TALLER 4: VINCLES PER EDUCAR EN L ESCOLA D AVUI.

Transcripción

1 TALLER 4: VINCLES PER EDUCAR EN L ESCOLA D AVUI. Quins vincles fomentem i considerem indispensables en l escola d avui? Què ha variat en la nostra societat? Infants, famílies i mestres vivim de forma diferent? Com ens comuniquem l escola amb la família? Com plantegem la tasca compartida de l educació dels infants? Hem modificat la pràctica i els hàbits de l escola per a potenciar el protagonisme dels infants, per a fomentar el coneixement a través de l experiència juntament amb els altres companys?. Hem modificat el tipus de relacions entre l escola i l entorn més proper? Per què és important crear vincles amb altres institucions?... Iniciem el taller partint de la cita de M. Carmen Diez: Me han dicho que aún hay escuelas con las ventanas tapiadas, per reflexionar sobre com veiem l escola d avui. Ens fem algunes preguntes sobre l evolució del discurs pedagògic de l educació infantil i la concordança amb les pràctiques educatives i la manera d entendre i dur a terme l escola per als més petits. Hi ha una relació coherent? Hem superat el concepte arcaic d escola com a lloc d instrucció, per a donar pas a un concepte més ampli, un espai de creixement harmònic i un entorn de convivència? L escola ja no s entén com un edifici hermètic que només obre les seves portes a l hora en punt, al sonar el timbre i mentre les famílies s esperen fora. Però realment donem entrada a les famílies? Què vol dir participar? L aula ja no es composa d una filera de pupitres que marquen l espai particular de cadascú i separat del company. Però hem aconseguit que perdessin protagonisme taules i cadires per a donar pas a una sala d experimentació i descoberta? Ja no s entén l escola i els mestres com únics posseïdors de coneixements, sinó que es té en compte que l infant ja té un bagatge i experiències fora de l escola. Però coneixement a cada infant, els seus interessos i les seves necessitats? Deixem un espai per a que facin l aportació d allò que saben?. No volem una escola competitiva que segrega i destaca els millors del grup. El procés que fa cada infant és important i s ha de valorar de forma individualitzada. La diferència ha de ser un element dinamitzador.

2 Com facilitem aquest aprenentatge cooperatiu, l ajut per a resoldre situacions entre tots i totes?. Ja no s entèn l escola com l edifici que tapa les finestres per a no distreure els nens i nenes de les seves tasques. Aprofitem realment tots els recursos de l entorn per a que els infants aprenguin partint d allò més proper? No considerem una bona escola aquella en la qual cada mestre treballa independentment amb el seu grup, l equip que treballa el seu projecte sense compartir-lo amb altres escoles o institucions. Però utilitzem tots els recursos de l entorn, les altres institucions per a conèixer més, per a treballar en xarxa? Treballem a partir d un projecte d equip comú, acordat i consensuat? L escola d avui sap que no pot treballar sola, sense saber la petita història de cada infant, respectant la particularitat de cada família, amb interdisciplinarietat ja que l entorn més proper té molts recursos... i que el treball d equip és bàsic per avançar. Tot això implica treballar com a professionals coneixedors de l etapa i de la necessitat de crear una escola que fomenta i potencia els vincles. Continuem analitzant la situació actual, amb l ajut d unes imatges que mostren la vida quotidiana de l escola, i que són il lustratives de moments importants Els i les mestres vetllem per crear i reforçar vincles... entre infants d iguals i diferents edats L infant, a l escola es reconeix com membre d un grup però a més, gràcies a l organització del temps i l espai que nosaltres fem i als hàbits que fomentem, aprèn a compartir i relacionar-se amb altres, a aprendre conjuntament i a ajudar. Els adults donem els recursos per a que es doni aquests vincles. Fomentar un treball individualitzat infant adult, és fomentar l autoestima, aspecte bàsic per a que aprenguin a crear vincles amb els altres. La relació entre grans i petits es donarà si ho facilitem. Les situacions espontànies de joc es donaran amb una organització d escola que ho permeti. Si l escola ofereix una dinàmica de joc lliure, els infants aprendran a relacionar-se i jugar entre ells, a organitzar-se. Potenciar i afavorir situacions afectives positives ajuda a tenir bona relació amb els altres.

3 Vincles d infants amb tots els adults, mestres i famílies. És important tenir la concepció que l escola és una petita comunitat educativa on tots ens coneixem i ens relacionem, grans i petits, aportant opinions i diversitat en les nostres comunicacions. Tant mestres com famílies cooperem en enriquir les situacions comunicatives de l escola. Les famílies saluden a d altres infants que no són els seus fills i filles; altres mestres que pregunten als nens i nens que han estat plantant a l hort; la mestra del grup del costat ens ve a explicar una conte que li agrada molt; la mare de l Anna ve a fer un concert de violí; etc. És important que els nens i nenes vegin que els adults compartim moments i festes, i que hi ha una coherència en la manera de fer a l escola. Vincles del mestre amb tots i cadascun dels infants. Partim del col lectiu però particularitzem. La complicitat infant/adult, l afecte que es genera del tracte diari, resulta de tenir en compte la individualitat de cadascú. Busquem espais de joc en petit grup; moments de dedicació individual a cada infant; busquem la comunicació propera, amb la mirada, amb la parla. És important el paper de l adult durant el procés d experimentació i aprenentatge. El nostre suport i ajuda, un suggeriment, el pot ajudar en la seva descoberta. Vincles entre l escola i les famílies. Busquem espais d intercanvi i comunicació en els quals tothom pugui traspassar i expressar-se: en reunions, tertúlies, a través d una llibreta, del tracte diari, etc. Buscant l eina de comunicació millor per cada situació. Busquem espais de lleure per compartir, festes populars, activitats conjuntes, sopars d escola, etc. Preparem espais de joc per a que mares i pares comparteixin amb els seus fills i filles. Vincles amb les institucions que s ocupen de l atenció en els primers anys de vida No podem treballar soles, prop de l escola hi ha moltes ofertes (EAPS, EIPI, Equips Pediatria,...). El treball ens xarxa ens enriquirà i donarà coherència. Vincles entre el 0-3 i el 3-6. El coneixement mutu entre una institució i altre encara es dóna amb poca freqüència i en canvi resulta molt important.

4 Vincles amb el nostre entorn proper, el medi on vivim. El món rural, urbà, ens ofereix diverses propostes... Les activitats fora del centre arrelades a allò més proper i significatiu: un bosc prop de l escola, una granja petita, un mercat, uns cargols trobats al pati, etc, són situacions properes que ofereixen moltes possibilitats. Vincles amb la vida social i cultural més propera. L auditori de la pròpia població, un concert que fan alumnes d un centre educatiu proper,... tenim molts recursos prop nostre. Vincles entre els professionals que compartim un mateix projecte. El grup de mestres d una escola treballem amb l actitud del consens, d un interès comú, el benefici dels infants. No cal ser amics, però sí companys d una mateixa tasca. Després d aquestes consideracions ens preguntem Com volem l escola d avui? Quins criteris són indispensables per a dur a terme un projecte d escola coherent amb les necessitats d avui?

5 POSADA EN COMÚ. VINCLES PER EDUCAR EN L ESCOLA D AVUI. Al llarg de la presentació del taller van anar sorgint vivències de les participants afegint punts de vista preocupacions i inquietuds sobre els temes plantejats. Un cop finalitzada l exposició varem plantejar a les assistents les dues qüestions finals: Com volem l escola d avui? Quins criteris son indispensables per a dur a terme un projecte d escola coherent amb les necessitats d avui? Partint d aquestes dues reflexions, organitzàrem un treball per grups, amb la idea de parlar-ne des de tres perspectives diferents: 1. vincles amb els infants 2. vincles amb les famílies 3. vincles en equip. Varem estar parlant i el temps pactat es va fer curt. En finalitzar, un representant de cada grup de treball explicava a la resta què havia sorgit de la discussió, per d aquesta manera facilitar que s establís una conversa de la que tothom fos partícip i pogués aportar la seva experiència. Les conclusions varen ser les següents:

6 1. VINCLES AMB ELS INFANTS, VINCLES ENTRE IGUALS: Canviar l estructura del grup classe i organitzar grups heterogenis permet compartir i mirar a les criatures amb diferents ulls, des de diferents punts de vista. Això, a més trencar la possibilitat de posar etiquetes als infants, enriqueix els mestres, es vinculen i entre tots poden veure coses que un de sol, no veuria. Es veu la necessitat de barrejar grups de P3-P4 i P5, que hi hagi una interacció entre ells. És important oferir el treball per racons o ambients, trenca l estereotip del gran grup, de treballar fent el mateix tots alhora, de la proposta tancada i dirigida amb un sol resultat. D aquesta manera, els nens i nenes aprenen els uns dels altres i amb la pròpia acció i reflexió. El petit grup fomenta la conversa i l escolta. Després de reflexionar sobre aquesta manera de treballar ens plantegem la necessitat de tenir 25 taules i 25 cadires al parvulari, o que a l escola bressol la oferta majoritària també sigui el joc a la taula. També es qüestiona la encara majoritària presència de material de treball de les editorials (llibres de fitxes) en l educació infantil. Es parla de l experiència dels amics de joc, on les nenes i nens més grans de l escola van a jugar amb els mes petits, són els seus tutors

7 de joc. De la mateixa manera que es parla dels amics lectors, els quals ajuden a llegir als més petits. Les festes a l escola es veuen a més com un moment de trobada entre infants de diferents nivells d escola. El dos cicles d infantil veuen la necessitat de tenir una mica més de relació, comunicació i coordinació. Es constata que n hi ha més entre infantil i primària. 2.VINCLES AMB L EQUIP DE L ESCOLA: Acostumem a trobar-nos en situacions en les que procurem que els nens i nenes no facin coses que nosaltres, com a equip, estem transmetent constantment. Sovint ens tanquem a les aules i no compartim la nostra experiència amb la resta de professionals del centre. És important fer un pla d acollida dels mestres nous als centres. De vegades arriben a l escola amb idees innovadores i engrescats a anar fent petits canvis de l escola tradicional i es troben amb unes barreres que impedeixen anar avançant cap a l escola que volem. No és vàlid l argument de sempre ho hem fet així, ja que no fa progressar. Cal valorar què es va fent, què volem fer i perquè volem fer-ho. Mantenir allò que encara és vàlid i canviar allò que potser ja no cal en la situació actual. Per exemple, en la llar d infants ens hem

8 de plantejar bé les sortides a l exterior, amb quin objectiu i de quina manera. En aquest moment, que hauria de ser relaxant i de gaudi per a infants i adults, sovint hi apareixen una sèrie d inconvenients que no aconsegueix l objectiu proposat. Cal pensar bé el nombre d adults que necessitarem per a acompanyar els més petits a l hora de passejar fora de l escola, per tal de fer-ho de forma tranquil la i per a que esdevingui realment un passeig. Encara es veuen molt sovint infants més preocupats per a que no el trepitgin els companys de la filera, o bé per a seguir el camí que els marca la corda. Per què no passejar agafats de la mà d un company, de forma ordenada però sense presses?. Es parla de la idea d aprofitar i apropar l entorn a les aules, en el cas que la sortida sigui molt complicada ja que la descoberta de l entorn ha de ser una activitat relaxant i enriquidora. Totes aquestes qüestions han de ser consensuades entre els membres de l equip. Es creu en la necessitat de poder donar l oportunitat de parlar, de crear un bon ambient entre els mestres per tal de que cadascú pugui opinar sobre aspectes que tenim en comú. La sisena hora, ha complicat aquesta comunicació i relacions entre els professionals de l escola.

9 Es veu molt positiu organitzar trobades entre els mestres d un equip, i buscar espais de lleure fora de l àmbit educatiu, per poder compartir el nostre dia a dia i donar peu a xerrar amb la resta de companys. Poder xerrar de la vida fora de l aula, amb els companys i companyes, ens ajuda a entendre moltes actituds i comportaments de les persones. En definitiva ha d haver-hi una complicitat de l equip. També hauria d existir relació, entesa i complicitat amb altres professionals de fora de l escola però que també s ocupen del 0-6, però es constata que el treball en xarxa encara no es duu a terme de forma estandarditzada, i és difícil iniciar-lo. 3.VINCLES AMB LES FAMÍLIES: L infant és el protagonista, les relacions amb les famílies ens donen informacions sobre ells, per això és important i necessari la bona comunicació amb les famílies per entendre i comprendre cadascun dels nens i nenes. Cal saber planificar bé la participació de les famílies a l escola i saber delimitar quines competències tenim uns i altres. Les famílies decideixen sobre com eduquen els seus fills a casa. Les i els mestres decidim què és important per a l escola, el concepte d infant que

10 compartim, com aprenen les nens i nenes i com ha de ser l escola infantil. Ha de quedar ben delimitat el paper d uns i altres. Hi ha diverses experiències de participació de les famílies dins la vida de la classe: explicar contes; participar del moment de l esmorzar; tallers de plàstica; etc. Es considera molt important aquesta entrada de les famílies a la vida de l escola ja que d una banda ajuda a entendre i conèixer la manera de treballar de l escola i també es millora la relació entre adults. Sovint ja es creen vincles entre infants i famílies a partir de la incorporació dels infants a la llar. Nens i nenes, pares i mares van creant els seus vincles fins al parvulari, la primària,.. l escola ajuda a crear relacions socials dins un barri, una ciutat, un nucli rural,... Aquestes són algunes de les reflexions que van sorgir dels grups de treball i en la posada en comú. Hi havia moltes ganes de traspassar, comunicar, de plantejar qüestions que preocupen, d aspectes que l escola infantil hauria de millorar però que encara en alguns casos està lluny de fer-ho. Des del grup del taller, però es percebia l interès d un col lectiu compromès per continuar treballar per la petita infància, pel 0-6.