació - Vies de accés a la zona edificada o urbanitzada: a) Preferentment disposarà dues vies alternatives que han de complir les condicions de vials d aproximació. b) Si no és possible el cas anterior, la zona edificada o urbanitzada tindrà un accés únic que finalitzarà en cul de sac de 12,50 m de radi i complirà les condicions d espai de maniobra A u 5 m A u 3,5 m R 5,30 R 5,30 R 12,50 SI 5 Intervenció bombers A u 3,5 m 7,20 octubre 2006 Oficina Consultora Tècnica- COAC SI 5 93/93

94 SI 5 Intervenció de bombers Comentaris i ajudes FRANJA DE SEPARACIÓ El Decret 64/1995, de 7 de març, d àmbit català, defineix les característiques d aquesta franja de separació: - Franja de terreny permanentment lliure de vegetació baixa i arbustiva, - Amb la massa forestal aclarida (densitat d'arbres adults inferior a 150 peus/ha arbres entre 20 i 40 m d altura, separats 8 m com a mínim -, - Amb una distribució homogènia sobre el terreny - Branques baixes esporgades (un terç de la seva altura amb un màxim de 5 metres), - Neta de vegetació seca i morta durant l'època de màxim risc d'incendi, així com de qualsevol mena de residu vegetal o d'altre tipus que pugui afavorir la propagació del foc. CAMÍ PERIMETRAL L exigència de deixar un camí perimetral a la zona edificada o urbanitzada pot ser difícil de complimentar en planejament existent en el que la zona de parcel les limiti directament amb l àrea forestal que pertany a una altra propietat. SI Intervenció bombers SI 5 Oficina Consultora Tècnica- COAC octubre 2006

95 SI 5 Intervenció de bombers 2. Accessibilitat per façana 2.1 Façana accessible Les façanes dels edificis que tinguin una altura d evacuació h > 9 m i que siguin accessibles a través dels espais de maniobra definits en l apartat anterior hauran de: - tenir situats els accessos principals a l edifici - disposar de forats que permetin l accés al personal del servei d extinció d incendis i que compleixin les condicions següents: Condicions dels forats per a l accés de bombers - Ubicació: - En cadascuna de las plantes de l edifici. - Separació 25 m entre eixos de dos forats consecutius, mesurada sobre la façana. - Altura de l ampit: - Altura 1,20 m, respecte del nivell de la planta a la que s accedeix. - Dimensions mínimes dels forats: - Amplada 0,80 m - Altura 1,20 m - Accessibilitat: - No s instal laran en façana elements que impedeixin o dificultin l accessibilitat a l interior de l edifici a través d aquests forats. FAÇANA ACCESSIBLE ALÇAT DETALL < 25,00 >0,80 >1,20 Sortida d'edifici Façana accessible Sortida d'edifici Obertures <1,20 SI 5 Intervenció bombers Comentaris i ajudes ALTRES NORMATIVES Decret 241/1994 de Condicionants urbanístics i de protecció contra incendi, complementaris de la NBE-CPI/91, d àmbit català. Aquest Decret, actualment en revisió per adequar-se al CTE i al RSCIEI estableix condicions d accessibilitat de façana per a qualsevol edifici o establiment, no només per als que tinguin una altra d evacuació h > 9 m. octubre 2006 Oficina Consultora Tècnica- COAC SI 5 95/95

96 2.2 Aparcament robotitzat Els aparcaments robotitzats disposaran, en cada sector d incendi en que estiguin compartimentats, de les següents condicions per facilitar l accés de bombers: - Una via compartimentada amb elements EI 120 i portes EI2 60-C5 que permeti l accés dels bombers a cada nivell existent. - Control de fums mitjançant un sistema mecànic d extracció de fum capaç de realitzar 3 renovacions per hora.

97 SI 6 Resistència al foc de l estructura SI 6 Resistència al foc de l estructura Exigència Bàsica SI 6: L estructura portant mantindrà la seva resistència al foc durant el temps necessari perquè puguin complir-se les anteriors exigències bàsiques. SI 6 Resistència al foc Octubre 2006 Oficina Consultora Tècnica- COAC SI 6 97/97

98

99 SI 6 Resistència al foc de l estructura SI 6 Resistència al foc de l estructura 1. Generalitats 2. Resistència al foc de l estructura 3. Elements estructurals principals 4. Elements estructurals secundaris 5. Determinació de la resistència al foc 5.1 Consideracions de càlcul 5.2 Justificació de la resistència al foc SI 6 Resistència al foc octubre 2006 Oficina Consultora Tècnica- COAC SI 6 99/99

100

101 SI 6 Resistència al foc de l estructura 1. Generalitats - L augment de temperatura que es produeix com a conseqüència d un incendi afecta a la seva estructura de dues formes diferents: - Els materials veuen afectades les seves propietats, modificant-se de forma important la seva capacitat mecànica. - Apareixen accions indirectes, com a conseqüència de les deformacions dels elements, que generalment provoquen tensions que s afegeixen a les provocades per altres accions. - En el Document Bàsic de Seguretat en cas d incendi, DB SI, i en aquest Manual d aplicació, només s indiquen mètodes simplificats de càlcul suficientment aproximats per a la majoria de situacions habituals. Aquests mètodes únicament recullen l estudi de la resistència al foc dels elements estructurals individuals enfront a la corba normalitzada temps-temperatura. - Això no obstant, el DB SI estableix que es poden adoptar altres models d incendi per a representar l evolució de la temperatura durant l incendi quan es requereixi un estudi més ajustat a la situació d incendi real. Aquest models són adequats per edificis singulars o per al tractament global de l estructura o part d ella. En aquest cas es proposen les anomenades corbes paramètriques o, per a efectes locals els models d incendi d una o dos zones o de focs localitzats o mètodes basats en dinàmica de fluids com els que es contemplen en la norma UNE-EN :2004 Accions en estructures exposades al foc. En l esmentada norma també es recullen d altres corbes nominals com, per exemple, per a foc exterior i mètodes per a l estudi dels elements externs situats fora de l envolvent del sector d incendi i als que el foc els afecta a través de les obertures de façana. Comentaris i ajudes CORBES TEMPS-TEMPERATURA (Annex SI A Terminologia) Representen la temperatura de l'aire en la proximitat de les superfícies d'un element, en funció del temps. Poden ser: a) Nominals: corbes convencionals adoptades per classificar o verificar la resistència al foc, per exemple, la corba normalitzada temps-temperatura, la corba de foc exterior o la corba de foc d'hidrocarburs; b) Paramètriques: determinades a partir de models de foc i dels paràmetres físics específics que defineixen les condicions del sector d'incendi (UNEIX EN :2004). CORBA NORMALITZADA TEMPS-TEMPERATURA (Annex SI A Terminologia) Corba nominal que representa un model de foc totalment desenvolupat en un sector d'incendi (UNE EN :2004). FOC DE CÀLCUL (Annex SI A Terminologia) Desenvolupament de foc específic adoptat a efectes de càlcul (UNE EN :2004) FOC TOTALMENT DESENVOLUPAT (Annex SI A Terminologia) Estat en el qual totes les superfícies combustibles existents en un determinat espai participen en el foc (UNE EN :2004) FOC LOCALITZAT (Annex SI A Terminologia) Foc que només afecta a una zona limitada de la càrrega de foc del sector d'incendi (UNE EN :2004) MODEL INFORMÀTIC DE DINÀMICA DE FLUIDS (Annex SI A Terminologia) Model de foc que permet resoldre numèricament les equacions diferencials parcials que relacionen a les variables termodinàmiques i aerodinàmiques de cada punt del sector d'incendi considerat. (UNE EN :2004). SI 6 Resistència al foc octubre 2006 Oficina Consultora Tècnica- COAC SI 6 101/101

102 SI 6 Resistència al foc de l estructura 2. Resistència al foc de l estructura 2.1 Exigència de resistència al foc - S admet que un element estructural té suficient resistència al foc si, al llarg d un incendi, el valor de càlcul de l efecte de les accions, en qualsevol instant t, no supera el valor de la capacitat resistent del mateix. 2.2 Comprovació de la resistència al foc - En general, és suficient fer la comprovació en l instant de temperatura més alta que, en el model de corba normalitzada temps-temperatura, es produeix al final i que correspon amb el temps exigit pel DB SI. Quan s adopti el temps equivalent d exposició al foc, com alternativa a la durada de l incendi, es comprovarà la resistència al foc en relació a la temperatura corresponent al valor d aquest temps equivalent que és inferior al exigit en el cas anterior. - En el cas de sectors de risc mínim i en aquells sectors d incendi en els que, per les seves dimensions i per la seva distribució de la càrrega de foc, no sigui previsible l existència de focs totalment desenvolupats, la comprovació de la resistència al foc pot fer-se element a element mitjançant un estudi de focs localitzats, segons s indica en l Eurocodi 1 (UNE-EN : 2004) situant successivament la càrrega de foc en la posició previsible més desfavorable. Aquest mètode no es desenvolupa ni en el DB SI, ni en aquest Manual. Comentaris i ajudes RESISTÈNCIA AL FOC (Annex SI A Terminologia) És la capacitat d un element de construcció per mantenir durant un termini de temps determinat (t) la funció portant ( R ) que li sigui exigible, així com la integritat ( E) i/o l aïllament tèrmic ( I ) en els termes especificats en l assaig normalitzat corresponent (DPC-DI2, Directiva de Productes de la Construcció). c.a. La resistència al foc es defineix per unes classes R, EI o REI segons el RD 312/2005. Per exemple: - Si un element només és estructural - com per exemple, un pilar- se li exigeix la classe R t. - Si l element estructural també és compartimentador de sector d incendi i ha de mantenir durant aquest temps t la integritat (E) i l aïllament tèrmic ( I ) - com és el cas d un forjat o un mur se li exigeix la classe: REI t. SECTOR D INCENDI (Annex SI A Terminologia) Espai d'un edifici separat d'altres zones del mateix per elements constructius delimitadores resistents al foc durant un període de temps determinat, a l'interior del qual es pot confinar (o excloure) l'incendi perquè no es pugui propagar a (o des de) una altra part de l'edifici. (DPC - DI2) SI 6 Resistència al foc SECTOR DE RISC MÍNIM (Annex SI A Terminologia) Sector d'incendi que compleix les següents condicions: - Està destinat exclusivament a circulació i no constitueix un sector sota rasant. - La densitat de càrrega de foc no excedeix de 40 MJ/m 2 en el conjunt del sector, ni de 50 MJ/m 2 en qualsevol dels recintes continguts en el sector, considerant la càrrega de foc aportada, tant pels elements constructius, com pel contingut propi de l'activitat. - Està separat de qualsevol altra zona de l'edifici que no tingui la consideració de sector de risc mínim mitjançant elements la resistència dels quals al foc sigui EI 120 i la comunicació amb les esmentades zones es realitza a través de vestíbuls d'independència. - Té resolta l'evacuació, des de tots els seus punts, mitjançant sortides d'edifici directes a espai exterior segur. 102/102 SI 6 Oficina Consultora Tècnica - COAC octubre 2006

103 SI 6 Resistència al foc de l estructura 3. Condicions de resistència al foc dels elements estructurals principals Es considera que la resistència al foc, R, d un element estructural principal d un edifici (inclosos forjats, bigues i suports) és suficient si: a) Assoleix la classe indicada en les taules 3.1 i 3.2 que representa el temps en minuts de resistència enfront de l acció representada per la corba normalitzada temps-temperatura, o b) Suporta aquesta acció durant el temps equivalent d exposició al foc definit a l apartat anterior Taula 3.1 Resistència al foc suficient dels elements estructurals principals de l edifici ÚS DEL SECTOR D INCENDI CONSIDERAT RESISTÈNCIA AL FOC Plantes soterrani h > 1,50 m Plantes sobre rasant Altura d evacuació de l edifici, h h < 15 m 15 h < 28 m h 28 m HABITATGE UNIFAMILIAR (1) R 30 R ADMINISTRATIU, DOCENT, RESIDENCIAL HABITATGE, RESIDENCIAL PÚBLIC, R 120 R 60 R 90 R 120 COMERCIAL, HOSPITALARI, PÚBLICA CONCURRÈNCIA APARCAMENT Edifici d ús exclusiu o situat sobre un altre ús R 120 R 180, si h edifici > 28 m R 90 R 120 R 180 R 90 Sota d un ús diferent R 120 ( R 180 si es robotitzat ) 1 En habitatges unifamiliars agrupats o adossats, els elements que formin part de l estructura comuna tindran la resistència al foc exigible a edificis d ús Residencial Habitatge. 2 La resistència al foc suficient d un terra és la que resulti quan es considera com a sostre del sector d incendi situat sota aquest terra. Taula 3.2 Resistència al foc suficient dels elements estructurals dels locals de risc d incendi LOCAL O ZONA DE RISC ESPECIAL RESISTÈNCIA AL FOC BAIX R 90 MIG R 120 ALT R La resistència al foc suficient d un terra és la que resulti quan es considera com a sostre del sector d incendi situat sota aquest terra. - El temps de resistència al foc no serà inferior al de l estructura portant de la planta de l edifici excepte quan la zona es trobi sota una coberta no prevista per a evacuació i la fallada de la qual no suposi risc per a l estabilitat d altres plantes ni per a la compartimentació contra incendis, en aquest cas pot ser R 30. Comentaris i ajudes c.a. Locals de risc: Alguns locals o zones de l edifici presenten un risc especial d incendi degut a l activitat que es desenvolupa, la càrrega de foc acumulada o el risc de les instal lacions. Són, per exemple, magatzems, arxius, tallers, locals d instal lacions o d emmagatzematge de combustible Tenint en compte la seva perillositat es classifiquen segons els graus de risc alt, mig i baix en la Taula 2.1 de la Secció SI 1. Els elements estructurals principals d un local o zona de risc especial han de complir el temps de resistència al foc que s indica en la Taula 3.2 en funció del seu risc d incendi. SI 6 Resistència al foc octubre 2006 Oficina Consultora Tècnica- COAC SI 6 103/103

104 SI 6 Resistència al foc de l estructura - Elements estructurals principals de cobertes lleugeres (càrrega permanent 1 kn/m 2 ) La resistència al foc de cobertes lleugeres, així com dels elements que només sustentin a les mateixes, podran tenir una resistència al foc R 30 si es compleixen simultàniament les següents condicions: No està prevista per a ésser utilitzada en l evacuació dels ocupants Té una altura respecte de la rasant exterior 28 m La seva fallada no pot ocasionar danys greus als edificis o establiments propers, ni comprometre l estabilitat d altres plantes inferiors o la compartimentació dels sectors d incendi - Elements estructurals principals continguts en escales i passadissos protegits La seva resistència al foc serà: Escales protegides o passadissos protegits: R-30 Escales especialment protegides: no s exigeix cap resistència al foc dels elements estructurals 4. Condicions de resistència al foc dels elements estructurals secundaris - Elements estructurals secundaris com sobre llindes, entreplantes d un local, etc. a) La seva resistència al foc serà la mateixa que la dels elements principals si el seu col lapse pot ocasionar danys personals o comprometre l estabilitat global, l evacuació o la compartimentació en sectors d incendi de l edifici. b) No cal complir cap exigència de resistència al foc en d altres casos. - Estructures que suporten elements tèxtils de coberta integrats en edificis a) No han de complir cap exigència de resistència al foc si l element tèxtil és classe M2 segons norma UNE 23727:1990 i el certificat d assaig acrediti la perforació de l element. b) En cas contrari, han de ser R 30. SI 6 Resistència al foc 104/104 SI 6 Oficina Consultora Tècnica - COAC octubre 2006

105 SI 6 Resistència al foc de l estructura Comentaris i ajudes c.a. A continuació s explica la Corba normalitzada temps-temperatura que modelitza un tipus d incendi que en el DB SI s aplica tant per als models simplificats de càlcul de resistència al foc de l estructura com per a la realització d assaigs de comprovació de la resistència dels elements estructurals. n els models simplificats. Representa un tipus de foc molt intens en el que de seguida s assoleixen temperatures molt elevades que afecten als materials i que, caldrà tenir en compte ja que, en molts casos, implica que s han de sobredimensionar o protegir amb capes protectors. - CORBA NORMALITZADA TEMPS-TEMPERATURA segons norma UNE EN 1363: 2000 (Annex SI A Terminologia) Representa un model d incendi totalment desenvolupat en un sector d incendi definit per la següent expressió: Θ g = log 10 (8 t +1) [ºC] sent,: Θ g temperatura del gas en el sector [ºC] t temps des de l inici de l incendi [min] La corba normalitzada temps-temperatura determina, aproximadament, les següents temperatures al llarg del temps de durada prevista de l incendi: Temps t, en minuts Temperatura del sector Θ g en ºC c.a Temperatura ºC Minutos Curva normalizada Archivos de papel Edificio de oficinas Viviendas unifamiliares Comparativa de la corba normalitzada d incendi amb d altres corbes representatives d altres models d incendi TEMPS EQUIVALENT D'EXPOSICIÓ AL FOC (Annex SI A Terminologia) És el temps d'exposició a la corba normalitzada temps-temperatura que se suposa que té un efecte tèrmic igual al d'un incendi real en el sector d'incendi considerat (UNE EN :2004). El temps equivalent s obté tenint en compte les característiques geomètriques i tèrmiques del sector i el valor de càlcul de la càrrega de foc. Es determina mitjançant un procediment simplificat establert a l Annex SI B. c.a. Es un procediment simplificat que es pot utilitzar com alternativa a la durada de l incendi que han de suportar tant els elements estructurals com compartimentadors. Per tant determina un temps equivalent, teq, per al que s adoptarà la temperatura corresponent de la corba normalitzada. DENSITAT DE CÀRREGA DE FOC (Annex SI Terminologia) Càrrega de foc per unitat de superfície construïda qf, o per unitat de superfície de tota l'envolvent, incloses les seves obertures, qt. (UNE EN :2004) DENSITAT DE CÀRREGA DE FOC DE CÀLCUL (Annex SI Terminologia) Densitat de càrrega de foc considerada per determinar les accions tèrmiques en el càlcul en situació d'incendi. El seu valor té en compte les incerteses. (UNE EN :2004) SI 6 Resistència al foc octubre 2006 Oficina Consultora Tècnica- COAC SI 6 105/105

106 SI 6 Resistència al foc de l estructura 5. Determinació de la resistència al foc 5.1 Consideracions de les accions en cas d incendi a) Accions (DB-SE-AE). - S han de considerar les mateixes accions permanents i variables que en situació normal si és probable que actuïn en cas d incendi - Per trobar el valor de càlcul de les accions pel cas de situació extraordinària-incendi es prendran els coeficients parcials de seguretat, γ (majoració de càrregues) com: γ = 1, si el seu efecte és desfavorable γ = 0, si el seu efecte és favorable - En situació d incendi es calcularà la combinació o combinacions d accions més desfavorable amb els coeficients de simultaneïtat ψ 1 de la taula 4.2 (redueixen les càrregues d ús, neu, vent, temperatura i accions del terreny) Taula 4.1 Coeficients parcials de seguretat (γ) per les accions (DB-SE) Tipus de verificació Tipus de acció Situació persistent o transitòria desfavorable favorable Resistència Permanent Pes propi, pes del terreny 1,35 0,80 Empenta del terreny 1,35 0,70 Pressió de l aigua 1,20 0,90 Variable 1,50 0 En situació extraordinària, tots els coeficients de seguretat (γ G, γ P, γ Q ) són iguals a zero si el seu efecte és favorable, o la unitat si és desfavorable. (DB SE, art 4.2.2) Taula 4.2 Coeficients de simultaneïtat en cas d incendi (ψ) (DB-SE) Sobrecàrrega superficial d ús (Categories segons DB-SE-AE) Zones residencials (Categoria A) 0,5 Zones administratives(categoria B) 0,5 Zones destinades al públic (Categoria C) 0,7 Zones comercials (Categoria D) 0,7 ψ 1 Zones de tràfic i d aparcament de vehicles lleugers de pes total inferior a 30 kn (Categoria F) 0,7 Cobertes transitables (Categoria G) (1) Cobertes accessibles únicament per manteniment (Categoria H) 0 Neu per altituds > 1000 m 0,5 per altituds 1000 m 0,2 SI 6 Resistència al foc Vent 0,5 Temperatura 0,5 Accions variables del terreny 0,7 (1) En les cobertes transitables, se adoptaran els valors corresponents a l ús des d on s accedeix. 106/106 SI 6 Oficina Consultora Tècnica - COAC octubre 2006

107 SI 6 Resistència al foc de l estructura b) Coeficients parcials de resistència dels materials Els coeficients de minoració de resistència dels materials de l estructura en el cas d incendis són γ M,fi = 1; és a dir, no s apliquen coeficients de minoració i per tant la resistència de càlcul del material en cas de foc es pren igual a la resistència característica. Si l annex corresponent al material específic (C a F) no indica el contrari, els valors dels coeficients parcials de resistència del material en situació d incendi seran γ M,fi = 1 (DB SE, art. 6.4) c) Simplificacions de càlcul - Si s utilitzen els mètodes indicats en els annexes C, D, E i F pel càlcul de la resistència al foc es pot prendre com efecte de les accions de l incendi únicament el derivat de l augment de la temperatura en la resistència de l element estructural i obviar accions indirectes (deformacions, etc.). En aquest sentit, caldrà dissenyar els detalls constructius apropiats, per evitar els efectes no tinguts en compte. - En l anàlisi de l element es pot considerar que les coaccions en els recolzaments no varien durant el temps d exposició al foc respecte a les que tenia a temperatura normal. - Es pot estimar l efecte de les accions en cas d incendi en funció de l efecte de les accions en situació normal de la següent manera: E fi,d = η fi E d sent, E d, efecte de les accions de cálcul en situació permanent (temperatura normal); E fi,d efecte de les accions de cálcul en situació d incendi η fi, factor de reducció - En la utilització d algunes taules dels annexos C i D (formigó i acer) es considera el coeficient de sobredimensionat μ fi que simplificadament es pot calcular com: GK + ψ1,1 Qk,1 η fi = μ fi = γ GGk + γ Q,1 QK,1 essent, G k : valor característic d una acció permanent (pesos propis dels elements estructurals, tancaments, envans, paviments, accions del terreny, equips fixes,..). ψ 1 : coeficient per valors freqüents d una acció variable (veure Taula 4.2) Q k,1 : valor característic de l acció variable preponderant (sobrecàrrega d ús, vent, acció tèrmica, neu,..). (Veure DB-AE accions a l edificació) γ G : coeficient parcial per una acció permanent (veure Taula, 4.1.) γ Q,1 : coeficient per valors freqüents d una acció variable 5.2 Justificació de la resistència al foc La resistència al foc d un element es pot determinar a partir d alguna de les següents opcions: a) Obtenint la seva resistència a través de les taules o pels mètodes simplificats donats en els Annexes C, D, E i F. b) Mitjançant la realització d assaigs que estableix el RD 312/2005 de 18 de març i en les normes UNE, EN de l Annex G. c) D altres procediments que permetin modelitzar el comportament de l estructura respecte del foc previsible. Aquests mètodes no són objecte d aquest Manual. SI 6 Resistència al foc octubre 2006 Oficina Consultora Tècnica- COAC SI 6 107/107

108 Annex SI A. Terminologia Annex SI A Terminologia G Normes F fàbrica E Fusta D Acer C Formigó armat B Teps equivent A Terminologia 1

109

110 Annex SI A. Terminologia La majoria dels conceptes que estan definits en l Annex SI A de Terminologia del Document Bàsic de Seguretat en cas d Incendi s han introduït en les Seccions corresponents del Manual d aplicació del DB SI perquè es considera que facilita l explicació dels diferents conceptes i elements. Per això, en aquest Annex només apareixen els termes que no s han definit en altres parts del Manual. Quan el significat assignat a un terme en aquest Annex sigui igual al que estableix una norma EN o un altre document, al final d aquest significat i entre parèntesis s'indica la referència de l'esmentat document. A Terminologia ESTABLIMENT Zona d un edifici destinada a ésser utilitzada sota una titularitat diferenciada, sota un règim no subsidiari respecte de la resta de l edifici i en la que el projecte d obres de construcció o reforma així com l inici de l activitat prevista, siguin objecte de control administratiu. ÚS ADMINISTRATIU Edifici, establiment o zona en el qual es desenvolupen activitats de gestió o de serveis en qualsevol de les seves modalitats, com per exemple, centres de l'administració pública, bancs, despatxos professionals, oficines, etc. També es consideren d'aquest ús els establiments destinats a altres activitats, quan les seves característiques constructives i funcionals, el risc derivat de l'activitat i les característiques dels ocupants es puguin assimilar a aquest ús millor que a qualsevol altre. Com a exemple de l'esmentada assimilació poden ser els consultoris, els centres d'anàlisis clínics, els ambulatoris, els centres docents en règim de seminari, etc. Les zones d'un establiment d'ús Administratiu destinades a altres activitats subsidiàries de la principal, com ara cafeteries, menjadors, sales d'actes, etc., han de complir les condicions relatives al seu ús previst. ÚS APARCAMENT Edifici, establiment o zona independent o accessòria d un altre ús principal, destinat a estacionament de vehicles i que tingui una superfície construïda que excedeixi de 100 m 2, incloent les dedicades a revisions com ara rentat, posada a punt, muntatge d'accessoris, comprovació de pneumàtics i fars, etc., que no requereixin la manipulació de productes o d'útils de treball que puguin presentar risc addicional i que es produeix habitualment en la reparació pròpiament dita. S'exclouen d'aquest ús els aparcaments en espais exteriors de l'entorn dels edificis, encara que les seves places estiguin cobertes. Dins d'aquest ús, s anomenen aparcaments robotitzats aquells en els que el moviment dels vehicles, des de l'accés fins a les places d'aparcament, es realitza mitjançant sistemes mecànics sense presència de persones, exceptuant l'actuació ocasional de personal de manteniment. En aquests aparcaments no cal complir les condicions d'evacuació que s'estableixen en aquest DB SI, encara que han de disposar dels mitjans d'escapament en cas d'emergència per a l'esmentat personal que en cada cas consideri adequats l'autoritat de control competent. E Fusta D Acer C Formigó armat ÚS COMERCIAL Edifici o establiment l activitat principal del qual és la venda de productes directament al públic o la prestació de serveis relacionats amb els mateixos, incloent, tant a les botigues com als grans magatzems, els quals acostumen a constituir un únic establiment amb un únic titular, com els centres comercials, els mercats, les galeries comercials, etc.. També es consideren d'ús Comercial aquells establiments en els quals es presten directament al públic determinats serveis no necessàriament relacionats amb la venda de productes però que presenten les característiques constructives i funcionals, les del risc derivat de l'activitat i les dels ocupants que es puguin assimilar més a les pròpies d'aquest ús que a les de qualsevol altre. Com a exemples de l'esmentada assimilació poden ser les bugaderies, els salons de perruqueria, etc. F fàbrica juliol 2006 Oficina Consultora Tècnica- COAC Annex SI A 3/3

111 Annex SI A. Terminologia A A Terminologia ÚS DOCENT Edifici, establiment o zona destinada a docència, en qualsevol dels seus nivells: escoles infantils, centres d'educació primària, secundària, universitària o formació professional. Això no obstant, els establiments docents que no tinguin la característica pròpia d'aquest ús (bàsicament, el predomini d'activitats en aules d'elevada densitat d'ocupació) s han d assimilar a altres usos. Les zones d'un establiment d'ús Docent destinades a activitats subsidiàries de la principal, com ara cafeteries, menjadors, sales d'actes, administració, residència, etc., han de complir les condicions relatives al seu ús. ÚS HOSPITALARI Edifici o establiment destinat a assistència sanitària amb hospitalització de 24 hores i que està ocupats per persones que, en majoritàriament, són incapaces de tenir cura de si mateixos, com ara hospitals, clíniques, sanatoris, residències geriàtriques, etc. Les zones dels esmentats edificis o establiments destinades a assistència sanitària de caràcter ambulatori (despatxos mèdics, consultes, àrees destinades al diagnòstic i tractament, etc.) així com els centres amb l'esmentat caràcter en exclusiva, han de complir les condicions corresponents a l'ús Administratiu. Les zones destinades a usos subsidiaris de l'activitat sanitària, com ara oficines, sales d'actes, cafeteries, menjadors, capelles, àrees de residència del personal o habitacions per a metges de guàrdia, aules, etc., han de complir les condicions relatives al seu ús. ÚS PÚBLICA CONCURRÈNCIA Edifici o establiment destinat a algun dels següents usos: cultural (destinats a restauració, espectacles, reunió, esport, esplai, auditoris, joc i similars), religiós i de transport de persones. Les zones d'un establiment de pública concurrència destinades a usos subsidiaris, com ara oficines, aparcament, allotjament, etc., han de complir les condicions relatives al seu ús. ÚS RESIDENCIAL HABITATGE Edifici o zona destinada a allotjament permanent, qualsevol que sigui el tipus d'edifici: habitatge unifamiliar, edifici de pisos o d'apartaments, etc. ÚS RESIDENCIAL PÚBLIC Edifici o establiment destinat a proporcionar allotjament temporal, regentat per un titular de l'activitat diferent del conjunt dels ocupants i que pot disposar de serveis comuns, com ara neteja, menjador, bugaderia, locals per a reunions i espectacles, esports, etc. Inclou als hotels, hostals, residències, pensions, apartaments turístics, etc. Les zones dels establiments d'ús Residencial Públic destinades a altres activitats subsidiàries de la principal, com cafeteria, restaurant, sales d'actes, locals per a jocs o espectacles, etc., han de complir les condicions relatives al seu ús. 4/4 SI A Oficina Consultora Tècnica- COAC juliol 2006

112 Annex SI A. Terminologia F fàbrica E Fusta D Acer C Formigó armat A Terminologia juliol 2006 Oficina Consultora Tècnica- COAC Annex SI A 5/5

113 Annex SI B. Temps equivalent d exposició al foc Annex SI B Temps equivalent d exposició al foc G Normes F fàbrica E Fusta D Acer C Formigó armat B Temps equivalent A Terminologia 1

114 Annex SI B. Temps equivalent d exposició al foc B Temps equivalent 2/2 Annex SI B Oficina Consultora Tècnica- COAC juliol 2006

115 Annex SI B. Temps equivalent d exposició al foc Temps equivalent d exposició al foc És el temps d exposició a la corba normalitzada temps-temperatura que se suposa que té un efecte tèrmic igual al d un incendi real en el sector d incendi considerat. El temps equivalent s obté tenint en compte les característiques geomètriques i tèrmiques del sector i el valor de càlcul de la càrrega de foc. Es determina mitjançant un procediment simplificat establert a l Annex SI B. Per als elements estructurals de formigó armat, acer o mixtes pot adoptar-se com a valor de càlcul del temps equivalent, en minuts: te,d = kb wf kc qf,d sent, kb, wf, Kc, qf,d coeficient en segons propietats tèrmiques de l envolvent del sector. coeficient de ventilació en funció de la forma i dimensions del sector coeficient segons el material estructural (Taula B.1) densitat de càrrega de foc en MJ/m2, (apartat B.4) B Temps equivalent - Coeficient en segons propietats tèrmiques de l envolvent del sector, kb Es pot adoptar un valor igual a 0,07. L'annex F de la norma UNE EN :2004 aporta valors més precisos. - Coeficient de ventilació wf wf = (6/H) 0,3 [0, (0,4 - α v ) 4 /(1 + bv α h )] 0,5 [-] (B.3) sent: α v =Av/Af α h =A h /A f relació entre la superfície de les obertures en façana i la superfície del terra del sector, amb els límits 0,025 < α v < 0,25 (B.4) relació entre la superfície de las obertures en el sostre, A h, i la superfície construïda del terra del sector b v =12,5 ( α v - α 2 v ) 10 (B.5) H alçada del sector d incendi [m] Per a sectors petits (A f <100 m 2 ), sense obertures en el sostre, el coeficient w f es pot calcular aroximadament com: w f = O -½ A f /A t (B.6) sent: O = A v h / A t coeficient d obertures amb els límits 0,02 O 0,20 [m 1/2 ]; A t superfície total de l envolvent del sector (parets, terra i sostre), incloent obertures [m 2 ]; h alçada mitja dels forats verticals, [m] Com a obertures en façana o en sostre s han considerar els forats, lluernaris, finestres (practicables o no) superfícies de vidre i, en general, tota zona susceptible de facilitar l entrada d aire a la zona en la que es desenvolupi l incendi. juliol 2006 Oficina Consultora Tècnica- COAC Annex SI B 3/3

116 Annex SI B. Temps equivalent d exposició al foc De forma simplificada, per a casos de sectors d una sola planta amb obertures únicament en façana, el coeficient de ventilació w en funció de l alçada de la planta i de la superfície de les anomenades obertures respecte de la superfície en planta del sector, pot prendre s com: Coeficient de ventilació w B Temps equivalent Alçada de planta (m) Superfície relativa de forats en façana 0,05 0,10 0,15 0,20 0,25 2,5 2,6 1,8 1,3 1,0 0,9 3,0 2,4 1,7 1,2 0,9 0,8 3,5 2,3 1,6 1,1 0,9 0,8 4,0 2,2 1,5 1,1 0,9 0,8 - Coeficient de correcció k c Taula B.1. Valors de k c segons el material estructural Material de la secció transversal k c Formigó armat 1,0 Acer protegit 1,0 Acer sense protegir 13,7 O - Valor de càlcul de la densitat de càrrega de foc, q f,d El valor de càlcul de la densitat de càrrega de foc es determina en funció del valor característic de la càrrega de foc del sector, així com de la probabilitat d activació i de les previsibles conseqüències de l incendi, com: q f,d =q f,k m q1 δ δq2 δn δ c (B.7) sent: q f,k valor característic de la densitat de càrrega de foc per unitat de superfície del sector, segons B.5; m coeficient de combustió que té en compte la fracció del combustible que crema en l incendi. En els casos en els que el material incendiat sigui és de tipus cel lulòsic (fusta, paper, teixits, etc.) pot prendre s m= 0,8. Quan es tracti d altre tipus de material i no es conegui el seu coeficient de combustió pot prendre s m=1 del costat de la seguretat. δ q1 coeficient que té en compte el risc d iniciació degut a la grandària del sector, δ q2 coeficient que té en compte el risc d iniciació degut al tipus d ús o activitat; δ n té en compte en compte les mesures actives voluntàries existents, δ n = n, 1 δ c Els valors de coeficient de correcció segons les conseqüències de l incendi. δ δ n2 δ n3 es donen en la taula B.2, podent obtenir-se valors intermedis per interpolació lineal. δ q1 Taula B.2. Valors del coeficient δ q1 pel risc d iniciació degut a la grandària del sector Superfície del sector A f [m 2 ] Risc d iniciació δ q 1 <20 1, , , , ,00 > ,13 4/4 Annex SI B Oficina Consultora Tècnica- COAC juliol 2006

117 Annex SI B. Temps equivalent d exposició al foc Els valors de δ q2 poden obtenir-se de la taula B.3. Taula B.3. Valors del coeficient δq2 pel risc d'iniciació a causa de l'ús o activitat Activitat Risc d'iniciació δ q 2 Habitatge, Administratiu, Residencial, Docent 1,00 Comercial, Garatge, Hospitalari. 1,25 Sectors de risc especial sota 1,25 Sectors de risc especial mitjà 1,40 Sectors de risc especial alt 1,60 B Temps equivalent Els valors de poden obtenir-se de la taula B.4. δ n,i Taula B.4. Valors dels coeficients Detecció automàtica n, 1 δ n, i segons les mesures actives voluntàries existents δ n, Extinció automàtica δ n, 3 δ Alarma automàtica a bombers 2 0,87 0,87 0,61 Els valors de δ c poden obtenir-se de la taula B.5. En el cas d'edificis en els quals no sigui admissible que puguin quedar fora de servei o en els que es pugui haver un número elevat de víctimes en cas d'incendi, com és el cas dels hospitals, els valors indicats han de ser multiplicats per 1,5. Taula B.5. Valors de δc per les possibles conseqüències de l'incendi, segons l'altura d'evacuació de l'edifici Altura d'evacuació Edificis amb altura d'evacuació descendent de més de 28m o ascendent de més d'una planta. 2,0 Edificis amb altura d'evacuació descendent entre 15 i 28 m o ascendent fins a 2,8m. Garatges sota altres usos. 1,5 Edificis amb altura d'evacuació descendent de menys 15m 1,0 δ c - Valor característic de la densitat de càrrega de foc 1 El valor característic de la densitat de càrrega de foc, qf,k, s'obté sumant el valor característic de la càrrega de foc permanent, estimat pel seu valor mitjana o esperat, i el valor característic de la càrrega de foc variable, estimat com el valor que només és sobrepassat en un 20% dels casos. 2 La càrrega de foc permanent correspon als revestiments i altres elements combustibles permanents inclosos en projecte. Pot obtenir-se a partir dels valors específics aportats el fabricant de cada producte o, si no n'hi ha, a partir de taules de valors per a materials genèrics. 3 La càrrega de foc variable pot avaluar-se individualment segons s'indica en la norma UNE EN : 2004, podent en aquest cas tenir en compte les càrregues protegides, o bé obtenir-se en la taula B.6, per a zones que no presentin acumulacions de càrrega de foc més grans que les pròpies de l'ús previst, com és el cas de zones d'emmagatzematge, arxius intensius de documentació, dipòsits de llibres, etc. ( 1 ). (1) En el Reglament de seguretat contra incendis en els establiments industrials s'indiquen càrregues de foc mitjana per a algunes activitats especials, així com per a ús Comercial i per a magatzems. El valor característic pot obtenir-se multiplicant l'esmentat valor per 1,6. juliol 2006 Oficina Consultora Tècnica- COAC Annex SI B 5/5

118 Annex SI B. Temps equivalent d exposició al foc Taula B.6. Càrregues de foc característiques segons l'ús previst Valor característic [MJ/m 2 ] B Temps equivalent (1) Comercial (1) 730 Residencial Habitatge 650 Hospitalari / Residencial Públic 280 Administratiu 520 Docent 350 Pública Concurrència (teatres, cines) 365 Garatge 280 Per a locals comercials el valor indicat és el mínim que cal considerar, si no és previsible un ús amb càrrega de foc especialment elevada. 6/6 Annex SI B Oficina Consultora Tècnica- COAC juliol 2006

119 Annex SI B. Temps equivalent d exposició al foc B Temps equivalent juliol 2006 Oficina Consultora Tècnica- COAC Annex SI B 7/7

120 SI Annex C. Resistència al foc de les estructures de formigó armat SI Annex C Resistència al foc de les estructures de formigó armat F fàbrica E Fusta D Acer C Formigó armat B Temps equivalent A Terminologia juliol 2006 Oficina Consultora Tècnica- COAC SI Annex C formigó armat 1/1

121

122 SI Annex C. Resistència al foc de les estructures de formigó armat C.1. Generalitats En aquest annex es donen dos mètodes simplificats, Taules i Isoterma 500 per determinar la resistència d elements aïllats de l estructura (bigues, pilars, murs...) front a l exposició al foc representat per la corba normalitzada temps-temperatura (B.1). Ambdós es poden utilitzar també amb el Temps equivalent d exposició al foc (B.2) C.2 Taules C.2.1 Generalitats Cal complir amb les dimensions mínimes i amb la distància mínima equivalent, a m, de la taula corresponent segons el tipus d element. 1. Distància mínima equivalent a l eix de les armadures, a m essent, A si a m [ A f ( a Δa )] si yki si + = A f si yki àrea de cadascuna de les armadures i, passiva o activa; Diàmetre Àrea, cm si C Formigó armat a si f yki Δa si distància de l eix de cadascuna de les armadures i, al parament exposat més proper. En alguns casos es poden considerar possibles revestiments segons les condicions que estableix l articulat per diferents casos particulars; resistència característica de l acer de les armadures (per a les armadures passives, barres corrugades f yki = 400 o 500 N/mm 2 ) i; segons els valors de la taula C.1. Correcció per la diferència de temperatura crítica entre l acer d armar i el de pretesar i per a les condicions particulars d exposició. Δa si depèn a més del coeficient de sobredimensionat de la secció, μ fi 2. Coeficient de sobredimensionat de la secció en estudi, μ fi (veure apartat 5.1.c d aquest manual i l exemple corresponent) Comentaris i Ajudes: Del costat de la seguretat es pot agafar directament μ fi = 0.6 per entrar en la Taula C.1. i trobar els valors de Δasi juliol 2006 Oficina Consultora Tècnica- COAC SI Annex C formigó armat 3/3

123 SI Annex C. Resistència al foc de les estructures de formigó armat Taula C.1. Valors de Δa si (mm) Acer d armar Acer de pretesar Bigues i lloses μ fi Bigues (3) i lloses Resta de Resta de casos (forjats) (forjats) casos Barres Filferros Barres Filferros 0, , , (1) (2) C Formigó armat (1). Els valors indicats en les taules són aplicables a formigons de densitat normal, amb àrids de naturalesa silícia. En bigues, lloses i forjats amb àrids calcaris poden reduir-se un 10% les dimensions mínimes i les distàncies mínimes a l eix. (2). Les correccions per valors de μ fi < 0,6 en bigues, lloses i forjats, només es poden considerar si aquests elements estan sotmesos a càrregues distribuïdes de manera sensiblement uniforme. Valors intermedis es poden interpolar linealment. (3). En zones traccionades, amb recobriments superiors a 50 mm s ha de disposar un mallat amb distàncies inferiors a 150 x 150 mm, ancorat regularment al formigó. Comentaris i Ajudes: S ha eliminat una bonificació de recobriment, aplicable en alguns casos d armadures de cantonada de bigues, perquè creiem que és deguda a un error de redacció. Manca corroborar que aquesta bonificació no es tradueixi en una penalització. TAULA C.2. SUPORTS I MURS (SI-6 C.2.2) RESISTÈNCIA AL FOC Costat menor o gruix b mín / Distància mínima equivalent a l eix a m (mm) (1) Suports exposats per 3 o 4 cares Mur de càrrega exposat per una cara Mur de càrrega exposat per ambdues cares R / 15 (2) 100 / 15 (3) 120 / 15 (3) R / 20 (2) 120 / 15 (3) 140 / 15 (3) R / / 20 (3) 160 / 25 (3) R / / 25 (3) 180 / 35 (3) R / / 40 (3) 250 / 45 (3) R / / 50 (3) 300 / 50 (3) (1) Els recobriments per exigències de durabilitat poden requerir valors superiors. (2) Els suports executats a l obra han de tenir, segons EHE, una dimensió mínima de 250 mm. (3) La resistència al foc aportada es pot considerar REI Observacions: - Per resistències al foc > R 90 i quan l armadura del suport sigui superior al 2% de la secció de formigó, aquesta armadura es distribuirà en totes les cares. Aquesta condició no regeix en les zones de cavalcament. - Si l element està sotmès a tracció es comprovarà com element d acer revestit. 4/4 juliol 2006 Oficina Consultora Tècnica- COAC SI Annex C formigó armat

124 SI Annex C. Resistència al foc de les estructures de formigó armat TAULA C.3. BIGUES AMB TRES CARES EXPOSADES AL FOC BIGUES EXPOSADES EN TOTES LES SEVES CARES S haurà de verificar, a més de les condicions d aquesta taula que, àrea secció transversal de la 2 biga 2 b mín LES BIGUES PLANES amb massissats laterals >10 cm es poden assimilar a lloses unidireccionals (taula C.4.) RESISTÈNCIA AL FOC (1) Dimensió mínima b mín / Distància mínima equivalent a l eix de l armadura inferior traccionada, a m (mm) Opció 1 Opció 2 Opció 3 Opció 4 Amplada mínima de l ànima b 0,mín (mm) R / / / R / / / R / / / / R / / / / R / / / / R / / / Els recobriments per exigències de durabilitat poden ser superiors. Observacions : - Per bigues d ample variable es considera com amplada mínima b la que té a l alçada del centre de gravetat mecànic de l armadura traccionada en la zona exposada (veure fig.) - Per bigues doble T el cantell de l ala inferior haurà de ser superior al valor de b min establert a la taula. Si el cantell de l ala inferior es variable es considerarà, a efectes d aquesta comprovació, d ef =d d 2, segons figura. C Formigó armat (SI-6 C.2.3) - Per una resistència al foc R 90, la armadura de negatius de bigues continues es perllongarà fins el 33% de la longitud del tram amb una quantia no inferior al 25% de la requerida en els extrems. juliol 2006 Oficina Consultora Tècnica- COAC SI Annex C formigó armat 5/5

125 SI Annex C. Resistència al foc de les estructures de formigó armat TAULA C.4. LLOSES MASSISSES RESISTENCIA AL FOC gruix mínim h mín (3) (mm) Distancia mínima equivalent a l eix de l armadura inferior traccionada, a m (mm) (1) Flexió en una direcció (Unidireccional) Flexió en dues direccions (Bidireccional) I y /I (2) x 1,5 I y /I (2) x 1,5 REI REI REI REI REI REI C Formigó armat (SI-6 C.2.3.3) (1) Els recobriments per exigències de durabilitat poden ser superiores. (2) I x y I y són les llums de la llosa, essent I y > I x (3) Cal complir el gruix mínim si la llosa té funció de compartimentació (REI). No cal complir-lo si el criteri és únicament resistent (R). Als efectes de gruix mínim, pot considerar-se el paviment o qualsevol altre element que mantingui la seva funció aïllant durant tot el període de resistència al foc. Observacions: - Per lloses massisses sobre recolzaments lineals i per resistències al foc R 90, l armadura de negatius s haurà de perllongar un 33% de la longitud del tram amb una quantia no inferior a un 25% de la requerida en els extrems recolzats. - Per lloses massisses sobre recolzaments puntuals i per resistències al foc R 90, el 20% de l armadura superior sobre suports s haurà de perllongar al llarg de tot el tram. TAULA C.5 FORJATS BIDIRECCIONALS AMB CASSETONS RECUPERABLES RESISTÈNCIA AL FOC Gruix mínim h mín (2) (mm) Amplada de nervi mínima b mín / Distància mínima equivalent a l eix de l armadura inferior traccionada, (1) a m (mm) Opció 1 Opció 2 Opció 3 REI / / / 10 REI / / / 20 REI / / / 25 REI / / / 35 REI / / / 55 REI / / / 70 (1) Els recobriments per exigències de durabilitat poden ser superiores. (2) Cal complir el gruix mínim si el forjat té funció de compartimentació (REI). No cal complir-lo si el criteri és únicament resistent (R). Als efectes de gruix mínim, pot considerar-se el paviment o qualsevol altre element que mantingui la seva funció aïllant durant tot el període de resistència al foc. SI-6 C 2.3.4) Observacions: - Per lloses nervades sobre recolzaments puntuals i per resistències al foc R 90, el 20% de l armadura superior sobre suports es distribuirà en tota la longitud del tram, en la banda de suports (veure EHE ). - Si la llosa nervada es disposa sobre recolzaments lineals, l armat de negatius s haurà de perllongar un 33% de la longitud del tram amb una quantia no inferior a un 25% de la requerida en els extrems recolzats. 6/6 juliol 2006 Oficina Consultora Tècnica- COAC SI Annex C formigó armat

126 SI Annex C. Resistència al foc de les estructures de formigó armat TAULA C FORJATS UNIDIRECCIONALS Per resistències al foc R120, per forjats amb cassetons ceràmics o de formigó i revestiment inferior, serà suficient que es compleixi el valor de la distància mínima equivalent a l eix de les armadures establert per lloses massisses a la taula C.4, podent-se comptabilitzar, a efectes de la distància a m el gruixos equivalents de formigó segons criteris i condicions de l apartat C.2.4, Capes Protectores. Si a més cal complir funcions de compartimentació, també s haurà de complir el gruix mínim h min de la taula C.4 Per a resistències al foc > R120, o bé quan els elements d entrebigat no siguin ni de ceràmica ni de formigó o no es disposi de revestiment inferior, s hauran de complir les especificacions establertes per bigues amb tres cares exposades al foc (C ) A efectes del gruix de la xapa de compressió i de l amplada del nervi es poden tenir en compte els gruixos de paviment i de les peces d entrebigat que mantinguin la funció aïllant durant el període de resistència al foc. Els cassetons ceràmics es poden considerar gruixos addicionals de formigó equivalents a dues vegades el gruix real. SI-6 C 2.3.5) Observacions: Per resistències al foc R 90, l armat a negatius dels forjats continus s ha de perllongar fins a un 33% de la longitud del tram amb una quantia no inferior al 25% de la necessària en els extrems. Comentaris i Ajudes: FORJATS RETICULARS AMB CASETONS PERDUTS. C Formigó armat Donat que el CTE no dóna taules per aquest tipus de forjat s entén que, del costat de la seguretat es poden fer servir el mateixos criteris que per Forjats Unidireccionals (C.2.3.5) i respecte a la disposició de les armadures de negatius per resistències al foc R 90 es pot aplicar: - Per forjats reticulars sobre recolzaments puntuals, el 20% de l armat superior sobre suports es perllongarà en tota la longitud del vano, en la banda de suports. - Per forjats reticulars sobre recolzaments continus, l armat de negatius s ha de perllongar fins a un 33% de la longitud del tram amb una quantia no inferior a un 25% de la necessària en els recolzaments. C.2.4 CAPES PROTECTORES La resistència al foc requerida es pot aconseguir aplicant capes protectores, la contribució de les quals a la resistència al foc de l element estructural protegit es determinarà d acord amb la norma UNE ENV :2004. Per resistències al foc R 120, els revestiments de guix poden considerar-se gruixos addicionals de formigó equivalents a 1.8 vegades els gruix real. Per revestiments de guix (no plaques de guix) aplicats a sostres i amb resistència al foc R 90 es recomana que la posada en obra es faci per projecció. Per revestiments de guix ( no plaques de guix) aplicats a sostres i amb resistència al foc R 120 és necessari que la posada en obra es faci per projecció, disposant a més un armat intern no combustible fermament unit a la bigueta. juliol 2006 Oficina Consultora Tècnica- COAC SI Annex C formigó armat 7/7

127 SI Annex C. Resistència al foc de les estructures de formigó armat C.3. Mètode simplificat de la Isoterma Aplicable a elements de formigó armat o pretesat sotmesos a compressió, flexió o flexocompressió. 2. La dimensió del costat menor exposat i dels contigus en bigues o suports a de ser superior a la indicada en la taula C.6. Taula C.6 Dimensió mínima de bigues i suports Resistència a foc normalitzat R 60 R 90 R 120 R 180 R 240 Dimensió mínima de la secció recta (mm) C.3.2 DETERMINACIÓ DE LA CAPACITAT RESISTENT DE CÀLCUL DE LA SECCIÓ TRANSVERSAL C Formigó armat 1. La comprovació de la capacitat portant d una secció de formigó armat es farà segons els mètodes establerts a la Instrucció EHE, considerant: a. una secció reduïda de formigó, excloent els gruixos de formigó externs a la isoterma 500. b. que les característiques mecàniques del formigó de la secció reduïda no es veuen afectades per la temperatura i per tant es conserven els valors inicials de resistència i mòdul d elasticitat. c. que les característiques mecàniques de les armadures es redueixen d acord a la temperatura que hagi assolit el seu centre durant el temps de resistència al foc considerat (Taula C.7.). Es consideren totes les armadures, incloses les que quedin fora de la secció reduïda de formigó. 2. La comprovació de bigues i lloses secció a secció queda del costat de la seguretat, es pot afinar més valorant la capacitat residual de moments de cada signe i veure si el conjunt de les seccions equilibra les sol licitacions en cas de foc. C.3.3. REDUCCIÓ DE LES CARCTERÍSTIQUES MECÀNIQUES Taula C.7 Reducció relativa de la resistència amb la temperatura Temperatura (ºC) Formigó Acer d armar Acer de pretesar Silicis 1,00 0,95 0,85 0,75 0,60 0,45 0,30 0,15 0,08 0,04 0,00 Calcaris 1,00 0,97 0,91 0,85 0,74 0,60 0,43 0,27 0,15 0,06 0,00 Laminat en calent 1,00 1,00 1,00 1,00 0,78 0,47 0,23 0,11 0,06 0,04 0,00 Estirat en fred 1,00 1,00 1,00 0,94 0,67 0,40 0,12 0,11 0,08 0,05 0,00 Estirat en fred 0,99 0,87 0,72 0,46 0,22 0,10 0,08 0,05 0,03 0,00 0,00 Refredat i trempat 0,98 0,92 0,86 0,69 0,26 0,21 0,15 0,09 0,04 0,00 0,00 C.3.4. ISOTERMES 1. Les temperatures poden obtenir-se de manera experimental o analítica 2. Les isotermes de les figures següents poden utilitzar-se per seccions de formigó amb àrids silicis i exposades al foc segons la corba normalitzada. Aquestes isotermes queden del costat de la seguretat per la major part dels tipus d àrids però no de manera generalitzada per exposicions a focs diferents del normalitzat. 8/8 juliol 2006 Oficina Consultora Tècnica- COAC SI Annex C formigó armat

128 SI Annex C. Resistència al foc de les estructures de formigó armat FIGA C.3. Isotermes per quarts de secció de 300 x 160 mm exposats per ambdues cares C Formigó armat R-30 R-60 R-90 juliol 2006 Oficina Consultora Tècnica- COAC SI Annex C formigó armat 9/9

129 SI Annex C. Resistència al foc de les estructures de formigó armat FIGURA C.4. Isotermes per quarts de secció de 600 x 300 mm exposats per ambdues cares C Formigó armat R-60 R-90 10/10 juliol 2006 Oficina Consultora Tècnica- COAC SI Annex C formigó armat

130 SI Annex C. Resistència al foc de les estructures de formigó armat C Formigó armat R-120 FIGURA C.5. Isotermes per quarts de secció de 800 x 500 mm exposats per ambdues cares juliol 2006 Oficina Consultora Tècnica- COAC SI Annex C formigó armat 11/11

131 SI Annex C. Resistència al foc de les estructures de formigó armat C Formigó armat R-90 R /12 juliol 2006 Oficina Consultora Tècnica- COAC SI Annex C formigó armat

132 SI Annex C. Resistència al foc de les estructures de formigó armat C Formigó armat R-180 R-240 juliol 2006 Oficina Consultora Tècnica- COAC SI Annex C formigó armat 13/13

133 SI Annex C. Resistència al foc de les estructures de formigó armat FIGURA C.6. Isotermes per quarts de secció de 300 x 300 mm exposats per ambdues cares C Formigó armat R-30 R-60 14/14 juliol 2006 Oficina Consultora Tècnica- COAC SI Annex C formigó armat

134 SI Annex C. Resistència al foc de les estructures de formigó armat C Formigó armat R-90 R-120 FIGURA C.8. Distribució de temperatures en el gruix de seccions planes exposades per una cara amb cantell total h 200 mm R-30 R-240 FIGURA C.7. Isotermes per quarts de secció circular de 300 mm de diàmetre exposada perímetralment juliol 2006 Oficina Consultora Tècnica- COAC SI Annex C formigó armat 15/15

135 SI Annex C. Resistència al foc de les estructures de formigó armat C Formigó armat R-30 R-60 16/16 juliol 2006 Oficina Consultora Tècnica- COAC SI Annex C formigó armat

136 SI Annex C. Resistència al foc de les estructures de formigó armat C Formigó armat R-90 R-120 juliol 2006 Oficina Consultora Tècnica- COAC SI Annex C formigó armat 17/17

137 SI Annex C. Resistència al foc de les estructures de formigó armat Comentaris i ajudes Exemple 1. Jàssera plana: C Formigó armat Estat de càrregues D. Distància mínima equivalent, a m, per μ fi = 0.52 estrep Rec. nominal a si Δa si Asi f yki(a si + Δa si ) A si f yki D/2 + D A si f yki mm mm 2 N/mm 2 mm mm mm mm ,71E+08 5,65E ,71E+08 5,65E ,71E+08 5,65E ,03E+08 1,01E ,03E+08 1,01E+07 a m = 49 mm Segons taules C.3 C.4, correspon pràcticament a un R180 (50 mm) Estat de càrregues C. Distància mínima equivalent, a m, per μ fi = 0.67 estrep Rec. nominal a si Δa si Asi f yki(asi + Δasi) A si f yki D/2 + D A si f yki mm mm 2 N/mm 2 mm mm mm mm ,49E+08 5,65E ,49E+08 5,65E ,49E+08 5,65E ,62E+08 1,01E ,62E+08 1,01E+07 a m = 45 mm Segons taules C.3 C.4, correspon a un R>120 (35 mm) però inferior a R180 18/18 juliol 2006 Oficina Consultora Tècnica- COAC SI Annex C formigó armat

138 SI Annex C. Resistència al foc de les estructures de formigó armat Exemple 2. Jàssera de cantell: Estat de càrregues B. Distància mínima equivalent, a m, per μ fi = 0.60 D A si f yki D/2 + estrep Rec. nominal mm mm 2 N/mm 2 mm mm mm mm a si Δa si Asi f yki(asi + Δasi) A si f yki ,4 4,46E+08 1,01E ,4 4,46E+08 1,01E ,4 4,46E+08 1,01E ,4 4,46E+08 1,01E ,4 4,46E+08 1,01E ,4 4,46E+08 1,01E ,4 7,78E+08 1,01E ,4 7,78E+08 1,01E+07 a m = 52 mm Segons taula C.3, opció 3, correspon a un R>120 (300/40 mm) però inferior a R180 C Formigó armat juliol 2006 Oficina Consultora Tècnica- COAC SI Annex C formigó armat 19/19

139 SI Annex C. Resistència al foc de les estructures de formigó armat Exemple 3. Pilar 50x50: Estat de càrregues A. Distància mínima equivalent, a m D A si f yki D/2 + estrep Rec. nominal a si Δa si Asi f yki(a si + Δa si ) A si f yki C Formigó armat mm mm 2 N/mm 2 mm mm mm ,62E+08 1,01E ,62E+08 1,01E ,62E+08 1,01E ,62E+08 1,01E ,62E+08 1,01E ,62E+08 1,01E ,62E+08 1,01E ,62E+08 1,01E ,22E+08 1,51E ,22E+08 1,51E ,22E+08 1,51E ,22E+08 1,51E ,22E+08 1,51E ,22E+08 1,51E ,22E+08 1,51E ,22E+08 1,51E+07 a m = 47 mm Segons taula C.2, correspon a un R>180 (350/45 mm) i quasi un R240 (400/50) 20/20 juliol 2006 Oficina Consultora Tècnica- COAC SI Annex C formigó armat

140 SI Annex C. Resistència al foc de les estructures de formigó armat Exemple 4. Jàssera de cantell. Comprovació per R60. Mètode de les isotermes Armadura a tracció 3 D 20. Acer B500S Quart de secció de 60 x 30 per R60 C Formigó armat Af yd en càlcul a temperatura normal = 131, , ,9 = 395,8 kn i M u = mt en cas d incendi, segons les isotermes tenim dos D 20 a 500º C i un a 250ºC, per tant, Af yd,i = (131.9 x 0.78) + (131,9 x 1) + (131,9 x 0.78) = 337,66 x 1.15 =388,3 kn i M u = mt La capacitat mecànica no és redueix significativament per R60 i a més en situació d incendi els coeficients de seguretat del material s han agafat = 1 i per això el M u és pràcticament el mateix. juliol 2006 Oficina Consultora Tècnica- COAC SI Annex C formigó armat 21/21

141 SI Annex C. Resistència al foc de les estructures de formigó armat Exemple 5. Jàssera de cantell. Comprovació per R90. Mètode de les isotermes Armadura a tracció 3 D 20. Acer B500S C Formigó armat Af yd en càlcul a temperatura normal = 131, , ,9 = 395,8 kn i el M u = mt Quart de secció de 60 x 30 per R90 en cas d incendi, segons les isotermes tenim dos D 20 a 550º C i un a 350ºC, per tant, Af yd,i = (131.9 x 0.62) + (131,9 x 1) + (131,9 x 0.62) = 295,45 x 1.15 =339,7 kn i el M u = mt Si l armat de la secció era ajustat a normes i tenim, per exemple, un μ fi = 0.67 el moment de càlcul a 90 minuts de foc serà de l ordre de 12.7 mt i per tant la secció resisteix amb escreix. En cas de R120 tindríem, segons les isotermes corresponents dos D 20 a 600º C i un a 400ºC, que segons la taula C.7 serà, Af yd,i = (131.9 x 0.47) + (131,9 x 1) + (131,9 x 0.47) = x 1.15 =294,6 kn i el M u = 13,51 mt > 12.7 mt i per tant la secció resisteix R120 però ja no de manera sobrada 22/22 juliol 2006 Oficina Consultora Tècnica- COAC SI Annex C formigó armat