PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA DEL DEPARTAMENT DE CULTURA CLÀSSICA IES SINEU CURS ACADÈMIC

Transcripción

1 PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA DEL DEPARTAMENT DE CULTURA CLÀSSICA IES SINEU CURS ACADÈMIC

2 ÍNDEX I. Composició i organització del Departament II. Programació didàctica de Llatí de 4t d ESO 1. Introducció 2. Objectius generals d àrea 3. Continguts 3.1. Continguts conceptuals 3.2. Continguts procedimentals 3.3. Continguts actitudinals 4. Distribució per temps 5. Avaluació. Procediments i criteris 6. Continguts mínims 7. Llibre de text i material complementari 8. Metodologia 9. Altres recursos didàctics 10. Planificació general d activitats complementàries i extraescolars III. Programació didàctica de Grec 1 1. Introducció 2. Objectius generals 3. Continguts 3.1. Fets, conceptes i sistemes conceptuals 3.2. Procediments 3.3. Valors, normes i actituds 4. Distribució per temps 5. Avaluació 6. Continguts mínims 7. Criteris de qualificació 8. Llibre de text i material complementari 9. Metodologia 2

3 10. Altres recursos didàctics 11. Planificació general d activitats complementàries i extraescolars IV. Programació didàctica de Grec 2 1. Introducció 2. Objectius generals 3. Continguts 3.1. Fets, conceptes i sistemes conceptuals 3.2. Procediments 3.3. Valors, normes i actituds 4. Distribució per temps 5. Avaluació 6. Continguts mínims 7. Criteris de qualificació 8. Llibres de text 9. Metodologia 10. Recursos didàctics 11. Planificació general d activitats complementàries i extraescolars V. Programació didàctica de Llatí 1 1. Introducció 2. Objectius generals 3. Continguts 3.1. Fets, conceptes i sistemes conceptuals 3.2. Procediments 3.3. Valors, normes i actituds 4. Distribució per temps 5. Avaluació 6. Continguts mínims 7. Llibres de text 8. Metodologia 9. Recursos didàctics 10. Planificació general d activitats complementàries i extraescolars 3

4 VI. Programació didàctica de Llatí 2 1. Introducció 2. Objectius generals 3. Continguts 3.1. Fets, conceptes i sistemes conceptuals 3.2. Procediments 3.3. Valors, normes i actituds 4. Distribució per temps 5. Avaluació 6. Continguts mínims 7. Criteris de qualificació 8. Llibres de text 9. Metodologia 10. Recursos didàctics 11. Planificació general d activitats complementàries i extraescolars VII. Recuperació d alumnes pendents VIII. Temes transversals 1. Objectius generals 2. Continguts 2.1. Fets, conceptes i sistemes conceptuals 2.2. Procediments 2.3. Valors, normes i actituds 3. Criteris d avaluació 4

5 I. COMPOSICIÓ I ORGANITZACIÓ DEL DEPARTAMENT Igual que en els darrers cursos, el departament de Cultura Clàssica estarà integrat enguany per dues persones: Joan Llull Vives, professor definitiu al centre, que en serà el cap; i Joan-Ferran Llorens López, professor de Català que també és definitiu al centre. Els grups que estaran a càrrec de Joan Llull Vives seran els que segueixen: El grup 1 de Llatí de 4t d ESO (grup E), 3 hores setmanals Un grup de Grec 1 de 1r de Batxillerat (C), 4 hores Un grup de Grec 2 de 2n de Batxillerat (B), 4 hores Un grup de Llatí 1 de 1r de Batxillerat (B-C), 4 hores Un grup de Llatí 2 de 2n de Batxillerat (B), 4 hores Joan-Ferran Llorens farà el grup 2 de Llatí de 4t d ESO (A, B, C i D), també de tres hores. II. PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA DE LLATÍ DE 4T D ESO 1. Introducció El Llatí de 4t és una matèria relativament recent en el nou currículum de l ESO. És una matèria de caire troncal en el darrer curs de l educació secundària obligatòria. Igual que aquests anys passats, l alumnat ha estat distribuït en dos grups. Avançar un any l assignatura de Llatí i, sobretot, situar-la a l etapa de l ESO significa tot un repte per al professorat que l haurà d impartir. A més, el fet que hi hagi ni més ni manco que 45 alumnes matriculats i que s hagin hagut de fer dos grups requerirà molta coordinació entre els dos professors; per a això disposarem d una hora setmanal de coordinació on podrem parlar d estratègies metodològiques, seguiment del programa, anàlisi dels resultats, etc. Tendrem alumnat de la mateixa edat (15-16 anys) que el que cursava l antic 2n de BUP, on tothom feia Llatí. 5

6 L aprenentatge del llatí pretén posar de manifest l herència i el llegat grecoromans que perviuen a la nostra cultura. L objectiu de l assignatura se centrarà sobretot en la interpretació dels textos escrits que ens han arribat d aquella època. Volem que els alumnes coneguin aquells fets culturals, històrics, socials, lingüístics, polítics, artístics, etc. d inspiració o d origen clàssics que identifiquen com a propis o quotidians. Amb el coneixement del llatí s ha d aconseguir que l alumnat tengui una visió més profunda de les arrels pròpies. 2. Objectius generals d àrea 1. Conèixer l origen comú de la major part de les llengües indoeuropees 2. Estudiar les etapes d evolució de la llengua llatina 3. Conèixer l expansió dels romans per Europa, el nord d Àfrica i el Pròxim Orient 4. Reconèixer les principals restes arqueològiques de l època romana 5. Despertar una motivació personal en la conservació d aquesta herència arquitectònica que ens ha deixat el poble romà 6. Reconèixer l herència lingüística del llatí en la nostra llengua a partir dels mots patrimonials i els cultismes 7. Conèixer els principals canvis fonètics que han experimentat els mots llatins en la seva evolució al català 8. Reconèixer la mitologia clàssica com a font d inspiració de manifestacions artístiques de tots els temps 9. Entendre el procés evolutiu del llatí cap a les llengües romàniques 10. Saber quin era l alfabet llatí, ja que la majoria de llengües de l Europa occidental empren aquest alfabet amb alguna variació 11. Conèixer els motius que varen dur els romans a construir una xarxa viària tan extensa 12. Saber el nom de les principals vies de l imperi romà 13. Enumerar les fases de construcció d una via romana 6

7 14. Reconèixer les principals obres d enginyeria romana, com ara els ponts, els aqüeductes o els fars 15. Identificar els topònims catalans de procedència llatina 16. Saber identificar una obra d art inspirada en alguna de les històries d amor estudiades en aquesta unitat 17. Establir un primer contacte de l alumnat amb l estructura de la llengua llatina 18. Saber quines són les funcions sintàctiques que corresponen a cada cas 19. Identificar mots flexionats que pertanyin a la primera declinació 20. Comprendre el significat de la democràcia antiga i la seva relació amb la democràcia actual 21. Reconèixer l herència romana en les pràctiques electorals d avui dia 22. Reconèixer el dret romà com a base del món jurídic actual 23. Saber argumentar el significat d un mot català a partir del que signifiquen els prefixos, els sufixos o els ètims llatins que el formen 24. Identificar una obra d art inspirada en el mite de Perseu i Andròmeda 25. Entendre el concepte de gènere neutre a partir de l estudi de la segona declinació 26. Reconèixer els temps verbals del present 27. Analitzar i traduir textos llatins de dificultat elemental 28. Diferenciar els grups socials de l antiga Roma 29. Conèixer les condicions de vida dels esclaus 30. Reconèixer les diferències entre la vida a les ciutats i la vida al camp 31. Conèixer alguns mots i expressions catalanes relacionades amb la mitologia clàssica 32. Saber reconèixer els principals raptes de la mitologia clàssica en les manifestacions artístiques posteriors 33. Reconèixer els adjectius del primer tipus i les formes verbals del temps d imperfet 34. Conèixer les característiques principals de la vida familiar a Roma 7

8 35. Veure la consideració social que tenia la dona romana i compararla amb la de la dona actual 36. Conèixer quina era la jornada habitual dels membres d una família romana 37. Enumerar les tres etapes de l educació romana 38. Saber quin és l origen etimològic dels mesos de l any i dels dies de la setmana 39. Reconèixer aquelles obres artístiques inspirades en els monstres de la mitologia clàssica 40. Identificar els morfemes desinencials de la tercera declinació 41. Enumerar les principals festes religioses que feien els romans 42. Saber amb quina finalitat s organitzaven els espectacles públics a Roma 43. Reconèixer els principals edificis destinats a espectacles públics que hi havia a Roma 44. Saber relacionar alguna de les festivitats que feien els romans amb alguna festa tradicional actual 45. Familiaritzar-se amb alguns ètims científics d origen grecollatí que formen part de la nostra llengua 46. Saber reconèixer i comentar una pintura o escultura que estigui inspirada en algun personatge relacionat amb el món de les profecies i dels oracles en l època clàssica 47. Identificar els adjectius qualficatius que segueixen la tercera declinació 48. Identificar els morfemes verbals del temps de futur 49. Saber quina era l activitat comercial a Roma 50. Enumerar les semblances i les diferències entre els mercats de l època romana i els mercats actuals 51. Saber quina era la unitat monetària de referència en època romana 52. Saber l etimologia dels termes mèdics més usuals 53. Reconèixer una pintura o escultura que estigui inspirada en algun personatge o mite relacionat amb els inferns dels clàssics 8

9 54. Identificar els morfemes nominals de la quarta i la cinquena declinacions, tenint en compte la diferenciació de gèneres 55. Incloure mots o sintagmes en un context donat i adequar-los a la coherència morfosintàctica de l oració 56. Analitzar i traduir amb coherència textos adaptats on hi hagi aposicions 57. Saber quines han estat les vies de transmissió de la cultura clàssica en els nostres dies 58. Valorar la importància de la transmissió de la cultura clàssica com a font de coneixement de les arrels del món occidental 59. Justificar la forma abreujada d algunes expressions a partir de la seva forma en llatí 60. Reconèixer la influència de la mitologia i la cultura clàssiques en algunes expressions de la llengua catalana 61. Interpretar els mites dels clàssics sobre l origen del món i de la humanitat en les manifestacions artístiques posteriors 62. Analitzar correctament tots els mots d un text 63. Identificar els elements clàssics d una obra literària actual 64. Valorar positivament el coneixement de la cultura clàssica per tal com proporciona claus interpretatives per comprendre moltes de les produccions literàries actuals 65. Utilitzar algunes expressions llatines en el registre estàndard de la llengua pròpia 66. Respectar el patrimoni artístic inspirat en el món clàssic 3. Continguts 3.1. Continguts conceptuals 1. Part teòrica: Origen de la llengua llatina (les llengües indoeuropees; la formació de la llengua llatina; expansió de la llengua llatina; evolució de la llengua llatina; llatí culte i llatí vulgar). Les llengües romàniques (expansió i diversificació del llatí; la fragmentació lingüística de l'imperi romà; el naixement de les llengües 9

10 romàniques; les llengües romàniques a la península Ibèrica; el castellà; el galaicoportuguès; el català; les llengües romàniques en l'actualitat). El llegat grecoromà... en la llengua (els llatinismes del registre estàndard del català). Els noms dels dies de la setmana. El calendari romà. Els sistemes d'escriptura. Religió i mitologia clàssiques. Societat i política a Roma. Expansió de Roma. La romanització de les illes Balears. 2. Part pràctica: a) Introducció a la fonètica i la prosòdia (l'alfabet llatí; les vocals; les semiconsonants; els diftongs; les consonants; les normes d'accentuació). Flexió nominal i flexió verbal (el llatí, llengua flexiva; les paraules flexives; anàlisi d'una paraula flexiva). Els llatinismes del registre culte del català. b) Característiques de la flexió nominal (els tipus de flexió del nom; l'enunciat dels substantius; el gènere en els substantius llatins; el nombre en els substantius llatins). Característiques de la flexió verbal (el verb llatí; les categories gramaticals del verb; les conjugacions verbals; l'enunciat verbal; anàlisi d'una forma verbal; les desinències personals). El llegat grecoromà... en la llengua (els neologismes d'origen llatí (I)). c) Les declinacions de la flexió temàtica (els substantius de la primera declinació; els substantius de la segona declinació; models de la primera i de la segona declinació; els adjectius de la primera i de la segona declinació; els adjectius de tres terminacions). Les declinacions de la flexió temàtica (els substantius de la tercera declinació; models de la tercera declinació; la quarta i la cinquena declinació; models de la quarta i de la cinquena declinació; models dels adjectius de dues i d'una terminació). El llegat grecoromà... en la llengua (els neologismes d'origen llatí (II)). d) Les funcions dels casos (els casos de la declinació; nominatiu; vocatiu; acusatiu; genitiu; datiu; ablatiu). Elements bàsics de sintaxi oracional (l'oració; els constituents oracionals; el subjecte; el predicat; els complements; la concordança). El llegat grecoromà... en la llengua (els neologismes humanístics d'origen grec). e) La conjugació en veu activa (temps del tema de present) Continguts procedimentals 1

11 Els procediments que farem servir seran els següents: 1. Continguts lingüístics: - Localització de les llengües indoeuropees, del llatí i de les llengües romàniques - Identificació d etapes i de registres del llatí - Reconeixement dels pobles de l Imperi romà i dels pobles perifèrics - Identificació de les llengües romàniques d Hispània - Diferenciació entre paraules cultes i patrimonials - Identificació de les característiques d una llengua de flexió per contrast amb una de no flexiva - Lectura en veu alta dels textos aplicant les normes de pronúncia i d accentuació - Reconeixement de les formes nominals, pronominals i verbals - Maneig de les normes morfosintàctiques per a la posterior traducció del text - Comparació de les estructures sintàctiques llatines amb les de la llengua catalana - Identificació de les normes de concordança - Exploració de l ordre de paraules en llatí - Classificació de les paraules segons la seva categoria gramatical - Anàlisi morfosintàctica d oracions i de textos senzills en prosa - Comparació sintàctica entre el text llatí i la seva traducció - Maneig de fonts primàries sobre civilització i cultura llatines - Ús raonat d un vocabulari senzill per tal d aprofitar tota la informació que proporciona: forma, significat, construccions, exemples - Agrupació de paraules per famílies lèxiques o camps semàntics - Interpretació de locucions i frases fetes - Ús d expressions llatines en català - Establiment de relacions lèxiques entre el llatí i el català - Comentaris etimològics de paraules d acord amb el seu origen 2. Continguts culturals: - Maneig de fonts sobre civilització i cultura llatines - Localització temporal de les etapes de la història de Roma 1

12 - Indagació dels sistemes polítics de Roma - Reconeixement dels sistemes polítics en el món actual - Indagació de l estructura social, dels sistemes religiosos i dels sistemes militars a Roma - Reconeixement dels usos i dels costums romans en la societat actual 3.3. Continguts actitudinals Seran els següents: 1. Curiositat per conèixer els modes de vida dels grecs i dels llatins 2. Interès per la lectura de textos mitològics 3. Valoració de la mitologia com a font de creativitat per a la realització d obres artístiques 4. Valoració crítica de creences i de modes de vida de l antiguitat clàssica des de la perspectiva sociocultural actual 5. Interès per conèixer i per comentar aspectes extrets de la lectura de textos clàssics 6. Hàbit de reflexió i emissió de judicis personals sobre aspectes socials que han perdurat 7. Interès per conèixer l organització social grecollatina 8. Gust per la lectura de textos clàssics de caràcter sociocultural 9. Consciència de la influència del món clàssic en els sistemes d organització social actual 10. Hàbit de reflexió i d emissió de judicis personals sobre aspectes socials positius i negatius que han perdurat 11. Interès per conèixer l origen comú de les llengües romàniques 12. Valoració positiva de la societat plurilingüe actual 13. Actitud favorable envers la diversitat lingüística com a mostra de varietat i de riquesa culturals 14. Interès per la reflexió sobre l evolució de les llengües 15. Curiositat per conèixer el significat etimològic de les paraules 16. Sensibilitat i respecte envers les diverses llengües existents 17. Predisposició per conèixer els canvis que experimenten les llengües 1

13 18. Valoració dels canvis com a producte d una evolució i d una millora de la llengua 19. Estimació per la llengua com a instrument viu i canviant que afavoreix la comunicació humana 20. Interès per consultar el significat de les paraules al diccionari 21. Reflexió sobre l evolució de les llengües com un mitjà per adequar-se als diferents avanços culturals, socials i científics 22. Interès per l estudi del significat originari de les paraules de la llengua materna i dels seus possibles canvis semàntics 23. Valoració de l ús del diccionari com a instrument per ampliar el vocabulari i millorar-ne la precisió 24. Valoració de l aportació grecoromana a la nostra cultura actual 25. Actitud favorable envers la diversitat històrica, lingüística i cultural d Hispània com una realitat distintiva i enriquidora del patrimoni col lectiu 26. Predisposició per visitar museus i restes arqueològiques 27. Voluntat d assistir a espectacles i esdeveniments culturals relacionats amb la cultura clàssica 28. Sensibilitat estètica davant d obres artístiques del món clàssic 29. Compromís personal i respecte pel manteniment del llegat clàssic 30. Valoració de l aportació romana al calendari actual 4. Distribució per temps Disposam de tres hores setmanals per a tractar els continguts especificats més amunt. A les desiderates per a aquest curs demanàrem que les sessions no es fessin en dies successius, sinó repartides al llarg de la setmana. Això és important, ja que permet no només que els alumnes disposin de més temps per fer les activitats de casa, sinó que no es perdin tantes sessions en cas d un pont llarg. Haurem d adaptar tant els continguts com la quantitat d aquests a la realitat de l aula. Aquesta realitat serà, sens dubte, heterogènia. No ens han informat de l existència de cap alumne amb necessitats educatives especials. El llibre proposat, Llatí 4t ESO, ed. Teide s estructura en nou unitats, subdividides en diversos apartats. Som conscients que no podrem tractar tots 1

14 els continguts que inclou (com per exemple la veu passiva o la flexió pronominal, aspectes que deixarem per al Batxillerat). I, d'altra banda, trobam que el llibre inclou pocs continguts culturals. Per això elaborarem un dossier amb aquests continguts i el passarem a l'alumnat. 5. Avaluació. Procediments i criteris Avaluarem el procés d aprenentatge dels alumnes de diverses maneres: a) Els conceptes, o sigui l assimilació dels continguts estudiats, constituiran el 50% de la qualificació total. b) Els procediments, o sigui, la manera de treballar, de cercar informació, d emprar els materials, d optimitzar els recursos, suposaran un 30% de la qualificació total. Dins aquest apartat s hi ha de comptar també l expressió oral i escrita- i l ortografia correctes en la pròpia llengua, la netedat i la correcta presentació dels treballs, etc. c) L interès, l actitud que demostrin els alumnes per l assignatura, si fan les tasques proposades, tant les de classe com les de casa, i l assistència a classe, de la qual durem un control diari, suposaran un 20% de la qualificació final. Quan considerem que hi ha prou matèria (allò ideal seria després de cada unitat) es farà un control escrit on es plantejaran una sèrie de qüestions, tant de caire teòric com pràctic. Calculam que hi haurà un control escrit aproximadament cada mes, i, per tant, dos o tres per avaluació. Cada control es dividirà en dues parts, una de continguts lingüístics i una de continguts culturals, que es podran fer en una sola sessió o en dues. En cas de fer-lo en dues, procurarem que siguin dies consecutius. Com acabam de dir, els continguts de l assignatura inclouen, per una banda, llengua llatina i, per l altra, civilització. Els continguts lingüístics (gramàtica, morfologia, sintaxi, traducció de textos...) tendran un valor aproximat d un 70% del total de la qualificació. Els corresponents a llengua s acumularan al llarg del curs, en cap cas no s eliminaran. Per contra, la resta de continguts, els culturals, valdran l altre 30%. Aquests darrers, una vegada avaluats, seran substituïts per uns altres. L'ideal seria que, de les tres sessions setmanals, dues fossin de llengua i una de civilització. A principi de curs, però, pensam fer 1

15 un repàs gramatical bàsic en català i emfasitzarem més l aspecte lingüístic. Els controls suposaran un 70% del total de la nota final. A part, també s hauran de realitzar, individualment o en grup, treballs d investigació. D investigació vol dir que han de ser treballs creatius i no una simple còpia. S han de fer preferentment a mà i amb il lustracions. Cada avaluació es faran, com a mínim, dos treballs relacionats amb els temes estudiats. La mitjana aritmètica d aquests treballs suposarà un 10% de la qualificació final de l avaluació. La realització d aquests treballs serà obligatòria i, per a cada un que no es presenti (o que es presenti amb deficiències, com per exemple baixat d internet i imprès directament), es descomptaran 0,5 punts de la nota d avaluació. L altre 20% de la qualificació, com hem dit, inclourà l avaluació de l actitud, és a dir l interès que demostri l alumne per l assignatura. El professor qualificarà d 1 a 10 aquest aspecte a partir de les dades que hagi obtingut per observació directa. A més a més, farem un seguiment constant del quadern de l alumne. El quadern també s haurà de presentar complet, almanco una vegada per avaluació. Presentar-lo incomplet, o no presentar-lo, suposarà un 0,5 menys de la nota d avaluació. La nota que s extregui del quadern anirà en l apartat d actituds. En matèries de llengua, com és lògic, els continguts lingüístics s han d anar acumulant, no poden ser eliminats. Aquesta avaluació contínua en els continguts i en les formes- de llengua fa que sempre la darrera prova, sigui la d avaluació sigui la del curs, tengui un pes específic major a l hora de posar la qualificació final tant la parcial com la final. Farem la mitjana considerant que cada examen compta el doble que el precedent. En posarem un exemple: un alumne o una alumna treu, al llarg d una avaluació, una nota de 5 en el primer control, de 7 en el segon i de 8 en el tercer; sumarem 5 una vegada, 7 dues vegades i 8 tres vegades: en total són 43, que dividirem per 6; la mitjana dels controls (el 70% del total) serà, doncs, de 7,16, a la qual caldrà sumar la dels treballs (10%) i la de l actitud (20%). Tot i així, si l alumne ha deixat de presentar qualque treball o el quadern, li descomptarem els mitjos punts que corresponguin. 1

16 De tota manera, si a la tercera avaluació (parcial) l'alumne treu una qualificació de menys de 3,5, el curs quedarà suspès encara que la mitjana final quedi aprovada. No preveim cap sistema de recuperació específic al llarg del curs, ja que aprovant un control (i sempre presentant el quadern i els treballs) es pot recuperar la part anterior. Si un alumne suspèn a la convocatòria de juny, al setembre s haurà d examinar de tots els continguts del curs. I si al juny no ha presentat el quadern, l haurà de presentar obligatòriament al setembre. Si no es presenta a fer l examen de setembre suspendrà automàticament l assignatura (amb qualificació de No presentat ). I si no presenta el quadern, només aprovarà si treu una qualificació de 6,5 o més al control. 6. Continguts mínims Quant als continguts mínims, l alumne ha d haver assimilat de manera elemental els següents continguts: 1. Morfologia nominal en català 2. Sintaxi en català (oracions simples) 3. El món clàssic des del punt de vista geogràfic i històric 4. Morfologia nominal llatina (declinacions de substantius i adjectius) 5. Morfologia verbal llatina (temps verbals estudiats) 6. Visió global de la importància de la cultura clàssica en la cultura occidental 7. Expressions llatines del català, els conceptes de cultisme i de vulgarisme 8. La vida pública, la privada i l oci al món grecollatí, i la seva pervivència en el món actual 9. La romanització d Europa, d Hispània i de les Illes Balears 10. Coneixement de la romanització de les illes Balears, especialment de Mallorca 11. Coneixement de les principals manifestacions artístiques dels romans 7. Llibre de text i material complementari 1

17 Per a enguany hem canviat de llibre. Farem servir el que ha editat Teide, Llatí 4t ESO (M. Iriarte). És el que ens ha semblat més adequat als objectius que ens hem proposat, si bé hi trobam a faltar més continguts culturals. 8. Metodologia La metodologia ha de ser activa, amb la participació de l alumnat a les activitats que es realitzin dins l aula i fora. A més de transmetre coneixements, procurarem també donar pautes perquè l alumnat assimili per ell mateix els continguts nous. S utilitzarà un quadern de classe on caldrà fer totes les activitats, inclosa la còpia dels enunciats. Pel que fa a la llengua vehicular, en tractar-se d un centre en què l ensenyament es fa íntegrament en català, tant les explicacions com els materials curriculars que farem servir seran en aquesta llengua. 9. Altres recursos didàctics Farem servir els següents: 1. Material provinent de la premsa escrita (diaris, revistes...) 2. Textos històrics sobre el món romà 3. Vocabularis i diccionaris lèxics i etimològics 4. Mapa històric de Roma 5. Videocassets o discs compactes referents al món clàssic (pel lícules, documentals) 6. Material extret d internet 10. Planificació general d activitats complementàries i extraescolars Com a mesura de protesta per les retallades en educació, enguany no tenim intenció de fer activitats extraescolars. III. PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA DE GREC 1 1

18 1. Introducció A través de l estudi de la llengua grega es pretén mantenir uns valors d una cultura notable que ha influït de manera evident en la història d Occident. Independentment del valor cultural, hi ha una raó lingüística encara més poderosa: la possibilitat de reflexionar sobre els elements estructurals de les llengües per assolir un coneixement elemental dels elements morfològics, fonètics i lèxics, la qual cosa hauria de permetre millorar l aprenentatge i l ús de la llengua. Mitjançant l accés als textos originals, que seran presentats de manera gradual i adequada, l alumnat podrà descobrir els múltiples indicis d una cultura que encara perdura. Tot i que es presentin els nuclis perfectament diferenciats, això no vol dir que s hagin de desenvolupar separadament, sinó que es considera imprescindible la interconnexió contínua de tots en una pràctica docent que globalitzi els diversos sabers i que tengui com a fil conductor la interpretació de textos ajustats, en la mesura possible, al nivell de coneixements de llengua del moment i als temes de cultura indicats per a aquest curs. Com que és molt difícil que els textos traduïts dins l aula serveixin de manera completa de fil conductor, per tal d explicar els temes culturals que es proposen serà necessari acudir amb freqüència a lectures complementàries de traduccions fiables de textos seleccionats convenientment. 2. Objectius generals L objectiu primordial és aconseguir que l alumnat assoleixi un coneixement elemental de la llengua grega quant als aspectes fonètic i fonològic, morfosintàctic i lèxic, la qual cosa li permeti d accedir a textos literaris originals i millorar l aprenentatge i l ús de la seva llengua. L accés a aquests textos li permetrà de conèixer directament el pensament dels autors grecs i de descobrir-ne la vigència en el món actual. El desenvolupament d aquesta matèria ha de contribuir que l alumnat adquiresqui les capacitats següents: 1

19 1. Conèixer i utilitzar els aspectes morfològics, sintàctics i lèxics de la llengua grega, i inciar-se en la interpretació i en la traducció de textos senzills 2. Reflexionar sobre els elements substancials que conformen les llengües, mitjançant la relació de la llengua grega amb la pròpia i el reconeixement de components significatius d aquesta herència 3. Analitzar textos diversos, originals i en traducció, a través de la lectura comprensiva, i distingir els gèneres literaris, les seves característiques essencials i la seva evolució 4. Ordenar conceptes lingüístics propis de l alumnat, i establir categories, jerarquies, oposicions i relacions entre àmbits lingüístics diversos 5. Reconèixer alguns elements de l herència grega que romanen en el món actual i apreciar-los com una de les claus per a la seva interpretació 6. Cercar i indagar en documents i fonts d informació variades, relacionarne elements dispersos i analitzar críticament les seves aportacions 7. Identificar i valorar les principals aportacions de la civilització grega i de la llengua com a instrument transmissor de cultura 8. Valorar les aportacions de l esperit clàssic com a element integrador de diferents corrents de pensament i d actituds (ètiques i estètiques) que conformen l àmbit cultural europeu a què pertany l alumnat 3. Continguts 3.1. Fets, conceptes i sistemes conceptuals a) Origen i evolució del grec i del seu alfabet 1. El grec com a llengua indoeuropea 2. Breu història de la llengua grega: els dialectes antics, el jonicoàtic, la koiné, el grec modern 3. L escriptura: origen, tipus i evolució 4. Evolució i pervivència de l alfabet grec. Pronunciació convencional i escriptura 1

20 5. Nocions bàsiques de fonètica i de fonologia. Signes diacrítics: ortografia i puntuació 6. Transcripció del grec al català mitjançant el llatí. Nocions de transliteració b) Morfosintaxi del grec 1. El grec com a llengua flexiva: concepte i valors dels casos. Categories gramaticals 2. Morfosintaxi nominal: els substantius i els adjectius 3. Morfosintaxi pronominal 4. Graus de l adjectiu 5. El sistema verbal 6. Present temàtic i atemàtic. El verb ειµί 7. Imperfet, aorist, futur, optatiu, perfet; imperatiu i subjuntiu 8. Formes nominals del verb: infinitius de present, participis 9. Paraules invariables: adverbis, conjuncions, preposicions i partícules 10. Sintaxi oracional: la concordança dins l oració. Construccions de l adjectiu i l article 11. Subordinació: oracions substantives, adjectives i adverbials 12. Construccions de participi c) Els textos grecs 1. Introducció a les tècniques de traducció de textos grecs 2. Lectura en traducció d obres o de passatges de caràcter social, històric, cultural i mitològic 3. Lectura de textos relacionats amb les Illes Balears 4. Anàlisi morfosintàctica i traducció de textos senzills 5. Comparació sintàctica del text original i de la seva traducció d) El lèxic grec 1. Tipus de paraules. Significat lèxic i gramatical 2. Aprenentatge de vocabulari grec: camps semàntics i famílies lèxiques 3. Formació de paraules d etimologia grega al català 4. Formació de paraules: composició i derivació, prefixos, sufixos i imfixos 5. Cultismes d origen grec. Pervivència del grec en el vocabulari científic i tècnic e) La idiosincràsia del poble grec i el seu llegat 2

21 1. Descripció geogràfica de Grècia. Principals etapes de la història grega. Presència dels grecs a la Mediterrània occidental 2. Mitologia. Pervivència mitològica en les diverses manifestacions artístiques de la cultura occidental. Mites grecs relacionats amb el territori de la Península Ibèrica 3. La polis. Formes de govern: monarquia, oligarquia i democràcia. Economia i societat 4. La religió grega. Oracles, jocs i festes 5. Vida quotidiana: naixement, educació, matrimoni, mort. La dona grega 6. Breu presentació dels gèneres literaris a Grècia 3.2. Procediments a) Origen i evolució del grec i del seu alfabet 1. Localització del grec dins la família de les llengües indoeuropees 2. Identificació d etapes de la llengua grega i del seu alfabet 3. Localització de l àmbit geogràfic dels diversos dialectes del grec antic 4. Investigació i anàlisi de dades relacionades amb l alfabet i amb l escriptura 5. Comparació entre els alfabets grecs i llurs derivats 6. Lectura en veu alta de textos grecs, aplicant les normes d accentuació i de pronunciació 7. Escriptura de paraules i de textos grecs 8. Transcripció de paraules gregues al català b) Morfosintaxi del grec 1. Identificació de les característiques d una llengua flexiva en contrast amb una de no flexiva 2. Classificació de les paraules segons la seva categoria gramatical 3. Maneig de les normes morfosintàctiques per a la posterior traducció del text 4. Comparació de les estructures sintàctiques gregues amb les de la llengua catalana 5. Reconstrucció de la flexió nominal a partir de l enunciat 2

22 6. Transformació morfosintàctica dels termes, dels sintagmes i de les oracions 7. Identificació de les normes de concordança 8. Reconeixement de l ordre de paraules en grec 9. Anàlisi d oracions elementals c) Els textos grecs 1. Traducció de textos senzills, generalment en prosa àtica de l època clàssica 2. Anàlisi morfosintàctica, quan calgui, dels textos proposats 3. Lectura comprensiva de textos grecs 4. Comparació de la societat grega amb l actual, quant als aspectes socials, culturals, històrics i mitològics d) El lèxic grec 1. Elaboració i aprenentatge de llistes de paraules 2. Agrupació de paraules per famílies lèxiques o per camps semàntics 3. Recerca d arrels catalanes procedents del grec 4. Comentaris etimològics de paraules d acord amb el seu origen 5. Procediments de derivació etimològica dels cultismes catalans procedents del grec: identificació d arrels, prefixos i sufixos e) La idiosincràsia del poble grec i el seu llegat 1. Localització en els mapes dels principals indrets de la Grècia clàssica i de les colònies gregues a la Mediterrània occidental 2. Indagació de la mitologia grega 3. Identificació de personatges mitològics i dels seus fets en les diverses manifestacions artístiques del món occidental 4. Lectura de textos històrics seleccionats 5. Comparació de la societat atenesa i de l espartana, com a paradigmes de les polis gregues, i contrast amb els sistemes polítics actuals 6. Reconeixement dels antics ritus i costums i comparació amb els actuals 7. Lectura de fragments de diversos generes literaris i anàlisi dels seus trets més importants 8. Recerca de dades i elaboració d un treball d investigació sobre un tema relacionat amb el llegat dels grecs 2

23 3.3. Valors, normes i actituds a) Origen i evolució del grec i del seu alfabet 1. Valoració de l escriptura com a element fonamental per a la transmissió del pensament i de la literatura 2. Estimació de les arrels hel lèniques de la nostra llengua 3. Respecte per les diverses formes de comunicar-se 4. Consciència de la relació entre els pobles, observant el seu origen comú 5. Valoració positiva de la precisió del llenguatge en la comunicació de missatges b) Morfosintaxi del grec 1. Tendència a comparar les estructures morfosintàctiques gregues amb les de la llengua catalana 2. Valoració dels trets morfosintàctics nominals i verbals grecs que resten en les llengües modernes 3. Actitud favorable envers el coneixement de la llengua grega per millorar la competència en llengua catalana 4. Aprofitament de l estudi de la morfosintaxi grega per desenvolupar el raonament científic 5. Acceptació de les llengües clàssiques com a llengües vives, atès que són en gran mesura l origen de les llengües modernes c) Els textos grecs 1. Valoració de la traducció com a instrument de comprensió del contingut d un text 2. Interès per la lectura dels textos antics d) El lèxic grec 1. Hàbit d investigació del significat propi de les paraules 2. Consciència del fet que el grec és la base del lèxic científic i tècnic 3. Cura en l ús rigorós del lèxic català e) La idiosincràsia del poble grec i el seu llegat 1. Valoració de la mitologia com a font de creativitat per a la realització d obres artístiques de qualsevol tipus 2

24 2. Estima per l herència grega: bressol de les diverses manifestacions polítiques, socials, artístiques, etc. de la civilització occidental 3. Actitud crítica envers la civilització grega 4. Acceptació de l origen grec de nombrosos ritus i costums actuals 5. Sensibilitat cap a la situació de la dona a la Grècia antiga i al món actual 6. Reconeixement de la pervivència de la literatura grega en les diferents literatures modernes 4. Distribució per temps Disposam de quatre hores setmanals per treballar tots els continguts de la matèria de Grec 1. Procurarem combinar els continguts lingüístics amb els continguts culturals. Els aspectes lingüístics i textuals quedaran íntimament lligats als aspectes històrics i culturals, per tal que l aprenentatge de la matèria sigui cohesionat i interrelacionat. 5. Avaluació Avaluarem el procés d aprenentatge dels alumnes de diverses maneres. Tendrem en compte, per una banda, l interès, l actitud que demostrin per l assignatura, si fan les tasques que els proposam, tant les que s han de fer a classe com les que s han de fer a casa, i l assistència a classe; i, per altra banda, l expressió oral i escrita- i l ortografia correctes en la pròpia llengua (tant a les activitats de morfosintaxi com als treballs que hagin elaborat). Aproximadament cada mes es farà una prova de caire escrit on es plantejaran una sèrie d exercicis de llengua i de civilització. La part de llengua valdrà aproximadament un vuitanta per cent del total de les proves i els continguts culturals, l altre vint per cent. Totes les proves inclouran una part en què s haurà de fer l anàlisi morfosintàctica i la traducció d una sèrie d oracions (o d un text). Llevat del primer control, en el qual donarem l enunciat i el significat de tots els mots, als altres l alumne haurà de fer servir exclusivament per a l anàlisi i la traduccióun vocabulari de consulta que li deixarem aquell dia. 2

25 En matèries de llengua com el llatí i el grec, els continguts lingüístics es van acumulant, no són eliminatoris. Els de civilització i els d etimologia, en canvi, sí que ho són: aquells dels quals s ha fet un examen ja no entren a l examen posterior. Aquesta avaluació contínua en els continguts i en les formes- de llengua fa que sempre la darrera prova, sigui la d avaluació sigui la del curs, tengui un pes específic major a l hora de posar la qualificació final tant la parcial com la final. Farem la mitjana considerant que cada examen compta el doble que el precedent. En posarem un exemple: un alumne o una alumna treu, al llarg d una avaluació, una nota de 5 en el primer control, de 7 en el segon i de 8 en el tercer; sumarem 5 una vegada, 7 dues vegades i 8 tres vegades: en total són 43, que dividirem per 6; la mitjana final serà, doncs, de 7,16. Aquesta qualificació final serà susceptible de modificacions ja que tendrem en compte com a criteris d avaluació, a més, la feina diària, a casa i a classe, l actitud, la predisposició, l assistència a classe, etc. Per a la mitjana final de curs també farem servir aquest procediment a partir de la qualificació de les tres avaluacions. De tota manera, si a la tercera avaluació l'alumne treu una qualificació de menys de 3,5, el curs quedarà suspès encara que la mitjana final quedi aprovada. També tendrem en compte si un alumne ha assistit regularment a classe o no. Durem un control diari de l assistència i, si es deixa d assistir injustificadament a entre un deu i un vint per cent de les sessions, es descomptarà un punt de la nota final. I si és entre un vint i un trenta per cent, dos punts; i si s ha deixat d assistir a més d un trenta per cent de les sessions, l assignatura quedarà suspesa al juny. Preveim també un sistema de recuperació en els casos en què quedi suspesa la matèria després de seguir els procediments detallats. Considerarem conditio sine qua non, per poder optar a la recuperació, l assistència regular a classe. Es farà una prova serà d unes característiques similars a les normals just abans de la junta d avaluació, de manera que calculam que disposarem d una o dues sessions prèvies per repassar. 2

26 Si un alumne suspèn al juny, al setembre s haurà d examinar dels continguts lingüístics. Això valdrà deu punts. Si vol, podrà contestar també una pregunta de civilització que valdrà dos punts més (dotze en total). Fins aquí l avaluació del procés d aprenentatge de l alumnat. En un procés d ensenyament-aprenentatge com el nostre cal que facem, també, una avaluació -contínua, també- del procés d ensenyament que aplicam. Ja des del primer dia ens hem de plantejar si qüestions com el mètode que seguim, els materials curriculars, els procediments d avaluació o la metodologia són els adequats o si s han de millorar. Els resultats obtinguts per l alumnat no només les qualificacions- poden ser un bon indici per avaluar la nostra tasca com a docents. Creim que un percentatge del seixanta per cent d aprovats en una prova, en una avaluació o al final de curs (sense incloure-hi, lògicament, l abandonament de la matèria -vegeu més amunt-) pot ser també un aprovat per a la nostra tasca. Per contra, un índex inferior d aprovats ens hauria de fer plantejar un canvi d estratègia que no ha de ser abaixar el nivell. Hauríem de tenir també en compte, en aquest aspecte, l informe que s ha fet a final de 4t d ESO a cada un dels alumnes: si un no té el perfil idoni per començar un batxillerat, és lògic que fracassi. Aspectes com la metodologia, els criteris d avaluació, els recursos no són definitius. Els hem d adaptar al context de l aula i del centre, a l alumnat que tenguem, a la legislació vigent Som, això sí, conscients que l experiència ajuda molt en la nostra tasca i que tots els professors i professores tenim unes línies d actuació establertes. 6. Continguts mínims 1) Traducció de textos grecs de dificultat mitjana en els quals apareguin les qüestions morfosintàctiques següents: a) morfologia nominal, pronominal i verbal b) sintaxi oracional (construccions amb infinitiu i participis, oracions de relatiu) 2) Coneixement d un vocabulari bàsic grec 3) Nocions bàsiques d etimologia 4) Coneixement de les principals divinitats grecollatines 2

27 5) Coneixements bàsics de literatura grega, del món grec i del seu marc geogràfic 7. Criteris de qualificació La puntuació de la qualificació es repartirà de la manera que segueix: els continguts referents a la llengua i als textos representaran entre un 75 % i un 80 % de la qualificació global els continguts referents a la història i a la cultura gregues representaran l altre tant per cent de la qualificació global 8. Llibres de text Enguany hem canviat de llibre de text i farem servir Grec 1, de l editorial Castellnou (en català). L hem canviat perquè creim que el llibre de Castellnou s adiu més amb el mètode que seguim per estudiar la morfologia i la sintaxi gregues. Així i tot, seguirem emprant material d elaboració pròpia, sobretot en la part de llengua. En principi no caldrà l ús de diccionari, sinó que s emprarà el vocabulari inclòs al llibre. 9. Metodologia La metodologia ha de ser activa, creativa, participativa. El professor ha de ser el moderador que orienta el grup (professor guia del treball i dels descobriments de l alumnat). L accés als diversos aspectes lingüístics i culturals es farà a partir de situacions actuals i properes per arribar al descobriment del seus orígens. Sota l orientació del professor, l alumnat ha d arribar per ell mateix, mitjançant una tasca personal d anàlisi i confrontació experimental, a descobrir cadascun dels aspectes lèxics i dels fenòmens culturals. 2

28 El professor ha de crear un ambient agradable, de diàleg, amb suggeriments, aportacions, comentaris diferents... És necessari veure conjuntament els continguts que afectin un mateix tema: lingüístics, culturals, mitològics (relat, representació, petja o manifestació...). Procurarem, sempre que puguem, que coincidesquin els continguts de llatí i de grec. Creim que és molt útil fer veure els paral lelismes i les divergències, tant en la llengua com en els aspectes culturals, amb l altra assignatura, que també impartim. Començarem les sessions corregint les activitats que s havien de fer a casa (i que proposarem gairebé diàriament). Això ens ocuparà, més o menys, una quarta part de la sessió. Tot seguit farem una explicació teòrica dels continguts prevists per a aquell dia (tant si són de llengua com si són de cultura), per la qual cosa necessitarem, calculam, uns vint minuts. La resta de la sessió es dedicarà a realitzar activitats a fi de fer més entenents els conceptes. El llibre de text disposa d un vocabulari adaptat: serà el que utilitzaran els alumnes per fer les activitats que els proposem. En tot moment estarem a la seva disposició per solucionar-los els dubtes que puguin tenir. Com és natural, serà un grup heterogeni d alumnes: uns tendran uns coneixements previs majors que els altres i els resultats també seran diferents. Ens han informat que hi ha una alumna amb deficiència auditiva. En tractar-se d un curs de batxillerat, no és previst, lògicament, fer adaptacions curriculars significatives. Tanmateix, seran objecte d atenció especial aquells que tenguin majors dificultats per assimilar els continguts (entre els quals segurament hi haurà l alumna esmentada més amunt). Farem un seguiment més atent de la seva feina i en tot moment ens oferirem a ajudar-los. Els donarem feina extra, que augmentarà progressivament en dificultat, ja des del primer moment que detectem que mostren dificultats. La majoria de sessions es faran a l aula regular. Tanmateix, en farem algunes a la biblioteca i a l aula d audiovisuals del centre. Pel que fa a la llengua vehicular, en tractar-se d un centre en què l ensenyament es fa íntegrament en català, tant les explicacions com els materials curriculars que farem servir seran en aquesta llengua. 2

29 10. Recursos didàctics Farem servir els següents: 1. Textos d autors grecs adaptats o traduïts 2. Textos d autors contemporanis sobre temes del món clàssic 3. Tractats de literatura, lingüística i història de l antiguitat clàssica 4. Mapes històrics de Grècia 5. Vocabularis i diccionaris lèxics i etimològics 6. Diapositives i vídeos referents al món clàssic 11. Planificació general d activitats complementàries i extraescolars Com a mesura de protesta per les retallades en educació, enguany no tenim intenció de fer activitats extraescolars. IV. PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA DE GREC 2 1. Introducció A través de l estudi de la llengua grega es pretén mantenir uns valors d una cultura notable que ha influït de manera evident en la història d Occident. Independentment del valor cultural, hi ha una raó lingüística encara més poderosa: la possibilitat de reflexionar sobre els elements estructurals de les llengües per assolir un coneixement elemental dels elements morfològics, fonètics i lèxics, la qual cosa hauria de permetre millorar l aprenentatge i l ús de la llengua. Mitjançant l accés als textos originals, que seran presentats de manera gradual i adequada, l alumnat podrà descobrir els múltiples indicis d una cultura que encara perdura. Tot i que es presentin els nuclis perfectament diferenciats, això no vol dir que s hagin de desenvolupar separadament, sinó que es considera imprescindible la interconnexió contínua de tots en una pràctica docent que globalitzi els diversos sabers i que tengui com a fil conductor la interpretació de textos 2

30 ajustats, en la mesura possible, al nivell de coneixements de llengua del moment i als temes de cultura indicats per a aquest curs. Com que és molt difícil que els textos traduïts dins l aula servesquin de manera completa de fil conductor, per tal d explicar els temes culturals que es proposen serà necessari acudir amb freqüència a lectures complementàries de traduccions fiables de textos seleccionats convenientment. Naturalment, són aplicables als continguts conceptuals d aquest segon curs els continguts procedimentals i actitudinals de llengua, lèxic i cultura que s han esmentat per al primer curs. 2. Objectius generals L objectiu primordial és aconseguir que l alumnat aprofundesqui en el coneixement de la llengua grega quant als aspectes fonetic i fonològic, morfosintàctic i lèxic, la qual cosa li permeti d accedir a textos literaris originals i millorar l aprenentatge i l ús de la seva llengua. L accés a aquests textos li permetrà de conèixer directament el pensament dels autors grecs i de descobrir-ne la vigència en el món actual. El desenvolupament d aquesta matèria ha de contribuir que l alumnat adquiresqui les capacitats següents: 1. Conèixer i utilitzar els aspectes morfològics, sintàctics i lèxics de la llengua grega, i aprofundir en la interpretació i en la traducció de textos senzills 2. Reflexionar sobre els elements substancials que conformen les llengües, mitjançant la relació de la llengua grega amb la pròpia i el reconeixement de components significatius d aquesta herència 3. Analitzar textos diversos, originals i en traducció, a través de la lectura comprensiva, i distingir els gèneres literaris, les seves característiques essencials i la seva evolució 4. Ordenar conceptes lingüístics propis de l alumnat, i establir categories, jerarquies, oposicions i relacions entre àmbits lingüístics diversos 5. Reconèixer alguns elements de l herència grega que romanen en el món actual i apreciar-los com una de les claus per a la seva interpretació 3

31 6. Cercar i indagar en documents i fonts d informació variades, relacionarne elements dispersos i analitzar críticament les seves aportacions 7. Identificar i valorar les principals aportacions de la civilització grega i de la llengua com a instrument transmissor de cultura 8. Valorar les aportacions de l esperit clàssic com a element integrador de diferents corrents de pensament i d actituds (ètiques i estètiques) que conformen l àmbit cultural europeu a què pertany l alumnat 3. Continguts 3.1. Fets, conceptes i sistemes conceptuals a) La llengua grega 1. Aprofundiment en la interrelació de l indoeuropeu, el grec i la llengua materna 2. Els dialectes grecs. Nocions elementals 3. Fonemes en el grec i en les llengües modernes. Les regles fòniques del grec. La seva aplicació a la lingüística general 4. Revisió i ampliació de coneixements en la transcripció i en la transliteració, en el pas de paraules gregues a la llengua materna 5. La flexió nominal i la verbal. Les seves particularitats 6. Aprofundiment en l estudi de les paraules dins l oració. Comparació amb les llengües modernes 7. Valors dels temps i dels modes verbals 8. Estudi detallat de la subordinació b) El lèxic grec i la seva evolució 1. Ampliació del vocabulari mínim adquirit a primer curs 2. Aprofundiment en l estudi etimològic del lèxic de la llengua materna i d altres llengües modernes estudiades per l alumnat 3. Estudi específic del vocabulari literari, filosòfic, científic i tècnic c) Grècia i el seu llegat 1. Estudi sistemàtic dels principals gèneres literaris grecs i dels autors que en són més representatius 2. Els models literaris grecs a les literatures europees. La seva influència 3