Transcripción

1 Criteris per a la senyalització d emergència Manual tècnic

2 Servei de Prevenció de Riscos Laborals Edifici VX Plaça Eusebi Güell, Barcelona Telèfon: servei.prevencio@upc.edu Direcció Josep Barco Herrero Contingut i il lustracions Eva Martínez Vázquez Amb la col laboració de La Càtedra d Accessibilitat de la UPC Sandra Bestraten Castells Irene Raya Marcos Carlos Quiñones Díez Correcció de textos i publicació Laura Casas Jiménez

3 Índex 1. PRESENTACIÓ OBJECTE DESTINATARIS ASPECTES CLAU CRITERIS PER A LA SENYALITZACIÓ D EMERGÈNCIA A. SORTIDES I RECORREGUTS D EVACUACIÓ A.1. Senyalització vertical d evacuació A.2. Altra senyalització vertical associada a l evacuació Tipologia i mides dels senyals Criteris per a la ubicació dels senyals A.3. Senyalització a baixa alçada. Abalisament fotoluminescent Tipologia d abalisament Criteris per a l abalisament B. EQUIPS DE PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS I SECTORITZACIÓ B.1. Senyalització vertical dels mitjans de protecció contra incendi B.2. Senyalització vertical associada a comportaments en cas d incendi Tipologia i mides dels senyals Criteris per a la ubicació dels senyals C. EQUIPS D ACTUACIÓ I SOCORS C.1. Senyalització vertical dels equips d actuació i socors en laboratoris C.2. Senyalització vertical dels equips d actuació i socors general Tipologia i mides dels senyals Criteris per a la ubicació dels senyals D. ZONES DE PERILL ESPECIAL I ACTUACIÓ EN CAS D EMERGÈNCIA D.1. Senyalització vertical en casetes o armaris de gasos tècnics D.2. Senyalització vertical en quadres elèctrics generals d edifici D.3. Senyalització vertical en àrees tècniques D.4. Senyalització vertical en zones d emmagatzematge i arxius D.5. Senyalització d interruptors i claus Tipologia i mides dels senyals Criteris per a la ubicació dels senyals E. INFORMACIÓ ACTUACIÓ EN CAS D EMERGÈNCIA CRITERIS PER A LA SENYALITZACIÓ PER A PERSONES AMB DISCAPACITATS VISUALS I AUDITIVES CRITERIS RELATIUS A LA SENYALITZACIÓ FOTOLUMINESCENT CRITERIS PER AL MANTENIMENT DE LA SENYALITZACIÓ MARC NORMATIU, NORMES, CATÀLEGS I BIBLIOGRAFIA... 55

4 AQUESTA PÀGINA ESTÀ EN BLANC DELIBERADAMENT

5 1. PRESENTACIÓ La senyalització és present a tot arreu. Al nostre voltant, al carrer, als centres comercials o als transports, la senyalització hi és present. La senyalització és una eina per facilitar informació valuosa als ocupants i usuaris d un edifici per tal que aquests puguin estar alerta davant un determinat perill, recordin com actuar o disposin d indicacions en cas d emergència. La senyalització és una informació i, com a tal, la manca, l excés o la no univocitat del seu significat, pot donar lloc a confusió. Tot i que ha estat un dels primers aspectes que s aborden en matèria de prevenció de riscos laborals per la seva aparent senzillesa i immediatesa, la realitat ens demostra que no sempre s implementa de manera adequada i efectiva. Al RD 485/1997 s indica que la senyalització d emergència ha de facilitar als treballadors i usuaris dels edificis la localització del mitjans de protecció, d evacuació en cas d emergència i de lluita contra incendi. En altres paraules, la senyalització d emergència ha d indicar als ocupants d un edifici: - Quin és el camí a seguir per sortir d un edifici. - On es troben els equips de protecció contra incendi i d alarma. - On es troben els equips de socors. Ara bé, si és ben cert que aquesta és la informació bàsica que ha d oferir la senyalització d emergència, un bon sistema de senyalització d emergència pot també ajudar a l ordenació i equilibrat dels fluxos d evacuació, oferir punts de referència, a mode de balises, quan hi ha fum d incendi i les condicions de visibilitat es redueixen, facilitar l avís ràpid en cas d emergència i ajudar en l actuació dels Serveis d Emergència. Aquest és el repte: treure el màxim profit d aquesta eina, pensar-la com a element clau d informació en cas d emergència. Aquest manual es va publicar per primera vegada l any Des de llavors, els edificis de la UPC s han senyalitzat i continuen en el procés de millora contínua de la senyalització d emergència. Fruit de l experiència obtinguda per la senyalització de més de m 2, dels dubtes i aportacions del personal de manteniment i dels ocupants dels edificis, s ha revisat aquest manual per tal de recollir l après, incorporar nous aspectes de millora i fer el manual més entenedor. Manual tècnic. Criteris per a la senyalització d emergència a la UPC. Pàgina 5 de 56

6 2. OBJECTE L objecte del present document és establir criteris per a la senyalització d emergència relatius a: - Recorreguts i sortides d evacuació. - Equips de protecció contra incendi i sectorització. - Equips d actuació o socors. - Zones de perill especial. - Actuació en cas d emergència. amb el propòsit d unificar i normalitzar els senyals d emergència als edificis de la UPC, simplificar els procés d adquisició i manteniment, establir criteris comuns en relació a la instal lació i ubicació dels senyals, i la correcta senyalització de nous edificis. 3. DESTINATARIS El present manual és un document tècnic adreçat als Responsables d Infraestructures i Manteniment, així com a tot el personal dels serveis de manteniment implicat en les tasques de senyalització dels edificis. 4. ASPECTES CLAU A continuació es presenten 8 aspectes clau en relació amb la senyalització d emergència. 1. Adquisició de senyals d emergència L oferta de senyals d emergència amb gran varietat de pictogrames, formes i mides no para de créixer. Fixem-nos en la quantitat de senyals de sortida d emergència que podríem fer servir. Són necessaris tants senyals diferents per assolir una correcta senyalització? La pregunta clau per establir un bon sistema de senyalització a un edifici és: Quina és la informació rellevant que han de conèixer els ocupants de l edifici? Així, per exemple, quan un recorregut d evacuació transcorre per una escala no cal emprar un senyal diferent de recorregut d evacuació on estiguin dibuixats uns esglaons o un passamans. La informació rellevant és recorregut d evacuació. Manual tècnic. Criteris per a la senyalització d emergència a la UPC. Pàgina 6 de 56

7 També, cal evitar senyals poc clars que poden donar lloc a interpretacions diferents o, fins i tot, que no siguin compresos pels usuaris dels edificis. Davant l ingent quantitat de formes, pictogrames, mides, etc., cal escollir bé la senyalització d emergència, per tal que realment compleixi amb la seva funció d informació i/o advertiment. És fonamental que el conjunt de senyals d emergència sigui reduït, perquè adoptar aquest criteri: - Redueix els costos d adquisició. - Evita l excés de senyalització i emprar senyals que aporten poca informació realment significativa. - Simplifica enormement el manteniment i - Facilita la informació i formació dels usuaris dels edificis. Criteri UPC Tota la senyalització relativa a emergència s hauria de fer únicament amb els senyals seleccionats al present manual. S incorporarà un nou senyal al sistema de senyalització només si aporta informació necessària i ho fa de manera efectiva. El Servei de Prevenció de Riscos Laborals ofereix assessorament tècnic quan una situació especial requereix fer ús d un senyal diferent i coordina la informació que cal facilitar als ocupants dels edificis en matèria de senyalització. 2. Ubicació i instal lació dels senyals d emergència Cal acompanyar una bona selecció dels senyals amb l establiment de criteris tècnics d ubicació dels mateixos. És fonamental l elaboració d un projecte o de plànols de senyalització en base a criteris tècnics. En l abordatge de la senyalització d emergència d un edifici cal considerar: - La relació entre senyalització i l enllumenat. - Criteris relatius a l alçada d instal lació, alineació dels senyals, sistemes de fixació (adhesius, cargols, fils, etc.). - La interacció entre senyalització d emergència i altre tipus de senyalètica present als edificis. Manual tècnic. Criteris per a la senyalització d emergència a la UPC. Pàgina 7 de 56

8 Cal destacar que els edificis poden disposar d altre tipus de senyalització: informativa, d orientació, d identificació, ornamental, etc. Cal evitar: - L excés de senyalització, atès que genera confusió. - Que la senyalització d emergència no sigui ben visible perquè quedi darrera d altres senyals, mobiliari o altres elements. - Que la manca de priorització 1 dels senyals d emergència respecte altra senyalització faci que aquests passin desapercebuts. Establir criteris de priorització és clau. Aquests criteris poden estar basats en les mides dels senyals, en l ús de suports autoil luminats o simplement utilitzant adequadament els diferents tipus de suports de presentació (plaques planes, banderoles penjades, etc.), de manera que un determinat tipus d informació estigui associada a un mateix tipus de suport. 3. Formació del personal de manteniment És fonamental que el personal implicat en la senyalització d un edifici tingui clar l objectiu de la senyalització d emergència per aconseguir una senyalització correcta, coherent i eficaç, per la qual cosa cal formar al personal de manteniment en matèria de senyalització d emergència en base al present manual. 4. Manteniment periòdic de la senyalització d emergència Un bon sistema de senyalització d emergència requereix un manteniment bàsic. La realització d inspeccions visuals periòdiques serveix per reposar senyals sostrets o trencats, per verificar que no hi ha senyals tapats per canvis de mobiliari o equipament, alhora que ajuda a detectar els possibles desajustos que solen produir-se en les reformes d espais. Per facilitar un bon manteniment és important disposar de plànols actualitzats del sistema de senyalització. 5. Les reformes i la seva afectació sobre la senyalització d emergència En els projectes de reformes d espais, plantes o edificis cal repensar la senyalització d emergència. Moltes reformes impliquen canvis en els recorreguts d evacuació, per la qual cosa cal considerar quina afectació tindrà la reforma sobre la senyalització. No adoptar aquesta precaució porta a que després d una sèrie de reformes en un edifici puguin haver recorreguts d evacuació mal senyalitzats i, fins i tot, que no condueixin a una sortida. 1 Aquesta situació pot observar-se en espais on la quantitat de cartells informatius és molt gran, per exemple, en botigues o centres comercials. La senyalització d emergència passa totalment inadvertida. La utilització coherent de diferents tipologies de senyals ajuda a ordenar la informació i prioritzar la visibilitat dels senyals d emergència. Manual tècnic. Criteris per a la senyalització d emergència a la UPC. Pàgina 8 de 56

9 Així, tot i que pot semblar que el procés de senyalització d emergència d un edifici és un procés puntual, cal considerar que els edificis solen estar en constant canvi, especialment els edificis universitaris, i que per tant cal mantenir una acció proactiva d atenció i revisió periòdica. 6. Senyalització per a persones amb discapacitat La senyalització d emergència és important per a tots els ocupants d un edifici, però les persones amb discapacitat visual no poden accedir a la mateixa. Si bé cal establir mesures organitzatives en relació a l evacuació d aquestes persones, no és menys cert que cal impulsar i completar la senyalització convencional amb senyalització accessible a les persones amb discapacitat visual. Considerar els principis del disseny per a tothom reverteix en la millora de la senyalització d emergència, de la qual se n beneficien tot els ocupants dels edificis. 7. Informació-Formació dels usuaris dels edificis Per tal que la senyalització compleixi amb la seva funció és fonamental que tots els ocupants i usuaris d un edifici coneguin el significat dels senyals bàsics d emergència. Criteri UPC Es disposa d informació específica sobre el significat de la senyalització d emergència de la UPC a: IE 002. Coneix la senyalització d emergència (Disponible en català, castellà i anglès). Als cursos de formació bàsica en prevenció de riscos laborals que imparteix el Servei de Prevenció de Riscos Laborals de la UPC, s explica el significat dels senyals bàsics d emergència que ha de conèixer el personal treballador de la UPC. 8. Senyalització per facilitar l actuació en cas d emergència: Serveis d Emergència Tot i que la senyalització d emergència està adreçada bàsicament als ocupants dels edificis, no es pot oblidar que determinada senyalització serveix també per facilitar l actuació dels Serveis d Emergència. En cas d emergència, hi ha una sèrie d instal lacions i interruptors de tall sobre els que pot ser necessari actuar per controlar l emergència. Que aquests elements estiguin correctament senyalitzats és fonamental per a la ràpida actuació tant interna com dels Serveis d Emergència. Per aquest motiu, el present manual incorpora la senyalització que cal disposar en zones de perill especial on es pot donar l origen d una emergència i de les instal lacions o punts d actuació en cas d emergència. Manual tècnic. Criteris per a la senyalització d emergència a la UPC. Pàgina 9 de 56

10 5. CRITERIS PER A LA SENYALITZACIÓ D EMERGÈNCIA A. SORTIDES I RECORREGUTS D EVACUACIÓ La senyalització i l abalisament dels recorreguts d evacuació ha de tenir continuïtat al llarg del mateixos. Els senyals se situaran a una alçada adient per a la seva la visió i l abalisament a terra o part baixa dels paraments. La senyalització de les sortides i recorreguts d evacuació es realitzarà amb: A1. Senyalització vertical d evacuació. A2. Altra senyalització vertical associada a l evacuació. A3. Senyalització a baixa alçada: Abalisament fotoluminescent. A.1. Senyalització vertical d evacuació La senyalització dels recorreguts d evacuació es farà fonamentalment en base a aquests quatre senyals. Sortides. Es requereix diferenciar dos tipus de sortides: les sortides habituals i les sortides d emergència. Sortida habitual Sortida d emergència eva-1 Són les usades, generalment, amb caràcter públic, per a la circulació funcional necessària en l edifici o local. eva-2 Són les emprades, amb caràcter públic, només en cas d emergència. Recorreguts d evacuació. Els recorreguts d evacuació poden conduir a sortides habituals o a sortides d emergència, diferenciant-se la seva senyalització. Recorregut d evacuació que condueix a sortida habitual Recorregut d evacuació que condueix a sortida d emergència eva-3d eva-3e eva-4d eva-4e Manual tècnic. Criteris per a la senyalització d emergència a la UPC. Pàgina 10 de 56

11 A.2. Altra senyalització vertical associada a l evacuació En alguns casos pot ser necessària la següent senyalització complementària. Sortida d emergència a espai exterior Sense sortida Prohibició de pas en cas emergència pro-1 Les portes d emergència que donin directament a un espai exterior, que pertanyi a la UPC i on sigui possible l aparcament de vehicles, estaran senyalitzades per la seva part exterior amb la següent prohibició. Es marcarà a terra amb bandes grogues creuades a 45º, la zona en la qual aplica aquesta prohibició. pro-2 Aquest senyal indica que el recorregut porta a un punt sense sortida a l exterior. S emprarà només en aquells casos en els que la pròpia configuració del recorregut d evacuació pugui induir a error. Es farà ús d aquest senyal per evitar que els ocupants d un edifici puguin seguir un camí erroni Sortida d emergència. Recordatori: No obstruir Sortida d emergència connectada al sistema d alarma eva- 5 Aquest senyal s emprarà en aquelles portes d emergència que es troben a prop de zones d emmagatzematge, zones d arxiu, zones de càrrega-descàrrega i àrees tècniques, on és previsible que es deixin materials i altres obstacles. eva- 6 Aquest senyal s emprarà només a les portes de sortida d emergència que estan connectades a un sistema d alarma perimetral. Manual tècnic. Criteris per a la senyalització d emergència a la UPC. Pàgina 11 de 56

12 Tipologia i mides dels senyals Tipologia dels senyals Els senyals d evacuació seran de color verd. Aquest color ha d ocupar almenys el 50% de la superfície del senyal. Els senyals seran fotoluminescents (veure l apartat 7 del present manual). Els senyals han de ser visibles, fins i tot en cas de fallada del subministrament de l enllumenat normal. Per això, els senyals seran fotoluminescents, o bé disposaran de fonts lluminoses incorporades externament o internament als propis senyals. Quan siguin fotoluminescents, les seves característiques d emissió lluminosa hauran de complir el que estableix la norma UNE Els literals dels senyals seran en català. La senyalització d evacuació es farà amb tres tipus de senyals: Tipus Zona visibilitat Quan Placa Senyalització per una cara. Davant de les sortides d aules o recintes amb ocupació major de 100 persones. Banderola paret Senyalització a dues cares. Senyal perpendicular a la paret. Indicats per a passadissos llargs, passadissos que giren, accessos a escales o passadissos que queden perpendiculars entre si. Banderola sostre Senyalització a dues cares. Senyal penjat mitjançant fils o cadenats del sostre. Indicats per a passadissos llargs, passadissos que giren, accessos a escales o passadissos que queden perpendiculars entre si (veure figura 1). Els senyals en banderola de sostre són més visibles en passadissos llargs i permeten indicar més fàcilment els canvis de direcció del recorregut d evacuació. Figura 1 Senyal de recorregut d emergència de banderola de sostre. Manual tècnic. Criteris per a la senyalització d emergència a la UPC. Pàgina 12 de 56

13 Mides dels senyals i fotoluminiscència Per tal de simplificar l adquisició de senyals es recomana que els senyals tinguin les següents mides. eva-1 eva-2 eva-3 eva-4 Mides (mm) 210 x x x x x x x 316 Fotoluminescència Sí Sí Sí Sí eva-5 eva-6 pro-1 pro-2 Mides (mm) 210 x x x x 297 Fotoluminescència No No No Sí Taula 1 Resum dels senyals d evacuació. Pictogrames, mides i indicació sobre si es requereix que el senyal sigui fotoluminescent. º Figura 2 Format senyals A4 210 mm x 297 mm Manual tècnic. Criteris per a la senyalització d emergència a la UPC. Pàgina 13 de 56

14 Criteris per a la ubicació dels senyals Sortides Se senyalitzaran de manera diferenciada les sortides habituals 2 de les sortides d emergència, segons els senyals indicats anteriorment (senyals eva-1 i eva-2). S empraran els senyals de sortida, d ús habitual o d emergència, definits a la UNE 23034:1988. Els senyals es disposaran de forma coherent amb l assignació d ocupants que es pretengui fer a cada sortida (CTE. R.D.314/2006). Se senyalitzaran les sortides habituals d edifici i de planta, amb un senyal de sortida (senyal eva-1). Les sortides de recinte, planta o edifici tindran un senyal amb el rètol SORTIDA, excepte en edificis d ús Residencial Habitatge i, en altres usos, quan es tracti de sortides de recintes amb superfície que no excedeixi els 50 m 2, siguin fàcilment visibles des de tot punt dels esmentats recintes i els ocupants estiguin familiaritzats amb l edifici (CTE. R.D.314/2006). El senyal amb rètol sortida d emergència ha d utilitzar-se en tota sortida prevista per a ús exclusiu en cas d emergència (senyal eva-2) (CTE. R.D.314/2006). Els senyals de sortida habitual i sortida d emergència se situaran, sempre que sigui possible, sobre la llinda de les portes o forats que senyalitzin i, si no fos possible, molt properes a elles, de manera que no existeixi confusió en quant a la localització de les mateixes (UNE ). Recorreguts d evacuació Els senyals dels trams de recorregut d evacuació a sortides habituals o a sortides d emergència (senyal eva-3 i eva-4) se situaran de manera que, des de qualsevol punt susceptible de ser ocupat per persones, sigui visible, almenys, un senyal que permeti iniciar o continuar l evacuació per la via sense lloc a dubtes, confusions ni vacil lacions (UNE 23034:1988). Han de disposar-se senyals indicatius de direcció dels recorreguts, visibles des de tot origen d evacuació des del que no es percebin directament les sortides o els senyals indicatius i, en particular, davant de tota sortida d un recinte amb ocupació major a 100 persones que accedeixi lateralment a un passadís (CTE. R.D.314/2006). En els punts dels recorreguts d evacuació en els que hi ha diferents alternatives es disposaran els senyals de tal forma que quedi clarament indicada l alternativa correcta. Tal és el cas de determinats encreuaments o bifurcacions de passadissos, així com d aquelles escales que, en la planta de sortida de l edifici, continuïn el seu traçat cap a plantes més baixes, etc. (CTE. R.D.314/2006). 2 Les sortides habituals també poden ser emprades com a sortides en cas d emergència. Manual tècnic. Criteris per a la senyalització d emergència a la UPC. Pàgina 14 de 56

15 Se disposarà el senyal Sense sortida, definit en la norma UNE 23033:1981 (senyal pro-2), al costat d aquelles portes d un recorregut d evacuació que puguin induir a error atès si s utilitzen no condueixin a una sortida. Se situarà en un lloc visible i proper a la porta, en cap se situarà a en la fulla de la porta, atès que en cas que aquesta quedés oberta, no seria visible. Ús d aquest senyal és excepcional. Figura 3 Senyalització de sortida d emergència i senyalització excepcional sense sortida per evitar confusions. Alçada dels senyals L alçada del cantó inferior dels senyals de trams de recorreguts d evacuació, estarà preferentment a 2-2,5 m del terra. Els senyals se situaran a més de 30 cm (UNE 23034:1988) del sostre del local on s instal lin, és a dir, no se disposaran enganxats al sostre perquè poden no ser ben visibles o quedar amagats per instal lacions, canonades, etc. (veure figura 4). En el cas dels sostres molt baixos, els senyals es podrien situar més propers al sostre, o bé a les parets. Figura 4. Alçades senyalització Manual tècnic. Criteris per a la senyalització d emergència a la UPC. Pàgina 15 de 56

16 Abans d instal lar un senyal cal estudiar el lloc d emplaçament del mateix, de manera que s esculli un punt que estigui ben il luminat, sigui accessible i fàcilment visible. Si la il luminació general fos insuficient, caldrà instal lar il luminació addicional a prop del senyal, atès que per tal que la senyalització fotoluminescent es carregui és necessari que rebi llum (veure l apartat 7 d aquest document). Senyalització addicional La senyalització d àrees dedicades a funcions específiques, tals com emmagatzematges intermedis, ubicació d equips mòbils, zones de lliure accés a mitjans d extinció i vies d evacuació, no hauria d efectuar-se amb bandes grogues i negres, sinó emprant un codi específic de senyalització. El pas del recorregut d evacuació es podrà delimitar amb una banda de color verd (veure figura 5). Aquesta banda es realitzarà amb pintura o cinta adhesiva. Si s opta per realitzar-la amb pintura o cinta fotoluminescent es podrà realitzar en color groc. Criteri UPC En arxius, magatzems, laboratoris i àrees tècniques pot ser necessària una delimitació clara de les zones de pas, que han d estar lliures d obstacles en tot moment, respecte de les zones on es poden emmagatzemar o deixar materials, que es marcaran amb una cinta de color blau. Es complementarà la senyalització amb un cartell que recordi que cal mantenir el pas lliure en tot moment. Figura 5 Senyalització de sortida d emergència, senyalització de zona d emmagatzematge. Cartell recordatori: Manteniu el pas lliure. Aquest senyal es pot situar sobre la porta de la fulla o sobre la paret. Manual tècnic. Criteris per a la senyalització d emergència a la UPC. Pàgina 16 de 56

17 A.3. Senyalització a baixa alçada. Abalisament fotoluminescent L abalisament fotoluminescent a baixa alçada s ha mostrat com un mitjà eficaç per tal de guiar els ocupants d un edifici durant l evacuació, especialment quan aquesta s ha de realitzar en condicions deficients d il luminació. L abalisament fotoluminescent a terra o a la part baixa dels paraments verticals facilita l evacuació en cas d incendi, atès que els fums d incendi redueixen, i fins i tot poden impedir, la visió dels senyals d evacuació. L abalisament fotoluminescent a baixa alçada també facilita el seguiment del recorregut d evacuació en cas de fallada del subministrament elèctric, situació que va associada a molts escenaris d emergència. Diferents estudis mostren com l abalisament és un mitjà de gran ajuda als ocupants d un edifici en cas d incendi. Aquells que han patit un incendi el destaquen com un dels mitjans que més els van ajudar. A les següents imatges es pot veure en què consisteix l abalisament fotoluminescent a baixa alçada. Exemple: Abalisament fotoluminescent en l inici d una escala. Quan hi ha llum, l abalisament és un element més a la paret que passa desapercebut. Quan manca llum, l abalisament fotoluminescent es fa visible donant una clara indicació de l inici d una escala. Amb llum l abalisament es carrega Catàleg Sinalux Sense llum l abalisament emet llum Exemple: Abalisament fotoluminescent d un passadís. Amb llum l abalisament es carrega Sense llum l abalisament emet llum Catàleg Segurilight Figures 6 Manual tècnic. Criteris per a la senyalització d emergència a la UPC. Pàgina 17 de 56

18 A la següent imatge es pot observar la utilitat de l abalisament fotoluminescent a baixa alçada en cas de presència de fum. Figura 7 L abalisament és visible encara que hi ha fum d incendi. L abalisament fotolumincescent és un bon complement a la senyalització vertical, en el cas de determinades escales, rampes, i passadissos. Criteri UPC Poden requerir abalisament fotoluminescent: Les escales o rampes que siguin part de recorreguts d evacuació - quan sigui previsible un flux gran de persones en cas d evacuació. - quan en cas fallada del subministrament elèctric i dels llums d emergència, l escala o rampa quedi totalment a les fosques perquè no hi ha entrada de llum natural (escales per sota rasant). - quan presenten irregularitats en el seu traçat, en els esglaons, etc. Els passadissos que siguin part de recorreguts d evacuació - quan presentin obstacles estructurals. - quan es consideri a criteri tècnic que l abalisament pot fer-se servir per conduir millor l evacuació i evitar possibles confusions, concretament en traçats que siguin complicats i presentin canvis de direcció. Les galeries d instal lacions i serveis, atenent a que són passadissos, en ocasions de traçat irregular, que poden tenir: - terres amb irregularitats o desnivells, - elements que poden sobresortir i amb els quals es pot ensopegar, - poden presentar canvis en l alçada de la galeria. Manual tècnic. Criteris per a la senyalització d emergència a la UPC. Pàgina 18 de 56

19 Tipologia d abalisament Hi ha diferents materials per a l abalisament d evacuació a baixa alçada: làmines, cintes, cintes muntades en perfils d alumini, ceràmiques, pintures acríliques (parets), pintures amb resines epoxi (terres), pintures de poliuretà, recobriments vinílics, etc. El nivell de fotoluminescència de la cinta o banda serà com a mínim als 10 minuts de 150 mcd/m 2. Per a l abalisament es farà ús dels següents elements: Criteri UPC Tipus Quan On Cinta o banda fotoluminescent autoadhesiva. En edificis - Docents, - Aularis - Poliesportiu Escales: - Esglaons o sòcols, Passadissos Portes Perfil d alumini amb cinta o banda fotoluminescent. Cinta o banda fotoluminescent amb indicació de direcció i distàncies. Cinta o Banda fotoluminescent autoadhesiva de franges negres i grogues. En edificis on els requeriments estètics siguin importants. - Auditori - Sales d actes - Edificis administratius, - Biblioteques En galeries d instal lacions o serveis. En edificis en general En galeries d instal lacions. Escales: - Paret Passadissos Parets Si l estat de la paret impedeix enganxar correctament la cinta fotoluminescent, aquesta es muntarà en perfil d alumini. Obstacles en recorreguts d evacuació: - Elements que sobresurten - Canvis d alçada del sostre Manual tècnic. Criteris per a la senyalització d emergència a la UPC. Pàgina 19 de 56

20 Criteris per a l abalisament Abalisament d escales i rampes L abalisament d escales i rampes ha de permetre que siguin clarament visibles el seu inici, recorregut i final. L abalisament d escales pot fer-se en l arrencada d escala, petjada i contrapetjada de cada esglaó, en la seva cantonada i passamans. L abalisament d escales (tant amb recorregut d evacuació ascendent com descendent) es farà segons alguna de les següents opcions: 1. Marcant a la paret tot recorregut de l escala (veure figura 8 a). 2. Marcant els sòcols o rodapeus (veure figura 8 b). 3. Marcant la part de l esglaó situada a prop de la paret (veure figura 8 c). Figura 8 a Abalisament per a una escala situada en un recorregut d evacuació ascendent o descendent, realitzada amb marcatge a la paret. Per a aquest abalisament es farà servir perfil d alumini amb cinta o banda fotoluminescent. Figura 8 b Abalisament per a una escala situada en un recorregut d evacuació ascendent o descendent, realitzada amb marcatge al sòcol. Per a aquest abalisament es farà servir cinta o banda fotoluminescent. Figura 8 c Abalisament per a una escala situada en un recorregut d evacuació ascendent o descendent, realitzada amb marcatge en els laterals dels esglaons. Per a aquest abalisament es farà servir cinta o banda fotoluminescent. Cal que la línia fotoluminescent marqui convenientment l inici i final del tram d esglaons. Manual tècnic. Criteris per a la senyalització d emergència a la UPC. Pàgina 20 de 56

21 4. En el cas d escales d evacuació només ascendent, l abalisament es podria fer abalisant la contrapetjada dels esglaons, al llarg de tota l amplada de l escala (veure figura 8 d). 5. En el cas d escales d evacuació només descendent, l abalisament es podria fer abalisant la petjada dels esglaons en les cantonades (zona que no es trepitja) (veure figura 8 e). Figura 8 d Abalisament per a una escala situada en un recorregut d evacuació ascendent, realitzada amb marcatge a la contrapetjada dels esglaons. Figura 8 e Abalisament per a una escala situada en un recorregut d evacuació descendent, realitzada amb marcatge a la petjada dels esglaons a les cantonades. S abalisaran tots dos costats de l escala, si és possible. L amplada de la cinta o banda antilliscant serà almenys de 5 cm. L abalisament dels passamans pot donar una orientació addicional. Manual tècnic. Criteris per a la senyalització d emergència a la UPC. Pàgina 21 de 56

22 Abalisament de passadissos L abalisament d un passadís que forma part d un recorregut d evacuació disposarà de marcatges fotoluminescents ininterromputs a les parets, a ambdues bandes del passadís 3. L amplada de la banda serà el resultat de multiplicar l amplada del passadís per 0,02, i mai serà inferior a 10 cm. El cantó superior de la banda a la paret, des del terra, no estarà a una alçada superior a 40 cm. Figura 9 Abalisament d un passadís i porta en recorregut d evacuació. Abalisament de portes L abalisament de portes es farà emmarcant-les amb un marc de 5 cm d amplada mínima (veure figura 10). Es pot completar l abalisament de manera que: Les portes que no hagin d utilitzar-se en l evacuació hauran d abalisar-se de forma contínua com la resta de la paret (veure figura 11). Recobrint amb material fotoluminescent l àrea propera als mecanismes d obertura de la porta. La mida d aquesta àrea dependrà del tipus de porta, però serà aproximadament de 20 cm x 30 cm. (Veure figura 11). 3 A les zones en les quals no és possible fer una banda contínua en la paret es col locarà la banda a terra. L abalisament a terra es farà amb una línia central contínua o discontínua o preferiblement amb dues línies laterals contínues. Si es fa servir una línea discontinua, la longitud del traç serà inferior a 35 cm, i la distància entre traços igual al traç. Manual tècnic. Criteris per a la senyalització d emergència a la UPC. Pàgina 22 de 56

23 Figura 10 Abalisament d una porta de sortida d emergència. Figura11 Abalisament en paret d un passadís i de la sortida d evacuació. La porta que no és sortida d evacuació continua l abalisament. Abalisament d obstacles Els obstacles en recorreguts d evacuació que generin un estretament tal que suposin un perill de cops o que dificultin la circulació, se senyalitzaran mitjançant un abalisament de perill fotoluminescent (negre/groc) fins a una alçada mínima de 1,5 m. Figura 12 Abalisament d obstacle en via d evacuació. Detall abalisament i abalisament d un obstacle combinat amb abalisament a baixa alçada. Manual tècnic. Criteris per a la senyalització d emergència a la UPC. Pàgina 23 de 56

24 Abalisament de galeries d instal lacions i serveis Les galeries d instal lacions són espais que requereixen d abalisament fotoluminescent a baixa alçada, atenent a que en molts casos són passadissos de traçat irregular, que poden tenir: - Terres amb irregularitats o desnivells. - Elements que poden sobresortir i amb els quals es pot ensopegar. - Sostres d alçada reduïda. S abalisarà amb senyalització fotoluminescent almenys un costat del passadís de galeries. L abalisament es farà amb bandes fotoluminescents amb indicació de direcció i, si s escau, de distància fins la sortida més propera. S emprarà abalisament de perill fotoluminescent (negre/groc) en aquells punts on hi hagi risc de cops per la seva baixa alçada o en punts que sobresurtin en la zona de pas. Figura 13 Abalisament de galeries d instal lacions i serveis. Manual tècnic. Criteris per a la senyalització d emergència a la UPC. Pàgina 24 de 56

25 B. EQUIPS DE PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS I SECTORITZACIÓ La senyalització dels equips de protecció contra incendis es realitzarà amb: B1. Senyalització vertical dels mitjans de protecció contra incendi. B2. Senyalització vertical associada a comportaments en cas d incendi. B.1. Senyalització vertical dels mitjans de protecció contra incendi Equips de lluita contra incendis o d avís d alarma d incendi d activació manual Extintors Boques d Incendi Equipades 4 Polsadors d alarma foc-1 foc-2 foc-3 Senyal addicional de localització En combinació amb els senyals anteriors, indica la direcció en la que es troba l equip de protecció o alarma d incendi. foc-4 4 Aquest senyal també es pot fer servir per a ràcords de subministrament d aigua contra incendis Manual tècnic. Criteris per a la senyalització d emergència a la UPC. Pàgina 25 de 56

26 Sistemes d ús exclusiu per a Bombers: Sistemes d abastament d aigua contra incendi Columna seca Hidrant foc-5 Conducció buida per a la connexió dels equips dels Serveis d Extinció (bombers) foc-6 Presa directa d aigua per als Serveis d Extinció (bombers). Aquest senyal serveix tant per a hidrants d arqueta com per a hidrants de columna. Nota: Alguns serveis de bombers recomanen instal lar el senyal normatiu per als hidrants. Aquest senyal aporta dades tècniques sobre l hidrant com el diàmetre de boca (100) i les coordenades del mateix, prenent com a referència el punt de la façana en el que se situa la placa (12,7; 6,4). B.2. Senyalització vertical associada a comportaments en cas d incendi Portes tallafocs o de sectorització Ascensors foc-7 Text: Porta tallafocs. Tancar després d utilitzar. Aquest senyal es situarà a ambdós sentits de la porta de sectorització. pro-3 Aquest senyal s ha de situar a sobre de les portes dels ascensors que no estiguin preparats per operar en cas d incendi. Manual tècnic. Criteris per a la senyalització d emergència a la UPC. Pàgina 26 de 56

27 Tipologia i mides dels senyals Tipologia dels senyals Els senyals dels mitjans de lluita contra incendis seran de color vermell. Aquest color ha d ocupar almenys el 50% de la superfície del senyal. En el cas dels senyals de prohibició, el color vermell ocuparà almenys el 35% de la superfície del senyal. Els senyals seran fotoluminescents (veure l apartat 7 del present manual). Els senyals han de ser visibles, fins i tot en cas de fallada del subministrament de l enllumenat normal. Per això, els senyals seran fotoluminescents, o bé disposaran de fonts lluminoses incorporades externa o internament als propis senyals. Quan siguin fotoluminescents, les seves característiques d emissió lluminosa haurà de complir el que estableix la norma UNE Els literals dels senyals seran en català. La senyalització dels mitjans de lluita contra incendis es farà amb dos tipus de senyals: Tipus Zona visibilitat Quan Panoràmic Senyalització a dues cares, formant un angle de 90º. A prop de cada - Extintor - BIE - Polsador Els senyals sobre els mitjans de protecció contra incendis seran preferiblement de tipus panoràmic, de manera que aquests siguin fàcilment visibles quan ens trobem en paral lel al parament on aquests es troben. Aquest tipus de senyal és especialment indicat per utilitzar-lo en passadissos llargs. Placa Senyalització per una cara. - Hidrants - Columna seca - Portes tallafocs - Ascensors - Extintors, BIEs i polsadors en recintes petits - Senyal equip de protecció contra incendi+addicional de direcció Manual tècnic. Criteris per a la senyalització d emergència a la UPC. Pàgina 27 de 56

28 Mides dels senyals i fotoluminescència En ordre a simplificar l adquisició de senyals es recomana que els senyals tinguin les següents mides. foc-1 foc-2 foc-3 foc-4 foc-5 Mides (mm) 210 x x x x x Fotoluminescència Sí Sí Sí Sí Sí foc 6 foc 6 b foc-7 pro-3 Mides (mm) 210 x x 420 Fotoluminescència No No Sí Sí Taula 2 Resum sistema senyals d evacuació. Pictogrames, mides i indicació sobre si es requereix que el senyal sigui fotoluminescent. Figura 14 Format senyals A4 210 mm x 297 mm Manual tècnic. Criteris per a la senyalització d emergència a la UPC. Pàgina 28 de 56

29 Criteris per a la ubicació dels senyals Extintors, boques d incendi i polsadors d avís d incendi Els extintors es disposaran de tal manera que puguin ser utilitzats de manera ràpida i fàcil. L emplaçament dels extintors permetrà que siguin fàcilment visibles i accessibles. Els extintors estaran situats propers a les zones o punts on s estimi major probabilitat d iniciar-se l incendi i, a ser possible, propers a les sortides. Se situaran preferentment sobre suports fixats a paraments verticals, de manera que la part superior de l extintor quedi com a màxim a 140 cm sobre el terra i la part inferior de l extintor quedi a més de 40 cm, per tal de facilitar el seu agafament. 5 Figura 15 Alçada dels extintors. Criteri UPC - Se senyalitzaran amb senyals panoràmics, els mitjans de lluita contra incendis d'utilització manual i els polsadors d alarma 6. Per a aquells mitjans que no siguin fàcilment localitzables des d algun punt de la zona protegida per aquest mitjà, es complementarà la senyalització, mitjançant senyals tipus placa més fletxa addicional indicativa de direcció (senyal foc 3), de forma que des d aquest punt el senyal indicatiu sigui visible (veure figura 16). 5 L Apèndix 1. Punt 6.3. R.D. 1942/93 s indica que els extintors se situaran en el parament de forma tal que l extrem superior de l extintor es trobi a una alçada sobre el terra menor a 1,70 m. No hi ha cap indicació al Codi Tècnic de l Edificació. S han considerat recomanacions ergonòmiques i d accessibilitat per a persones amb discapacitats per establir l alçada més adient per als extintors. 6 El Codi Tècnic d Edificació obliga a la senyalització dels mitjans d extinció, a diferència de la NBE-CPI- 96, que només obligava quan aquests no eren fàcilment visibles. A la guia d Aplicació del R.D. 485/97, però, ja s indicava que la senyalització facilita en el cas dels extintors que una vegada emprats es reposin, i el senyal fotoluminescent ajuda a la localització dels mitjans de lluita contra incendis i d alarma, en cas de fallada del subministrament elèctric. Manual tècnic. Criteris per a la senyalització d emergència a la UPC. Pàgina 29 de 56

30 Figura 16 Senyalització que indica cap a on es troba un polsador d avís d incendi que no és visible des del passadís principal. L alçada del cantó inferior dels senyals dels mitjans de lluita contra incendis i dels polsadors d alarma, se situaran preferentment entre 2 i 2,5 m. En cap cas, se situaran a menys de 0,30 cm del sostre del local on s instal lin. Figura 17 Alçada de la senyalització i alçada dels polsadors d avís d alarma d incendi i BIES. Abans d instal lar un senyal cal estudiar el lloc d emplaçament del mateix, de manera que s esculli un punt que estigui ben il luminat, sigui accessible i fàcilment visible. Si la il luminació general fos insuficient, caldrà instal lar il luminació addicional a prop del senyal, atès que per tal que la senyalització fotoluminescent funcioni és necessari que rebi llum (veure l apartat 7 d aquest document). És habitual situar els equips de protecció contra incendi agrupats, atès que d aquesta manera quan s acudeix a donar avís d alarma d incendi mitjançant un polsador, al costat es pot accedir ràpidament a un extintor o una BIE. Quan dos o més senyals siguin propers cal recordar situar-los alineats: horitzontalment o en la mateixa vertical (veure figura 18 a i b). Manual tècnic. Criteris per a la senyalització d emergència a la UPC. Pàgina 30 de 56

31 Figura 18 a Alineació incorrecta Figura 18 b.alineació correcta Accés als equips de protecció contra incendi Respecte a les zones d accés als mitjans d extinció, en zones d arxiu, magatzems, àrees tècniques i laboratoris, es recomana: Criteri UPC - En el cas dels extintors, estudiar una altra possible ubicació que per la seva configuració sigui més difícil que es deixin objectes davant. - Si no fos possible i en el cas de BIEs i polsadors, resseguir a terra amb bandes de color vermell la zona d accés a l equip de lluita contra incendis o al polsador d alarma. Figura 19 Senyalització accessos als equips de lluita contra incendis. Senyalització zona d emmagatzematge. És recomanable situar l extintor a prop de la porta, de manera que sigui més visible, accessible i més difícil que s emmagatzemin objectes davant. Manual tècnic. Criteris per a la senyalització d emergència a la UPC. Pàgina 31 de 56

32 Sistemes d ús exclusiu per a Bombers: hidrants i columnes seques L accés a mitjans de lluita contra incendis situats a l exterior dels edificis, com hidrants i columnes seques, davant els quals es pugui aparcar o deixar mercaderies, se senyalitzaran amb un senyal de prohibició d aparcament i es marcarà a terra amb bandes grogues creuades a 45º l espai on s aplica aquesta prohibició. Molts hidrants pertanyen a la xarxa d abastament d aigua contra incendi del municipi i, per tant, els Serveis d Emergència coneixen la seva localització. Pel que fa referència als hidrants que pertanyen a la UPC, es recomana senyalitzar-los segons estableixin els Serveis d Emergència de cada municipi. Instal lacions automàtiques d extinció Els recintes protegits amb sistemes d extinció automàtica per gasos han de disposar de cartells lluminosos amb indicació de disparament, tant en les portes d accés com al seu interior (veure figura 19). En cas que el sistema de detecció automàtica detecti un incendi, el sistema d extinció automàtica es dispara, amb un cert retard, i l agent extintor inunda tot el recinte. Els sistemes automàtics d extinció per gasos han de disposar de polsadors manuals d activació/aturada de la descàrrega de l agent extintor. Se senyalitzaran els polsadors de disparament/aturada (veure figura 21). Figura 20 Indicació de disparament en l accés al recinte protegit per un sistema d extinció automàtica. Figura 21 Senyal polsador activació/aturada sistema d extinció automàtica. Manual tècnic. Criteris per a la senyalització d emergència a la UPC. Pàgina 32 de 56

33 Portes de sectorització o tallafocs S instal laran cartells (senyal foc-7) al costat de les portes de sectorització, en ambdós costats o sentits. No se situaran en cap cas a les fulles de les portes perquè no es veurien si la porta quedés oberta. Figura 22 Senyalització porta tallafocs. Ascensors En general, els edificis no tenen ascensors preparats per funcionar en cas d emergència, ni en cas d incendi, per aquest motiu és habitual que s indiqui que no està indicat la seva utilització en cas d incendi. 7. Criteri UPC - Atès que els ascensors dels edificis de la UPC no estan preparats per funcionar en cas d incendi, se situaran a tots els accessos als ascensors un cartell amb el següent literal No utilitzeu els ascensors en cas d incendi (senyal pro-3). Figura 23 Senyalització ascensors. Si no és possible situar el senyal sobre l ascensor, aquest se situarà a un dels costats, el més proper possible a l ascensor. Recordatori: Es recomana que els ascensors disposin de sistema de maniobra de seguretat automàtica per tal que en cas de fallada del subministrament elèctric, la cabina se situï a una planta, preferiblement una planta amb sortida d edifici, i s obrin les portes permetent la sortida dels usuaris. 7 El Codi Tècnic de l Edificació estableix cal que disposin d ascensor d emergència els edificis amb plantes que tinguin una alçada d evacuació superior a 28 m En els cas dels edificis hospitalaris, les zones hospitalització i tractament amb alçada d evacuació superior a 15m. Manual tècnic. Criteris per a la senyalització d emergència a la UPC. Pàgina 33 de 56

34 C. EQUIPS D ACTUACIÓ I SOCORS La senyalització dels equips d actuació i socors es realitzarà amb: C1. Senyalització vertical dels equips d actuació i socors en laboratoris. C2. Senyalització vertical dels equips d actuació i socors general. C.1. Senyalització vertical dels equips d actuació i socors en laboratoris Dutxes d emergència Fonts rentaulls Senyal addicional de localització act-1 act-2 act-3 En combinació, si s escau, del senyal corresponent indica la direcció que s ha de seguir per trobar l equip d actuació C.2. Senyalització vertical dels equips d actuació i socors general Farmaciola Desfibril lador act-4 act-5 Desfibril lador semiautomàtic extern (DESA) Manual tècnic. Criteris per a la senyalització d emergència a la UPC. Pàgina 34 de 56

35 Tipologia i mides dels senyals Tipologia dels senyals Els senyals dels mitjans de salvament i socors seran de color verd, i de forma rectangular o quadrada. Pictograma blanc sobre fons verd. Aquest color verd ha d ocupar almenys el 50% de la superfície del senyal. Els literals dels senyals seran en català. La senyalització dels equips d actuació i dels equips de socors es farà amb dos tipus de senyals: Tipus Zona visibilitat Quan Panoràmic Senyalització a dues cares, formant un angle entre si de 90º A sobre de cada - Dutxa d emergència - Rentaulls Placa Senyalització per una cara Per a - Dutxa d emergència - Rentaulls - Farmacioles - DESA - Senyal equip de d actuació+addicional de direcció Mides dels senyals i fotoluminescència Per tal de simplificar l adquisició de senyals es recomana que els senyals tinguin les següents mides. act-1 act-2 act-3 act-4 act-5 Mides 210 x x x x x 297 Fotoluminescència Sí Sí Sí No No Taula 3 Manual tècnic. Criteris per a la senyalització d emergència a la UPC. Pàgina 35 de 56

36 Criteris per a la ubicació dels senyals Dutxes de seguretat i rentaulls. Se senyalitzarà la ubicació de totes les dutxes de seguretat i fonts rentaulls (senyals act-1 i act-2). S empraran senyals panoràmics situats molt propers a les dutxes de seguretat o fonts rentaulls, especialment quan aquests es troben en passadissos o recintes grans de laboratori. En cas que el recinte on es trobi la dutxa de seguretat o el rentaulls sigui petit es senyalitzarà mitjançant plaques planes. Quan aquests senyals no siguin fàcilment visibles des de qualsevol punt que cobreix l equip d actuació, se situaran senyals complementaris tipus placa amb fletxa de direcció addicional indicant cap a on es troba l equip d actuació (senyals act- 1 i/o act 2 més act-3). És recomanable que les dutxes de seguretat i fonts rentaulls disposin d un dispositiu d alarma acústica i/o visual en les àrees immediates, per tal que el personal s assabenti de la situació accidental existent i pugui acudir a ajudar a la persona que ha rebut una projecció, esquitxada o cremada per un producte químic. Equips de socors general: farmacioles i desfibril ladors semiautomàtics externs. Les farmacioles han d estar situades preferiblement en punts d accés fàcil i directe per als usuaris. Se senyalitzaran les farmacioles que no siguin fàcilment visibles i accessibles. Se senyalitzaran tots els desfibril ladors semiautomàtics externs. Aquests es troben en zones d accés públic per als usuaris dels edificis com són: els vestíbuls principals dels edificis, a prop dels taulells de préstec de les biblioteques i taulells de gimnasos i poliesportiu. Manual tècnic. Criteris per a la senyalització d emergència a la UPC. Pàgina 36 de 56

37 D. ZONES DE PERILL ESPECIAL I ACTUACIÓ EN CAS D EMERGÈNCIA Als edificis hi ha: - zones i/o instal lacions que presenten perills que poden ser l origen d una situació d emergència (sales de gasos tècnic inflamables, sales de calderes, dipòsits de gasoil...). - punts clau d actuació que són determinants per al control d una situació d emergència (interruptor general del subministrament elèctric d un edifici, clau general de gas...). És fonamental que aquestes zones, instal lacions o punts d actuació estiguin correctament senyalitzats, atès que facilita l actuació de les persones amb funcions assignades al Pla d Emergència, com la dels equips dels Serveis d Emergència. La senyalització de les zones de perill especial i d actuació en cas d emergència es realitzarà amb: D1. Senyalització vertical en casetes o armaris de gasos tècnics. D2. Senyalització vertical en quadres elèctrics generals d edifici. D3. Senyalització vertical en àrees tècniques. D4. Senyalització vertical en zones d emmagatzematge i arxiu. D5. Senyalització d interruptors i claus. D6. Senyalització micròfon d emergència D.1. Senyalització vertical en casetes o armaris de gasos tècnics Gasos tècnics inflamables Gasos tècnics Prohibició accés + per-1 per-2 pro-5 D.2. Senyalització vertical en quadres elèctrics generals d edifici Quadre elèctric general edifici Prohibició accés + per-3 pro-5 Manual tècnic. Criteris per a la senyalització d emergència a la UPC. Pàgina 37 de 56