Observatori de la Logística. Els indicadors de competitivitat del sistema Logístic Català. (9ª Edició )

Transcripción

1 Observatori de la Logística Els indicadors de competitivitat del sistema Logístic Català (9ª Edició )

2

3 1 TAULA DE CONTINGUTS 0. INTRODUCCIÓ ANTECEDENTS I OBJECTIUS ESTRUCTURA MILLORES CONTEXT SOCIOECONÒMIC INTRODUCCIÓ INDICADORS OFERTA INFRAESTRUCTURAL INTRODUCCIÓ INDICADORS OFERTA I DEMANDA DADES GENERALS INDICADORS TRANSPORT PER CARRETERA INDICADORS TRANSPORT PER FERROCARRIL INDICADORS TRANSPORT MARÍTIM INDICADORS TRANSPORT AERI INDICADORS EL MERCAT IMMOLOGÍSTIC INTRODUCCIÓ INDICADORS EFICIÈNCIA INTRODUCCIÓ INDICADORS QUADRE D INDICADORS RESUM CONTEXT SOCIOECONÒMIC OFERTA INFRAESTRUCTURAL OFERTA I DEMANDA MERCAT IMMOLOGÍSTIC EFICIÈNCIA APÈNDIX. DADES ESTADÍSTIQUES DEL SECTOR LOGÍSTIC

4

5 3 0. Introducció

6 ANTECEDENTS I OBJECTIUS Els Indicadors de competitivitat formen part d una iniciativa engegada l any 2004 per Cimalsa i el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat anomenada Observatori de la logística. Els principals objectius de l'observatori de la Logística són conèixer les necessitats logístiques de les empreses i aportar informació clau sobre els seus requeriments actuals i futurs, creant un marc de referència estable al llarg del temps basat en paràmetres reals i d'objectivitat en l'observació. D altra banda, l Observatori també vol esdevenir una eina eficient per a la planificació i la gestió del Sistema Logístic de Catalunya. El treball dels indicadors de competitivitat és doncs, una de les branques de l Observatori. La principal tasca dels indicadors, és la de monitoritzar les dades més rellevants del sistema logístic català, i analitzar-ne l evolució. L elaboració del document busca, partint de dades estadístiques procedents de les principals fonts de referència del sector, donar una visió pràctica i real de quines són les principals tendències cap a les que es dirigeix el mercat de la logística i el transport a Catalunya. Per aquesta raó, l anàlisi dels indicadors així com la visió global del document es contrasta amb experts en cada matèria, amb l objectiu de donar una visió qualitativa el més ajustada possible a la realitat. 4 En l'organització de l'observatori de la Logística hi participen sectors de l'administració pública, del sector acadèmic i empreses, així com el Consell Assessor format per experts i decisors del sector logístic ESTRUCTURA El document que a continuació es presenta està format per dues parts principals, d una banda el cos del document i per l altra, l annex. El cos del document conté 5 apartats que aborden diferents temes d interès del sector de la logística i el transport, cadascun amb una introducció a mode de resum dels fets més destacables, i a continuació els indicadors corresponents que mostren l evolució dels paràmetres més rellevants. Finalment, s incorpora un darrer apartat on es mostren les dades de tots els indicadors de forma resumida. Els sis apartats en que es divideix el document, són: 1.- Context socioeconòmic 2.- Oferta Infraestructural 3.- Oferta i Demanda 4.- El mercat immologístic 5.- Eficiència 6.- Quadre d Indicadors resum

7 5 Cada indicador té una estructura formada per 7 blocs, que aborden els següents temes: 1. Motivació: Raó per la qual s ha escollit l indicador. 2. Definició: Valor que representa l indicador (unitats) 3. Evolució: on es mostra el valor de l indicador i un gràfic de tendència. 4. Rellevància i anàlisi de tendència: descripció de l evolució que s observa i en la mesura del possible, tendència esperada. 5. Metodologia: Explicació dels càlculs i criteris establerts per a la confecció de l indicador. 6. Fonts: Origen de les dades utilitzades per el càlcul de l indicador. 7. Informació estadística de referència recollida a l annex: Dades estadístiques complementàries vinculades a l annex que poden ser d interès per a la comprensió dels indicadors. En darrer lloc, el document disposa d un annex estadístic on s hi incorporen dades d anàlisi del sector de la logística i el transport que s utilitzen per a la confecció dels indicadors o bé es consideren interessants i complementaris a la informació donada al cos del document. Amb l objectiu de facilitar-ne la consulta, tots els indicadors disposen d un apartat que els relaciona amb les principals dades de l annex que poden ser d interès, tant per a la comprensió de l indicador com per ampliar-ne la informació MILLORES En l edició d enguany s afegeix l estudi de nous indicadors per tal de tenir una visió més completa del sector logístic català: o o o o o o o o Preu mitjà del gasoil a les gasolineres catalanes i comparativa Valor dels intercanvis comercials amb l Estat Quota ferroviària dels fluxos terrestres internacionals Transport ferroviari intermodal. Activitat dels operadors ferroviaris privats Sector immologístic al corredor mediterrani Emissions del transport de mercaderies viari Pes dels combustibles alternatius. A més a més, s ha afegit algun annex estadístic addicional, on per exemple, es pot observar una comparativa europea del preu del sòl logístic a les principals ciutats del continent.

8

9 7 1. Context socioeconòmic

10

11 INTRODUCCIÓ La logística i el transport com a sector econòmic Seguint la tendència de creixement dels últims quatre anys, malgrat la reducció de l impacte econòmic del transport de mercaderies, el pes econòmic del sector logístic sobre el conjunt de l economia es situa per sobre del 4%. Aquest fet és degut a l augment de la importància de les activitats afins al transport, que proporcionen un major valor afegit. L any 2013 marca un inici de canvi de tendència en el context econòmic de Catalunya. Durant el període , el PIB a Catalunya ha crescut un 0,3%, fet que trenca la tendència a la baixa seguida entre els darrers anys. L anàlisi del volum de mercaderies mogudes en relació al PIB de Catalunya, mostra en els darrers anys dues tendències clarament diferenciades. D aquesta manera, es corrobora que durant el període el PIB es va incrementar a un ritme del 3,3% anual, mentre el total de mercaderia transportada ho va fer a un ritme 2,5 vegades superior (8,4%). Arrel de l inici de la crisi econòmica s ha produït un canvi de tendència en el comportament del PIB i del volum de mercaderia transportada. Així, en l interval , el PIB ha decaigut a ritme del 1,3% anual mentre que el volum de mercaderies gestionades ha disminuït un 8,1%. En aquest sentit, la comparativa entre l evolució del PIB i el volum de mercaderies constata l efecte multiplicador que es produeix a l alça en un context expansiu de l economia i a la baixa en un context de crisi. El PIB vers els modes de transport a Catalunya Font: Font: Elaboració pròpia (Dades del Ministeri de Foment, Renfe, FGC, operadors privats de ferrocarril, Ports de l Estat, Idescat). * A partir de 2004 s inclou el trànsit viari de pas. ** A partir de 2010 s inclouen al còmput els operadors ferroviaris privats. Generació de llocs de treball El sector del transport i l'emmagatzematge lidera la reactivació del mercat de treball. Durant l any 2013, el nombre d empleats del sector logístic s ha incrementat en un 1,6% respecte a l any Aquest fet suposa un punt d inflexió davant la tendència a la baixa seguida des de l any 2008.

12 10 Internacionalització de l economia El seguiment de l evolució de la balança comercial catalana indica que en els darrers s ha anat reduint la diferencia entre les exportacions i les importacions. Així doncs, tot i l accentuada caiguda de l any 2009 (18% respecte el 2008), el creixement interanual del valor econòmic de les exportacions catalanes ha estat del 4% durant el període , i contrasta amb el creixement de 1% interanual de les importacions en el mateix període. Durant el darrer exercici 2013 es destaca l evolució del tèxtil, cuir, calçat i confecció, així com de la indústria química, que han augmentat el valor de les seves exportacions en un 13% i 5% respectivament. Malgrat la crisi econòmica, el valor econòmic de les exportacions catalanes ha presentat un increment anual del 4% entre 2004 i Durant el darrer exercici 2013 es destaca l evolució del tèxtil, cuir, calçat i confecció, així com de la indústria química, que han augmentat el valor de les seves exportacions en un 13% i 5% respectivament. Valor econòmic de les exportacions catalanes per països destí Font: Elaboració pròpia (dades de l Institut Català d Estadística). 10 La tendència cap a la major internacionalització de l economia també s observa en el període , si bé el valor econòmic de les exportacions catalanes cap a la resta del món ha augmentat un 40,8%, en aquest mateix període, el valor de les sortides cap a la resta de l Estat ha disminuït un 14,8%.

13 INDICADORS Indicador 1. Pes econòmic de la logística a l economia catalana. Indicador 2. Generació d ocupació del sector logístic. Indicador 3. Valor econòmic de les exportacions. Indicador 4. Valor dels intercanvis comercials amb l'estat.

14

15 13 INDICADOR 1. PES ECONÒMIC DEL SECTOR LOGÍSTIC A L ECONOMIA 1.- MOTIVACIÓ: Conèixer el pes específic del sector de la logística i el transport a l economia catalana i analitzar-ne la tendència. 2.- DEFINICIÓ: Quota del valor afegit brut (VAB) del sector del transport i la logística dins el PIB de Catalunya. El Sector del transport i la logística s obté a partir de la suma de quotes de: les activitats de transport de mercaderies, les activitats afins al transport i les activitats postals i de correu. 3.- EVOLUCIÓ: INDICADOR Interanual Pes econòmic del sector logístic a l economia 3,9% 3,7% 3,8% 4,1% 4,2% 4,3% 1,7% 1,9% 5% 4% 3,92% 3,74% 3,79% 4,11% 4,23% 4,30% 3% 2% 1% 0% Transport de mercaderies (*) Activitats afins al transport (*) Activitats postals i de correu (*) TOTAL SECTOR LOGÍSTIC (*) Dades complementàries Interanual VAB sector logístic (M ) ,4% 0,9% VAB sector serveis (M ) ,3% 0,4% *Valors a preus corrents

16 RELLEVÀNCIA I ANÀLISI DE TENDÈNCIA: Dins el sector logístic s ha contemplat: el transport de mercaderies per carretera, el marítim i aeri, les activitats d emmagatzematge i afins al transport i les activitats postals i de correus. Durant el període , el conjunt del sector de la logística i el transport ha experimentat un creixement d un 1,7%, situant el pes econòmic de la logística a l economia l any 2013 al 4,3%. Es constata una tendència creixent i sostinguda del pes econòmic d aquest sector sobre l economia global catalana des del En especial, destaca el creixement de les activitats afins al transport, que concentren un major valor afegit. Per tant, el valor afegit brut a preus corrents del sector de la logística i el transport, ha continuat creixent però a un ritme menys elevat que l any anterior, ja que durant aquest últim període s ha incrementat un 1,4%. 5.- METODOLOGIA 14 En base a les dades que proporciona l Institut d estadística de Catalunya a l enquesta anual de serveis, s obté la desagregació dels Valors Afegits Bruts dels principals codis d activitat que comprèn el sector de la logística i el transport per al període Les dades del període es calculen a través de les dades de l índex d activitat del transport. Els segments de la nova classificació estatal de l enquesta anual de serveis (CCAE-2009) s han dividit en: 1. Transport de mercaderies: Grup 494, 495: Transport de mercaderies per carretera, serveis de mudances i transport per canonada. Divisió 50: Transport marítim de mercaderies i per vies navegables interiors. Divisió 51: Transport aeri 2. Emmagatzematge i activitats afins al transport: Grup 521: Dipòsit i emmagatzematge. Grup 522: Activitats afins al transport. 3. Activitats postals i de correu: Divisió 53: Activitats postals i de correus. En referència al transport ferroviari, no es troba incorporat a l indicador, donat que no existeix la diferenciació de CCAE entre mercaderies i passatgers. Degut a la baixa participació del mode en el transport de mercaderies, no es considera rellevant a dia d avui. En posteriors edicions de l indicador, quan el mode ferroviari guanyi quota, es considerarà la seva inclusió. 6.- FONTS: Enquesta anual de serveis (Institut d Estadística de Catalunya). Índex d'activitat del sector serveis IASS- (Institut d Estadística de Catalunya). 7.- INFORMACIÓ ESTADÍSTICA DE REFERÈNCIA RECOLLIDA A L ANNEX: I.2.- Evolució del PIB de Catalunya a preus corrents per sectors. I.3.- Evolució del PIB de Catalunya a preus constants (Base 2008). I.5.- Estimació de l evolució del sector logístic i del transport.

17 Empleats logística/ Empleats indústria Nombre d'empleats (milers) Indicadors de competitivitat del sistema Logístic Català. 15 INDICADOR 2. GENERACIÓ D OCUPACIÓ DEL SECTOR LOGÍSTIC 1.- MOTIVACIÓ: Disposar d una dada que permeti avaluar periòdicament la relació entre el volum de treballadors que es genera en logística respecte el generat pel sector industrial. 2.- DEFINICIÓ: Nombre d empleats del sector logístic, dividit pel nombre d empleats en indústria. 3.- EVOLUCIÓ: INDICADOR interanual Generació d ocupació del sector logístic 0,20 0,23 0,23 0,22 0,19 0,20 4,7% 0,1% 0,30 0,25 0,20 0,15 0,10 0,05 0, (*) 2013(*) empleats logística / empleats indústria empleats logística empleats indústria Dades complementàries interanual Empleats en logística ,6% -6,0% Empleats en indústria ,9% -6,1%

18 RELLEVÀNCIA I ANÀLISI DE TENDÈNCIA: L estudi de l evolució del paràmetre del nombre d empleats, i la comparativa d aquest nombre entre sectors, contribueix a explicar el posicionament i pes específic dins del teixit econòmic de les activitats de logística i transport. S observa un creixement del 4,7% de la capacitat de generació d ocupació del sector logístic durant el període Comparant les dades de tota la sèrie, es pot considerar que s han mantingut estables malgrat haver travessat el període de crisi econòmica, donat que el creixement interanual ha estat del 0,1%. Pel que fa referència al nombre d empleats, el nombre d empleats del sector industrial ha disminuït un 2,9% durant aquest últim any, mentre que el nombre d empleats en el sector logístic ha incrementat un 1,6%. No obstant, inclòs en el context de recessió econòmica iniciada l any 2008, s observa que des de llavors el nombre d empleats en el sector logístic ha disminuït a un ritme interanual del -6,0% METODOLOGIA En base a les dades que proporciona l Institut d Estadística de Catalunya referents a l ocupació per sectors i a l enquesta anual de serveis que dóna la possibilitat d obtenir de forma desagregada l ocupació per subsectors fins a l any Per al període s ha obtingut la desagregació del subsector de la logística a partir d una estimació de les dades d ocupació del sector serveis. L indicador es completa amb la divisió del nombre d empleats que es generen al sector logístic (definit a l annex estadístic I.6) pel nombre d empleats que es generen al sector industrial. 6.- FONTS: - Enquesta anual de serveis (Institut d Estadística de Catalunya). - Índex d'activitat del sector serveis IASS- (Institut d Estadística de Catalunya). - Enquesta de població activa (Instituto Nacional de Estadística) 7.- INFORMACIÓ ESTADÍSTICA DE REFERÈNCIA RECOLLIDA A L ANNEX: - I.2.- Evolució del PIB de Catalunya a preus corrents per sectors. - I.3.- Evolució del PIB de Catalunya a preus constants (Base 2008). - I.5.- Estimació de l evolució del sector logístic i del transport. - I.6.- Nombre d empleats per sectors a Catalunya.

19 Milions d' Indicadors de competitivitat del sistema Logístic Català. 17 INDICADOR 3. VALOR ECONÒMIC DE LES EXPORTACIONS PER SECTORS 1.- MOTIVACIÓ: Conèixer el valor econòmic de les exportacions catalanes, així com la distribució d aquestes per sectors econòmics. 2.- DEFINICIÓ: Exportacions per branques d activitat en milions d euro. 3.- EVOLUCIÓ: INDICADOR 3 INDICADOR 3: Valor econòmic de les exportacions per sectors interanual Indústries químiques ,79% 6,49% Vehicles de motor, material transport ,0% 2,3% Productes alimentaris i begudes ,1% 7,7% Tèxtils, cuir, calçat, confecció ,2% 5,7% Metal lúrgia i productes metàl lics ,8% 7,0% Altres ,0% 2,6% Total Exportacions (M ) ,8% 4,4% % 25% 24% 21% 22% 21% 24% 23% 17% 22% 20% 20% 17% 17% 21% 22% 16% 8% 9% 10% 11% 12% 12% 20% 21% 17% 11% 7% 6% 7% 8% 8% 8% 9% 9% 8% 11% 5% 5% 5% 6% 6% 7% 7% 6% 7% 8% 7% 9% 6% 37% 36% 36% 37% 37% 35% 35% 34% 33% 32% Altres Metal lúrgia i productes metàl lics Tèxtils, cuir, calçat, confecció Productes alimentaris i begudes Vehicles de motor, material transport Indústries químiques Dades complementàries anual Importacions ,8% 4,4% Exportacions ,6% 1,1% Balança comercial ,8% -9,4%

20 RELLEVÀNCIA I ANÀLISI DE TENDÈNCIA: Es considera rellevant tenir un registre del valor econòmic de les exportacions per tal de poder desxifrar quins són els sectors que generen més benefici econòmic com a resultat de l exportació dels seus productes i poder-ne estudiar la seva evolució en el temps. De l anàlisi de tota la sèrie històrica, es conclou que el valor econòmic de les exportacions ha crescut prop del 50% des del 2004, tot i la davallada que es va produir durant el període (-18%). El present any 2013 s ha registrat una xifra de milions d euros, el que suposa un decreixement del -0,8% respecte a Durant el darrer exercici 2013 es destaca l evolució del tèxtil, cuir, calçat i confecció, així com de la indústria química, que han augmentat el valor de les seves exportacions en un 10% i 4% respectivament. 5.- METODOLOGIA: 18 En base a les dades que proporciona anualment l'agència Estatal d'administració Tributària sobre els indicadors d'estructura econòmica, l Idescat publica les dades referents a Catalunya. Per una anàlisi més detallada de la metodologia, es poden consultar els annexos III.2, III.4 i III FONTS: - Institut d Estadística de Catalunya. - Agència Estatal d'administració Tributària. 7.- INFORMACIÓ ESTADÍSTICA DE REFERÈNCIA RECOLLIDA A L ANNEX: - III.2.- Importacions i exportacions de Catalunya per àrees i països. - III.4.- Importacions i exportacions de Catalunya per sectors - III.5.- Importacions i exportacions de Catalunya per modes

21 19 INDICADOR 4. VALOR DELS INTERCANVIS COMERCIALS AMB L ESTAT 1.- MOTIVACIÓ: Conèixer l evolució del valor econòmic dels intercanvis entre Catalunya i la resta de l Estat. 2.- DEFINICIÓ: Valor econòmic dels intercanvis comercials de Catalunya cap a la resta de l Estat, i comparativa amb les exportacions i importacions entre Catalunya i la resta del món. 3.- EVOLUCIÓ: INDICADOR 4 Valor dels intercanvis comercials amb l Estat Interanual Intern Catlunya ,2% -4,8% Catalunya-Espanya ,8% -2,7% Catalunya-Món ,8% 2,9% Espanya-Catalunya ,9% -1,5% Món-Catalunya ,5% -2,9% % 27% 28% 30% 25% 36% 35% 32% 36% 39% 35% 36% 39% 43% 31% 19% 21% 20% 19% 19% 54% 43% 49% 50% 51% Intern Catalunya Catalunya-Espanya Catalunya-Món Espanya-Catalunya Món-Catalunya Dades complementàries. Valor econòmic de Interanual les sortides comercials Catalunya-Espanya 50% 56% 50% 47% 43% 43% 0,1% -3,0% Catalunya-Món 50% 44% 50% 53% 57% 57% 0,0% 2,7%

22 RELLEVÀNCIA I ANÀLISI DE TENDÈNCIA: Aquest indicador proporciona informació sobre el valor econòmic dels intercanvis comercials de Catalunya, classificats en interiors, amb la resta de l Estat i amb la resta del món. D aquesta manera, es pretén completar la informació disponible en l Indicador 3 sobre el valor econòmic de les exportacions Catalanes. - Intercanvis interiors a Catalunya: es constata un decreixement interanual del 4,8% entre 2008 i 2013, lligat a la disminució de la demanda interna com a conseqüència de la crisi econòmica. En l últim bienni analitzat, el valor econòmic s ha reduït un 6,2%. - Intercanvis Catalunya-Espanya: de la mateixa manera que en els intercanvis interns, en la sèrie d estudi s observa una reducció del 2,7% anual en el període Durant el 2013, la reducció ha sigut d un 0,8% respecte a l any anterior Intercanvis Catalunya-Món: aquesta evolució coincideix amb el valor econòmic de les exportacions catalanes, ampliat en l Indicador 3. Es constata un creixement interanual del 2,9% entre 2008 i No obstant, en el darrer bienni analitzat s ha produït una lleugera disminució, del 0,8%. - Intercanvis Espanya-Catalunya: aquests fluxos han experimentat una reducció entre 2008 i 2013, a ritme d un 1,5% interanual. En el període han decrescut un 0,9%. - Intercanvis Món-Catalunya: aquest concepte correspon a les importacions catalanes, que s han reduït en un 2,9% anual en el període d estudi, i en un 4,5% en el darrer bienni. D aquesta manera, es destaca que els únics fluxos que guanyem valor econòmic són els intercanvis Catalunya-Món, símptoma de la internacionalització de l economia com a conseqüència de la caiguda de la demanda interna. 5.- METODOLOGIA: L elaboració d aquest indicador es basa en la informació publicada en l Informe trimestral sobre el comercio interregional en España, publicat per CEPREDE. 6.- FONTS: - CEPREDE, Informe trimestral sobre el comercio interregional en España. 7.- INFORMACIÓ ESTADÍSTICA DE REFERÈNCIA RECOLLIDA A L ANNEX:

23 21 2. Oferta Infraestructural

24

25 INTRODUCCIÓ Infraestructures viàries Catalunya, és el territori més mallat en infraestructura viària de 4 o més carrils (en comparació amb l Estat espanyol i l Europa dels 27) ja que l any 2012 tenia un índex de 40,3 km de xarxa viària per cada miler de kilòmetres quadrats; cosa que representa un 26% més que la densitat de xarxa viària espanyola i un 150% més que l europea. En relació a la població, Espanya lidera el rànquing de quilòmetres de xarxa viària per habitant i Catalunya es situa molt propera al rati europeu. Des de l any 2006, el creixement català en dotació d infraestructura viària ha estat del 31%, per sota del creixement del conjunt de l Estat però clarament per sobre de la mitjana europea. Dotació d infraestructures (any 2012) Font: Elaboració pròpia (Anuari estadístic de mobilitat del Ministeri de Foment, INE i Eurostat) Durant l any 2012 es constata un creixement d un 2,1% d infraestructura viària de 4 o més carrils a Catalunya, mentre que a Espanya és de l 1,0%. Després del desdoblament de la C-37 i de la C-31, l entrada en funcionament dels 153 quilometres de l Eix Transversal marcarà un punt d inflexió en la dotació d infraestructures de xarxa viària catalana Durant el 2013, la implicació de vehicles pesats en els accidents amb víctimes a Catalunya s ha mantingut constant a la corresponent a l any 2012, mentre que al conjunt de l Estat s ha reduït un 4,6%. L accidentalitat en les carreteres catalanes amb la participació de vehicles pesants acumula un 11% de reducció en el període Infraestructures ferroviàries La dotació d infraestructura ferroviària catalana consolida una tendència creixent durant els darrers 10 anys. Destaca el creixement de la xarxa ferroviària catalana durant els darrers 3 anys, el qual ha estat del 3,2% anual. En relació a la població, Catalunya es situa per sota d Espanya i d Europa pel que fa al rati de kilòmetres de xarxa ferroviària per cada milió d habitants. Tot i així, és l àmbit territorial amb més dotació ferroviària per unitat de superfície (igual com passa amb la dotació d infraestructures viàries). El rendiment de les terminals catalanes assoleix el valor de 19,2 TEUS/any per metre lineal de via l any 2013, com a resultat d un increment del 5,9% respecte l any anterior. Tot i així, la xifra s allunya molt de la mitjana europea, la qual se situa prop dels 50 TEUS/any, i dels valors de l inici de la sèrie històrica a l any 2000.

26 24 Infraestructures marítimes Els Ports de Tarragona i Barcelona accentuen les diferències en relació a les seves quotes d accés per mode de transport (carretera, ferrocarril i canonada). Així, tot i que per sisè any consecutiu es destaca l augment de la quota ferroviària al Port de Barcelona (+11,4% durant el darrer any), el mode viari amb una quota superior al 85%&- continua essent el mitjà de transport predominant. Per altra banda, durant el 2013 la canonada representa més d un 70% i continua essent el mitjà de transport majoritari al Port de Tarragona fruit de la vinculació que té aquest port amb la indústria petroquímica.. De forma anàloga al cas del port barceloní, cal destacar l augment de la quota ferroviària d accés al port de Tarragona, amb un augment del 14,6% en relació a l any anterior, situa la quota ferro portuària a l entorn del 4,7%. 24 El mercat de la superfície de magatzem logístic Catalunya continua liderant superfície de magatzem logístic, amb gairebé el 24% del total i un creixement del 0,5% entre , que contrasta amb l estancament de la resta de l Estat espanyol. Superfície útil de magatzem per comunitats autònomes Font: Elaboració pròpia (Cens de magatzems i plataformes logístiques d Alimarket) En termes comparatius, la dotació de superfície logística de la província de Barcelona supera qualsevol comunitat autònoma de l estat. La comunitat de Madrid i el País Valencià ocupen la segona i tercera posició del rànquing estatal. Tot i així, durant els darrers tres anys el ritme de creixement a Catalunya ha disminuït força, passant d un creixement anual del 4,5% durant el període a un increment del 1,2% interanual d ençà del 2009.

27 INDICADORS Infraestructures viàries Indicador 5. Dotació d infraestructura viària. Indicador 6. Evolució de l'accidentalitat amb participació de vehicles pesants. Infraestructures ferroviàries Indicador 7. Dotació d'infraestructura ferroviària. Indicador 8. Rendiment de les terminals intermodals. Infraestructures marítimes Indicador 9. Quota modal d accés i sortida dels ports catalans. Sòl logístic Indicador 10. Superfície útil de magatzem per províncies.

28

29 dotació xarxa viària(km) / superfície (milers de km2) Indicadors de competitivitat del sistema Logístic Català. 27 INDICADOR 5. DOTACIÓ D INFRAESTRUCTURA VIÀRIA 1.- MOTIVACIÓ: Conèixer la situació actual i l evolució de la dotació d infraestructura viària a Catalunya; així com poder fer una comparativa amb la resta de l Estat i Europa. 2.- DEFINICIÓ: Suma dels kilòmetres d autovies i autopistes dividit per la superfície total de cada regió (indicador) i pel nombre total d habitants (dades complementàries). 3.- EVOLUCIÓ: INDICADOR Interanual Dotació xarxa viària(km) / superfície (milers de Km2) Catalunya 30,7 32,4 36,4 37,4 39,5 40,3 2,1% 3,5% Espanya 21,2 23,9 26,7 31,6 32,0 29,1 1,0% 4,0% Europa-27 13,6 14,0 14,5 14,9 15,3 15,5 1,0% 2,0% * * Catalunya Espanya Europa-28 Dades complementàries dotació xarxa viària(km) / població(milions d'habitants) Interanual Catalunya 144,42 147,39 145,77 153,04 158,47 158,32 1,6% 2,1% Espanya 248,79 259,18 270,04 287,89 292,60 299,94 0,9% 2,8% Europa ,48 124,13 127,91 130,71 133,78 135,10 1,1% 1,7% * Estimació lineal respecte l any anterior per al cas de Catalunya, donat que les dades proporcionades per l INE mostraven creixements bruscs seguits de decreixements de dotació d infraestructura.

30 RELLEVÀNCIA I ANÀLISI DE TENDÈNCIA: El càlcul d aquest indicador permet conèixer la situació actual de la dotació d infraestructura viària a Catalunya i monitoritzar el càlcul de la seva evolució al llarg dels anys. A més a més, permet fer una comparativa amb la dotació d autopistes i autovies d Espanya i de l Europa dels 28. Durant el període més recent d estudi, el creixement d infraestructura viària a Catalunya ha estat d un 2,1%, mentre que a Espanya és de l 1,0%. Tot i així, si s analitza l evolució de tot el període , el creixement interanual espanyol ha estat més elevat que el català (4,0% i 3,5%, respectivament). A Europa s observa una tendència creixent de la dotació d autopistes i autovies, però amb un creixement interanual més baix que el corresponent a Catalunya (2,0%). Cal destacar, però, que Catalunya segueix sent l àmbit territorial més mallat en infraestructura viària de 4 o més carrils, en comparació amb els altres dos àmbits d estudi. En quant a la població, Espanya segueix liderant el rànking de quilòmetres de xarxa viària per habitant i Catalunya es situa molt propera al rati europeu METODOLOGIA: El càlcul d aquest indicador consisteix en dividir la suma de kilòmetres d autopistes i autovies de cada territori (Catalunya, Espanya i Europa-28) per la superfície total del mateix. Les dades complementàries volen mostrar una altra manera de comptabilitzar la dotació d infraestructura viària, la qual és el resultat de dividir la suma de kilòmetres d autopistes i autovies pel nombre d habitants de cada territori (resultats per cada mil habitants). Pels anys 2007 i 2009, les dades de kilòmetres de xarxa viària de Catalunya s han estimat linealment respecte l any anterior, donat que les dades proporcionades per l INE mostraven creixements bruscs seguits de decreixements de dotació d infraestructura. Les dades europees han estat estimades en els anys en que no es disposava de dades, considerant que la dotació de xarxa es mantenia constant. 6.- FONTS: Anuari estadístic de mobilitat del Ministeri de Foment. Base de dades del Instituto Nacional de Estadística. Base de dades del Transport de Eurostat (European Commission) 7.- INFORMACIÓ ESTADÍSTICA DE REFERÈNCIA RECOLLIDA A L ANNEX: I.1.- Evolució de la població a Catalunya.

31 29 INDICADOR 6. EVOLUCIÓ DE L ACCIDENTALITAT AMB PARTICIPACIÓ DE VEHICLES PESANTS 1.- MOTIVACIÓ: Disposar de dades de participació de vehicles pesants en accidents de trànsit amb víctimes a Catalunya i al conjunt de l estat espanyol. 2.- DEFINICIÓ: Divisió entre el nombre total de vehicles pesats involucrats en accidents de trànsit i el nombre d accidents amb víctimes de cada any d estudi. 3.- EVOLUCIÓ: INDICADOR % vehicles pesats implicats en accidents de trànsit amb víctimes Interanual Catalunya 17% 17% 15% 16% 15% 15% -7,0% -1,7% Espanya 17% 18% 16% 15% 14% 14% -6,7% -2,7% 25% 20% 15% 10% 5% 0% Catalunya Espanya 11- Dades complementàries Interanual 12 Nº accidents Catalunya ,6% 1,4% amb víctimes Espanya ,1% -1,6% Total veh pesats involucrats(*) Catalunya ,1% -0,3% Espanya ,5% -4,2% (*)inclou furgonetes (de mercaderies i passatgers) i camions rígids.

32 RELLEVÀNCIA I ANÀLISI DE TENDÈNCIA: Aquest indicador, d una banda, pretén tenir un seguiment de l evolució de l accidentalitat a Catalunya i poder observar com afecten als resultats les mesures correctores que es van aplicant. D altra banda s analitza en quina mesura els vehicles pesants estan involucrats en els accidents de trànsit amb víctimes. Durant el període el nombre d accidents amb víctimes a Catalunya ha augmentat un 2,6%, mentre que a Espanya s ha mantingut estable, amb una variació del 0,1%. Pel que fa als vehicles pesants implicats en aquests accidents, aquesta s ha mantingut força estable a Catalunya, mentre que a Espanya s ha reduït un 4,6%. 5.- METODOLOGIA: S han consultat els anuaris estadístics d accidents de la Generalitat de Catalunya i de la Dirección General de Tráfico, a partir dels quals s ha pogut obtenir la informació relativa al nombre d accidents amb víctimes i al nombre de vehicles pesants (desglossat per tipus de vehicles) implicats en aquests accidents. De la divisió del nombre de vehicles pesants entre el nombre total d accidents en resulta l indicador FONTS: Anuari estadístic d accidents de la DGT. Anuari estadístic d accidents de trànsit a Catalunya (Generalitat de Catalunya). 7.- INFORMACIÓ ESTADÍSTICA DE REFERÈNCIA RECOLLIDA A L ANNEX: II.3.- Evolució de l'accidentalitat a Catalunya i a Espanya.

33 dotació xarxa ferroviària(km) / superfície (milers de km2) Indicadors de competitivitat del sistema Logístic Català. 31 INDICADOR 7. DOTACIÓ D INFRAESTRUCTURA FERROVIÀRIA 1.- MOTIVACIÓ: Conèixer la situació actual i l evolució de la dotació d infraestructura ferroviària a Catalunya; així com poder fer una comparativa amb la resta de l Estat i amb els països membres de la Unió Europea. 2.- DEFINICIÓ: Suma dels kilòmetres de vies ferroviàries (inclou les xarxes de Renfe i FGC) dividit per la superfície total de cada regió (indicador) i pel nombre total d habitants (dades complementàries). 3.- EVOLUCIÓ: INDICADOR 7 dotació xarxa ferroviària(km) / superfície(milers de Km2) Interanual Catalunya 49,7 49,7 49,9 49,9 49,9 53,8 53,8 0,0% 0,9% Espanya 28,5 29,2 30,1 30,7 30,3 31,5 31,5-0,1% 1,1% Europa-28 49,8 51,2 50,6 51,0 50,5 51,4 51,2-0,3% 0,3% * Catalunya Espanya Europa-28 Dades complementàries xarxa Catalunya 245,1 234,1 224,3 217,3 215,8 228,8 227,8-0,4% -0,8% ferroviària(km) /població Espanya 344,8 342,3 340,2 336,9 336,8 337,6 336,9-0,2% -0,3% (milions d'habitants) Europa ,9 450,1 441,3 440,8 434,1 440,4 439,3-0,3% 0,0% Interanual * En el cas de Catalunya, estimació lineal respecte a l any anterior degut a un augment i disminució bruscos de les dades d Idescat corresponents a l any 2005.

34 RELLEVÀNCIA I ANÀLISI DE TENDÈNCIA: Aquest indicador és utilitzat per analitzar l evolució de la dotació d infraestructures ferroviàries a Catalunya i poder establir una comparació amb la resta de l estat espanyol i amb l Europa dels 28. Pel que fa als quilòmetres de vies ferroviàries en relació a la superfície de cada territori, s observa un creixement interanual pràcticament igual a Catalunya que a Espanya des del Tot i així, Catalunya té una densitat d infraestructures ferroviàries força superior a la d Espanya en tot el període d estudi. Des de 2011, coincidint amb l obertura per al trànsit de mercaderies dels trams Mollet-Girona i Figueres-frontera francesa de la línia d alta velocitat, Catalunya se situa en una posició lleugerament superior a la resta d Europa. Entre 2011 i 2012, Catalunya manté estable la seva dotació d infraestructura ferroviària, a diferència d Espanya i Europa, amb decrements del -0,1 i -0,3% respectivament. En canvi, pel que fa a la dotació infraestructural per nombre d habitants, Catalunya ocupa la darrera posició del rànking comparat amb els altres dos àmbits territorials d estudi METODOLOGIA: Aquest indicador s ha confeccionat a partir de les dades de transport i TIC de l anuari estadístic de Catalunya (Idescat), l anuari estadístic del Ministeri de Foment (publicat per el Instituto Nacional de Estadística) i la base de dades de transport de l Eurostat (European Commission). Les dades europees han estat estimades en els anys en que no es disposava de dades, considerant que la dotació de xarxa es mantenia constant. L indicador és el resultat de dividir els kilòmetres de vies ferroviàries entre la superfície de cada territori. Les dades complementàries es calculen dividint els kilòmetres de vies entre la població catalana, espanyola i europea; en cada cas (dades per cada mil habitants). 6.- FONTS: - Anuari estadístic de Catalunya (Idescat). - Anuari estadístic del Ministeri de Foment (INE). - Base de dades de l Eurostat (European Commission). 7.- INFORMACIÓ ESTADÍSTICA DE REFERÈNCIA RECOLLIDA A L ANNEX: - I.1.- Evolució de la població a Catalunya.

35 TEU/any per metre de via Indicadors de competitivitat del sistema Logístic Català. 33 INDICADOR 8. RENDIMENT DE LES TERMINALS INTERMODALS 1.- MOTIVACIÓ: Seguir l'evolució de l eficiència del sistema de terminals intermodals de Catalunya i el seu rendiment, tant en el seu conjunt com per terminal. 2.- DEFINICIÓ: Nombre de TEU mogudes per metres totals lineals de via amb què compta cadascuna de les terminals. 3.- EVOLUCIÓ: INDICADOR 8 Rendiment de les terminals Interanual intermodals Barcelona Morrot 32,5 21,1 19,0 15,2 10,9 12,6 14,6 15,8% -5,9% Constantí 46,3 74,5 22,4 24,6 22,8 24,5 22,5-8,5% -5,4% Granollers 27,8 30,7 20,1 10,4 12,2 14,1 17,0 20,7% -3,7% Pla de la Vilanoveta 4,9 9,1 7,8 6,5 17,7 0,0 0,0-100,0% Portbou 66,6 52,1 46,1 33,9 27,5 29,3 30,5 4,0% -5,8% TOTAL (TEU/any per metre de via) 40,2 34,1 25,5 20,2 17,6 18,1 19,2 5,9% -5,5% Barcelona Morrot Constantí Granollers Pla de la Vilanoveta Portbou TOTAL

36 RELLEVÀNCIA I ANÀLISI DE TENDÈNCIA: La relació dels TEUS moguts en un any entre la longitud de via disponible per a operacions de càrrega i descàrrega, és l indicador utilitzat amb l objectiu de determinar el rendiment que s obté de les terminals. Cal remarcar que aquest indicador presenta valors mitjos a Europa entorn de 50 TEU per metre lineal. (Font: El transport de mercaderies per ferrocarril a Catalunya, estudi llotja). L any 2013 l indicador pren el valor de 19,2 TEUS/any per metre lineal de via; valor que suposa un increment del 5,9% respecte a l any anterior, però situat encara molt lluny dels valors mitjans europeus. Tot i l esmentat increment, la tendència de la majoria de les estacions i del conjunt de Catalunya és de patir decreixements interanuals en el període d estudi d entre un 3% i un 6%. A l anàlisi per terminals, es segueix observant un augment del rendiment per part de totes les terminals en el període , amb dues excepcions: la terminal de Constantí i la del Pla de la Vilanoveta, que des de l any 2012 deixa de moure TEUS. Així, en el darrer any destaca el creixement de Barcelona Morrot (15,8%), Granollers (20,7%) i en menor mesura, Portbou (4,0%) METODOLOGIA: Les dades referents a les característiques físiques de les terminals provenen de Renfe. Les TEU mogudes per cada una de les terminals provenen de la base de dades de RENFE. No s'han considerat les terminals de Martorell i Port de Tarragona i Barcelona al no disposar de la informació referent a la longitud de les vies. 6.- FONTS: Renfe. Adif. El transport de mercaderies per ferrocarril a Catalunya, estudi llotja. 7.- INFORMACIÓ ESTADÍSTICA DE REFERÈNCIA RECOLLIDA A L ANNEX: III.14 Fluxos de mercaderies per mode ferroviari a Catalunya. III.15 Les terminals ferroviàries de Catalunya: Evolució del volum de TEUS.

37 35 INDICADOR 9. QUOTES MODALS D ACCÉS ALS PORTS 1.- MOTIVACIÓ: Disposar de dades que permetin veure l evolució de la quota modal en els accessos i sortides dels principals ports catalans. L objectiu pels propers anys és l increment de la importància del mode ferroviari. 2.- DEFINICIÓ: Percentatge de tones segons mode de transport, que accedeixen o surten del ports de Barcelona i Tarragona. 3.- EVOLUCIÓ: INDICADOR interanual Quota ferroviària Quota viària Quota canonada Barcelona 8,6% 2,1% 5,4% 5,9% 6,6% 11,4% -2,2% Tarragona 6,2% 5,8% 6,8% 4,1% 4,7% 14,6% -2,2% Mitjana 7,4% 3,8% 6,0% 5,1% 5,8% 13,1% -2,0% Barcelona 76,1% 83,5% 82,4% 82,9% 85,9% 2,9% 1,0% Tarragona 25,2% 29,0% 22,5% 26,8% 23,0% -14,2% -0,8% Mitjana 51,2% 59,4% 57,1% 58,7% 59,7% 1,3% 1,3% Barcelona 15,3% 14,4% 12,3% 11,3% 7,5% -29,2% -5,7% Tarragona 68,6% 65,2% 70,7% 69,1% 72,3% 4,6% 0,4% Mitjana 41,4% 36,8% 37,0% 36,2% 34,5% -4,0% -1,5% 100% 90% 80% 70% 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0% Ferrocarril BCN Carretera BCN Canonada BCN Ferrocarril TGN Carretera TGN Canonada TGN

38 RELLEVÀNCIA I ANÀLISI DE TENDÈNCIA: En el darrer any 2013, els fets més destacables en quant a les quotes modals d accés als ports catalans, han estat: Pel que fa a la quota ferroviària, es constata un augment en els dos ports, tant Barcelona (11,4%) com Tarragona (14,6%). Respecte a la quota viària, el Port de Barcelona veu augmentada la seva quota en un 2,9%, mentre que al Port de Tarragona es produeix una disminució del 14,2%. Per últim, pel que fa a la quota d accés per canonada, al Port de Barcelona es produeix una disminució del -29,2%, mentre que al Port de Tarragona augmenta un 4,6%. A continuació s analitza per separat l evolució de cada tipologia de mercaderia: En l apartat contenidors, en el Port de Barcelona s ha produït una davallada del -2,2%, mentre que en el Port de Tarragona ha caigut un -22,6%. El transport de vehicles nous, en el Port de Barcelona s ha produït un augment del 6,1% respecte a 2012, que contrasta amb el descens del -17,1% corresponent al Port de Tarragona. Finalment, els granels sòlids, en el Port de Barcelona han disminuït un -6,7%, mentre que en el Port de Tarragona també han presentat una davallada, en aquest cas del - 32,3% METODOLOGIA: Les quotes s obtenen de la divisió de les tones transportades pels modes de transport: ferroviari, viari i canonada, dividit entre les tones totals mogudes pel sistema portuari (exceptuant les tones en trànsit donat que no surten del recinte portuari). 6.- FONTS: Memòries Portuàries Servei d estadística del Port de Barcelona 7.- INFORMACIÓ ESTADÍSTICA DE REFERÈNCIA RECOLLIDA A L ANNEX: - III.19.- Repartiment modal d accés als ports catalans. - III.20.- L accés viari al Port de Barcelona.

39 m² de superfície de magatzem Indicadors de competitivitat del sistema Logístic Català. 37 INDICADOR 10. SUPERFÍCIE ÚTIL DE MAGATZEM PER PROVÍNCIES 1.- MOTIVACIÓ: Analitzar el parc de m² de magatzems logístics existent a Catalunya i la seva distribució pel territori. 2.- DEFINICIÓ: Superfície útil de m² de magatzem per província. 3.- EVOLUCIÓ: INDICADOR Interanual Barcelona ,4% 2,8% Girona ,4% 2,3% Lleida ,4% 3,2% Tarragona ,1% 3,5% Dades en m² Barcelona Girona Lleida Tarragona Dades complementàries Interanual m2 de magatzem a Catalunya ,5% 2,9% Dades en m²

40 RELLEVÀNCIA I ANÀLISI DE TENDÈNCIA: Amb aquest indicador es pretén posar de manifest el repartiment de magatzems logístics pel territori català. Es considera rellevant tenir una sèrie històrica d aquestes dades per tal de poder detectar territoris amb creixement de zones logístiques i poder intuir tendències futures. Analitzant l evolució de tota la sèrie per províncies, s observa com la superfície útil de magatzem s ha incrementat de manera destacada a Lleida (3,4% de creixement en l últim bienni analitzat). Els metres quadrats de naus industrials construïts en les províncies de Girona i Barcelona també han augmentat des del La província de Tarragona mostra una evolució negativa des de 2012, amb una disminució del -1,1%. Pel que fa al creixement interanual des de 2005, s observa un augment generalitzat de l oferta de superfície útil de magatzem, que se situa entre el 2,3 per al cas de Girona i 3,5% per al de Tarragona. La distribució per províncies del nombre de m² útils de magatzem, segueix mostrant una elevada concentració al voltant de la ciutat de Barcelona, amb gairebé un 72% de la superfície total. Els percentatges que representen la superfície de naus industrials en la resta de províncies es mantenen també força similars, essent Tarragona la segona ciutat amb més concentració (14%) METODOLOGIA: La base de dades d Alimarket, permet analitzar la distribució dels m² útils de magatzems i plataformes logístiques per províncies. L indicador, s ha confeccionat doncs, calculant la quota que representa cada província en el conjunt de m² de sòl logístic que hi ha a Catalunya. 6.- FONTS: - Base de dades d Alimarket: Cens de magatzems i plataformes logístiques (Edició Maig 2013). 7.- INFORMACIÓ ESTADÍSTICA DE REFERÈNCIA RECOLLIDA A L ANNEX: - II.7.- Les plataformes logístiques de Catalunya - II.8.- Superfície útil de magatzem a Espanya. - II.9.- Superfície útil de magatzem a Catalunya.

41 39 3. Oferta i Demanda.

42 DADES GENERALS Distribució del volum de mercaderia per mode El volum total de mercaderies gestionades pel sistema logístic català durant l any 2013 assoleix la xifra de 319 milions de tones. D aquesta manera, es constata la tendència decreixent dels últims 6 anys amb una davallada del 9,5% respecte l any En aquest context, el transport per carretera és el més afectat per la recessió econòmica, amb una reducció del 10,5% durant el darrer any, mentre el sector marítim és el segon més afectat amb una caiguda del 7,8%. Per contra, els segments aeri i ferroviari han experimentat augments del 3,2% i 3,3% respectivament durant el darrer bienni analitzat. Distribució del volum mogut per tipologia de fluxos El tràfic intern continua perdent quota. En els darrers anys 6 anys ha perdut 12 punts, situant-se l any 2013 en el 43% de les tones transportades pel sistema logístic català. 40 El transport intern és el més afectat per la davallada del volum total de mercaderia transportada, amb un decrement del 16% entre 2012 i 2013, fet que provoca que el transport d abast estatal i els tràfics amb la resta del món guanyin quota tot i no incrementar l activitat. Per altra banda, les tones intercanviades amb la resta del continent europeu i els tràfics de pas han experimentat un augment de l 1,8% i l 1,4%, respectivament, respecte a l any anterior. Mapa de fluxos de mercaderia a Catalunya Font: Elaboració pròpia (amb dades del Ministeri de Foment, departament de territori i sostenibilitat, Renfe, FGC, Ports i Aena).

43 INDICADORS Indicador 11. Volum gestionat pel sistema logístic.

44

45 43 INDICADOR 11. VOLUM GESTIONAT PEL SISTEMA LOGÍSTIC 1.- MOTIVACIÓ: Disposar de dades periòdiques sobre l evolució del volum total de tones gestionat pel sistema logístic català, i la distribució d aquesta xifra segons la tipologia de flux. 2.- DEFINICIÓ: Suma dels milions de tones gestionades per les infraestructures viàries, ferroviàries, aeroportuàries i portuàries. 3.- EVOLUCIÓ: INDICADOR interanual Volum gestionat pel sistema logístic (milions tones) 455,1 500,2 529,1 488,2 414,2 395,2 374,7 352,1 319,2-9,53% -4,35% Volum gestionat pel sistema logístic (milions tones) Dades complementàries interanual Quota tràfic intern 57% 59% 58% 55% 55% 50% 48% 47% 43,0% -7,6% -3,1% Quota tràfic resta Península 15% 15% 15% 16% 16% 17% 18% 18% 19,3% 7,7% 2,8% Quota Catalunya Europa 6% 5% 5% 5% 6% 7% 8% 8% 8,7% 12,6% 3,6% Quota tràfic de pas 5% 4% 4% 5% 5% 6% 6% 6% 7,1% 12,0% 3,4% Quota tràfics marítims/aeris 16% 16% 17% 18% 18% 20% 21% 22% 22,0% 2,0% 3,3%

46 RELLEVÀNCIA I ANÀLISI DE TENDÈNCIA: Durant l any 2013 el volum de tones gestionades pel sistema logístic ha continuat la tendència decreixent iniciada l any En l últim bienni analitzat el descens ha estat del 9,5% (lleugerament superior al del període anterior), arribant a una xifra de 319,2 milions de tones gestionades; és a dir, un 40% menys que l any En relació a l anàlisi d aquest indicador per tipus de trànsit (contingut del qual es pot ampliar a l apartat III.1 de l annex estadístic), se n extreu que l única tipologia de trànsit que ha perdut pes des de l inici de la sèrie és el tràfic intern (-4,3% interanual des de 2007). Les quotes de la resta de trànsits registren creixements interanuals positius. Cal destacar també els creixements del trànsit Catalunya-Europa i del tràfic de pas, els quals han augmentat la seva quota al voltant d un 63% acumulat des l any METODOLOGIA: Aquest indicador s ha confeccionat a partir de la suma de les dades de trànsits de mercaderies que gestiona cada infraestructura logística o mode de transport. L indicador està format per: Trànsit intern: que el composa el transport viari i ferroviari. Trànsit Catalunya-Península Ibèrica: format pel trànsit viari i ferroviari. Trànsit Catalunya-Europa: trànsit viari (veh. espanyols i estrangers) i ferroviari. Trànsit de pas: format pel trànsit viari (vehicles espanyols i estrangers) i ferroviari. Trànsit de Catalunya Resta del món: format pels fluxos aeri i marítims. Cal destacar que les dades provinents de les estadístiques del Ministeri de Foment sobre transport per carretera (EPTMC) només comptabilitzen els vehicles amb matrícula espanyola. Donada la importància de la contribució dels vehicles estrangers sobretot en els fluxos Catalunya-Europa i el trànsit de pas, s ha utilitzat l explotació de la matriu corresponent a l Enquesta de Trànsit de l Observatorio hispano-francés de tráfico en los Pirineos 2004 facilitada per la Direcció General d Infraestructures de Mobilitat Terrestre de la Generalitat de Catalunya. Cal assenyalar, que quan es comptabilitza la suma global de tones s estan duplicant les de procedència intermodal. Aquest fet és degut a que les tones que són gestionades, per exemple, pels Ports, posteriorment les mouen els modes viari i ferroviari FONTS: Enquesta permanent del transport de mercaderies per carretera (EPTMC). Bases de dades de RENFE i de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Memòries portuàries i servei d Estadística de l Autoritat Portuària de Barcelona. Departament d estadística d Aena. Observatori hispano-francès de Tràfic en els Pirineus. Dades facilitades per la Direcció General d Infraestructures de Mobilitat Terrestre de la Generalitat de Catalunya. 7.- INFORMACIÓ ESTADÍSTICA DE REFERÈNCIA RECOLLIDA A L ANNEX: III.1.- Distribució del volum de mercaderies per mode de transport i flux III.7- Volum de mercaderies mogut per carretera a Catalunya. III.14.- Fluxos de mercaderies per mode ferroviari a catalunya. III.19.- Repartiment modal d accés als ports catalans III.23.- Evolució del tràfic aeri de mercaderies (aeroports espanyols). V.1.- Estimació de l evolució del transport intermodal i unimodal.

47 TRANSPORT PER CARRETERA Volum i participació en fluxos El sector del transport de mercaderies per carretera és clau per a l economia productiva del país, intervé al voltant del 90% de les tones que són mogudes a Catalunya en el marc de les cadenes logístiques nacionals i internacionals. Les dades recollides des de l inici de la crisi econòmica, mostren com és el sector del transport més castigat. Des de l any 2007 (any en que s assoleix el volum de tones més elevat de la sèrie), el transport de mercaderies per carretera s ha reduït fins l any 2013 en un -44%. La caiguda del volum transportat per carretera, respon especialment a l esclat de la bombolla immobiliària, que ha reduït les operacions vinculades al sector en un 78% des de l any 2007 (d aquesta manera, més del 80% del descens de les operacions correspon al sector de la construcció). Tot i el descens d activitat del 10,5% respecte al 2012, el transport per carretera segueix sent el principal mode de transport de mercaderies a Catalunya. Pel que fa referència a la distribució de les mercaderies segons la tipologia de flux viari, destaca la davallada del 16,6% del tràfic intern respecte l últim any d estudi. El transport de mercaderies per carretera amb origen o destinació la resta de l estat espanyol també ha caigut durant el darrer any (-2,7%) i ja acumula un retrocés del 26,4% en el volum de tones transportades des de l inici de la crisi econòmica. Per contra, les connexions internacionals augmenten el seu pes en la carretera, tant en xifres relatives com absolutes. Importància com a sector econòmic L efecte que es produeix sobre el sector del transport quan es donen canvis en l economia, es copsen també si es compara amb l evolució de les tones transportades per carretera. Així, durant el període es va produir un augment acumulat del PIB d un 65% mentre que el volum de tones transportades per mode viari augmentava un 84%. D ençà que es va iniciar la recessió econòmica, el PIB ha disminuït a un ritme anual del 0,4%, mentre que el transport per carretera ha disminuït en gairebé un 44%. En els últims 4 anys, el pes del cost del combustible sobre el total dels costos del transport per carretera ha experimentat una PIB vers el transport per carretera a Catalunya (Base 2000) Font: Elaboració pròpia (Idescat i Ministeri de Foment).

48 46 crescuda acumulada del 27%. No obstant, durant l any 2013 el preu mitjà del gasoil s ha mantingut força estable respecte als valors de

49 INDICADORS Indicador 12. Distribució per tipologia de flux viari. Indicador 13. Operacions per sectors. Indicador 14. Indicadors d estructura empresarial. Indicador 15. Equilibri/desequilibri de càrregues. Indicador 16. Evolució dels costs en base al gasoil. Indicador 17. Preu mitjà del gasoil a les gasolineres catalanes.

50

51 Milers de tones Indicadors de competitivitat del sistema Logístic Català. 49 INDICADOR 12. DISTRIBUCIÓ PER TIPOLOGIA DE FLUX VIARI 1.- MOTIVACIÓ: Conèixer la tipologia de fluxos viaris de mercaderies que es mouen per Catalunya. 2.- DEFINICIÓ: Milers de tones transportades per tipologia de flux. 3.- EVOLUCIÓ: INDICADOR 12 Distribució per tipologia de flux viari interanual Transport intern (mt) ,6% -6,9% Intercanvis amb l'estat (mt) ,7% -1,5% Tràfic internacional (mt) ,0% -0,9% TOTAL VIARI (mt) ,5% 0,7% ,9% 18,3% 73,8% 7,4% 6,7% 17,1% 18,5% 6,5% 18,8% 75,5% 74,8% 74,6% 7,4% 20,3% 72,3% 7,5% 20,7% 71,8% 9,9% 22,5% 10,6% 23,1% 10,5% 23,7% 67,6% 66,2% 65,8% 12,0% 26,0% 62,0% Transport intern de Catalunya (mt) Transport amb la resta de l'estat (mt) Transport internacional (mt) Dades complementàries interanual Transport viari-portuari (mt) ,2% 0,9% Transport viari-ferroviari (mt) ,6% -2,5% Transport viari-aeri (mt) ,8% 1,8% TOTAL (mt) ,4% 0,4%

52 RELLEVÀNCIA I ANÀLISI DE TENDÈNCIA: D ençà de l inici de la crisi econòmica que pateix el país, el transport de mercaderies per carretera no ha deixat de disminuir. Concretament, durant el període , la caiguda ha estat de més del 55%. De l anàlisi per tipologies de tràfics, destaquen pels seus majors descensos el transport intern i el transport amb la resta de l Estat, els quals han caigut al voltant d un 17% i 3% respectivament durant l últim bienni analitzat. Aquest fet, ha propiciat que les quotes respecte el volum total de tones transportades siguin de 62,0% pel trànsit intern de Catalunya, de 26,0% pel tràfic amb la resta de l estat espanyol i de 12,0 punts percentuals en el cas del tràfic internacional. Pel que fa a l afectació de la recessió econòmica sobre els intercanvis de mercaderies amb l Estat espanyol, es conclou que durant el període s ha registrat un retrocés d un 26,4% en el volum de les tones transportades. En el darrer any s observa una caiguda dels intercanvis d un 2,7%. Cal destacar que els tràfics internacionals per carretera són els que menys han disminuït des de l any 2007 (un 1,4% acumulat). Addicionalment, durant el període han augmentat un 1,0%, situant-se en milions de tones. 5.- METODOLOGIA: En base a les dades que proporciona anualment el Ministeri de Foment sobre el sector del transport de mercaderies per carretera a l enquesta permanent (EPTMC), s agrupen les dades segons correspongui a: trànsits amb origen i destinació a Catalunya, trànsits d intercanvi amb la resta d Espanya i trànsits de caràcter internacional. S incorporen també les dades referents a vehicles estrangers que constitueixen part del trànsit de pas i del trànsit internacional (dades facilitades per la Direcció General d Infraestructures de Mobilitat Terrestre de la Generalitat de Catalunya, les quals es basen en l explotació de la matriu corresponent a l Enquesta de Trànsit de l Observatorio hispano-francés de tráfico en los Pirineos 2004) FONTS: Enquesta permanent del transport de mercaderies per carretera. (Ministeri de Foment) Dades de vehicles estrangers facilitades per la Direcció General d Infraestructures de Mobilitat Terrestre de la Generalitat de Catalunya. 7.- INFORMACIÓ ESTADÍSTICA DE REFERÈNCIA RECOLLIDA A L ANNEX: V.1.- Estimació de l evolució del transport intermodal i unimodals III.7- Volum de mercaderies mogut per carretera a Catalunya.

53 Nombre d'operacions anuals Indicadors de competitivitat del sistema Logístic Català. 51 INDICADOR 13. OPERACIONS PER SECTORS 1.- MOTIVACIÓ: Conèixer l evolució de les operacions viàries per sector d activitat. L indicador permet divulgar una visó més precisa de l evolució de l activitat viaria en relació al teixit econòmic. 2.- DEFINICIÓ: Nombre d operacions anuals segons tipologia de mercaderia. 3.- EVOLUCIÓ: INDICADOR 13 Operacions per sectors Màquines, vehicles i objectes manufacturats interanual ,7% -2,7% Minerals i materials per la construcció ,9% -18,5% Productes alimentaris i forratges ,3% -1,3% Productes agrícoles i animals vius ,6% -0,6% Productes químics ,1% -2,3% Altres ,6% -9,6% TOTAL ,3% -8,8% % 25% 14% 26% 15% 23% 16% 22% 18% 20% 18% 19% 16% 14% 19% 10% Altres Productes químics Productes agrícoles i animals vius Productes alimentaris i forratges Minerals i materials per la construcció Màquines, vehicles i objectes manufacturats

54 RELLEVÀNCIA I ANÀLISI DE TENDÈNCIA: De l anàlisi global d aquest indicador es conclou que el nombre total d operacions ha disminuït un 50% des de l inici de la crisi econòmica, situant-se a una xifra propera als 26 milions, l any Estudiant l evolució de la sèrie per tipus de mercaderia, els minerals i materials per a la construcció destaquen per l accentuada tendència descendent que han patit des del L any 2007 aquest segment encapçalava el primer sector aglutinant el 26% de les operacions i actualment es situa al 10%. Durant període el decreixement interanual de les operacions d aquest tipus de mercaderia ha estat del 18,5% anual, mentre que el conjunt de les operacions ha disminuït l activitat un 8,8%. Aquest fet és una de les conseqüències de l explosió de la bombolla immobiliària, la qual ha portat el sector de la construcció a tenir molt menys pes econòmic dins de l economia global espanyola. Els únics sectors que veuen incrementar el nombre d operacions en el període són els dels productes metal lúrgics, amb un augment del 7,1%. D altra banda, el nombre d operacions relacionades amb el sector dels productes químics s ha mantingut relativament estable, amb una variació del -0,1% durant l últim bienni analitzat METODOLOGIA: En base a les dades que proporciona anualment el Ministeri de Foment sobre el sector del transport de mercaderies per carretera (per vehicles espanyols amb MMA>3,5 T.), es desagrega el nombre d operacions en funció de la tipologia de mercaderia. En cas de requerir les dades desagregades, es poden trobar a l annex estadístic d aquest document a l apartat d oferta i demanda. 6.-FONTS: Enquesta permanent del transport de mercaderies per carretera. (Ministeri de Foment) 7.- INFORMACIÓ ESTADÍSTICA DE REFERÈNCIA RECOLLIDA A L ANNEX: III.7.- Volum de mercaderies mogut per carretera a Catalunya. III.19.- Operacions viàries per tipus de mercaderia a Catalunya. V.2.- Operacions de transport i percentatge en buit, per tipus de desplaçament.

55 Empleats / empresa Facturació per empresa (milers ) Indicadors de competitivitat del sistema Logístic Català. 53 INDICADOR 14. INDICADORS D ESTRUCTURA EMPRESARIAL 1.- MOTIVACIÓ: Conèixer la dimensió mitjana i la productivitat per empleat de les empreses de transport de mercaderies per carretera, amb l objectiu d observar un creixement esperat d ambdues variables. 2.- DEFINICIÓ: Nombre d empleats dividit pel nombre d empreses del sector del transport de mercaderies per carretera, i facturació de les empreses del sector entre els nombre d empleats al sector. 3.- EVOLUCIÓ: INDICADOR 14 Indicadors d estructura empresarial interanual Empleats per empresa 2,5 2,6 2,7 2,6 2,5 2,5-3,0% -0,3% Facturació per empresa 207,8 234,7 263,6 278,5 263,6 263,6 0,0% 2,7% Facturació per empleat 81,8 90,6 97,9 106,7 103,5 106,6 3,0% 3,0% *Dades de facturació a preus corrents Empleats per empresa Facturació per empresa Dades complementàries Empleats /Empresa (Any 2010) Àustria Alemanya Portugal Dinamarca Holanda Itàlia Regne Unit França Finlàndia 7,6 9,4** 5,7* 5,1** 13,9** 2,9 8,7* 8,6* 3,7*** *Dades disponibles del 2007 **Dades disponibles del 2008 ***Dades disponibles del 2011

56 RELLEVÀNCIA I ANÀLISI DE TENDÈNCIA: La competitivitat de les empreses de transport de mercaderies per carretera es veu limitada per l excessiva atomització del sector a Catalunya. En el context d un mercat cada vegada més internacional, sorgeix la necessitat d augmentar el tamany d aquestes empreses per tal d incrementar-ne la seva eficiència (i la del sector) i poder oferir més serveis de valor afegit sobre la mercaderia. El nombre mig d empleats per empresa serveix per conèixer la grandària de les empreses del sector del transport de mercaderies per carretera. No obstant, la tendència a Catalunya des de l inici de la sèrie històrica ha estat d un lent decreixement. Així, es constata que des de l inici de la sèrie fins a l any 2007 es va produir un cert creixement, mentre que a partir de 2007 i fins a 2011 aquesta tendència s ha revertit. Cal destacar, que la mitjana catalana (2,5 empleats / empresa) encara es troba allunyada de la dels principals països d Europa. La facturació per empleat s ha incrementat un 3,0% durant el període i un 3,0% anual des de l inici de la sèrie històrica. Després de la caiguda de la facturació per empresa durant el 2009, sembla que es consolida una xifra estable entorn els euros METODOLOGIA: La confecció d aquest indicador es realitza a partir de les dades proporcionades per l enquesta anual de serveis que publica l Institut d estadística de Catalunya, de les dades originàries del Instituto Nacional de Estadística i de les dades publicades per l Eurostat referents al nombre d empleats per empreses del transport per carretera. L enquesta esmentada, proporciona dades pel codi d activitat (fins a l any 2007 el codi 6024 de la CNAE 93 i per als anys 2008, 2009 i 2010 els codis 494 i 495 de la nova CNAE 2009) corresponent al sector del transport de mercaderies per carretera sobre: nombre d empreses, ocupats, ingressos d explotació, etc. 6.-FONTS: Dades europees d empleats per empresa (Any 2010): Eurostat (European Commission) Enquesta anual de serveis. Institut d Estadística de Catalunya. Encuesta anual de servicios. Instituto Nacional de Estadística. 7.- INFORMACIÓ ESTADÍSTICA DE REFERÈNCIA RECOLLIDA A L ANNEX: I.7.- Evolució de l índex de preus al consum a Catalunya i Espanya. III.6.- Nombre d ocupats per empresa als països europeus.

57 Nombre d'operacions Indicadors de competitivitat del sistema Logístic Català. 55 INDICADOR 15. EQUILIBRI/DESEQUILIBRI DE CÀRREGUES 1.- MOTIVACIÓ: Identificar el grau d equilibri o desequilibri de les operacions en càrrega que s efectuen des de o fins a Catalunya (trajectes entre Catalunya i d altres comunitats autònomes). 2.- DEFINICIÓ: Diferència entre el nombre d operacions realitzades en el trajecte d anada i les realitzades en el de tornada, entre Catalunya i les següents CCAA. 3.- EVOLUCIÓ: INDICADOR interanual Andalusia ,2% -22,9% Aragó ,2% -21,1% Castella la Manxa ,9% 4,7% Castella i Lleó ,5% -230,6% Comunitat Valenciana ,9% 12,1% Comunitat de Madrid ,6% -1,1% País Basc ,7% 384,7% Andalusia Aragó Castella la Manxa Castella i Lleó Comunitat Valenciana Comunitat de Madrid País Basc

58 RELLEVÀNCIA I ANÀLISI DE TENDÈNCIA: Aquest indicador, és utilitzat per analitzar si es produeix una tendència cap un major nombre d operacions amb origen o amb destinació Catalunya. En una primera anàlisi global es conclou que, des del 2008, les úniques comunitats autònomes des de les quals Catalunya importa més productes que no pas n exporta són Castella la Manxa i Castella i Lleó. Tot i així, durant l últim bienni d estudi, Castella i la Manxa ha reduït en més d un 40% aquesta diferència entre operacions d anada i de tornada, i Castella i Lleó en gairebé un 80%. Cal destacar també el descens de les exportacions cap a la comunitat autònoma d Andalusia, amb una caiguda del 58,2% durant el període Per altra banda, destaca l augment del 254,6% de les exportacions registrades cap a la comunitat de Madrid, que recupera l ordre de magnitud observat durant la sèrie d estudi que havia perdut durant el El desequilibri d operacions en càrrega també és destacable en l intercanvi de mercaderies entre Catalunya i Aragó pel seu caràcter oscil lant. Tot i que ara sembla que assoleix una certa estabilització, la tendència durant període ha estat d un 21,1% de decreixement interanual de les exportacions METODOLOGIA: Aquest indicador s ha confeccionat a partir de les principals dades de tràfics de mercaderies per carretera que tenen origen o destinació a Catalunya. En base a la informació del nombre d operacions totals i els nombre d operacions en buit entre totes les CCAA, s ha obtingut el nombre d operacions en càrrega. A partir d aquí s han escollit les CCAA que més intercanvi de mercaderies tenen amb Catalunya i s ha restat el nombre d operacions d anada (amb origen Catalunya) menys el nombre d operacions de tornada (és a dir, amb destinació Catalunya). 6.- FONTS: - Enquesta permanent del transport de mercaderies per carretera (EPTMC). 7.- INFORMACIÓ ESTADÍSTICA DE REFERÈNCIA RECOLLIDA A L ANNEX:

59 Percentatge del cost del combustible(%) Preu mitjà del gasoil( /l) Indicadors de competitivitat del sistema Logístic Català. 57 INDICADOR 16. EVOLUCIÓ DELS COSTS EN BASE AL GASOIL 1.- MOTIVACIÓ: Conèixer el percentatge que representa el combustible sobre el total dels costs del transport per carretera, així com la seva evolució en relació al preu del gasoil. 2.- DEFINICIÓ: Mitjana anual del cost que representa el combustible sobre el total dels costos del transport. 3.- EVOLUCIÓ: INDICADOR Percentatge cost del combustible sobre els costos del transportista interanual 22,67 23,57 27,31 28,99 27,81 29,50 30,34 31,18 2,8% 2,9% Percentatge que representa el combustible en els costos del transportista Preu mitjà del gasoil ( /l) Catalunya Preu mitjà del gasoil ( /l) Espanya Preu mitjà del gasoil ( /l) Eurozona 1,60 1,40 1,20 1,00 0,80 0,60 0,40 0,20 0,00 Dades complementàries Preu mitjà del gasoil ( /l) Catalunya Preu mitjà del gasoil ( /l) Espanya Preu mitjà del gasoil ( /l) Eurozona interanual 0,693 0,766 0,972 1,155 1,085 1,273 1,373 1,352-1,5% 6,3% 0,695 0,758 0,957 1,141 1,075 1,267 1,365 1,361-0,3% 6,3% 0,847 0,890 1,090 1,271 1,154 1,355 1,473 1,431-2,9% 4,9%

60 RELLEVÀNCIA I ANÀLISI DE TENDÈNCIA: La rellevància d aquest indicador rau en la importància de conèixer la relació entre el pes econòmic que representa el combustible sobre el total de costos del transport per carretera i l evolució del preu del gasoil. L anàlisi d aquest indicador contribueix a disposar d una orientació sobre quina és o quina hauria de ser l evolució dels preus del transport. Tal i com s observa en la gràfica, el perfil de l evolució d aquest percentatge coincideix en gran mesura amb el perfil de l evolució del preu del gasoil en tot el període Cal destacar que des de l any 2007 el pes del cost del gasoil sobre el total de costs del transport ha augmentat un total d un 16,5%. Durant el mateix període el cost del litre de gasoil a Catalunya s ha incrementat en un 37,5%. L increment interanual d aquest indicador ha estat del 2,9% durant el període METODOLOGIA: Aquest indicador s ha confeccionat a partir de les dades de costs del transport de mercaderies per carretera, de les quals se n han utilitzat les referents al percentatge que representa el combustible en el cost global del transport. S han considerat els següents vehicles: conjunt articulat de 25 Tn de càrrega útil, articulat cisterna de 27 Tn de càrrega útil, tren de carretera de 25 Tn de càrrega útil i portacontenidors de 25 Tn i de 29 Tn. 58 A partir de les dades semestrals del percentatge que representa el combustible, s ha calculat la mitjana anual d aquest percentatge tenint en compte tots els vehicles anteriors. El preu mitjà del gasoil s ha calculat prenent les dades anuals per a cada any d estudi. 6.- FONTS: - Observatori dels costos del transport de mercaderies per carretera. (Generalitat del Catalunya) - Ministerio de Industria, turismo y comercio - International Monetary Fund 7.- INFORMACIÓ ESTADÍSTICA DE REFERÈNCIA RECOLLIDA A L ANNEX:

61 Preu ( /L) Indicadors de competitivitat del sistema Logístic Català. 59 INDICADOR 17. PREU MITJÀ DEL GASOIL A LES GASOLINERES CATALANES 1.- MOTIVACIÓ: Conèixer el preu de mitjà del litre de gasoil a les gasolineres catalanes, espanyoles i europees, amb l objectiu d establir una comparativa entre les diferents unitats territorials. 2.- DEFINICIÓ: Preu mitjà del litre de gasoil d automoció a Catalunya. 3.- EVOLUCIÓ: INDICADOR 17 Preu del gasoil a Catalunya ( /L) interanual 91,9 97,2 98,3 115,5 92,5 108,5 127,3 137,3 135,2-1,5% 4,9% Catalunya Espanya Eurozona Dades complementàries Preu del gasoil a Espanya ( /L) Preu del gasoil a l'eurozona ( /L) interanual 90,0 97,0 91,2 126,7 136,5 136,1-1,0% 5,3% 103,5 110,0 100,5 135,5 147,3 143,1-2,9% 4,1%

62 RELLEVÀNCIA I ANÀLISI DE TENDÈNCIA: L anàlisi de la sèrie mostra un increment interanual mitjà del 4,9% del preu mitjà del litre de gasoil a Catalunya. No obstant, entre 2012 i 2013 el preu ha disminuït un 1,5%, trencant la tendència a l alça iniciada a partir de Pel que fa a la resta d unitats territorials, es constata un decrement de preus durant l últim bienni analitzat. Addicionalment, es constata que al conjunt de l Estat el preu mitjà d aquest carburant es situa 0,9 cèntims per sota que a Catalunya, mentre que a l Eurozona el preu és 7,9 cèntims d euro superior. No obstant, la diferència de preus entre Catalunya i l Eurozona ha disminuït a ritme del 4,7% anual entre 2005 i METODOLOGIA La informació per a la construcció d aquest indicador s ha extret dels informes anuals de preus dels carburants publicats pel Ministeri d Indústria, Comerç i Turisme, prenent com a referència els preus amb impostos del gasoil d automoció. 60 Pel que fa al preu corresponent a l Eurozona, es considera la mitjana ponderada dels països pertanyents a la zona Euro, indicats en cada cas en els informes anuals consultats. 6.- FONTS: - Precios de carburantes y combustibles (Ministeri d Indústria, Comerç i Turisme). 7.- INFORMACIÓ ESTADÍSTICA DE REFERÈNCIA RECOLLIDA A L ANNEX: - I.11.- Composició del preu mitjà del litre de gasoil

63 TRANSPORT PER FERROCARRIL Volums gestionats El volum de mercaderies transportades per mode ferroviari ha experimentat un augment del 3,3% el darrer any, assolint la xifra de milers tones mogudes amb origen o destinació Catalunya. La participació del tren en les cadenes logístiques catalanes segueix la tendència d increment iniciada al 2009, arribant a la quota més elevada de tota la sèrie d estudi, d un 3,5%. D altra banda, es constata la tendència creixent de les cadenes intermodals que utilitzen el ferrocarril. En aquest sentit, es destaca el fet que el transport ferroviari de contenidors marítims al Port de Barcelona s ha incrementat en un 270% des de 2007 Participació segons tipologia del flux En relació a la participació ferroviària en les tones mogudes per mode terrestre, cal destacar que aquesta ha augmentat en un 15,5% entre 2012 i 2013, seguint la tendència del creixement iniciada el En relació a la quota dels tràfics internacionals, cal destacar que ha tingut un creixement del 19% durant l any 2013, seguint la tendència iniciada el Aquest fet s atribueix, en part, a l entrada en funcionament de la connexió entre el Port de Barcelona i la frontera francesa en ample UIC. En els darrers tres anys, el transport ferroviari internacional ha crescut un 62% el volum de tones gestionades. En aquesta línia, tot i la major competitivitat del mode ferroviari en les llargues distàncies, la quota modal dels intercanvis amb l Estat és dos punts superior a la dels tràfics internacionals. Aquest fet és degut principalment a l efecte barrera provocat per la complexitat en l operativa i l existència d amples de via diferents més enllà de la frontera. En aquest sentit es constata la major competitivitat del mode ferroviari en els llargs recorreguts. Les elevades quotes modals ferroviàries de Bèlgica i Alemanya (48,3% i 27,5% respectivament) contrasten amb la quota residual dels intercanvis amb França (0,5%). Quota ferroviària internacional per països Font: Elaboració pròpia (2013).

64

65 INDICADORS Indicador 18. Servei del transport ferroviari. Indicador 19. Transport ferroviari per tipus de mercaderia. Indicador 20. Quota del transport ferroviari. Indicador 21. Quota ferroviària dels fluxos terrestres internacionals. Indicador 22. Activitat dels operadors ferroviaris privats

66

67 Percentatge d'arribades en hora Nombre d'arribades Indicadors de competitivitat del sistema Logístic Català. 65 INDICADOR 18. SERVEI DEL TRANSPORT FERROVIARI 1.- MOTIVACIÓ: Disposar d una dada que permeti veure l evolució del servei que donen els operadors de transport ferroviari als seus clients. 2.- DEFINICIÓ: Nombre d arribades en hora dividit pel total d arribades. 3.- EVOLUCIÓ: INDICADOR 18 Servei del transport ferroviari interanual Percentatge d arribades en hora 93,3% 93,4% 95,1% 1,8% 0,9% 96% % % % Percentatge d'arribades en hora Nombre d'arribades (circulacions realitzades) Dades complementàries interanual Temps mig de retard a l arribada (h.) 2,29 2,26 2,10-7,4% -4,3% Nombre d arribades ,8% 3,8%

68 RELLEVÀNCIA I ANÀLISI DE TENDÈNCIA: Des de 2009, el percentatge d arribades en hora ha augmentat fins a situar-se en un 95,1% durant l any Tanmateix, el temps mitjà de retard de les circulacions impuntuals s ha reduït respecte la dada del 2010, situant-se en 2,1 hores, el que representa un descens del 7,4% respecte el període anterior. Pel que fa referència al nombre de circulacions regulars realitzades, com s observa, des del 2009 s han incrementat a un ritme anual del 3,8%. Aquest fet, ha estat degut principalment al creixement de la demanda dels serveis engegats al Port de Barcelona. L objectiu que persegueix el mode ferroviari de cara als propers anys és l augment de la seva quota, per tal de que es pugui complementar amb el mode viari formant cadenes intermodals. Cal destacar que, per tal de que aquest fet es produeixi, serà necessari oferir un servei competitiu que situï la fiabilitat del tren pròxima a la de la carretera, que es troba sempre per sobre del 95% d arribades en hora METODOLOGIA: Els indicadors mostrats per l anàlisi del servei ofert pel mode ferroviari s han elaborat a partir de la base de dades d ADIF sobre les circulacions de mercaderies que es realitzen per la seva infraestructura. Concretament, l anàlisi s ha centrat en la gerència operativa de Catalunya i Aragó. Cal destacar que per realitzar el càlcul de la puntualitat només es consideren els trens que han sortit de l estació d origen amb un retard menor o igual a 15 minuts, considerant com puntuals els trens que arriben a l estació de destinació amb un retard inferior o igual als 60 minuts per sobre de l hora prevista d arribada i impuntuals als que arriben amb un retard superior als 60 minuts per sobre de l hora prevista d arribada. Així mateix, també s ha de tenir en compte la puntualitat restringida, és a dir, el valor absolut entre el retard en destinació i en origen, que haurà de ser inferior als 60 minuts per tal de que sigui puntual. A l annex estadístic es poden trobar dades sobre el tipus de circulacions realitzades, tant a la gerència corresponent a Catalunya i Aragó, com globalment a Espanya. 6.- FONTS: Base de dades d ADIF sobre les circulacions de mercaderies 7.- INFORMACIÓ ESTADÍSTICA DE REFERÈNCIA RECOLLIDA A L ANNEX: II.4.- Arribades amb retard. III.12.- Trens regulars i especials: Circulacions realitzades (Catalunya i Aragó).

69 Tones Indicadors de competitivitat del sistema Logístic Català. 67 INDICADOR 19. TRANSPORT FERROVIARI PER TIPUS DE MERCADERIA 1.- MOTIVACIÓ: Seguir l evolució del transport ferroviari per segments de mercaderia. 2.- DEFINICIÓ: Tones amb origen i/o destinació Catalunya per mode ferroviari segons el tipus de mercaderia (tràfic intern català i intercanvis amb l Estat) 3.- EVOLUCIÓ: INDICADOR 19 Transport ferroviari per interanual tipus de mercaderia UTI Marítim ,5% 10,6% Productes metal lúrgics ,6% -4,3% Combustibles minerals sòlids ,2% -10,3% UTI terrestre ,1% -8,6% Màquines, vehicles i objectes manufacturats ,8% -6,3% Altres ,7% -4,7% TOTAL % -4% % 9% 14% 12% 12% 10% 10% % 10% 12% 13% 18% 23% 27% 30% 27% UTI(*) Marítim UTI(*) Terrestre Altres Màquines, vehicles i objectes manufacturats Combustibles minerals sòlids Productes metal lúrgics

70 RELLEVÀNCIA I ANÀLISI DE TENDÈNCIA: L evolució del volum de tones transportades per mode ferroviari amb origen o destinació Catalunya, mostra com el transport vinculat al mode marítim ha anat guanyant quota des de l inici de la sèrie amb un creixement interanual del 10,6%. No obstant, en el darrer any ha experimentat un descens del 18,5% respecte a l any anterior. El transport ferroviari vinculat amb el terrestre (viari) demostra un lleuger augment, de més de l 1% de les mercaderies transportades. Aquest fet provoca que el transport intermodal vinculat al mode ferroviari (combinacions ferrocarril-carretera i ferrocarril-vaixell) es consolidi com a una alternativa real al transport unimodal, aglutinant el 37% de les tonelades transportades per mode ferroviari en els intercanvis interns i amb la resta de l Estat. Addicionalment, cal fer esment a la representativitat que tenen els productes metal lúrgics, amb un pes del 23% en l últim any d estudi i un augment del 16,6% durant els període Per tant, es conclou el fet que el transport ferroviari es veu reforçat pels elements intermodals, els quals permeten impulsar pols logístics més eficients i competitius METODOLOGIA: Les dades s han calculat a partir de la base de dades de Renfe. S ha procedit a realitzar un filtre de les operacions ferroviàries amb origen i/o destinació Catalunya. Degut a les millores metodològiques de la base de dades de Renfe, s ha realitzat un treball retrospectiu. No s inclouen els intercanvis internacionals. 6.- FONTS: Base de dades de Renfe. 7.- INFORMACIÓ ESTADÍSTICA DE REFERÈNCIA RECOLLIDA A L ANNEX: III.14 Fluxos de mercaderies per mode ferroviari a Catalunya. III.15 Les terminals ferroviàries de Catalunya: Evolució del volum de TEUS.

71 Quota del transport ferroviari Milers de tones Indicadors de competitivitat del sistema Logístic Català. 69 INDICADOR 20. QUOTA DEL TRANSPORT FERROVIARI 1.- MOTIVACIÓ: El desenvolupament del transport ferroviari de mercaderies és un factor de clau de competitivitat de l economia catalana. L objectiu doncs, és analitzar l evolució de la quota del transport ferroviari a Catalunya. 2.- DEFINICIÓ: Tones amb origen i / o destinació Catalunya per mode ferroviari, dividit pel total de tones terrestres amb origen i/o destinació Catalunya. 3.- EVOLUCIÓ: INDICADOR Quota global del transport ferroviari interanual 2,1% 1,9% 1,7% 2,7% 2,8% 3,5% 15,5% 4,3% 10% 8% 6% 4% 2% 0% * 2011* 2012* 2013* Volum del transport ferroviari Quota global del transport ferroviari Quota en els fluxos interns Quota en els intercanvis amb l'estat Quota en el transport internacional Quota en el tràfic de pas Dades complementàries Quota ferroviària tràfics interns Quota ferroviària tràfics Estatals Quota ferroviària tràfics internacionals Quota ferroviària tràfic de pas interanual 0,8% 0,6% 0,6% 0,7% 0,7% 0,7% 1,0% 1,1% 1,1% 1,4% 21,9% 6,8% 7,5% 7,1% 6,3% 5,8% 5,7% 4,3% 5,3% 6,9% 7,7% 7,8% 1,8% 0,5% 4,1% 4,8% 4,9% 4,5% 3,9% 3,6% 2,9% 3,5% 4,1% 4,9% 19,2% 2,0% 3,5% 3,5% 3,9% 3,4% 3,1% 3,1% 2,0% 2,2% 2,4% 2,8% 14,8% -2,4%

72 RELLEVÀNCIA I ANÀLISI DE TENDÈNCIA: La tendència de creixement que ha mantingut la quota global del transport ferroviari des de l any 2009, s allarga fins el 2013 amb un creixement del 4,3% respecte l any anterior. La sèrie històrica de l indicador mostra com la quota ferroviària ha oscil lat al voltant del 2% entre 2004 i 2010, mentre que actualment es troba per sobre del 3%. De l anàlisi per tipologies de tràfics se n conclou el següent: Quota ferroviària en tràfics interns: durant el darrer bienni analitzat s ha produït un augment del 21,9%, passant de l 1,1% a l 1,4%, registrant el major augment registrat des de l any Quota ferroviària en els tràfics amb la resta de l Estat: l any 2013, els tràfics amb la resta de l estat espanyol s incrementen en una dècima percentual, assolint el màxim valor de tota la sèrie d estudi. 70 Quota ferroviària en els tràfics internacionals: aquest tipus de tràfics registra un augment del 19,2% respecte a l any Quota ferroviària dels tràfics de pas: tot i l augment experimentat en l últim bienni analitzat, la quota ferroviària dels tràfics de pas ha caigut un 2,4% interanual des de l inici de la sèrie, a l any Així doncs, es pot dir que s ha produït la recuperació de la quota ferroviària després d anys d estancament. Entre aquests cal destacar l èxit que han tingut els serveis ferroviaris engegats des del Port de Barcelona a partir de desembre de 2010, que han significat un increment del transport de contenidors ferroviaris del 46% entre 2010 i Altres elements que afavoreixen a mig termini el mode ferroviari són la millora del servei entre Catalunya i França gràcies al túnel del Pertús que connecta en ample UIC Figueres amb Perpinyà, i a nivell més general, la tendència des de la comissió europea a afavorir el desenvolupament de modes de transport més sostenibles. 5.- METODOLOGIA: Les quotes modals representades s han calculat a partir de la divisió de les tones ferroviàries (per tipus de flux: intern, d intercanvi amb Espanya, internacional) entre les tones totals mogudes per modes terrestres (carretera i ferrocarril). Com a millores introduïda respecte a la versió de 2013: S ha introduït la quota modal del tràfic terrestre de pas per Catalunya. A partir de l any 2010 entren al còmput els operadors ferroviaris privats, a excepció de les dades de Comsa Rail Transport corresponents als anys , que estan pendents de confirmació. 6.- FONTS: Enquesta permanent del transport de mercaderies per carretera. (MIFO)

73 71 Base de dades de Renfe. 7.- INFORMACIÓ ESTADÍSTICA DE REFERÈNCIA RECOLLIDA A L ANNEX: III.7.- Volum de mercaderies mogut per carretera a Catalunya. III.14.- Fluxos de mercaderies per mode ferroviari a Catalunya.

74

75 Quota ferroviària Indicadors de competitivitat del sistema Logístic Català. 73 INDICADOR 21. QUOTA FERROVIÀRIA DELS FLUXOS TERRESTRES INTERNACIONALS 1.- MOTIVACIÓ: Conèixer la quota ferroviària sobre les tones terrestres transportades entre Catalunya i diferents països europeus 2.- DEFINICIÓ: Tones transportades amb ferrocarril / tones terrestres totals transportades entre Catalunya i cadascun dels països següents: 3.- EVOLUCIÓ: INDICADOR 21: Quota ferroviària de les operacions interanual terrestres França 0,1% 0,0% 0,2% 0,1% 0,2% 0,6% 0,3% 0,5% 66,1% 17,9% Itàlia 0,2% 0,0% 0,0% 0,1% 2,5% 2,1% 0,2% 6,0% 2.983,1% 2,6% Resta Espanya 6,3% 5,8% 5,7% 4,3% 5,3% 6,9% 7,7% 7,8% 1,8% 3,2% Portugal 19,0% 8,7% 5,3% 3,9% 2,0% 4,1% 7,3% 10,7% 46,7% -14,8% Alemanya 44,8% 30,5% 31,3% 29,0% 28,4% 43,0% 26,4% 27,5% 4,1% -8,5% Bèlgica 71,1% 30,5% 33,1% 31,9% 24,6% 27,4% 45,1% 48,3% 7,0% -7,3% 80% 70% 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0% França Itàlia Resta Espanya Portugal Alemanya Bèlgica Dades complementàries: Distribució de les tones per mode terrestre interanual França 5,9% 8,8% 10,2% 10,2% 12,5% 13,0% 12,2% 12,2% 0,0% 10,8% Itàlia 1,3% 1,8% 1,7% 1,7% 2,0% 1,7% 1,8% 1,9% 6,0% 6,2% Resta Espanya 89,1% 83,9% 83,4% 83,5% 80,7% 80,4% 81,0% 80,7% -0,3% -1,4% Portugal 0,6% 0,8% 0,6% 0,8% 1,0% 0,7% 0,6% 0,6% 3,6% 0,9% Eslovàquia 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 12,9% -25,7% Rep. Txeca 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 1,2% 0,1% 0,1% 9,7% 60,9% Dinamarca 0,0% 0,1% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,1% 0,1% 7,1% 21,4% Alemanya 2,0% 2,7% 2,4% 2,4% 2,4% 1,9% 3,2% 3,2% 1,3% 6,8% Bèlgica 0,7% 1,1% 0,9% 0,9% 0,9% 0,9% 1,1% 1,2% 5,9% 8,3%

76 RELLEVÀNCIA I ANÀLISI DE TENDÈNCIA: La quota ferroviària de les tones transportades per mode terrestre entre Catalunya i la resta de països de la Unió Europea presenta diferències significatives entre territoris, constatant el fet que el ferrocarril esdevé més competitiu en els llargs recorreguts. Així s observa com, en la llarga distància, la quota modal del ferrocarril és més elevada, arribant a valors com el 48,3% a Bèlgica o el 27,5% a Alemanya (2013). En la mitja distància, com és el cas d Itàlia o Portugal, la quota ferroviària és menor, especialment en el cas dels fluxos entre Catalunya i Itàlia, degut a l efecte barrera provocat per la diferència d ample de via. Així, les quotes ferroviàries de 2013 corresponents a Itàlia i Portugal són del 6,0% i 10,3%, respectivament. Per últim, en la curta distància la quota ferroviària disminueix, com és el cas de la resta d Espanya o França. En els intercanvis amb França l efecte del canvi d ample converteix el transport ferroviari en residual, assolint una quota modal del 0,5% l any D altra banda, la quota modal corresponents per a la resta d Espanya és del 7,6%. 74 Pel que fa a les tendències assolides durant el darrer bienni analitzat ( ), s observa un creixement interanual de la quota modal dels fluxos entre Catalunya i la resta de territoris, especialment amb Itàlia (+2.983; passant d una quota del 0,2% al 6,0%), Portugal (+46,7%) I França (+66,1%), observant en aquest últim país un augment significatiu des de l any 2011, com a conseqüència de la posada en servei de la connexió en ample UIC el desembre de METODOLOGIA: Les quotes modals ferroviàries per a cada país es calculen dividint les tones transportades per ferrocarril entre Catalunya i el país corresponent entre les tones terrestres totals (viàries i ferroviàries) transportades entre ambdós territoris. 6.- FONTS: Base de dades de Renfe Encuesta Permanente del Transporte de Mercancías por Carretera 7.- INFORMACIÓ ESTADÍSTICA DE REFERÈNCIA RECOLLIDA A L ANNEX: III.8. Tones transportades per mode viari per països III.16. Tones transportades per mode ferroviari per països

77 75 INDICADOR 22. ACTIVITAT DELS OPERADORS FERROVIARIS PRIVATS 1.- MOTIVACIÓ: Conèixer la importància dels operadors ferroviaris privats en el transport de mercaderies per ferrocarril a Catalunya 2.- DEFINICIÓ: Percentatge de les tones transportades pels operadors ferroviaris privats sobre el total de tones transportades per ferrocarril. 3.- EVOLUCIÓ: INDICADOR 22: Activitat dels operadors ferroviaris privats interanual Renfe 84,3% 87,7% 81,1% 74,2% -8,5% -4,2% FGC 9,9% 9,6% 9,3% 9,1% -2,0% -2,8% Operadors privats 5,8% 2,7% 9,7% 16,7% 73,1% 100% 90% 80% 70% 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0% Renfe FGC Operadors privats Dades complementàries: tones interanual transportades Renfe ,1% 4,3% FGC ,6% 5,8% Operadors privats ,4%

78 RELLEVÀNCIA I ANÀLISI DE TENDÈNCIA: Des de la liberalització del sector ferroviari de mercaderies l any 2005, la participació dels operadors ferroviaris privats en el transport de mercaderies a Catalunya i al conjunt de l Estat ha anat guanyant protagonisme. D aquesta manera, des de l any 2010, el pes dels operadors ferroviaris privats en el transport de mercaderies a Catalunya ha passat del 5,8% al 16,7%, presentant un increment del 73,1% en el darrer període analitzat ( ). Així, es constata l increment del la importància i del nombre d actors presents en el panorama ferroviari català pel que respecta al transport de mercaderies per ferrocarril. Paral lelament, es constata que la quota de Ferrocarrils de la Generalitat se situa entorn al 9%, presentant un lleuger descens en el període analitzat (reducció del -2,8% interanual entre 2010 i 2013). 5.- METODOLOGIA: 76 Per a la construcció del present indicador es parteix de les tones totals amb origen o destinació Catalunya transportades anualment per cada operador ferroviari. Posteriorment es classifiquen els trànsits en funció del seu operador, per finalment identificar la quota dels operadors privats. 6.- FONTS: Base de dades de Renfe Base de dades de Ferrocarrils de la Generalitat Consultes i entrevistes elaborades als principals operadors ferroviaris amb llicència i certificat de seguretat inscrites en el registre especial ferroviari amb data de 31 de gener de INFORMACIÓ ESTADÍSTICA DE REFERÈNCIA RECOLLIDA A L ANNEX:

79 TRANSPORT MARÍTIM Volums gestionats Les tones gestionades pel sistema marítim català segueixen la tendència a la baixa dels últims anys. El 2012 han caigut un 8% arribant a una xifra total de 70 milions de tones bellugades. Malgrat que el volum total de mercaderia transportada al Port de Barcelona s ha mantingut estable en el darrer bienni analitzat, el conjunt de mercaderia gestionada als ports catalans decreix un 7,8%. Tot i el retrocés general, el Port de Barcelona s ha mantingut estable amb un lleuger retrocés de l activitat d un 1,4% respecte l any Per contra, els Ports de la Generalitat i el Port de Tarragon expliquen el descens de tones mogudes pel conjunt dels ports de Catalunya, amb uns decrements del 31% i 16%, respectivament. Fent una comparativa entre l evolució del PIB i del sistema portuari català, s observa com el transport marítim creix considerablement des de l inici de la sèrie històrica fins l any Durant els últims cinc anys la tendència global ha estat de recessió tant econòmica com del volum de tones gestionades pels ports catalans. Internacionalització de l economia Evolució del PIB vers el transport per carretera (Base 2000) Font: Elaboració pròpia (Dades del Ministeri de Foment i Idescat). La diferència entre les tones importades i exportades es va reduint, consolidant la tendència d augment de les exportacions gestionades pel sistema logístic portuari. Centrant l anàlisi en el cas del Port de Barcelona, s observa que durant els darrers 8 anys les exportacions contenitzades plenes han passat de ser un 25% inferiors a les importacions, a ser un 50% superiors Evolució dels tràfics als Ports de Barcelona i Tarragona Font: Elaboració pròpia (Memòries Portuàries dels ports de Barcelona i Tarragona i dades dels Ports de l Estat) Evolució tràfic de TEUS plens al Port de Barcelona Font: Elaboració pròpia.

80

81 INDICADORS Indicador 23. Tràfic de mercaderies dels ports catalans segons origen i destinació. Indicador 24. Percentatge de tones en contenidor respecte el total de tones mogudes.

82

83 Tones Indicadors de competitivitat del sistema Logístic Català. 81 INDICADOR 23. TRÀFIC DELS PORTS SEGONS ORIGEN I DESTINACIÓ 1.- MOTIVACIÓ: Analitzar l evolució del volum gestionat pel sistema portuari (Barcelona i Tarragona) segons orígens / destinacions amb l objectiu de detectar els mercats amb major i menor creixement. 2.- DEFINICIÓ: Tones mogudes agrupades per orígens / destinacions. 3.- EVOLUCIÓ: INDICADOR 23 Tràfic dels ports segons origen i destinació anual Espanya ,7% -0,3% Àfrica del Nord ,5% -2,9% Itàlia i França ,3% 0,4% Àsia ,7% 0,8% Resta d'europa ,6% 6,1% Resta d'àfrica ,7% -2,2% Amèrica ,5% -1,9% Orient pròxim i ,4% -0,3% mig (*) La taula conté les principals destinacions d ambdós ports Espanya Àfrica del Nord Itàlia i França Àsia Resta d'europa Resta d'àfrica Amèrica Orient pròxim i mig Dades complementàries Tones marítimes totals anual ,8% -0,7%

84 RELLEVÀNCIA I ANÀLISI DE TENDÈNCIA: Aquest indicador posa de relleu quines són les principals relacions (agrupades per orígens i destinacions) marítim-comercials que tenen els ports catalans, i permet identificar les tendències que segueixen. Les dades que mostra aquest indicador es poden dividir en dos grups, d una banda es troben els tràfics de curta distància (on la carretera podria representar competència), i per l altra, els tràfics de llarga distància on la mercaderia és captiva del mode marítim. Durant el darrer any s ha registrat un descens del 20,4% de les tones gestionades pel sistema portuari català respecte l any Tot i això, els tràfics de curt recorregut han augmentat un 1,6% amb la resta d Europa (exceptuant la resta Espanya Itàlia i França, que han patit descensos del 6,7% i 14,3% respectivament), durant el mateix període. D altra banda, les tones de mercaderia intercanviades amb el Nord d Àfrica han experimentat un descens proper al -3,5%, assolint el nivell més baix de la sèrie des del 2004 ( tones). 82 En relació als tràfics de llarga distància, Àsia i Amèrica experimenten decreixements del 0,7% i del 13,5%, respectivament, respecte l any En aquesta línia, els tràfics amb l Orient pròxim i mig han patit un creixement interanual del 20,4% des del METODOLOGIA: Dades anuals de l agrupació de les tones mogudes pels Ports de Barcelona i Tarragona, conjuntament segons origen i destinació. Per a veure la desagregació segons el port, es pot consultar l annex III FONTS Memòries Portuàries. Ports de l Estat. 7.- INFORMACIÓ ESTADÍSTICA DE REFERÈNCIA RECOLLIDA A L ANNEX: - II.5.- El punt d inspecció fronterera del Port de Barcelona. - III.17.- Dades bàsiques sobre el volum gestionat pel sistema portuari. - III.18.- Distribució de les tones segons els principals orígens i destinacions. - III.22.- Posicionament dels ports catalans em el servei de línies regulars.

85 83 INDICADOR 24. PERCENTATGE DE TONES EN CONTENIDOR RESPECTE EL TOTAL DE TONES MOGUDES 1.- MOTIVACIÓ: Tenir constància de l evolució del percentatge que representa la mercaderia en contenidor respecte el volum (en tones) total mogut pels ports catalans. 2.- DEFINICIÓ: Tones mogudes en contenidor respecte les tones totals mogudes als ports de Barcelona i Tarragona. 3.- EVOLUCIÓ: INDICADOR 24 Percentatge de tones en contenidor respecte el total de tones mogudes interanual % tones en contenidor (BCN) 45,0% 50,8% 42,2% 46,1% 41,9% 41,0% -2,2% -1,4% % tones en contenidor (TGN) 0,3% 1,1% 7,8% 8,0% 6,1% 5,6% -7,7% 31,9% 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0% Percentatge de tones en contenidor (Barcelona) Percentatge de tones en contenidor (Tarragona) Percentatge de tones en trànsit (Barcelona) Percentatge de tones en trànsit (Tarragona) Dades complementàries interanual % tones en trànsit (BCN) 18,8% 24,3% 18,0% 16,8% 12,6% 15,9% 25,6% -1,5% % tones en trànsit (TGN) 8,3% 10,6% 17,5% 16,6% 16,5% 16,2% -1,9% 6,6%

86 RELLEVÀNCIA I ANÀLISI DE TENDÈNCIA: Es considera rellevant la confecció d aquest indicador, degut a que les característiques que porta implícites el contenidor afavoreixen: La multimodalitat, i per tant la possibilitat d utilitzar de forma senzilla modes de transport més sostenibles. L arribada o sortida de productes de major valor afegit que els granels, fet que té efectes positius sobre l economia del territori al que serveix. La quota de contenització ha assolit, el 2013, la xifra més baixa de tota la sèrie estudiada perdent 0,9 punts percentuals respecte l any anterior. Aquest decreixement s explica principalment pel menor nombre de contenidors gestionats al Port, que ha caigut un 2,1%, arribant a TEUs En relació al Port de Tarragona, el descens de la seva taxa de contenització ha estat d un 7,7% menys que l any anterior situant-se al 5,6% METODOLOGIA: El percentatge de tones en contenidor s obté a partir de la divisió directa de les tones que es mouen en contenidor als principals ports del front portuari català (Barcelona i Tarragona) entre les tones totals que mouen aquests ports (incloses les mercaderies en trànsit.) 6.- FONTS: Memòries Portuàries Ports de l Estat. 7.- INFORMACIÓ ESTADÍSTICA DE REFERÈNCIA RECOLLIDA A L ANNEX: - II.5.- El punt d inspecció fronterera del Port de Barcelona. - III.17.- Dades bàsiques sobre el volum gestionat pel sistema portuari.

87 TRANSPORT AERI Operacions i connexions dels aeroports catalans Durant el 2013, el sistema aeroportuari català registra un augment del 3,2% del volum de mercaderies transportades, més de doble del creixement de la càrrega mundial (1,4%) en el mateix període. L aeroport del Prat ha disminuït el nombre d operacions (-4,8%) però ha incrementat el volum total de tones de mercaderia gestionades (3,4%), i segueix sent el principal aeroport de Catalunya amb responsabilitat sobre el 91% del total d operacions que es realitzen als aeroports catalans. Durant el mateix període , el volum de mercaderia gestionat a l aeroport de Girona s ha disminuït a menys de la meitat. D altra banda, pel que respecta a operacions, Girona i Lleida veuen disminuir el nombre d operacions dels seus aeroports en un 0,4% i 13%, respectivament, en d ençà l any Per contra, l aeroport de Reus ha incrementat un 10 % el nombre de operacions en el darrer període. En el període s observa una redistribució de la tipologia de transport a l aeroport de Barcelona, amb un increment acumulat del 42% de la modalitat en bodega de passatgers que contrasta amb una davallada del 35% del camió aeri. Aquest fet és degut principalment a l augment dels passatgers transportats en els aeroports catalans des de 2011, i va estretament vinculat al creixement de les connexions amb l Orient Mitjà. Més concretament, durant el 2013 les companyies Emirates i Qatar Airwais han experimentat creixements del volum de càrrega transportada del 113% i 50%, respectivament. Es destaca que tot i representar una quota modal inferior al 1% del volum de mercaderia transportada pel sistema logístic català, el valor econòmic de les exportacions per mode aeri corresponen al 7% del total.

88

89 INDICADORS Indicador 25. Tràfic aeri per regions geogràfiques. Indicador 26. Volum de mercaderies per tipus d operació. Indicador 27. Tràfic aeri català.

90

91 Transport aeri: quota per regions Indicadors de competitivitat del sistema Logístic Català. 89 INDICADOR 25. TRÀFIC AERI PER REGIONS GEOGRÀFIQUES 1.- MOTIVACIÓ: Analitzar l evolució dels fluxos aeris segons origen / destinació i identificar els mercats amb major potencial de creixement. 2.- DEFINICIÓ: Suma de tones per origen/destinació dividit per les tones totals. 3.- EVOLUCIÓ: INDICADOR 25 Tràfic aeri per regions interanual geogràfiques Espanya 23,9% 16,7% 11,7% 11,4% 8,6% 5,9% -31,2% -15,9% Europa 60,3% 60,4% 62,9% 55,6% 50,3% 52,1% 3,6% -1,8% Amèrica Llatina i Carib 0,1% 0,2% 0,4% 2,4% 3,5% 3,4% -2,5% 65,6% Amèrica del Nord 3,5% 4,5% 5,7% 8,3% 9,8% 8,7% -11,3% 11,9% Orient Mitjà 10,6% 7,7% 1,5% 5,7% 13,4% 22,8% 69,4% 10,0% Àfrica 1,4% 1,1% 1,2% 1,0% 0,6% 0,5% -11,7% -12,1% Àsia i Pacífic 0,2% 9,5% 16,6% 15,5% 11,6% 9,7% -16,7% 61,3% TOTAL 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 70% 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0% Espanya Europa Amèrica Llatina i Carib Amèrica del Nord Orient Mitjà Àfrica Àsia i Pacífic Dades complementàries interanual Tones per mode aeri al Prat ,4% 0,6%

92 RELLEVÀNCIA I ANÀLISI DE TENDÈNCIA: Aquest indicador permet analitzar l evolució dels fluxos aeris de mercaderies segons origen / destinació per tal de veure les tendències en els intercanvis comercials de les empreses usuàries del mode, així com l evolució del servei de línies de càrrega que ofereix l aeroport. Després que al 2010 s assolís el volum més gran de tones transportades per mode aeri des de l inici de la sèrie històrica, les tones d aquest any 2013 representen un descens del 4% respecte el 2010, però un augment del 5,4% respecte al L anàlisi del volum intercanviat en funció dels mercats, mostra el següent: Europa: És clarament la regió més important en termes d intercanvis per mode aeri, registrant un pic l any 2009, amb el 62,9% de les tones mogudes al Prat. Des de llavors, els anys següents van ser testimonis d un descens d aquest pes, de manera que en el bienni analitzat s ha produït un descens de l 1,7%, situant-se prop del 50%. Orient mitjà: Aquesta destinació, que l any 2012 es va situar en segona posició per primera vegada, registra un increment del 60,8% de la seva importància relativa, concentrant el 22,1% de les tones mogudes a l Aeroport de Barcelona. Aquest fet va estretament vinculat al creixement de les connexions amb l Orient Mitjà. Més concretament, durant el 2013 les companyies Emirates i Qatar Airwais han experimentat creixements del volum de càrrega transportada del 113% i 50%, respectivament. Àsia i el Pacífic: Manté la tercera posició en el rànking de destinacions segons el volum dels intercanvis de mercaderies realitzats, concentrant el 9,4% del total. No obstant, des de 2009, el volum de mercaderia ha descendit un -37%. Espanya: Els intercanvis amb l Estat espanyol han anat disminuint en els darrers anys, passant de representar un 23,9% dels intercanvis l any 2005 a un 5,9% l any 2013; el qual representa un descens del 34,7% respecte l any Amèrica del Nord: Actualment els intercanvis amb aquesta destinació representen gairebé un 9% del total, donat que s han incrementat anualment en un 11,5% des de l any METODOLOGIA La confecció d aquest indicador s ha fet a partir de les tones mogudes per l aeroport del Prat, agrupant-les segons orígens / destinacions, i dividint entre el volum total de mercaderies gestionades per l aeroport. 6.- FONTS: - Departament d estadística d Aena 7.- INFORMACIÓ ESTADÍSTICA DE REFERÈNCIA RECOLLIDA A L ANNEX: - III.23.- Evolució del tràfic aeri de mercaderies. - III.24.- Nombre de vols intercontinentals de passatgers a l aeroport de Barcelona. - III.25.- Nombre de vols setmanals de càrrega pura a l aeroport de Barcelona. - III.26.- Tràfic aeri de mercaderies per regions geogràfiques. - III.27.- Transport aeri de mercaderies per tipus d avió. - III.28.- Mercaderia duta en camió aeri des de l aeroport del Prat a altres aeroports.

93 91 INDICADOR 26. MERCADERIES PER TIPUS D OPERACIÓ 1.- MOTIVACIÓ: Analitzar l evolució del tipus d operacions que gestionen la càrrega aèria a l aeroport del Prat. 2.- DEFINICIÓ: Percentatge del volum de mercaderia transportat en: Carregador pur, Bodega de passatgers i Camió aeri. 3.- EVOLUCIÓ: INDICADOR Mercaderies per interanual tipus d operació Carregador pur 30,6% 36,1% 37,2% 40,4% 41,5% 42,4% 38,9% 36,6% 34,8% -4,8% 1,6% Bodega passatgers 30,9% 24,8% 18,8% 18,2% 21,3% 20,0% 26,8% 27,4% 31,2% 13,8% 0,1% Camió aeri 38,5% 39,1% 44,0% 41,3% 37,0% 37,6% 34,3% 35,4% 33,7% -4,9% -1,6% 50% 45% 40% 35% 30% 25% 20% 15% 10% 5% 0% Carregadors purs Bodega Passatgers Camió aeri Dades complementàries Tones gestionades per l aeroport (mode aeri i camió (Tn)) interanual ,7% 0,0%

94 RELLEVÀNCIA I ANÀLISI DE TENDÈNCIA: Aquest indicador permet conèixer dues dades rellevants sobre el posicionament de l aeroport del Prat a nivell logístic: D una banda el percentatge de mercaderia transportada en carregadors purs, que ajuda a descriure el grau d especialització en càrrega. Per altra banda, el tràfic de mercaderies que és canalitzat mitjançant camió aeri cap als principals aeroports hub a nivell europeu, per tal d analitzar en quina mesura l aeroport del Prat alimenta altres aeroports. Seguint la tendència iniciada l any 2010, les mercaderies transportades en carregadors purs han anat perdent quota al mateix temps que les tones transportades en la bodega dels avions de passatgers n han anat guanyant. Respecte l any 2012, el decrement del transport mitjançant carregadors purs ha estat del 4,1%, situant-se a un total de tones bellugades durant el 2013, mentre que la bodega de passatgers ha experimentat un augment del 14,5%, arribant a la xifra de tones. 92 Pel que fa al total de tones de mercaderia transportades en camió aeri, la tendència dels últims anys és menys clara; de fet, durant el període la seva quota s ha reduït un 4,9%. Les tones totals gestionades per l aeroport (mode aeri i camió) assoleixen una xifra de tones durant el 2013; el qual representa un 0,7% més que l any anterior i situa la xifra a nivells comparables als de METODOLOGIA: La confecció d aquest indicador s ha fet dividint el volum de càrrega que es transporta amb avions de càrrega pura, en la bodega dels avions de passatgers i en camió aeri, dividit per la suma d aquests tres tipus d operacions. Les dades de camió aeri provenen de CLASA* i s obtenen a través de les dades dels operadors aeris facilitades a l ens logístic (no són dades d estadístiques oficials). 6.- FONTS: - Departament d estadística d Aena. - Centres Logístics Aeroportuaris (CLASA) 7.- INFORMACIÓ ESTADÍSTICA DE REFERÈNCIA RECOLLIDA A L ANNEX: - III.23.- Evolució del tràfic aeri de mercaderies. - III.24.- Nombre de vols intercontinentals de passatgers a l aeroport de Barcelona. - III.25.- Nombre de vols setmanals de càrrega pura a l aeroport de Barcelona. - III.26.- Tràfic aeri de mercaderies per regions geogràfiques. - III.27.- Transport aeri de mercaderies per tipus d avió. - III.28.- Mercaderia duta en camió aeri des de l aeroport del Prat a altres aeroports.

95 Operacions Volum de mercaderia (Tones) Indicadors de competitivitat del sistema Logístic Català. 93 INDICADOR 27. TRÀFIC AERI CATALÀ 1.- MOTIVACIÓ: Analitzar l evolució del nombre d operacions als aeroports catalans. 2.- DEFINICIÓ: Nombre d operacions als aeroports de Barcelona, Girona, Reus i Lleida i suma de les operacions realitzades a Catalunya. 3.- EVOLUCIÓ: INDICADOR 27 Tràfic aeri català (operacions) interanual Barcelona ,8% -1,3% Girona ,4% -1,5% Reus ,0% -4,1% Lleida : : : : ,5% TOTAL ,2% -1,4% % 9% 11% 13% 0,4% 0,7% 0,5% 0,6% 13% 12% 8% 8% 9% 84% 85% 83% 81% 78% 80% 85% 86% 84% Lleida Reus Girona Barcelona Dades complementàries (Volum mercaderia total (Tn)) interanual Barcelona ,4% 0,9% Girona 239,0 233,4 70,3 62,5 133, ,8% -15,1% Reus 16,3 11,2 9,3 34,8 14,1 0,1-99,3% -32,1% TOTAL ,2% 0,8%

96 RELLEVÀNCIA I ANÀLISI DE TENDÈNCIA: Aquest indicador permet analitzar l evolució del nombre d operacions aèries del sistema aeroportuari català per tal de veure les tendències de cada aeroport, així com l evolució del pes de cada node en el conjunt del sector a Catalunya. Durant l any 2013, el tràfic aeri ha registrat el valor més baix de tota la sèrie estudiada amb un descens del 4,2% respecte l any anterior. L anàlisi del volum d operacions en funció de l aeroport, mostra el següent: Barcelona: és el principal l aeroport del país ja que aglutina el 91% del total d operacions. Tot i així, el darrer any ha patit un cert descens en el nombre d operacions realitzades (-4,8%), tot i que el volum total de mercaderia ha augmentat un 3,4%. Girona: segueix essent el segon aeroport del país en termes logístics aglutinant el 7% del total d operacions. El nombre d operacions ha disminuït molt lleugerament en l últim any d estudi. No obstant, el volum de mercaderia gestionada respecte l any 2012 ha disminuït en un 65,8%, perdent l augment assolit durant el Reus: el tercer aeroport del país, en termes de mercaderia, passatgers i operacions, concentra el 2% del total d operacions de Catalunya. Aquest darrer any, ha experimentat un augment del nombre d operacions respecte l any anterior (10,0%), però que ha patit una disminució dràstica en les tones transportades (-99,3%), situantse en 0,1 tones transportades durant el Aquest fet és degut principalment a l escurçament de la plantilla i dels horaris d aterratge de les aeronaus. Lleida: aquest aeroport ha reduït el nombre d operacions en un 13,5% respecte l any anterior METODOLOGIA La confecció d aquest indicador s ha realitzat a partir de les tones mogudes pels aeroports pertanyents a Aeroports de Catalunya i Aena, agrupant-les segons orígens / destinacions, i dividit entre el volum total de mercaderies gestionades per l aeroport. 6.- FONTS: - Aeroports de Catalunya - Idescat - Aena 7.- INFORMACIÓ ESTADÍSTICA DE REFERÈNCIA RECOLLIDA A L ANNEX: - III.29.- Evolució del nombre de passatgers dels aeroports catalans - III.30.- Evolució del nombre d operacions dels aeroports catalans - III.31.- Evolució del volum de mercaderia total dels aeroports catalans

97 95 4. El Mercat immologístic

98

99 INTRODUCCIÓ Lideratge estatal Catalunya reforça el lideratge de l oferta de superfície útil de magatzem a l Estat. Mentre que a Espanya l oferta de superfície útil de magatzem es manté estable respecte al 2012, a Catalunya es produeix un augment del 0,5% de l oferta, i continua encapçalant el rànquing estatal amb més de 6 milions de metres quadrats disponibles de superfície de magatzem.. Evolució del mercat immobiliari logístic Degut a un entorn de consum, industrial i logístic privilegiat, la plataforma logística del delta, lidera el rànquing dels preus de lloguer a nivell estatal (5,6 /m²/mes), situant-se prop de la mitjana europea. Preu mitjà del lloguer logístic a les principals ciutats europees ( ) Font: Elaboració pròpia (Dades de BNP Paribas Estate). No obstant, seguint amb la tendència iniciada el 2007, la caiguda del preu mitjà de lloguer de magatzem logístic a Catalunya ha estat del 3,7% durant l últim bienni estudiat, arribant a un valor mitjà de 3,63 /m2/mes. Des de l any 2007 el preu mitjà a Catalunya ha experimentat un descens superior al 35%.

100

101 INDICADORS Indicador 28. Preu mitjà del sòl logístic per províncies. Indicador 29. Anàlisi del sector immologístic a l'entorn del corredor mediterrani

102

103 Preu ( /m²/mes) Indicadors de competitivitat del sistema Logístic Català. 101 INDICADOR 28. PREU MITJÀ DEL SÒL LOGÍSTIC PER PROVÍNCIES 1.- MOTIVACIÓ: Monitoritzar l evolució del preu mig del sòl logístic a Catalunya. 2.- DEFINICIÓ: Preu mitjà del sòl logístic a Catalunya ponderat segons la distribució de m² de magatzem mostrada a l indicador EVOLUCIÓ: INDICADOR 28 Preu mitjà del sòl logístic per províncies Preu mitjà ponderat ( /m 2 /mes) interanual 5,04 5,67 5,11 4,08 3,77 3,66-2,8% -3,9% Barcelona Girona Tarragona Lleida Mitja ponderada Dades complementàries interanual Preu mitjà a Barcelona (regió metropolitana) 5,7 6,6 5,7 4,5 4,2 4,1-2,9% -4,0% Preu mitjà a Girona 3,5 3,8 3,6 3,2 3,0 3,0 0,0% -1,9% Preu mitjà a Tarragona 3,3 3,3 3,6 2,8 2,4 2,3-5,3% -4,7% Preu mitjà a Lleida 3,1 3,3 2,9 2,7 2,6 2,6 0,0% -2,1%

104 RELLEVÀNCIA I ANÀLISI DE TENDÈNCIA: Aquest indicador es considera clau per analitzar la competitivitat de Catalunya com a plataforma logística d abast internacional. Per al sector de la logística i el transport, la disponibilitat de sòl amb bones connexions, i sobretot un nivell competitiu de preus, és la base per assegurar el creixement futur d aquest sector al nostre país. Durant el període , es va produir un fort increment del preu del sòl que va derivar en un posterior descens dels preus de lloguer del sòl a Catalunya, com a conseqüència de la crisi econòmica i l esclat de la bombolla immobiliària. El 2013 s ha assolit una xifra de 3,66 /m 2 /mes del preu mitjà de lloguer de naus a Catalunya. El decrement del preu de lloguer de magatzem a Catalunya ha estat del 2,8% aquest últim any, el qual ha estat més suau que la caiguda de l anterior bienni. El preu mitjà a les províncies de Barcelona i Tarragona ha descendit un 2,9% i un 5,3%, respectivament, entre 2012 i 2013, mentre que a les províncies de Lleida i Girona aquest s ha mantingut estable durant el darrer bienni analitzat METODOLOGIA: La realització d aquest indicador s ha fet a partir dels informes anuals que realitzen les consultores mostrades a l apartat de Fonts. La ponderació de cara a trobar un indicador global del preu a Catalunya, s ha fet en base a les dades de superfície útil per província disponibles a l Indicador FONTS: Indicador realitzat a partir de dades de: - Aguirre Newman - Atisreal - Cushman & Wakefield - BNP Paribas real estate - Jones Lang LaSalle - King Sturge - Richard Ellis - CBRE - Jordà & Guasch 7.- INFORMACIÓ ESTADÍSTICA DE REFERÈNCIA RECOLLIDA A L ANNEX: - IV.1.- Rànquing del preu del sòl a les principals zones logístiques d Espanya

105 Preu ( /m²/mes) Indicadors de competitivitat del sistema Logístic Català. 103 INDICADOR 29. ANÀLISI DEL SECTOR IMMOLOGÍSTIC A L ENTORN DEL CORREDOR MEDITERRANI 1.- MOTIVACIÓ: Analitzar el preu del sòl logístic als principals pols de concentració logística presents en el Corredor Mediterrani. 2.- DEFINICIÓ: Preu de lloguer del sòl logístic, expressat en /m²/mes, de cadascuna de les zones logístiques analitzades: 3.- EVOLUCIÓ: INDICADOR 29 Anàlisi del sector immologístic a l entorn del Corredor Mediterrani interanual Preu mitjà ponderat ( /m2/mes) Ginebra 6,7 9,0 8,9 9 8,8-1,9% 7,1% Barcelona 5,5 5,5 6,5 5,4 5,3-3,1% -1,2% Milà 4,2 4 4,8 4 3,9-1,9% -1,7% Lió 4 3,7 3,7 3,8 3,8 0,0% -1,1% Marsella 3,8 3,8 3,5 3,8 3,7-4,3% -0,9% Tolosa 3,8 3,5 3,5 3,5 3,5 0,0% -2,0% Girona 3,6 3,5 3,2 3,0 3,0 0,0% -4,6% Múrcia 3,5 3,1 2,9 2,8 2,8-2,8% -5,8% València 3,3 3,0 2,8 2,7 2,6-2,8% -5,8% Lleida 2,9 2,8 2,7 2,6 2,6 0,0% -2,7% Algeciras 2,9 2,6 2,4 2,3 2,3-2,8% -5,8% Tarragona 3,6 2,8 2,8 2,4 2,3-5,3% -11,1%

106 RELLEVÀNCIA I ANÀLISI DE TENDÈNCIA: La lectura d aquest indicador permet obtenir informació sobre el posicionament i el grau de competitivitat de les principals àrees de concentració d activitat logística presents en el Corredor Mediterrani. El motiu de l anàlisi amb aquest enfocament territorial rau en identificar els mercats més competitius amb una perspectiva regional emmarcada dins de l esquema de corredors prioritaris europeus. D aquesta manera, en una destacada primera posició, Ginebra apareix com la ciutat que compta amb els preus de lloguer de sòl logístic més elevats, amb un valor mitjà de 8,8 /m²/mes el 2013, i un augment a ritme del 6,9% interanual en el període d estudi ( ). La ciutat de Barcelona ocupa la segona posició, amb un preu de 5,3 /m²/mes, però amb una tendència a la baixa durant la sèrie analitzada, mostrant un descens de l 1,2% interanual entre 2009 i 2013, i una reducció del 3,1% durant el darrer bienni estudiat. La ciutat de Girona ocupa una posició intermèdia, amb un preu de 3,0 /m²/mes, que s ha mantingut estable entre 2012 i 2013, però que suposa un decreixement a ritme del 4,6% internanual des de Les àrees de Lleida i Tarragona presenten preus relativament competitius, ocupant les darreres posicions del ranking del Corredor Mediterrani, amb preus de 2,6 i 2,3 /m²/mes l any Lleida ha mantingut constant aquest preu durant el període , mentre que Tarragona ha experimentat un descens superior al 5%. 5.- METODOLOGIA: La realització d aquest indicador s ha fet a partir dels informes anuals que realitzen les consultores mostrades a l apartat de Fonts, corresponents als anys Per al cas de les ciutats de Girona, Lleida i Tarragona, s han pres els preus de lloguer del metre quadrat mensual de sòl logístic de l Indicador FONTS: Indicador realitzat a partir de dades de: - Aguirre Newman - Cushman & Wakefield - Colliers International - Richard Ellis 7.- INFORMACIÓ ESTADÍSTICA DE REFERÈNCIA RECOLLIDA A L ANNEX: - IV.3) Mapa de preus del sòl a les principals àrees logístiques del corredor mediterrani

107 Eficiència.

108

109 INTRODUCCIÓ Intermodalitat La utilització de cadenes intermodals en el transport de mercaderies esdevé un factor clau per caracteritzar d eficient el sistema logístic català (tant des del punt de vista econòmic com mediambiental). En aquest sentit, les cadenes intermodals han guanyat 8,5 punts percentuals de quota des de l inici de la crisi. No obstant, aquest increment s atribueix no tant a un canvi d hàbits com a un descens de la demanda de transport, la qual ha tingut una major afectació sobre el transport per carretera, i a una major complexitat de l operativa logística deguda a la internacionalització dels fluxos de transport. Desplaçaments en buit La reducció del nombre de desplaçaments buits i l optimització dels processos de càrrega de les mercaderies als camions són dos elements que ajudarien a augmentar l eficiència de la logística catalana; sobretot la que fa referència al transport intern on els desplaçaments en buit representen més del 46%. Tanmateix, malgrat l oportunitat que el context de recessió econòmica imperant suposa per a l augment de l eficiència de l operativa del transport de mercaderies per carretera, l elevada atomització del sector ha impedit la reducció del percentatge d operacions en buit, mantenintse estable per sobre del 41% durant tota la sèrie d estudi. Pes dels combustibles alternatius Tot i trobar-se encara en una fase incipient, en els darrers anys la importància del GLP com a combustible d automoció ha crescut significativament, multiplicant-se per més de 4,5 entre 2007 i En el cas del biodièsel, la tributació en l impost d hidrocarburs i la rebaixada de l obligatorietat del seu ús han suposat al 2013 una davallada del seu consum per primer cop des de l inici de la sèrie al 2007, del 10,1% al 4,5%. Emissions del transport de mercaderies Durant l interval , el consum de combustible i emissions de gasos i partícules per part del transport de mercaderies viari han experimentat un descens acumulat d entre el 26 i el 48%, degut principalment a la caiguda de la mobilitat i a millores tecnològiques en els vehicles.

110

111 INDICADORS Indicador 30. Quota del transport intermodal. Indicador 31. Percentatge de desplaçaments en buit. Indicador 32. Antiguitat mitjana flota vehicles de camions i furgonetes a Catalunya. Indicador 33. Emissions del transport de mercaderies viaria a Catalunya Indicador 34. Pes dels combustibles alternatius

112

113 111 INDICADOR 30. QUOTA DEL TRANSPORT INTERMODAL 1.- MOTIVACIÓ: Disposar de dades periòdiques que permetin comprovar l evolució esperada del creixement de la quota del volum de mercaderies transportades per cadenes intermodals. 2.- DEFINICIÓ: Tones transportades per cadenes intermodals dividit per les tones totals transportades per cadenes unimodals (de carretera) i intermodals. 3.- EVOLUCIÓ: INDICADOR interanual Quota del transport intermodal 17,7% 18,1% 19,1% 22,9% 25,3% 26,8% 5,9% 4,5% 100% 80% 60% 40% 20% 0% Cadenes Intermodals Cadenes unimodals Dades complementàries interanual Quota unimodal 82,3% 81,9% 80,9% 77,1% 74,7% 73,2% -2,0% -1,3%

114 RELLEVÀNCIA I ANÀLISI DE TENDÈNCIA: Aquest indicador, és utilitzat per analitzar si es produeix una tendència cap a una major utilització de les cadenes intermodals i, per tant, cap a un model de transport més sostenible. D ençà el 2004, la quota que representen els tràfics intermodals s han incrementat en 8,8 punts percentuals, el qual significa que al 2013 aquests tràfics han tingut un pes del 26,8% enfront el de les cadenes unimodals que ha estat del 73,2% (tot i ser major, ha anat reduint durant els últims anys). Aquest fet és degut a l afectació que la recessió econòmica ha tingut sobre el sector de la logística i el transport, que en els darrers anys ha registrat una important reducció de les tones transportades per carretera (caiguda del -47% des de l any 2007). D aquesta manera es considera que l augment de la quota intermodal dels darrers anys correspon més a una caiguda de la demanda de transport que ha afectat en major mesura a les cadenes unimodals de carretera, que a una captació de fluxos per part de les cadenes intermodals METODOLOGIA: Aquest indicador s ha confeccionat a partir de les principals dades de tràfics de mercaderies que tenen origen o destinació a Catalunya. S ha separat les cadenes unimodals, únicament realitzades per mode viari, de les cadenes intermodals on hi intervenen altres modes com: l aeri, ferroviari, marítim, etc. Per una anàlisi més detallada de la metodologia, es pot consultar l annex V FONTS: - Enquesta permanent del transport de mercaderies per carretera. - Bases de dades de RENFE i de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. - Memòries portuàries. - Ports de l Estat. - Servei d Estadística de l Autoritat Portuària de Barcelona. - Departament d estadística d Aena. 7.- INFORMACIÓ ESTADÍSTICA DE REFERÈNCIA RECOLLIDA A L ANNEX: - V.1.- Estimació de l evolució del transport intermodal i unimodal. - III.1.- Distribució del volum de mercaderies per mode de transport i flux - III.7.- Volum de mercaderies mogut per carretera a Catalunya. - III.14.- Fluxos de mercaderies per mode ferroviari a Catalunya. - III.19.- Repartiment modal d accés als ports Catalans. - III.23.- Evolució del tràfic aeri de mercaderies (aeroports espanyols)

115 % d'operacions en buit Nombre d'operacions Indicadors de competitivitat del sistema Logístic Català. 113 INDICADOR 31. PERCENTATGE DE DESPLAÇAMENTS EN BUIT 1.- MOTIVACIÓ: Analitzar l evolució de l eficiència dels desplaçaments viaris de mercaderies, perseguint l objectiu de racionalitzar el transport de mercaderies per carretera reduint les operacions en buit i augmentant l'ocupació mitjana per operació. 2.- DEFINICIÓ: Tant per cent de desplaçaments en buit amb Origen i/o Destinació a Catalunya. 3.- EVOLUCIÓ: INDICADOR anual % d'operacions en buit 43,5% 44,6% 43,5% 42,2% 41,6% 40,8% -1,8% -0,7% 100% 80% 60% 40% 20% % % d'operacions en buit Nombre d'operacions Dades complementàries anual Nombre d'operacions ,6% -5,5%

116 RELLEVÀNCIA I ANÀLISI DE TENDÈNCIA: Com s ha posat de relleu en les darreres edicions d aquest document, el transport de mercaderies per carretera presenta ineficiències derivades de la dificultat que suposa l optimització del factor de càrrega del vehicle, i en concret la reducció dels desplaçaments en buit. Aquest fet incideix negativament principalment en: La competitivitat dels sectors productius, que paguen una major quota del transport degut a que assumeixen el cost del retorn en buit El medi ambient, que veu incrementat el nombre de recorreguts, i per tant les emissions, necessaris per a satisfer les necessitats de transport del teixit empresarial. En l àmbit del transport intern és on aquesta problemàtica esdevé especialment important donat que els desplaçaments en buit representen al voltant del 46,5% (consultar annex estadístic V.2). En relació als desplaçaments de llarg recorregut (estatals i internacionals), el percentatge d operacions en buit ha anat oscil lant al voltant del 20% durant els darrers anys. L any 2013 aquests valors han representat el 20,1% en el transport estatal i el 21,1% en l internacional. (*) 114 Des de l any 2007 en el qual es va assolir el punt àlgid del nombre d operacions realitzades per carretera, les operacions totals mitjançant aquest mode de transport s ha reduït al voltant d un 50%, seguint la tendència dels últims anys, i en un 13,3% respecte el En total, el nombre d operacions l any 2013 ha estat de poc més de 26 milions, lluny de les quasi 53 milions d operacions realitzades el Tal i com assenyalen les Directrius Nacionals de Mobilitat, cal implementar estratègies de col laboració (tant entre el teixit productiu com d aquest amb el sector de la logística i el transport), per tal d assolir un menor percentatge de desplaçaments en buit, millorar la competitivitat del teixit productiu i reduir les emissions. 5.- METODOLOGIA: En base a les dades que proporciona anualment el Ministeri de Foment sobre el sector del transport de mercaderies per carretera (per vehicles espanyols amb MMA>3,5 T.), es dóna un valor mig del percentatge del nombre d operacions de transport que es realitzen en buit. Les dades per al càlcul del valor mig ponderen tant els recorreguts viaris interns, com els intercanvis de Catalunya amb la resta de l Estat i els intercanvis de Catalunya amb l estranger. (*) Es constata que la metodologia emprada a l EPTMC per regionalitzar les dades permeten conèixer tendències però no permet realitzar comparatives a nivell internacional. 6.- FONTS: Enquesta permanent del transport de mercaderies per carretera. (Ministeri de Foment) Dades sobre els fluxos de trànsit per mode viari. (Generalitat de Catalunya) 7.- INFORMACIÓ ESTADÍSTICA DE REFERÈNCIA RECOLLIDA A L ANNEX: III.7.- Volum de mercaderies mogut per carretera a Catalunya. V.2.- Operacions de transport i percentatge en buit, per tipus de desplaçament.

117 Nombre de furgonetes i camions Anys Indicadors de competitivitat del sistema Logístic Català. 115 INDICADOR 32. ANTIGUITAT MITJANA DE LA FLOTA DE CAMIONS I FURGONETES A CATALUNYA 1.- MOTIVACIÓ: Conèixer al situació actual i l evolució de l antiguitat mitjana de la flota de vehicles pesats (camions i furgonetes) de Catalunya. 2.- DEFINICIÓ: Edat mitjana de la flota de vehicles desagregat per camions i furgonetes. 3.- EVOLUCIÓ: INDICADOR 32 Antiguitat mitjana de la flota de camions i furgonetes a interanual Catalunya Edat mitjana furgonetes 9,0 9,5 10,5 11,7 10,5% 4,3% Edat mitjana camions 11,0 11,2 12,3 13,6 10,4% 3,5% TOTAL furgonetes i camions GASOLINA TOTAL furgonetes i camions DIÉSEL Edat mitjana furgonetes i camions GASOLINA Edat mitjana furgonetes i camions DIESEL Dades complementàries anual Nombre furgonetes ,8% 0,2% Nombre camions ,8% -2,2% Nombre total de furgonetes i camions ,3% 0,1%

118 RELLEVÀNCIA I ANÀLISI DE TENDÈNCIA: Durant els últims anys, probablement com a conseqüència de la recessió econòmica, s ha produït una tendència d envelliment de la flota de vehicles donada la baixa taxa de renovació. El fet de tenir un parc de vehicles tan vell afecta en el volum de les emissions de gasos contaminants i en la seguretat vial. Aquest indicador pretén analitzar objectivament aquesta tendència i poder captar variacions significatives en aquest context. L edat mitjana de camions i furgonetes al 2012 era de 14 i 12 anys respectivament; és a dir, en global eren 3 anys més vells que al Cal tenir en compte que l any 2012, segons l estudi més detallat de l annex estadístic, la mitjana d edat de les furgonetes de gasolina era 8 anys més que les furgonetes de gasoil. De manera similar es distingeixen també entre camions de gasolina i camions dièsel, els primers dels quals tenen 4,5 anys més d antiguitat. La flota de camions ha disminuït anualment un 2,2% durant el període i la de furgonetes un 0,9% des del 2008 (any en que hi havia furgonetes en circulació) METODOLOGIA: A partir de les dades del nombre de vehicles (furgonetes i camions) existents en el parc de vehicles de Catalunya per a cada any i segregats per pes del vehicle i per tipus de combustible, s ha calculat el nombre total d aquests considerant totes les furgonetes i tots els camions d entre 3 i més de 10 tones. Els camions de menys de 3 tones s agrupen dins dels conjunt de furgonetes per tal de coincidir amb les definicions d aquests vehicles realitzades en l EPTMC. D altra banda, pel càlcul de l antiguitat mitjana de la flota, s ha calculat l edat mitjana ponderant el volum de vehicles per l antiguitat d aquest respecte cada any d estudi. Els vehicles matriculats en l'any del qual es tenen dades es considera que tenen una antiguitat de 6 mesos. Els vehicles matriculats abans de l'any més antic del qual se'n tenen dades, es considera que tenen una antiguitat mitjana de 25 anys en tots els casos. 6.- FONTS: Departament d estadística de la DGT. 7.- INFORMACIÓ ESTADÍSTICA DE REFERÈNCIA RECOLLIDA A L ANNEX: V.3.- Antiguitat mitjana de la flota de furgonetes i camions.

119 Tones Tones Tones milers de teps milers de tones Indicadors de competitivitat del sistema Logístic Català. 117 INDICADOR 33. EMISSIONS DEL TRANSPORT DE MERCADERIES VIARI A CATALUNYA 1.- MOTIVACIÓ: Monitoritzar el consum energètic i les emissions de gasos i partícules contaminants causades pel transport viari de mercaderies a Catalunya. 2.- DEFINICIÓ: Consum energètic (expressat en tep) i tones de cada contaminant emeses anualment pel parc de furgonetes i camions de Catalunya. 3.- EVOLUCIÓ: INDICADOR 33 Emissions del transport de mercaderies viari a Catalunya interanu al Consum de combustible (milers de teps) % -5% Emissions de CO2 (milers de tones) % -6% Emissions de NOx (tones) % -8% Emissions de PM (tones) % -8% Emissions de CO (tones) % -10% Consum de combustible Emissions de CO Emissions de PM Emissions de NOx Emissions de CO

120 RELLEVÀNCIA I ANÀLISI DE TENDÈNCIA: S observa un descens generalitzat del consum energètic i les emissions de gasos i partícules contaminants durant el període , degut principalment a dos factors: Millores tecnològiques en el parc de vehicles, gràcies als esforços realitzats pels fabricants per adaptar els nous vehicles a les noves directives Euro, cada cop més restrictives pel que fa a les emissions de gasos i partícules. Descens de la mobilitat, motivat pel context econòmic actual. D aquesta manera, es constata una tendència al decreixement, situada entre el -5% i el -10% interanual durant la sèrie d estudi ( ) del consum i les emissions provocades pel transport viari de mercaderies a Catalunya. 5.- METODOLOGIA: A partir de: 118 El parc de vehicles desagregat per tipologia de vehicle, antiguitat, cilindrada i/o tonatge, proporcionada per la DGT, corresponents als anys La mobilitat registrada al sistema viari català, classificat en xarxa urbana, interurbana de menys de 4 carrils i interurbana de 4 o més carrils (SIMCAT, base de dades de l ATM), corresponents als anys i 2012 (estimació a partir de dades de l EPTMC). La metodologia de càlcul aplicada és l establerta per l Agència Europea del Medi Ambient (EEA) a través de la publicació EMEP/EEA pel càlcul de les emissions de contaminants a l atmosfera i de gasos d efecte hivernacle. Així, i aplicant els factors de consum i emissions per vehicle i quilòmetre obtinguts per a cada tipologia de vehicles, s obté la contribució de cada tipologia del parc de vehicles al consum i emissions totals en el territori català. 6.- FONTS: Base de dades de de la DGT SIMCAT ATM Agència Europea de Medi Ambient Encuesta Permanente del Transport de Mercancías por Carrretera (EPTMC) 7.- INFORMACIÓ ESTADÍSTICA DE REFERÈNCIA RECOLLIDA A L ANNEX: V.4) V.5) Parc de vehicles de mercaderies a Catalunya Mobilitat de vehicles de mercaderies a Catalunya

121 119 INDICADOR 34. PES DELS COMBUSTIBLES ALTERNATIUS 1.- MOTIVACIÓ: Conèixer la importància relativa dels combustibles alternatius en el parc de vehicles de Catalunya 2.- DEFINICIÓ: Percentatge de consum de GLP d automoció sobre el consum total de gasoil i gasolina d automoció. Percentatge de Bio en el gasoil d automoció 3.- EVOLUCIÓ: INDICADOR 34 Pes dels combustibles alternatius Pes GLP automoció Catalunya Percentatge BIO en gasoil d'automoció anual 0,02% 0,03% 0,04% 0,05% 0,06% 0,09% 0,11% 34% 36% 1,1% 2,3% 4,2% 5,7% 7,4% 10,1% 4,5% -55,5% 33,7% 0,14% 0,12% 0,10% 0,08% 0,06% 0,04% 0,02% 0,00% Pes GLP automoció Catalunya Percentatge BIO en gasoil d'automoció 12% 10% 8% 6% 4% 2% 0%

122 RELLEVÀNCIA I ANÀLISI DE TENDÈNCIA: En els darrers anys, l encariment dels combustibles convencionals, així com els elevats factors d emissió d aquests carburants han motivat cada cop més la utilització de combustibles alternatius. En aquest indicador s avalua el pes que suposa el consum de GLP sobre el consum total de la gasolina i del gasoil en el sector de l automoció. Per altra banda, s analitza el percentatge de bio en el diesel. Es constata un augment del consum de GLP durant tota la sèrie d estudi, passant del 0,02% l any 2007 al 0,11% l any 2013, el que suposa un increment anual del 36% en aquest període. D altra banda, la inclusió del biodièsel en l impost dels hidrocarburs corresponent a l any 2013 ha suposat una davallada significativa del seu percentatge d utilització, passant del 10,1% al 4,5% entre els anys 2012 i METODOLOGIA: 120 A partir del Boletín Estadístico de Hidrocarburos Mensual, publica pel CORES, s obté el consum total de gasolines i gasoils corresponent a Catalunya per a tota la sèrie d estudi, així com el percentatge de bio en el diesel per al conjunt de l Estat. Per obtenir el consum de GLP d automoció a Catalunya: - Es coneixen, a partir del CORES, els consums de GLP (totals i d'automoció) a Espanya. - Es coneixen, a partir de l'icaen, el consum de GLP (total) a Catalunya, fins el En base a la sèrie mensual del Boletín Estadístico de Hidrocarburos mensual (gener-abril de 2014), s'estima el percentatge del consum total de GLP de Catalunya respecte a Espanya. Aquest percentatge s'associa a l any 2013, i la resta de percentatges ( ) s'extrapolen linealment entre els de 2009 i Sabent el percentatge de consum de GLP d'automoció respecte el consum total de GLP a Espanya, s'utilitza el mateix percentatge per al cas de Catalunya. 6.- FONTS: - ICAEN, Producció d energia primària a Catalunya - CORES, Boletín Estadístico de Hidrocarburos Mensual 7.- INFORMACIÓ ESTADÍSTICA DE REFERÈNCIA RECOLLIDA A L ANNEX: - V.6) Consum de gasolina i gasoil a Catalunya i Espanya

123 Quadre d Indicadors resum 6.1. CONTEXT SOCIOECONÒMIC INDICADOR Pes econòmic del sector logístic a l economia Interanual 3,9% 3,7% 3,8% 4,1% 4,2% 4,3% 1,7% 1,9% INDICADOR 2 Generació d ocupació del sector logístic interanual 0,20 0,23 0,23 0,22 0,19 0,20 4,7% 0,1% INDICADOR 3 Valor econòmic de les exportacions per sectors Indústries químiques ,79 % interanual 6,49% Vehicles de motor, material transport ,0% 2,3% Productes alimentaris i begudes ,1% 7,7% Tèxtils, cuir, calçat, confecció ,2 % 5,7% Metal lúrgia i productes metàl lics ,8% 7,0% Altres ,0% 2,6% Total Exportacions (M ) ,8% 4,4% INDICADOR 4 Valor dels intercanvis comercials amb l Estat Interanual Intern Catlunya ,2% -4,8% Catalunya-Espanya ,8% -2,7% Catalunya-Món ,8% 2,9% Espanya-Catalunya ,9% -1,5% Món-Catalunya ,5% -2,9%

124 OFERTA INFRAESTRUCTURAL INDICADOR Interanual Dotació xarxa viària(km) / superfície (milers de Km2) Catalunya 30,7 32,4 36,4 37,4 39,5 40,3 2,1% 3,5% Espanya 21,2 23,9 26,7 31,6 32,0 29,1 1,0% 4,0% Europa-27 13,6 14,0 14,5 14,9 15,3 15,5 1,0% 2,0% INDICADOR % vehicles pesats implicats en accidents de trànsit amb víctimes Interanual Catalunya 17% 17% 15% 16% 15% 15% -7,0% -1,7% Espanya 17% 18% 16% 15% 14% 14% -6,7% -2,7% INDICADOR Interanual dotació xarxa Catalunya 49,7 49,7 49,9 49,9 49,9 53,8 53,8 0,0% 0,9% ferroviària(km) / superfície(milers Espanya 28,5 29,2 30,1 30,7 30,3 31,5 31,5-0,1% 1,1% de Km2) Europa-28 49,8 51,2 50,6 51,0 50,5 51,4 51,2-0,3% 0,3% 122 INDICADOR Rendiment de les terminals intermodals 13 Interanual Barcelona Morrot 32,5 19,0 15,2 10,9 12,6 14,6 15,8% -5,9% Constantí 46,3 22,4 24,6 22,8 24,5 22,5-8,5% -5,4% Granollers 27,8 20,1 10,4 12,2 14,1 17,0 20,7% -3,7% Pla de la Vilanoveta 4,9 7,8 6,5 17,7 0,0 0,0-100,0% Portbou 66,6 46,1 33,9 27,5 29,3 30,5 4,0% -5,8% TOTAL (TEU/any per metre de via) 40,2 25,5 20,2 17,6 18,1 19,2 5,9% -5,5% INDICADOR interanual Barcelona 8,6% 2,1% 5,4% 5,9% 6,6% 11,4% -2,2% Quota ferroviària Tarragona 6,2% 5,8% 6,8% 4,1% 4,7% 14,6% -2,2% Mitjana 7,4% 3,8% 6,0% 5,1% 5,8% 13,1% -2,0% Barcelona 76,1% 83,5% 82,4% 82,9% 85,9% 2,9% 1,0% Quota viària Tarragona 25,2% 29,0% 22,5% 26,8% 23,0% -14,2% -0,8% Mitjana 51,2% 59,4% 57,1% 58,7% 59,7% 1,3% 1,3% Barcelona 15,3% 14,4% 12,3% 11,3% 7,5% -29,2% -5,7% Quota canonada Tarragona 68,6% 65,2% 70,7% 69,1% 72,3% 4,6% 0,4% Mitjana 41,4% 36,8% 37,0% 36,2% 34,5% -4,0% -1,5%

125 123 INDICADOR Interanual Barcelona ,4% 2,8% Girona ,4% 2,3% Lleida ,4% 3,2% Tarragona ,1% 3,5% 6.3. OFERTA I DEMANDA INDICADOR Volum gestionat pel sistema logístic (milions tones) 455,1 500,2 529,1 488,2 414,2 395,2 374,7 352,1 319, ,53% interanual -4,35% INDICADOR 12 Distribució per tipologia de flux viari Transport intern (mt) ,6% interanual -6,9% Intercanvis amb l'estat (mt) ,7% -1,5% Tràfic internacional (mt) ,0% -0,9% TOTAL VIARI (mt) 0,7% ,5% INDICADOR 13 Operacions per sectors Màquines, vehicles i objectes manufacturats interanual ,7% -2,7% Minerals i materials per la construcció ,9% -18,5% Productes alimentaris i forratges ,3% -1,3% Productes agrícoles i animals vius ,6% -0,6% Productes químics ,1% -2,3% Altres ,6% -9,6% TOTAL ,3% -8,8% INDICADOR 14 Indicadors d estructura empresarial interanual Empleats per empresa 2,5 2,6 2,7 2,6 2,5 2,5-3,0% -0,3% Facturació per empresa 207,8 234,7 263,6 278,5 263,6 263,6 0,0% 2,7% Facturació per empleat 81,8 90,6 97,9 106,7 103,5 106,6 3,0% 3,0%

126 124 INDICADOR interanual Andalusia ,2% -22,9% Aragó ,2% -21,1% Castella la Manxa ,9% 4,7% Castella i Lleó ,5% -230,6% Comunitat Valenciana ,9% 12,1% Comunitat de Madrid ,6% -1,1% País Basc ,7% 384,7% INDICADOR 16 Percentatge cost del combustible sobre els costos del transportista interanual 22,67 23,57 27,31 28,99 27,81 29,50 30,34 31,18 2,8% 2,9% 124 INDICADOR Preu del gasoil a Catalunya ( /L) 91,9 98,3 92,5 108,5 127,3 137,3 135, ,5% interanual 4,9% INDICADOR 18 Servei del transport ferroviari interanual Percentatge d arribades en hora 93,3% 93,4% 95,1% 1,8% 0,9% INDICADOR 19 Transport ferroviari per tipus de mercaderia interanual UTI Marítim ,5% 10,6% Productes metal lúrgics ,6% -4,3% Combustibles minerals sòlids ,2% -10,3% UTI terrestre ,1% -8,6% Màquines, vehicles i objectes manufacturats ,8% -6,3% Altres ,7% -4,7% TOTAL % -4% INDICADOR Quota global del transport ferroviari interanual 2,1% 1,9% 1,7% 2,7% 2,8% 3,5% 15,5% 4,3%

127 125 INDICADOR 21: Quota ferroviària de les operacions terrestres interanua l França 0,1% 0,2% 0,2% 0,6% 0,3% 0,5% 66,1% 17,9% Itàlia 0,2% 0,0% 2,5% 2,1% 0,2% 6,0% 2.983,1 % 2,6% Resta Espanya 6,3% 5,7% 5,3% 6,9% 7,7% 7,8% 1,8% 3,2% Portugal 19,0 10,7 5,3% 2,0% 4,1% 7,3% % % 46,7% -14,8% Alemanya 44,8 31,3 28,4 43,0 26,4 27,5 4,1% -8,5% Bèlgica % 71,1 % % 33,1 % % 24,6 % % 27,4 % % 45,1 % % 48,3 % 7,0% -7,3% INDICADOR 22: interanual Activitat dels operadors ferroviaris privats 13 Renfe 84,3% 87,7% 81,1% 74,2% -8,5% -4,2% FGC 9,9% 9,6% 9,3% 9,1% -2,0% -2,8% Operadors privats 5,8% 2,7% 9,7% 16,7% 73,1% INDICADOR anual Tràfic dels ports segons origen i destinació Espanya ,7% -0,3% Àfrica del Nord ,5% -2,9% Itàlia i França ,3% 0,4% Àsia ,7% 0,8% Resta d'europa ,6% 6,1% Resta d'àfrica ,7% -2,2% Amèrica ,5% -1,9% Orient pròxim i mig ,4% -0,3% INDICADOR 24 Percentatge de tones en contenidor respecte el total de tones mogudes interanual % tones en contenidor (BCN) 45,0% 50,8% 42,2% 46,1% 41,9% 41,0% -2,2% -1,4% % tones en contenidor (TGN) 0,3% 1,1% 7,8% 8,0% 6,1% 5,6% -7,7% 31,9%

128 126 INDICADOR 25 Tràfic aeri per regions interanual geogràfiques Espanya 23,9% 16,7% 11,7% 11,4% 8,6% 5,9% -31,2% -15,9% Europa 60,3% 60,4% 62,9% 55,6% 50,3% 52,1% 3,6% -1,8% Amèrica Llatina i Carib 0,1% 0,2% 0,4% 2,4% 3,5% 3,4% -2,5% 65,6% Amèrica del Nord 3,5% 4,5% 5,7% 8,3% 9,8% 8,7% -11,3% 11,9% Orient Mitjà 10,6% 7,7% 1,5% 5,7% 13,4% 22,8% 69,4% 10,0% Àfrica 1,4% 1,1% 1,2% 1,0% 0,6% 0,5% -11,7% -12,1% Àsia i Pacífic 0,2% 9,5% 16,6% 15,5% 11,6% 9,7% -16,7% 61,3% TOTAL 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% INDICADOR 26 Mercaderies per tipus d operació Carregador pur Bodega passatgers Camió aeri ,6 % 30,9 % 38,5 % ,1 % 24,8 % 39,1 % ,2 % 18,8 % 44,0 % ,4 % 18,2 % 41,3 % ,5 % 21,3 % 37,0 % 42,4 % 20,0 % 37,6 % 38,9 % 26,8 % 34,3 % 36,6 % 27,4 % 35,4 % 34,8 % 31,2 % 33,7 % ,8 % 13,8 % - 4,9 % interanu al 1,6% 0,1% -1,6% 126 INDICADOR interanual Tràfic aeri català (operacions) 13 Barcelona ,8% -1,3% Girona ,4% -1,5% Reus ,0% -4,1% Lleida : : : ,5% TOTAL ,2% -1,4% 6.4. MERCAT IMMOLOGÍSTIC INDICADOR 28 Preu mitjà del sòl logístic per províncies interanual Preu mitjà ponderat ( /m 2 /mes) 5,04 5,67 5,11 4,08 3,77 3,66-2,8% -3,9%

129 127 INDICADOR 29 Anàlisi del sector immologístic a l entorn del Corredor Mediterrani Preu mitjà ponderat ( /m2/mes) interan ual Ginebra 6,7 9,0 8,9 9 8,8-1,9% 7,1% Barcelona 5,5 5,5 6,5 5,4 5,3-3,1% -1,2% Milà 4,2 4 4,8 4 3,9-1,9% -1,7% Lió 4 3,7 3,7 3,8 3,8 0,0% -1,1% Marsella 3,8 3,8 3,5 3,8 3,7-4,3% -0,9% Tolosa 3,8 3,5 3,5 3,5 3,5 0,0% -2,0% Girona 3,6 3,5 3,2 3,0 3,0 0,0% -4,6% Múrcia 3,5 3,1 2,9 2,8 2,8-2,8% -5,8% València 3,3 3,0 2,8 2,7 2,6-2,8% -5,8% Lleida 2,9 2,8 2,7 2,6 2,6 0,0% -2,7% Algeciras 2,9 2,6 2,4 2,3 2,3-2,8% -5,8% Tarragona 3,6 2,8 2,8 2,4 2,3-5,3% -11,1% 6.5. EFICIÈNCIA INDICADOR interanual Quota del transport intermodal 17,7% 18,1% 19,1% 22,9% 25,3% 26,8% 5,9% 4,5% INDICADOR anual % d'operacions en buit 43,5% 44,6% 43,5% 42,2% 41,6% 40,8% -1,8% -0,7% INDICADOR 32 Antiguitat mitjana de la flota de camions i furgonetes a Catalunya interanual Edat mitjana furgonetes 9,0 9,5 10,5 11,7 10,5% 4,3% Edat mitjana camions 11,0 11,2 12,3 13,6 10,4% 3,5% INDICADOR 33 Emissions del transport de mercaderies viari a Catalunya interan ual Consum de combustible (milers de teps) % -5% Emissions de CO2 (milers de tones) % -6% Emissions de NOx (tones) % -8% Emissions de PM (tones) % -8% Emissions de CO (tones) % -10%

130 128 INDICADOR 34 Pes dels combustibles alternatius Pes GLP automoció Catalunya Percentatge BIO en gasoil d'automoció anual 0,02% 0,03% 0,04% 0,05% 0,06% 0,09% 0,11% 34% 36% 1,1% 2,3% 4,2% 5,7% 7,4% 10,1% 4,5% -55,5% 33,7% 128

131 129 Apèndix. Dades Estadístiques del Sector Logístic

132

133 131 I. CONTEXT SOCIOECONÒMIC I.1. Evolució de la població a Catalunya. I.2. Evolució del PIB de Catalunya a preus corrents per sectors (base 2008). I.3. Evolució del PIB de Catalunya a preus constants (base 2008). I.4. Evolució del PIB d Espanya a preus constants (base 2000). I.5. I.6. I.7. I.8. I.9. I.10. I.11. I.12. I.13. Estimació de l evolució del sector logístic i del transport. Nombre d empleats per sectors a Catalunya. Evolució de l índex de preus al consum a Catalunya i Espanya Importacions i exportacions de Catalunya per àrees i països Importacions i exportacions d Espanya per àrees i països Importacions i exportacions de Catalunya per sectors Balança comercial de Catalunya. Balança comercial d Espanya. Evolució del preu del barril de Brent.

134

135 133 I.1) Evolució de la població a Catalunya anual Barcelona ,2% 1,2% Girona ,0% 2,3% Lleida ,5% 1,5% Tarragona ,5% 2,4% TOTAL ,2% 1,5% Font: Padró Continu (Institut d estadística de Catalunya) I.2) Evolució del PIB de Catalunya a preus corrents per sectors. Dades en milions d euros anual Agricultura ,5% 1,6% Indústria ,9% 1,6% Construcció ,7% 1,7% Serveis ,3% 4,9% Valor afegit brut ,3% 3,8% Impostos nets ,3% 3,3% TOTAL ,3% 3,7% Font: Institut d estadística de Catalunya. I.3) Evolució del PIB de Catalunya a preus constants (base 2008). Les següents dades es presenten a preus constants prenent com any de base l any Dades en milions d Euros anual Agricultura ,7% 1,9% Indústria i energia ,0% -0,6% Construcció ,7% -1,3% Serveis ,4% 2,3% Impostos nets ,6% 0,9% Total ,5% 1,2% Font: Institut d estadística de Catalunya

136 134 Taxes de variació en volum interanuals. Variació (%) Agricultura - 9,0-3,9 19,6 0,2-2,4 8,9-5,5 3,7 Indústria - -2,2 1,4 1,0-4,3 7,1-0,2-0,2 1,0 Indústria manufacturera - -2,6 0,7 1,1-5,7 7,5-0,5-0,4 0,8 Construcció 5,2 3,9 7,8-0,5-16,9-9,2-9,1-6,7 Serveis - 3,7 3,4 3,9 1,2 1,6 1,6 0-0,4 Comerç, hoteleria, finances i altres serveis Adm. pública, educació, sanitat i s.socials Impostos nets sobre productes - 3,7 3,4 3,7 0,3 1,1 1,8 0,1-0,1-3,7 3,8 4,9 4,9 3,3 0,7-0,7-1,3-4,3 5,3 2,6 0,5-0,5-4,9-5,1-0,6 Total - 2,6 3,1 3,8-0,2 0,2-0,2-1,3-0,5 134 Font: Institut d estadística de Catalunya I.4) Evolució del PIB d Espanya a preus corrents. Dades en milions d Euros anual Agricultura ,9% -0,3% Indústria ,4% 2,8% Construcció ,3% 2,7% Serveis ,6% 5,2% Impostos nets ,7% 2,9% TOTAL ,6% 4,2% Taxes de variació en volum interanuals. Font: Instituto Nacional de Estadística Variació (%) Agricultura - 1,0-2,6-6,2-3,2 6,9-3,2-2,9 Indústria - 3,4 4,3 5,4 2,9 5,2 4,0-0,4 Construcció - 13,8 12,2 12,5 3,5-19,4-10,5-11,3 Serveis - 7,6 7,3 8,3 6,8-0,3 1,5-0,6 Impostos nets - 7,4 11,8 12,5-15,3 21,6-4,7-1,7 TOTAL - 7,2 7,4 8,4 3,3-0,1 0,1-1,6 Font: Instituto Nacional de Estadística

137 135 I.5) Estimació de l evolució del sector logístic i del transport. A continuació, es realitza una aproximació a l evolució del pes del sector logístic dins el PIB de Catalunya. Per a dur-la a terme, s inclouen els següents codis d activitat de la nova CNAE- 2009: CNAE 494, 495: Transport de mercaderies per carretera, serveis de mudances i transport per canonada. Parts del CNAE 50: Transport marítim de mercaderies i per vies navegables interiors. Parts del CNAE 51: Transport aeri de mercaderies i transport espacial. CNAE 521: Dipòsit i emmagatzematge. CNAE 522: Activitats afins al transport. Parts del CNAE 53: Activitats postals i de correus. CNAE 494, 495: Transport de mercaderies per carretera, serveis de mudances i transport per canonada anual Ocupats ,1% - Fixos ,7% - Eventuals ,0% - No assalariats ,6% Nombre d empreses ,4% Nombre d establiments ,9% Facturació (milions ) 8.011, , , ,26-8,4% VAB (pm) (milions ) 3.211, , , ,61-16,8% Font: Institut d estadística de Catalunya Parts del CNAE 50: Transport marítim i per vies de navegació interiors anual Ocupats ,0% - Fixos ,2% - Eventuals ,7% - No assalariats ,3% Nombre d empreses ,8% Nombre d establiments ,8% Facturació (milions ) 40,06 41,42 54,95 70,89 29,0% VAB (pm) (milions ) 9,82 17,69 24,04 27,59 14,8% Font: Institut d estadística de Catalunya

138 136 Parts del CNAE 51: Transport aeri de mercaderies i transport espacial anual Ocupats ,4% - Fixos ,2% - Eventuals ,3% - No assalariats ,7% Nombre d empreses ,4% Nombre d establiments ,9% Facturació (milions ) 1.585, , , ,72-5,9% VAB (pm) (milions ) 361,36 224,89 255,93 207,16-19,1% Font: Institut d estadística de Catalunya CNAE 521: Dipòsit i emmagatzematge anual Ocupats ,2% - Fixos ,8% - Eventuals ,7% - No assalariats ,9% Nombre d empreses ,3% Nombre d establiments ,0% Facturació (milions ) 747,83 741,60 864,63 836,46-3,3% VAB (pm) (milions ) 405,24 371,23 357,40 384,41 7,6% Font: Institut d estadística de Catalunya CNAE 522: Activitats afins al transport anual Ocupats ,1% - Fixos ,2% - Eventuals ,2% - No assalariats ,1% Nombre d empreses ,1% Nombre d establiments ,6% Facturació (milions ) 8.369, , , ,09 16,7% VAB (pm) (milions ) 3.195, , , ,46 34,2% Font: Institut d estadística de Catalunya Parts del CNAE 53: Activitats postals i de correus anual Ocupats ,2% - Fixos ,9% - Eventuals ,9%

139 137 - No assalariats ,1% Nombre d empreses ,5% Nombre d establiments ,0% Facturació (milions ) 0,61 1,18 0,89 1,13 26,9% VAB (pm) (milions ) 19,89 20,58 18,80 18,25-2,9% Font: Institut d estadística de Catalunya Estimació del sector logístic i del transport (suma dels anteriors) anual Ocupats ,3% - Fixos ,4% - Eventuals ,9% - No assalariats ,8% Nombre d empreses ,2% Nombre d establiments ,5% Facturació (milions ) , , , ,98 4,0% VAB (pm) (milions ) 7.678, , , ,78 9,1% Font: Elaboració pròpia amb dades del Institut d estadística de Catalunya I.6) Nombre d empleats per sectors a Catalunya. Dades en milers de persones anual Agricultura ,9% -2,8% Indústria ,8% -3,7% Construcció ,7% -4,3% Serveis ,7% 1,9% Total Ocupats ,5% 0,0% Font: Institut d estadística de Catalunya I.7) Evolució de l índex de preus al consum a Catalunya i Espanya Variació de les mitjanes anuals (%) Catalunya 3,7 3,5 3,5 3,9 3,7 3,0 4,1 0,2 2,0 3,3 2,9 1,7 Espanya 3,5 3,0 3,0 3,4 3,5 2,8 4,1-0,3 1,8 3,2 2,4 1,4 Font: Instituto Nacional de Estadística. (*) dades de nota de premsa que encara no s han publicat a l INE.

140 138 I.8) Importacions i exportacions de Catalunya per àrees i països Dades en milions d euros. IMPORTACIONS CATALANES anual Unió Europea (UE-25) ,7% 1,7% Alemanya ,4% 1,7% França ,1% 1,2% Itàlia ,5% -0,5% Portugal ,6% 6,6% Regne Unit ,0% -2,0% Altres països i territoris d'europa ,2% 7,8% Suïssa ,0% 3,2% Amèrica del Nord ,7% 0,3% Estats Units d'amèrica ,1% 0,5% Amèrica Central i del Sud ,2% 4,9% 138 Resta del món ,8% 3,4% Japó ,8% -5,4% Xina ,8% 9,0% Total importacions ,6% 2,5% EXPORTACIONS CATALANES Font: Institut d estadística de Catalunya anual Unió Europea (UE-25) ,3% 3,1% Alemanya ,1% 2,6% França ,7% 3,8% Itàlia ,9% 2,4% Portugal ,3% 1,6% Regne Unit ,9% 2,7% Altres països i territoris d'europa ,9% 9,2% Suïssa ,3% 13,6% Amèrica del Nord ,5% 1,7% Estats Units d'amèrica ,3% 1,6% Amèrica Central i del Sud ,7% 4,8% Resta del món ,6% 8,5% Japó ,3% 5,8% Xina ,5% 14,7% Total exportacions ,8% 4,3% Font: Institut d estadística de Catalunya

141 139 I.9) Importacions i exportacions d Espanya per àrees i països Dades en milions d euros. IMPORTACIONS ESPANYOLES Unió Europea (UE-25) anual ,6% 1,2% Alemanya ,9% 0,8% França ,3% -0,5% Itàlia ,6% -0,3% Portugal ,6% 6,0% Regne Unit ,9% -1,5% Altres països i territoris d'europa ,3% 8,0% Suïssa ,7% 1,9% Amèrica del Nord ,6% 1,4% Estats Units d'amèrica Amèrica Central i del Sud ,5% 1,2% ,5% 8,1% Resta del món ,9% 5,5% Japó ,5% -5,2% Xina ,5% 10,6% Total importacions ,0% 3,0% Font: Institut d estadística de Catalunya EXPORTACIONS ESPANYOLES Unió Europea (UE-25) anual ,4% 3,7% Alemanya ,3% 3,4% França ,9% 3,5% Itàlia ,3% 3,2% Portugal ,5% 3,0% Regne Unit ,2% 3,4% Altres països i territoris d'europa ,5% 8,3% Suïssa ,5% 10,0% Amèrica del Nord ,0% 3,0% Estats Units d'amèrica ,8% 2,8% Amèrica Central i del Sud ,2% 5,5% Resta del món ,8% 10,3% Japó ,8% 4,7% Xina ,2% 16,3% Total exportacions ,6% 5,0% Font: Institut d estadística de Catalunya

142 140 I.10) Importacions i exportacions de Catalunya per sectors. Dades en milions d euros. IMPORTACIONS CATALANES Agricultura, ramaderia i pesca Extracció i refinació de petroli, carbons Productes alimentaris i begudes Tèxtils, cuir, calçat, confecció Indústries químiques Metal lúrgia i productes metàl lics Maquinària i equips mecànics Maquinària oficina, precisió i òptica Maquinària i material elèctric i electrònic Vehicles de motor, material transport Resta de branques No classificats en altres apartats Total importacions anual ,5% 4,5% ,0% 6,1% ,9% 4,0% ,1% 4,5% ,8% 3,7% ,7% 0,2% ,0% -2,0% ,9% 0,6% ,4% -0,6% ,4% 2,5% ,4% 1,4% ,6% -11,9% ,6% 2,5% Font: Institut d estadística de Catalunya EXPORTACIONS CATALANES Agricultura, ramaderia i pesca ,1% 6,6% Extracció i refinació de petroli, carbons anual ,7% 8,8% Productes alimentaris i begudes ,1% 7,4% Tèxtils, cuir, calçat, confecció ,2% 4,2% Indústries químiques ,8% 7,1% Metal lúrgia i productes metàl lics ,5% 6,6% Maquinària i equips mecànics ,7% 3,0% Maquinària oficina, precisió i òptica ,5% -5,8% Maquinària i material elèctric i electrònic Vehicles de motor, material transport ,6% -0,7% ,0% 3,1% Resta de branques ,0% 3,5% No classificats en altres apartats ,2% 4,9% Total exportacions ,8% 4,3% Font: Institut d estadística de Catalunya

143 141 I.11) Balança comercial de Catalunya. Dades en milions d euros. Total exportacions Total importacions Balança comercial anual ,8% 4,3% ,6% 2,5% ,8% -4,1% Font: Institut d estadística de Catalunya I.12) Balança comercial d Espanya. Dades en milions d euros. Total exportacions Total importacions Balança comercial anual ,6% 5,0% ,0% 3,0% ,9% -7,7% Font: Institut d estadística de Catalunya

144 142 I.13) Evolució del preu del barril de Brent anual Mitjana Anual ($ / Bbl) Mitjana Anual ( / Bbl) 17,86 24,48 28,85 54,38 72,52 61,67 79,51 111,26 111,67 108,63 0,9% 13,8% 16,90 27,37 25,23 43,88 52,67 44,00 54,76 79,95 86,85 81,79 1,1% 11,9% Font: Corporació de reserves estratègiques de productes petrolífers (Ministeris d Indústria, Turisme i Comerç) $/Bbl 60 /Bbl Font: Elaboració pròpia amb dades del Ministeri d Indústria, Turisme i Comerç.

145 143 II. OFERTA INFRAESTRUCTURAL INFRAESTRUCTURES VIÀRIES II.1. II.2. II.3. IMD vehicles pesants als límits territorials Percentatge de vehicles pesants respecte IMD total als límits territorials. Evolució de l accidentalitat a Catalunya i a Espanya. INFRAESTRUCTURES FERROVIÀRIES II.4. Arribades amb retard. INFRAESTRUCTURES MARÍTIMES II.5. El punt d inspecció fronterera del Port de Barcelona. TRANSPORT AERI II.6. Evolució del nombre d inspeccions al PIF de l aeroport de Barcelona. SÒL LOGÍSTIC II.7. II.8. II.9. Les plataformes logístiques de Catalunya Superfície útil de magatzem a Espanya Superfície útil de magatzem a Catalunya

146

147 145 II.1) IMD vehicles pesants als límits territorials VP Corredor interior Fraga / Bujaraloz C. mediterrani sud Amposta C. mediterrani nord La Jonquera Via anual AP ,6% -6,9% A ,2% 1,0% AP ,4% -1,4% A ,1% -0,1% AP ,3% -1,0% N ,6% 7,0% Font: Mapa de tràfic (Ministeri de Foment) II.2) Percentatge de vehicles pesants respecte la IMD total als límits territorials Corredor interior Fraga / Bujaraloz C. mediterrani sud Amposta C. mediterrani nord La Jonquera Via anual AP 2 18,4% 14,7% 13,7% 14,0% 10,6% 10,0% 9,9% -1,3% -5,1% A 2 44,3% 40,7% 46,5% 43,2% 43,0% 40,9% 39,6% -3,0% -0,9% AP 7 22,8% 22,9% 23,0% 23,8% 20,2% 21,2% 21,3% 0,8% -0,6% A 7 33,8% 30,9% 27,8% 26,7% 28,4% 26,3% 28,0% 6,2% -1,6% AP ,5% 33,7% 35,2% 33,8% 31,5% 32,3% 2,7% -0,8% N ,8% 2,1% 3,3% 3,6% 3,4% 3,5% 2,6% 8,3% Font: Mapa de tràfic (Ministeri de Foment)

148 146 II.3) Dades de Catalunya Nº accidents amb víctimes a Catalunya furgonetes (mercaderies i passatgers) camió rígid 3,5Tn camió rígid 3,5Tn Total veh pesats involucrats (*) Evolució de l accidentalitat a Catalunya i a Espanya Interanual ,6% 1,8% ,4% 3,8% ,0% -7,0% ,0% -6,1% ,1% 0,2% Dades d Espanya Interanual Nº accidents amb víctimes a Espanya ,1% -1,5% furgonetes (mercaderies i ,0% -2,8% passatgers) camió rígid 3,5Tn ,5% -7,7% camió rígid 3,5Tn ,5% -9,2% Total veh pesats involucrats (*) ,5% -5,0% Font: DGT 146

149 147 II.4) Arribades amb retard a) Causes d arribades amb retard (Espanya) Causes d arribada amb retard anual Principals motius. Nombre % Nombre % Nombre % Nombre % Falta material mòbil part d operador o mercaderia per part del client. Falta de recursos de tracció, falta de la locomoció o del maquinista ,3% ,4% ,2% -32,4% 4,3% ,9% ,1% ,0% -38,0% -4,3% Per obres en la infraestructura ,1% ,2% ,1% -32,8% 3,7% Per maniobres, formació o acoblament de combois ,7% 49 5,8% 43 5,4% -39,5% -6,7% A petició de l'operador ,0% 14 1,7% 43 5,4% -36,3% -1,6% Encreuaments o distàncies pròpies de la regulació de circulacions ,0% 32 3,8% ,8% -4,2% Subtotal (*) ,4% Font: Bases de dades ADIF (*) La suma dels principals motius d arribada supera en algun cas el volum real de circulacions arribades amb retard. Aquest fet és degut a que una arribada amb retard pot tenir més d un motiu. b) Retard mig de les arribades amb retard (gerència operativa de Catalunya i Aragó) CATALUNYA I ARAGÓ anual Retard mig en l'arribada (hores) 2,29 2,26 2,10-7,4% -4,3 % 2,40 2,30 2,20 2,10 2, Font: Bases de dades ADIF

150 148 II.5) El punt d inspecció fronterera del Port de Barcelona a) Nombre d inspeccions anual Total d'inspeccions PIF Contenidors susceptibles d'inspecció PIF ,7% 1,4% ,3% 2,8% Percentatge 40,5% 37,2% 24,9% 46,33% 37,11% 36,19% -2,5% -1,4% Font: Informes anuals del sistema de qualitat del Port de Barcelona Total d'inspeccions PIF Contenidors susceptibles d'inspecció PIF b) Temps d inspecció física al PIF del Port de Barcelona temps de servei PIF (min.) 139,3 165,7 160,7 133,5 136,9 164,8 148,7 149,5 140,6 134,3 135,5 Font: Informes anuals del sistema de qualitat del Port de Barcelona

151 149 II.6) Evolució del nombre d inspeccions al PIF de l aeroport de Barcelona anual Inspeccions de Sanitat Exterior ,0% 2,0% Inspeccions de Farmàcia ,1% 5,1% Font: Dades facilitades per l oficina de l Àrea de Sanitat Inspeccions de Sanitat Exterior Inspeccions de Farmàcia

152 150 II.7) Les plataformes logístiques de Catalunya Portbou Logis Empordà El Far Logis Penedès Girona CIM La Selva Parc Logístic Penedès Lleida - Alguaire Pla de Vilanoveta Prologis Park Penedès Prologis Park Granada Zona d especialització logística del Penedès Logis Bages Palamós 150 CIM Lleida Zona d especialització logística del Vallès Plataforma intermodal de Montblanc Logis Ebre Catalunya Sud St. Carles de la Ràpita Alcanar Port de TGN TGN Port Constantí ZAL Port de TGN Aeroport de Reus Vilanova Vallcarca Zona d especialització logística de l Alt Camp - Tarragonès Valls CIM El Camp Central Logis Vila-rodona Zona d especialització logística del Baix Llobregat Port de BCN Aeroport de BCN ZAL I i ZAL II Z. Franca Duanera Mercabarna BZI i 22 AL BCN Morrot BCN Port Centre de Càrrega Aèria Parc Logístic de la Zona Franca BCN Can Tunis Prologis St. Boi Terminal Prat Centres de transport de CIMALSA Altres centres de transport Centres de transport d iniciativa privada Altres infraestructures logístiques Ports principals Ports autonòmics comercials Altres ports industrials Aeroport principal Aeroports complementaris Terminals ferroviàries de transport combinat Terminals ferroviàries de càrrega general

153 151 II.8) Superfície útil de magatzem a Espanya Dades en m² CCAA anual CATALUNYA ,5% 2,9% MADRID ,6% 3,6% VALÈNCIA ,2% 2,6% ANDALUSIA ,3% 3,1% CASTELLA LA MANXA ,5% 6,1% PAÍS BASC ,5% 6,5% GALÍCIA ,4% 4,8% ARAGÓ ,5% 7,4% CASTELLA I LLEÓ ,6% 7,1% CANÀRIES ,7% 5,7% NAVARRA ,3% 4,7% MÚRCIA ,8% 3,8% ASTÚRIES ,3% 2,7% LA RIOJA ,3% 4,8% CANTABRIA ,3% 4,5% EXTREMADURA ,8% 3,8% BALEARS ,1% 1,0% CEUTA I MELILLA ,2% 10,0% TOTAL ESPANYA ,01% 4,0% 100% 90% 80% 70% 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0% 4,4% 5,0% 4,9% 4,8% 4,8% 4,7% 4,7% 4,6% 4,6% 4,1% 4,0% 3,9% 4,5% 4,5% 5,0% 4,9% 4,8% 4,9% 9,3% 9,3% 10,1% 9,9% 11,3% 11,2% 11,0% 11,0% 12,5% 12,5% 12,6% 12,1% 13,9% 13,6% 13,3% 13,3% 25,9% 25,7% 25,5% 26,1% 24,0% 23,3% 22,9% 23,6% 23,7% Font: Elaboració pròpia a partir de dades d Alimarket. 11,1% 11,0% 10,6% 10,7% 11,0% 11,1% 11,1% 11,0% 10,7% 10,6% 11,8% 11,3% 11,7% 11,7% 11,2% 13,3% 13,6% 13,7% 13,6% 13,5% CEUTA I MELILLA BALEARS EXTREMADURA CANTABRIA LA RIOJA ASTÚRIES MÚRCIA NAVARRA CANÀRIES CASTELLA I LLEÓ ARAGÓ GALÍCIA PAÍS BASC CASTELLA LA MANXA ANDALUSIA Font: Elaboració pròpia a partir de dades d Alimarket.

154 152 II.9) Superfície útil de magatzem a Catalunya Dades en m² PROVÍNCIA anual Barcelona ,4% 2,8% Girona ,4% 2,3% Lleida ,4% 3,2% Tarragona ,1% 3,5% CATALUNYA ,5% 2,9% Font: Elaboració pròpia a partir de dades d Alimarket % 90% 80% 70% 13,2% 13,3% 14,2% 13,5% 12,4% 14,6% 14,2% 14,1% 13,9% 5,3% 5,1% 5,0% 5,2% 4,9% 4,9% 5,1% 5,3% 5,4% 9,2% 8,9% 8,8% 8,8% 9,0% 8,9% 8,7% 8,7% 8,8% 60% 50% 40% 30% 72,3% 72,7% 72,0% 72,6% 73,8% 71,6% 71,9% 71,9% 71,9% 20% 10% 0% Tarragona Lleida Girona Barcelona Font: Elaboració pròpia a partir de dades d Alimarket.

155 153 III. OFERTA I DEMANDA DADES GENERALS III.1. III.2. Distribució del volum de mercaderies per mode de transport i tipus de flux. Importacions i exportacions de Catalunya per mode TRANSPORT PER CARRETERA III.3. III.4. III.5. III.6. III.7. III.8. Nombre d ocupats per empresa als països europeus. Volum de mercaderies mogut per carretera a Catalunya. Volum de trànsit a les principals carreteres catalanes Operacions viàries per tipus de mercaderia a Catalunya Composició del preu mitjà del litre de gasoil Tones transportades per mode viari per països TRANSPORT PER FERROCARRIL III.9. Dades generals del transport de mercaderies per ferrocarril a Espanya. III.10. Trens regulars i especials: Circulacions realitzades. (Espanya) III.11. Trens regulars i especials: Circulacions realitzades. (Catalunya i Aragó) III.12. Trens regulars: Circulacions programades i realitzades. (Espanya) III.13. Fluxos de mercaderies per mode ferroviari a Catalunya. III.14. Les terminals ferroviàries de Catalunya: Evolució del volum de TEUS. III.15. El pas ferroviari Transfronterer III.16. Tones transportades per mode ferroviari per països TRANSPORT MARÍTIM III.17. Dades bàsiques sobre el volum gestionat pel sistema portuari. III.18. Distribució de les tones segons els principals orígens i destinacions III.19. Repartiment modal d accés als ports catalans.

156 154 III.20. L accés viari al port de Barcelona. III.21. El tràfic ferroviari al port de Barcelona. III.22. Posicionament dels ports catalans en el servei de línies regulars. III.23. Principals destinacions des del port de Barcelona TRANSPORT AERI III.24. Evolució del tràfic aeri de mercaderies (aeroports espanyols). III.25. Nombre de vols intercontinentals de passatgers a l aeroport de Barcelona. III.26. Nombre de vols setmanals de càrrega pura a l aeroport de Barcelona. III.27. Tràfic aeri de mercaderies per regions geogràfiques. 154 III.28. Transport aeri de mercaderies per tipus d avió. III.29. Mercaderia duta en camió aeri des de l aeroport del Prat a altres aeroports. III.30. Evolució del nombre de passatgers als aeroports catalans. III.31. Evolució del nombre d operacions als aeroports catalans III.32. Evolució del volum de mercaderia total als aeroports catalans.

157 155 III.1) flux Distribució del volum de mercaderies per mode de transport i tipus de a) Per mode de transport Dades en milers de tones anual Carretera ,5% -4,7% Ferrocarril ,3% -0,7% Marítim ,8% -0,7% Aeri ,8% 1,8% TOTAL ,5% -3,9% anual Carretera 81,6% 82,1% 80,7% 78,6% 76,0% 75,3% -1,0% -0,9% Ferrocarril 2,0% 1,8% 1,7% 1,7% 2,3% 2,7% 14,2% 3,3% Marítim 16,4% 16,1% 17,5% 19,7% 21,6% 22,0% 2,0% 3,3% Aeri 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 14,8% 6,0% b) Per tipus de flux (origen / destinació) Dades en milers de tones anual Intern ,4% -6,8% Catalunya P. Ibèrica ,5% -1,2% Catalunya Europa (*) ,8% -0,5% Tràfic de pas (*) ,4% -0,6% Catalunya - Món ,8% -0,7% TOTAL ,5% -3,9% anual Intern 56,9% 64,2% 55,4% 49,5% 46,5% 43,0% -7,6% -3,1% Catalunya P. Ibèrica 15,1% 16,9% 16,4% 17,3% 17,9% 19,3% 7,7% 2,8% Catalunya Europa (*) 6,3% 6,3% 5,3% 7,4% 7,7% 8,7% 12,6% 3,6% Tràfic de pas (*) 5,2% 5,2% 4,8% 6,1% 6,3% 7,1% 12,0% 3,4% Catalunya - Món 16,4% 17,7% 17,6% 19,7% 21,6% 22,0% 2,0% 3,3% (*) Donat que les dades provinents de les estadístiques del Ministeri de Foment sobre transport per carretera només contemplen els vehicles espanyols, s ha realitzat una aproximació per tal de tenir en compte els vehicles no espanyols que també mouen mercaderia amb influència a Catalunya. Per aquesta raó s ha aplicat un percentatge de correcció

158 156 sobre els tràfics internacionals del 63% en base a dades provinents de l Enquête Transit que tracta els tràfics transpirinencs. Per més informació sobre la metodologia es pot consultar l annex II.2. Font: Dades obtingudes a partir de: Enquesta permanent del transport de mercaderies per carretera. Bases de dades de RENFE i de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Memòries portuàries. Ports de l Estat. Ports de la Generalitat Servei d Estadística de l Autoritat Portuària de Barcelona. Departament d estadística d Aena. 156 Tràfic de pas: 22,5 Catalunya - Europa: 27,6 Tràfic de pas: 12,4 Tràfic intern: 137,1 Catalunya P. Ibèrica: 33,6 Tràfic de pas: 10,1 Catalunya - Món: 70,4 Catalunya P. Ibèrica: 27,9 Font: Elaboració pròpia (amb dades del Ministeri de Foment, Departament de política territorial i obres públiques, Renfe, FGC, Ports i Aena). Dades en Milions de Tones.

159 157 III.2) Importacions i exportacions de Catalunya per mode. Dades en milions d euros. IMPORTACIONS CATALANES (*) anual Transport marítim ,7% 4,1% Transport per ferrocarril ,1% 3,4% Transport per carretera ,0% 0,1% Transport aeri ,9% -0,8% Altres mitjans de transport ,8% -6,7% Total ,6% 1,1% EXPORTACIONS CATALANES (*) anual Transport marìtim ,4% 8,0% Transport per ferrocarril ,6% 1,1% Transport per carretera ,3% 3,2% Transport aeri ,4% 9,1% Altres mitjans de transport ,5% -18,4% Total ,8% 4,4% Font: Institut d estadística de Catalunya. (*)Dades provisionals.

160 158 III.3) Nombre d ocupats per empresa als països europeus. País anual Luxemburg ,7 15,9 16,9 17,2 16,7 18,1 19,1 N.D.* N.D.* N.D.* 5,2 N.D.* -6,8% Holanda 12 12,4 N.D.* 12, ,6 13,1 14,4 13,9 N.D.* N.D.* N.D.* N.D.* N.D.* N.D.* Eslovàquia N.D.* N.D.* N.D.* N.D.* N.D.* N.D.* Alemanya 8 8,4 8,3 8,1 8,4 8,7 9,1 9,1 9,4 N.D.* N.D.* N.D.* N.D.* N.D.* N.D.* Regne Unit 9 9 8,6 8,8 8,6 8,9 8,7 8,7 N.D.* N.D.* N.D.* N.D.* 5,3 N.D.* -4,4% Bèlgica 8,5 8 N.D.* 7,8 8 8,3 8,4 8,6 8 N.D.* N.D.* N.D.* N.D.* N.D.* N.D.* França 6,9 7 7,9 7,4 7,9 8 8,4 8,6 N.D.* N.D.* N.D.* N.D.* N.D.* N.D.* N.D.* Àustria 9 9 8,5 8,5 8,6 8,6 8,4 8,2 8,6 7,6 7,6 N.D.* N.D.* N.D.* N.D.* Letònia , ,8 6,7 7,4 N.D.* N.D.* N.D.* Estònia ,5 5,0 5,2 N.D.* N.D.* N.D.* Dinamarca 5,5 5,3 5,3 5,4 5,5 5,7 5,8 5,7 5,1 N.D.* N.D.* N.D.* 7,9 N.D.* 3,0% Portugal 8 8 5,9 5,7 5,3 5,1 5,3 5,7 N.D.* N.D.* N.D.* N.D.* N.D.* N.D.* N.D.* 158 Suècia 4 4 N.D* 4,1 4,5 4,6 4,8 5,1 5,1 6,9 6,9 N.D.* N.D.* N.D.* N.D.* Romania ,3 3,9 N.D.* N.D.* N.D.* N.D.* N.D.* Hongria N.D.* ,6 N.D.* N.D.* N.D.* N.D.* N.D.* Itàlia ,2 3,2 3,3 3,5 3,7 3,9 2,7 2,9 N.D.* N.D.* N.D.* N.D.* Espanya 2 2 2,6 2,7 2,8 2,9 2, ,0 N.D.* N.D.* N.D.* N.D.* N.D.* Catalunya 2,1 2,3 2,5 2,6 2,6 2,7 2,7 2,7 2,6 N.D.* N.D.* N.D.* 3,6 N.D.* 4,5% Xipre 1 N.D.* N.D.* N.D.* N.D.* N.D.* N.D.* N.D.* Lituània ,8 9,3 10,2 N.D.* N.D.* N.D.* República Txeca N.D.* N.D.* N.D.* N.D.* N.D.* N.D.* 4,1 N.D.* N.D.* Finlàndia 3 3 3,6 3,6 3,5 3,6 3,7 3,8 4,4 3,6 3,6 3,7 3,7-0,2% 1,8% Polònia N.D.* N.D.* N.D.* ,4 3,6 3,5 N.D.* N.D.* N.D.* Eslovènia N.D.* N.D.* N.D.* ,8 3,9 4,0 N.D.* N.D.* N.D.* Noruega 3 2,7 2,8 2,8 2,7 2,8 2,9 3 3,1 N.D.* N.D.* 3,2 N.D.* N.D.* N.D.* Font: Eurostat (Economical Indicator for structural business statistics), IDESCAT (Enquesta anual de serveis) i Anuari estadístic del Departament de política territorial i obres públiques N.D.*=Dades No disponibles

161 159 III.4) Volum de mercaderies mogut per carretera a Catalunya Dades en milers de tones. Mercaderies per carretera (mt) anual Origen i destí dins Catalunya ,6% -6,9% Catalunya Resta d Espanya ,3% -1,5% Resta d Espanya Catalunya ,1% -0,9% Catalunya Estranger ,4% 0,7% Estranger - Catalunya ,4% -1,7% Trafic internacional de vehicles estrangers* ,0% -0,5% SUBTOTAL ,5% -5,1% Tràfic de pas per Catalunya** ,0% -0,5% TOTAL ,5% -4,7% Mercaderies per carretera (%) anual Origen i destí dins Catalunya 73,8% 72,3% 67,6% 66,2% 65,8% 62,0% -5,8% -1,9% Catalunya Resta d Espanya 9,8% 10,9% 11,8% 12,2% 12,3% 13,6% 10,4% 3,7% Resta d Espanya Catalunya 8,5% 9,4% 10,8% 10,9% 11,3% 12,4% 9,4% 4,3% Catalunya Estranger 2,0% 2,0% 2,7% 3,2% 3,0% 3,5% 15,6% 6,1% Estranger - Catalunya 2,5% 2,2% 2,9% 2,9% 3,0% 3,4% 12,5% 3,6% Trafic internacional de vehicles estrangers* 3,40% 3,17% 4,25% 4,57% 4,53% 5,17% 14,1% 4,8% TOTAL 97% 97% 96% 95% 95% 95% -0,7% -0,2% Font: Enquesta permanent del transport de mercaderies per carretera (Ministeri de Foment) Dades: corresponen al transport de vehicles autoritzats per la Direcció General de Transport per Carretera del Ministeri de Foment (vehicles espanyols) per a realitzar transport de mercaderies per carretera, amb una capacitat de càrrega útil superior a 3,5 tones i un pes màxim autoritzat superior a 6 tones. Per completar la taula incloent els vehicles de matrícula estrangera, s ha utilitzat l explotació de l Enquesta de Trànsit de l Observatorio hispano-francés de tráfico en los Pirineos 2004, proporcionada per la Direcció General d Infraestructures de Mobilitat Terrestre de la Generalitat de Catalunya.

162 Amposta Tarragona El Vendrell Martorell Sant Cugat Mollet Montmeló Maçanet Girona Amposta Tarragona El Vendrell Martorell Sant Cugat Mollet Montmeló Maçanet Girona La Jonquera Amposta Tarragona El Vendrell Martorell Sant Cugat Mollet Montmeló Maçanet Girona La Jonquera 160 III.5) Volum de trànsit a les principals carreteres catalanes AP IMD Total % 30% 20% 10% 0% % Pesants IMD Pesants AP IMD Pesants % IMD Pesants % IMD Pesants % Amposta % % % Tarragona % % % El Vendrell % % % Martorell % % % Sant Cugat % % % Mollet % % % Montmeló % % % Maçanet % % % Girona % % % La Jonquera % % Font: Mapa de tràfic (Ministeri de Foment)

163 Fraga Lleida Montblanc Villarodona Fraga Lleida Montblanc Villarodona Fraga Lleida Montblanc Villarodona Indicadors de competitivitat del sistema Logístic Català. 161 AP IMD Total % 20% 15% 10% 5% 0% % Pesants IMD Pesants AP IMD Pesants % IMD Pesants % IMD Pesants % Fraga % % % Lleida % % % Montblanc % % % Villarodona % % % Font: Mapa de tràfic (Ministeri de Foment)

164 Bujaraloz Alcarràs Cervera Igualada Martorell Bujaraloz Alcarràs Cervera Igualada Martorell Bujaraloz Alcarràs Cervera Igualada Martorell 162 A IMD Total % 80% 70% 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0% % Pesants IMD Pesants A IMD Pesants % IMD Pesants % IMD Pesants % Bujaraloz % ND ND ND ND ND ND Alcarràs % % % Cervera % % % Igualada % % % Martorell % % % Font: Mapa de tràfic (Ministeri de Foment)

165 Ferran (A- 2) Manresa Vic AP - 7 Ferran (A- 2) Manresa Vic AP - 7 Ferran (A- 2) Manresa Vic AP - 7 Indicadors de competitivitat del sistema Logístic Català. 163 C IMD Total % 40% 30% 20% 10% 0% % Pesants IMD Pesants C IMD Pesants % IMD Pesants % IMD Pesants % Ferran (A- 2) % % % Manresa % % % Vic % % % AP % % % Font: Mapa de tràfic (Ministeri de Foment)

166 Sils Girona La Jonquera Sils Girona La Jonquera Sils Girona La Jonquera 164 N - II IMD Total % 25% 20% 15% 10% 5% 0% % Pesants IMD Pesants N - II IMD Pesants % IMD Pesants % IMD Pesants % Sils % % % Girona % % % La Jonquera % ,7996 4% Font: Mapa de tràfic (Ministeri de Foment)

167 Amposta Tarragona El Vendrell Amposta Tarragona El Vendrell Amposta Tarragona El Vendrell Indicadors de competitivitat del sistema Logístic Català. 165 N 340 / A IMD Total % % Pesants IMD Pesants 30% 20% % % N 340 / A IMD Pesants % IMD Pesants % IMD Pesants % Amposta % % % Tarragona % % % El Vendrell % % % Font: Mapa de tràfic (Ministeri de Foment)

168 166 III.6) Operacions viàries per tipus de mercaderia a Catalunya Operacions per tipus de mercaderia Productes agrícoles i animals vius Productes alimentaris i forratges anual ,6% -0,6% ,3% -1,3% Combustibles minerals sòlids ,7% -7,4% Productes petrolífers ,8% -4,2% Minerals i residus per fundició ,7% -3,1% Productes metal lúrgics ,1% -9,3% Minerals i materials per la construcció ,9% -18,5% Adobs ,6% -6,5% Productes químics ,1% -2,3% Màquines, vehicles i objectes manufacturats ,7% -2,7% Operaciones en vacio ,6% -10,0% operacions en càrrega ,4% -7,9% Altres ,0% -9,6% 166 TOTAL ,3% -8,8% III.7) Composició del preu mitjà del litre de gasoil Nivell impositiu sobre el preu mitjà del litre de gasoil (cèntims d euro) Font: EPTMC anual Catalunya 44,5 45,2 46,1 48,5 46,0 51,3 54,9 59,1 61,4 2,54% 3,94% Espanya 42,4 43,5 44,5 46,8 45,3 49,8 53,9 57,9 60,6 6,04% 4,74% Eurozona 56,9 58,0 58,7 61,3 56,2 59,7 64,5 69,8 70,1 0,43% 2,64% Percentatge d impostos sobre el preu total anual Catalunya 48% 47% 47% 42% 50% 47% 43% 43% 45% 5,51% -0,80% Espanya 47% 45% 46% 41% 50% 46% 43% 42% 45% 4,97% -0,70% Eurozona 55% 53% 53% 48% 56% 52% 48% 47% 49% 3,38% -1,43%

169 Milions de Km. Indicadors de competitivitat del sistema Logístic Català. 167 III.8) Tones transportades per mode viari per països interanual França ,1 10,78% Itàlia ,0 4,43% Resta Espanya ,1-3,46% Portugal ,2 1,07% Eslovàquia ,6-30,60% Rep. Txeca ,9 Dinamarca ,2 26,27% Alemanya ,0 11,18% Bèlgica ,2 18,89% Font: EPTMC III.9) Dades generals del transport de mercaderies per ferrocarril a Espanya. 70,0 60,0 50,0 40,0 30,0 20,0 10,0 0,0 Milions de quilometres realitzats per unitat de negoci Rodalies AVE y Llarga Distància Mitja Distància Mercaderies Font: Informe mensual de qualitat de l operador Renfe. ( ADIF) DADES % Milions de Km Rodalies 30,1 30,8 32,3 31,8 32,8 55,4 56,3 58,0 48,3 49,8 AVE y Llarga Distància 27,9 27,5 32,5 32,2 32,2 51,4 50,3 58,4 48,9 48,9 Mitja Distància 20,7 21,4 23,2 23,3 23,9 38,1 39,1 41,4 35,4 36,3 Mercaderies 21,3 20,3 12,0 12,5 10,8 39,2 37,1 21,7 19,0 16,4 TOTAL ,2 182,8 179,5 152,0 151,9 Font: Informe mensual de qualitat de l operador Renfe. ( ADIF)

170 168 Distribució del % de quilometres per unitat de negoci (Any 2012) Mitja Distància 23,9% Mercaderies 10,8% Rodalies 32,8% AVE i Llarga Distància 32,2% Font: Informe mensual de qualitat de l operador Renfe. ( ADIF) TAULA: Tones transportades per tipus de mercaderia a Espanya 168 CONCEPTE anual Productes siderúrgics (CECA) Ciments Comb. minerals (CECA) Pedres i terres Cereals ,0% -2,4% ,3% -7,1% ,8% 4,4% ,9% -12,3% ,1% -2,1% Autos nacional ,1% -2,1% Calcaries ,3% -7,3% Fustes ,5% -7,6% Combustibles líquids Transports execp. Siderúrgics ,3% -27,3% ,5% 0,0% Butà ,0% -5,7% Productes químics ,7% -2,9% Paper ,9% -3,7% Comb. minerals (NO CECA) ,5% -26,7% Sal ,0% -3,3% Begudes ,0% 0,0% TEM ,3% -1,9% Material de construcció Envasos buits internacional ,9% -19,0% ,4% -3,0% Abono ,9% -9,7% Minerals (CECA) ,0% -0,6% Paper Internacional ,0% 0,0% Productes siderúrgics (NO CECA) ,8% 15,2% Cendres Volants ,7% -12,2%

171 169 Transports militars ,0% -53,6% Fustes internacional ,5% 3,8% Envasos buits ,8% 0,2% Material mòbil FF.CC. Comestibles i gènere fresc Abono internacional Cendres Volants Internacionals ,0% 8,9% ,0% 0,0% ,2% -3,4% ,0% 0,0% TEMI ,0% 0,0% Transports execp ,7% -37,8% Material de construcció internacional ,0% 0,0% Remolatxa ,0% 0,0% Textil, aparells, maquines ,1% 20,0% Olis ,9% 0,0% Peces i components del automòbil Textil, aparells, maquines internacional Combustibles líquids internacionals Minerals (NO CECA) Pedres i terres internacional ,0% 0,0% ,0% 0,0% ,0% 0,0% ,0% 0,0% ,0% 3,1% Productes vegetals ,0% 0,0% Remolatxa Internacional Total ,0% 0,0% ,7% -4,0% Font: Base de dades de Renfe Operadora TAULA: Tones transportades en el mercat intermodal a Espanya Marítim Carregat anual ,5% 0,0% Marítim Buit ,7% 0,0% Terrestre carregat ,8% - 10,2% Terrestre buit ,5% -8,1% Terrestre carregat internacional Terrestre buit internacional ,0% -3,7% ,5% -0,1%

172 170 TOTAL ,2% -2,0% Font: Base de dades de Renfe Operadora (*) La referència a marítim o terrestre buit, mostra les tones transportades d unitats de transport intermodal sense càrrega (és a dir el pes del contenidor generalment) III.10) TRENS REGULARS I ESPECIALS: Circulacions realitzades. (Espanya) anual ESPANYA Nombre Nombre Nombre % Nombre % Nombre % Circulacions realitzades ,0% ,0% -10,1% Circulacions especials ,8% ,8% -11,5% -1,6% Especial sense projecte ,4% 457 0,9% -21,7% -11,5% Especial amb projecte ,6% ,1% -11,4% 0,2% Circulacions regulars ,2% ,2% -8,5% 1,8% Regular programat especial ,0% ,8% 10,6% 21,0% 170 Regular programat ,0% ,2% -19,1% -11,5% Font: Bases de dades ADIF ; 1% ; 54 % ; 8% ; 9% ; 12 % ; 37 % ; 1% ; 53 % ; 54 % ; 37 % ; 1% ; 1% ; 53% ; 16% ; 34 % ; 30% ;4% ; 54% 22760; 19% 28423; 24% 1011; 1% 62029; 54% 28854; 25% 42355; 39% 22818; 20% 802; 1% 56078; 51% 10599; 10% Especial sense projecte Especial amb projecte Regular programat especial Regular Programat F ont: Bases de dades ADIF

173 171 III.11) TRENS REGULARS I ESPECIALS: Circulacions realitzades. (gerència operativa de Catalunya i Aragó) anual CATALUNYA Nombre % Nombre % Nombre % Nombre % Circulacions realitzades % ,0% ,0% 0,5% Circulacions especials ,9% ,1% ,9% -4,8% -5,3% Especial sense projecte 64 0,5% 36 0,3% 82 0,3% 12,8% -22,5% Especial amb projecte ,5% ,7% ,7% -4,9% 0,1% Circulacions regulars realitzades ,1% ,9% ,1% 3,8% 3,2% Font: Bases de dades ADIF ; 0% 36; 0% 82; 0% ; 39% ; 36% ; 35% ; 61% ; 64% ; 65% Circulacions regulars realitzades Especial amb projecte Especial sense projecte Font: Bases de dades ADIF

174 172 III.12) TRENS REGULARS: Circulacions programades i realitzades. (Espanya) anual ESPANYA Nombre % Nombre % Nombre % Nombre % Circulacions programades % ,0% ,0% -8,5% Circulacions suprimides ,0% ,4% ,8% -6,2% 2,5% Circulacions suprimides en origen Circulacions suprimides en ruta ,7% ,2% ,5% -5,1% 1,2% ,3% ,8% ,5% -17,4% -11,9% Arribades (circulacions realitzades) ,0% ,6% ,2% -10,4% -2,1% Arribades en hora ,4% ,1% ,5% -7,8% 2,8% Circulacions amb retard a l'arribada ,6% ,9% ,5% -30,5% -22,4% 172 Font: Bases de dades ADIF ; 12 % ; 10 % ; 8% ; 7% ; 46 % ; 47 % ; 47 % ; 45% ; Circulacions % amb retard a 1.741; 1.704; 2% 2% l arribada ; 6% ; 36 % 8.277; 6% ; 37% 8.615; 6% ; 39% 8.615; 7% ; 44% 3.641; 5% ; 41% ; 49% ; 43% 4.505; 6% ; 49% ; 47% ; 5% Circulacions arribades en hora. Circulacions suprimides en ; 49% 2012; ruta. Circulacions suprimides a origen. Font: Bases de dades ADIF

175 173 III.13) FLUXOS DE MERCADERIES PER MODE FERROVIARI A CATALUNYA. Dades en milers de tones. Origen i destinació Catalunya Intercanvis amb la resta d'espanya Intercanvis internacionals Tràfic de pas TOTAL Renfe FGC Privats* TOTAL intern Renfe: Catalunya Resta Estat Renfe: Resta Estat Catalunya Privats*: Catalunya Resta Estat Privats*: Resta Estat Catalunya TOTAL amb resta Estat Renfe: Catalunya Estranger Renfe: Estranger Catalunya Privats*: Catalunya Estranger Privats*: Estranger Catalunya TOTAL internacional Renfe: Tràfic de pas Privats*: Tràfic de pas Anual ,0% -0,2% ,6% 2,2% ,3% 0,7% ,9% -3,1% ,2% 0,9% ,2% 0,7% ,2% 2,8% ,1% 1,4% ,3% 2,0% ,6% -2,7% ,7% 0,7% Font: Base de dades de RENFE i de FGC * A partir de l any 2010 es tenen en compte les tonelades transportades pels operadors privats. Les dades de Comsa Rail Transport corresponents als anys 2010 i 2011 estan pendents de revisió.

176 174 III.14) LES TERMINALS FERROVIÀRIES DE CATALUNYA: Evolució del volum de TEUS. Portbou CIM Zaragoza Pla de la Vilanoveta Martorell Constantí Port Tarragona Granollers Barcelona Port Barcelona Morrot 174 TEUS anual Barcelona Morrot ,8% -5,9% Barcelona Port ,8% 10,4% Constantí ,5% 1,6% Granollers ,7% -3,7% Martorell ,1% -15,5% Pla de la Vilanoveta Portbou / Cerbère ,0% -5,8% Port Tarragona ,0% TOTAL ,3% -1,5% Evolució del volum de TEUS Barcelona Morrot Barcelona Port Constantí Granollers Martorell Pla de la Vilanoveta Portbou / Cerbère Port Tarragona Font: Bases de dades de RENFE

177 Tonelades totals TEUS Indicadors de competitivitat del sistema Logístic Català. 175 III.15) EL PAS FERROVIARI TRANSFRONTERER anual TEUS Milers de tones ,0% -4,8% ,1% -3,4% Font: Bases de dades de RENFE tones totals TEUS Font: Bases de dades de RENFE

178 176 III.16) Tones transportades per mode ferroviari per països interanual França ,7 35,25% Itàlia ,7 74,67% Resta Espanya ,0-0,21% Portugal ,5-8,33% Eslovàquia # DIV/0! -25,70% Rep. Txeca ,0 19,28% Dinamarca ,0 9,59% Alemanya ,1-1,83% Bèlgica ,1 1,03% III.17) Font: Base de dades de Renfe Dades bàsiques sobre el volum gestionat pel sistema portuari 176 Tràfic total (tones) Tones en trànsit Port anual Tarragona ,1% -0,8% Barcelona ,3% 0,6% Ports Generalitat ,6% -17,3% Tarragona ,7% 5,7% Barcelona ,9% -0,9% Contenidor s: Tones Contenidor s: TEUS Nº Vaixells Tarragona ,6% 30,8% Barcelona ,5% -0,9% Tarragona ,0% 26,9% Barcelona ,2% -1,2% Tarragona ,6% -0,3% Barcelona ,5% -1,2% Font: Memòries Portuàries i Puertos del Estado.

179 177 Tràfic total de mercaderies (Tones) Nombre de Vaixells Nombre de TEUS III.18) Distribució de les tones segons el principals orígens i destinacions a) Port de Barcelona Dades en tones anual Espanya ,2% -0,1% Àfrica del Nord ,8% -1,6% Itàlia i França ,1% 0,2% Àsia ,9% 2,1% Resta d Europa ,5% 6,2% Resta d Àfrica ,3% 1,6% Amèrica del nord ,2% -4,6% Amèrica del sud ,1% 1,3% Orient pròxim i mitjà ,6% 1,1% Altres ,2% 1,2% Font: Memòries portuàries

180 Tones Espanya Àfrica del Nord Itàlia i França Àsia Resta d Europa Resta d Àfrica Amèrica del nord Amèrica del sud Orient pròxim i mitjà

181 Tones Indicadors de competitivitat del sistema Logístic Català. 179 b) Port de Tarragona Dades en tones Espanya Àfrica del Nord Itàlia i França ,7% - 11,6% - 50,8% anual Àsia ,5% -9,1% Resta d Europa ,7% 6,1% Resta d Àfrica ,2% -2,7% Amèrica del nord 19,4% -7,4% Amèrica del sud 16,9% 1,2% Orient - pròxim i ,8% mitjà -12,4% -0,7% -4,0% 1,1% Altres ,5% -0,9% Font: Memòries portuàries Espanya Africa del Nord Italia i França Asia Resta d'europa Resta d'àfrica America America del nord del sud Orient proxim i mitjà

182 Quota modal 180 III.19) Repartiment modal d accés als ports catalans. a) Port de Barcelona Dades en tones Ferrocarril Carretera Canonada anual Embarcades ,1% 2,9% Desembarcades ,8% -5,6% Total ,2% 0,2% Embarcades ,3% 5,2% Desembarcades ,1% 1,7% Total ,9% 3,2% Embarcades ,0% 0,0% Desembarcades ,9% -3,1% Total ,9% -3,1% TOTAL ,8% 180 Font: Memòria i Servei d estadística de l Autoritat Portuària 100% 90% 80% 70% 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0% Ferrocarril 9% 8% 6% 8% 4% 3% 2% 1% 1% 2% 4% 5% 6% 7% Carretera 76% 77% 79% 76% 80% 81% 84% 86% 84% 84% 82% 83% 83% 86% Canonada 15% 15% 16% 16% 16% 17% 13% 12% 13% 14% 14% 11% 11% 8% Font: Elaboració Pròpia amb dades de la Memòria i Servei d estadística de l Autoritat Portuària

183 Quota modal Indicadors de competitivitat del sistema Logístic Català. 181 b) Port de Tarragona Dades en tones anual Ferrocarril Carretera Canonada Embarcades ,2% 4,8% Desembarcades ,9% -2,8% Total ,1% -2,1% Embarcades ,9% 0,8% Desembarcades ,7% -1,1% Total ,8% -0,8% Embarcades ,2% 2,3% Desembarcades ,2% -0,2% Total ,9% 0,4% TOTAL ,0% Font: Memòries portuàries i Ports de l Estat 100% 90% 80% 70% 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0% Ferrocarril 6% 4% 6% 7% 6% 7% 6% 5% 7% 4% 3% 7% 4% 5% Carretera 25% 26% 28% 27% 27% 30% 29% 31% 29% 25% 23% 22% 27% 23% Canonada 69% 70% 66% 66% 67% 63% 65% 64% 64% 72% 74% 71% 69% 72% Font: Elaboració Pròpia amb dades de la Memòria de l Autoritat Portuària

184 182 III.20) L accés viari al Port de Barcelona. a) Evolució de la IMD a la Ronda Litoral ( ) Ronda Litoral / Port Vell Ronda Litoral / Morrot 182 Dades facilitades per l Ajuntament de Barcelona. Font: DOyMO, Direcció de Serveis de Mobilitat b) Evolució de la IMD a la Ronda Litoral ( ) anual Turismes (+taxis) 72,4 % 70,1 % 70,0 % 70,8 % 69,1 % 69,9% 1,2% -0,4% Vehicles comercials Motocicletes (+ ciclomotors) 14,3 % 16,5 % 15,8 % 15,6 % 13,4 % 13% -3,0% -1,1% 2,7 % 3,5 % 4,0 % 4,5 % 8,0 % 8,1% 1,3% 13,0% Autocars / Bus 2,6 % 2,2 % 2,4 % 2,5 % 4,0 % 3,9% -2,5% 4,6% Camions 2 eixos 3,7 % 3,2 % 3,4 % 3,15 % 2,7 % 2,6% -3,7% -3,8% Camions > 2 eixos 4,3 % 4,5 % 4,4 % 3,5 % 2,8 % 2,5% -10,7% -5,8% Dades facilitades per l Ajuntament de Barcelona. Font: DOyMO, Direcció de Serveis de Mobilitat

185 183 c) Evolució horària del trànsit a la Ronda Litoral ( ) Dades del 2006 Dades del 2010 Dades del 2011

186 184 Dades del Dades facilitades per l Ajuntament de Barcelona. Font: DOyMO, Direcció de Serveis de Mobilitat