La contaminació. Ecologia i Medi Ambient. ficha pedagógica
|
|
- José Ángel Paz Naranjo
- hace 7 años
- Vistas:
Transcripción
1 Ecologia i Medi Ambient PENSA és la introducció d un agent contaminant en un medi qualsevol; és a dir, qualsevol substància o forma d energia amb potencial per provocar danys al medi ambient. sabias que HAAP Media Ltd té efectes nocius per a la salut. Molts estudis han demostrat enllaços entre la contaminació i els efectes per a la salut. Els augments en la contaminació de l aire s han relacionat amb la deterioració en la funció pulmonar i l augment dels atacs cardíacs. Nivells alts de contaminació atmosfèrica segons l Índex de Qualitat de l Aire de l Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units (EPA, per les seves sigles en anglès) perjudiquen directament les persones que pateixen asma i altres tipus de malalties pulmonars o cardíaques. La qualitat general de l aire ha millorat en els darrers 20 anys, però les zones urbanes són encara motiu de preocupació. La gent gran i els infants són especialment vulnerables als efectes de la contaminació de l aire. El nivell de risc depèn de diversos factors: 4 La quantitat de contaminació de l aire. 4 La quantitat d aire que respirem en un moment donat. 4 La salut general. És important que coneguis altres maneres menys directes en què les persones estan exposades als contaminants de l aire: 4 El consum de productes alimentaris contaminats amb substàncies tòxiques de l aire que s han dipositat allà on creixen. 4 Consum d aigua contaminada amb substàncies de l aire. 4 Ingestió de sòl contaminat. 4 Contacte amb sòl, pols o aigua contaminats.
2 INFORMACIONS D INTERÈS Es pot parlar de diferents tipus de contaminació segons la classificació que es faci: En relació amb el medi afectat es distingeix: Contaminació atmosfèrica L aire està unit a la vida. Sense aire no s hagués desenvolupat la nostra biosfera i no existiria l espècie humana. La vida dels éssers vius depèn de l aire: la seva absència, al igual de la d aigua i aliments, dificulta la vida. de l aire es produeix quan conté substàncies alienes a la seva composició en concentracions elevades que produeixen efectes nocius per a la salut humana i per als éssers vius en general, inclosos els microorganismes. Hi ha una classe de contaminació, produïda per l emanació de gasos durant l erupció d un volcà, als incendis forestals, processos de pol linització, tempestes de pols, etc. La utilització, cada vegada més, de carbó i hidrocarburs en processos de combustió ha augmentat dràsticament la contaminació. Les fonts d aquesta contaminació són principalment els productes resultants de processos de combustió convencional en activitats de transport, industrials, generació elèctrica i calefacció domèstica, l evaporació de dissolvents orgànics i les emissions d ozó., a més, pot arribar a zones allunyades del lloc on es localitza el nucli contaminant. UN CAS CONCRET: EL TRANSPORT El transport és un consumidor important d energia. De la font d energia utilitzada en depèn la nocivitat. Ja que es preveu l exhauriment de combustibles fòssils vers l any 2050, el transport mundial s enfronta al repte de modificar completament els seus sistemes abans d aquesta data. Durant els darrers anys els vehicles s han anat fent més nets a causa de regulacions ambientals més estrictes, a la incorporació de millors tecnologies i, sobretot, a un millor aprofitament del combustible. No obstant això, aquesta situació ha estat compensada amb escreix per l increment tant del nombre de vehicles com de l ús creixent anual de cadascun d aquests. El desenvolupament social i econòmic ha augmentat a tot el món la mobilitat de les persones. En general, això ha contribuït a la millora de la nostra qualitat de vida. Però també ha incrementat la nostra dependència dels derivats del petroli, la qual cosa produeix greus problemes de contaminació ambiental. 2
3 D altra banda, cal assenyalar les grans diferències entre un mitjà de transport i un altre. En viatges interurbans, el cotxe consumeix, en la relació viatger-quilòmetre, fins a tres vegades més que els mitjans de transport col lectius (tren i autocar). I en el medi urbà, el transport públic és fins a sis vegades més eficient que els turismes. Per totes aquestes raons, els ciutadans hem de prendre consciència de la importància que té utilitzar més els mitjans de transport més eficients (tren i autobús per a viatges interurbans i transport públic en el medi urbà). Cal saber que, fins i tot utilitzant el nostre cotxe privat, es poden assolir grans estalvis d energia i d emissions contaminants, solament amb un canvi d hàbits en la conducció (vegeu també la fitxa «Mitjans de transport»). Contaminació de l aigua És produïda per la presència de contaminants (rius, mars...). de l aigua es produeix principalment per l addició de substàncies a la seva composició habitual i quan s utilitza com a refrigerant en processos industrials (contaminació tèrmica). Els principals agents contaminants de l aigua són: 4 Les aigües residuals orgàniques (generades en la preparació d aliments, neteja personal, rentat amb detergents, etc.). 4 Les aigües residuals d origen industrial (utilització de l aigua com a primera matèria per elaborar nous productes o l ús com a mitjà directe o indirecte per moure màquines). 4 Les aigües residuals d origen agrícola (contenen productes químics utilitzats en l agricultura, així com residus d origen animal). Les substàncies contaminants de l aigua es poden classificar en: 4 Degradables: estan formades principalment per residus orgànics d origen domèstic, d origen industrial i de la ramaderia. Aquests residus constitueixen la base de l alimentació d alguns microorganismes i bacteris, per la qual cosa es poden eliminar de forma natural, sempre que l abocament no sobrepassi un límit. 4 No degradables: són contaminants que no es poden descompondre a causa dels microorganismes que viuen a l aigua. Tenen un origen industrial i són, sobretot, sals minerals i metalls pesats. Causen una gran toxicitat, tenen gust desagradable i són corrosius, i perjudiquen l espècie humana si s incorporen a la cadena alimentària. La majoria dels detergents contenen additius, com els fosfats, que són una de les principals causes d excés de fitoplàncton a l aigua; provoquen un creixement anòmal d algues, que en morir consu- 3
4 meixen l oxigen dissolt a l aigua i impedeixen el desenvolupament dels bacteris, dels peixos i de la resta de formes de vida. És important utilitzar els que siguin biodegradables. Els contaminants persistents, produïts sobretot per la indústria química que utilitza hidrocarburs clorats --que són presents, per exemple, en plaguicides--, constitueixen un dels principals problemes de la contaminació de l aigua. Tenen una vida molt llarga, per la qual cosa poden recórrer grans distàncies i estendre la contaminació. de l aigua afecta els animals, les plantes i l hombre, i constitueix un objecte de preocupació per a la indústria i l agricultura. És necessari l ús de depuradores i buscar mitjans que creïn mecanismes de recuperació de l aigua en els processos industrials, sempre que sigui possible (vegeu també la fitxa «de l aigua»). Contaminació del sòl El sòl constitueix el manteniment nutritiu de la vida de la Terra en general. És el suport de la majoria d éssers vius i el lloc on les plantes troben els elements essencials per al creixement i desenvolupament. S hi acumula l aigua que abasta plantes, animals i persones, i hi té lloc l evaporació de l aigua necessària per a l existència de l equilibri ecològic. es produeix, principalment, per activitats industrials (magatzems, abocaments il legals), abocament de residus sòlids urbans, productes fitosanitaris utilitzats en l agricultura (adobs i fertilitzants químics) i purines de les activitats ramaderes. Els plaguicides, productes utilitzats per combatre diferents plagues que afecten els cultius, constitueixen una de les fonts més preocupants de contaminació del sòl. L ús inadequat pot produir-hi resistència i obligar els agricultors a fer servir els plaguicides en majors dosis o bé més fortes. Els sòls més susceptibles de ser atacats són els rics en matèria orgànica, ja que tenen una capacitat més gran d absorció i emmagatzematge. Aquests residus tòxics s acumulen damunt del sòl i afecten els organismes que hi són presents, i en molts casos són absorbits per les plantes, que es converteixen en intermediàries per accedir a l organisme dels animals i éssers humans. A més, l aigua de pluja o reg els arrossega cap als cursos de rius i mars, i se n produeix la contaminació. Actualment, molts plaguicides, com el DDT, estan prohibits, i es promou la lluita biològica com a forma de combatre les plagues. 4 En relació amb la naturalesa del contaminant es distingeix: Contaminació química Un determinat compost químic s introdueix en el medi. 4
5 Contaminació tèrmica Emissió de fluids a elevada temperatura; es pot produir en cursos d aigua. L increment de la temperatura del medi disminueix la solubilitat de l oxigen a l aigua. Contaminació acústica El soroll és un conjunt de sons inharmònics la característica principal dels quals és que l ona acústica ni té un període ni una longitud d ona netament definits. El soroll expressa el deteriorament ambiental, no produeix efectes nocius en els cicles naturals però constitueix un greu problema per a la salut humana i per a algunes comunitats d animals. acústica és cada vegada més usual, especialment als grans nuclis de població. És deguda al soroll provocat per les activitats industrials, socials i del transport. Una exposició llarga a sorolls superiors a 100 decibels pot produir una pèrdua no recuperable de l oïda en les persones, mentre que per sota de 80 decibels no es produeix cap pertorbació. Dintre d aquest interval, els valors admissibles depenen del grau d exposició, ja que pot provocar malestar, irritabilitat o insomni. Contaminació lumínica Brillantor o resplendor de llum al cel nocturn produït per la reflexió i la difusió de la llum artificial en els gasos i en les partícules de l aire per l ús de lluminàries o excessos d il luminació, així com la intrusió de llum o de determinades longituds d ona de l espectre en llocs no desitjats. Contaminació o impacte visual Generalment d instal lacions industrials, edificis i infraestructures, consistent en l enlletgiment del medi. 4 En relació amb l extensió de la font es distingeix: Contaminació puntual Quan la font es localitza en un punt. Per exemple, les xemeneies d una fàbrica o el desguàs d una xarxa de clavegueram al riu. Contaminació lineal La que es produeix al llarg d una línia. Per exemple, la contaminació acústica i química pel trànsit d una autopista. 5
6 Contaminació difusa La que es produeix quan el contaminant arriba a l ambient de manera distribuïda, no localitzada. de sols i aqüífers pels fertilitzants i pesticides utilitzats en l agricultura és d aquest tipus. També és difusa la contaminació dels sols quan la pluja hi arrossega contaminants atmosfèrics, com passa amb la pluja àcida. QUÈ HI PUC FER, JO...? 4 Utilitzar el transport públic per a viatges mitjans i llargs i, per a viatges curts, millor anar a peu o amb bicicleta. 4 Podem classificar les escombraries: aquesta és una bona manera de reciclar i facilitar el reciclatge a gran escala, així com la disposició final de les escombraries. 4 Instar els organismes públics que decretin per llei el reciclatge. 4 No llençar escombraries al carrer. 4 Etc. 6
Ciències del món contemporani. ELs recursos naturals: L ús que en fem. Febrer de 2010
ELs recursos naturals: L ús que en fem Febrer de 2010 Què és un recurs? Recurs Un recurs és un bé natural que pot tenir algun interés per a l ésser humà. Tipus de recursos. Establirem dues classificacions.
Más detallesTema 8: Les forces i les màquines
En aquest tema aprendràs que des de l antiguitat els éssers humans han inventat instruments per facilitar les feines i estalviar-se esforços. Aquests estris que ens ajuden a alleujar i simplicar una feina
Más detallesTema 5: Els ecosistemes
En aquest tema aprendràs que a la Terra hi ha ecosistemes terrestres i ecosistemes aquàtics. Els éssers vius que hi habiten es relacionen entre ells. Si les característiques del medi varien, alguns d aquests
Más detallesPREVENCIÓ I VALORITZACIÓ DE RESIDUS AMB LES MILLORS TÈCNIQUES DISPONIBLES. Barcelona, 7 de novembre de 2014
PREVENCIÓ I VALORITZACIÓ DE RESIDUS AMB LES MILLORS TÈCNIQUES DISPONIBLES Barcelona, 7 de novembre de 2014 Concepte de MTD LA FASE MÉS EFICAÇ I AVANÇADA DE DESENVOLUPAMENT DE LES ACTIVITATS I DE LES SEVES
Más detallesL ENERGIA mecànica, calorífica, elèctrica, lluminosa, química, nuclear
L ENERGIA L energia es presenta sota diferents formes: mecànica, calorífica, elèctrica, lluminosa, química, nuclear, etc. Unes formes d energia es poden transformar en altres, i l home aprofita aquesta
Más detallesDisseny d una planta de tractament de purins amb producció de biogàs
2. Les dejeccions ramaderes són els excrements i residus excretats pel bestiar, sols o barrejats amb jaç o restes d alimentació, encara que s hagin transformat. Normalment es distingeixen diferents tipus
Más detallesAVALUACIÓ DE LA QUALITAT DE L AIRE DURANT EL DIA SENSE COTXES A LA CIUTAT DE BARCELONA. Agència de Salut Pública de Barcelona.
AVALUACIÓ DE LA QUALITAT DE L AIRE DURANT EL DIA SENSE COTXES A LA CIUTAT DE BARCELONA Agència de Salut Pública de Barcelona. Octubre 2016 Edita: Agència de Salut Pública de Barcelona Servei de Qualitat
Más detallesLa nova directiva d emissions industrials El rol dels BREF en relació als límits d emissió de les autoritzacions ambientals
La nova directiva d emissions industrials El rol dels en relació als límits d emissió Col legi Oficial d Enginyers Industrials Barcelona 25.01.2010 PER QUÈ REVISAR LA DIRECTIVA IPPC? La directiva IPPC
Más detallesEl cicle del carboni
El cicle del carboni El cicle i el flux Us heu preguntat mai perquè no s acaba l aire que respirem? Respirem per agafar un gas: l oxigen (O 2 ), i expulsar-ne un altre: el diòxid de carboni (CO 2 ). I
Más detallesTEMA 2: L ATMOSFERA I LA HIDROSFERA.
TEMA 2: L ATMOSFERA I LA HIDROSFERA. L ATMOSFERA DE LA TERRA. o La composició de l atmosfera. L atmosfera és la capa més externa. Està composta sobretot d aire però també de gotetes d aigua líquida, pols,
Más detallesTema 6 Cap a una gestió sostenible del planeta?
Tema 6 Cap a una gestió sostenible del planeta? Riscos del planeta: 1. Aigua 2. Terratrèmols 3. Volcans Recursos limitats:1. Aliments 2. Aigua 3. Energia Impactes ambientals: 1. Canvi climàtic 2. Pluja
Más detallesEs va GENERALITZAR gràcies a la seva ADAPTABILITAT com a FONT ENERGÈTICA per : Moure VEHICLES Capacitat de proporcionar COMBUSTIBLES GASOSOS I LÍQUIDS
LA PRODUCCIÓ I EL CONSUM D LES FONTS ENERGÈTIQUES NO RENOVABLES Recursos energètics minerals > MATERIALS COMBUSTIBLES: PETROLI: Element més important en la PRODUCCIÓ ENERGÈTICA Es va GENERALITZAR gràcies
Más detallesQUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 1 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA LES SUBSTÀNCIES PURES
QUÍMICA 2 BATXILLERAT Unitat 1 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA LES SUBSTÀNCIES PURES Les substàncies pures dins la classificació de la matèria Les SUBSTÀNCIES PURES (també anomenades espècies químiques) només
Más detallesIntroducció a l energia
Temaris de CCNN i CCSS adaptats a Lectura Fàcil https://sites.google.com/a/xtec.cat/manuals-lf/ Energia 1: Introducció a l energia Autoria: Cristina Montoya Amb la col laboració del CEE Escola Vida Montserrat
Más detallesTEMA1: L ORGANITZACIÓ DEL NOSTRE COS
TEMA1: L ORGANITZACIÓ DEL NOSTRE COS El nostre amic Lucky Luke va tenir un greu accident quan volia anar massa ràpid a Fort Canyon. El nostre amic està decebut, ja que caure del cavall és un deshonor per
Más detallesEduard Trepat, Tècnic FMR Marc Costa, Tècnic FMR 5 de desembre de 2017, Barcelona
Eduard Trepat, Tècnic FMR Marc Costa, Tècnic FMR 5 de desembre de 2017, Barcelona 1. Aspectes metodològics de l Observatori 2. Repàs als principals indicadors 3. Dinamisme socioeconòmic del Món Rural Índex
Más detallesActivitats tema 4. ACTIVITAT 2. Indica les transformacions energètiques que es produeixen en cadascun dels aparells següents: elèctrica.
Activitats tema 4 ACTIVITAT 1. Indica quina forma o formes d energia es manifesten en cada cas: a. Cuina vitroceràmica: Energia tèrmica b. Llanterna: Energia radiant c. Un xiquet cantant: Energia d. Un
Más detallesLES FUNCIONS VITALS: LA NUTRICIÓ VEGETAL
LES FUNCIONS VITALS: LA NUTRICIÓ VEGETAL UNITAT 1. LES FUNCIONS DELS ÉSSERS VIUS. Tots els éssers vius realitzen 3 funcions vitals: NUTRICIÓ: Obtenció de l energia i la matèria necessària per viure. RELACIÓ:
Más detallesALIMENTS I NUTRIENTS
ALIMENTS I NUTRIENTS NUTRICIÓ Funció vital per la qual els organismes obtenen i després fan servir els materials necessaris per a viure. Materials plàstics: són aquells que proporcionen les substàncies
Más detallesTEMA 2 LA NUTRICIÓ DE LES PLANTES
TEMA 2 LA NUTRICIÓ DE LES PLANTES QUÈ ÉS LA NUTRICIÓ? QUINS TIPUS DE NUTRICIÓ HI HA QUINS SÓN ELS PROCESSOS IMPLICATS EN LA NUTRICIÓ 1. QUÈ ÉS LA NUTRICIÓ És el conjunt de processos mitjançant els quals
Más detallesLA MATÈRIA : ELS ESTATS FÍSICS
LA MATÈRIA : ELS ESTATS FÍSICS ELS ESTATS DE LA MATÈRIA I LA TEORIA CINETICOMOLECULAR Per poder explicar les propietats i el comportament dels diferents estats d agregació de la matèria, els científics
Más detallesgasolina amb la UE-15 Març 2014
Comparació de preus del gasoil i la gasolina amb la UE-15 Març 2014 1. Introducció Seguint amb la comparativa que PIMEC està fent del preu de l energia a i als països de la UE-15 1, en aquest INFORME PIMEC
Más detallesUn breu resum de teoria
SISTEMES MULTICOMPONENTS. Regla de les fases Un breu resum de teoria Els sistemes químics són en general mescles de més d un component. Les funcions termodinàmiques depenen de la temperatura i de la pressió
Más detallesEQUIPS DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL (EPI)
Nom de l EPI: Màscara facial completa BRK 820 La màscara juntament amb els filtres per a gasos, vapors i de partícules ofereix protecció davant la inhalació de substancies tòxiques pel organisme. Han estat
Más detallesTema 2: Els éssers vius
En aquest tema aprendràs que els éssers vius són molt diversos: animals, plantes i alguns que són tan petits que no els podem veure a ull nu, per això també aprendràs a: Identificar les funcions vitals
Más detalles!Un recurs és qualsevol cosa que aconseguim de l entorn per a cobrir nostres necessitats, és un bé natural que té interès per l ésser humà.
Recursos Geològics.!Un recurs és qualsevol cosa que aconseguim de l entorn per a cobrir nostres necessitats, és un bé natural que té interès per l ésser humà. Recursos renovables si es formen mitjançant
Más detallesLA CIÈNCIA I LA SALUD
LA CIÈNCIA I LA SALUD ÍNDEX Que és la salut? Com dur una vida saludable Primers auxilis Que és una malaltia? Religió i malaltia Malalties infeccioses Tipus de malalties infeccioses Malalties no infeccioses
Más detalles12. AMPLIACIONS I MILLORES
12. AMPLIACIONS I MILLORES Mejorar es cambiar; ser perfecto es cambiar a menudo 12 AMPLIACIONS I MILLORES 12.1 INTRODUCCIÓ... 2 12.2 AMPLIACIONS I MILLORES... 3 12.2.1 Granja solar... 3 12.2.2 Cogeneració...
Más detallesQuímica i medi ambient. Dr. Èric Jover
Química i medi ambient Dr. Èric Jover Índex Tot és química Química i canvi climàtic Química i biocombustibles L ozó o un compost químic esquizofrènic Tot és química Tot és química Tot és química Objectiu
Más detallesInstrucció tècnica de prevenció i control de les emissions en instal lacions de combustió de biomassa
Jornada tècnica control d emissions en combustió de biomassa Instrucció tècnica de prevenció i control de les emissions en instal lacions de combustió de biomassa Sant Cugat del Vallès 14 de desembre de
Más detallesCitelum ibérica s.a. EXPERIèNCIES EN EL MANTENIMENT DE LEDS PER ENLLUMENAT PÚBLIC
Citelum ibérica s.a. EXPERIèNCIES EN EL MANTENIMENT DE LEDS PER ENLLUMENAT PÚBLIC Experiències en el manteniment de Leds per Enllumenat Públic Leds una evolució constant Vida de les llumeneres de Leds
Más detallesAMPLIACIÓ DE L ILLA DE VIANANTS DE RUBÍ. Juliol 2017
AMPLIACIÓ DE L ILLA DE VIANANTS DE RUBÍ Juliol 2017 1. INTRODUCCIÓ L espai públic és, per definició, un entorn de convivència social, on els serveis i activitats es distribueixen de manera eficaç i eficient
Más detallesGeneralitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General de Qualitat Ambiental
CRITERI PER A ESTABLIR VALORS LÍMITS D EMISSIÓ A FORNS CREMATORIS (Versió 4. març de 2010) 1. Forns crematoris per a humans Als efectes d aquest document, es poden diferenciar forns crematoris de baixa
Más detallesSíndromes de sensibilització central Fibromiàlgia Síndrome de fatiga crònica Sensibilitat química múltiple Electrohipersensibilitat
Obrim els ulls a les Síndromes de sensibilització central Fibromiàlgia Síndrome de fatiga crònica Sensibilitat química múltiple Electrohipersensibilitat Les síndromes La fibromiàlgia (FM) es caracteritza
Más detallesRespon: - Quants anys fa que es va inventar el microscopi? Escriu el número en lletres... - Per a què serveix el microscopi?...
NOM: DATA D INICI: DATA FINAL: LA CÈL LULA (pàgina 40 del llibre) Microscopi 1 1. El descobriment de la cèl lula Fa 300 anys es va inventar el microscopi que pot ampliar moltes vegades el que s està observant.
Más detallesFÍSICA NUCLEAR. En tots els àtoms trobem: Càrrega. Massa. Protons +1, C 1,0071 1, Nucli. Neutrons - 1,0085 1,
Física n Batxillerat Tota forma de matèria que existeix a l'univers prové de la combinació de 0 àtoms diferents. El 99% de la matèria de tot l'univers està formada per àtoms d'hidrogen. L'% restant el
Más detallesSolucions individuals per al canvi climàtic
Solucions individuals per al canvi climàtic Que fa la gent per combatre el canvi climàtic? Index 1. Com ho vam fer (pàg. 1) 2. Li preocupa a la gent el canvi climàtic? (pàg. 2) 3. Les preguntes de l'enquesta
Más detalles3. Els materials d us tècnic.
Matèries primeres Materials tecnològics Productes tecnològics Propietats dels materials 1 COMPETÈNCIES DEL CURRÍCULUM ACTIVITATS CCLI: Competència de comunicació lingüística. 3, 9 CMCT: Competència matemàtica
Más detallesLa certificació Starlight com a eina de desenvolupament turístic. Boí,
La certificació Starlight com a eina de desenvolupament turístic. Boí, 12.06.17 Requeriments tècnics per a les instal lacions d enllumenat per a esdevenir Punt de Referència a Catalunya Situació general
Más detallesEnllaços intermoleculars
D17 8.3.2. Enllaços intermoleculars FORCES INTERMOLECULARS O H Dins de la molècula trobem Enllaç Covalent O H H Molècula Però entre molècules i molècules quina interacció o enllaç es produeix? Forces de
Más detallesTot el que ens envolta és matèria, però...
Tot el que ens envolta és matèria, però... De què està feta la matèria? Amb les explicacions i les imatges d aquesta presentació aniràs trobant de mica en mica la resposta a la pregunta que es formula
Más detallesLA FUNCIÓ PRODUCTIVA I ELS COSTOS DE L EMPRESA
UNITAT 7 LA FUNCIÓ PRODUCTIVA I ELS COSTOS DE L EMPRESA ECONOMIA DE L EMPRESA 1 BATXILLERAT El departament de producció Funcions del departament Aprovisionament. Fabricació. Emmagatzemament. Control de
Más detallesClasse 3. Tema 1. El sistema econòmic espanyol. Funció de producció: - Y = producció - RN = recursos naturals - L = treball - K = capital
Classe 3 Tema 1. El sistema econòmic espanyol Funció de producció: - Y = producció - RN = recursos naturals - L = treball - K = capital Funció de producció Cobb-Douglas Funció de producció Cobb-Douglas
Más detalles#10 EL BON ÚS DE L'ENERGIA A CA NOSTRA L'ENERGIA ELÈCTRICA I EL GAS A LA LLAR
EL BON ÚS DE L'ENERGIA A CA NOSTRA L'ENERGIA ELÈCTRICA I EL GAS A LA LLAR Tenint en compte que la major part de les cases de les Illes Balears disposen d energia elèctrica i que el gas natural arribarà
Más detallesLa contaminación. Ecología y Medio Ambiente. ficha pedagógica
ficha pedagógica Ecología y Medio Ambiente La contaminación PIENSA La contaminación es la introducción en un medio cualquiera de un agente contaminante; es decir, cualquier sustancia o forma de energía
Más detallesÍNDEX LA MATÈRIA... 2 MASSA I VOLUM DE SÒLIDS I LÍQUIDS... 4 LES SUBSTÀNCIES I LA MATÈRIA... 5 ELS ESTATS DE LES SUBSTÀNCIES... 6
LA MATÈRIA ÍNDEX LA MATÈRIA... 2 MASSA I VOLUM DE SÒLIDS I LÍQUIDS... 4 LES SUBSTÀNCIES I LA MATÈRIA... 5 ELS ESTATS DE LES SUBSTÀNCIES... 6 LES PROPIETATS DELS MATERIALS... 10 MESCLES I DISSOLUCIONS...
Más detallesSISTEMA D'INDICADORS GRÀFIQUES D'EVOLUCIÓ DELS VALORS
Ajuntament de Mataró INDICADORS DEL VECTOR: AIGUA I-1 CONSUM D'AIGUA D'ÚS DOMÈSTIC I-1 (1) l/hab./dia 14 12 1 8 6 4 2 Volum d'aigua domèstica de la xarxa consumida diàriament en relació al nombre d'habitants
Más detallesSISTEMA D'INDICADORS GRÀFIQUES D'EVOLUCIÓ DELS VALORS
Ajuntament de Mataró INDICADORS DEL VECTOR: AIGUA I-1 CONSUM D'AIGUA D'ÚS DOMÈSTIC Volum d'aigua domèstica de la xarxa consumida diàriament en relació al nombre d'habitants (cens 1 de gener). Manteniment-
Más detallesSISTEMA D'INDICADORS GRÀFIQUES D'EVOLUCIÓ DELS VALORS
Ajuntament de Mataró INDICADORS DEL VECTOR: AIGUA I-1 CONSUM D'AIGUA D'ÚS DOMÈSTIC Volum d'aigua domèstica de la xarxa consumida diàriament en relació al nombre d'habitants (cens 1 de gener). Manteniment-
Más detallesRecomanacions Ergonòmiques
Pàg. 1 de 5 Professionalitza la veu si aquesta és la teva eina de treball LA VEU I LES QUALITATS ACÚSTIQUES DEL SO La veu està dotada de diferents qualitats acústiques. Aquestes estan directament relacionades
Más detallesSOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE
110 SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE Activitat 1 Indica les funcions de la membrana cel lular. Té diferents funcions: dóna forma i mobilitat a la cèl lula, rep els estímuls externs i també l
Más detallesVII.b.4.1. Energia primària i final per càpita a Menorca
VII.b.4.1. primària i final per càpita a Menorca 1990-2016. Aquest indicador recull informació sobre l energia primària i final consumida a Menorca per habitant de dret i de fet. Cal diferenciar l energia
Más detallesVacunes? Antoni Trilla. Departament de Salut Pública Universitat de Barcelona
Vacunes? Antoni Trilla Hospital Clínicde Barcelona Departament de Salut Pública Universitat de Barcelona atrilla@ub.edu Antoni Trilla Doctor en Medicina (UB) Especialista en Medicina i Interna Especialista
Más detallesTASCA 3: EL CREIXEMENT NATURAL DE LA POBLACIÓ
TEMA 13.- LA POBLACIÓ A L ESTAT ESPANYOL TASCA 3: EL CREIXEMENT NATURAL DE LA POBLACIÓ En el desenvolupament natural de la població de l Estat espanyol als darrers segles es distingeixen tres etapes o
Más detallesDIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA
DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA Que es una fase? De forma simple, una fase es pot considerar una manera d anomenar els estats: sòlid, líquid i gas. Per exemple, gel flotant a l aigua, fase sòlida
Más detallesTEMA 10 ELS ÉSSERS VIUS I LA FUNCIONS DE RELACIÓ
TEMA 10 ELS ÉSSERS VIUS I LA FUNCIONS DE RELACIÓ Quadern Cognoms: Nom: Data: Nivell: 2n d E S O Grup: 1.- LA RELACIÓ EN LES PLANTES 2.- LA RELACIÓ EN ELS ANIMALS (I). ELS RECPTORS 3.- LA RELACIÓ EN ELS
Más detallesManual per a consultar la nova aplicació del rendiment acadèmic dels Graus a l ETSAV
Manual per a consultar la nova aplicació del rendiment acadèmic dels Graus a l ETSAV Versió: 1.0 Data: 19/01/2017 Elaborat: LlA-CC Gabinet Tècnic ETSAV INDEX Objectiu... 3 1. Rendiment global dels graus...
Más detallesLA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS 1: La vida. Els nivells d'organització de la matèria.
LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS 1: La vida. Els nivells d'organització de la matèria. LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS 1 La vida. Característiques dels éssers vius. Nivells d'organització de la matèria. Composició
Más detallesEl 55% dels desplaçaments dels residents (2,6 milions diaris) es fan amb vehicle privat
Pla Director de Mobilitat de les Illes Balears/Diagnosi La radiografia de la mobilitat a les Illes: El 55% dels desplaçaments dels residents (2,6 milions diaris) es fan amb vehicle privat El 34% dels desplaçaments
Más detallesAbsentisme Laboral. Hores no treballades Tercer trimestre de 2006 NOTA INFORMATIVA. Gabinet Tècnic Servei d Estudis i Estadístiques Desembre de 2006
NOTA INFORMATIVA Absentisme Laboral Hores no treballades Tercer trimestre de 2006 Gabinet Tècnic Servei d Estudis i Estadístiques Desembre de 2006 Generalitat de Catalunya Departament de Treball Secretaria
Más detallesComparació de preus de l energia elèctrica amb Europa. Desembre 2013
Comparació de preus de l energia elèctrica amb Europa Desembre 2013 SÍNTESI En aquest document es recullen els preus de l energia elèctrica que paguen les empreses a i als països de la UE-15 i la seva
Más detallesVostre llibre Tema 10. La llum (pàg )
Tema 9. La llum Vostre llibre Tema 10. La llum (pàg. 226-255) ÍNDEX 9.1. Què és una ona? 9.2. Tipus d ones 9.3. Magnituds característiques de les ones 9.4. La llum visible o llum blanca 9.5. Espectre electromagnètic
Más detalles1.1. Volem. places hoteleres. 1 Pàg Nombre % ,85 1,64 2,19 2,04 1,73 2,53
INFORME D OCUPACIÓ HOTELERA A MATARÓ. 213 AGRAÏMENTS Volem donar les gràcies als quatre hotels cinc, durant la primera meitat del 213 que configuren l actual xarxa hotelera de la ciutat per la seva col
Más detallesIII WORKSHOP OLI D OLIVA Anàlisi sensorial: situació actual i nous reptes
III WORKSHOP OLI D OLIVA Anàlisi sensorial: situació actual i nous reptes Taula rodona: Cap a on ha d anar l anàlisi sensorial. Visions diferents per reptes similars Punt de vista de les persones consumidores
Más detallesTema 1. La teoria cineticomolecular de la matèria PRIMERES LLEIS CIENTÍFIQUES DE LA QUÍMICA
Tema 1. La teoria cineticomolecular de la matèria PRIMERES LLEIS CIENTÍFIQUES DE LA QUÍMICA Les primeres lleis relatives a les reaccions químiques han estat desenvolupades al segle XVIII. Hi ha lleis referents
Más detallesComparació de preus del natural amb Europa. Febrer 2014
Comparació de preus del natural amb Europa gas Febrer 2014 SÍNTESI Aquest document replica l exercici fet al 10/2013, on s analitzaven els preus elèctrics. En aquest cas, es recullen els preus del gas
Más detallesEl distintiu Cel nocturn de qualitat. Suport a la prevenció de la contaminació lumínica. Barcelona,
El distintiu Cel nocturn de qualitat. Suport a la prevenció de la contaminació lumínica. Barcelona, 01.06.17 Marc normatiu Llei 6/2001, de 31 de maig, d ordenació ambiental de l enllumenament per a la
Más detallesValoració de l evolució matrícula d estudiants la UdL. Octubre 2015 Vicerectorat de Docència
Valoració de l evolució matrícula d estudiants la UdL Octubre 2015 Vicerectorat de Docència Els dobles graus i les noves propostes de graus i de màsters, que han tingut una notable capacitat de captació
Más detallesXarxa d Emissions Atmosfèriques de Catalunya.
FOCUS: 11. NOM DEL FOCUS: Caldera Vapor X-204 A/B. NORMATIVA D APLICACIÓ: Aquesta xemeneia correspon a una instal lació de combustió i, per tant, li aplica pel NO X i el CO el Decret 319/98, de 15 de desembre,
Más detalles!!!! " # $# % # ## &
ORGANICA I COMPOSTATGE. 1 " # $# # ## & ## ORGANICA I COMPOSTATGE. 2 "# $ " &'( $ ) ' ' ' ' ' * + " ' ', - '. ' * / ORGANICA I COMPOSTATGE. 3 " ' # ( ) ( " *' ( ' + ',- ' ' $# (. /0- -# #,, 0, #, 1, +
Más detallesDIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA
DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA Abans de començar cal tenir uns coneixements bàsics que estudiareu a partir d ara. PUNT: No es pot definir, però podem dir que és la marca més petita que
Más detallesBreu%guia%sobre%baixa%tensió%i%comunitats%de%veïns%
Grafitinet C/Orient,78084planta1 08172SantCugatdelVallés Tel:935830437 Fax:935879739 Email:info@grafitinet.net Páginaweb:www.grafitinet.net Breu%guia%sobre%baixa%tensió%i%comunitats%de%veïns% Què són les
Más detallesPLA D ACCIÓ B+S. Gremi de Garatges
PLA D ACCIÓ B+S Gremi de Garatges 0 1. Dades de l organització Nom: GREMI DE GARATGES DE BARCELONA I PROVINCIA Breu descripció: Dades de contacte: Defensa i assessorament dels interessos propis del gremi
Más detallesAtur a Terrassa (abril de 2010)
Atur a Terrassa (abril de 2010) Índex Atur registrat Atur per sexe Atur per sector econòmic Atur per edats Atur per nivell formatiu Col lectiu immigrant Durada de l atur Durada de l atur per sexes Durada
Más detallesPla de Mobilitat Urbana de Barcelona PMU PROCÉS PARTICIPATIU
Pla de Mobilitat Urbana de Barcelona PMU 2019-2024 PROCÉS PARTICIPATIU 1 00 Contingut 01. Introducció 02. PMU 2013-2018 03. Indicadors 04. PMU 2019-2024 2 01 Introducció 3 Model de ciutat s. XX 4 Model
Más detallesFÍSICA DEL MEDI AMBIENT 2. La radioactivitat
FÍSICA DEL MEDI AMBIENT 2 La radioactivitat 1 Sumari Les lleis de desintegració radioactiva Condicions Diagrames de desintegració Activitat La llei de Rutherdford i Soddy Cadenes de desintegració Radioactivitat
Más detallesPROPOSTA DE TREBALL 3.1 INTERPRETACIÓ DE GRÀFICS
PROPOSTA DE TREBALL 3.1 INTERPRETACIÓ DE GRÀFICS Aquí tens dues gràfiques prou significatives sobre les dades de la subnutrició al mon. Es tracta d interpretar i valorar el seu significat. PROPOSTA DE
Más detallesRitmes Circadians. Dra. Maria Mercè Tor i Palau
Ritmes Circadians Dra. Maria Mercè Tor i Palau Aula d extensió Universitària-UdL, Curs 2017-2018 Què son els ritmes Circadians? Són canvis físics, mentals i conductuals que segueixen un cicle diari. Responen
Más detallesBaròmetre de percepció i consum dels aliments ecològics 2012
Generalitat de Catalunya Baròmetre de percepció i consum dels aliments ecològics 2012 Programa de foment de la producció agroalimentària ecològica 2012-2014 1. Antecedents Aquesta actuació forma part del
Más detallesLA QUALITAT DE L AIRE
LA QUALITAT DE L AIRE 31 d octubre de 2013 DAVID CASABONA FINA Cap de l Oficina Tècnica d Avaluació i Gestió Ambiental Àrea de Territori i Sostenibilitat Diputació de Barcelona Nota de premsa de l OMS
Más detallesEstats d agregació de la matèria MP02_TRANSPORT DE SÒLIDS I FLUIDS UF1_CONTROL I TRANSPORT DE LÍQUIDS A1.1_ESTATS D AGREGACIÓ DE LA MATÈRIA
Estats d agregació de la matèria MP02_TRANSPORT DE SÒLIDS I FLUIDS UF1_CONTROL I TRANSPORT DE LÍQUIDS A1.1_ESTATS D AGREGACIÓ DE LA MATÈRIA Estats de la matèria Estats de la matèria SÒLIDS LÍQUIDS GASOS
Más detalles1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL
1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL 1.1. Teixit empresarial El nombre d empreses cotitzants al municipi de Lleida durant el segon trimestre de 2013, segueix la tendència a la baixa de l any anterior i es situa en
Más detallesImplantació d una flota elèctrica en Serveis Urbans
Implantació d una flota elèctrica en Serveis Urbans Gestió de flotes de vehicles i mobilitat en el marc dels sistemes de gestió ambiental. Barcelona, 22 Setembre 016 Victor Cardador Gerent URBASER BARCELONA
Más detallesAdaptacions dels animals a la temperatura Guia didàctica
Adaptacions dels animals a la temperatura Guia didàctica L element didàctic és essencialment pràctic. Comença amb unes activitats en què es simulen hipopòtams i elefants amb llaunes. Cal provar la pràctica
Más detallesFísica o química 2 La cera i el gel
Física o química 2 La cera i el gel Heu vist tot sovint que la cera de les espelmes quan es fon es converteix en cera líquida i que el gel quan es fon es converteix en aigua. Però heu observat alguna diferència
Más detallesS inicia un estudi sistemàtic i objectiu del comportament humà i de la societat.
S inicia un estudi sistemàtic i objectiu del comportament humà i de la societat. (1798 1857) Es va proposar com a objectiu comprendre científicament la societat per després reorganitzar-la sobre bases
Más detallesLa Noa va de càmping, quina llet ha de triar?
La Noa va de càmping, quina llet ha de triar? La Noa té 16 anys, està estudiant Batxillerat científic. Ella i el seu germà de 12 anys van al supermercat a buscar uns tetrabricks de llet per endur-se n,
Más detallesLA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS 4: Les dissolucions i les dispersions col loïdals
LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS 4: Les dissolucions i les dispersions col loïdals LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS 4 La vida. Característiques dels éssers vius. Nivells d'organització de la matèria. Composició
Más detallesTema 4. Competència imperfecta. Monopoli i oligopoli
Classe 7 Tema 4. Competència imperfecta. Monopoli i oligopoli Característiques dels mercats no competitius El monopoli té un únic productor, no té competidors Aquesta empresa té poder de mercat, ja que
Más detallesPerquè Teoria de Sistemes
Perquè Teoria de Sistemes La Terra ha estat sotmesa a un procés de canvi ininterromput. Un procés de canvi que va començar molt abans de l aparició de la vida a la Terra. Canvis naturals -continus o catastròfics-
Más detallesAudiologia i Logopedia. La importància de la protecció auditiva
Audiologia i Logopedia La importància de la protecció auditiva La importància de la protecció auditiva 40 milions de treballadors treballen a Europa en ambients molests o nocius i 13 milions pateixen trastorns
Más detalles3. FUNCIONS DE RECERCA I REFERÈN- CIA
1 RECERCA I REFERÈN- CIA Les funcions d aquest tipus permeten fer cerques en una taula de dades. Les funcions més representatives són les funcions CONSULTAV i CONSULTAH. Aquestes realitzen una cerca d
Más detallesTema 12. L oferta de la indústria i l equilibri competitiu. Montse Vilalta Microeconomia II Universitat de Barcelona
Tema 12. L oferta de la indústria i l equilibri competitiu Montse Vilalta Microeconomia II Universitat de Barcelona 1 L oferta de la indústria L oferta de la indústria indica quina quantitat de producte
Más detallesL EXPERIÈNCIA I VALORACIÓ DE 10 ANYS DE LA LLEI
L EXPERIÈNCIA I VALORACIÓ DE 10 ANYS DE LA LLEI 16/03/2016 Montse Llopis mllopis@acra.cat Situació actual d envelliment de la població La xifra de persones amb 65 anys o més a Catalunya pràcticament es
Más detalles2 ESO - Física i Química
2 ESO - Física i Química Alfons Rovira Octubre 2016 Contents Prefaci 3 Unitat 1 4 1. Les ciències física i química................................. 4 2. La matèria i les seues propietats..............................
Más detallesLA GESTIÓ DE RESIDUS A CATALUNYA
LA GESTIÓ DE RESIDUS A CATALUNYA RECOLLIDA - RECICLATGE - REVALORITZACIÓ ENERGÈTICA RECOLLIDA - RECICLATGE - REVALORITZACIÓ ENERGÈTICA RECOLLIDA - RECICLATGE - REVALORITZACIÓ ENERGÈTICA BASES AMBIENTALS
Más detallesAlimentació i nutrició familiar
Serveis socioculturals i a la comunitat Alimentació i nutrició familiar CFGM.1701.C08/0.09 CFGM - Atenció sociosanitària Material adquirit pel Departament d'educació de la Generalitat de Catalunya per
Más detalles4.1. Què és una ona? 4.2. Tipus d ones Magnituds característiques de les ones Ones estacionàries
Tema 4. Les ones ÍNDEX 4.1. Què és una ona? 4.2. Tipus d ones 4.3. Magnituds característiques de les ones 4.4. Ones estacionàries http://web.educastur.princast.es/proyectos/fisquiweb/laboratorio/ondas1/labondas1.htm
Más detallesTEMA 1: TAULA PERIÒDICA I ENLLAÇ QUÍMIC
TEMA 1: TAULA PERIÒDICA I ENLLAÇ QUÍMIC REVISIÓ: CONFIGURACIÓ ELECTRÒNICA Els electrons d un àtom es troben a l escorça, girant al voltant del nucli en determinades òrbites. El nombre d electrons i protons
Más detallesPresència del cinema català en les plataformes de vídeo a la carta
Presència del cinema català en les plataformes de vídeo a la carta REINALD BESALÚ I ANNA MEDRANO / JULIOL 215 Principals resultats de l estudi: - Els films amb participació de productores catalanes produïts
Más detalles