APLICACIÓ DE COMPOST DE RSU A CULTIUS FARRATGERS:

Transcripción

1 APLICACIÓ DE COMPOST DE RSU A CULTIUS FARRATGERS: INFLUÈNCIA DE LA DOSI I DE LA COMPLEMENTACIÓ AMB FERTILITZANT MINERAL Xavier Rebollo Vergara Jacqueline Rodríguez Garcia 30 de setembre 2002 Professora ponent: Montserrat Soliva i Torrentó

2 Experiència realitzada per: CENTRE DE CAPACITACIÓ I EXPERIÈNCIES AGRÀRIES DE MAÓ

3 EXPERIÈNCIES ANTERIORS: Aplicació de diferents dosis de fertilització mineral. Efecte sobre la producció. Aplicació de compost a diferents dosis amb complementació d adob mineral. Efecte sobre la producció i la qualitat.

4 PROBLEMÀTICA DELS RESIDUS EN UNA ILLA Problemes generals

5 PROBLEMÀTICA DELS RESIDUS EN UNA ILLA PROBLEMES GENERALS Contaminació del sòl Contaminació de l aigua Contaminació de l atmosfera Problemes sanitaris Degradació dels espais naturals Aparició de situacions molestes que afecten a la qualitat de vida a causa de males olors, fums,... Malbaratament dels escassos recursos existents

6 PROBLEMÀTICA DELS RESIDUS EN UNA ILLA Problemes generals Manca d espai.

7 PROBLEMÀTICA DELS RESIDUS EN UNA ILLA Problemes generals. Manca d espai. Producció de residus estacional

8 PROBLEMÀTICA DELS RESIDUS EN UNA ILLA PRODUCCIÓ DE RESIDUS ESTACIONAL

9 PROBLEMÀTICA DELS RESIDUS EN UNA ILLA Problemes generals. Manca d espai. Producció de residus estacional. Majors despeses econòmiques.

10 PROBLEMÀTICA DELS RESIDUS EN UNA ILLA MAJORS DESPESES ECONÒMIQUES Transport.

11 BENEFICIS DEL COMPOSTATGE Reciclar MO i nutrients

12 BENEFICIS DEL COMPOSTATGE Reciclar MO i nutrients Evitar importacions Estalvi de productes Transport Reduir el volum de residus

13 PLANTA DE TRACTAMENT DE RSU DE MILÀ (Menorca). RSU FOSA DE RECEPCIÓ SEPARACIÓ MANUAL TROMEL >6 cm <6 cm REBUIG SEPARACIO MANUAL I MAGNÈTIC SEPARACIÓ MAGNÈTICA ABOCADOR FERRALLA VIDRE ALUMINI CARTRÓ ENVASOS LLEUGERS... ÀREA DE FERMENTACIÓ COMPOST SEC I ESTABILITZAT COMPOST CRIVELLAT

14 COMPOST MATERIAL PARÀMETRES COMPOST DE RSU ph 8.39 CE ds/m 8.25 % humitat N-NH4 ppm 1654 N-NO3 ppm 13 % MOT % Norg 1.84 C/N % MOR % GE 40.4 % N resistent 0.77 % NnH/Norg % P 0.36 % K 0.57 % Ca 8.54 % Mg 1.16 % Na 0.76 % Fe 0.61 Zn ppm 948 Mn ppm 146 Cu ppm 357 Ni ppm 107 Cr ppm 263 Pb ppm 257 Cd ppm 0.98

15 RECOLLIDA SELECTIVA RECOLLIDA NO SELECTIVA ppm % %MOT %MOR GE Zn Cu Ni Cr Pb Sevilla Jorba Sevilla Jorba La Selva La Seu d'urgell La Selva La Seu d'urgell

16 RECOLLIDA SELECTIVA

17 EXPERIÈNCIA DE CAMP

18 SITUACIÓ A LA FINCA EXPERIÈNCIA DE CAMP

19 EXPERIÈNCIA DE CAMP DISTRIBUCIÓ DELS BLOCS I ELS TRACTAMENTS A LA PARCEL LA SEMENTERA COBERTERA TRACTAMENTS Kg/ha Parcel la Kg/ha BLOC I C A D (56 m²) B E Parcel la (56 m²) A BLOC II B E C A D B 500 de Kg Kg N Kg NO3NH4 C C + 45 Kg N 140 Kg C Kg SO4(NH4) BLOC III A D B E C - - D C 140 Kg C 15 Kg N Kg NO3NH4 BLOC IV E C A D B E C + 45 Kg N 140 Kg C Kg SO4(NH4) 35 Kg N Kg NO3NH4

20 MATERIAL RAY-GRASS italià Gramínia anual d hivern. Exigent en humitat i nitrogen. Produeix de 3 a 5 dalls. Qualitat del farratge excel lent

21 PREPARACIÓ DE LA MOSTRA

22 PARÀMETRES ANALITZATS DEL TEIXIT VEGETAL CENDRES. NITRATS. NITROGEN ORGÀNIC. FÒSFOR. SODI. POTASSI. METALLS.

23 MATERIAL I METODES MOSTRA SECA EXTRACTE AQUÓS CENDRES (Calcinació) DIGESTIÓ KJELDHAL Nitraxec Nitrats Colorimetria P Fotometria Flama Na i K Absorció Atòmica Fe, Mn, Cu, Zn, Cr, Cd, Ni, Pb. Lectura diluc. àcides Norg

24 PARÀMETRES DEL SÒL Ph i C.E. Matèria orgànica. Carbonats. Metalls.

25 RESULTATS

26 RESULTATS PRODUCCIÓ Producció 2n 3r 1r dall Kg FV/Ha A B C D E Tractaments Tractaments Bloc Bloc I Bloc Bloc II II Bloc Bloc III III Bloc Bloc IV IV IV

27 RESULTATS Pluviometria a l Illa de Menorca mm Octubre Novembre Decembre Gener Febrer Març Abril Maig Any

28 COMPARACIÓ PRODUCCIONS ANYS i RESULTATS TRACTAMENT C TRACTAMENT D Kg/Ha Kg/Ha mm TRACTAMENT A DALL DALL Agost Setembre Kg/Ha Octubre Novembre Kg/Ha Kg/Ha TRACTAMENT E Desembre Gener Febrer Març TRACTAMENT B DALL Abril Maig DALL Juny Any DALL

29 RESULTATS NITRATS ppm NITRATS ppm A B C D E A B C D E DALL1 DALL2 DALL3

30 RESULTATS NITROGEN ORGÀNIC % N 3,00 2,50 2,00 1,50 1,00 0,50 0,00 1r dall A B C D E % N 3,00 2,50 2,00 1,50 1,00 0,50 0,00 2n dall A B C D E TRACTAMENTS TRACTAMENTS BLOC I BLOC II BLOC III BLOC IV BLOC I BLOC II BLOC III BLOC IV % N 3,00 2,50 2,00 1,50 1,00 0,50 0,00 3r dall A B C D E TRACTAMENTS BLOC I BLOC II BLOC III BLOC IV

31 RESULTATS NITROGEN ORGÀNIC %Norgànic 2,30 2,20 2,10 2,00 1,90 y = -0,0001x + 2,2835 R 2 = 0,2627 %Norgànic 2,50 2,00 1,50 1,00 0,50 y = 0,0002x + 1,2344 R 2 = 0,5885 1,80 0, Producció s.m.s. (Kg/Ha) Producció s.m.s (Kg/Ha) %Norgànic 2,50 2,00 1,50 1,00 0,50 0,00 y = 0,0001x + 1,0191 R 2 = 0, Producció s.m.s (Kg/Ha)

32 RESULTATS NITROGEN ORGÀNIC % Norg y = -0,0151x + 26,826 R 2 = 0,2042 0, , , , ,000 nitrats mg/kg

33 BALANÇ DE NITROGEN ORGÀNIC RESULTATS Kg/Ha MS Kg/Ha N aplicat (Kg/Ha) Tract. Producció MS N ext. N orgànic (60%mineral.) N miner. de fons N cober. FU EF EA A ~ ~ ~ ~ ~ ~ B ~ , C ~ 0, D ~ 15 0, E ,

34 RESULTATS FÒSFOR 1r dall 2n dall mg P/Kg M.S A B C D E Tractaments mg P/Kg M.S A B C D E Tractaments Bloc 1 Bloc 2 Bloc 3 Bloc 4 Bloc 1 Bloc 2 Bloc 3 Bloc 4 3r dall mg P/Kg M.S A B C D E Tractaments Bloc 1 Bloc 2 Bloc 3 Bloc 4

35 RESULTATS METALLS ppm Cd ppm ppm Zn Cu Pb 250, ,60 0, ,40 0,080 1, ,00 0,060 30, ,040 0,60 2 0,40 50, ,20 0,000 0 A A B B C D E C D E DALL1 DALL1 DALL1 DALL1 DALL2 DALL2 DALL2 DALL2 DALL3 DALL3 DALL3 DALL3

36 RESULTATS ph i conductivitat elèctrica SÒL ph 8,00 7,80 7,60 7,40 7,20 7,00 6,80 A B C D E sembra Recollida us/cm 200,0 150,0 100,0 50,0 0,0 A B C D E sembra Recollida Tractaments Tractaments

37 RESULTATS % matèria orgànica SÒL % Sembra Recollida 0 A B C D E Tractaments

38 RESULTATS Carbonats SÒL %(CO3)2-1,8 1,6 1,4 1,2 1 0,8 0,6 0,4 0,2 0 A B C D E SEMBRA RECOLLIDA

39 RESULTATS Metalls SÒL Tractament Fe (ppm) Zn (ppm) Cu (ppm) Cd (ppm) A no detectat B no detectat Sembra C no detectat D no detectat E no detectat A no detectat B no detectat Recollida C no detectat D no detectat E no detectat

40 CONCLUSIONS

41 CONCLUSIONS COMPOST Presenta continguts en metalls dins de la normativa espanyola de l any 1998, però no cumpliria la proposta de normativa de la UE. El seu contingut de matèria orgànica és elevat, però amb un grau d estabilitat baix.

42 CONCLUSIONS SÒL En tots els tractaments on s ha aplicat compost el contingut en matèria orgànica ha incrementat, així com el contingut en carbonats. L aplicació de compost aporta quantitats a tenir en compte de diferents minerals.

43 CONCLUSIONS PRODUCCIÓ L aplicació Hi ha una de relació compost entre combinat la producció amb de fertilització matèria mineral seca amb es mostra l aport més de nitrogen, efectiu al augmentant donar majors en produccions, proporció el que nitrogen només disponible. amb compost. La L aplicació eficiència agronòmica de compost més elevada provoca es dona una immobilització del nitrogen disponible pel cultiu en fertilització en les primeres amb nitrogen etapes mineral. del desenvolupament, aquest efecte va disminuint al llarg del temps. L'eficiència Aquesta immobilització de l ús del fertilitzant, es produeix en els per tractaments la baixa en estabilitat. compost, és més elevada en aquells en que afegim adob mineral de sementera i de cobertera.

44 CONCLUSIONS TEIXIT VEGETAL El percentatge de potassi extret per la planta augmenta amb l aport de potassi mineral. En els tractaments en compost la disponibilitat de potassi és més tardana. El contingut assimilat de fòsfor per la planta és baix degut a la retenció d aquest per part del calci que trobem en el sòl. En els tractaments amb compost aquest fet s accentua perquè aquest conté molt calci.

45 CONCLUSIONS ALTRES EXPERIÈNCIES Tot i que alguns resultats són molt semblants, no Si es ens pot centrem extreure en una els conclusió tractaments general amb de compost, les tres aconseguim experiències, una degut major a eficiència que es van agronòmica realitzar diferents en els tractaments on i es s ha van aplicat fer en parcel les adobament diferents. mineral de sementera i de cobertera. En les tres experiències el nitrogen orgànic del teixit vegetal augmenta al llarg del desenvolupament del conreu i en proporció al nitrogen disponible, si bé en les primeres etapes del creixement les aplicacions de dosis de compost provoquen una immobilització del nitrogen.

46