CONCEPTO DE SALUD MENTAL CONCEPTO DE ENFERMEDAD MENTAL

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "CONCEPTO DE SALUD MENTAL CONCEPTO DE ENFERMEDAD MENTAL"

Transcripción

1

2 CONCEPTO DE SALUD MENTAL Se define según los criterios: 1.- Actitudes positivas hacia uno mismo. 2.- Crecimiento, desarrollo y autorrealización. 3.- integración y capacidad de respuesta emocional. 4.- Autonomía y autodeterminación. 5.- Adecuada percepción de la realidad. 6.- Dominio del entrono y competencia social. CONCEPTO DE ENFERMEDAD MENTAL La enfermedad mental es la manifestación de una alteración conductual, psicológica o biológica y que ni los conflictos, individuo-sociedad, ni los problemas de la vida, ni las peculiaridades individuales, constituyen de por sí enfermedades mentales.

3 PRINCIPIOS DE ASISTENCIA EN SALUD MENTAL No dañar. Aceptar a cada paciente como una persona total. Desarrollar la mutua confianza. Explorar la conducta y las emociones. Fomentar la responsabilidad. Favorecer una adaptación eficaz. Aportar coherencia. El concepte de TMS Engloba un conjunt d'entitats nosològiques de diferent naturalesa que es presenten de manera contínua o episòdic recurrent durant dos anys i que acompleixen uns criteris diagnòstics, de gravetat clínica i d evolució crònica determinats.

4 Els criteris diagnòstics Trastorns esquizofrènics Depressió major recurrent Trastorn bipolar maníac Trastorn bipolar depressiu Trastorn bipolar mixt Paranoia Agorafobia amb crisi d'angoixa Trastorn obsessiu compulsiu Trastorn límit de la personalitat Personalitat esquizotípica La gravetat clínica implícita en els diagnòstics esmentats, es considera quan coexisteixen una distorsió de la realitat o un comportament desadaptat, atribuïble a la mateixa malaltia o a la manca de contenció.

5 L'evolució crònica de la malaltia ve determinada pel pronòstic clínic i s'objectiva per una determinada utilització dels recursos assistencials TRASTORNOS PSICÓTICOS Se caracterizan por una importante alteración del YO y sus funciones, que produce graves distorsiones del pensamiento y de la percepción de la realidad. La manifestación más completa de la psicosis es la Esquizofrenia.

6 TIPOS DE PSICOSIS Esquizofrenia Trastorno delirante Trastorno psicótico breve Psicosis puerperal Trastorno esquizofreniforme Trastorno esquizoafectivo Otras psicosis: Trastorno psicótico compartido, Trastorno psicótico por enfermedad médica, Trastorno psicótico inducido por sustancias. ESQUIZOFRENIA ETIOLOGÍA Teorías biológicas: -Hiperactividad de circuitos dopaminérgicos. -Afectación de determinadas áreas cerebrales: sistema límbico, ganglios basales, córtex frontal. -Otras teorías: Virus, intoxicaciones, falta de vitaminas, factores inmunológicos. Teorías genéticas: es más evidente en las formas más graves de la enfermedad. Teorías psicosociales:según clase social. Cambios culturales.

7 SINTOMATOLOGIA Síntomas positivos : - Ideas delirantes - Alucinaciones - Lenguaje desorganizado - Comportamiento desorganizado Síntomas negativos: - Aplanamiento afectivo - Alogia - Abulia, apatía - Anhedonia SINTOMATOLOGIA(II) Alteraciones de la sensopercepción: -Alucinaciones auditivas -Alucinaciones visuales -Alucinaciones olfativas y gustativas -Alucinaciones táctiles -Alucinaciones cinestésicas -Otras:alteraciones en la percepción del espacio,del tiempo

8 SINTOMATOLOGIA(III) Alteraciones del pensamiento: -Delirios de interpretación (persecución, megalomaníacos o de grandeza) -Delirios pasionales, celotípicos o erotomaníacos. -Bradipsiquia (bloqueo) -Taquipsiquia ( fuga de ideas ) -Pensamiento disgregado o incoherente. El pensamiento se expresa a través del lenguaje. Alteraciones del leguaje:.lenguaje incoherente con neologismos.mutismo.verborrea.bradifemia.disartria.ecolalia Alteraciones de la afectividad: -embotamiento mental (vacío,indiferencia, apatía, aburrimiento) -incapacidad para verbalizar o expresar reacciones emocionales -afectividad inapropiada y risas inmotivadas Alteraciones de la psicomotricidad: -agitación psicomotriz -inhibición -estupor -perplejidad -estereotipias motoras

9 TRATAMIENTOS PSICOFARMACOLÓGICOS Las terapias biológicas son aquellas en las que se utilizan con fines terapéuticos substancias, utensilios o técnicas que modifican la biología del individuo a quien se aplican. Fármacos psicótropos (psicoactivos): agentes químicos que afectan al cerebro y al sistema nervioso, alteran los sentimientos, las emociones y la conciencia de diversas formas. Neurolépticos o antipsicóticos Su principal indicación es la Esquizofrenia y los Trastornos Psicóticos. Los neurolépticos facilitan la recuperación cognitiva con disminución de pensamiento psicótico y paranoide, normalizan la conducta psicomotora y reducen las alucinaciones.

10 Efectos secundarios Sedación Temblor, rigidez Acatísia - Ausencia o lentitud de movimientos Espasmos de los grupos musculares del cuello, espalda y ojos. Aumento de peso Disfunción sexual Visión borrosa Ojos hacia arriba Boca seca Estreñimiento Taquicardia Hiperactividad-agitación Hipotensión Problemas hepáticos Fotosensibilidad -Amenorrea Dermatitis

11 Hipnóticos Se utilizan para inducir el sueño. Efectos secundarios: - Sedación o relajación muscular - Sensación de resaca al despertar - Incontinencia urinaria (en ancianos) Ansiolíticos ndicados para combatir los estados de ansiedad. Los efectos secundarios en dosis terapéuticas son escasos, de cualquier manera producen: Sedación Enlentecimiento psicomotor Moderada dependencia física

12 CRISIS Reacción emocional abrumadora ante una situación de amenaza en la que las habilidades de resolución de problemas y los mecanismos de afrontamiento normales no resultan adecuados para mantener el equilibrio. Las situaciones de crisis son transiciones biográficas (acontecimientos vitales) o circunstancias estresantes (factores estresantes internos o externos).

13 La asistencia domiciliaria Es el conjunto de actividades que lleva a cabo un equipo interdisciplinar de carácter socio y/o sanitario y de ámbito comunitario que se realizan en el domicilio del usuario. La finalidad es detectar, valorar y dar soporte y seguimiento a los problemas de salud mental del individuo y/o de la familia, potenciando su autonomía y mejorando su calidad de vida. Objetivos de la A.D. Conocer la situación del usuario, familia y su entorno e identificar sus necesidades. Mantener y mejorar la continuidad asistencial entre los diferentes recursos comunitarios. Implicar a la familia en el tratamiento. Prestación de servicios que sea necesario en el propio domicilio ( incapacidad física, administrar medicaciones...) Dar repuesta a demandas de otros profesionales, familia... Impartir pautas de educación sanitaria a las necesidades del usuario y/o familia.

14 Jerarquía de las necesidades humanas NECESSITATS BÀSIQUES DELS TMS Assistència per la cura i higiene personal Suport per al control de la medicació Suport per el manteniment de la llar Suport per el manteniment del treball Suport per a l adequada utilització dels diners Suport per a les tramitacions administratives Suport per a la utilització del transport Suport per a la seva independència personal.

15 Les M. M cròniques cursen amb un deteriorament en diferents àrees: Funcionament cognitiu: dificultats d'atenció, percepció, concentració i processament informació. Autocuidados: manca higiene personal,deficient utilització de l entorn,hàbits de vida no saludables. Autonomia: deficient utilització diners, transport, oci,temps lliure, dependència econòmica,dèficit laboral... Autocontrol: manca de competència personal,incapacitat de tolerar situacions estrès... Relacions interpersonals: manca de xarxa social,incapacitat gestió de l oci, de gaudir, manca de motivació i interès... ACTIVITATS VIDA DIARIA A. NECESSITATS B. OBJETIU 1. Cura personal : A- Dificultats o carències per dur-la a terme sense suport. B- Augment de la cura personal. 2. Ordre i neteja: A- Precarietat o carència de les àrees vivenda que estan sota la seva responsabilitat. B- Augment conductes neteja i ordre.

16 ACTIVITATS VIDA DIARIA II 3. Pressupostos i comprar : A- Mala utilització del diner i inadequada conducta de consum. B- Augment organització del diner. 4. Habilitats culinàries : A- No existeixen o són escasses. B- Augment habilitats bàsiques de cuina. 5. Utilització temps lliure : A- Tendència a l aïllament social. B- Augment xarxa relacional / oci.

17 LA INTEGRACIÓ COMUNITÀRIA DIFICULTATS : 1. Etiquetament solament per diagnòstic clínic. 2. S aïllen socialment amb facilitat. 3. Accessibilitat més complicada als recursos. 4. Els TMS els aboquen a la pobresa i la marginació ( econòmica, laboral, vivenda,oci...)

18 LA INTEGRACIÓ COMUNITÀRIA II OBSTACLES PERSONALS : 1. Dèficits d habilitats social (utilització dels diners, comunicació, relacions,orientació...) 2. Dèficits cognitius (memòria, atenció, concentració, curs pensament desorganitzat...) 3. Simptomatologia positiva i negativa. 4. Manca motivació i expectatives desajustades. 5. Experiències prèvies de fracàs. 6. Interferència dels efectes secundaris de la medicació. 7. Deteriorament en l aspecte personal (higiene, roba, cura personal menjar, son,...) OBJECTIUS PER A LA INTEGRACIÒ I MILLORA QUATITAT DE VIDA Millora de l autocura: -Higiene personal (H. corporal, vestit.) -Hàbits vida ( Alimentació, regulació son, salut) Augment autonomia i independència: -Vivenda (Neteja, organització) -Utilització diners -Comunicació i transport Millora del coneixement i interès per l entorn sociocultural: -Rehabilitació psicosocial -Contacte recursos comunitaris -Activitats ludico cultural.

19 PER PODER FER QUELCOM CAL: 1. Tenir CAPACITAT de fer-lo: Augment Coneixements Haurem d ajudar la persona a adquirir l`habilitat de fer les Activitats Vida Diària. 2. Tenir SEGURETAT de fer-lo : Augment Autoestima Haurem de reforçar positivament quan es facin les coses. 3. Tenir OPORTUNITAT de fer-lo: Augment Rol actiu Haurem d afavorir l'ocasió de fer-lo ( posar en situació, motivació) TÈCNIQUES QUE UTILITZAREM Afavorir un clima de confiança: Comprensió empàtica (situació personal, ritme...). Converses freqüents. Adaptat al nostre llenguatge. Preservar la seva intimitat. Prioritzar els seus valors i principis culturals. No judicar les seves conductes.

20 TÈCNIQUES QUE UTILITZAREM II Estimular les capacitats pròpies: Mantenir i augmentar l autoestima. Fer de model en les conductes a adquirir. Fer un inventari de les capacitats. Establiment d'objectius. Reforçament positiu. TÈCNIQUES QUE UTILITZAREM III Tècniques de motivació: Premis econòmics per part de la família. Reforç verbal. Fer partícip en la resolució de la seva necessitat. Arribar a pactes. Tècniques assertives. Jocs de rols. Retroalimentació. SUPORT EMOCIONAL

21 TÉCNIQUES DEL SUPORT EMOCIONAL Escolta activa No interrompre l altre Utilitzar senyals (verbals / n.v.) Parafrasejar Utilitzar frases curtes que reflecteixin allò que ha dit l altre Ajudar a clarificar l altre Demostrar que l entenem Fer preguntes obertes Parlar sense posar-se a la defensiva Explorar els seus sentiments i pensaments Facilitar el camí per solucionar els problemes ASPECTES FACILITADORS DE LA COMUNICACIÒ Escollir el lloc i moments adequats Aconseguir un estat emocional adient Preguntar, no donar res per suposat Escoltar activament Empatitzar Demanar opinió Manifestar desitjos, dificultats propis Manifestar acords parcials amb els arguments d altri Donar informació en sentit positiu Utilitzar un llenguatge adaptat Fer preguntes per contrastar què ha entès l altre

22 NORMES DEL SUPORT EMOCIONAL NO JUDICAR SER EMPÀTIC NO DONAR CONSELLS NO PREGUNTAR MAI EL PER QUÈ NO PRENDRE RESPONSABILITATS DEL PROBLEMA D ALTRI NO INTERPRETAR CONCENTRAR-SE EN L AVUI I L ARA CONCENTRAR-SE EN ELS SENTIMENTS I/O EN LA TASCA ASPECTES FACILITADORS DE LA COMUNICACIÒ Escollir el lloc i moments adequats Aconseguir un estat emocional adient Preguntar, no donar res per suposat Escoltar activament Empatitzar Demanar opinió Manifestar desitjos, dificultats propis Manifestar acords parcials amb els arguments d altri Donar informació en sentit positiu Utilitzar un llenguatge adaptat Fer preguntes per contrastar què ha entès l altre

23 Coordinación La actividad profesional dirigida a unificar las acciones que realizarán los profesionales en un caso común y que tiene como objetivo global conseguir la máxima eficacia y eficiencia en la intervención. Elementos básicos en la coordinación Proporcionar una atención integrada. Trabajo interdisciplinar. Definición de circuitos de accesos claros. No duplicar acciones y no confundir al pacientefamilia. Repartir, definir las tareas que realizarán cada uno de los profesionales, y el papel de la familia. Consensuar los planes de actuación.

24 RECURSOS I Usuario Familias ABSs Servicios Sociales SRC PSI Soporte domiciliario Residencia Fundación tutelar PSALL RECURSOS II Formación (reglada y no reglada) Ocupacionales (form. Ocupacional, servicios de orientación e inserción, centros especiales de trabajo, servicios prelaborales) Ocio (centros cívicos, casales de juventud, de la tercera edad, gimnasios, centros de actividades - cerámica, música, juegos ) Asociacionismo (usuarios, familias, ONG, aficiones )

25 EL ÉXITO NO PUEDE DEFINIRSE COMO LA ELIMINACIÓN DE TODOS LOS SÍNTOMAS. ÉXITO ES LA REINTEGRACIÓN DE LOS PACIENTES EN LA COMUNIDAD,DENTRO DE LOS LÍMITES DE SUS CAPACIDADES FUNCIONALES Y LA DISMINUCIÓN DEL ESTRÉS DE QUIENES VELEN POR SU BIENESTAR. Anderson, Reiss y Fogarty Esquizofrenia y familia 1986

26 BIBLIOGRAFÍA: -Johnson. Enfermería de Salud Mental y Psiquiátrica Ed.McGrawHill.Interamericana. -Michelle Morrison: Fundamentos de enfermería en salud mental Ed. Mosby. -Rubio Larrosa V. Y cols..apuntes de Enfermería psiquiátrica.hosp.. Provincial Nª Sª de Gracia, Zaragoza.1997.Ed.Janssem-Cilag. -Abelardo Rodríguez (coordinador).rehabilitación psicosocial de personas con trastornos mentales crónicos. Ediciones Pirámide S.A Liberman Robert Paul. Rehabilitación integral del enfermo mental crónico Martinez Roca S.A. -Rigol A.,Ugalde M..Enfermería de Salud Mental y Psiquiátrica.1991.Salvat Barcelona, 2 Junio 2008

GRUPO URGENCIAS PSIQUIATRIA HOSPITAL DE LA RIBERA. Sonia Vidal Rubio 5 de Octubre de 2016

GRUPO URGENCIAS PSIQUIATRIA HOSPITAL DE LA RIBERA. Sonia Vidal Rubio 5 de Octubre de 2016 GRUPO URGENCIAS PSIQUIATRIA HOSPITAL DE LA RIBERA. Sonia Vidal Rubio 5 de Octubre de 2016 PERDER EL MIEDO a explorar a un supuesto enfermo mental. COMPRENDER la principal terminología psiquiátrica. En

Más detalles

Programació didàctica

Programació didàctica Programació didàctica Cicle: Educació Infantil Àrees I, II i III Criteris d avaluació Indicadors Cb Lingüística Cb matem. Cb món físic Comp digital Cb tract. Inf. ciutadana Cb social i artística Cb cultural

Más detalles

Mujeres - De F01 a F99

Mujeres - De F01 a F99 F01. Demencia vascular 46 F03. Demencia, no especificada 154 F04. Síndrome amnésico orgánico, no inducido por alcohol o por otras sustancias psicoactivas F05. Delirio, no inducido por alcohol o por otras

Más detalles

EXPERIÈNCIA GRUP D INSERCIÓ COMUNITARIA, LA PARTICIPACIÓ DE L AFECTAT EN LA RECUPERACIÓ EN SALUT MENTAL

EXPERIÈNCIA GRUP D INSERCIÓ COMUNITARIA, LA PARTICIPACIÓ DE L AFECTAT EN LA RECUPERACIÓ EN SALUT MENTAL EXPERIÈNCIA GRUP D INSERCIÓ COMUNITARIA, LA PARTICIPACIÓ DE L AFECTAT EN LA RECUPERACIÓ EN SALUT MENTAL Jornada tècnica La Unió T. Mas, Mª J. Oliva i M. González Novembre/ 2016 Experiencia grup d inserció

Más detalles

ATENCIÓN ENFERMERA SALUD MENTAL, A PACIENTES PSICÓTICOS EN SALAS DE HOSPITALIZACIÓN. Gema Pedreira Fraga Mercedes Padilla Sánchez EIR Salud Mental

ATENCIÓN ENFERMERA SALUD MENTAL, A PACIENTES PSICÓTICOS EN SALAS DE HOSPITALIZACIÓN. Gema Pedreira Fraga Mercedes Padilla Sánchez EIR Salud Mental ATENCIÓN ENFERMERA SALUD MENTAL, A PACIENTES PSICÓTICOS EN SALAS DE HOSPITALIZACIÓN Gema Pedreira Fraga Mercedes Padilla Sánchez EIR Salud Mental Es considerable la frecuencia con la que los pacientes

Más detalles

PROGRAMA PSICOEDUCACIÓN

PROGRAMA PSICOEDUCACIÓN PROGRAMA PSICOEDUCACIÓN PROGRAMA PSICOEDUCACIÓN PROGRAMA PSICOEDUCACIÓN NOMBRE POR QUÉ ESTOY AQUÍ? QUÉ ESPERO DE ESTO? CUÁNDO PUEDO VENIR? PROGRAMA PSICOEDUCACIÓN NECESITAMOS SU AYUDA. SON LOS QUE MEJOR

Más detalles

Otros trastornos psicóticos

Otros trastornos psicóticos Otros trastornos psicóticos Prof. Julio Bobes Trastorno de ideas delirante persistentes (paranoia) Trastorno esquizoafectivo Otros trastornos psicóticos Esquizotípico Esquizofreniforme Psicótico agudo

Más detalles

1032- El Técnico en Cuidados Auxiliares de Enfermería ante el Paciente Psiquiátrico Hospitalizado

1032- El Técnico en Cuidados Auxiliares de Enfermería ante el Paciente Psiquiátrico Hospitalizado 1032- El Técnico en Cuidados Auxiliares de Enfermería ante el Paciente Psiquiátrico Hospitalizado Duración: 50 horas Modalidad: Online/Distancia Acreditación: Acreditado por la URJC* CONTENIDOS: Unidad

Más detalles

TRASTORNO MENTAL GRAVE UGC SALUD MENTAL AREA NORTE DE ALMERIA

TRASTORNO MENTAL GRAVE UGC SALUD MENTAL AREA NORTE DE ALMERIA TRASTORNO MENTAL GRAVE UGC SALUD MENTAL AREA NORTE DE ALMERIA Se cura el Trastorno Mental Grave? Se cura la HIPERTENSIÓN? Se cura la Diabetes? Causa Enfermedad Tratamiento Curación Causa Enfermedad Tratamiento

Más detalles

Un cas pràctic en l atenció a les fases inicials de la malaltia: el programa REMS

Un cas pràctic en l atenció a les fases inicials de la malaltia: el programa REMS Un cas pràctic en l atenció a les fases inicials de la malaltia: el programa REMS Fundació Catalunya - La Pedrera Una fundació compromesa amb el territori i la gent Neix l 1 de gener de 2013, com a entitat

Más detalles

EL TÉCNICO EN CUIDADOS AUXILIARES DE ENFERMERÍA ANTE EL ALZHEIMER

EL TÉCNICO EN CUIDADOS AUXILIARES DE ENFERMERÍA ANTE EL ALZHEIMER EL TÉCNICO EN CUIDADOS AUXILIARES DE ENFERMERÍA ANTE EL ALZHEIMER Objetivos El principal objetivo de este curso es ampliar los conocimientos teóricos del técnico en cuidados auxiliares de enfermería sobre

Más detalles

TEMA XV: ANTIPSICÓTICOS NEUROLÉPTICOS 1

TEMA XV: ANTIPSICÓTICOS NEUROLÉPTICOS 1 TEMA XV: ANTIPSICÓTICOS TICOS NEUROLÉPTICOS 1 ESQUIZOFRENIA: : distorsión n en la percepción n de la realidad, el pensamiento y la emoción. Disociación n del yo en la que se pierde la vivencia de individualidad

Más detalles

025 El técnico en cuidados auxiliares de enfermería ante el Alzheimer

025 El técnico en cuidados auxiliares de enfermería ante el Alzheimer 025 El técnico en cuidados auxiliares de enfermería ante el Alzheimer Duración: 200 horas Modalidad: Online / Distancia Acreditación: Acreditado por la URJC* CONTENIDOS: MÓDULO 1 Unidad Formativa1. Introducción

Más detalles

INTERVENCIÓN Y TRATAMIENTO PSICOLÓGICO Obesidad y trastorno del animo

INTERVENCIÓN Y TRATAMIENTO PSICOLÓGICO Obesidad y trastorno del animo INTERVENCIÓN Y TRATAMIENTO PSICOLÓGICO Obesidad y trastorno del animo Gabriela Sepúlveda R. Psicóloga, Ph.D. Depto Psicología Universidad de Chile. 2011 Unidad de Adolescencia, CLINICA ALEMANA TRATAMIENTO

Más detalles

una eina d'atenció integral als pacients

una eina d'atenció integral als pacients Vall d'hebron Barcelona Campus Hospitalari Mig 2017 "intervenció grupal, una eina d'atenció integral als pacients Conchita Peña, Coordinadora Atenció a la Ciutadania i Treball Social Barcelona, 4 de maig

Más detalles

Contenidos en línea SAVALnet Dra. M. Alejandra Armijo B.

Contenidos en línea SAVALnet Dra. M. Alejandra Armijo B. DRA. M.ALEJANDRA ARMIJO B. INSTITUTO PSIQUIATRICO DR. J HORWITZ UNIVERSIDAD DE CHILE Toda situación o estado clínico que por sus características de severa disrupción genera y requiere de atención y resolución

Más detalles

QUÉ ES LA ESQUIZOFRENIA

QUÉ ES LA ESQUIZOFRENIA ESQUIZOFRENIA QUÉ ES LA ESQUIZOFRENIA MANIFESTACIONES Y CONSECUENCIAS SÍNTOMAS FAMILIA DE LAS ESQUIZOFRENIAS EVOLUCIÓN O CURSO. FORMAS DE COMIENZO PRONÓSTICO CAUSAS CEREBRO Y NEUROTRANSMISORES TEORÍA DE

Más detalles

CONTEXTO DE LA INTERVENCIÓN SOCIAL

CONTEXTO DE LA INTERVENCIÓN SOCIAL 5.1. Los trastornos mentales y el estigma Qué son los trastornos mentales? 1 5.1. Los trastornos mentales y el estigma Qué son los trastornos mentales? Alteraciones de los procesos cognitivos y afectivos

Más detalles

Alucinaciones y delirios (30% pacientes con demencia senil) Anfetaminas Alucinógenos. Psicosis tóxicas. Crisis maniaco-depresivas

Alucinaciones y delirios (30% pacientes con demencia senil) Anfetaminas Alucinógenos. Psicosis tóxicas. Crisis maniaco-depresivas Dra. Carmen Montiel Dpto. Farmacología y Terapéutica. Facultad de Medicina. UAM Fármacos antipsicóticos o neurolépticos Indicaciones clínicas Alucinaciones y delirios (30% pacientes con demencia senil)

Más detalles

Currículum educació infantil Segon cicle (parvulari)

Currículum educació infantil Segon cicle (parvulari) Currículum educació infantil Segon cicle (parvulari) Direcció General de l Educació Bàsica i el Batxillerat Setembre de 2008 14/04/08 Finalitat de l educació infantil En els centres educatius es contribuirà

Más detalles

ÍNDICE PRÓLOGO... 9 I PARTE ESTRUCTURA Y FUNCIÓN DE LOS CUATRO CEREBROS

ÍNDICE PRÓLOGO... 9 I PARTE ESTRUCTURA Y FUNCIÓN DE LOS CUATRO CEREBROS ÍNDICE PRÓLOGO... 9 I PARTE ESTRUCTURA Y FUNCIÓN DE LOS CUATRO CEREBROS INTRODUCCIÓN... 17 FUNCIÓN GENERAL DE LOS DOS HEMISFERIOS.. 31 Hemisferio derecho versus hemisferio izquierdo... 31 Hemisferio derecho

Más detalles

La Plataforma. Consorci de Serveis a les Persones La Plataforma

La Plataforma. Consorci de Serveis a les Persones La Plataforma La Plataforma 1 El Consorci de Serveis a les Persones El Consorci de Serveis a les Persones de Vilanova i la Geltrú (CSP) és un ens públic de caràcter local dedicat a l'atenció integral de les persones

Más detalles

Dimensions Competències que es treballen Continguts clau que es treballen

Dimensions Competències que es treballen Continguts clau que es treballen ÀMBIT D EDUCACIÓ FÍSICA: Àrea d educació física Dimensions Competències que es treballen Continguts clau que es treballen Activitat física Competència 1: resoldre situacions motrius de forma eficaç en

Más detalles

AUXILIAR DE PSIQUIATRÍA

AUXILIAR DE PSIQUIATRÍA AUXILIAR DE PSIQUIATRÍA El curso de Auxiliar de Psiquiatría pretende formar especialistas capaces de prestar su apoyo a los psiquiatras y otros profesionales del sector, asesorando y atendiendo al paciente.

Más detalles

Diagnósticos de enfermeria NANDA (2000)

Diagnósticos de enfermeria NANDA (2000) Diagnósticos de enfermería NANDA (2000) Apéndice Diagnósticos de enfermeria NANDA (2000) Lista de categorías diagnósticas de enfermería agrupadas mediante los patrones de respuestas humanas (con sus códigos

Más detalles

UNIVERSIDAD ESTATAL DEL VALLE DE ECATEPEC

UNIVERSIDAD ESTATAL DEL VALLE DE ECATEPEC UNIVERSIDAD ESTATAL DEL VALLE DE ECATEPEC Licenciatura en Gerontología Valoración psicológica en adultos mayores Profesora Angélica María Razo González Objetivos: La entrevista psicológica De diagnóstico

Más detalles

DIPLOMATS/DES GRADUATS UNIVERSITARIS EN EDUCACIÓ SOCIAL DE LA XARXA DE SALUT MENTAL

DIPLOMATS/DES GRADUATS UNIVERSITARIS EN EDUCACIÓ SOCIAL DE LA XARXA DE SALUT MENTAL Parc Hospitalari Martí i Julià Departament de Recursos Humans Edifici Els Til lers C/ Dr. Castany, s/n 17190 Salt (Girona) T. 972 182 522 / F. 972 182 560 www.ias.cat / rrhh@ias.cat DIPLOMATS/DES GRADUATS

Más detalles

Un trastorno o enfermedad mental es

Un trastorno o enfermedad mental es TRASTORNO MENTAL Un trastorno o enfermedad mental es una alteración de tipo emocional, cognitivo y/o comportamiento, en que quedan afectados los procesos psicológicos básicos como son la emoción, la motivación,

Más detalles

5. Saber las bases que sustentan las principales técnicas psicoterapéuticas y

5. Saber las bases que sustentan las principales técnicas psicoterapéuticas y NOMBRE DE LA MATERIA: ENFERMERÍA PSIQUIÁTRICA COMPETENCIAS: 1. Adquirir conocimientos básicos sobre las diferentes teorías y modelos psicológicos-psiquiátricos. 2. Conocer los factores que condicionan

Más detalles

MUSICOTERAPIA Y TRASTORNOS PSICÓTICOS

MUSICOTERAPIA Y TRASTORNOS PSICÓTICOS MUSICOTERAPIA Y TRASTORNOS PSICÓTICOS Trastornos psicóticos Los trastornos psicóticos son trastornos mentales graves que causan ideas y percepciones anormales. Las personas con psicosis pierden el contacto

Más detalles

Trastornos mentales y del comportamiento. Nosotaxia y Nosografía. Paz García-Portilla

Trastornos mentales y del comportamiento. Nosotaxia y Nosografía. Paz García-Portilla Trastornos mentales y del comportamiento. Nosotaxia y Nosografía. Paz García-Portilla Nosotaxia y Nosografía Nosotaxia: clasificación de las enfermedades Nosografía: descripción de las enfermedades a través

Más detalles

ÀREA DE SUPORT I ATENCIÓ A FAMÍLIES

ÀREA DE SUPORT I ATENCIÓ A FAMÍLIES ÀREA DE SUPORT I ATENCIÓ A FAMÍLIES - Programes i líneas d intervenció Jornada : L Atenció a les famílies en l àmbit de la salut mental. 8 Febrer 2013. FEDERACIÓ SALUT MENTAL CATALUNYA ORÍGEN: 1996 2013

Más detalles

TEMARIO CATEGORÍA: ENFERMERO/A ESPECIALISTA EN SALUD MENTAL, CÓDIGO B 218

TEMARIO CATEGORÍA: ENFERMERO/A ESPECIALISTA EN SALUD MENTAL, CÓDIGO B 218 TEMARIO CATEGORÍA: ENFERMERO/A ESPECIALISTA EN SALUD MENTAL, CÓDIGO B 218 TEMARIO MATERIA COMUN: 1. La Constitución Española de 1978: Principios fundamentales. Derechos y deberes fundamentales de los ciudadanos.

Más detalles

ÍNDICE. Metabolismo... 8 Características generales de algunos agonistas benzodiacepínicos... 9

ÍNDICE. Metabolismo... 8 Características generales de algunos agonistas benzodiacepínicos... 9 INTRODUCCIÓN ÍNDICE NTRODUCCIÓN... 1 ENZODIACEPINAS... 3 Presentación, vías de administración... 3 Aspectos farmacológicos... 3 Neuropsicofarmacología... 5 Receptores de las benzodiacepinas en el SNC...

Más detalles

PIR-COPPA 2014 PSICOPATOLOGIA. Temporalización. Prof. Begoña Braña

PIR-COPPA 2014 PSICOPATOLOGIA. Temporalización. Prof. Begoña Braña PIR-COPPA 2014 PSICOPATOLOGIA Temporalización Prof. Begoña Braña Sesión del 26 de septiembre de 2014 (17 a 20 horas) Clasificación y Diagnóstico en Psicopatología Características de las clasificaciones

Más detalles

Taller de metodología enfermera

Taller de metodología enfermera Taller de metodología enfermera VALIDACIÓN DEL TRATAMIENTO ENFERMERO: Intervenciones y Actividades. Diagnósticos del patrón "Actividad VIII" Síndrome de estrés del traslado Riesgo de síndrome de estrés

Más detalles

VALORACIÓN Y DIAGNÓSTICOS PARA EL PACIENTE CON DEPRESIÓN

VALORACIÓN Y DIAGNÓSTICOS PARA EL PACIENTE CON DEPRESIÓN UNIVERSIDAD DE SONORA DIVISION DE CIENCIAS BIOLOGICAS Y DE LA SALUD DEPARTAMENTO DE ENFERMERIA C.E. 2009-1 Enfermería en el cuidado del adulto II VALORACIÓN Y DIAGNÓSTICOS PARA EL PACIENTE CON DEPRESIÓN

Más detalles

Enfermería en Salud Mental

Enfermería en Salud Mental GUÍA DOCENTE 2013-2014 Enfermería en Salud Mental 1. Denominación de la asignatura: Enfermería en Salud Mental Titulación Grado en Enfermería Código 6153 2. Materia o módulo a la que pertenece la asignatura:

Más detalles

UNIVERSIDAD CULTURAL Enrique Agüero Calzada

UNIVERSIDAD CULTURAL Enrique Agüero Calzada ESQUIZOFRENIA PISCOLOGIA CRIMINAL 2 TAREA 1 Es un transtorno del griego schizo que significa división y Phrenos que significa mente. Nombre genérico de un grupo de enfermedades mentales que se caracterizan

Más detalles

Ortiz de Zarate San Agustín Amaia. UbisA., Ojeda N.,Bengoetxea. E., Peña J., Orbe A.

Ortiz de Zarate San Agustín Amaia. UbisA., Ojeda N.,Bengoetxea. E., Peña J., Orbe A. Ortiz de Zarate San Agustín Amaia UbisA., Ojeda N.,Bengoetxea E., Peña J., Orbe A. UNIDAD PSICOSIS REFRACTARIA Unidad especial en su funcionamiento que está integrada en la estructura física y organizativa

Más detalles

GERONTOLOGIA EDUCATIVA CONCEPTES BÀSICS DE LA DEPENDÈNCIA

GERONTOLOGIA EDUCATIVA CONCEPTES BÀSICS DE LA DEPENDÈNCIA e pm CONCEPTES BÀSICS DE LA DEPENDÈNCIA LA DEPENDÈNCIA SEGONS LA LLEI Dependencia es (art 2.2) la situación permanente, en la que se encuentran las personas que pecisan ayudas importantes de otra u otras

Más detalles

Parc Hospitalari Martí i Julià. Hospital Santa Caterina. Servei de Neurologia i Demències

Parc Hospitalari Martí i Julià. Hospital Santa Caterina. Servei de Neurologia i Demències Referència: Clinical Differences in Patients with Alzheimer s Disease According to the Presence or Absence of Anosognosia: Implications for Perceived Quality of Life. Journal of Alzheimer's Disease 2013;

Más detalles

INTERVENCIÓN PSICOLÓGICA EN EL TRATAMIENTO DEL DOLOR CRÓNICO

INTERVENCIÓN PSICOLÓGICA EN EL TRATAMIENTO DEL DOLOR CRÓNICO 1 INTERVENCIÓN PSICOLÓGICA EN EL TRATAMIENTO DEL DOLOR CRÓNICO Terapia - conductual m.victoria perez barbero psicologa clínica - u. del dolor hvp- plasencia 2 EL DOLOR: EXPERIENCIA MULTIDIMENSIONAL Teoría

Más detalles

P.A.E. PACIENTE PSICÓTICO

P.A.E. PACIENTE PSICÓTICO P.A.E. PACIENTE PSICÓTICO Almudena Pérez Baltar EIR Salud Mental CHUO FASE VALORACIÓN M.G.S. 22 años Intoxicación etílica a los 11 años. Antecedentes de consumo de cannabis. Intento autolítico y agitación

Más detalles

Programa My LIFE. Centre de Capacitació Barcelona

Programa My LIFE. Centre de Capacitació Barcelona Programa My LIFE Centre de Capacitació Barcelona Què és el programa My LIFE? Un programa de capacitació, aprenentatge i entrenament d habilitats per a la vida diària que es du a terme en un centre propi

Más detalles

CFGS D'EDUCACIÓ INFANTIL

CFGS D'EDUCACIÓ INFANTIL CFGS D'EDUCACIÓ INFANTIL Temari: MÒDULO 1: INTERVENCIÓ AMB FAMILIES I ATENCIÓ A MENORS EN RISC SOCIAL UF 1: Intervenció socioeducativa amb infants en risc social. UF 2: Intervenció socioeducativa amb famílies.

Más detalles

Universidad de Alicante Licenciatura en Criminología. Asignatura: Psicopatología del comportamiento delictivo (10281)

Universidad de Alicante Licenciatura en Criminología. Asignatura: Psicopatología del comportamiento delictivo (10281) Universidad de Alicante Licenciatura en Criminología Asignatura: Psicopatología del comportamiento delictivo (10281) TEMA 3. ENFERMEDAD MENTAL Y DELITO (I) 1 ÍNDICE 3.1. INTRODUCCIÓN. 3.2. LOS DELINCUENTES

Más detalles

CARRERAS DE DOS AÑOS PLAN DE ESTUDIOS Y CONTENIDOS MÍNIMOS

CARRERAS DE DOS AÑOS PLAN DE ESTUDIOS Y CONTENIDOS MÍNIMOS CARRERAS DE DOS AÑOS Acompañante Terapéutico PLAN DE ESTUDIOS Y CONTENIDOS MÍNIMOS Índice ACOMPAÑANTE TERAPÉUTICO Plan de estudios........................ Pág. 3 Contenidos mínimos de las asignaturas 1er.

Más detalles

RICIÓN, OCIO ACTIVIDAD ANEXO I: ACTIVIDADES PROGRAMA BIENESTAR EMOCIONAL

RICIÓN, OCIO ACTIVIDAD ANEXO I: ACTIVIDADES PROGRAMA BIENESTAR EMOCIONAL RICIÓN, OCIO ACTIVIDAD ANEXO I: ACTIVIDADES PROGRAMA BIENESTAR EMOCIONAL TALLERES DE EDUCACIÓN PARA LA SALUD DIRIGIDO A FAMILIAS 2 ESCUELA DE PADRES EN GUARDERÍAS TALLERES SALUDABLES EN CENTROS INFANTILES

Más detalles

Intervención enfermera en los principales problemas de salud mental

Intervención enfermera en los principales problemas de salud mental Intervención enfermera en los principales problemas de salud mental Curso de 80 h de duración, acreditado con 5,7 Créditos CFC Programa 1. PROBLEMAS EMOCIONALES Y CONDUCTUALES DE INICIO EN LA INFANCIA

Más detalles

Plan de Estudios + Contenidos Mínimos

Plan de Estudios + Contenidos Mínimos Plan de Estudios + Contenidos Mínimos Acompañante Terapéutico Universidad de Belgrano Índice ACOMPAÑANTE TERAPÉUTICO Plan de estudios........................ Pág. 3 Contenidos mínimos de las asignaturas

Más detalles

ASPECTOS PSICOLÓGICOS Y CONDUCTUALES DE LAS DEMENCIAS. IMPACTO FAMILIAR

ASPECTOS PSICOLÓGICOS Y CONDUCTUALES DE LAS DEMENCIAS. IMPACTO FAMILIAR ASPECTOS PSICOLÓGICOS Y CONDUCTUALES DE LAS DEMENCIAS. IMPACTO FAMILIAR Curso de formación a distancia para colegiados en Trabajo Social. 1. DENOMINACIÓN DEL CURSO Aspectos psicológicos y conductuales

Más detalles

Psiquiatría Curso presentación

Psiquiatría Curso presentación Psiquiatría Curso 2016-17 presentación Prof. Julio Bobes bobes@uniovi.es Profesorado Prof. Julio Bobes Catedrático y Encargado de asignatura Profª Paz García-Portilla Catedrática Prof. Manuel Bousoño Profª

Más detalles

ALTERACIONES DE CONDUCTA Y TRASTORNOS MENTALES ASOCIADOS A LA DISCAPACIDAD INTELECTUAL UT3. DISCAPACIDAD INTELECTUAL

ALTERACIONES DE CONDUCTA Y TRASTORNOS MENTALES ASOCIADOS A LA DISCAPACIDAD INTELECTUAL UT3. DISCAPACIDAD INTELECTUAL ALTERACIONES DE CONDUCTA Y TRASTORNOS MENTALES ASOCIADOS A LA DISCAPACIDAD INTELECTUAL UT3. DISCAPACIDAD INTELECTUAL Haga Problemas clic para de modificar conducta el estilo de las de personas título del

Más detalles

COM MILLORAR LA COMUNICACIÓ PARES-FILLS? DR. JORDI SASOT Psiquiatra Infanto-Juvenil UNITAT DE PAIDOPSIQUIATRIA CENTRE MÈDIC TEKNON

COM MILLORAR LA COMUNICACIÓ PARES-FILLS? DR. JORDI SASOT Psiquiatra Infanto-Juvenil UNITAT DE PAIDOPSIQUIATRIA CENTRE MÈDIC TEKNON COM MILLORAR LA COMUNICACIÓ PARES-FILLS? DR. JORDI SASOT Psiquiatra Infanto-Juvenil UNITAT DE PAIDOPSIQUIATRIA CENTRE MÈDIC TEKNON DETERMINISME GENÈTIC DESENVOLUPAMENT DEL SISTEMA NERVIÓS CENTRAL FAMÍLIA

Más detalles

Titulación(es) Titulación Centro Curso Periodo Grado de Medicina FACULTAT DE MEDICINA I ODONTOLOGIA

Titulación(es) Titulación Centro Curso Periodo Grado de Medicina FACULTAT DE MEDICINA I ODONTOLOGIA FICHA IDENTIFICATIVA Datos de la Asignatura Código 34471 Nombre Psiquiatría Ciclo Grado Créditos ECTS 6.0 Curso académico 2015-2016 Titulación(es) Titulación Centro Curso Periodo 1204 - Grado de Medicina

Más detalles

3º CURSO ENFERMERÍA PSIQUIÁTRICA Y SALUD MENTAL

3º CURSO ENFERMERÍA PSIQUIÁTRICA Y SALUD MENTAL E.U.E. MADRID CRUZ ROJA ESPAÑOLA UNIVERSIDAD AUTÓNOMA DE MADRID CURSO ACADÉMICO 2011/2012 3º CURSO ENFERMERÍA PSIQUIÁTRICA Coordinación: Raquel González Hervías Profesores: Miguel Ángel García Prado Raquel

Más detalles

CURSOS DEL DARRER TRIMESTRE DE L ANY

CURSOS DEL DARRER TRIMESTRE DE L ANY CURSOS DEL DARRER TRIMESTRE DE L ANY HORARI DE MATÍ PROGRAMA CURS: TREBALL EN EQUIP DURADA: 20 hores OBJECTIUS: 1. Reconèixer les particularitats i diferències en la composició d un equip de treball, respecte

Más detalles

6.1 INFANCIA Y APOYO PSICOLÓGICO EN LAS. B) La Familia del Niño y Adolescente Enfermos. Alteración en la dinámica familiar.

6.1 INFANCIA Y APOYO PSICOLÓGICO EN LAS. B) La Familia del Niño y Adolescente Enfermos. Alteración en la dinámica familiar. UNIDAD 5: APOYO PSICOLÓGICO EN LAS DIFERENTES ETAPAS DE LA VIDA 6.1 INFANCIA Y ADOLESCENCIA Promoción de la Salud y Apoyo Psicológico al Paciente CFGM Cuidados Auxiliares de Enfermería Curso 2013-2014

Más detalles

REPÚBLICA BOLIVARIANA DE VENEZUELA MINISTERIO DEL PODER POPULAR PARA LA DEFENSA UNIVERSIDAD NACIONAL EXPERIMENTAL DE LA FUERZA ARMADA BOLIVARIANA

REPÚBLICA BOLIVARIANA DE VENEZUELA MINISTERIO DEL PODER POPULAR PARA LA DEFENSA UNIVERSIDAD NACIONAL EXPERIMENTAL DE LA FUERZA ARMADA BOLIVARIANA REPÚBLICA BOLIVARIANA DE VENEZUELA MINISTERIO DEL PODER POPULAR PARA LA DEFENSA UNIVERSIDAD NACIONAL EXPERIMENTAL DE LA FUERZA ARMADA BOLIVARIANA Crisis Período de manifestación aguda de una afección (Dic.

Más detalles

Marta Zaragoza per. Espai LÀBORA Barcelona. Taller. Entrevista de selecció per competències. 8 de Juny Entitats promotores del Programa LÀBORA:

Marta Zaragoza per. Espai LÀBORA Barcelona. Taller. Entrevista de selecció per competències. 8 de Juny Entitats promotores del Programa LÀBORA: Espai LÀBORA Barcelona Taller Entrevista de selecció per competències 8 de Juny 2015 Entitats promotores del Programa LÀBORA: Aspectes previs Professionals competents La selecció per competències Objectius

Más detalles

L APRENENTATGE COOPERATIU

L APRENENTATGE COOPERATIU L APRENENTATGE COOPERATIU Una opció... que s expandeix a tota la comunitat educativa reflexió Los equipos investigan Per què fem A. Cooperatiu? És una oportunitat per Millorar les relacions interpersonals

Más detalles

TEMA 5. Psicomotricidad en la última etapa del ciclo vital

TEMA 5. Psicomotricidad en la última etapa del ciclo vital TEMA 5. Psicomotricidad en la última etapa del ciclo vital Psicomotricidad, atención continuada y necesidades específicas Índice } Introducción } Cambios característicos del envejecimiento } Intervención

Más detalles

ASSIR Dreta CAP Roger de Flor Àmbit d Atenció Primària de Barcelona Obertura ASSIR CAP Roger de Flor

ASSIR Dreta CAP Roger de Flor Àmbit d Atenció Primària de Barcelona Obertura ASSIR CAP Roger de Flor ASSIR Dreta CAP Roger de Flor Àmbit d Atenció Primària de Barcelona Obertura ASSIR CAP Roger de Flor Institut Català de la Salut Àmbit d Atenció Primària Barcelona ciutat Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva

Más detalles

CATÀLEG DE CURSOS BONIFICATS SERVEIS SOCIOCULTURALS I A LA COMUNITAT.

CATÀLEG DE CURSOS BONIFICATS SERVEIS SOCIOCULTURALS I A LA COMUNITAT. CATÀLEG DE CURSOS BONIFICATS SERVEIS www.audiolis.com/cat infoaudiolis.com 900 15 10 82 CATÀLEG DE CURSOS BONIFICATS SERVEIS i Amplieu informació sobre els cursos a www.audiolis.com/cat. Manteniu-vos informat/da

Más detalles

FACULTAD DE MEDICINA DE LA UNIVERSIDAD DE MÁLAGA. II Jornada Andaluza sobre el Tratamiento Interdisciplinar del

FACULTAD DE MEDICINA DE LA UNIVERSIDAD DE MÁLAGA. II Jornada Andaluza sobre el Tratamiento Interdisciplinar del FACULTAD DE MEDICINA DE LA UNIVERSIDAD DE MÁLAGA II Jornada Andaluza sobre el Tratamiento Interdisciplinar del Síndrome de Tourette y sus Trastornos Asociados Asociación Andaluza de Pacientes con Síndrome

Más detalles

Guía del Curso Máster en Salud Mental

Guía del Curso Máster en Salud Mental Guía del Curso Máster en Salud Mental Modalidad de realización del curso: Titulación: A distancia y Online Diploma acreditativo con las horas del curso OBJETIVOS - Orientar al personal, enseñándole a realizar

Más detalles

ÍNDICE AD Presentación, vías de administración y aspectos farmacológicos... 3 Vías de administración... 3

ÍNDICE AD Presentación, vías de administración y aspectos farmacológicos... 3 Vías de administración... 3 ÍNDICE NTRODUCCIÓN... 1 INTRODUCCIÓN CANNABIS (MARIGU MARIGUANA ANA)... 3 Presentación, vías de administración y aspectos farmacológicos... 3 Vías de administración... 3 COLÓGICOS... 4 ASPECT SPECTOS OS

Más detalles

DÍA INTERNACIONAL PREVENCIÓN DEL CONSUMO DE DROGAS

DÍA INTERNACIONAL PREVENCIÓN DEL CONSUMO DE DROGAS DÍA INTERNACIONAL PREVENCIÓN DEL CONSUMO DE DROGAS GUÍA INFORMATIVA ACERCA DE LAS DROGAS MÁS COMUNES EN EL ENTORNO LABORAL DROGAS COMUNES EN EL ENTORNO LABORAL El consumo de alcohol y de otras drogas es

Más detalles

GUÍA DOCENTE 2016/2017. Salud Mental Grado en ENFERMERÍA 3º curso. Modalidad presencial

GUÍA DOCENTE 2016/2017. Salud Mental Grado en ENFERMERÍA 3º curso. Modalidad presencial Salud Mental Grado en ENFERMERÍA 3º curso Modalidad presencial Sumario Datos básicos 3 Breve descripción de la asignatura 3 Requisitos previos 4 Objetivos 4 Competencias 4 Contenidos 5 Metodología 6 Criterios

Más detalles

Titulación(es) Titulación Centro Curso Periodo Grado de Medicina FACULTAT DE MEDICINA I ODONTOLOGIA

Titulación(es) Titulación Centro Curso Periodo Grado de Medicina FACULTAT DE MEDICINA I ODONTOLOGIA FICHA IDENTIFICATIVA Datos de la Asignatura Código 34471 Nombre Psiquiatría Ciclo Grado Créditos ECTS 6.0 Curso académico 2017-2018 Titulación(es) Titulación Centro Curso Periodo 1204 - Grado de Medicina

Más detalles

ESQUIZOFRENIA Y OTROS TRASTORNOS PSICÓTICOS

ESQUIZOFRENIA Y OTROS TRASTORNOS PSICÓTICOS Trastornos: ESQUIZOFRENIA Y OTROS TRASTORNOS PSICÓTICOS 1 ESQUIZOFRENIA ESQUIZOFRENIA Y OTROS TRASTORNOS PSICÓTICOS Criterios para el diagnóstico de Esquizofrenia A. Síntomas característicos: Dos (o más)

Más detalles

CURSO ATENCIÓN Y CUIDADOS ENFERMEDAD DE ALZHEIMER 2012

CURSO ATENCIÓN Y CUIDADOS ENFERMEDAD DE ALZHEIMER 2012 CURSO ATENCIÓN Y CUIDADOS ENFERMEDAD DE ALZHEIMER 2012 PARTE TEÓRICA (132 horas): - 2 mayo - 19 junio de 2012 - Horario de clase: 10:00-14:00 h. - Descanso: 11:30 12:00 h. MÓDULO 1- LAS DEMENCIAS Qué es

Más detalles

Atenció i recolzament psicosocial

Atenció i recolzament psicosocial Serveis socioculturals i a la comunitat Atenció i recolzament psicosocial CFGM.1701.C04/0.09 CFGM - Atenció sociosanitària Material adquirit pel Departament d'educació de la Generalitat de Catalunya per

Más detalles

ESCOLA DE FAMÍLIA 4.COM FOMENTAR LA COMUNICACIÓ PARES-FILLS? DR. JORDI SASOT UNITAT DE PAIDOPSIQUIATRIA 4.1. ESCOLA DE FAMÍLIA

ESCOLA DE FAMÍLIA 4.COM FOMENTAR LA COMUNICACIÓ PARES-FILLS? DR. JORDI SASOT UNITAT DE PAIDOPSIQUIATRIA 4.1. ESCOLA DE FAMÍLIA ESCOLA DE FAMÍLIA 4.COM FOMENTAR LA COMUNICACIÓ PARES-FILLS? DR. JORDI SASOT UNITAT DE PAIDOPSIQUIATRIA 4.1. ESCOLA DE FAMÍLIA ESTRUCTURES FAMILIARS ACTUALS LA FAMÍLIA AVUI CADA DIA QUE PASSA HI HAN MES

Más detalles

PRÀCTICA QUOTIDIANA A L ÀMBIT RESIDENCIAL LLAR RESIDÈNCIA SALUT MENTAL MASCARÓ

PRÀCTICA QUOTIDIANA A L ÀMBIT RESIDENCIAL LLAR RESIDÈNCIA SALUT MENTAL MASCARÓ PRÀCTICA QUOTIDIANA A L ÀMBIT RESIDENCIAL LLAR RESIDÈNCIA SALUT MENTAL MASCARÓ Begonya Forner Continguts de la presentació Qui som, on trobar-nos. La Residència; un lloc per viure (habitatge amb serveis

Más detalles

Seminari construcció de casos TGD-TEA Adela Gallardo

Seminari construcció de casos TGD-TEA Adela Gallardo Seminari construcció de casos TGD-TEA Adela Gallardo Santa Coloma de Gramenet 26 de maig 2012 El uso de estrategias de enseñanza creativas con personas que sufren de este síndrome es fundamental, no solamente

Más detalles

Taller de metodología enfermera CONFIRMACIÓN DIAGNÓSTICA CON CRITERIOS DE VALORACIÓN Diagnósticos del patrón "Cognitivo - Perceptivo":

Taller de metodología enfermera CONFIRMACIÓN DIAGNÓSTICA CON CRITERIOS DE VALORACIÓN Diagnósticos del patrón Cognitivo - Perceptivo: Taller de metodología enfermera CONFIRMACIÓN DIAGNÓSTICA CON CRITERIOS DE VALORACIÓN Diagnósticos del patrón "Cognitivo - Perceptivo": Conflicto de decisiones Trastorno de la percepción sensorial Desatención

Más detalles

Taller de metodología enfermera

Taller de metodología enfermera Taller de metodología enfermera VALIDACIÓN DEL TRATAMIENTO ENFERMERO: Resultados e Indicadores. Diagnósticos del patrón "Autopercepcion II" Desesperanza. Impotencia. Ansiedad. Ansiedad ante la muerte.

Más detalles

Quienes somos? Asociación Salud y Alternativas de Vida (ASAV) Fundada en 1989 con sede en Leganés. Da cobertura a usuarios y

Quienes somos? Asociación Salud y Alternativas de Vida (ASAV) Fundada en 1989 con sede en Leganés. Da cobertura a usuarios y Quienes somos? Asociación Salud y Alternativas de Vida (ASAV) Fundada en 1989 con sede en Leganés. Da cobertura a usuarios y familiares de los Servicios de Salud Mental del Área IX. FEAFES. Confederación

Más detalles

SALUD MENTAL EN MEDICINA INTERNA. José Luis Calderón Viacava Universidad Peruana Cayetano Heredia

SALUD MENTAL EN MEDICINA INTERNA. José Luis Calderón Viacava Universidad Peruana Cayetano Heredia SALUD MENTAL EN MEDICINA INTERNA José Luis Calderón Viacava Universidad Peruana Cayetano Heredia EL MEDICO GENERAL Estrategias Sanitarias Nacionales 1.- Inmunizaciones 2.- Enfermedades Metaxénicas y otras

Más detalles

Model català d atenció integrada social i sanitària

Model català d atenció integrada social i sanitària Model català d atenció integrada social i sanitària Albert Ledesma Castelltort Director del Pla interdepartamental d atenció i interacció social i sanitària Barcelona, juliol 2014 Pla interdepartamental

Más detalles

Jornada de Planificació i Coordinació de març de 2014

Jornada de Planificació i Coordinació de març de 2014 Jornada de Planificació i Coordinació 2014 P 31 de març de 2014 Què hem d assolir? DAFO Amenaces Oportunitats 1. Sector en crisi. Disminució de les prestacions socials 2. Situació financera i fonts de

Más detalles

QUÉ ES LA ENFERMEDAD DE ALZHEIMER?

QUÉ ES LA ENFERMEDAD DE ALZHEIMER? QUÉ ES LA ENFERMEDAD DE ALZHEIMER? Es una enfermedad neurológica, caracterizada por un deterioro cognitivo, conductual y funcional progresivo e irreversible. La enfermedad de Alzheimer Se caracteriza por

Más detalles

Psicopatología de la Conciencia

Psicopatología de la Conciencia Psicopatología de la Conciencia La palabra conciencia hace referencia al conocimiento que acompaña a nuestras impresiones y acciones, es sinónimo de la cualidad de estar alerta y de darse cuenta, en otras

Más detalles

2. Por qué es importante la detección precoz y abordaje integral e intensivo. 4. PEP en Urgencias: detección, qué hacer, circuitos

2. Por qué es importante la detección precoz y abordaje integral e intensivo. 4. PEP en Urgencias: detección, qué hacer, circuitos Grupo Urgencias-SM 1. Qué es un PEP 2. Por qué es importante la detección precoz y abordaje integral e intensivo 3. Unidad Funcional PEP de La Ribera 4. PEP en Urgencias: detección, qué hacer, circuitos

Más detalles

FOTOGRAFIA DE LES PERSONES MAJORS QUALITAT DE VIDA ENVELIMENT ACTIU. Objectius PERFIL SOCIODEMOGRÀFIC. Com ens veim?

FOTOGRAFIA DE LES PERSONES MAJORS QUALITAT DE VIDA ENVELIMENT ACTIU. Objectius PERFIL SOCIODEMOGRÀFIC. Com ens veim? Objectius LES RELACIONS ENTRE PADRINS I NÉTS Lluís Ballester, Belén Pascual, Marga Vives, Maria Antònia Gomila Gifes Dept. Pedagogia i Didàctiques Específiques Conèixer els principals indicadors socials

Más detalles

GUÍA TÉCNICA PROGRAMA DE PENSAMIENTO

GUÍA TÉCNICA PROGRAMA DE PENSAMIENTO Página: 1 de 6 1. JUSTIFICACION El Instituto Colombiano del Sistema Nervioso (ICSN) Clínica Montserrat recibe pacientes para tratamiento ambulatorio y hospitalario, con síntomas y signos que permiten incluirlos

Más detalles

Programa Oficial de Asignatura. Ficha Técnica. Presentación. Introducción a la Psicofarmacología Clínica

Programa Oficial de Asignatura. Ficha Técnica. Presentación. Introducción a la Psicofarmacología Clínica Ficha Técnica Titulación: Grado en Psicología Plan BOE: BOE número 98 de 24 de abril de 2013 Asignatura: Módulo: Psicología Clínica y de la Salud Curso: Créditos ECTS: 6 Tipo de asignatura: Optativa Tipo

Más detalles

La paciente padece una insuficiencia venosa. Deterioro del aparato urinario.

La paciente padece una insuficiencia venosa. Deterioro del aparato urinario. Proceso de cuidados de Enfermería al paciente anciano con pluripatología que presenta una úlcera por presión. A propósito de un caso real Tabla 1: Diagnósticos de enfermería según Virginia Henderson DIAGNÓSTICO

Más detalles

Rehabilitación y contexto asistencial

Rehabilitación y contexto asistencial REHABILITACIÓN EN SALUD MENTAL EN CASTILLA Y LEÓN X SEMINARIO EN INVESTIGACIÓN SOBRE DISCAPACIDAD XII JORNADA DE LA ASOCIACION CASTELLANA Y LEONESA DE SALUD MENTAL SALAMANCA, 14 de noviembre 2013 Rehabilitación

Más detalles

Terapias No Farmacológicas Aplicadas a la eliminación de sujeciones. La experiencia de Sanitas Mayores

Terapias No Farmacológicas Aplicadas a la eliminación de sujeciones. La experiencia de Sanitas Mayores Terapias No Farmacológicas Aplicadas a la eliminación de sujeciones. La experiencia de Sanitas Mayores Dr. Pedro Cano Sanitas Mayores Madrid 17-Nov-2017 Por qué se pautan/ban sujeciones? El uso de las

Más detalles

GUÍA DOCENTE Enfermería Psiquiátrica y de Salud Mental

GUÍA DOCENTE Enfermería Psiquiátrica y de Salud Mental 1 GUÍA DOCENTE Enfermería Psiquiátrica y de Salud Mental 1. NOMBRE DE LA ASIGNATURA: ENFERMERÍA PSIQUIATRICA Y DE SALUD MENTAL 2. CÓDIGO DE LA ASIGNATURA: 3ª A 3. TIPO DE ASIGNATURA: TRONCAL. 4. NIVEL:

Más detalles

CURSO DE DETECCIÓN Y MANEJO DE PRIMEROS EPISODIOS PSICÓTICOS PARA MEDICOS DE FAMILIA Y ATENCIÓN PRIMARIA. 5 de noviembre de 2015

CURSO DE DETECCIÓN Y MANEJO DE PRIMEROS EPISODIOS PSICÓTICOS PARA MEDICOS DE FAMILIA Y ATENCIÓN PRIMARIA. 5 de noviembre de 2015 CURSO DE DETECCIÓN Y MANEJO DE PRIMEROS EPISODIOS PSICÓTICOS PARA MEDICOS DE FAMILIA Y ATENCIÓN PRIMARIA 5 de noviembre de 2015 PROGRAMA 1 DETECCIÓN DE PRIMEROS EPISODIOS 2 PAPEL DE ATENCIÓN PRIMARIA ANTE

Más detalles

La esquizofrenia CLÍNIC. forumclínic. forumclínic Hospital Clínic de Barcelona GUÍA CON ENFERMEDADES DE LARGA DURACIÓN INTERACTIVA PARA PACIENTES

La esquizofrenia CLÍNIC. forumclínic. forumclínic Hospital Clínic de Barcelona GUÍA CON ENFERMEDADES DE LARGA DURACIÓN INTERACTIVA PARA PACIENTES forumclínic La esquizofrenia forumclínic Hospital Clínic de Barcelona GUÍA INTERACTIVA PARA PACIENTES CON ENFERMEDADES DE LARGA DURACIÓN Autor: Miquel Bernardo CLÍNIC Hospital Universitari Colección forumclínic

Más detalles

INFORME D AVALUACIÓ INDIVIDUAL. PRIMÀRIA 2016/2017(3R TRIMESTRE)

INFORME D AVALUACIÓ INDIVIDUAL. PRIMÀRIA 2016/2017(3R TRIMESTRE) Alumne/a: Mestre/a: INFORME D AVALUACIÓ INDIVIDUAL. PRIMÀRIA 2016/2017(3R TRIMESTRE) Tercer Trimestre Atenció : Aquest informe respon a les competències associades i als criteris d avaluació de cada àrea

Más detalles

I. Comunidad Autónoma

I. Comunidad Autónoma Página 36375 I. Comunidad Autónoma 2. Autoridades y Personal Consejería de Hacienda y Administración Pública 9813 Orden de 22 de noviembre de 2016, de la Consejería de Hacienda y Administración Pública,

Más detalles

Cuidar a personas mayores con dependencia

Cuidar a personas mayores con dependencia Cuidar a personas mayores con dependencia. Actitudes favorables y desfavorables Conde-Sala, JL (2009). Cuidar a personas mayores con dependencia Actitudes favorables y desfavorables Referència: Conde-Sala,

Más detalles

Lección 19. Antipsicóticos UNIDAD V: PSICOFARMACOLOGÍA. Ricardo Brage e Isabel Trapero - Farmacología Lección 19

Lección 19. Antipsicóticos UNIDAD V: PSICOFARMACOLOGÍA. Ricardo Brage e Isabel Trapero - Farmacología Lección 19 Ricardo Brage e Isabel Trapero - Lección 19 UNIDAD V: PSICOFARMACOLOGÍA Lección 19 Antipsicóticos Guión Ricardo Brage e Isabel Trapero - Lección 19 1. NATURALEZA DE LA ESQUIZOFRENIA. 2. CLASIFICACIÓN DE

Más detalles