La contaminació. Ecologia i Medi Ambient. ficha pedagógica

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "La contaminació. Ecologia i Medi Ambient. ficha pedagógica"

Transcripción

1 Ecologia i Medi Ambient PENSA és la introducció d un agent contaminant en un medi qualsevol; és a dir, qualsevol substància o forma d energia amb potencial per provocar danys al medi ambient. sabias que HAAP Media Ltd té efectes nocius per a la salut. Molts estudis han demostrat enllaços entre la contaminació i els efectes per a la salut. Els augments en la contaminació de l aire s han relacionat amb la deterioració en la funció pulmonar i l augment dels atacs cardíacs. Nivells alts de contaminació atmosfèrica segons l Índex de Qualitat de l Aire de l Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units (EPA, per les seves sigles en anglès) perjudiquen directament les persones que pateixen asma i altres tipus de malalties pulmonars o cardíaques. La qualitat general de l aire ha millorat en els darrers 20 anys, però les zones urbanes són encara motiu de preocupació. La gent gran i els infants són especialment vulnerables als efectes de la contaminació de l aire. El nivell de risc depèn de diversos factors: 4 La quantitat de contaminació de l aire. 4 La quantitat d aire que respirem en un moment donat. 4 La salut general. És important que coneguis altres maneres menys directes en què les persones estan exposades als contaminants de l aire: 4 El consum de productes alimentaris contaminats amb substàncies tòxiques de l aire que s han dipositat allà on creixen. 4 Consum d aigua contaminada amb substàncies de l aire. 4 Ingestió de sòl contaminat. 4 Contacte amb sòl, pols o aigua contaminats.

2 INFORMACIONS D INTERÈS Es pot parlar de diferents tipus de contaminació segons la classificació que es faci: En relació amb el medi afectat es distingeix: Contaminació atmosfèrica L aire està unit a la vida. Sense aire no s hagués desenvolupat la nostra biosfera i no existiria l espècie humana. La vida dels éssers vius depèn de l aire: la seva absència, al igual de la d aigua i aliments, dificulta la vida. de l aire es produeix quan conté substàncies alienes a la seva composició en concentracions elevades que produeixen efectes nocius per a la salut humana i per als éssers vius en general, inclosos els microorganismes. Hi ha una classe de contaminació, produïda per l emanació de gasos durant l erupció d un volcà, als incendis forestals, processos de pol linització, tempestes de pols, etc. La utilització, cada vegada més, de carbó i hidrocarburs en processos de combustió ha augmentat dràsticament la contaminació. Les fonts d aquesta contaminació són principalment els productes resultants de processos de combustió convencional en activitats de transport, industrials, generació elèctrica i calefacció domèstica, l evaporació de dissolvents orgànics i les emissions d ozó., a més, pot arribar a zones allunyades del lloc on es localitza el nucli contaminant. UN CAS CONCRET: EL TRANSPORT El transport és un consumidor important d energia. De la font d energia utilitzada en depèn la nocivitat. Ja que es preveu l exhauriment de combustibles fòssils vers l any 2050, el transport mundial s enfronta al repte de modificar completament els seus sistemes abans d aquesta data. Durant els darrers anys els vehicles s han anat fent més nets a causa de regulacions ambientals més estrictes, a la incorporació de millors tecnologies i, sobretot, a un millor aprofitament del combustible. No obstant això, aquesta situació ha estat compensada amb escreix per l increment tant del nombre de vehicles com de l ús creixent anual de cadascun d aquests. El desenvolupament social i econòmic ha augmentat a tot el món la mobilitat de les persones. En general, això ha contribuït a la millora de la nostra qualitat de vida. Però també ha incrementat la nostra dependència dels derivats del petroli, la qual cosa produeix greus problemes de contaminació ambiental. 2

3 D altra banda, cal assenyalar les grans diferències entre un mitjà de transport i un altre. En viatges interurbans, el cotxe consumeix, en la relació viatger-quilòmetre, fins a tres vegades més que els mitjans de transport col lectius (tren i autocar). I en el medi urbà, el transport públic és fins a sis vegades més eficient que els turismes. Per totes aquestes raons, els ciutadans hem de prendre consciència de la importància que té utilitzar més els mitjans de transport més eficients (tren i autobús per a viatges interurbans i transport públic en el medi urbà). Cal saber que, fins i tot utilitzant el nostre cotxe privat, es poden assolir grans estalvis d energia i d emissions contaminants, solament amb un canvi d hàbits en la conducció (vegeu també la fitxa «Mitjans de transport»). Contaminació de l aigua És produïda per la presència de contaminants (rius, mars...). de l aigua es produeix principalment per l addició de substàncies a la seva composició habitual i quan s utilitza com a refrigerant en processos industrials (contaminació tèrmica). Els principals agents contaminants de l aigua són: 4 Les aigües residuals orgàniques (generades en la preparació d aliments, neteja personal, rentat amb detergents, etc.). 4 Les aigües residuals d origen industrial (utilització de l aigua com a primera matèria per elaborar nous productes o l ús com a mitjà directe o indirecte per moure màquines). 4 Les aigües residuals d origen agrícola (contenen productes químics utilitzats en l agricultura, així com residus d origen animal). Les substàncies contaminants de l aigua es poden classificar en: 4 Degradables: estan formades principalment per residus orgànics d origen domèstic, d origen industrial i de la ramaderia. Aquests residus constitueixen la base de l alimentació d alguns microorganismes i bacteris, per la qual cosa es poden eliminar de forma natural, sempre que l abocament no sobrepassi un límit. 4 No degradables: són contaminants que no es poden descompondre a causa dels microorganismes que viuen a l aigua. Tenen un origen industrial i són, sobretot, sals minerals i metalls pesats. Causen una gran toxicitat, tenen gust desagradable i són corrosius, i perjudiquen l espècie humana si s incorporen a la cadena alimentària. La majoria dels detergents contenen additius, com els fosfats, que són una de les principals causes d excés de fitoplàncton a l aigua; provoquen un creixement anòmal d algues, que en morir consu- 3

4 meixen l oxigen dissolt a l aigua i impedeixen el desenvolupament dels bacteris, dels peixos i de la resta de formes de vida. És important utilitzar els que siguin biodegradables. Els contaminants persistents, produïts sobretot per la indústria química que utilitza hidrocarburs clorats --que són presents, per exemple, en plaguicides--, constitueixen un dels principals problemes de la contaminació de l aigua. Tenen una vida molt llarga, per la qual cosa poden recórrer grans distàncies i estendre la contaminació. de l aigua afecta els animals, les plantes i l hombre, i constitueix un objecte de preocupació per a la indústria i l agricultura. És necessari l ús de depuradores i buscar mitjans que creïn mecanismes de recuperació de l aigua en els processos industrials, sempre que sigui possible (vegeu també la fitxa «de l aigua»). Contaminació del sòl El sòl constitueix el manteniment nutritiu de la vida de la Terra en general. És el suport de la majoria d éssers vius i el lloc on les plantes troben els elements essencials per al creixement i desenvolupament. S hi acumula l aigua que abasta plantes, animals i persones, i hi té lloc l evaporació de l aigua necessària per a l existència de l equilibri ecològic. es produeix, principalment, per activitats industrials (magatzems, abocaments il legals), abocament de residus sòlids urbans, productes fitosanitaris utilitzats en l agricultura (adobs i fertilitzants químics) i purines de les activitats ramaderes. Els plaguicides, productes utilitzats per combatre diferents plagues que afecten els cultius, constitueixen una de les fonts més preocupants de contaminació del sòl. L ús inadequat pot produir-hi resistència i obligar els agricultors a fer servir els plaguicides en majors dosis o bé més fortes. Els sòls més susceptibles de ser atacats són els rics en matèria orgànica, ja que tenen una capacitat més gran d absorció i emmagatzematge. Aquests residus tòxics s acumulen damunt del sòl i afecten els organismes que hi són presents, i en molts casos són absorbits per les plantes, que es converteixen en intermediàries per accedir a l organisme dels animals i éssers humans. A més, l aigua de pluja o reg els arrossega cap als cursos de rius i mars, i se n produeix la contaminació. Actualment, molts plaguicides, com el DDT, estan prohibits, i es promou la lluita biològica com a forma de combatre les plagues. 4 En relació amb la naturalesa del contaminant es distingeix: Contaminació química Un determinat compost químic s introdueix en el medi. 4

5 Contaminació tèrmica Emissió de fluids a elevada temperatura; es pot produir en cursos d aigua. L increment de la temperatura del medi disminueix la solubilitat de l oxigen a l aigua. Contaminació acústica El soroll és un conjunt de sons inharmònics la característica principal dels quals és que l ona acústica ni té un període ni una longitud d ona netament definits. El soroll expressa el deteriorament ambiental, no produeix efectes nocius en els cicles naturals però constitueix un greu problema per a la salut humana i per a algunes comunitats d animals. acústica és cada vegada més usual, especialment als grans nuclis de població. És deguda al soroll provocat per les activitats industrials, socials i del transport. Una exposició llarga a sorolls superiors a 100 decibels pot produir una pèrdua no recuperable de l oïda en les persones, mentre que per sota de 80 decibels no es produeix cap pertorbació. Dintre d aquest interval, els valors admissibles depenen del grau d exposició, ja que pot provocar malestar, irritabilitat o insomni. Contaminació lumínica Brillantor o resplendor de llum al cel nocturn produït per la reflexió i la difusió de la llum artificial en els gasos i en les partícules de l aire per l ús de lluminàries o excessos d il luminació, així com la intrusió de llum o de determinades longituds d ona de l espectre en llocs no desitjats. Contaminació o impacte visual Generalment d instal lacions industrials, edificis i infraestructures, consistent en l enlletgiment del medi. 4 En relació amb l extensió de la font es distingeix: Contaminació puntual Quan la font es localitza en un punt. Per exemple, les xemeneies d una fàbrica o el desguàs d una xarxa de clavegueram al riu. Contaminació lineal La que es produeix al llarg d una línia. Per exemple, la contaminació acústica i química pel trànsit d una autopista. 5

6 Contaminació difusa La que es produeix quan el contaminant arriba a l ambient de manera distribuïda, no localitzada. de sols i aqüífers pels fertilitzants i pesticides utilitzats en l agricultura és d aquest tipus. També és difusa la contaminació dels sols quan la pluja hi arrossega contaminants atmosfèrics, com passa amb la pluja àcida. QUÈ HI PUC FER, JO...? 4 Utilitzar el transport públic per a viatges mitjans i llargs i, per a viatges curts, millor anar a peu o amb bicicleta. 4 Podem classificar les escombraries: aquesta és una bona manera de reciclar i facilitar el reciclatge a gran escala, així com la disposició final de les escombraries. 4 Instar els organismes públics que decretin per llei el reciclatge. 4 No llençar escombraries al carrer. 4 Etc. 6

Ciències del món contemporani. ELs recursos naturals: L ús que en fem. Febrer de 2010

Ciències del món contemporani. ELs recursos naturals: L ús que en fem. Febrer de 2010 ELs recursos naturals: L ús que en fem Febrer de 2010 Què és un recurs? Recurs Un recurs és un bé natural que pot tenir algun interés per a l ésser humà. Tipus de recursos. Establirem dues classificacions.

Más detalles

Tema 8: Les forces i les màquines

Tema 8: Les forces i les màquines En aquest tema aprendràs que des de l antiguitat els éssers humans han inventat instruments per facilitar les feines i estalviar-se esforços. Aquests estris que ens ajuden a alleujar i simplicar una feina

Más detalles

Tema 5: Els ecosistemes

Tema 5: Els ecosistemes En aquest tema aprendràs que a la Terra hi ha ecosistemes terrestres i ecosistemes aquàtics. Els éssers vius que hi habiten es relacionen entre ells. Si les característiques del medi varien, alguns d aquests

Más detalles

PREVENCIÓ I VALORITZACIÓ DE RESIDUS AMB LES MILLORS TÈCNIQUES DISPONIBLES. Barcelona, 7 de novembre de 2014

PREVENCIÓ I VALORITZACIÓ DE RESIDUS AMB LES MILLORS TÈCNIQUES DISPONIBLES. Barcelona, 7 de novembre de 2014 PREVENCIÓ I VALORITZACIÓ DE RESIDUS AMB LES MILLORS TÈCNIQUES DISPONIBLES Barcelona, 7 de novembre de 2014 Concepte de MTD LA FASE MÉS EFICAÇ I AVANÇADA DE DESENVOLUPAMENT DE LES ACTIVITATS I DE LES SEVES

Más detalles

L ENERGIA mecànica, calorífica, elèctrica, lluminosa, química, nuclear

L ENERGIA mecànica, calorífica, elèctrica, lluminosa, química, nuclear L ENERGIA L energia es presenta sota diferents formes: mecànica, calorífica, elèctrica, lluminosa, química, nuclear, etc. Unes formes d energia es poden transformar en altres, i l home aprofita aquesta

Más detalles

Disseny d una planta de tractament de purins amb producció de biogàs

Disseny d una planta de tractament de purins amb producció de biogàs 2. Les dejeccions ramaderes són els excrements i residus excretats pel bestiar, sols o barrejats amb jaç o restes d alimentació, encara que s hagin transformat. Normalment es distingeixen diferents tipus

Más detalles

AVALUACIÓ DE LA QUALITAT DE L AIRE DURANT EL DIA SENSE COTXES A LA CIUTAT DE BARCELONA. Agència de Salut Pública de Barcelona.

AVALUACIÓ DE LA QUALITAT DE L AIRE DURANT EL DIA SENSE COTXES A LA CIUTAT DE BARCELONA. Agència de Salut Pública de Barcelona. AVALUACIÓ DE LA QUALITAT DE L AIRE DURANT EL DIA SENSE COTXES A LA CIUTAT DE BARCELONA Agència de Salut Pública de Barcelona. Octubre 2016 Edita: Agència de Salut Pública de Barcelona Servei de Qualitat

Más detalles

La nova directiva d emissions industrials El rol dels BREF en relació als límits d emissió de les autoritzacions ambientals

La nova directiva d emissions industrials El rol dels BREF en relació als límits d emissió de les autoritzacions ambientals La nova directiva d emissions industrials El rol dels en relació als límits d emissió Col legi Oficial d Enginyers Industrials Barcelona 25.01.2010 PER QUÈ REVISAR LA DIRECTIVA IPPC? La directiva IPPC

Más detalles

El cicle del carboni

El cicle del carboni El cicle del carboni El cicle i el flux Us heu preguntat mai perquè no s acaba l aire que respirem? Respirem per agafar un gas: l oxigen (O 2 ), i expulsar-ne un altre: el diòxid de carboni (CO 2 ). I

Más detalles

TEMA 2: L ATMOSFERA I LA HIDROSFERA.

TEMA 2: L ATMOSFERA I LA HIDROSFERA. TEMA 2: L ATMOSFERA I LA HIDROSFERA. L ATMOSFERA DE LA TERRA. o La composició de l atmosfera. L atmosfera és la capa més externa. Està composta sobretot d aire però també de gotetes d aigua líquida, pols,

Más detalles

Tema 6 Cap a una gestió sostenible del planeta?

Tema 6 Cap a una gestió sostenible del planeta? Tema 6 Cap a una gestió sostenible del planeta? Riscos del planeta: 1. Aigua 2. Terratrèmols 3. Volcans Recursos limitats:1. Aliments 2. Aigua 3. Energia Impactes ambientals: 1. Canvi climàtic 2. Pluja

Más detalles

Es va GENERALITZAR gràcies a la seva ADAPTABILITAT com a FONT ENERGÈTICA per : Moure VEHICLES Capacitat de proporcionar COMBUSTIBLES GASOSOS I LÍQUIDS

Es va GENERALITZAR gràcies a la seva ADAPTABILITAT com a FONT ENERGÈTICA per : Moure VEHICLES Capacitat de proporcionar COMBUSTIBLES GASOSOS I LÍQUIDS LA PRODUCCIÓ I EL CONSUM D LES FONTS ENERGÈTIQUES NO RENOVABLES Recursos energètics minerals > MATERIALS COMBUSTIBLES: PETROLI: Element més important en la PRODUCCIÓ ENERGÈTICA Es va GENERALITZAR gràcies

Más detalles

QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 1 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA LES SUBSTÀNCIES PURES

QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 1 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA LES SUBSTÀNCIES PURES QUÍMICA 2 BATXILLERAT Unitat 1 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA LES SUBSTÀNCIES PURES Les substàncies pures dins la classificació de la matèria Les SUBSTÀNCIES PURES (també anomenades espècies químiques) només

Más detalles

Introducció a l energia

Introducció a l energia Temaris de CCNN i CCSS adaptats a Lectura Fàcil https://sites.google.com/a/xtec.cat/manuals-lf/ Energia 1: Introducció a l energia Autoria: Cristina Montoya Amb la col laboració del CEE Escola Vida Montserrat

Más detalles

TEMA1: L ORGANITZACIÓ DEL NOSTRE COS

TEMA1: L ORGANITZACIÓ DEL NOSTRE COS TEMA1: L ORGANITZACIÓ DEL NOSTRE COS El nostre amic Lucky Luke va tenir un greu accident quan volia anar massa ràpid a Fort Canyon. El nostre amic està decebut, ja que caure del cavall és un deshonor per

Más detalles

Eduard Trepat, Tècnic FMR Marc Costa, Tècnic FMR 5 de desembre de 2017, Barcelona

Eduard Trepat, Tècnic FMR Marc Costa, Tècnic FMR 5 de desembre de 2017, Barcelona Eduard Trepat, Tècnic FMR Marc Costa, Tècnic FMR 5 de desembre de 2017, Barcelona 1. Aspectes metodològics de l Observatori 2. Repàs als principals indicadors 3. Dinamisme socioeconòmic del Món Rural Índex

Más detalles

Activitats tema 4. ACTIVITAT 2. Indica les transformacions energètiques que es produeixen en cadascun dels aparells següents: elèctrica.

Activitats tema 4. ACTIVITAT 2. Indica les transformacions energètiques que es produeixen en cadascun dels aparells següents: elèctrica. Activitats tema 4 ACTIVITAT 1. Indica quina forma o formes d energia es manifesten en cada cas: a. Cuina vitroceràmica: Energia tèrmica b. Llanterna: Energia radiant c. Un xiquet cantant: Energia d. Un

Más detalles

LES FUNCIONS VITALS: LA NUTRICIÓ VEGETAL

LES FUNCIONS VITALS: LA NUTRICIÓ VEGETAL LES FUNCIONS VITALS: LA NUTRICIÓ VEGETAL UNITAT 1. LES FUNCIONS DELS ÉSSERS VIUS. Tots els éssers vius realitzen 3 funcions vitals: NUTRICIÓ: Obtenció de l energia i la matèria necessària per viure. RELACIÓ:

Más detalles

ALIMENTS I NUTRIENTS

ALIMENTS I NUTRIENTS ALIMENTS I NUTRIENTS NUTRICIÓ Funció vital per la qual els organismes obtenen i després fan servir els materials necessaris per a viure. Materials plàstics: són aquells que proporcionen les substàncies

Más detalles

TEMA 2 LA NUTRICIÓ DE LES PLANTES

TEMA 2 LA NUTRICIÓ DE LES PLANTES TEMA 2 LA NUTRICIÓ DE LES PLANTES QUÈ ÉS LA NUTRICIÓ? QUINS TIPUS DE NUTRICIÓ HI HA QUINS SÓN ELS PROCESSOS IMPLICATS EN LA NUTRICIÓ 1. QUÈ ÉS LA NUTRICIÓ És el conjunt de processos mitjançant els quals

Más detalles

LA MATÈRIA : ELS ESTATS FÍSICS

LA MATÈRIA : ELS ESTATS FÍSICS LA MATÈRIA : ELS ESTATS FÍSICS ELS ESTATS DE LA MATÈRIA I LA TEORIA CINETICOMOLECULAR Per poder explicar les propietats i el comportament dels diferents estats d agregació de la matèria, els científics

Más detalles

gasolina amb la UE-15 Març 2014

gasolina amb la UE-15 Març 2014 Comparació de preus del gasoil i la gasolina amb la UE-15 Març 2014 1. Introducció Seguint amb la comparativa que PIMEC està fent del preu de l energia a i als països de la UE-15 1, en aquest INFORME PIMEC

Más detalles

Un breu resum de teoria

Un breu resum de teoria SISTEMES MULTICOMPONENTS. Regla de les fases Un breu resum de teoria Els sistemes químics són en general mescles de més d un component. Les funcions termodinàmiques depenen de la temperatura i de la pressió

Más detalles

EQUIPS DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL (EPI)

EQUIPS DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL (EPI) Nom de l EPI: Màscara facial completa BRK 820 La màscara juntament amb els filtres per a gasos, vapors i de partícules ofereix protecció davant la inhalació de substancies tòxiques pel organisme. Han estat

Más detalles

Tema 2: Els éssers vius

Tema 2: Els éssers vius En aquest tema aprendràs que els éssers vius són molt diversos: animals, plantes i alguns que són tan petits que no els podem veure a ull nu, per això també aprendràs a: Identificar les funcions vitals

Más detalles

!Un recurs és qualsevol cosa que aconseguim de l entorn per a cobrir nostres necessitats, és un bé natural que té interès per l ésser humà.

!Un recurs és qualsevol cosa que aconseguim de l entorn per a cobrir nostres necessitats, és un bé natural que té interès per l ésser humà. Recursos Geològics.!Un recurs és qualsevol cosa que aconseguim de l entorn per a cobrir nostres necessitats, és un bé natural que té interès per l ésser humà. Recursos renovables si es formen mitjançant

Más detalles

LA CIÈNCIA I LA SALUD

LA CIÈNCIA I LA SALUD LA CIÈNCIA I LA SALUD ÍNDEX Que és la salut? Com dur una vida saludable Primers auxilis Que és una malaltia? Religió i malaltia Malalties infeccioses Tipus de malalties infeccioses Malalties no infeccioses

Más detalles

12. AMPLIACIONS I MILLORES

12. AMPLIACIONS I MILLORES 12. AMPLIACIONS I MILLORES Mejorar es cambiar; ser perfecto es cambiar a menudo 12 AMPLIACIONS I MILLORES 12.1 INTRODUCCIÓ... 2 12.2 AMPLIACIONS I MILLORES... 3 12.2.1 Granja solar... 3 12.2.2 Cogeneració...

Más detalles

Química i medi ambient. Dr. Èric Jover

Química i medi ambient. Dr. Èric Jover Química i medi ambient Dr. Èric Jover Índex Tot és química Química i canvi climàtic Química i biocombustibles L ozó o un compost químic esquizofrènic Tot és química Tot és química Tot és química Objectiu

Más detalles

Instrucció tècnica de prevenció i control de les emissions en instal lacions de combustió de biomassa

Instrucció tècnica de prevenció i control de les emissions en instal lacions de combustió de biomassa Jornada tècnica control d emissions en combustió de biomassa Instrucció tècnica de prevenció i control de les emissions en instal lacions de combustió de biomassa Sant Cugat del Vallès 14 de desembre de

Más detalles

Citelum ibérica s.a. EXPERIèNCIES EN EL MANTENIMENT DE LEDS PER ENLLUMENAT PÚBLIC

Citelum ibérica s.a. EXPERIèNCIES EN EL MANTENIMENT DE LEDS PER ENLLUMENAT PÚBLIC Citelum ibérica s.a. EXPERIèNCIES EN EL MANTENIMENT DE LEDS PER ENLLUMENAT PÚBLIC Experiències en el manteniment de Leds per Enllumenat Públic Leds una evolució constant Vida de les llumeneres de Leds

Más detalles

AMPLIACIÓ DE L ILLA DE VIANANTS DE RUBÍ. Juliol 2017

AMPLIACIÓ DE L ILLA DE VIANANTS DE RUBÍ. Juliol 2017 AMPLIACIÓ DE L ILLA DE VIANANTS DE RUBÍ Juliol 2017 1. INTRODUCCIÓ L espai públic és, per definició, un entorn de convivència social, on els serveis i activitats es distribueixen de manera eficaç i eficient

Más detalles

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General de Qualitat Ambiental

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General de Qualitat Ambiental CRITERI PER A ESTABLIR VALORS LÍMITS D EMISSIÓ A FORNS CREMATORIS (Versió 4. març de 2010) 1. Forns crematoris per a humans Als efectes d aquest document, es poden diferenciar forns crematoris de baixa

Más detalles

Síndromes de sensibilització central Fibromiàlgia Síndrome de fatiga crònica Sensibilitat química múltiple Electrohipersensibilitat

Síndromes de sensibilització central Fibromiàlgia Síndrome de fatiga crònica Sensibilitat química múltiple Electrohipersensibilitat Obrim els ulls a les Síndromes de sensibilització central Fibromiàlgia Síndrome de fatiga crònica Sensibilitat química múltiple Electrohipersensibilitat Les síndromes La fibromiàlgia (FM) es caracteritza

Más detalles

Respon: - Quants anys fa que es va inventar el microscopi? Escriu el número en lletres... - Per a què serveix el microscopi?...

Respon: - Quants anys fa que es va inventar el microscopi? Escriu el número en lletres... - Per a què serveix el microscopi?... NOM: DATA D INICI: DATA FINAL: LA CÈL LULA (pàgina 40 del llibre) Microscopi 1 1. El descobriment de la cèl lula Fa 300 anys es va inventar el microscopi que pot ampliar moltes vegades el que s està observant.

Más detalles

FÍSICA NUCLEAR. En tots els àtoms trobem: Càrrega. Massa. Protons +1, C 1,0071 1, Nucli. Neutrons - 1,0085 1,

FÍSICA NUCLEAR. En tots els àtoms trobem: Càrrega. Massa. Protons +1, C 1,0071 1, Nucli. Neutrons - 1,0085 1, Física n Batxillerat Tota forma de matèria que existeix a l'univers prové de la combinació de 0 àtoms diferents. El 99% de la matèria de tot l'univers està formada per àtoms d'hidrogen. L'% restant el

Más detalles

Solucions individuals per al canvi climàtic

Solucions individuals per al canvi climàtic Solucions individuals per al canvi climàtic Que fa la gent per combatre el canvi climàtic? Index 1. Com ho vam fer (pàg. 1) 2. Li preocupa a la gent el canvi climàtic? (pàg. 2) 3. Les preguntes de l'enquesta

Más detalles

3. Els materials d us tècnic.

3. Els materials d us tècnic. Matèries primeres Materials tecnològics Productes tecnològics Propietats dels materials 1 COMPETÈNCIES DEL CURRÍCULUM ACTIVITATS CCLI: Competència de comunicació lingüística. 3, 9 CMCT: Competència matemàtica

Más detalles

La certificació Starlight com a eina de desenvolupament turístic. Boí,

La certificació Starlight com a eina de desenvolupament turístic. Boí, La certificació Starlight com a eina de desenvolupament turístic. Boí, 12.06.17 Requeriments tècnics per a les instal lacions d enllumenat per a esdevenir Punt de Referència a Catalunya Situació general

Más detalles

Enllaços intermoleculars

Enllaços intermoleculars D17 8.3.2. Enllaços intermoleculars FORCES INTERMOLECULARS O H Dins de la molècula trobem Enllaç Covalent O H H Molècula Però entre molècules i molècules quina interacció o enllaç es produeix? Forces de

Más detalles

Tot el que ens envolta és matèria, però...

Tot el que ens envolta és matèria, però... Tot el que ens envolta és matèria, però... De què està feta la matèria? Amb les explicacions i les imatges d aquesta presentació aniràs trobant de mica en mica la resposta a la pregunta que es formula

Más detalles

LA FUNCIÓ PRODUCTIVA I ELS COSTOS DE L EMPRESA

LA FUNCIÓ PRODUCTIVA I ELS COSTOS DE L EMPRESA UNITAT 7 LA FUNCIÓ PRODUCTIVA I ELS COSTOS DE L EMPRESA ECONOMIA DE L EMPRESA 1 BATXILLERAT El departament de producció Funcions del departament Aprovisionament. Fabricació. Emmagatzemament. Control de

Más detalles

Classe 3. Tema 1. El sistema econòmic espanyol. Funció de producció: - Y = producció - RN = recursos naturals - L = treball - K = capital

Classe 3. Tema 1. El sistema econòmic espanyol. Funció de producció: - Y = producció - RN = recursos naturals - L = treball - K = capital Classe 3 Tema 1. El sistema econòmic espanyol Funció de producció: - Y = producció - RN = recursos naturals - L = treball - K = capital Funció de producció Cobb-Douglas Funció de producció Cobb-Douglas

Más detalles

#10 EL BON ÚS DE L'ENERGIA A CA NOSTRA L'ENERGIA ELÈCTRICA I EL GAS A LA LLAR

#10 EL BON ÚS DE L'ENERGIA A CA NOSTRA L'ENERGIA ELÈCTRICA I EL GAS A LA LLAR EL BON ÚS DE L'ENERGIA A CA NOSTRA L'ENERGIA ELÈCTRICA I EL GAS A LA LLAR Tenint en compte que la major part de les cases de les Illes Balears disposen d energia elèctrica i que el gas natural arribarà

Más detalles

La contaminación. Ecología y Medio Ambiente. ficha pedagógica

La contaminación. Ecología y Medio Ambiente. ficha pedagógica ficha pedagógica Ecología y Medio Ambiente La contaminación PIENSA La contaminación es la introducción en un medio cualquiera de un agente contaminante; es decir, cualquier sustancia o forma de energía

Más detalles

ÍNDEX LA MATÈRIA... 2 MASSA I VOLUM DE SÒLIDS I LÍQUIDS... 4 LES SUBSTÀNCIES I LA MATÈRIA... 5 ELS ESTATS DE LES SUBSTÀNCIES... 6

ÍNDEX LA MATÈRIA... 2 MASSA I VOLUM DE SÒLIDS I LÍQUIDS... 4 LES SUBSTÀNCIES I LA MATÈRIA... 5 ELS ESTATS DE LES SUBSTÀNCIES... 6 LA MATÈRIA ÍNDEX LA MATÈRIA... 2 MASSA I VOLUM DE SÒLIDS I LÍQUIDS... 4 LES SUBSTÀNCIES I LA MATÈRIA... 5 ELS ESTATS DE LES SUBSTÀNCIES... 6 LES PROPIETATS DELS MATERIALS... 10 MESCLES I DISSOLUCIONS...

Más detalles

SISTEMA D'INDICADORS GRÀFIQUES D'EVOLUCIÓ DELS VALORS

SISTEMA D'INDICADORS GRÀFIQUES D'EVOLUCIÓ DELS VALORS Ajuntament de Mataró INDICADORS DEL VECTOR: AIGUA I-1 CONSUM D'AIGUA D'ÚS DOMÈSTIC I-1 (1) l/hab./dia 14 12 1 8 6 4 2 Volum d'aigua domèstica de la xarxa consumida diàriament en relació al nombre d'habitants

Más detalles

SISTEMA D'INDICADORS GRÀFIQUES D'EVOLUCIÓ DELS VALORS

SISTEMA D'INDICADORS GRÀFIQUES D'EVOLUCIÓ DELS VALORS Ajuntament de Mataró INDICADORS DEL VECTOR: AIGUA I-1 CONSUM D'AIGUA D'ÚS DOMÈSTIC Volum d'aigua domèstica de la xarxa consumida diàriament en relació al nombre d'habitants (cens 1 de gener). Manteniment-

Más detalles

SISTEMA D'INDICADORS GRÀFIQUES D'EVOLUCIÓ DELS VALORS

SISTEMA D'INDICADORS GRÀFIQUES D'EVOLUCIÓ DELS VALORS Ajuntament de Mataró INDICADORS DEL VECTOR: AIGUA I-1 CONSUM D'AIGUA D'ÚS DOMÈSTIC Volum d'aigua domèstica de la xarxa consumida diàriament en relació al nombre d'habitants (cens 1 de gener). Manteniment-

Más detalles

Recomanacions Ergonòmiques

Recomanacions Ergonòmiques Pàg. 1 de 5 Professionalitza la veu si aquesta és la teva eina de treball LA VEU I LES QUALITATS ACÚSTIQUES DEL SO La veu està dotada de diferents qualitats acústiques. Aquestes estan directament relacionades

Más detalles

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE 110 SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE Activitat 1 Indica les funcions de la membrana cel lular. Té diferents funcions: dóna forma i mobilitat a la cèl lula, rep els estímuls externs i també l

Más detalles

VII.b.4.1. Energia primària i final per càpita a Menorca

VII.b.4.1. Energia primària i final per càpita a Menorca VII.b.4.1. primària i final per càpita a Menorca 1990-2016. Aquest indicador recull informació sobre l energia primària i final consumida a Menorca per habitant de dret i de fet. Cal diferenciar l energia

Más detalles

Vacunes? Antoni Trilla. Departament de Salut Pública Universitat de Barcelona

Vacunes? Antoni Trilla. Departament de Salut Pública Universitat de Barcelona Vacunes? Antoni Trilla Hospital Clínicde Barcelona Departament de Salut Pública Universitat de Barcelona atrilla@ub.edu Antoni Trilla Doctor en Medicina (UB) Especialista en Medicina i Interna Especialista

Más detalles

TASCA 3: EL CREIXEMENT NATURAL DE LA POBLACIÓ

TASCA 3: EL CREIXEMENT NATURAL DE LA POBLACIÓ TEMA 13.- LA POBLACIÓ A L ESTAT ESPANYOL TASCA 3: EL CREIXEMENT NATURAL DE LA POBLACIÓ En el desenvolupament natural de la població de l Estat espanyol als darrers segles es distingeixen tres etapes o

Más detalles

DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA

DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA Que es una fase? De forma simple, una fase es pot considerar una manera d anomenar els estats: sòlid, líquid i gas. Per exemple, gel flotant a l aigua, fase sòlida

Más detalles

TEMA 10 ELS ÉSSERS VIUS I LA FUNCIONS DE RELACIÓ

TEMA 10 ELS ÉSSERS VIUS I LA FUNCIONS DE RELACIÓ TEMA 10 ELS ÉSSERS VIUS I LA FUNCIONS DE RELACIÓ Quadern Cognoms: Nom: Data: Nivell: 2n d E S O Grup: 1.- LA RELACIÓ EN LES PLANTES 2.- LA RELACIÓ EN ELS ANIMALS (I). ELS RECPTORS 3.- LA RELACIÓ EN ELS

Más detalles

Manual per a consultar la nova aplicació del rendiment acadèmic dels Graus a l ETSAV

Manual per a consultar la nova aplicació del rendiment acadèmic dels Graus a l ETSAV Manual per a consultar la nova aplicació del rendiment acadèmic dels Graus a l ETSAV Versió: 1.0 Data: 19/01/2017 Elaborat: LlA-CC Gabinet Tècnic ETSAV INDEX Objectiu... 3 1. Rendiment global dels graus...

Más detalles

LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS 1: La vida. Els nivells d'organització de la matèria.

LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS 1: La vida. Els nivells d'organització de la matèria. LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS 1: La vida. Els nivells d'organització de la matèria. LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS 1 La vida. Característiques dels éssers vius. Nivells d'organització de la matèria. Composició

Más detalles

El 55% dels desplaçaments dels residents (2,6 milions diaris) es fan amb vehicle privat

El 55% dels desplaçaments dels residents (2,6 milions diaris) es fan amb vehicle privat Pla Director de Mobilitat de les Illes Balears/Diagnosi La radiografia de la mobilitat a les Illes: El 55% dels desplaçaments dels residents (2,6 milions diaris) es fan amb vehicle privat El 34% dels desplaçaments

Más detalles

Absentisme Laboral. Hores no treballades Tercer trimestre de 2006 NOTA INFORMATIVA. Gabinet Tècnic Servei d Estudis i Estadístiques Desembre de 2006

Absentisme Laboral. Hores no treballades Tercer trimestre de 2006 NOTA INFORMATIVA. Gabinet Tècnic Servei d Estudis i Estadístiques Desembre de 2006 NOTA INFORMATIVA Absentisme Laboral Hores no treballades Tercer trimestre de 2006 Gabinet Tècnic Servei d Estudis i Estadístiques Desembre de 2006 Generalitat de Catalunya Departament de Treball Secretaria

Más detalles

Comparació de preus de l energia elèctrica amb Europa. Desembre 2013

Comparació de preus de l energia elèctrica amb Europa. Desembre 2013 Comparació de preus de l energia elèctrica amb Europa Desembre 2013 SÍNTESI En aquest document es recullen els preus de l energia elèctrica que paguen les empreses a i als països de la UE-15 i la seva

Más detalles

Vostre llibre Tema 10. La llum (pàg )

Vostre llibre Tema 10. La llum (pàg ) Tema 9. La llum Vostre llibre Tema 10. La llum (pàg. 226-255) ÍNDEX 9.1. Què és una ona? 9.2. Tipus d ones 9.3. Magnituds característiques de les ones 9.4. La llum visible o llum blanca 9.5. Espectre electromagnètic

Más detalles

1.1. Volem. places hoteleres. 1 Pàg Nombre % ,85 1,64 2,19 2,04 1,73 2,53

1.1. Volem. places hoteleres. 1 Pàg Nombre % ,85 1,64 2,19 2,04 1,73 2,53 INFORME D OCUPACIÓ HOTELERA A MATARÓ. 213 AGRAÏMENTS Volem donar les gràcies als quatre hotels cinc, durant la primera meitat del 213 que configuren l actual xarxa hotelera de la ciutat per la seva col

Más detalles

III WORKSHOP OLI D OLIVA Anàlisi sensorial: situació actual i nous reptes

III WORKSHOP OLI D OLIVA Anàlisi sensorial: situació actual i nous reptes III WORKSHOP OLI D OLIVA Anàlisi sensorial: situació actual i nous reptes Taula rodona: Cap a on ha d anar l anàlisi sensorial. Visions diferents per reptes similars Punt de vista de les persones consumidores

Más detalles

Tema 1. La teoria cineticomolecular de la matèria PRIMERES LLEIS CIENTÍFIQUES DE LA QUÍMICA

Tema 1. La teoria cineticomolecular de la matèria PRIMERES LLEIS CIENTÍFIQUES DE LA QUÍMICA Tema 1. La teoria cineticomolecular de la matèria PRIMERES LLEIS CIENTÍFIQUES DE LA QUÍMICA Les primeres lleis relatives a les reaccions químiques han estat desenvolupades al segle XVIII. Hi ha lleis referents

Más detalles

Comparació de preus del natural amb Europa. Febrer 2014

Comparació de preus del natural amb Europa. Febrer 2014 Comparació de preus del natural amb Europa gas Febrer 2014 SÍNTESI Aquest document replica l exercici fet al 10/2013, on s analitzaven els preus elèctrics. En aquest cas, es recullen els preus del gas

Más detalles

El distintiu Cel nocturn de qualitat. Suport a la prevenció de la contaminació lumínica. Barcelona,

El distintiu Cel nocturn de qualitat. Suport a la prevenció de la contaminació lumínica. Barcelona, El distintiu Cel nocturn de qualitat. Suport a la prevenció de la contaminació lumínica. Barcelona, 01.06.17 Marc normatiu Llei 6/2001, de 31 de maig, d ordenació ambiental de l enllumenament per a la

Más detalles

Valoració de l evolució matrícula d estudiants la UdL. Octubre 2015 Vicerectorat de Docència

Valoració de l evolució matrícula d estudiants la UdL. Octubre 2015 Vicerectorat de Docència Valoració de l evolució matrícula d estudiants la UdL Octubre 2015 Vicerectorat de Docència Els dobles graus i les noves propostes de graus i de màsters, que han tingut una notable capacitat de captació

Más detalles

Xarxa d Emissions Atmosfèriques de Catalunya.

Xarxa d Emissions Atmosfèriques de Catalunya. FOCUS: 11. NOM DEL FOCUS: Caldera Vapor X-204 A/B. NORMATIVA D APLICACIÓ: Aquesta xemeneia correspon a una instal lació de combustió i, per tant, li aplica pel NO X i el CO el Decret 319/98, de 15 de desembre,

Más detalles

!!!! " # $# % # ## &

!!!!  # $# % # ## & ORGANICA I COMPOSTATGE. 1 " # $# # ## & ## ORGANICA I COMPOSTATGE. 2 "# $ " &'( $ ) ' ' ' ' ' * + " ' ', - '. ' * / ORGANICA I COMPOSTATGE. 3 " ' # ( ) ( " *' ( ' + ',- ' ' $# (. /0- -# #,, 0, #, 1, +

Más detalles

DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA

DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA Abans de començar cal tenir uns coneixements bàsics que estudiareu a partir d ara. PUNT: No es pot definir, però podem dir que és la marca més petita que

Más detalles

Breu%guia%sobre%baixa%tensió%i%comunitats%de%veïns%

Breu%guia%sobre%baixa%tensió%i%comunitats%de%veïns% Grafitinet C/Orient,78084planta1 08172SantCugatdelVallés Tel:935830437 Fax:935879739 Email:info@grafitinet.net Páginaweb:www.grafitinet.net Breu%guia%sobre%baixa%tensió%i%comunitats%de%veïns% Què són les

Más detalles

PLA D ACCIÓ B+S. Gremi de Garatges

PLA D ACCIÓ B+S. Gremi de Garatges PLA D ACCIÓ B+S Gremi de Garatges 0 1. Dades de l organització Nom: GREMI DE GARATGES DE BARCELONA I PROVINCIA Breu descripció: Dades de contacte: Defensa i assessorament dels interessos propis del gremi

Más detalles

Atur a Terrassa (abril de 2010)

Atur a Terrassa (abril de 2010) Atur a Terrassa (abril de 2010) Índex Atur registrat Atur per sexe Atur per sector econòmic Atur per edats Atur per nivell formatiu Col lectiu immigrant Durada de l atur Durada de l atur per sexes Durada

Más detalles

Pla de Mobilitat Urbana de Barcelona PMU PROCÉS PARTICIPATIU

Pla de Mobilitat Urbana de Barcelona PMU PROCÉS PARTICIPATIU Pla de Mobilitat Urbana de Barcelona PMU 2019-2024 PROCÉS PARTICIPATIU 1 00 Contingut 01. Introducció 02. PMU 2013-2018 03. Indicadors 04. PMU 2019-2024 2 01 Introducció 3 Model de ciutat s. XX 4 Model

Más detalles

FÍSICA DEL MEDI AMBIENT 2. La radioactivitat

FÍSICA DEL MEDI AMBIENT 2. La radioactivitat FÍSICA DEL MEDI AMBIENT 2 La radioactivitat 1 Sumari Les lleis de desintegració radioactiva Condicions Diagrames de desintegració Activitat La llei de Rutherdford i Soddy Cadenes de desintegració Radioactivitat

Más detalles

PROPOSTA DE TREBALL 3.1 INTERPRETACIÓ DE GRÀFICS

PROPOSTA DE TREBALL 3.1 INTERPRETACIÓ DE GRÀFICS PROPOSTA DE TREBALL 3.1 INTERPRETACIÓ DE GRÀFICS Aquí tens dues gràfiques prou significatives sobre les dades de la subnutrició al mon. Es tracta d interpretar i valorar el seu significat. PROPOSTA DE

Más detalles

Ritmes Circadians. Dra. Maria Mercè Tor i Palau

Ritmes Circadians. Dra. Maria Mercè Tor i Palau Ritmes Circadians Dra. Maria Mercè Tor i Palau Aula d extensió Universitària-UdL, Curs 2017-2018 Què son els ritmes Circadians? Són canvis físics, mentals i conductuals que segueixen un cicle diari. Responen

Más detalles

Baròmetre de percepció i consum dels aliments ecològics 2012

Baròmetre de percepció i consum dels aliments ecològics 2012 Generalitat de Catalunya Baròmetre de percepció i consum dels aliments ecològics 2012 Programa de foment de la producció agroalimentària ecològica 2012-2014 1. Antecedents Aquesta actuació forma part del

Más detalles

LA QUALITAT DE L AIRE

LA QUALITAT DE L AIRE LA QUALITAT DE L AIRE 31 d octubre de 2013 DAVID CASABONA FINA Cap de l Oficina Tècnica d Avaluació i Gestió Ambiental Àrea de Territori i Sostenibilitat Diputació de Barcelona Nota de premsa de l OMS

Más detalles

Estats d agregació de la matèria MP02_TRANSPORT DE SÒLIDS I FLUIDS UF1_CONTROL I TRANSPORT DE LÍQUIDS A1.1_ESTATS D AGREGACIÓ DE LA MATÈRIA

Estats d agregació de la matèria MP02_TRANSPORT DE SÒLIDS I FLUIDS UF1_CONTROL I TRANSPORT DE LÍQUIDS A1.1_ESTATS D AGREGACIÓ DE LA MATÈRIA Estats d agregació de la matèria MP02_TRANSPORT DE SÒLIDS I FLUIDS UF1_CONTROL I TRANSPORT DE LÍQUIDS A1.1_ESTATS D AGREGACIÓ DE LA MATÈRIA Estats de la matèria Estats de la matèria SÒLIDS LÍQUIDS GASOS

Más detalles

1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL

1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL 1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL 1.1. Teixit empresarial El nombre d empreses cotitzants al municipi de Lleida durant el segon trimestre de 2013, segueix la tendència a la baixa de l any anterior i es situa en

Más detalles

Implantació d una flota elèctrica en Serveis Urbans

Implantació d una flota elèctrica en Serveis Urbans Implantació d una flota elèctrica en Serveis Urbans Gestió de flotes de vehicles i mobilitat en el marc dels sistemes de gestió ambiental. Barcelona, 22 Setembre 016 Victor Cardador Gerent URBASER BARCELONA

Más detalles

Adaptacions dels animals a la temperatura Guia didàctica

Adaptacions dels animals a la temperatura Guia didàctica Adaptacions dels animals a la temperatura Guia didàctica L element didàctic és essencialment pràctic. Comença amb unes activitats en què es simulen hipopòtams i elefants amb llaunes. Cal provar la pràctica

Más detalles

Física o química 2 La cera i el gel

Física o química 2 La cera i el gel Física o química 2 La cera i el gel Heu vist tot sovint que la cera de les espelmes quan es fon es converteix en cera líquida i que el gel quan es fon es converteix en aigua. Però heu observat alguna diferència

Más detalles

S inicia un estudi sistemàtic i objectiu del comportament humà i de la societat.

S inicia un estudi sistemàtic i objectiu del comportament humà i de la societat. S inicia un estudi sistemàtic i objectiu del comportament humà i de la societat. (1798 1857) Es va proposar com a objectiu comprendre científicament la societat per després reorganitzar-la sobre bases

Más detalles

La Noa va de càmping, quina llet ha de triar?

La Noa va de càmping, quina llet ha de triar? La Noa va de càmping, quina llet ha de triar? La Noa té 16 anys, està estudiant Batxillerat científic. Ella i el seu germà de 12 anys van al supermercat a buscar uns tetrabricks de llet per endur-se n,

Más detalles

LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS 4: Les dissolucions i les dispersions col loïdals

LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS 4: Les dissolucions i les dispersions col loïdals LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS 4: Les dissolucions i les dispersions col loïdals LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS 4 La vida. Característiques dels éssers vius. Nivells d'organització de la matèria. Composició

Más detalles

Tema 4. Competència imperfecta. Monopoli i oligopoli

Tema 4. Competència imperfecta. Monopoli i oligopoli Classe 7 Tema 4. Competència imperfecta. Monopoli i oligopoli Característiques dels mercats no competitius El monopoli té un únic productor, no té competidors Aquesta empresa té poder de mercat, ja que

Más detalles

Perquè Teoria de Sistemes

Perquè Teoria de Sistemes Perquè Teoria de Sistemes La Terra ha estat sotmesa a un procés de canvi ininterromput. Un procés de canvi que va començar molt abans de l aparició de la vida a la Terra. Canvis naturals -continus o catastròfics-

Más detalles

Audiologia i Logopedia. La importància de la protecció auditiva

Audiologia i Logopedia. La importància de la protecció auditiva Audiologia i Logopedia La importància de la protecció auditiva La importància de la protecció auditiva 40 milions de treballadors treballen a Europa en ambients molests o nocius i 13 milions pateixen trastorns

Más detalles

3. FUNCIONS DE RECERCA I REFERÈN- CIA

3. FUNCIONS DE RECERCA I REFERÈN- CIA 1 RECERCA I REFERÈN- CIA Les funcions d aquest tipus permeten fer cerques en una taula de dades. Les funcions més representatives són les funcions CONSULTAV i CONSULTAH. Aquestes realitzen una cerca d

Más detalles

Tema 12. L oferta de la indústria i l equilibri competitiu. Montse Vilalta Microeconomia II Universitat de Barcelona

Tema 12. L oferta de la indústria i l equilibri competitiu. Montse Vilalta Microeconomia II Universitat de Barcelona Tema 12. L oferta de la indústria i l equilibri competitiu Montse Vilalta Microeconomia II Universitat de Barcelona 1 L oferta de la indústria L oferta de la indústria indica quina quantitat de producte

Más detalles

L EXPERIÈNCIA I VALORACIÓ DE 10 ANYS DE LA LLEI

L EXPERIÈNCIA I VALORACIÓ DE 10 ANYS DE LA LLEI L EXPERIÈNCIA I VALORACIÓ DE 10 ANYS DE LA LLEI 16/03/2016 Montse Llopis mllopis@acra.cat Situació actual d envelliment de la població La xifra de persones amb 65 anys o més a Catalunya pràcticament es

Más detalles

2 ESO - Física i Química

2 ESO - Física i Química 2 ESO - Física i Química Alfons Rovira Octubre 2016 Contents Prefaci 3 Unitat 1 4 1. Les ciències física i química................................. 4 2. La matèria i les seues propietats..............................

Más detalles

LA GESTIÓ DE RESIDUS A CATALUNYA

LA GESTIÓ DE RESIDUS A CATALUNYA LA GESTIÓ DE RESIDUS A CATALUNYA RECOLLIDA - RECICLATGE - REVALORITZACIÓ ENERGÈTICA RECOLLIDA - RECICLATGE - REVALORITZACIÓ ENERGÈTICA RECOLLIDA - RECICLATGE - REVALORITZACIÓ ENERGÈTICA BASES AMBIENTALS

Más detalles

Alimentació i nutrició familiar

Alimentació i nutrició familiar Serveis socioculturals i a la comunitat Alimentació i nutrició familiar CFGM.1701.C08/0.09 CFGM - Atenció sociosanitària Material adquirit pel Departament d'educació de la Generalitat de Catalunya per

Más detalles

4.1. Què és una ona? 4.2. Tipus d ones Magnituds característiques de les ones Ones estacionàries

4.1. Què és una ona? 4.2. Tipus d ones Magnituds característiques de les ones Ones estacionàries Tema 4. Les ones ÍNDEX 4.1. Què és una ona? 4.2. Tipus d ones 4.3. Magnituds característiques de les ones 4.4. Ones estacionàries http://web.educastur.princast.es/proyectos/fisquiweb/laboratorio/ondas1/labondas1.htm

Más detalles

TEMA 1: TAULA PERIÒDICA I ENLLAÇ QUÍMIC

TEMA 1: TAULA PERIÒDICA I ENLLAÇ QUÍMIC TEMA 1: TAULA PERIÒDICA I ENLLAÇ QUÍMIC REVISIÓ: CONFIGURACIÓ ELECTRÒNICA Els electrons d un àtom es troben a l escorça, girant al voltant del nucli en determinades òrbites. El nombre d electrons i protons

Más detalles

Presència del cinema català en les plataformes de vídeo a la carta

Presència del cinema català en les plataformes de vídeo a la carta Presència del cinema català en les plataformes de vídeo a la carta REINALD BESALÚ I ANNA MEDRANO / JULIOL 215 Principals resultats de l estudi: - Els films amb participació de productores catalanes produïts

Más detalles