Impuls dels Park & Rides a les estacions de Rodalies de Catalunya. Memòria. Agost 2013

Transcripción

1 Memòria. Agost 2013

2 Índex 1. Introducció Diagnosi de la infraestructura i gestió de la xarxa objectiu Definició i tipologies d aparcaments de dissuasió Tancat de pagament Tancat reservat als abonats Aparcaments grans oberts delimitats i/o condicionats Aparcaments grans poc o gens condicionats Aparcaments petits ben condicionats Aparcaments petits poc o gens condicionats Aparcament a la via pública Sense P&R Aspectes de les estacions que s han analitzat Dins RMB Fora RMB Infraestructura Senyalització Senyalització d accés Senyalització estàtica Accessibilitat Gestió Ocupació Tancat de pagament Tancat reservat als abonats Aparcament gran obert delimitat i/o condicionat... 24

3 Aparcaments grans poc o gens condicionats Aparcaments petits, ben condicionats Aparcaments petits, poc o gens condicionats Aparcament a la via pública Aparcaments vehicles dues rodes Bicicletes Motocicletes Altres temes DAFO situació actual CLASSIFICACIÓ APARCAMENTS REVISIÓ CRÍTICA DE LES MESURES DEL PDM BONES PRÀCTIQUES ESPANYOLES I EUROPEES Certificació dels P&R Mixitat d usos Tibibus a la Vall d Hebron (Barcelona) P&R 4 Cantons Grand Stade i Triolo (Villeneuve d Asq França) Tarificació Comunicació ACCIONS A IMPLEMENTAR Senyalització Elaboració d un pla de senyalització dels P&R a la via pública Unificació dels panells utilitzats Millora de l accessibilitat per a les persones de mobilitat reduïda Ràtio de places reservades per a bicicletes i motocicletes Informació a l usuari Millores a implementar per tipologia de P&R... 56

4 Estacions del grup A Regió Metropolitana de Barcelona Estacions del grup A Fora de la Regió Metropolitana de Barcelona Estacions del grup B Regió Metropolitana de Barcelona Estacions del grup B Fora Regió Metropolitana de Barcelona Aprofundiment en la mixitat d usos Aprofitament temporal espais sense ús Sistema de tarifes Aparcament segurs de bicicletes Incorporació de punts de recàrrega elèctrica INDICADORS DE SEGUIMENT Objectius dels indicadors de seguiment Definició dels indicadors de seguiment ANNEX: FITXES PER ESTACIONS... 74

5 1. Introducció L objecte d aquest estudi és el d establir les estratègies i definir les accions necessàries per a l impuls de la xarxa d aparcaments de dissuasió o Park & Rides de Rodalies principalment situats a la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB). L estudi dels aparcaments de dissuasió és una constant a l hora de determinar actuacions en els plans de mobilitat i els plans d infraestructures, atès que esdevenen un punt crític del sistema de mobilitat a l hora d assolir una part significativa de transvasament modal en el trajecte principal del desplaçament amb el ben entès que està destinat a aquells ciutadans que necessiten el vehicle privat com a mode d accés o dispersió a la infraestructura ferroviària per raons diverses (residents en àmbits de baixa densitat sense transport públic, rutes o horaris de transport col lectiu no adequats a les seves necessitats, desplaçaments triangulars en origen, etc.). En el moment actual en el que està en redacció el Pla Director de Mobilitat de l RMB (pdm ) es tracta de plantejar les estratègies a seguir en els propers anys per donar-los un impuls, amb la definició de les accions necessàries a dur a terme principalment a les instal lacions de la xarxa de Rodalies gestionada per Renfe a la Regió Metropolitana de Barcelona, tot i que també es tindrà en compte la situació actual i potencialitats de la xarxa de Regionals gestionada igualment per Renfe. Així, l estudi se centrarà en l anomenada xarxa objectiu de P&R segons dues categories prèviament definides, en les quals s assignaran segons el volum de demanda les diferents estacions que ja disposen de P&R com les potencialment candidates a fer-ho, per, en coherència amb aquesta classificació, definir les accions adients. 5

6 2. Diagnosi de la infraestructura i gestió de la xarxa objectiu 2.1 Definició i tipologies d aparcaments de dissuasió Per tal d identificar el punt de partida en cada estació i aparcament de dissuasió, s ha establert una tipologia que inclou fins a 8 opcions, que són les següents: 6 - Tancat de pagament - Tancat reservat als abonats - Aparcaments grans, oberts delimitats i/o condicionats - Aparcaments grans condicionats poc o gens - Aparcaments petits ben condicionats - Aparcaments petits poc o gens condicionats - Aparcament a la via pública - Sense P&R A continuació s expliquen les característiques generals de cada tipologia i la relació de casos inclosos en cadascuna Tancat de pagament Aparcaments generalment coberts, en els quals els usuaris paguen per deixar el vehicle (hi pot haver descomptes per usuaris de Renfe). Lleida-Pirineus Girona Tipologia de Park & Rides tancats de pagament Figueres Girona Lleida - Pirineus

7 Tancat reservat als abonats Aparcaments amb accés restringit als usuaris de Renfe que disposen d abonaments mensuals o de més llarga durada. Els clients han d adquirir una targeta Cercapàrquing amb un cost mensual d uns 8 a 10. Vilanova i la Geltrú.Vilassar de Mar 7 Tipologia de Park & Rides tancats reservats als abonats Granollers Centre Sant Sadurní d Anoia Vilanova i la Geltrú Vilassar de Mar Aparcaments grans oberts delimitats i/o condicionats Aparcaments grans (més de 40 places) que disposen d una certa infraestructura física, ja sigui de delimitació exterior o d estructuració interna (o ambdues alhora): - Delimitació exterior: Aprofiten tancaments físics bàsicament d antigues instal lacions ferroviàries tot i que són de lliure accés (en tot cas restringit a usuaris únicament per senyalització). Sils Blanes

8 - Condicionats: Aparcaments pavimentats en els quals s hi han construït voreres, illetes, etc. per tal d estructurar les places d aparcament i la circulació en el seu interior. Alguns d ells havien estat tancats mitjançant barreres d accés i formaven part de la xarxa de Cercapàrquing. 8 Arenys de Mar Mollet-Santa Rosa Tipologia de Park & Rides grans, oberts delimitats i/o condicionats Arenys de Mar Manresa Badalona Martorell Balenyà-Tona-Seva Mataró Barberà del Vallès Mollet - Santa Rosa Blanes Mollet-St Fost (Pàrquing Gran) Calafell Montcada Ripollet Caldes de Malavella Montgat Calella Móra la Nova Cardedeu Palautordera Pàrquing asfalt Castellbisbal Parets del Vallès Castelldefels Ribes de Freser Cerdanyola Universitat Ripoll Cornellà Pàrquing Rubí El Prat de Llobregat Sant Cugat del Vallès El Vendrell Sant Feliu de Llobregat Flaçà Sant Vicenç de Calders Gavà Sils Granollers Centre Tàrrega L'Aldea - Amposta Terrassa Est Pàrquing Gran L'Arboç Terrassa Est Pàrquing Petit Les Franqueses Granollers Nord Vic Malgrat de Mar Viladecans

9 Aparcaments grans poc o gens condicionats Espais grans (superiors a 40 places), propers a les estacions amb estacionament permès i fins i tot senyalitzat, amb escàs o nul condicionament per la seva utilització i que indiquen l existència d una demanda latent per utilitzar-lo com a P&R malgrat les seves característiques, fet que mostra la necessitat de condicionar-los. 9 Llinars del Vallès Granollers Canovelles Tipologia de Park & Rides grans, poc o gens condicionats Cabrera de Mar-Vilassar de Mar Montgat Nord ZB Celrà Palautordera Pàrquing terra Cubelles Palautordera -Recinte estació Gelida Riells i Viabrea - Breda Granollers-Canovelles descampat Sant Andreu de Llavaneres Llinars del Vallès Sant Celoni Montgat costat mar St. Vicenç de Castellet Aparcaments petits ben condicionats Aparcaments petits (inferiors a 40 places), ben pavimentats i senyalitzats, amb dos graus d ocupació: - Ús escàs com a Park and Ride, tot i que s endevina que es deuen utilitzar com a Kiss & Ride. Castellnou de Seana Sant Martí de Sesgueioles

10 - Ús elevat Lavern-Subirats 10 Tipologia de Park & Rides petits, ben condicionats Alcover Marçà - Falset Ascó Montblanc Bellpuig Nulles - Bràfim Bordils - Juià Planoles Borgonyà Puigcerdà (nord) Campdevànol Puigcerdà (sud) Castellnou de Seana Puigverd - Artesa de Lleida Colera Rajadell Cunit Riba-roja d'ebre Flix Riudecanyes - Botarell Fornells de la Selva Salomó Garraf Sant Jordi Desvalls Juneda Sant Martí de Sesgueioles La Farga de Bebié St. Quirze de Besora La Floresta Tordera La Molina Torelló La Plana - Picamoixons Toses La Riba Vacarisses La Selva del Camp Vilajuïga Lavern - Subirats Vilamalla Les Borges Blanques Vila-seca Les Franqueses del Vallès Vilaverd L'Espluga de Francolí Vimbodí Manlleu Vinaixa

11 Aparcaments petits poc o gens condicionats Aparcaments petits (inferiors a 40 places), generalment poc o gens condicionats, amb un ús escàs com a Park and Ride, si bé s endevina que es deuen utilitzar com a Kiss & Ride. Gualba Les Borges del Camp 11 Tipologia de Park & Rides petits, poc o gens condicionats Altafulla - Tamarit Maçanet - Massanes Anglesola Riudellots Bell-lloc d Urgell Sant Guim de Freixenet Camallera St. Martí de Centelles El Papiol Urtx - Alp Gualba Vacarisses - Torreblanca La Granada Vilabella Les Borges del Camp Viladecavalls Llançà Aparcament a la via pública Estacions que no disposen d un aparcament específic, si bé les places properes que hi ha a la via pública poden ser considerades com a P&R en no ser aparcament regulat (tipus zona blava), haver-hi baixa densitat residencial o comercial, etc.

12 Ulldecona-Alcanar-La Sénia Sant Joan Despí 12 Tipologia de Park & Rides a la via pública Caldes d'estrac Montcada i Reixac Cambrils Montgat Nord ZV exclusiva Cerdanyola del Vallès Montgat Nord ZV preferent Els Monjos Reus Granollers - Canovelles Roda de Mar La Garriga Sabadell Sud L'Ametlla de Mar Sant Joan Despí L'Ampolla Perelló - Deltebre St. Miquel de Gonteres L'Hospitalet de l'infant Ulldecona Alcanar - La Sénia Mollet - St Fost (davant Estació) Valls Sense P&R Estacions que no disposen actualment de cap mena d aparcament de dissuasió i que ni tan sols s ha considerat com a tal l existència de places d aparcament a la via pública en àmbits residencials o en zones regulades amb zona blava sense excepcions. Pineda de Mar Segur de Calafell

13 Estacions sense Park & Rides Balenyà - Els Hostalets Platja de Castelldefels Calaf Premià de Mar Canet de Mar Sabadell Centre Castellbell - Monistrol de Montserrat Sabadell Nord Centelles Salou Cervera Sant Adrià del Besòs Figaró Sant Pol de Mar La Llagosta Santa Perpètua de la Mogoda Molins de Rei Santa Susana Mollerussa Segur de Calafell Montcada Bifurcació Sitges Montcada i Reixac - Santa Maria Tarragona Montcada i Reixac Manresa Terrassa Montmeló Torredembarra Ocata Tortosa Pineda de Mar Vilafranca del Penedès 2.2 Aspectes de les estacions que s han analitzat S ha realitzat un inventari exhaustiu dels aparcaments de 173 estacions de Renfe tant de la Regió Metropolitana de Barcelona com de la resta de Catalunya del març al maig del A partir d un formulari preestablert s han observat in situ els diferents paràmetres claus descrits a continuació: - Senyalització d accés des de la xarxa viària i senyalització estàtica - Accessibilitat - Estat de conservació i neteja - Gestió (Renfe - ADIF, ajuntament...) - Condicions d utilització - Nombre de places d aparcament per modes - Ocupació places d aparcament turismes - Possibilitats d aparcaments alternatius i tipologia - Comentaris D entrada, s ha considerat objecte de valoració per part de l estudi qualsevol zona d aparcament que hi pogués haver al voltant de l estació. Tanmateix algunes estacions no se ls ha pogut trobar cap mena d alternativa, com ara estacions de la R1 ubicades entre mar i N-II (Ocata, Premià de Mar, Canet de Mar, Sant Pol de Mar, Pineda de Mar...), o estacions en entorns urbans consolidats (Tarragona, Vilafranca del Penedès, Tortosa) per exemple. En tot cas, no necessàriament aquest criteri es correspon amb el que poden indicar els mapes oficials de la xarxa quant a aparcaments de dissuasió 13

14 2.2.1 Dins RMB En l àmbit de l RMB s han estudiat 81 estacions, a excepció de les més cèntriques, el llistat de les quals figura a continuació: Àmbit RMB: estacions cèntriques excloses de l estudi Bellvitge L Hospitalet de Llobregat Sants Plaça Catalunya Passeig de Gràcia Arc de Triomf El Clot - Aragó La Sagrera - Meridiana Sant Andreu Comtal Sant Andreu Arenal Estació de França Torre del Baró Aeroport Fora RMB S han estudiat 92 estacions fora de l RMB, excloent 14 estacions que no s han analitzat per complir alguna o més d una de les condicions següents: - amb molt poc servei - ubicades en nuclis petits - sense espai disponible per fer un arranjament que s adeqüi al nivell de demanda - en entorns atractors de mobilitat, més que generadors. Àmbit fora RMB estacions excloses de l estudi Línia Estacions R11 St Miquel de Fluvià R11 Port Bou R12 Aguilar de Segarra R12 Seguers - St Pere Sallavinera R12 Golmés R13 Roda de Berà R15 Duesaigües - L Argentera R15 Pradell R15 Capçanes R15 Els Guiamets R16 Port Aventura R16 Mont-Roig del camp R16 Camarles - Deltebre R16 Camp-Redó

15 2.3 Infraestructura S han estudiat 155 aparcaments distribuïts per àmbits: la majoria un 55% s ubica fora de l RMB. Distribució dels aparcaments estudiats 55% 45% 15 RMB Fora RMB El nombre de places ofertades és de Es desglossen de la manera següent: - En l àmbit de l RMB, s han considerat 69 aparcaments que sumen places. - Fora de l RMB, s han considerat 86 aparcaments que sumen places. La Regió Metropolitana de Barcelona, per tant, concentra la major oferta de places de Park and Rides amb un 70% del total. Distribució de les places d aparcament 30% 70% RMB Fora RMB

16 2.4 Senyalització Senyalització d accés La senyalització d accés és un dels principals punts febles dels P&R estudiats: en efecte, només un 6% dels Park and Rides (10 aparcaments de 155) estan senyalitzats específicament com a tal des de la xarxa viària. Són els següents: 16 Relació d estacions amb senyalització específica dels P&R Grup A Grup B El Prat de Llobregat Calella Lleida - Pirineus Flaçà Sils La Garriga Montblanc Ripoll Tàrrega Vila-seca S ha avaluat la senyalització d aquests P&R només com a regular en tots els casos pels motius següents: - Mancances en la continuïtat de la senyalització. - Falta d homogeneïtat en els cartells de senyalització en termes de disseny i de dimensions: no hi ha cap pictograma específic del P&R que permeti identificar-lo a primer cop d ull, com es pot observar a les imatges següents. Ripoll Vila-Seca

17 Flaçà Montblanc 17 Lleida - Pirineus Tàrrega En el cas de l accés al P&R de ViIadecans s arriba a senyalitzar que està prohibit circular-hi, i en més petit l aclariment, però si no es coneix és més aviat dissuasori. Viladecans Viladecans

18 Senyalització estàtica La senyalització estàtica agrupa la senyalització vertical i horitzontal del P&R, per exemple: - Senyal indicant el funcionament de l aparcament si està regulat, - Senyal indicant eventuals places per a PMR, bicicletes o motocicletes, - Pintura al terra per delimitar les places d aparcament o identificar les places reservades per a PMR. Només un 35% dels P&R estudiats té una bona senyalització estàtica. En el 33% dels casos és regular (els cartells comencen a estar en mal estat, la pintura al terra una mica esborrada...) i el 27% no en té cap. En un 5% dels casos, aquesta senyalització és en mal estat. Estat de la senyalització estàtica dels P&R 18 35% 33% Com en el cas anterior, s ha detectat una certa falta d uniformitat en la senyalització estàtica: tan sols ADIF té un model de senyalització (gris i verd) que va estenent progressivament als aparcaments que gestiona directament. 5% 27% Bona Regular Mal estat No existent Vinaixa (senyalització ADIF) El Prat del Llobregat

19 Manlleu L Arboç 2.5 Accessibilitat 19 Com a conseqüència de l'aprovació del Codi d'accessibilitat mitjançant el Decret 135/1995 de 24 de març, a partir de l'any 2006 tota la xarxa de ferrocarril hauria d'ésser accessible a les persones amb mobilitat reduïda. En efecte, una estació de ferrocarril i el seu entorn representen una part fonamental en la cadena de viatge i han de complir amb uns requisits que permetin una prestació satisfactòria del servei des de la visió del client, complint amb els criteris d'accessibilitat universal i disseny per a tothom. Aquí ens centrarem en l existència o no de places reservades. L ordre VIV/ , d 1 de febrer, per la qual es desenvolupa el document tècnic de condicions bàsiques d accessibilitat i no discriminació per a l accés i utilització dels espais públics urbanitzats estableix que hi ha d haver un mínim d una plaça reservada per a PMR per a 40 places o fracció (2,5%). S han comptabilitzat 238 places reservades per a PMR de les places ofertades en els P&R, és a dir un 1,8%, per sota de la ràtio establerta (2,5%). Com es pot veure al gràfic següent (en verd) un 33% dels aparcaments estudiats no disposen de plaça reservada per a PMR, incomplint la normativa d accessibilitat vigent. Pel que fa als P&R dotats de places reservades (en vermell), un 29% no en té el nombre suficient per complir amb la normativa. Globalment, un 55% dels P&R no compleixen quant a la ràtio exigida per la normativa, ja sigui per absència de plaça reservada o de nombre insuficient de places.

20 % d aparcaments amb places reservades per a PMR (en verd) % d aparcaments que no compleixen amb la normativa d accessibilitat (en vermell) 100% 100% 60% 50% 33% 32% 24% 14% 29% 30% 6% 6% 3% 3% 1% 1% 33% 20% 20 0 places 1 plaça 2 places 3 places 4 places 5 places 6 places 7 places 9 places % No compleixen normativa accessibilitat Llistat dels aparcaments sense plaça reservada per a PMR Anglesola Montgat Nord Balenyà Tona Seva Nulles Bràfim Bell-lloc d Urgell Palautordera Borgonyà Parets del Vallès Calaf Puigcerdà Caldes d Estrac Puigverd - Artesa de Lleida Camallera Reus Celrà Riells i Viabrea Breda Cerdanyola del Vallès Rubí Cervera St Andreu de Llavaneres El Papiol St Cugat del Vallès Els Monjos St Feliu de Llobregat Granollers Canovelles desc. St Joan Despí Gualba St Martí de Centelles La Floresta St Vicenç de Castellet La Granada Terrassa Est (pàrq. gran) Lavern Subirats Torredembarra Les Borges del Camp Urtx Alp Les Franqueses del Vallès Vacarisses Mollerussa Vacarisses Torreblanca Mollet St Fost (pàrq. gran) Vilabella Montblanc Viladecavalls Montcada i Reixac Vila-seca Montgat

21 Pel que fa a l accessibilitat des de les places per a PMR fins a l estació, en quasi els dos terços dels casos és bona, és a dir amb places ubicades el més a prop possible de l estació, una rampa d accés en condicions i un camí lliure d obstacles. En un 22% dels aparcaments es considera com a regular (ferm millorable, ubicació de la rampa a revisar, etc.). S ha estimat que són petits desperfectes que no perjudiquen l accessibilitat de les PMR. Per últim, un 22% dels Park&Rides no tenen un itinerari per a vianants condicionat per a les PMR, entre els quals els d estacions amb una demanda important com per exemple Mataró, Montgat, Terrassa Est (pàrquing Gran) o Cardedeu. 57% Estat de l itinerari per a PMR (%) Gestió 21% 21% Bona Regular No existent Dins l apartat de gestió s han diferenciat tres tipologies, d acord amb la identificació dels aspectes següents: - Renfe-ADIF: quan la senyalització interna de l aparcament és la pròpia d aquestes dues empreses i/o l aparcament queda clarament dins els límits de l àmbit de l estació. Els aparcaments de les estacions situades fora de l àmbit de Rodalies són gestionats per ADIF. Quant als aparcaments de les estacions de Rodalies, hi ha un conveni entre ADIF i Renfe que n atorga l explotació a Renfe, amb algunes excepcions (El Prat, Barcelona Sants, Barcelona Passeig de Gràcia i Barcelona Estació de França). - Ajuntament: quan l aparcament és clarament en l espai urbà i, en casos extrems quan la gestió és mitjançant zona blava (amb excepcions com que els residents poden deixar-hi el vehicle sense restriccions).

22 - Altre: són aparcaments que pertanyen a empreses privades o altres entitats públiques. S han observat tres casos: L aparcament del Masnou, que forma part de l aparcament del port, de gestió privada. Els dies feiners es reserven unes 200 places per un ús de P&R. Els aparcaments de Badalona i Cabrera de Mar-Vilassar de Mar, la titularitat dels quals recau en la Delegació de Costes del Ministeri de Medi ambient. Aproximadament dues terceres parts dels aparcaments s han identificat com gestionats per Renfe-ADIF, mentre que el tercer restant s han assignat als Ajuntament. La identificació com a tal de les estacions requereix en ocasions, però, d una validació per haver-hi dubtes al respecte. 22 Distribució de la gestió dels P&R 2.7 Ocupació Tot seguit s analitzen les dades d ocupació per cada tipologia considerada d aparcament Tancat de pagament Dels tres aparcaments d aquesta categoria, es disposa de dades de dos d ells, amb una ocupació per sota del 25%.

23 Ocupació dels P&R tancats de pagament Tancat reservat als abonats En el cas dels aparcaments existents restringits als abonats (Cercapàrquing) l ocupació oscil la del 45% al 103%. 45% Vilassar de Mar Ocupació dels P&R tancats reservats als abonats 66% Vilanova i la Geltrú 88% 91% El Masnou Granollers Centre 103% Sant Sadurní d'anoia Tot i que no funciona amb el sistema cercapàrquing s ha comptabilitzat en aquesta tipologia l aparcament del Masnou que està dirigit a residents del municipi que han d abonar una quota de 287 anuals per poder aparcar en una de les 200 places reservades de l aparcament del port.

24 Aparcament gran obert delimitat i/o condicionat El 67% dels aparcaments d aquesta tipologia tenen una ocupació superior al 90%. Destaca la baixa ocupació de Rubí i Sant Cugat del Vallès, pel tipus de servei ferroviari que tenen (línia R8 Martorell-Granollers). Ocupació dels P&R grans, oberts delimitats i/o condicionats % 120% 100% 80% 60% 40% 20% 0% 3% 4% 21% 28% 43% 45% 57% 66% 72% 73% 76% 76% 78% Aparcaments grans poc o gens condicionats 87% 93% 94% 94% 94% 95% 95% 95% Només un 36% dels aparcaments tenen una ocupació superior al 90%, probablement degut a la falta de condicionament. 120% 100% 80% 60% 40% Rubí Sant Cugat del Vallès Montcada Ripollet Cerdanyola Universitat Ribes de Freser Les Franqueses Granollers Nord Ocupació dels P&R grans, condicionats poc o gens condicionats 32% Tàrrega El Prat de Llobregat Calella 38% Montgat Balenyà-Tona-Seva Palautordera Pàrquing asfalt 40% L'Aldea - Amposta Sils L'Arboç 54% Badalona Malgrat de Mar Móra la Nova 63% Caldes de Malavella Flaçà Terrassa Est Pàrquing Petit 76% 97% Barberà del Vallès 98% Cornellà Pàrquing 99% Manresa 80% 99% Terrassa Est Pàrquing Gran 99% Vic 100% Arenys de Mar 84% 100% Castellbisbal 100% El Vendrell 100% Gavà 90% 100% Martorell 100% Parets del Vallès 103% Castelldefels 96% 103% Sant Feliu de Llobregat 104% Blanes 104% Viladecans 97% 105% Sant Vicenç de Calders 107% Cardedeu 107% Mollet-St Fost (Pàrquing Gran) 98% 110% Mataró 110% Ripoll 114% Calafell 100% 116% Mollet - Santa Rosa 20% 5% 0% Cabrera de Mar-Vilassar de Mar Montgat -Costat mar Sant Andreu de Llavaneres Celrà Riells i Viabrea - Breda Cubelles Palautordera Pàrquing terra Montgat Nord ZB Palautordera -Recinte estació Granollers - Canovelles descampat Gelida Llinars del Vallès Sant Celoni Sant Vicenç de Castellet

25 Aparcaments petits, ben condicionats En un 29% dels aparcaments d aquesta categoria no es va comptabilitzar cap vehicle aparcat. En un 17% (8 aparcaments), de localització totalment dispar, es va registrar un 100% o més d ocupació. Ocupació dels P&R petits, ben condicionats 140% 120% 100% 88% 89% 96% 100% 100% 105% 106% 108% 110% 115% 124% 80% 60% 40% 20% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 5% 8% 12% 17% 18% 18% 20% 20% 21% 22% 25% 27% 33% 36% 38% 40% 40% 42% 43% Aparcaments petits, poc o gens condicionats 54% 60% 67% 69% L ocupació en aquests aparcaments és desigual, variant del 0% de quatre d ells (fora de l RMB) al 335% del Papiol (aparcament al voral de la carretera). 400% 350% 300% 250% 200% 150% 100% 50% 0% Bellpuig Borgonyà Castellnou de Seana Colera Juneda La Farga de Bebié La Riba Nulles - Bràfim Planoles Puigverd - Artesa de Lleida Riudecanyes - Botarell Sant Jordi Desvalls Sant Martí de Sesgueioles Vilaverd Riba-roja d'ebre Sant Quirze de Besora Salomó La Floresta Toses Vilamalla Fornells de la Selva La Plana - Picamoixons Vilajuïga Flix Garraf Vimbodí Puigcerdà (sud) L'Espluga de Francolí Rajadell La Molina Vinaixa Les Borges Blanques Manlleu Puigcerdà (nord) Bordils - Juià Campdevànol Ascó La Selva del Camp Les Franqueses del Vallès Vila-seca Marçà - Falset Vacarisses Montblanc Tordera Torelló Alcover Lavern -Subirats Cunit 0% Bell-lloc d'urgell 0% Sant Guim de Freixenet 0% Urtx-Alp Ocupació dels P&R petits, poc o gens condicionats 0% Vilabella 7% Les Borges del Camp 20% Gualba 45% Anglesola 64% Riudellots 70% Camallera 70% La Granada 83% Viladecavalls 85% Maçanet - Massanes 90% Sant Martí de Centelles 90% Vacarisses - Torreblanca 93% Altafulla - Tamarit 123% Llançà 335% El Papiol 25

26 Aparcament a la via pública En la majoria dels que s ha considerat aparcament a la via pública, l ocupació està per sobre del 50%. Evidentment, és on hi ha més possibilitats que hi hagi un major ús per part de no usuaris del ferrocarril. Ocupació dels P&R a la via pública 180% 160% 167% % 120% 100% 80% 60% 40% 20% 0% 24% Ulldecona-Alcanar-La Sénia 32% Caldes d'estrac 39% Montgat Nord ZV pref 53% Sant Miquel de Gonteres 55% Roda de Mar 57% Sabadell Sud 69% Montgat Nord ZV exc 78% Sant Joan Despí 85% Els Monjos 85% L'Ametlla de Mar A la Garriga i Granollers-Canovelles (sense comptar el descampat) l ocupació és superior al 100% perquè s han comptabilitzat vehicles aparcats més enllà de l àmbit propi de l estació. 95% Cambrils 97% Cerdanyola del Vallès 98% L'Hospitalet de l'infant 98% Montcada i Reixac 99% Valls 100% L'Ampolla-Perelló -Deltebre 100% Mollet-St Fost (davant Estació) 100% Reus 111% La Garriga Granollers - Canovelles

27 2.8 Aparcaments vehicles dues rodes Bicicletes S han comptabilitzat 963 places reservades per a bicicletes en els aparcaments estudiats. A continuació se n presenta la distribució: Distribució de places per a bicicletes 65% 27 19% 10% 0 places 3-10 places places 1% 2% 2% 1% places places places La majoria de les estacions un 65% no tenen aparcament específic per a bicicletes; un 19% ofereix entre 3 i 20 places reservades i un 10% d 11 a 20 places. La resta - 11 estacions - ofereixen més de 20 places als ciclistes; són els següents: P&R amb més de 20 places reservades per a bicicletes Sabadell Sud Sitges Cardedeu Viladecans Gavà El Prat de Llobregat Terrassa Castelldefels Sabadell Centre Vilanova i la Geltrú St Andreu de Llavaneres > 51 places En tots els casos, són aparcaments no protegits i lliures d accés, generalment de disseny universal (tub en forma de U invertida) o de subjecció per roda. També cal destacar que en algunes estacions de l RMB, cohabiten amb el sistema Bicibox (xarxa d aparcaments segurs per a bicicletes, reservat a abonats), com és el cas a Cornellà de Llobregat, Sant Joan Despí, Castelldefels, El Prat de Llobregat i Viladecans (no s han tingut en compte els bicibox en el càlcul del nombre de places per estació).

28 El Prat de Llobregat: bicibox i aparcament de tipus universal Mataró: aparcament de subjecció per roda 28 En un 52% dels casos els aparcaments de bicicletes estaven totalment buits. Pel que fa a l ocupació per estació, oscil la entre el 5% i el 140%. Cambrils, Calella i St Vicenç de Calders presenten una ocupació superior al 100% i els ciclistes aparquen a qualsevol lloc on poden lligar la seva bicicleta (fanals...). 5% Badalona 6% El Masnou 8% El Prat de Llobregat 10% Terrassa 11% Sant Feliu de Llobregat 13% Cardedeu 13% Gavà 14% Platja de Castelldefels 14% Tarragona Ocupació dels aparcaments de bicicletes 17% Sabadell Centre 17% Granollers Centre 17% Sant Celoni 19% Sabadell Sud 19% Premià de Mar 20% Barberà del Vallès 20% Mollet - Santa Rosa 25% Montcada i Reixac - Santa Maria 33% Montcada Ripollet 33% Montmeló 33% Sant Pol de Mar 40% Molins de Rei 48% Castelldefels 53% Malgrat de Mar 57% Vilafranca del Penedès 67% Blanes 70% Sitges 75% Vilanova i la Geltrú 83% Mollet-St Fost (davant Estació) 100% Cambrils 125% Calella 140% Sant Vicenç de Calders

29 Cal destacar que algunes estacions no disposen d aparcament de bicicletes mentre hi ha una demanda latent, com l atesten les bicicletes lligades en llocs indeguts (vegeu imatges següents). Cerdanyola del Vallès Llançà 29 Parets del Vallès Estacions amb demanda latent d aparcament per a bicicletes Llançà Parets del Vallès Llinars del Vallès Gelida Cerdanyola del Vallès St Sadurní d Anoia Cubelles La Granada

30 Motocicletes S han comptabilitzat places d aparcament reservades per a motocicletes. Se n mostra la distribució en el gràfic exposat a continuació. Distribució de places per a motocicletes 67% 30 12% 13% 0 places 3-10 places places 3% 3% places places 1% 2% places > 51 places Pel que fa a la distribució de les places d aparcament per a motos, un 67% de les estacions no en tenen; un 12% n ofereixen de 3 a 10 i un 13% d 11 a 20. Sitges i Vilanova i la Geltrú són, amb escreix, les estacions que proposen més places, amb respectivament 195 i 151 places, com es pot veure a les imatges següents: Sitges Vilanova i la Geltrú

31 Ocupació dels aparcaments de motocicletes 8% 12% 15% 17% 25% 25% 25% 33% 33% 33% 36% 40% 41% 43% 45% Les Franqueses del V. 83% Vilanova i la Geltrú Mataró 86% Barberà del Vallès Sant Feliu de Llobregat Cardedeu El Prat de Llobregat Sant Vicenç de Castellet Viladecans Vic Salou Pineda de Mar Mollet-St Fost (davant Estació) Granollers Centre Llinars del Vallès 56% Sant Sadurní d'anoia 56% 87% 57% Gavà 58% 88% 58% Premià de Mar 62% 88% 63% Sitges 67% 90% 67% Sant Celoni 71% 90% 71% Vilafranca del Penedès 76% 91% 78% Martorell 100% Cunit 100% Segur de Calafell 100% Calella 100% Manresa Montgat 100% Gelida En termes d ocupació, 16 aparcaments superen el llindar del 100%, essent Terrassa qui destaca més amb un índex d ocupació del 457% (32 motos per a 7 places reservades). L'Hospitalet de l'infant 100% Tordera Malgrat de Mar 110% Reus Montgat Nord ZV exc 117% Palautordera Pàrquing asfalt Sant Joan Despí Castelldefels 118% Tarragona Cornellà Pàrquing 125% La Garriga Arenys de Mar 131% Caldes d'estrac Caldes de Malavella 138% Cubelles Montmeló 150% Mollet - Santa Rosa Badalona 153% Sant Vicenç de Calders Granollers - Canovelles Sant Andreu de Llavaneres 159% Blanes Calafell 457% Terrassa 31

32 Problemàtiques específiques detectades: De manera general, els motoristes prefereixen aparcar com més a prop millor del lloc de destinació (és a dir l entrada de l estació). Això provoca que en alguns casos aparquin a la vorera en comptes d utilitzar els aparcaments reservats a tal efecte (cas de Terrassa, de Vilanova i la Geltrú...). A Cubelles una terrassa de bar s ha ampliat en detriment de places reservades per a motocicletes (supressió de 9 places), la qual cosa provoca que les motos aparquin en llocs indeguts. 32 Cubelles Terrassa Algunes estacions no disposen d aparcament de motocicletes mentre hi ha una demanda latent. S indiquen a continuació: Llistat de les estacions amb demanda latent de places per a motocicletes Altafulla Tamarit Montcada i Reixac Balenyà Tona Seva Montcada i Reixac Sta Maria Castellbisbal Móra la Nova El Masnou Platja de Castelldefels El Papiol Sabadell Sud Els Monjos St Martí de Centelles La Granada St Quirze de Besora La Llagosta Vacarisses Les Franqueses-Granollers Nord Vacarisses - Torreblanca Llançà Vila-seca Maçanet - Massanes

33 2.9 Altres temes Tot seguit es fan uns comentaris addicionals sobre aspectes col laterals que s han observat en alguns dels aparcaments. Rubí i Sant Cugat del Vallès Són dos aparcaments recents i de gran capacitat, però d una baixa ocupació atès que a dia d avui només tenen el servei de la línia R8 Martorell-Granollers, amb un interval de pas d una hora. 33 Rubí Sant Cugat del Vallès Estacions que antigament havien format part de la xarxa Cercapàrquing Algunes estacions mantenen restes de la infraestructura anterior que mostra de la seva pertinença a la xarxa d aparcaments d ús restringit i de pagament, mentre que en d altres ja s ha retirat. Algunes d aquestes estacions són: Les Franqueses-Granollers Nord, Mollet-Sant Fost, Mollet-Santa Rosa o Arenys de Mar. Arenys de Mar Les Franqueses-Granollers Nord Arranjament d estacions de baixa demanda Nombroses estacions petites de la Demarcació de Lleida (i algunes del Camp de Tarragona) han estat recentment arranjades amb un espai d aparcament en condicions, il luminació, etc.

34 Malauradament l ocupació de les places és gairebé nul la per la baixa utilització del ferrocarril, tot i que segurament la utilitat estaria més aviat en les funcions d aparcament tipus Kiss & Ride per acompanyar o recollir algú, atès que solen estar allunyades del nucli urbà. 34 Castellnou de Seana La Farga de Bebié Vilaverd Aquesta estació té la peculiaritat que s ha adequat una zona de P&R seguint els estàndards d altres estacions similars. Tanmateix, per accedir a l estació s ha de passar per un camí privat que disposa d una pilona retràctil, únicament accionable mitjançant una clau que té el propietari. Únic punt d accés rodat a l estació Zona de P&R adjacent a l andana 3. DAFO situació actual Després d haver caracteritzat les diferents tipologies de P&R així com la diferent variabilitat que presenten, tot seguit s exposa una anàlisi DAFO per a cadascuna d elles, atès que parteixen d unes característiques inicials diferents i determinar-ne l evolució per tal d incloure-les en els grups posteriors.

35 35

36 36

37 37

38 38

39 4. CLASSIFICACIÓ APARCAMENTS Des de les diferents tipologies assignades inicialment, els diferents P&R evolucionen cap als grups anomenats A (Avançat) i B (Bàsic), alguns d ells de manera més automàtica, mentre que d altres requeriran determinades actuacions (vegeu la imatge següent). 39

40 Tanmateix, alguns aspectes com la senyalització haurà de ser d aplicació a tots ells. Com es pot apreciar en la imatge anterior, aquells P&R més propensos a poder figurar tant en el grup A com el B són els que inicialment estan en les tipologies 3 i 4. Les característiques de la diferenciació dels P&R en grups A i B queden resumida en la imatge següent. 40 Els criteris orientatius per discriminar entre ambdós grups han estat els següents: - Demanda de l estació - Capacitat de l aparcament - Ocupació de l aparcament - Pertinença a l RMB o a la xarxa de Rodalia (relacionat amb el nivell d oferta) - Aparcament actualment d accés restringit o que en el seu moment ho havia sigut i per tant té una disposició que en facilita el tancament - Facilitat per gestionar la zona d aparcament independentment de la xarxa viària - Tipus de gestió actual, funcionalitat compartida amb altres usos - Oportunitat d arranjar un espai actualment no condicionat i oferir unes condicions molt millors - Necessitat d ampliar l espai destinat a aparcament, millorant-ne igualment les condicions La combinació d aquests factors és el que ha dut en primera instància a classificar cada aparcament en els grups A i B.

41 5. REVISIÓ CRÍTICA DE LES MESURES DEL PDM El PdM contemplava tres mesures específicament destinades a potenciar el desenvolupament dels aparcaments de dissuasió (P&R): - EA 1.06 Reserves de sòl per a P&R. - EA 3.06 Pla de comunicació i senyalització dels P&R existents. - EA 3.07 Programa d aparcaments de dissuasió (P&R) en estacions ferroviàries. Tot seguit es comenta l estat de desenvolupament d aquestes actuacions, recolzant-se en el 4rt Informe de Seguiment del pdm (juny de 2012). EA 1.06 Reserves de sòl per a P&R Segons el darrer informe de seguiment, aquesta actuació resta totalment condicionada a la qualificació del sòl que es realitzi amb les figures de planejament que es despleguin d acord amb el Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB) i es destaca l avanç que suposa l inici de la redacció dels PDU de Martorell, Abrera i entorn, i el de la Vall del Tenes, i la inclusió dels projectes de P&R en el PDI Valoració: L informe considera que el grau d execució és avançat. De cara a la materialització, aquesta actuació no té una visualització immediata i serà en l horitzó 2020 quan es podrà valorar en ferm els efectes de la mesura. EA 3.06 Pla de comunicació i senyalització dels P&R existents Es destaca la realització d una prova pilot de senyalització de l accés a l aparcament d Hospital General i la incorporació de senyalització P&R en la senyalització local d orientació d alguns municipis, així com que està en marxa una anàlisi sobre l estat actual de la senyalització. Valoració: A partir del treball de camp efectuat en el present estudi, s ha pogut apreciar que en el millor dels casos es fa un esment no homogeneïtzat al pàrking de l estació, ja que està en funció dels criteris emprats per cada municipi; tanmateix aquesta senyalització explícita es produeix en comptades ocasions. Així, en la majoria de casos únicament s assenyala la localització de l estació sense esment de l existència de l aparcament, capacitat ni tipus de gestió, i igualment un cop al lloc la senyalització tampoc acostuma a estar diferenciada de l habitual d aparcaments municipals, amb poca o nul la identificació amb el ferrocarril. 41

42 EA 3.07 Programa d aparcaments de dissuasió (P&R) en estacions ferroviàries 42 El pdm determina 53 actuacions en matèria de P&R en sengles estacions operades per Renfe. D aquestes actuacions: - En 8 estacions s han executat plenament (el 15%). - En 6 s hi ha actuat però no en la totalitat del previst (l 11%). - En 1 cas la superfície d aparcament s ha reduït (el 2%) - 35 no han estat executades a dia d avui (el 66%) - 4 actuacions addicionals estaven relacionades amb la construcció d estacions que no s han arribat a construir o posar en servei (el 7%) En definitiva, s ha executat de manera plena el 15% de les actuacions previstes, i en tot cas s ha actuat en el 26% del total. En la taula següent es mostra el detall per estacions de les actuacions contemplades en els següents plans: - Pla Director d Infraestructures Pla Director de Mobilitat Actuacions incloses en l esborrany del Pla Director d Infraestructures Juntament amb la relació de les actuacions previstes, es fa una valoració segons l observat en el treball de camp efectuat en el present estudi i altra informació recopilada.

43 esborrany PDI APARCAMENTS DE DISSUASIÓ CONTEMPLATS EN ELS PLANS DE L'ATM PDM PDI ESTACIÓ TIPUS EXECUCIÓ comentaris TIPUS EXECUCIÓ comentaris (propostes basades en l'estudi INECO 2008) Badalona Ampliació s'ha reduït Barberà del Vallès Ampliació arranjat inc. 254 places Ampliació arranjat Estava previst 286 places noves en alçada nova zona d'aparcament amb dues plantes en alçada Blanes Ampliació no executat inc. 188 places ampliació Cabrera de Mar Nou habilitat espai a la platja Calella Ampliació no executat Can Boada Nou estació no construïda Can Llong Nou estació no construïda Cardedeu Ampliació executades 104 places inc. 458 places Ampliació executades 104 places Estava previst un de nou de 518 places ampliació efetuada recentment Castellbisbal Ampliació executat; possibilitat ampliació Castelldefels Ampliació executat inc. 979 places Ampliació executat es contempla ampliació però ja s'ha construït totes les bosses d'aparcament Cerdanyola del Vallès Ampliació no executat Cornellà Ampliació no executat Cubelles Ampliació no executat el Papiol Ampliació no executat els Monjos Ampliació no executat Figaró Nou no executat Gavà Ampliació no executat inc. 185 places Ampliació no executat Estaven previstes 280 places en alçada aparcament en alçada Granollers Centre Ampliació no executat inc. 173 places Ampliació no executat Estaven previstes 348 places en alçada ampliació en alçada a curt termini; a llarg quan s'alliberi terminal mercaderies Granollers-Canovelles Ampliació no executat inc. 40 places Ampliació no executat condicionament solar al cosat de les vies; servitud pas camions fins a les sitges Gualba Nou no executat Hospital General de Catalunya Nou estació no construïda la Granada Nou no executat La Grípia (Terrassa Est) Nou executat la Llagosta Nou no executat Lavern-Subirats Nou pavimentat l'existent dubte de si es considera que s'ha ampliat les Franqueses Ampliació no executat Llinars del Vallès Ampliació no executat inc. 285 places Nou no executat 300 places Martorell Ampliació executat Mataró Ampliació no executat Mollet-Sta.Rosa Ampliació no executat Montcada Bifurcació Nou no executat Montcada Ripollet Nou executat (via pública) Montgat Ampliació executat Montgat Nord Nou diferents nivells i regulació Montmeló Ampliació no executat dubte de si està pendent de la urbanització Ocata Nou no executat Parets del Vallès Ampliació no executat inc. 26 places Ampliació no executat 86 places Pineda de Mar Nou no executat Premià de Mar Nou no executat 599 previstes, només motos i taxis Nou no executat només motos i taxis construcció en superfície o en plantes soterrades Premià Nord Nou estació no construïda Rubí Nou executat Sabadell-Sud Ampliació no executat Sant Celoni Ampliació no executat Sant Joan Despí Ampliació no executat St. Adrià de Besòs Nou no executat St. Andreu de Llavaneres Nou executat però sense pavimentar 82 noves places Ampliació executat però sense pavimentar es contempla ampliació però en principi ja s'ha fet, falta paviment i il luminació St. Cugat - RENFE Nou executat St. Miquel de Gonteres Nou no executat St. Vicenç de Calders Ampliació no executat inc. 61 places ampliació en nou solar Sitges Ampliació no executat inc. 60 places aparcament soterrat davant l'estació Vacarisses Nou no executat Viladecans Ampliació no executat inc. 696 places Ampliació no executat Estaven previstes places en subterrani noves places en alçada o soterrades Viladecavalls Nou no executat Vilafranca del Penedès Nou no executat dubte de si està pendent de la urbanització Vilanova i la Geltrú Ampliació no executat inc places Ampliació no executat Estaven previstes places en alçada possibilitats soterrat o en alçada Vilassar de Mar Ampliació no executat 43

44 6. BONES PRÀCTIQUES ESPANYOLES I EUROPEES A continuació s exposen unes bones pràctiques europees en matèria d aparcaments de dissuasió quant a certificació, ús complementari, tarificació i comunicació. 6.1 Certificació dels P&R 44 Alemanya, seguida de França, són pioneres en la certificació dels P&R. Basant-se en normes i estàndards definits per l organisme que els subvenciona, els aparcaments estan certificats. Aquesta eina permet d una part controlar i fer el seguiment de les subvencions i, de l altra, satisfer les expectatives dels usuaris i homogeneïtzar els aparcaments. A Alemanya, l associació dels automobilistes alemanys (ADAC equivalent del RACC espanyol) ha elaborat normes i les aplica als P&R a nivell federal. A França, el Syndicat des Transports de l île de France (STIF) ha implementat a nivell regional una certificació similar que porta sobre els elements següents: - Imatge comuna a tots els P&R certificats (logotip específic així com senyalització d accés i estàtica dins de l aparcament). - Bon nivell de netedat i manteniment suficient. - Seguretat dels usuaris dins del P&R. - Accessibilitat per a les persones de mobilitat reduïda. - Informació de qualitat als usuaris. - Tarifes regulades a nivell regional. Són decreixents en funció del grau d allunyament de París. L objectiu buscat és una harmonització de les tarifes per zona per evitar fenòmens de transvasament en una altra estació. Els ingressos de tarificació contribueixen a l equilibri econòmic del gestor de l aparcament i al manteniment de la qualitat. - Possibilitat de carregar l abonament del P&R en la targeta de transport sense contacte. - Transparència en l explotació de l aparcament entre l STIF, que subvenciona l aparcament, i el gestor. El gestor es compromet a implementar la certificació i a mantenir-la durant tota la durada del contracte amb l STIF. Es beneficia d incentius anuals quan els diferents indicadors de la certificació es compleixen. Logotip dels P&R certificats pel STIF

45 6.2 Mixitat d usos Tibibus a la Vall d Hebron (Barcelona) Cal esmentar com a bona pràctica el servei Aparcament + bus llançadora proposat per anar al Tibidabo ja que fomenta la complementarietat en l ús d un aparcament (tot i que actualment no és un P&R). Barcelona Serveis Municipals (BSM) gestiona l aparcament St Genís - Vall d Hebron situat al lateral de la Ronda de Dalt, que ofereix 597 places d aparcament les 24 hores. Aquest aparcament té un baix índex d ocupació els caps de setmana i a l estiu. Per aprofitar-lo, s ha creat un servei d aparcament + llançadora per als clients del Tibidabo: hi poden aparcar per un import de 4,20 al dia i anar al parc d atraccions amb la llançadora gratuïta. El servei funciona els dies d obertura del parc, per tant els caps de setmana d hivern i de dimecres a diumenge al juliol i l agost, dies on la freqüentació de l aparcament és generalment escassa. És un bon exemple de complementarietat en l ús d un aparcament que es podria aplicar a aquells P&R amb una baixa ocupació els caps de setmana i durant les vacances, en combinació amb activitats de lleure i d oci. Plànol d accés Cartell a l entrada de l aparcament P&R 4 Cantons Grand Stade i Triolo (Villeneuve d Asq França) A l agost del 2012 van entrar en servei els P&R de 4 cantons i Triolo a Villeneuve d Ascq, a prop de Lille. Aquests dos aparcaments, situats a proximitat d un estadi, ofereixen places connectades amb la línia 1 de metro, vàries línies d autobús i el V Lille, el sistema local de bicicletes públiques. Els dies d esdeveniment a l estadi ( Grand Stade ), 500 places són reservades pels usuaris del transport públic i la resta és accessible als espectadors que hagin reservat i pagat la seva plaça amb antelació, per internet. El preu de les places oscil la entre 6 i 20 segons la magnitud de l esdeveniment i l aparcament triat, més o menys proper a l estadi. Aquest sistema permet d una part optimitzar l ús dels P&R, i de l altra, garantir uns ingressos addicionals. 45

46 6.3 Tarificació Els P&R de Ginebra (Suïssa) proposen tarifes per una clientela d abonats, així com tarifes horàries. La tarificació mensual varia de 80 a 180 francs suïssos (65 a 145 aproximadament) segons el grau d allunyament dels aparcaments del centre ciutat: les tarifes més elevades s apliquen en els aparcaments més propers al centre, amb l objectiu d afavorir l intercanvi modal el més proper al domicili possible. Tarificació dels P&R de Ginebra 46 Porto (Portugal) compta amb un sistema de targetes de transport públic sense contacte anomenat Andante. L objectiu és implementar progressivament un sistema integrat amb els diferents operadors de transport públic (bus, metro, tramvia, rodalies, aparcament). Les targetes estan dotades d un xip i permeten agrupar varis abonaments, per exemple transport públic i aparcament. Així existeixen tarifes reduïdes específiques pels usuaris dels Park & Ride de Estádio do Dragao i Parque Central da Maia:

47 - Un abonament mensual de 17 que permet aparcar i viatjar en transport públic. - Un bitllet a 0,95 que inclou aparcament i anada-tornada en transport públic. En ambdós casos, el temps màxim d estacionament és de 12 hores al dia. Més enllà, l usuari ha d abonar 0,30 per 15 min. d estacionament. Entrada del P&R Estádio do Dragao ( Comunicació La Communauté Urbaine de de Strasbourg (França) ha creat un mapa interactiu disponible tant al web com pels telèfons mòbils (mitjançant una aplicació específica), que dóna tot tipus d informació sobre la mobilitat en transport públic, en vehicle privat o en bicicleta. Entre d altres, permet visualitzar la ubicació dels Park & Rides i conèixer en temps real la seva ocupació.

48 48

49 7. ACCIONS A IMPLEMENTAR Primerament s esmenten algunes accions prioritàries comunes a totes les categories i posteriorment per grups. 7.1 Senyalització Elaboració d un pla de senyalització dels P&R a la via pública La senyalització és un element clau per guiar els usuaris cap als P&R. Inexistent, inadequada o massa abundant és ineficaç. La seva concepció i implementació són tasques complexes: l objectiu és guiar el conductor fins que arribi a la seva destinació; no n hi ha prou de donar informació en un sol punt, sinó que cal proporcionar informació en els successius punts clau de tot el recorregut. En el cas dels P&R, es proposa senyalitzar-los tots amb el temps (de moment només n hi ha un 6% senyalitzats, però de manera heterogènia i amb una falta de continuïtat). Les tasques bàsiques a realitzar per fer un pla de senyalització a la via pública són les següents: - Anàlisi i diagnòstic de la situació actual en matèria de senyalització. Ha de constar d una classificació dels P&R seguint criteris objectius (categoria i freqüentació), ja fet en el present estudi. - Elaboració del sistema de senyalització: determinació dels itineraris més adequats per arribar a la destinació. Es basa en un bon coneixement de la jerarquització viària a nivell local per orientar correctament els usuaris i garantir la continuïtat de la senyalització. Se sol crear un mapa amb la ubicació dels panells. S ha de tenir present la reglamentació vigent i concertar-se amb els diferents actors implicats segons la titularitat de les vies. - Implementació de la senyalització. A continuació es mostren exemples de senyalització dels P&R de Grenoble (França) a partir de la xarxa bàsica 49

50 Senyalització de P&R, des de la xarxa bàsica a Grenoble (França) Unificació dels panells utilitzats Segons el codi de circulació vigent a Espanya, el senyal de Park and Ride és el següent (model S-124): Indica la situació d una zona d estacionament connectada amb una estació de ferrocarril i destinada principalment per als vehicles dels usuaris que realitzen part del seu desplaçament en vehicle privat i l altre en ferrocarril. No s han observat senyals d aquest tipus en cap dels P&R objecte d aquest estudi, havent-hi al contrari una gran diversitat de panells emprats, tant a nivell de pictograma com de colors i dimensions. Per tant, es proposa homogeneïtzar la senyalització dels Park and Ride i adequar-la a la normativa vigent. En tot cas, pel que fa als P&R del grup A i de més de 250 places (se n han comptabilitzat 11 en el present estudi vegeu taula a continuació) es recomana l ús d un sistema d informació dinàmica per donar a conèixer la disponibilitat de places.

51 A continuació es presenten dos exemples: es pot comunicar el nombre de places disponibles o bé difondre un missatge més genèric lliure/complet. Senyalització dinàmica d un P&R d Hamburg (Alemanya) Senyalització dinàmica del P&R de Meyzieu (França) 51 P&R del grup B amb més de 250 places Blanes Lleida-Pirineus Castellbisbal Martorell Castelldefels Sils El Prat Viladecans Girona Vilanova i la Geltrú Les Franqueses-Granollers-Nord 7.2 Millora de l accessibilitat per a les persones de mobilitat reduïda L accessibilitat és un dret universal, i com a conseqüència de l aprovació del Codi d Accessibilitat mitjançant el decret 135/1995 de 24 de març, tota la xarxa de ferrocarril ha d ésser accessible a les PMR. Ara bé, a partir de la diagnosi s ha establert que més d un terç dels P&R no disposa de plaça reservada per a Persones de Mobilitat Reduïda (PMR). D altres, de gran capacitat, no tenen el nombre de places suficient. D altra banda, s ha detectat que la ubicació de les places reservades no és òptima en alguns casos (massa lluny de l entrada de l estació), que alguns places no compleixen amb les dimensions requerides per a aquest col lectiu específic o que altres usuaris s hi aparquen de manera indeguda, ja sigui per desconeixement o per falta de consideració. Per garantir l accessibilitat a totes les Persones de Mobilitat Reduïda, s hauria d adequar la totalitat dels aparcaments a la normativa vigent, tant pel que fa a nombre de places com a característiques i camins per a vianants.

52 7.3 Ràtio de places reservades per a bicicletes i motocicletes A l igual de la ràtio de places reservades per a PMR, es proposa definir una ràtio de places reservades per a bicicletes i motocicletes. Com a mínim tots els P&R haurien de complir amb els valors del decret 344/2006 de 19 de setembre, de regulació dels estudis d avaluació de la mobilitat generada que són els següents per a estacions de ferrocarril: - 1 plaça d aparcament per a bicicletes/ 30 places ofertes de circulació - 5 places d aparcament per a motocicletes/ 30 places ofertes de circulació. La ubicació d aquestes places ha de ser la més a prop possible de l entrada de l estació. En el cas de les bicicletes, sempre i quan les instal lacions ho permetin, es poden ubicar les places en el recinte interior de l estació (andanes, racons de vestíbuls...) Informació a l usuari El P&R és un punt d intercanvi modal. Ara bé, la quasi totalitat dels P&R estudiats, tret dels més recents (Lleida Pirineus, Girona, Figueres...) no compta amb cap informació a l usuari sobre les condicions d utilització de l aparcament i, més enllà, de la xarxa de ferrocarril. En el cas d aquells aparcaments gestionats amb la modalitat de Cercaparquing, la informació és escassa i poc entenedora, a més de no ser actualitzada en molts casos. Caldria proposar a l usuari potencial una informació completa i actualitzada, tant respecte del Park and Ride com dels serveis de transport públic accessibles des de l aparcament Informació sobre el P&R Caldria proporcionar la informació següent als viatgers (llistat no exhaustiu, a adaptar segons la tipologia del P&R): Nombre de places ofertes (entre les quals places per a PMR, bicicletes i motocicletes), horaris i dies d obertura de l aparcament, condicions d utilització, serveis oferts (vigilància...), tarificació, mapa amb accessos, dades de contacte del gestor del P&R. A més, es poden destacar els avantatges a l hora d utilitzar el P&R (estalvi de temps, de diners, etc.). A continuació es mostren tres exemples de documents senzills que proporcionen la informació de base al viatger. El primer a Canterbury (Regne Unit) el segon a Grenoble (França) i el tercer a Lió (França). Aquest últim és complementari de la pàgina web dedicada als aparcaments de dissuasió on es detallen les condicions d ús del servei.

53 Fullet publicitari del Park&Ride de Canterbury (Regne Unit) 53

54 Tríptic dels P&R de Grenoble (França) 54

55 Fullet informatiu del P&R de Porte des Alpes (Lió) La informació sobre els P&R es pot fer a través de diferents suports (paper, descàrrega des d una pàgina web, o fins i tot a través d una aplicació mòbil (vegeu el capítol 6.5) que permet visualitzar les rutes d accés al Park&Ride i informar en temps real el nombre de places disponibles Informació sobre els serveis de transport públic A més de les condicions d ús dels P&R, el viatger hauria de poder trobar informació sobre els serveis de transport públic disponibles des de l aparcament. Per tant, caldria posar a la seva disposició un mapa de la xarxa, dades bàsiques sobre les línies que donen servei a l aparcament (horaris, parades...) així com informació general sobre transport (tarifes, telèfon de contacte, etc.).

56 Informació estàtica sobre el transport públic que dóna servei al P&R: Limoges i Île de France 56 En cas d alteracions de servei (obres, incidències...), resulta també interessant poder oferir a l usuari informació puntual. Amb aquest estudi s han comprovat divergències amb la identificació dels P&R publicitats per Renfe (Per exemple Ocata...). En conseqüència, cal vetllar per una unificació de criteris a l hora de qualificar els espais com a P&R. 7.5 Millores a implementar per tipologia de P&R A continuació s exposen unes taules resum per categoria que presenten els elements a millorar per a cada aparcament.

57 Estacions del grup A Regió Metropolitana de Barcelona Sistema peatge/venda Reconeix. matrícules Interfonia Video vigilància Control accessos Tancament físic recinte Places PMR a crear Aparcament motos Pavimentació Aparcament bicicletes Senyalització estàtica Accessibilitat PMR Creació aparcament RMB- estacions grup A Il luminació Ampliació Arenys de Mar Badalona 1 Barberà del Vallès Castellbisbal Castelldefels Cerdanyola del Vallès Cornellà Pàrquing Cubelles El Masnou 1 El Papiol El Prat de Llobregat Gavà Gelida Granollers - Canovelles descampat Granollers Centre 1 1 Les Franqueses Granollers Nord Llinars del Vallès Martorell Mataró Mollet - Santa Rosa Mollet-St Fost (Pàrquing Gran) Premià de Mar 1 Sant Celoni Sant Feliu de Llobregat Sant Sadurní d'anoia Sitges 1 Terrassa Est Pàrquing Gran Terrassa Est Pàrquing Petit Viladecans Vilanova i la Geltrú 1 Vilassar de Mar 1 1 Total

58 58 En aquest grup de 31 aparcaments les accions a dur a terme són les següents: - Caldria crear 34 places per a PMR en 15 dels aparcaments d aquest grup, ja que és una obligació dictada per la llei d accessibilitat. - De la mateixa manera, caldria millorar l accessibilitat entre aparcament i estació a les Franqueses-Granollers Nord, Mataró i St Feliu de Llobregat. No són necessàriament obres costoses: per exemple, en el cas de Mataró, n hi ha prou amb crear guals a les voreres i a les Franqueses-Granollers Nord arreglar el ferm de les places reservades per a PMR. En canvi, a St Feliu de Llobregat caldria crear un accés directe entre aparcament i estació, la qual cosa seria més costosa. - Caldria equipar la majoria dels aparcaments d aquest grup (més del 75%) amb control d accessos, vídeo vigilància, intèrfon, reconeixement de matrícula i sistema de patge i venda. - S hauria de tancar físicament el recinte de 12 aparcaments i ampliar-ne 12. A continuació es descriuen les ampliacions recomanades: Característiques de les ampliacions recomanades La major part de les ampliacions que s esmenten a continuació reprenen les propostes de l estudi d INECO del 2008 i que es recullen en l esborrany del PDI Barberà del Vallès: ampliació mitjançant la construcció d un edifici de dues plantes situat a proximitat de l aparcament actual. - Cerdanyola del Vallès: hi ha dues opcions per ampliar la capacitat d aparcament al voltant de l estació: D una banda estudiar la possibilitat d arribar a un acord amb el Cinema El Punt per compartir el seu extens aparcament, ja que podria ser un bon exemple de mixitat d usos. D altra banda, existeix un projecte de trasllat de l estació en la mateixa zona de l aparcament del cinema, amb la construcció d un aparcament en planta. - Cubelles: condicionar l actual descampat de terra situat al costat del P&R per tal d incrementar la capacitat de l aparcament. - El Papiol: ampliació de l aparcament actual gràcies al condicionament de la zona situada a l altre costat de l edifici de l estació respecte de l aparcament actual. - Gavà: ampliació del P&R amb la construcció d un pis addicional a sobre de l aparcament actual. - Granollers Centre: estudiar possibilitats d ampliació en els terrenys Renfe situats al sud de l estació. - Granollers Canovelles: condicionar l actual descampat de terra situat a l altre costat de les vies respecte de l edifici de l estació, sabent que s ha de deixar un accés per als camions per anar a les sitges situades a l extremitat del terreny.

59 - Mataró: estudiar la possibilitat d ampliació amb l extens aparcament del port esportiu, a l igual del sistema que existeix al Masnou (nombre limitat de places reservades a les persones empadronades en el municipi, mitjançant pagament d una quota anual). - Mollet - St Fost (Pàrquing gran): possibilitat d incrementar el nombre de places ofertades mitjançant l optimització de les places, més específicament a banda i banda de l aparcament. - Sant Celoni: pavimentar l actual descampat de terra situat de l altra banda de les vies per tal d incrementar la capacitat d aparcament. - Sant Sadurní d Anoia: ampliació del P&R actual amb la construcció d un pis addicional a sobre de l aparcament actual, en la zona més propera a l edifici de viatgers. - Viladecans: hi ha dues opcions per ampliar la capacitat d aparcament al voltant de l estació: D una banda estudiar la possibilitat d arribar a un acord amb el Centre Comercial Vilamarina per poder publicitar el seu extens aparcament com a P&R, i que podria ser un bon exemple de mixitat d usos. D altra banda hi ha el projecte de construcció de dues plantes soterrades com a extensió de l aparcament actual. - Vilanova i la Geltrú: projecte de construcció de 2 pisos addicionals per aparcar. La resta d actuacions són menors i es refereixen a millores de pavimentació, d il luminació i creació de places reservades per a bicicletes i motocicletes. Per últim, pel que fa a Badalona, s ha de destacar que l ajuntament asfaltarà l aparcament en breu i estudia una fórmula per aconseguir més rotació de cotxes, que podria passar per algun mètode de pagament. Cal tenir present que aquest aparcament no és d ús exclusiu per als clients de Renfe i que en temporada alta serveix als usuaris de la platja. 59

60 Costos de les actuacions Grup A Regió Metropolitana de Barcelona 60 Total Sistema peatge/vend Reconeix. matrícules Video vigilància i Interfonia Control accessos Tancament físic recinte Places PMR a crear Aparcament motos**** Aparcament bicicletes** Pavimentac ió Senyalització estàtica** Accessibilitat PMR Creació aparcament RMB- estacions grup A Il luminació Ampliació a * Arenys de Mar Badalona Barberà del Vallès* Castellbisbal Castelldefels Cerdanyola del Vallès Cornellà Pàrquing Cubelles El Masnou El Papiol El Prat de Llobregat Gavà* Gelida Granollers - Canovelles descampat* Granollers Centre* Les Franqueses Granollers Nord Llinars del Vallès* Martorell Mataró Mollet - Santa Rosa Mollet-St Fost (Pàrquing Gran) Premià de Mar* Sant Celoni Sant Feliu de Llobregat Sant Sadurní d'anoia Sitges* Terrassa Est Pàrquing Gran Terrassa Est Pàrquing Petit Viladecans* Vilanova i la Geltrú* Vilassar de Mar Total *cost ampliació o creació actualització estudi INECO **per defecte s'ha considerat 6 senyals verticals, més el nombre de places corresponent per 'horitzontal l *** per defecte s'ha considerat 10 places de bici per estació **** per defecte s'ha considerat 10 places de moto per estació

61 Estacions del grup A Fora de la Regió Metropolitana de Barcelona Sistema peatge/venda Reconeix. matrícules Interfonia Video vigilància Control accessos Tancament físic recinte Places PMR a crear Aparcament motos Pavimentació Aparcament bicicletes Senyalització estàtica Accessibilitat PMR Creació aparcament Fora RMB- estacions grup A Il luminació Ampliació Blanes Calafell Figueres 1 1 Girona Lleida - Pirineus Manresa Sant Vicenç de Calders St Vicenç de Calders ampliació Sils Torredembarra Vic Total

62 Les actuacions a dur a terme en aquest grup d 11 aparcaments són les següents: 62 - Creació de 7 places reservades per a PMR en 4 aparcaments (3 a Calafell, 2 a Torredembarra, 1 a Manresa i 1 a Vic). - A l igual que en el grup anterior, en el 73% dels casos es troben a faltar els control d accessos, vídeo vigilància, intèrfon, reconeixement de matrícula i sistema de patge i venda. - La resta d actuacions són menors i es refereixen a Il luminació, senyalització estàtica, pavimentació, creació de places reservades per a bicicletes i motocicletes així com tancament físic del recinte. - Quant a ampliacions, tan sols es podrien ampliar els aparcament de Blanes ocupant l espai actualment ocupat per una pista de karting i de St Vicenç de Calders aprofitant un descampat situat a proximitat. En ambdós casos caldria aprofitar l ampliació per crear places addicionals de bicicleta i motocicleta, el més a prop de l entrada de l estació, per satisfer una demanda latent important.

63 Costos de les actuacions Grup A Fora Regió Metropolitana de Barcelona Total Sistema peatge/vend Reconeix. matrícules Video vigilància i Interfonia Control accessos Tancament físic recinte Places PMR a crear Aparcament motos*** Aparcament bicicletes** Pavimentac ió Senyalització estàtica Accessibilitat PMR Creació aparcament Fora RMB- estacions grup A Il luminació Ampliació a Blanes* Calafell Figueres Girona 0 Lleida - Pirineus 0 Manresa Sant Vicenç de Calders St Vicenç de Calders ampliació* Sils Torredembarra Vic Total *cost ampliació o creació actualització estudi INECO **per defecte s'ha considerat 6 senyals verticals, més el nombre de places corresponent per 'horitzontal. l *** per defecte s'ha considerat 10 places de bici per estació; 20 a Cerdanyola del Vallès. **** per defecte s'ha considerat 10 places de moto per estació. 63

64 Estacions del grup B Regió Metropolitana de Barcelona 64 Places PMR a crear Aparcament motos Pavimentació Aparcament bicicletes Senyalització estàtica Accessibilitat PMR Creació aparcament RMB- estacions grup B Il luminació Ampliació Cabrera de Mar-Vilassar de Mar Caldes d'estrac 5 Calella 1 Cardedeu 1 Cerdanyola Universitat 1 Els Monjos Garraf Granollers - Canovelles 1 Gualba La Garriga 1 La Granada L'Arboç 1 3 Lavern-Subirats Les Franqueses del Vallès Malgrat de Mar Mollet-St Fost (davant Estació) 5 Montcada i Reixac Montcada Ripollet 1 Montgat Costat mar 1 1 Montgat Nord ZB Montgat Nord ZV exc 1 Montgat Nord ZV pref Palautordera Pàrquing asfalt 1 Palautordera Pàrquing terra 1 1 Palautordera -Recinte estació Parets del Vallès Platja de Castelldefels Riells i Viabrea - Breda Rubí Sabadell Sud 1 3 Sant Andreu de Llavaneres Sant Cugat del Vallès Sant Joan Despí Sant Martí de Centelles Sant Miquel de Gonteres 1 1 Tordera Vacarisses Vacarisses - Torreblanca Viladecavalls Total

65 Aquest grup compta amb 39 aparcaments. - Caldria crear 54 places reservades per a PMR en 23 dels aparcaments d aquest grup i arreglar 6 itineraris d accés entre l aparcament i l estació. - Entre les mancances detectades, caldria crear places reservades per a bicicletes (en 24 aparcaments) i per a motocicletes (en 19 aparcaments). - En 20 aparcaments convindria millorar la senyalització estàtica, que tot sovint no existeix o és en mal estat. Ampliacions recomanades: - Parets del Vallès: optimitzar i ajuntar les dues zones d aparcament que actualment hi ha. - Vacarisses: condicionar la zona de matolls situada al costat de l actual aparcament. - Vacarisses-Torreblanca: estudiar la possibilitat de condicionar el descampat situat a l altra banda de les vies respecte de l edifici de viatgers. - Viladecavalls: condicionar l aparcament actual optimitzant-ne l espai. 65

66 Costos de les actuacions Grup B Regió Metropolitana de Barcelona 66 Total Places PMR a crear Aparcament motos**** Aparcament bicicletes** Pavimentac ió Senyalització estàtica** Accessibilitat PMR Creació aparcament RMB- estacions grup B Il luminació Ampliació * Cabrera de Mar-Vilassar de Mar Caldes d'estrac Calella Cardedeu Cerdanyola Universitat Els Monjos Garraf Granollers - Canovelles Gualba La Garriga La Granada L'Arboç Lavern-Subirats Les Franqueses del Vallès Malgrat de Mar 0 Mollet-St Fost (davant Estació) Montcada i Reixac Montcada Ripollet Montgat Costat mar Montgat Nord ZB 0 Montgat Nord ZV exc Montgat Nord ZV pref 0 Palautordera Pàrquing asfalt Palautordera Pàrquing terra Palautordera -Recinte estació Parets del Vallès* Platja de Castelldefels Riells i Viabrea - Breda Rubí Sabadell Sud Sant Andreu de Llavaneres Sant Cugat del Vallès Sant Joan Despí Sant Martí de Centelles Sant Miquel de Gonteres Tordera 0 Vacarisses Vacarisses - Torreblanca Viladecavalls Total *cost ampliació actualització estudi INECO **per defecte s'ha considerat 4 senyals verticals, més el nombre de places corresponent per l'horitzontal *** per defecte s'ha considerat 10 places de bici per estació **** per defecte s'ha considerat 10 places de moto per estació

67 Estacions del grup B Fora Regió Metropolitana de Barcelona Fora RMB- estacions grup B Il luminació Ampliació Creació aparcament Accessibilitat PMR Senyalització estàtica Pavimentació Aparcament bicicletes Aparcament motos Places PMR a crear Alcover 1 Altafulla - Tamarit Anglesola Ascó 1 1 Balenyà-Tona-Seva Bell-lloc d'urgell Bellpuig 1 Bordils - Juià 1 Borgonyà Calaf 1 Caldes de Malavella Camallera Cambrils Campdevànol 1 1 Castellnou de Seana 1 1 Celrà Cervera 1 Colera 1 Cunit 1 El Vendrell 1 1 Flaçà 1 1 Flix 1 1 Fornells de la Selva 1 1 Juneda 1 1 La Farga de Bebié La Floresta La Molina 1 1 La Plana - Picamoixons 1 1 La Riba 1 1 La Selva del Camp 1 1 L'Aldea - Amposta 1 1 L'Ametlla de Mar 1 1 L'Ampolla-Perelló-Deltebre 1 1 Les Borges Blanques 1 1 Les Borges del Camp L'Espluga de Francolí 1 1 L'Hospitalet de l'infant Llançà Maçanet - Massanes Manlleu Marçà - Falset 1 1 Mollerussa Montblanc Móra la Nova Nulles - Bràfim Planoles Puigcerdà (nord) 1 Puigcerdà (sud) Puigverd - Artesa de Lleida Rajadell Reus 1 2 Riba-roja d'ebre 1 1 Ribes de Freser 1 1 Ripoll 1 Riudecanyes - Botarell 1 1 Riudellots 1 1 Roda de Mar 1 1 Salomó 1 1 Sant Guim de Freixenet Sant Jordi Desvalls 1 1 Sant Martí de Sesgueioles 1 1 Sant Quirze de Besora 1 1 Sant Vicenç de Castellet Tàrrega Torelló Toses 1 1 Ulldecona-Alcanar-La Sénia Urtx-Alp Valls 1 1 Vilabella Vilajuïga 1 Vilamalla 1 1 Vila-seca Vilaverd Vimbodí 1 1 Vinaixa 1 1 Total En aquest grup de 76 aparcaments, a l hora de realitzar inversions, s haurà de tenir en compte la demanda de cada estació, ja que en alguns casos és molt feble, fins i tot inexistent. En la majoria (un 80% aproximadament), caldria crear places reservades per a motocicletes i bicicletes. S ha detectat també una mancança de places per a PMR en 19 aparcament i s ha de condicionar l itinerari per a minusvàlids entre aparcament i estació en 7 casos.

68 Costos de les actuacions Grup B Fora Regió Metropolitana de Barcelona 68 Fora RMB- estacions grup B Il luminació Ampliació Creació aparcament Accessibilitat PMR Senyalització estàtica** Pavimentac ió Aparcament bicicletes** * Aparcament motos**** Places PMR a crear Alcover Altafulla - Tamarit Anglesola Ascó Balenyà-Tona-Seva Bell-lloc d'urgell Bellpuig Bordils - Juià Borgonyà Calaf Caldes de Malavella Camallera Cambrils 0 Campdevànol Castellnou de Seana Celrà Cervera Colera Cunit El Vendrell Flaçà Flix Fornells de la Selva Juneda La Farga de Bebié 0 La Floresta La Molina La Plana - Picamoixons La Riba La Selva del Camp L'Aldea - Amposta L'Ametlla de Mar L'Ampolla-Perelló-Deltebre Les Borges Blanques Les Borges del Camp L'Espluga de Francolí L'Hospitalet de l'infant 0 Llançà Maçanet - Massanes Manlleu 0 Marçà - Falset Mollerussa Montblanc Móra la Nova Nulles - Bràfim Planoles Puigcerdà (nord) Puigcerdà (sud) Puigverd - Artesa de Lleida Rajadell Reus Riba-roja d'ebre Ribes de Freser Ripoll Riudecanyes - Botarell Riudellots Roda de Mar Salomó Sant Guim de Freixenet Sant Jordi Desvalls Sant Martí de Sesgueioles Sant Quirze de Besora Sant Vicenç de Castellet Tàrrega Torelló Toses Ulldecona-Alcanar-La Sénia Urtx-Alp Valls Vilabella Vilajuïga Vilamalla Vila-seca Vilaverd Vimbodí Vinaixa Total *cost ampliació actualització estudi INECO **per defecte s'ha considerat 4 senyals verticals, més el nombre de places corresponent per l'horitzontal *** per defecte s'ha considerat 10 places de bici per estació **** per defecte s'ha considerat 10 places de moto per estació Total

69 7.6 Aprofundiment en la mixitat d usos Una opció a l hora de gestionar els P&R és el d aprofitar la barreja d usos que es pugui produir en una determinada zona d aparcament, minimitzant la coincidència temporal. Seria el cas de compaginar un punt de parada de transport públic amb un aparcament d un centre comercial, recinte esportiu, etc. A l RMB no són excessius els casos en els que es pugui plantejar aquesta opció. Es comenten aquells que s han detectat: Circuit de Catalunya a Montmeló: amb la construcció d un baixador a les proximitats del Circuit en la línia R3 de Rodalia i l adequació dels espais d aparcament més propers. L inconvenient és el poc servei d aquesta línia de tren. Altres equipaments: aprofitament de places d estacionament en equipaments públics o privats, com ja es fa en el port del Masnou. Es proposa d aplicar-ho també al port de Mataró. Imatge de la zona d aparcament del port del Masnou Centres Comercials: de manera espontània pot estar succeint a l estació de Sant Quirze d FGC, que a l altre costat de les vies té un centre comercial. Com a exemple a la xarxa de Renfe, el P&R de l estació de Viladecans està saturat (104 % d ocupació comptabilitzada en el treball de camp). Al costat hi ha el Centre Comercial Vilamarina amb places d aparcament, actualment gratuïtes. Els horaris actuals no estan adaptats a les necessitats dels usuaris del ferrocarril (obertura a les 9h30) i la utilització global de la instal lació és molt baixa. Afavorir la utilització de l aparcament del centre comercial parcialment com a P&R incrementaria l oferta de places a l estació i també podria anar en benefici de l activitat del propi centre. 69

70 Imatge del P&R de Viladecans 70 En casos com aquest a més es podria discriminar la utilització de l aparcament més proper a l estació en funció del tipus d abonament de l usuari (en funció del nombre de viatges). Un altre cas és el de Cerdanyola del Vallès, que mentre no es faci un nou edifici de l estació que pugui incloure places d aparcament es pot acordar amb l aparcament del Cinema El Punt (amb més d un centenar de places) les condicions pertinents per tal que l utilitzin els usuaris del ferrocarril. 7.7 Aprofitament temporal espais sense ús Davant l estació de La Llagosta hi ha un solar de més d una hectàrea sense ús a l espera que es desenvolupi. Ni que sigui temporalment es podria adequar mínimament i destinar a espai de P&R. Imatge del solar a tocar de l estació de La Llagosta

71 7.8 Sistema de tarifes La implementació de la T-Mobilitat a curt termini és una oportunitat per incorporar el pagament de la utilització dels P&R tarificats amb el mateix suport, en funció de l ús que se n faci al llarg d un període de temps. Tanmateix cal comptar amb la possibilitat que l usuari utilitzi títols de transport de l operador. El sistema de tarifes ha de tenir una flexibilitat que s adapti a cada cas, en funció de l ocupació, les possibilitats de promoció, la freqüència d ús, etc: - Tarifa relacionada amb la utilització d abonaments mensuals (T-Mes, 50/30, T- Trimestre, etc): quan l ocupació de l aparcament sigui molt elevada i es vulgui donar prioritat als usuaris quotidians oferint-los la certesa que cada dia trobaran plaça d aparcament. Altrament, si no hi hagués priorització podria ser que usuaris esporàdics ocupessin plaça de quotidià i aquest optés per tot el desplaçament en cotxe Tarifa relacionada amb la utilització de qualsevol tipus de bitllet: en casos en què hi ha oferta suficient de places, tarificació relacionada amb el tipus de títol de transport. - Tarifes promocionals: en períodes de menor ocupació (vacances, ponts), es poden establir abonaments adhoc per tal de convidar a utilitzar l aparcament a no usuaris. - Tarifes per a no usuaris: quan hi ha capacitat sobrant, determinar una tarifa per a no usuaris del transport públic. 7.9 Aparcament segurs de bicicletes Actualment les estacions de Bicibox estan situades als municipis del Baix Llobregat de la primera corona de l Àrea Metropolitana de Barcelona i a Sant Cugat del Vallès. El Bicibox és un sistema en el qual cal donar-se d alta i en segons quins àmbits pot no ser adequat per temes de manteniment i per poder oferir unes condicions d ús més senzilles. El sistema Bicibox es pot complementar per altres tipus d estacions en les quals s aprofitin antigues dependències fora d ús o per sistemes més senzills en què el propi usuari pot aportar el sistema de tancament.

72 Kruth: aparcament de bicis aprofitant una caseta de l estació Chamonix: l usuari és el que porta el tancat amb clau del compartiment Incorporació de punts de recàrrega elèctrica Des del punt de vista de recàrrega elèctrica, la utilització dels P&R té dos avantatges: una part dels usuaris viu en llocs de baixa densitat que farà prou atractiu que hi hagi punts de recàrrega a la via pública, i en segon lloc el vehicle es deixa per un nombre important d hores. L únic inconvenient és que ens trobem fora de l horari nocturn, que és quan hi ha més sobrant d energia produïda i per tant mediambientalment i econòmica no estem en les franges horàries òptimes per recarregar el vehicle. L Estudi de dimensionament i disseny d aparcaments d intercanvi modal transport públic per carretera-vehicle privat (ATM, 2011), contempla la instal lació d un sistema de recàrrega elèctrica dels vehicles als diferents aparcaments proposats, mitjançant targeta prepagament que permeti accedir als pals de recàrrega amb un cost unitari de 1,2 per als vehicles que vulguin endollar-se a la xarxa (independentment del temps de recàrrega), similar al sistema que s ha començat a implantar a Barcelona. Si bé la dotació per aparcament contemplada en l esmentat estudi és variable, la mitjana del conjunt de propostes és d un 8% de punts de recàrrega respecte del nombre de places de cotxes. Així, la recàrrega elèctrica esdevindria un servei més que pot proporcionar un P&R. D entrada es proposa d estendre-la als aparcaments de tipus A (avançats), els quals tindran un nivell de supervisió superior als B (bàsics). En funció de grau d utilització i el funcionament es podrà anar estenent a la resta.