PROGRAMA DE SEGUIMENT DE LES POBLACIONS DE SENGLAR A CATALUNYA TEMPORADA 2012/2013

Transcripción

1 PROGRAMA DE SEGUIMENT DE LES POBLACIONS DE SENGLAR A CATALUNYA TEMPORADA 212/213 NOVEMBRE DE 213 MINUARTIA Ptge. Domènech, SANT CELONI (Barcelona) Tel

2

3 PROGRAMA DE SEGUIMENT DE LES POBLACIONS DE SENGLAR A CATALUNYA TEMPORADA 212/213 ENTITATS PROMOTORES DEL PROGRAMA DE SEGUIMENT Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat (DAAM) Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (DAAM) Diputació de Barcelona. Oficina Tècnica de Parcs Naturals Consorci de les Gavarres Consorci de l Espai Natural de Guilleries-Savassona Consorci del Parc de la Serralada Litoral COORDINACIÓ DEL PROGRAMA Jordi Ruiz-Olmo. Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat COORDINACIÓ DE CADA ESPAI Ramon Alturo. Serveis Territorials del DAAM a Girona Oriol Armet. Tècnica del Consorci de les Gavarres Rafael Balada i Xavier Oliver. Director i tècnic de la Reserva de Caça de Ports de Tortosa i Beseit Emili Bassols. Tècnic del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa Isabel Cabrera. Directora del Consorci de l Espai Natural de Guilleries-Savassona Jordi García Petit. Director tècnic de la Reserva de Caça de Cadí Daniel Guinart. Tècnic del Parc Natural del Montseny David Iturria. Tècnic del Parc Natural de la Serra del Montsant Roser Loire. Tècnica del Consorci del Parc de la Serralada Litoral Xavier Marco i Joan Curià. Director i tècnic de les Reserves de Caça de l Alt Pallars i Boumort Carlos Miranda. Serveis Territorials del DAAM a Tarragona Elena Piqué. Directora tècnica de la Zona de Caça Controlada de Collserola Josep Torrentó. Tècnic dels Parcs Naturals del Garraf i de Sant Llorenç del Munt i l Obac Mireia Vila. Tècnic del Parc Natural del Montnegre i el Corredor AUTORS DE L INFORME Carme Rosell, Ferran Navàs i Anna Colomer. MINUARTIA AGRAÏMENTS Agraïm a tots els coordinadors la seva dedicació i col laboració en la recopilació de dades. També als agents del Cos d Agents Rurals que recullen les dades de batudes a les Reserves de Caça d Alt Pallars, Boumort, i Ports de Tortosa i Beseit, així com la de tots els caçadors responsables d anotar les dades de les batudes als Carnets de colla senglanaire. Imprès en paper ecològic MINUARTIA Ptge. Domènech, SANT CELONI (Barcelona) Tel

4

5 PROGRAMA DE SEGUIMENT DE LES POBLACIONS DE SENGLAR A CATALUNYA. TEMPORADA 212/213 ÍNDEX SUMARI EXECUTIU PRESENTACIÓ I OBJECTIUS DEL PROGRAMA METODOLOGIA APLICADA Esquema bàsic de funcionament del PROGRAMA Descripció de les variables enregistrades Incorporació de la informació en la Base de Dades Tractament de les dades EVOLUCIÓ DE LES CAPTURES DE SENGLAR A CATALUNYA XARXA D OBSERVATORIS DEL PROGRAMA DE SEGUIMENT Espais participants Dades incloses en el tractament CARACTERITZACIÓ DE L ACTIVITAT CINEGÈTICA Distribució de batudes durant la temporada Batudes realitzades en cada espai Participació a les batudes CAPTURES PER BATUDA I UNITAT DE SUPERFÍCIE Senglars caçats per batuda Senglars caçats per unitat de superfície Rendiment de les batudes al llarg de la temporada EFECTIVITAT DE CAÇA DENSITAT DE LES POBLACIONS DE SENGLAR Evolució de l Índex de Densitat de població Densitat actual de les poblacions CARACTERÍSTIQUES DELS SENGLARS CAÇATS Proporció de sexes Distribució de pesos OBSERVACIÓ DE CABIROLS DURANT LES BATUDES DE SENGLAR RECOMANACIONS PER A LA TEMPORADA DE CAÇA 213/ RESUM I CONCLUSIONS...67 DOCUMENT D ANNEXOS Annex 1. Document de síntesi de la temporada 212/213. Annex 2. Informes de cada espai per a coordinadors i colles participants.

6

7 PROGRAMA DE SEGUIMENT DE LES POBLACIONS DE SENGLAR A CATALUNYA. TEMPORADA 212/213 SUMARI EXECUTIU El PROGRAMA DE SEGUIMENT DE LES POBLACIONS DE SENGLAR A CATALUNYA s inicià fa 15 anys, al període 1998/1999, impulsat per la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona, amb l objectiu de conèixer la tendència demogràfica de les poblacions de senglar a diferents zones de Catalunya i fomentar la cooperació entre gestors, tècnics i caçadors. El seguiment es porta a terme amb la cooperació de 16 tècnics d espais naturals i reserves de caça, d agents rurals i de 12 colles de caçadors. Actualment el PROGRAMA de seguiment es porta a terme en 17 espais, que integren la xarxa d observatoris de seguiment de senglar i es troben en diferents regions geogràfiques de Catalunya que inclouen tant la regió mediterrània com l alpina i la continental. En aquests espais es porta a terme una anàlisi detallada de les dades de totes les batudes organitzades pels caçadors de senglar. La metodologia utilitzada és la mateixa en tota la xarxa d observatoris i des que es va iniciar el seguiment, i això permet realitzar una adequada comparació de resultats i de l evolució dels diferents paràmetres. La base de dades del PROGRAMA inclou registres de 45. batudes i de 9. senglars caçats. És una de les bases de dades més completes d Europa, i a partir d aquesta informació es poden elaborar anàlisis de la variació (interanual i regional) de la densitat de senglar, així com de la influència de diferents variables (ambientals, paisatgístiques o meteorològiques) en les tendències demogràfiques de l espècie. Aquest és un factor clau per a la gestió d aquesta espècie que mostra un excés de població en moltes zones de Catalunya i està causant importants conflictes socials i econòmics. Programa de seguiment de les poblacions de senglar a Catalunya. Temporada 212/213 La temporada 212/13 s ha enregistrat a la major part d espais un augment en la densitat de senglar respecte la temporada anterior. Aquest augment ha estat molt alt a la ZCC de Collserola, l Alt Empordà i la Zona Volcànica de la Garrotxa, on la població de senglar ha crescut més del 4%. En l anàlisi de paràmetres reproductors que es porta a terme cada any a la Garrotxa al 212 es va enregistrar la productivitat més alta dels darrers 15 anys, per la qual cosa ja es va preveure el fort augment de població que s ha produït. Les densitats són altes o molt altes al nord-est de Catalunya, amb valors excepcionals a l Alt Empordà, la Zona Volcànica de la Garrotxa i la ZCC de Collserola. Altres espais amb abundàncies molt elevades es localitzen a la dorsal pluviomètrica catalana i zones properes: Gavarres, Guilleries, Montnegre i el Corredor, i Montseny. A les Muntanyes de Prades i la Serralada Litoral la densitat també és elevada. Per contra, les densitats són menors als espais del sud Barcelona, Tarragona, Terres de l Ebre, Pirineus i Prepirineus. Les recomanacions de gestió de l espècie destaquen el control poblacional que es porta a terme mitjançant l activitat cinegètica com un aspecte clau per regular l excés de densitat de senglar que s observa en bona part de Catalunya. Per això cal fomentar la cooperació dels 1

8 Programa de seguiment de les poblacions de senglar a Catalunya. Temporada 212/213 caçadors i afavorir que la seva activitat es pugui desenvolupar de manera compatible amb altres usuaris dels espais naturals; també és important dotar-los d infraestructura que permeti donar un tractament adequat als centenars de senglars que es cacen en alguns espais, i promoure la comercialització de la carn de l espècie. Per controlar l augment de densitat també és indispensable aplicar actuacions dirigides a reduir la productivitat de les poblacions, que està clarament relacionada amb la disponibilitat d aliment. Per això cal promoure la protecció de conreus per dificultar tant com sigui possible, que els senglars tinguin accés als conreus, i prohibir totalment l aportació d aliment suplementari (tant per part dels caçadors, activitat ja regulada per la normativa vigent, com per habitants de zones urbanes o periurbanes). També el creuament amb porc domèstic augmenta la productivitat, per la qual cosa són necessaris estrictes controls en instal lacions de cria de porcí a l aire lliure i cal disposar de protocols d acció immediata per a la captura de senglars encreuats o porcs ensalvatgits. 2

9 1. PRESENTACIÓ I OBJECTIUS DEL PROGRAMA El PROGRAMA DE SEGUIMENT DE LES POBLACIONS DE SENGLAR A CATALUNYA es va començar a aplicar fa 15 anys, la temporada 1998/99, impulsat per l aleshores Departament de Medi Ambient (actualment Departament d Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural; en endavant DAAM) de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona, i s ha aplicat de manera ininterrompuda durant les darreres 15 temporades. Progressivament s hi van anar incorporant com a entitats promotores: la Federació Territorial de Caça de Tarragona (tot i que actualment ja no hi participa), el Consorci de les Gavarres, el Consorci del Parc de la Serralada Litoral i el Consorci de l Espai Natural de Guilleries-Savassona. La metodologia utilitzada segueix l aplicada al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, on es porta a terme aquest seguiment des de fa 23 anys, d ençà de la temporada 199/91 (vegeu apartat 2). La raó per la qual es va posar en marxa el PROGRAMA és la necessitat de mantenir un seguiment detallat de l evolució demogràfica de l espècie, que corre el risc de ser considerada una plaga a causa de la forta expansió que mostren les seves poblacions i de la problemàtica que genera, causant danys als conreus, accidents a les carreteres, molèsties en zones urbanitzades, etc. (vegeu Minuartia ). L objectiu general del PROGRAMA és conèixer la tendència demogràfica de les poblacions de senglar a Catalunya, per tal de definir les mesures de gestió més adequades a cada situació. El PROGRAMA es porta a terme en un conjunt d espais que n integren la xarxa d observatoris i que es troben distribuïts per les diferents regions biogeogràfiques i en ells s obtenen els següents paràmetres: Programa de seguiment de les poblacions de senglar a Catalunya. Temporada 212/213 Evolució de les captures de senglar a tot Catalunya. Evolució de les captures de senglar i de la pressió cinegètica als observatoris integrats al PROGRAMA DE SEGUIMENT. Tendències demogràfiques de les poblacions de senglar a cada espai. De manera complementària, el PROGRAMA DE SEGUIMENT pretén també fomentar la cooperació entre gestors, tècnics, guardes i caçadors, per poder aplicar les millors pràctiques de gestió d aquesta espècie, destinades a controlar l expansió de les seves poblacions i a reduir els danys que causa a l agricultura, els accidents a les carreteres i altres conflictes. També es realitza un document de síntesi dels resultats de cada temporada, que es posa a disposició del públic a través del web del DAAM (vegeu annex 1). En aquest document es presenten els resultats globals que complementen els informes monogràfics destinats a les colles participants en cada espai i que resumeixen els resultats més rellevants de cadascuna de les zones (vegeu annex 2). El retorn d aquesta informació als responsables dels caçadors que col laboren en la recollida de dades és un element important per seguir motivant la seva implicació. 1 Minuartia Programa de seguiment de les poblacions de senglar (Sus scrofa) a Catalunya. Temporada 1998/1999. Departament de Medi Ambient. Informe inèdit, 53 pp. 3

10

11 2. METODOLOGIA APLICADA 2.1 Esquema bàsic de funcionament del PROGRAMA A l informe elaborat en el primer any de seguiment (Minuartia 1999), es comentaven les alternatives possibles per a l anàlisi de l evolució demogràfica de l espècie i es detallava el sistema escollit per al seguiment, que es basa en l anàlisi de captures en relació a l esforç de caça i que també ha estat utilitzat per molts altres autors (vegeu revisions a Sáez-Royuela i Tellería , Rosell et al , Rosell et al ). A la Figura 2.1 es resumeix el procediment de treball. Actualment són 17 els espais integrats al PROGRAMA, que formen la xarxa d observatoris a partir dels quals s extreuen resultats precisos per observar l evolució de les poblacions de senglar al conjunt de Catalunya (vegeu apartat 4). El conjunt del PROGRAMA es coordina des de la Subdirecció General d Activitats Cinegètiques i Pesca Continental del DAAM i s han designat coordinadors per a cada espai (els directors tècnics de Reserves de Caça i Zones de Caça Controlada, tècnics dels espais natural i dels Serveis Territorials del DAAM) que tenen al seu càrrec el contacte amb les colles de caçadors, la recollida de dades i la distribució dels informes monogràfics. Programa de seguiment de les poblacions de senglar a Catalunya. Temporada 212/213 2 SÁEZ-ROYUELA, C. & TELLERÍA, J.L Las batidas como método de censo en especies de caza mayor: aplicación al caso del jabalí (Sus scrofa L.) en la província de Burgos (Norte de España). Doñana, Acta Vertebrata 15(2): ROSELL, C.; CARRETERO, M. A. & BASSOLS, E Seguimiento de la evolución demográfica del jabalí (Sus scrofa) y efectos del incremento de la presión cinegética en Parque Natural de la Zona Volcánica de la Garrotxa. Galemys, 1: ROSELL, C.; FERNÁNDEZ-LLARIO, P. & HERRERO, J. 21. El Jabalí (Sus scrofa LINNAEUS, 1758). Galemys, 13(2):

12 Programa de seguiment de les poblacions de senglar a Catalunya. Temporada 212/213 CARNETS DE COLLA SENGLANAIRE Anotació de les dades de cada batuda: Localitat, data, superfície batuda Nombre de caçadors i de gossos Nombre de senglars observats Nombre de senglars caçats Pes i sexe dels senglars caçats Integració de les dades de totes les batudes realitzades en cada espai RESULTATS CONJUNTS PER A CADA ESPAI Caracterització de l activitat cinegètica Senglars caçats per batuda i per unitat de superfície Efectivitat de caça Estima de densitat absoluta de senglar Indicador de densitat relativa Proporció de sexes i distribució de pesos dels senglars caçats Figura 2.1. Procediment d obtenció de dades i elaboració de resultats per a cadascun dels espais que integren la xarxa d observatoris del PROGRAMA DE SEGUIMENT DE LES POBLACIONS DE SENGLAR A CATALUNYA. 2.2 Descripció de les variables enregistrades De cada batuda portada a terme durant el període hàbil de caça en cada espai, s enregistren les dades que es comenten a continuació, diferenciant les variables bàsiques i les complementàries. En els espais que les dades són enregistrades per les pròpies colles senglanaires, aquestes s anoten en el Carnet de colla senglanaire. A les Reserves de Caça d Alt Pallars, Boumort i Ports de Tortosa i Beseit, els encarregats d enregistrar les dades de cada batuda són els agents del Cos d Agents Rurals, en els respectius Informes diaris o Fulls 6

13 de resultats de batudes de senglar. A la ZCC de Collserola, els caçadors anoten les dades en les Fitxes de jornada de batuda de senglar. Variables bàsiques DATA ÀREA DE CAÇA Matrícula de l Àrea Privada de Caça (en endavant APC), nom de la Zona de Caça Controlada (ZCC) o de la Reserva de Caça (RC). LOCALITAT Topònim del lloc on s organitza la batuda. NOMBRE TOTAL DE CAÇADORS PARTICIPANTS Participants a la batuda que porten arma, tant si es tracta de caçadors que estan situats als punts d espera com de gossers. NOMBRE I CARACTERÍSTIQUES DELS SENGLARS ABATUTS Nombre total d animals capturats, sexe i pes de cadascun, així com altres observacions notables (per exemple, coloració de pelatge anòmala, femelles gestants, etc.). NOMBRE TOTAL DE SENGLARS OBSERVATS QUE S HAN ESCAPAT Aquest paràmetre sumat al nombre de senglars caçats, ens dóna una orientació del nombre total d animals que es trobaven a la zona de la batuda. S obté consultant als participants sobre el nombre de senglars i les característiques dels grups que s han vist en cadascuna de les parades (punts d espera) o a partir d informacions dels gossers sobre la mida inicial del grup de senglars abans de ser dispersat pels gossos. Programa de seguiment de les poblacions de senglar a Catalunya. Temporada 212/213 Variables complementàries NOMBRE DE GOSSOS PARTICIPANTS EN LA BATUDA Nombre total de gossos, independentment de en quantes canilles s organitzin. Aquesta dada es recopila amb l objectiu de tenir una idea més precisa del sistema de caça que s aplica en cada espai. No es considera per determinar la pressió de caça, perquè, més que el nombre de gossos, el que condiciona l efectivitat és la seva experiència i olfacte, que es tradueixen en capacitat per localitzar els senglars i fer-los sortir del seu lloc de descans. Aquesta característica però, és difícilment valorable i no pot ser considerada com una variable en el tractament. SUPERFÍCIE APROXIMADA DE LA ZONA BATUDA Superfície total inclosa dins les línies de parades on es situen els caçadors. Malgrat que només es disposa de dades aproximades, aporta informació sobre el sistema de caça en els diferents observatoris. DADES SOBRE ELS CABIROLS CAÇATS O OBSERVATS En algunes zones de Catalunya fa algunes temporades que ja s han començat a concedir autoritzacions per a la caça del cabirol. Per això, també es va incorporar un espai per anotar informació sobre els cabirols caçats en les batudes de senglar, concretament el sexe i, en cas que s obtingui, el pes, i s ha ampliat l espai per anotar els cabirols observats, de manera que es pugui diferenciar també el sexe. ALTRES ESPÈCIES QUE S HAN VIST DURANT LA BATUDA Altres espècies d ungulats i carnívors observats durant la cacera. Es va incloure aquest camp amb l objectiu d aprofitar aquesta xarxa d informadors, per contribuir a confirmar la distribució d altres espècies d ungulats a les zones on es caça. 7

14 Programa de seguiment de les poblacions de senglar a Catalunya. Temporada 212/ Incorporació de la informació en la Base de Dades Les dades recopilades cada temporada s incorporen a una base de dades conjunta, assignant a cada espai un codi únic, de manera que en qualsevol moment es poden segregar les dades d un determinat espai i crear un fitxer propi si és necessari. Actualment aquesta base de dades conté la informació recopilada des de la temporada 1998/99 fins la 212/13, corresponents a gairebé 49. batudes i 9. senglars caçats. L estructuració actual d aquesta base de dades es detalla a continuació: PERÍODE HÀBIL DE CAÇA S utilitza un formulari per a l entrada de les dates d inici i final del període hàbil de caça en cada comarca (Figura 2.2). Aquesta informació es contrasta amb la data de les batudes anotades en els Carnets de les colles senglanaires, ja que en el tractament només es tenen en compte les batudes realitzades dintre del període hàbil de caça (no s inclouen les batudes fetes amb autoritzacions especials fora d aquest període), ja que l objectiu és obtenir un indicador comparable de l evolució de les poblacions a partir de les dades dels senglars caçats durant el període hàbil de caça. Figura 2.2. Formulari d entrada de les dates d inici i final del període hàbil de caça INFORMACIÓ DELS TERRENYS CINEGÈTICS Tots els terrenys on cacen les colles participants, ja siguin APC, ZCC o RC, també estan recollits en aquesta base de dades. En concret s inclouen la comarca on es troba ubicat, l espai inclòs en el seguiment a què va associat aquest terreny i la superfície total del terreny cinegètic, o bé, la superfície útil de caça del terreny, en el cas de les RC en les quals hi ha zones on mai s organitzen batudes de senglar. 8

15 INFORMACIÓ DE LES COLLES SENGLANAIRES Cada colla participant en alguna de les temporades del seguiment està inclosa a la base de dades, juntament amb l espai on cacen i les APC que utilitzen (Figura 2.3). Figura 2.3. Formulari d entrada de les colles participants i terrenys on cacen. INFORMACIÓ ENREGISTRADA ALS QUADERNS D ANOTACIONS Finalment, s incorporen les dades de totes les batudes incloses en els Carnets de colla senglanaire (Figura 2.4). Els codis assignats a les batudes de cada colla contenen també la temporada en què s han realitzat, de manera que es poden realitzar tractaments separant per anys o per espais. Programa de seguiment de les poblacions de senglar a Catalunya. Temporada 212/213 La base de dades conté informació de: 49. batudes 9. senglars caçats Figura 2.4. Formulari d entrada de dades dels Carnets de colla senglanaire. 9

16 Programa de seguiment de les poblacions de senglar a Catalunya. Temporada 212/ Tractament de les dades Per a cada espai, s han analitzat els paràmetres que es descriuen tot seguit. CARACTERITZACIÓ DE L ACTIVITAT CINEGÈTICA I ESFORÇ DE CAÇA S analitzen les batudes realitzades a cada espai, així com el nombre de persones i gossos que hi participen. ANÀLISI DE CAPTURES EN RELACIÓ AL NOMBRE DE BATUDES I A LA SUPERFÍCIE DEL TERRENY CINEGÈTIC S analitzen el nombre de senglars caçats en cada batuda i per unitat de superfície, referint-les en aquest cas, a la superfície total del terreny cinegètic (APC, ZCC o sector de les RC on es realitzen batudes), ja que si es relacionen només amb la superfície inclosa dins les batudes es produeix una notable sobreestima. Això és degut a que en moltes ocasions, prèviament a la batuda, els caçadors realitzen una recerca de rastres per determinar la localització dels senglars i, un cop coneguda, s estableixen les parades al voltant d aquest punt; per tant, als sectors on es realitzen batudes hi ha una major probabilitat de trobar senglars que en altres zones. ÍNDEX DE DENSITAT RELATIVA DE SENGLAR Es tracta d un indicador calculat a partir del nombre de captures en relació a la superfície del terreny cinegètic i a l esforç de caça (Rosell et al. 1998), aplicant l equació: ID=C / S x E on ID és el valor de l índex de densitat, C és el nombre total de captures, S és la superfície de caça on s han capturat i E l esforç de caça aplicat en aquesta superfície, per aconseguir capturar aquests exemplars, concretament el nombre de batudes. Com a mesura de l esforç de caça s utilitza el nombre de batudes, ja que si es supera un nombre determinat de caçadors, el nombre de participants en les batudes contribueix de manera poc important a explicar la variació observada en el total de senglars capturats en una batuda (Rosell ). Aquest índex permet seguir amb precisió l evolució demogràfica dins d un espai en concret i és el principal paràmetre de seguiment que s aplica a la Garrotxa d ençà de la temporada 199/91, on s ha posat de manifest l elevada correlació entre aquest índex i la productivitat anual de la població de senglar (Rosell et al. 1998). Malgrat que aquest índex és molt precís per seguir l evolució de la densitat de senglar en un espai en concret, no és adequat en canvi, per comparar espais que tenen diferent superfície i pressió cinegètica. EFECTIVITAT DE CAÇA I ESTIMA DE DENSITAT DE SENGLAR Primerament, s analitza la proporció dels senglars capturats durant les batudes en relació al total d observats (p), dada que ens dóna una idea de l efectivitat de caça i del rendiment de l activitat cinegètica. Alhora ens permet obtenir una estima de densitat absoluta (Sáez-Royuela & Tellería 1988), aplicant l equació: 5 ROSELL, C Biologia i ecologia del senglar (Sus scrofa, L. 1758) a dues poblacions del nordest ibèric. Aplicació a la gestió. Departament de Biologia Animal. Universitat de Barcelona. Tesi doctoral. 1

17 N=C / p on N és el nombre total de senglars que composen la població de la superfície de terrenys cinegètics d on s han extret els senglars caçats, C és el nombre de senglars capturats i p és la proporció d individus observats que són capturats. Per obtenir l estima de densitat es divideix N per la superfície total dels terrenys cinegètics d on s han recollit les dades. DISTRIBUCIÓ DE SEXES I PESOS A partir de les dades relatives al pes i sexe dels individus, s ha obtingut la distribució de pesos i de sexes, i s han analitzat les possibles desviacions de la proporció de sexes respecte de la proporció esperada (1:1). No es disposa de dades sobre l edat dels individus, però si que s ha reflectit la composició de la població a partir de la seva distribució de pesos. Totes les variables relacionades amb l activitat cinegètica (nombre de batudes, persones i gossos participants) així com les captures en relació a l esforç de caça i a la superfície s han caracteritzat calculant estadístics descriptius bàsics: la mitjana (x), l error estàndard (SE) i el rang. Les diferències entre observatoris i entre temporades de les variables estudiades (senglars caçats per batuda, efectivitat, caçadors participants, etc.) s ha analitzat mitjançant l aplicació de l anàlisi de la variança de Kruskal-Wallis (ja que les variables tractades no segueixen la distribució normal, test de Shapiro-Wilk s), quan es comparaven més de dues mostres, i el test U de Mann-Whitney, quan es comparaven només dues mostres. Les diferències entre la proporció de sexes s han avaluat mitjançant la prova de la Chi 2. En totes les anàlisi s han considerat significatives les diferències observades quan p<,5. Programa de seguiment de les poblacions de senglar a Catalunya. Temporada 212/213 Cal destacar que aquesta metodologia s ha utilitzat en tots els espais que formen part de la xarxa d observatoris, amb l objectiu que els resultats siguin comprables entre tots ells. Tot i això, en alguns espais els indicadors calculats es basen en un nombre molt reduït de batudes que, a la vegada, s han portat a terme en una superfície molt petita. Aquesta situació, especialment remarcable en el cas de la ZCC de Collserola (amb una superfície de poc més de 3. ha), resta precisió als resultats obtinguts en aquests espais, en els quals però, també s han obtingut valors orientatius de l estima de densitat i de les tendències demogràfiques de la població de senglar. 11

18

19 3. EVOLUCIÓ DE LES CAPTURES DE SENGLAR A CATALUNYA Des de l inici del seguiment de senglar a la Zona Volcànica de la Garrotxa es recullen les dades de captures declarades per les societats de caçadors al DAAM (vegeu Figura 3.1). La temporada 199/91 s enregistraren captures a tot Catalunya i el nombre de senglars caçats ha anat augmentant de manera molt notable fins a la temporada 212/13. En aquesta darrera temporada s han declarat més de 35. captures de senglar. Aquest nombre suposa un augment del 7 % respecte l anterior i creix per quart any consecutiu. A més suposa el màxim històric de captures pel conjunt de Catalunya. La demarcació on es cacen més senglars és de la les comarques gironines, amb un 36 % del total de captures a Catalunya en la temporada 212/13. A les comarques de Barcelona i de Lleida es cacen aproximadament una quarta part dels senglars (26 i 23 %). Les comarques de Tarragona i de Terres de l Ebre són les demarcacions on se n cacen un percentatge més baix (9 i 6 %). Nombre de senglars caçats Evolució de les captures de senglar a Catalunya 23% Temporada 212/13 9% 6% 26% 36% Barcelona Girona Lleida Tarragona Terres de l'ebre * 35.9 Programa de seguiment de les poblacions de senglar a Catalunya. Temporada 212/213 9/91 91/92 92/93 93/94 94/95 95/96 96/97 97/98 98/99 99/ /1 1/2 2/3 3/4 4/5 5/6 6/7 7/8 8/9 9/1 1/11 11/12 12/13 Figura 3.1. Captures anuals de senglar declarades al Departament d Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. *Fins la temporada 22/3, les captures de Tarragona incloïen les de Terres de l Ebre; posteriorment es presenten per separat. Font: DAAM, novembre de

20

21 4. XARXA D OBSERVATORIS DEL PROGRAMA DE SEGUIMENT 4.1 Espais participants La temporada 1998/99 vuit espais iniciaren el PROGRAMA DE SEGUIMENT DE LES POBLACIONS DE SENGLAR A CATALUNYA. Aquest nombre s ha anat ampliant amb la incorporació de més entitats participants i actualment la xarxa del PROGRAMA integra un total de 17 observatoris distribuïts per diferents regions de Catalunya. Els observatoris on es porta a terme el seguiment de senglar integrat en aquest PROGRAMA DE SEGUIMENT són els que s indiquen a continuació, i la seva localització es mostra a la Figura 4.1. Parcs Naturals i Espais d Interès Natural Garraf Les Gavarres Guilleries - Savassona Montnegre i el Corredor Montseny Muntanyes de Prades Sant Llorenç del Munt i l Obac Programa de seguiment de les poblacions de senglar a Catalunya. Temporada 212/213 Serra del Montsant Serralada Litoral Zona Volcànica de la Garrotxa Reserves de Caça i Zones de Caça Controlada Alt Pallars (inclou terrenys que formen part del Parc Natural de l Alt Pirineu) Boumort Cadí (inclou terrenys que formen part del Parc Natural del Cadí-Moixeró) Freser-Setcases Ports de Tortosa i Beseit (inclou terrenys que formen part del Parc Natural dels Ports) ZCC de Collserola (inclou terrenys que formen part del Parc Natural de Collserola) Altres espais Alt Empordà 15

22 Programa de seguiment de les poblacions de senglar a Catalunya. Temporada 212/213 Figura 4.1. Localització dels 17 espais integrats en la xarxa d observatoris on es porta a terme el PROGRAMA DE SEGUIMENT DE SENGLAR. Respecte temporades anteriors, en aquesta memòria es presenten dades per separat dels espais de Muntanyes de Prades i Serra del Montsant. Anteriorment aquestes dues serres formaven part de l observatori de Montsant Serra de Prades, però s ha dividit en dos espais ja que al llarg del seguiment s ha observat que la població de senglar mostra notables diferències entre ambdós espais. El fet de disposar de les dades individualitzades per colles senglanaires ha permès que es puguin diferenciar els respectius resultats des de l inici del seguiment la temporada 23/4. A més, enguany s han desvinculat del PROGRAMA DE SEGUIMENT els espais de Montmell - Montagut i de Priorat - Baix Camp, que eren coordinats per la Federació Catalana de Caça (Territorial de Tarragona) i que no han enregistrat les dades durant els darrers tres anys. 16

23 4.2 Dades incloses en el tractament En les taules de les pàgines següents es presenten les dades bàsiques que s han tractat de cadascun d aquests espais per a les dues darreres temporades (211/12 i 212/13). Cal destacar que l any 212 no es va realitzar el tractament de les dades enregistrades als espais coordinats pel DAAM. Enguany s ha realitzat l anàlisi d ambdues temporades i així es disposa de dades ininterrompudes des de l inici del seguiment en cada espai i es pot observar sense discontinuïtats l evolució de les poblacions de senglar. Durant la temporada 212/13 s han recollit dades d un total de batudes, realitzades dintre del període hàbil de caça de senglar, en els espais integrats en el PROGRAMA DE SEGUIMENT DE LES POBLACIONS DE SENGLAR. En aquestes caceres, es van caçar un total de senglars. Aquesta informació s ha incorporat a la base de dades del PROGRAMA, que integra informació des de la temporada 1998/99. Programa de seguiment de les poblacions de senglar a Catalunya. Temporada 212/213 17

24 Programa de seguiment de les poblacions de senglar a Catalunya. Temporada 212/213 Taula 4.1. Característiques bàsiques de la informació recopilada en cadascun dels espais que integren la xarxa d observatoris del PROGRAMA DE SEGUIMENT DE LES POBLACIONS DE SENGLAR durant la temporada 211/12. Espai Coord. 1 Nombre colles Alt Empordà DAAM 5 TEMPORADA 211/212 Terrenys cinegètics 4 APC ZCC Fusimanya Superfície cinegètica (ha) Total batudes Senglars caçats Alt Pallars DAAM 6 RC Alt Pallars Boumort DAAM APC RC Boumort Cadí DAAM 3 Freser-Setcases DAAM 3 Garraf DIBA 5 9 APC RC Cadí 7 APC ZCC Monars RC Freser Setcases 5 APC ZCC Garraf les Gavarres CLG Guilleries- Savassona Montnegre i el Corredor CGS 4 9 APC DIBA APC Montseny DIBA APC Muntanyes de Prades Ports de Tortosa i Beseit St. Llorenç del Munt i l Obac DAAM 7 9 APC DAAM 9 DIBA 7 RC Ports de Tortosa i Beseit 11 APC ZCC Sant Llorenç Serra del Montsant DAAM 7 8 APC Serralada Litoral CPSL 7 8 APC ZCC de Collserola DAAM 4 ZCC de Collserola Zona Volcànica de la Garrotxa DAAM 1 16 APC Total Coordinació de l espai: DAAM: Departament d Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural; DIBA: Diputació de Barcelona, CPSL: Consorci del Parc de la Serralada Litoral, CLG: Consorci de les Gavarres, CGS: Consorci Guilleries-Savassona. 2 Dades estimades a partir de les 64 batudes de què s han pogut recollir dades. 3 Es desconeix el nombre de colles que realitzaren batudes a la RC de Boumort, ja que només s aportà un resum de dades de la temporada. 18

25 Taula 4.2. Característiques bàsiques de la informació recopilada en cadascun dels espais que integren la xarxa d observatoris del PROGRAMA DE SEGUIMENT DE LES POBLACIONS DE SENGLAR durant la temporada 212/13. Espai Coord. 1 Nombre colles Alt Empordà DAAM 4 TEMPORADA 212/213 Terrenys cinegètics 4 APC ZCC Fusimanya Superfície cinegètica (ha) Total batudes Senglars caçats Alt Pallars DAAM 6 RC Alt Pallars Boumort DAAM APC RC Boumort Cadí DAAM 5 Freser-Setcases DAAM 4 Garraf DIBA 8 1 APC RC Cadí 8 APC ZCC Monars RC Freser Setcases 9 APC ZCC Garraf les Gavarres CLG 1 11 APC Guilleries- Savassona Montnegre i el Corredor CGS 4 9 APC DIBA APC Programa de seguiment de les poblacions de senglar a Catalunya. Temporada 212/213 Montseny DIBA APC Muntanyes de Prades Ports de Tortosa i Beseit St. Llorenç del Munt i l Obac DAAM 1 14 APC DAAM 9 DIBA 7 RC Ports de Tortosa i Beseit 9 APC ZCC Sant Llorenç Serra del Montsant DAAM 7 9 APC Serralada Litoral CPSL 6 7 APC ZCC de Collserola DAAM 4 ZCC de Collserola Zona Volcànica de la Garrotxa DAAM 1 14 APC Total Coordinació de l espai: DAAM: Departament d Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural; DIBA: Diputació de Barcelona, CPSL: Consorci del Parc de la Serralada Litoral, CLG: Consorci de les Gavarres, CGS: Consorci Guilleries-Savassona. 2 Dades estimades a partir de les 97 batudes de què s han pogut recollir dades. 3 Es desconeix el nombre de colles que realitzaren batudes a la RC de Boumort, ja que només s aportà un resum de dades de la temporada. 19

26 Programa de seguiment de les poblacions de senglar a Catalunya. Temporada 212/213 Alguns aspectes que cal destacar aquesta temporada en l aplicació del PROGRAMA són els següents: Per aquestes dues darreres temporades no es disposa de dades de totes les batudes que s han portat a terme a la Reserva de Caça de l Alt Pallars. Els agents del Cos d Agents Rurals ompliren els Informes diaris de batudes de porc senglar per un total de 64 batudes la temporada 211/12 i 97 batudes la 212/13. D acord amb els responsables de la Reserva, per calcular alguns dels indicadors del seguiment s ha estimat que en conjunt s han realitzat a la Reserva un total de 117 i 178 batudes, respectivament i s han extrapolat a aquestes les dades de les batudes de què es té informació. Tot i això, s ha considerat convenient no calcular l evolució de l índex de densitat i s ha recomanat incorporar en el seguiment en aquesta Reserva l ús dels Carnets de colla senglanaire. També per a les dues darreres temporades, es disposa únicament d un resum de les batudes efectuades a la Reserva de Caça de Boumort, ja que no s han omplert els Informes diaris de batudes de porc senglar. Això ha comportat que alguns indicadors s hagin calculat tenint en compte només batudes realitzades en dues APC de l entorn de la Reserva. Com en el cas de l Alt Pallars, s ha recomanat incorporar en el seguiment de batudes a la Reserva els Carnets de colla senglanaire En cinc espais la diferència existent entre la superfície de que s han recollit dades les temporades 211/12 i 212/13 ha comportat que no sigui recomanable calcular la variació en l índex de densitat de senglar. Són: Cadí, Freser-Setcases, Garraf, Guilleries-Savassona i Muntanyes de Prades, que s afegeixen a l Alt Pallars pels motiu comentats més amunt. Enguany al Garraf s han obtingut dades de vuit colles, el valor més elevat des de l inici del seguiment. Això ha comportat que per primera vegada s hagin obtingut dades d una superfície superior a les 2. ha, obtenint així resultats molt més representatius de l espai. En els capítols següents es presenten els resultats dels anàlisis efectuats per a la temporada 212/13. En les comparacions amb les temporades anteriors s inclouen també els resultats de la temporada 211/12. 2

27 5. CARACTERITZACIÓ DE L ACTIVITAT CINEGÈTICA 5.1 Distribució de batudes durant la temporada Durada del període hàbil de caça en cada espai La durada del període hàbil de caça del porc senglar es fixada anualment per les Resolucions dictades pel DAAM. Per a la temporada 212/13 aquesta va ser fixada en la RESOLUCIÓ AAM/748/212, de 2 d abril, per la qual es fixen les espècies objecte d aprofitament cinegètic, els períodes hàbils de caça i les vedes especials per a la temporada en tot el territori de Catalunya. Seguint amb la pràctica iniciada fa uns anys, el període hàbil s ha allargat respecte la durada tradicional a Catalunya (del 12 d octubre al primer cap de setmana de febrer) amb l objectiu de controlar l expansió de les poblacions de senglar. A les comarques de Girona el període hàbil s inicià la temporada 212/13 (igual que l anterior) a principis del mes de juliol, si bé la citada Resolució estableix que Durant els mesos de juliol i agost, la caça del porc senglar només es podrà realitzar quan aquest produeixi danys a l agricultura, i prèvia comunicació al DAAM. El període hàbil de caça del senglar finalitzà el 1 de març de 213. A la resta de demarcacions el període hàbil s inicià el 2 de setembre de 212 i finalitzà el 24 de febrer de 213, excepte a les comarques de Lleida que s allargà fins al 31 de març. Programa de seguiment de les poblacions de senglar a Catalunya. Temporada 212/213 Tot i això, segons l esmentada Resolució, les RC i ZCC poden establir calendaris diferenciats, limitant els períodes i dies destinats a la caça, fet pel qual en algunes d aquestes zones no s han realitzat batudes durant el mes de setembre. Cal tenir en compte, a més, que en el tractament de les dades no s inclouen les batudes fetes amb autoritzacions especials fora del període hàbil, ni tampoc es tenen en compte les batudes realitzades a les comarques de Girona en els mesos de juliol i agost. El motiu pel qual es manté en el tractament de dades únicament el període d'organització de batudes 'ordinàries' (no s incorporen les dades d actuacions per danys) permet mantenir la estandardització del seguiment i que els indicadors obtinguts siguin comparables amb altres temporades de caça i amb altres zones. El mateix criteri s ha utilitzat per a la temporada 211/12. A la Taula 5.1 es mostren els períodes de què s han tractat dades per a cada observatori inclòs en el PROGRAMA per a la temporada 212/13. 21

28 Programa de seguiment de les poblacions de senglar a Catalunya. Temporada 212/213 Taula 5.1. Durada del període hàbil de caça de porc senglar per a la temporada 212/13 als espais inclosos al PROGRAMA DE SEGUIMENT. Alt Empordà Freser-Setcases les Gavarres Espai Zona Volcànica de la Garrotxa Alt Pallars Boumort Cadí 1 Garraf Guilleries Savassona 1 Montnegre i el Corredor Montseny 1 Muntanyes de Prades Ports de Tortosa i Beseit Sant Llorenç del Munt i l Obac Serra del Montsant Serralada Litoral ZCC de Collserola Data d inici Data de final 1 setembre març setembre març setembre febrer Inclou alguna APC situada a les comarques de Girona o Lleida i en què la temporada fou igual que als espais d aquestes demarcacions. 2 El període hàbil s inicià l 1 de juliol, si bé durant els mesos de juliol i agost només era permès efectuar batudes per danys a conreus Distribució de les batudes al llarg del període de caça La distribució de l activitat cinegètica al llarg del període hàbil de caça s ha analitzat a partir de les batudes de les quals es coneix la data de realització. El màxim nombre de batudes s ha portat a terme durant el mes de desembre, amb 83 (el 2 % del total de caceres de la temporada), mentre que en la resta de mesos de setembre a gener s han efectuat un nombre molt similar de batudes, entre 65 i 68 cada mes (al voltant del 16 %) (vegeu Figura 5.1). Al febrer l activitat cinegètica ha estat molt similar, amb només una lleugera reducció fins a les 57 batudes (el 14 % del total). Durant les tres setmanes d allargament de la temporada més enllà del primer cap de setmana del mes s han efectuat 455 caceres (en què s han caçat 1.1 senglars), que han estat portades a terme per més del 9 % de les colles participants en el PROGRAMA DE SEGUIMENT. Durant el mes de març només es podia caçar a les comarques de Girona i Lleida. De les 45 colles que cacen en aquesta demarcació i han participat enguany en el seguiment, 29 (el 64 %) han efectuat alguna batuda en aquest mes, sumant un total de 9 (en les quals s han caçat gairebé 4 senglars). Aquestes representen només el 2 % del total de batudes incloses en el 22

29 tractament (vegeu Figura 5.1), percentatge que augmenta al 5 % si es tenen en compte només les batudes efectuades per aquestes 45 colles (vegeu Figura 5.2). Els caçadors estan contribuint a controlar la densitat de població del senglar, organitzant en general un elevat nombre de batudes fins al final del període hàbil de caça. Tot i això, algunes colles de caçadors encara no surten a caçar durant l allargament del període hàbil de caça i altres solen reduir la freqüència de les batudes respecte els mesos anteriors. Per afavorir l objectiu de control de l espècie, cal insistir per tant en la necessitat de promoure el diàleg amb els caçadors per aconseguir que augmentin la intensitat de caça durant el període d'allargament de la temporada decretat en les Resolucions de Vedes. Percentatge de batudes 25% 2% 15% 1% 5% DISTRIBUCIÓ DE LES BATUDES AL LLARG DEL PERÍODE HÀBIL Temporada 212/13 N=4.125 Programa de seguiment de les poblacions de senglar a Catalunya. Temporada 212/213 % Setembre Octubre Nov embre Desembre Gener Febrer Març Figura 5.1. Percentatge mensual de batudes al llarg de la temporada 212/13 en el conjunt de la xarxa d observatoris del PROGRAMA DE SEGUIMENT. Al març la caça estava permesa només a les comarques de Girona i Lleida. 23

30 Programa de seguiment de les poblacions de senglar a Catalunya. Temporada 212/213 Percentatge de batudes 25% 2% 15% 1% 5% % 25% DISTRIBUCIÓ DE LES BATUDES AL LLARG DEL PERÍODE HÀBIL A LES COMARQUES DE BARCELONA, TARRAGONA I TERRES DE L'EBRE Setembre - Febrer. Temporada 212/13 Setembre Octubre Nov embre Desembre Gener Febrer DISTRIBUCIÓ DE LES BATUDES AL LLARG DEL PERÍODE HÀBIL A LES COMARQUES DE GIRONA I LLEIDA Setembre - Març. Temporada 212/13 N=2.137 N=1.988 Percentatge de batudes 2% 15% 1% 5% % Setembre Octubre Nov embre Desembre Gener Febrer Març Figura 5.2. Percentatge mensual de batudes al llarg de la temporada 212/13 separant les colles participants en el PROGRAMA DE SEGUIMENT en funció de si que podien caçar fins al febrer (comarques de Barcelona, Tarragona I Terres de l Ebre, 81 colles) o fins al març (comarques de Girona i Lleida, 45 colles). 24

31 5.2 Batudes realitzades en cada espai A la Taula 5.2 es recullen el nombre de batudes realitzades en relació amb la superfície i la mitjana de les batudes realitzades per colla als espais que han participat en el PROGRAMA DE SEGUIMENT durant la temporada 212/13. Taula 5.2. Nombre de batudes per colla i batudes per unitat de superfície als observatoris inclosos en el PROGRAMA durant la temporada 212/13. Espai Batudes/1 ha Batudes / colla 1 X SE Rang N Montnegre i el Corredor 1,95 48,23 5, Alt Empordà 1,69 52,5 6, Zona Volcànica de la Garrotxa 1,44 59,8 7, les Gavarres 1,41 55,8 3, Montseny 1,4 39,29 4, Muntanyes de Prades 1,5 22,7 2, Freser-Setcases,95 55,25 7, Serralada Litoral,89 16, 4, Guilleries-Savassona,81 32, 14, St. Llorenç del Munt i l Obac,72 21,86 3, Cadí,69 41,6 13, ZCC de Collserola,58 4,5, Serra del Montsant,53 17, 3, Alt Pallars, , Garraf,44 12,63 3, Boumort,43 18, Ports de Tortosa i Beseit,27 8,11 1, Total 17 espais,95 32,74 2, Programa de seguiment de les poblacions de senglar a Catalunya. Temporada 212/213 1 X: mitjana; SE: error estàndard; N: mida de la mostra. 2 Dada calculada a partir de l estima de 178 batudes (vegeu apartat 4). 3 Dada calculada a partir de les batudes de dues colles en les respectives APC. No es disposa de les colles que han efectuat batudes a la RC. 25

32 Programa de seguiment de les poblacions de senglar a Catalunya. Temporada 212/ Mitjana de batudes per colla Globalment s han realitzat una mitjana de 33 batudes per colla en la temporada 212/13. Si no comptem els observatoris de la ZCC de Collserola i els Ports de Tortosa i Beseit (on es fan molt poques batudes i el nombre està regulat pels gestors de l espai), aquest valor augmenta fins a les 36 batudes per colla. El nombre de vegades que cada colla surt a caçar al llarg del període hàbil varia considerablement, sobretot perquè el nombre de jornades setmanals que es dediquen a la caça es molt diferent entre elles (en general realitzen entre 1 i 3 batudes per setmana) i perquè en algunes RC i ZCC el nombre de batudes de senglar que es realitzen al llarg de la temporada el fixen els seus gestors. Com és habitual, les diferències existents entre els observatoris són estadísticament significatives (Kruskal-Wallis: H (16,N=126) =78,65; p<,1). A la Zona Volcànica de la Garrotxa s hi ha aplicat la màxima pressió cinegètica, amb 6 batudes per colla, mentre que el mínim s ha observat a la ZCC de Collserola, amb menys de 5 batudes/colla, ja que l activitat hi està fortament regulada degut a l'elevada freqüentació del Parc. Com es pot apreciar a la Figura 5.3, els espais amb un nombre més elevat de batudes per colla es localitzen al nord-est de Catalunya. Així, a més de la Zona Volcànica de la Garrotxa, a les Gavarres, a Freser-Setcases, a l Alt Empordà i al Montnegre i el Corredor les colles han realitzat més de 45 batudes per colla. Al contrari, els espais amb un menor nombre de batudes per colla són la ZCC de Collserola, els Ports de Tortosa i Beseit i Garraf, tots tres amb menys de 15 batudes per colla, de mitjana. 7 BATUDES REALITZADES PER CADA COLLAi Temporada 212/13 Batudes / colla (Mitjana ± error estàndard) Mitjana dels observatoris del Programa de Seguiment 33 batudes/colla ZV Garrotxa Gav arres Freser Montnegre Montseny Alt Pallars St. Llorenç Montsant Garraf ZCC Collserola Alt Empordà Cadí Guilleries Prades Boumort S. Litoral Ports Figura 5.3. Variació de la pressió de caça durant la temporada 212/13, expressada com el nombre de batudes per colla de caçadors, en els diferents observatoris de seguiment de senglar (es mostra la mitjana i l error estàndard) (vegeu grandària de la mostra a la Taula 5.2). La línia horitzontal representa la mitjana dels espais integrats en el PROGRAMA DE SEGUIMENT. 26

33 El nombre de batudes per unitat de superfície mostra una tendència d augment al llarg del seguiment (si excloem les dues primeres temporades; vegi s Figura 5.4). Aquest augment és conseqüència principalment del major nombre de dies disponibles per caçar, que estan relacionats amb l allargament del període hàbil de caça de senglar que el DAAM estableix des de fa ja algunes temporades. A la Figura 5.5 es mostra l evolució que ha tingut en cada espai el nombre de batudes per colla. S observa també com la participació d un nombre diferent de colles pot comportar variacions notables en aquest indicador, com es posa de manifest, per exemple, al Cadí o, en la darrera temporada, a Guilleries-Savassona. Batudes/colla BATUDES PER COLLA EN EL CONJUNT D'OBSERVATORIS Programa de seguiment de les poblacions de senglar a Catalunya. Temporada 212/ /99 99/ /1 1/2 2/3 3/4 4/5 5/6 6/7 7/8 8/9 9/1 1/11 11/12 12/13 Figura 5.4. El nombre de batudes per colla a partir de la temporada 25/6 es superior al de les temporades anteriors (excloent les dues primeres), principalment a causa de l allargament del període hàbil de caça. També influencien en aquest paràmetre les colles participants anualment, ja que les colles surten a caçar amb freqüències diferents entre elles. 27

34 28 Programa de seguiment de les poblacions de senglar a Catalunya. Temporada 212/213 BATUDES REALITZADES PER CADA COLLA 7 BARCELONA 7 GIRONA Batudes / colla Batudes / colla /99 99/ /1 1/2 2/3 3/4 4/5 5/6 6/7 7/8 8/9 9/1 1/11 11/12 12/13 98/99 99/ /1 1/2 2/3 3/4 4/5 5/6 6/7 7/8 8/9 9/1 1/11 11/12 12/13 Garraf Guilleries Montnegre Montseny St. Llorenç S. Litoral ZCC Collserola Alt Empordà Freser Gavarres ZV Garrotxa 7 LLEIDA 7 TARRAGONA I TERRES DE L'EBRE Batudes / colla Batudes / colla /99 99/ /1 1/2 2/3 3/4 4/5 5/6 6/7 7/8 8/9 9/1 1/11 11/12 12/13 98/99 99/ /1 1/2 2/3 3/4 4/5 5/6 6/7 7/8 8/9 9/1 1/11 11/12 12/13 Alt Pallars Boumort Cadí Montsant Ports Prades Figura 5.5. Evolució de la pressió de caça, expressada com el nombre de batudes per colla de caçadors, en els diferents observatoris de seguiment de senglar. No es disposa del nombre de colles que han realitzat batudes a la RC de Boumort les dues darreres temporades.

35 5.2.2 Batudes en relació a la superfície de terrenys cinegètics En relació a la superfície de terrenys on s organitzen les caceres, pel conjunt de Catalunya s ha realitzat 1 batuda/1 ha (vegeu Taula 5.2 i Figura 5.6). Aquesta mitjana no és representativa de tots els espais, ja que aquests apliquen una pressió de caça molt diferent sobre els seus terrenys. En general als espais del nord-est de Catalunya és on s ha enregistrat una pressió cinegètica més elevada. Com en la major part d anys de seguiment, el Montnegre i el Corredor (amb 2 batudes/1 ha) i l Alt Empordà (amb 1,7 batudes/1 ha) han estat els que han tingut una pressió més elevada, mentre que la Zona Volcànica de la Garrotxa, Montseny i les Gavarres es situen per darrere (al voltant de 1,4 batudes/1 ha). Amb,5 batudes/1 ha o menys hi ha espais situats a les comarques de Tarragona i sud de Barcelona (Montsant i Garraf), Terres de l Ebre (els Ports de Tortosa i Beseit) i Pirineus i Prepirineus lleidatans (Alt Pallars i Boumort). Batudes / 1 ha 2,5 2, 1,5 1, BATUDES PER UNITAT DE SUPERFÍCIEi Temporada 212/13 Mitjana dels observatoris del Programa de Seguiment 1, batuda/1 ha Programa de seguiment de les poblacions de senglar a Catalunya. Temporada 212/213,5, Montnegre ZV Garrotxa Montseny Freser Guilleries Cadí Montsant Garraf Ports Alt Empordà Gav arres Prades S. Litoral St. Llorenç ZCC Collserola Alt Pallars Boumort Figura 5.6. Variació de la pressió de caça durant la temporada 212/13, expressada com el nombre de batudes per unitat de superfície, en els diferents observatoris de seguiment de senglar (vegeu grandària de la mostra a la Taula 5.2). La línia horitzontal representa la mitjana dels espais integrats en el PROGRAMA DE SEGUIMENT. 29