Descens al barranc del diable

Transcripción

1 elaborades Josep Gregori Soler la tortuga setciències dibuixos Montse Español Descens al barranc del diable Explora els paisatges de la Terra amb el senyor Cantalombardi

2 Elaborades per: Josep Gregori Soler la tortuga setciències Dibuixos de: Montse Español Propostes didàctiques Descens al barranc del diable Explora els paisatges de la Terra amb el senyor Cantalombardi D E S C R I P C I Ó Autor: Víctor Raga Dibuixos: Montse Español Animallibres Editorial, 2008 Col lecció: «LA TORTUGA SETCIÈNCIES», núm. 3 Format: 13 20,5 cm, 72 pàg. Enquadernació en rústica. Impressió en blanc i negre. Edat: a partir de 9 anys. Amb un contingut rigorós, didàctic i d una gran qualitat literària, aquest llibre acostarà els lectors a uns quants conceptes de geografia inclosos en el currículum del segon cicle de Primària. El senyor Cantalombardi els narrarà l aventura que va viure cinquanta anys endarrere al barranc del Diable, mentre en Martí i l Helena aportaran el sentit de l humor. La barreja d aquests elements dóna forma a una història entretinguda, divertida i educativa.

3 RESUM ARGUMENTAL En Martí i l Helena visiten el senyor Cantalombardi, que està trist perquè, enguany, el seu cosí, l Esteve, no l ha felicitat pel natalici. Tots els anys, en Cantalombardi rep una postal del poble de la costa on viu el cosí. Els ensenya la primera postal que va rebre fa cinquanta anys: és un poble molt bonic. Els nens hi veuen un far, un penya-segat amb coves, un rierol... Quan l Helena pregunta on naixia el riu, en Cantalombardi els explica l aventura que ell i el cosí van viure plegats quan decidiren recórrer el riu des del naixement fins a la desembocadura amb l ajut d un mapa de relleu. El primer dia de l expedició, van anar amb autobús al poblet on neix el riu i van remuntar la muntanya fins als brolladors del riu, carregats amb les motxilles i la tenda de campanya. Des d allà van anar baixant fins a un altiplà on van passar la nit. L endemà, una vaca els va provocar un bon ensurt i es va menjar les provisions. Per sort, el pastor d aquella vaca va compartir l esmorzar amb els joves, que van continuar seguint el curs del riu fins a arribar al barranc del Diable. Allà van haver de descendir per un salt d aigua de deu metres, on en Cantalombardi es va fer un tall a la cama que li impedí de caminar. Aleshores, l Esteve va construir un rai i van prosseguir el trajecte navegant. L endemà, abans d arribar a la desembocadura, van parar en un camp a espigolar unes quantes peres, pomes i pastanagues per poder sadollar la fam. Quan ha acabat de contar la història, el senyor Cantalombardi se n va a preparar un altre got de llet als nens. Mentrestant, el carter arriba i lliura una carta per a en Cantalombardi als nens. En obrir-la, el senyor Cantalombardi es posa molt content de rebre la tradicional postal de l Esteve, en què el felicita pel natalici. Aleshores tots tres comenten la diferència entre la imatge 3

4 de la postal antiga i la d aquesta, on hi ha moltes construccions. Però no poden conversar gaire perquè en Martí ha menjat moltes neules de xocolata i ha de sortir corrents cap al bany. TEMA I INTERÉS DEL LLIBRE Els títols de la col lecció «La Tortuga Setciències» combinen les aventures dels tres protagonistes principals (Martí, Helena i el senyor Cantalombardi) amb els temes de Coneixement del Medi. Els llibres contenen una narració divertida barrejada amb taules, curiositats i experiments amb la finalitat d acostar els lectors a la ciència d una manera lúdica. En aquest llibre, el senyor Cantalombardi explicarà als nens vocabulari i conceptes relacionats amb l àrea temàtica de la geografia. De més a més, els dibuixos complementen el text i il lustren conceptes com ara els accidents geogràfics o les parts del curs d un riu. Els nuclis temàtics principals del llibre són: L aventura. L humor. Els viatges. Els paisatges. L educació ambiental i l ecologia. Pel que fa als conceptes tractats en Descens al barranc del Diable, destaquen els següents: La gran diversitat de paisatges de la Terra. Com és el paisatge de la costa. Els elements del relleu de la muntanya. Les característiques dels rius: cursos alt, mitjà i baix. La transformació del paisatge per part de la natura o a conseqüència de l acció de l ésser humà. Què és un mapa de relleu. Què és un far. 4

5 SUGGERIMENTS DIDÀCTICS I METODOLÒGICS La lectura hauria de ser sempre (i especialment entre els lectors novells) una font de plaer i gaudi. S ha d evitar al màxim presentar la lectura com una càrrega o una obligació. En aquest sentit, aquestes propostes didàctiques no s haurien de prendre com un itinerari tancat i obligatori, sinó com un conjunt de suggeriments de treball, a partir dels quals fer una tria, tenint en compte les necessitats, les possibilitats i els interessos de l alumnat. A més, no hem d oblidar en cap moment que el nostre objectiu ha de ser crear l hàbit de llegir i que per aconseguir-ho haurem de procurar que la lectura no esdevingui un fet avorrit, que posteriorment comporti una càrrega de feina feixuga i sense sentit per a l alumnat. Pretenem que els alumnes s acostin al llibre, sense reproduir els esquemes d una classe de Coneixement del Medi més o menys tradicional, sinó que ho facin des d una perspectiva atraient, lúdica i rigorosa alhora. Per tal d estimular els alumnes a llegir el llibre, sempre és recomanable de fer unes quantes activitats prèvies que els intriguen, de manera que vulguin saber com segueix la història o de què va el llibre. En aquest cas, per exemple, podem mostrar als nens una postal amb un paisatge marítim, i llegir-los l escrit de l anvers en què l Esteve convida en Cantalombardi a una excursió, perillosa, al barranc del Diable. També podem demanar als nens si han viscut alguna aventura o si els agradaria viure n cap. En cas d optar per llegir-la col lectivament a classe, aquesta història introdueix diferents aspectes que podem aprofitar per provocar comentaris o debats a l aula que n ajudin a assimilar el contingut. Per exemple, podem demanar d on creuen que vénen els excrements tan grans que es troben en Cantalombardi i l Esteve. O si ells haurien preferit fer un gran volta per evitar el salt d aigua o si l haurien baixat escalant, etc. Una vegada llegit el llibre, els alumnes estaran preparats per a fer les propostes de treball. Hem de recordar que aquestes ac- 5

6 tivitats no han de suposar, en cap cas, un fre al gaudi de llegir, sinó una ampliació natural i divertida de l experiència plaent de llegir. Per tant, s ha d evitar tant sí com no la voluntat exhaustiva a l hora de respondre a les preguntes o a l hora de fer la tria de les activitats. Hi ha activitats que aprofiten aquesta expansió de l experiència per incidir en la creació escrita, per tal de connectar el plaer de llegir amb el plaer d escriure (que sovint van junts). La majoria de les activitats proposen treballs en grup, perquè treballar en equip sempre és una experiència més amena que no pas fer-ho tot sol i fomenta una educació basada a afavorir hàbits de col laboració i solidaritat. Finalment, hi ha activitats que pretenen assolir objectius procedimentals o conceptuals que potser estan relacionats amb diferents àrees del currículum, però caldrà abordar-les sempre des d una visió transversal, no com a finalitat en si mateixa. 6

7 SOLUCIÓ D ALGUNES DE LES ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES PROPOSADES Solució de l activitat núm. 2 Una mola és un territori extens més o menys pla que es troba bastant elevat. Fals Els paisatges canvien per l acció de l ésser humà o a causa de fenòmens naturals. Verdader L Esteve i en Cantalombardi van trobar excrements extraterrestres en l expedició pel barranc del Diable. Fals Un altiplà és un territori extens més o menys pla que es troba bastant elevat. Verdader Solució de l activitat núm. 4 Hi ha tres maneres d enfocar l activitat. Es pot demanar als alumnes que memoritzin o llegeixin atentament les definicions que hi ha en la il lustració de les pàgines 36 i 37 del llibre, es pot fer l activitat com planteja l enunciat, o es poden copiar totes les paraules (o unes quantes) a la pissarra i que els nens, segons les definicions donades, solucionin l activitat. 7 C 8 I A 1 M O L A 6 T 2 M A S S I S I U 3 P L A N A 9 4 P U J O L T S A A E N R Y R 5 S E R R A L A D A 7

8 Solució de l activitat núm. 12 Vegeu la il lustració de la pàgina 25 del llibre. Solució de l activitat núm. 13 PENYA-SEGAT CAP BADIA PLATJA PENÍNSULA ILLA GOLF ISTME O TÓMBOL

9 PROPOSTES DE TREBALL * (MATERIAL FOTOCOPIABLE) * L editorial autoritza la reproducció d aquestes propostes de treball amb finalitats didàctiques, però recorda que no es permet la reproducció, per fotocòpia o altres mitjans, del llibre a què es refereixen.

10 A) FITXA DE LECTURA TÍTOL DE L OBRA:... AUTOR:... DIBUIXOS:... ANIMALLIBRES, SL. COL LECCIÓ: NÚM.: A qui creus que li agradaria llegir aquest llibre? Per què? 2. Escriu el nom dels personatges al costat de les il lustracions. Després explica coses que hagin fet cadascun d ells en la novel la Què és el que més t ha agradat del llibre? Raona la resposta. 10

11 B) ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES 1. El mapa de relleu que portaven en Cantalombardi i l Esteve estava fet a escala. Cerca escala en un diccionari. Com pots comprovar, escala és una paraula polisèmica, és a dir, té més d un significat. Tria els dos significats que més t agradin i fes una frase amb cadascun. 2. Escriu V si l afirmació és veritable i F si és falsa. Una mola és un territori extens més o menys pla que es troba bastant elevat. Els paisatges canvien per l acció de l ésser humà o a causa de fenòmens naturals. L Esteve i en Cantalombardi van trobar excrements extraterrestres en l expedició pel barranc del Diable. Un altiplà és un territori extens més o menys pla que es troba bastant elevat. 11

12 3. A la pàgina 14, el senyor Cantalombardi diu a en Martí que fa cara de «no haver trencat mai un plat». Què vol dir aquesta expressió? 4. Resol aquests mots encreuats. Primer, intenta completar totes les solucions possibles de memòria. Quan ja no en sàpigues més, consulta la il lustració de les pàgines 36 i 37 del llibre. 7 C 8 A 1 A 6 2 M I 3 L A 9 4 P S 5 S A HORITZONTALS 1. Pujol solitari de forma massissa, arrodonida i plana en la part superior. 2. Conjunt muntanyós molt compacte. Les serres van en diferents direccions. 3. Territori amb poques elevacions a poca altitud. També es diu pla. 4. Muntanya petita de poca elevació. 5. Grup de serres alineades. 12

13 VERTICALS 2. Elevació gran del terreny. 6. La part més alta d una muntanya. 7. Territori extens més o menys pla que es troba bastant elevat. 9. Conjunt de muntanyes. 5. Quan en Cantalombardi es talla, l Esteve fa un rai per a baixar el riu navegant. Cerca informació i dibuixa n un. 6. Si haguessis de fer una expedició, on preferiries anar, a la selva, al desert o a l Himàlaia? Per què? Quin equipatge creus que necessitaries?

14 7. Tria un altre lloc diferent al de l activitat anterior. Penses que podries anar-hi amb el mateix equipatge que has dit suara? Per què? 8. Al poble de l Esteve hi ha un riu, que no és molt cabalós. Explica amb les teves paraules què és el cabal d un riu. 9. Quina diferència hi ha entre un riu i una rambla? Demostra que ho saps dibuixant-ne un de cada. Riu Rambla 14

15 10. El senyor Cantalombardi es posa molt content en rebre una postal de l Esteve. Pensa en algú a qui fa temps que no veus o a qui voldries felicitar per alguna cosa especial i escriu-li una postal. De segur que se n alegrarà molt! 11. Cantalombardi i Esteve obtenen menjar d unes terres de secà que havien sigut transformades en terrenys de regadiu. Quina diferència hi ha entre els dos tipus de terres? Quins productes s obtenen fonamentalment en cadascuna? característiques productes que s hi obtenen regadiu secà 15

16 12. Copia la descripció dels distints trams del curs del riu on correspongui: El riu acabat de formar baixa ràpidament i excava la terra. El riu travessa valls i planes, el pendent és més suau i el corrent va més lent. Gairebé no hi ha desnivell. El riu diposita sediments i a vegades es desborda i canvia de curs

17 13. El poble on viu Esteve ha sofert enormes transformacions urbanístiques, però encara s hi poden localitzar tots els elements que hi havia fa cinquanta anys. Traça una fletxa que assenyale el lloc on es troben aquests accidents geogràfics. PENYA-SEGAT CAP BADIA PLATJA PENÍNSULA ILLA GOLF ISTME O TÓMBOL 14. Has notat a faltar algun element en l activitat anterior? Quin? Informeu-vos sobre què passa quan aquest element falta en l ecosistema de la platja. Anoteu les conclusions. 17

18 15. De segur que tu també has viatjat en vacances a la platja, o has fet alguna excursió a la muntanya. Dibuixa un paisatge que t agradaria visitar, o un en el qual ja hagis estat. 16. Heu viatjat pel mar o per l aire alguna vegada? Com va ser l experiència? Organitzeu un debat a classe sobre quina és, segons vosaltres, la més bona d aquestes dues maneres de viatjar. 18

19 17. Per orientar-se amb el mapa de relleu, fa falta una brúixola. Si no en teniu cap, sempre es possible fer-ne una d una manera relativament fàcil. [nota: imatges de vosaltres fiqueu-ne unes altres semblants]. Necessitarem: Un poc de paper higiènic Un llapis Un imant Una agulla Un recipient amb aigua Agafem una agulla i la imantem fregant-la unes quantes vegades per damunt de l imant, sempre en la mateixa direcció. Ara, posarem l agulla en l aigua. Però abans, per evitar que l agulla s enfonsi, la col loquem damunt d un trosset de paper higiènic, i la deixem molt a poc a poc a la superfície de l aigua. Quan l agulla i el paper surin, haurem d empènyer amb compte el paper amb l ajut d un llapis. D aquesta manera el separarem de l agulla, que restarà surant a l aigua. Si aquest pas et costa, prova a untar l agulla amb oli, perquè es separi més bé. Una vegada tenim l agulla tota sola surant a l aigua, aquesta apuntarà al pol nord. Alerta, perquè els objectes de ferro o els imants poden fer que es desviï! Pots utilitzar aquest fenomen per divertir-te: desvia l agulla amb l imant i després observa com torna a assenyalar el nord! 19

20 Propostes didàctiques referides al llibre Descens al barranc del Diable (ISBN: ) Animallibres Josep Gregori Soler, 2009 Dibuixos: Montse Español Rodié, 2008