ANÀLISI D ESTATS FINANCERS

Transcripción

1 ANÀLISI D ESTATS FINANCERS

2 DEFINICIONS BÀSIQUES DE COMPTABILITAT FINANCERA BALANÇ DE SITUACIÓ DES DEL PUNT DE VISTA JURÍDIC Representa els béns i drets que té l empresa (comptes d actiu que tenen com a característica saldo deutor o zero) i les obligacions que té l empresa (comptes de passiu que com a característica tenen saldo creditor o zero). S obté aquest balanç cancel lant tots els comptes comptables (del balanç de comprovació) que representen despeses i ingressos per a l empresa (grups 6 i 7 del PGC), carregant i abonant al compte de Pèrdues i guanys (número de compte comptable 129). PLA GENERAL DE COMPTES L actual Pla General Comptable està vigent des de l'any 1990 i està estructurat en cinc parts: 1. Principis comptables. 2. Quadre de comptes (7 grups). 3. Definició i relació comptable entre les comptes. 4. Comptes anuals (Balanç, Compte de resultats i Memòria). 5. Normes de valoració. GRUPS DE COMPTES DE PLA GENERAL COMPTABLE Grup 1 Finançament bàsic (Capital social, préstecs a llarg termini, etc.) Grup 2 Immobilitzat (Material com per exemple: edificis, maquinaria, mobiliari etc.; Immaterial com per exemple: marca, drets de traspàs, fons de comerç etc.) Grup 3 Existències (Mercaderies, matèries primeres, producte en curso, producte final) Grup 4 Creditors i deutors per operacions de tràfic (proveïdors, clients, remuneracions pendents de pagament, Hisenda pública creditora per conceptes fiscals, organisme seguretat social creditora, etc.) Grup 5 Comptes financeres (Bancs compte corrent, inversions financeres temporals, préstecs bancaris a curt termini) Dins dels comptes del grup 1 al grup 5 (ambdós inclosos) es troben tots els comptes d Actiu i Passiu. Grup 6 Compres i despeses (Primes d assegurances, conservació i manteniment, publicitat i propaganda, despeses de personal, seguretat social a càrrec de l empresa, interessos financers, despeses extraordinàries, transports de vendes, compres etc.) Grup 7 Vendes i ingressos (Vendes, prestacions de serveis, ingressos financers, ingressos extraordinaris etc.).

3 PRINCIPIS COMPTABLES Són nou: 1. Principi de prudència 2. Principi d empresa en funcionament 3. Principi del registre 4. Principi del preu d adquisició 5. Principi acreditatiu 6. Principi de correlació d ingressos i despeses 7. Principi de no compensació 8. Principi d uniformitat 9. Principi d importància relativa DESGLOSSAMENT DEL BALANÇ Té dues parts: l actiu i el passiu. L Actiu es divideix en Actiu fix net i Actiu circulant. El Passiu es divideix en Fons propis, Exigible a llarg termini i Passiu circulant L Actiu coincideix amb el Passiu. CAPITAL CIRCULANT = ACTIU CIRCULANT PASSIU CIRCULANT FONS DE MANIOBRA = RECURSOS PERMANENTS ACTIU FIX NET RECURSOS PERMANENTS = FONS PROPIS + EXIGIBLE A LLARG TERMINI CAPITAL CIRCULANT COINCIDEIX AMB EL FONS DE MANIOBRA CAPITAL CIRCULANT ÉS DES DE LA PERSPECTIVA D ACTIU FONS DE MANIOBRA ÉS DES DE LA PERSPECTIVA DE PASSIU RATIS RATIS és una relació i per tant existeixen infinitat de ratis. Abans de presentar els ratis a curt termini i els ratis de rendibilitat, s ha de comentar que allò important per a un rati és: 1. Comparar-lo amb el rati del període anterior 2. Comparar-lo amb l objectiu marcat por l empresa 3. Comparar-lo amb el rati de les empreses del mateix sector. RATIS A CURT TERMINI: 1. Rati de liquiditat 2. Rati de l àcid test o prova de l àcid 3. Rati de solvència o de circulant Els valors recomanats per a cadascun dels anteriors ratis són orientadors i dependran del sector on estigui ubicada l empresa. QUALITAT DE L ACTIU I DEL PASSIU CIRCULANT

4 1. Dies de clients o termini de cobrament 2. Dies d existències 3. Dies de proveïdors o termini de pagament. PERÍODE MIG DE MADURACIÓ D EXPLOTACIÓ És la suma dels dies de clients més els dies d existències. PERÍODE MIG DE MADURACIÓ FINANCERA És el període mig de maduració mitjana d explotació menys els dies de proveïdors. RATIS DE RENDIBILITAT 1. Rendibilitat financera o rendibilitat de l empresari 2. Rendibilitat econòmica o rendibilitat de l empresa 3. Apalancament Financer CONCEPTE DE PATRIMONI El patrimoni d una empresa està format pel conjunt de béns i drets que posseeix i el conjunt d obligacions que ha de fer front. Els béns d una empresa són els elements materials (o tangibles) i béns immaterials (intangibles), que són de la seva propietat (exemple de béns tangibles: edificis, solars, maquinària, mobiliari, existències, etc.; exemples de béns intangibles serien: drets de traspàs, fons de comerç, etc.) i els drets que estan constituïts per tot allò que li donaven a l empresa (exemple: Dret de cobrament davant d un client, per una factura pendent de cobrament, dret de cobrament davant Hisenda per devolució d impostos, etc.). Les obligacions són tots aquells deutes que l empresa ha de tornar a una tercera persona (exemple: deute a un proveïdor per una compra que l empresa ha efectuat, deute bancari per un préstec rebut d una entitat de crèdit pendent de retornar, etc.). El valor del patrimoni també anomenat net patrimonial, es determinarà per la diferència entre el valor del conjunt de béns i drets per un costat i el valor de les obligacions a tercers per un altre. El patrimoni és propietat dels empresaris o accionistes i l ens abstracte que és l empresa ho ha de tornar si els accionistes, empresaris, etc., ho demanen. EXPLICACIÓ SUCCINTA DELS PRINCIPIS COMPTABLES

5 La comptabilitat de l empresa es desenvoluparà aplicant obligatòriament els següents nou principis comptables: 1. Principi de prudència 2. Principi d empresa en funcionament 3. Principi del registre 4. Principi del preu d adquisició 5. Principi de l acreditació 6. Principi de correlació d ingressos i despeses 7. Principi de no compensació 8. Principi d uniformitat 9. Principi d importància relativa Principi de prudència Únicament es comptabilitzaran els beneficis realitzats a la data de tancament de l exercici. En contra, els riscos previsibles i les pèrdues eventuals hauran de comptabilitzar-se tan aviat com siguin conegudes. El principi de prudència té caràcter preferent sobre la resta. Principi d empresa en funcionament Es considera que la gestió de l empresa té pràcticament una durada il limitada. És aquest un principi que condiciona als demés, pel que fa a si es considera que la gestió de l empresa té pràcticament una durada il limitada, l aplicació dels altres principis conduirà a l objectiu desitjat de què els comptes anuals reflecteixen la imatge fidel. Principi del registre Els fets econòmics han d enregistrar-se quan neixin els drets o obligacions que aquests originin. Principi del preu d adquisició Com a norma general, tots els béns i drets es comptabilitzaran pel seu preu d adquisició o cost de producció. Aquest principi està supeditat, a través de les normes de valoració, al principi de prudència en els casos de valoració de valors mobiliaris, d existències i d actius immobilitzats. Principi de l acreditació La imputació d ingressos i despeses haurà de fer-se en funció de la corrent real de béns i serveis que aquests representin, i amb independència del moment en el qual es produeixi la corrent monetària o financera derivada d ells. Principi de correlació d ingressos i despeses El resultat de l exercici estarà constituït pels ingressos del període, menys les despeses d aquest mateix període realitzats per a l obtenció d aquests ingressos, així com els beneficis i aperduaments no relacionats clarament amb l activitat de l empresa. Principi de no compensació En cap cas podran compensar-se les partides de l actiu i del passiu del balanç (clients o proveïdors, per exemple) ni les despeses i ingressos que integren el compte de pèrdues i guanys establerts als models de comptes anuals. Principi d uniformitat Adoptat un criteri en l aplicació dels principis comptables (dins de les alternatives que en el seu cas, aquests permetin), haurà de mantenir-se en el temps i aplicar-se a tots els elements patrimonials amb les mateixes característiques, sempre que no alterin els supòsits que van motivar l elecció d aquest criteri.

6 En cas d alterar-se aquests supòsits, podrà modificar-se el criteri adoptat aleshores; però en tal cas, aquestes circumstàncies es faran constar a la memòria, indicant la incidència quantitativa i qualitativa de la variació sobre els Comptes Anuals. La raó de ser radica en la necessària comparació dels Comptes Anuals, i en la necessària exigència de consistència de criteris que impedeixin el maneig capritxós dels resultats mitjançant els canvis de criteri en l aplicació dels principis comptables, com ha esdevingut en ocasions (provisions, amortitzacions, etc.). En aquest sentit, les normes de valoració estableixen que només en casos excepcionals podran modificar-se els criteris de comptabilització d un exercici a un altre, justificant-se a la memòria i sempre dins dels criteris autoritzats pel PGC. Principi d importància relativa Podrà admetre s la no aplicació estricta d alguns dels principis comptables sempre que la importància relativa en termes quantitatius de la variació que tal fet produeixi sigui poc significativa i en conseqüència no alteri els CCAA. CONFLICTE ENTRE PRINCIPIS COMPTABLES En els casos de conflicte entre principis comptables obligatoris haurà de prevalorar allò que millor condueixi a que els CCAA expressin la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i dels resultats de l empresa. Sense prejudici d allò indicat en el paràgraf precedent, el principi de prudència tindrà caràcter preferent sobre la resta de principis.