El manteniment de les instal lacions solars tèrmiques en les instal lacions esportives

Transcripción

1 El manteniment de les instal lacions solars tèrmiques en les instal lacions esportives Antonio Ruiz. Intiam Ruai. 10 de juny de Complex MES Malgrat de Mar MANTENIMENT D INSTAL LACIONS SOLARS TÈRMIQUES TIPUS DE CAPTADORS SOLARS TÈRMICS CIRCUITS HIDRÀULICS SOLARS, CONNEXIONAT DE CAPTADORS ELEMENTS DE LES INSTAL LACIONS OPERACIONS DE MANTENIMENT COMPETÈNCIA PROFESSIONAL

2 Tecnologies de baixa temperatura Per aprofitament de baixa temperatura s'entén tots aquells sistemes d'energia solar en els quals el fluid tèrmic (en condicions de funcionament normals) no sobrepassa els 100 C. Aquestes instal lacions es caracteritzen per emprar com element receptor d'energia un captador fix de placa plana o un captador solar de tub de buit. Aplicacions més usuals Aigua calenta sanitària Calefacció Climatització de piscines Tipus de captadors solars de baixa temperatura CAPTADOR PLA AMB COBERTA DE VIDRE És el tipus més utilitzat. Graella de tubs metàl lics (coure) amb boques externes per a les connexions. Lamina absorbidora amb tractament selectiu. Aïllament tèrmic posterior i lateral. Carcassa envoltant metàl lica o plàstica. Vidre frontal trempat i baix contingut en ferro. Beina cega per a la sonda de temperatura Temperatures d estancament elevades (> 160ºC)

3 Captador pla amb coberta de vidre. Efecte hivernacle Radiació reflectida pel vidre Radiació emesa pel vidre Vidre Radiació incident Radiació reflectida Radiació emesa per l absorbidor Absorbidor Figura: Flux energètic en un captador solar pla. Captador pla sense coberta de vidre CAPTADORS AMB ABSORBIDOR METÀL LIC No disposen de caixa envoltant. No disposen d aïllament tèrmic. No disposen de vidre exterior. Absorbidor metàl lic (Acer inox AISI 304) Tractament semi selectiu (crom negre) Connexions hidràuliques mitjançant tubs flexibles d acer inox. Unions de captadors amb juntes EPDM

4 Captadors solars de tub de buit Captadors amb una tecnologia avançada. L absorbidor amb el tub portador estan ubicats a l interior d una ampolla o tub de vidre al buit. La creació del buit li confereix un aïllament tèrmic molt superior als convencionals. Factor de pèrdues captador pla vidriat convencional de 3,4 W/m2K Factor de pèrdues captador tub de buit del mercat de 1,8 W/ m2k Rang de temperatures de treball molt ampli. Vidre del tub molt delicat trencaments en els transport o muntatge. Generalment els tubs son intercanviables i independents. Captadors solars de tub de buit. Tipologies DE FLUX DIRECTE El fluid caloportador primari circula directament per l interior del tub de l'absorbidor. E manera semblant que en els captadors plans Disposa d un col lector especialment dissenyat per a la connexió ràpida dels tubs. Els tubs de vidre es poden girar 360º respecte del seu eix. La substitució d un tub obliga a aïllar hidràulicament el captador de la resta de la instal lació. Important la utilització d anticongelants amb additius anticalcaris que evitin la calcificació a l interior dels tubs.

5 Captadors solars de tub de buit. Tipologies HEAT PIPE Tub de calor El tub de l absorbidor, que està a l interior de l ampolla de vidre, te un alcohol com a líquid de transferència. El tub absorbidor és un tub cec, es a dir, segellat. Al seu extrem superior disposa d un bulb o condensador; aquest està en contacte físic amb el col lector de bescanvi exterior. Quan s escalfa l absorbidor amb el sol, la calor generada evapora l alcohol del tub i el vapor ascendeix a la part superior del condensador. La circulació del fluid solar secundari al voltant del condensador fa que l alcohol es condensi i el fluid solar s escalfi. L'alcohol condensat torna, per gravetat, a la part inferior del tub a on comença el procés d evaporació. MANTENIMENT D INSTAL LACIONS SOLARS TÈRMIQUES TIPUS DE CAPTADORS SOLARS TÈRMICS CIRCUITS HIDRÀULICS SOLARS, CONNEXIONAT DE CAPTADORS ELEMENTS DE LES INSTAL LACIONS OPERACIONS DE MANTENIMENT COMPETÈNCIA PROFESSIONAL

6 Circuits hidràulics solars Els sistemes d energia solar tèrmica per a aplicacions d ACS i piscines son de la tipologia FORÇADA El fluid caloportant primari i secundari solar circula per l acció d una electrobomba. En funció del tipus de bescanviador de calor del circuit solar (intern o extern a l acumulador) s instal larà una o dues bombes circuladores. El funcionament de la bomba/es es realitza mitjançant un control solar, de tipus diferencial. Connexionat hidràulic de plaques CATADOR PLA. TIPUS DE GRAELLES DELS TUBS

7 Connexionat hidràulic de plaques Connexionat hidràulic de plaques

8 Connexionat hidràulic de plaques Connexionat hidràulic de plaques

9 Connexionat hidràulic de plaques La connexió SÈRIE de captadors permet augmentar el salt tèrmic de la bateria; d aquesta manera es millora la transferència de calor al bescanviador de l acumulador solar. D alta banda, la connexió SÈRIE redueix al cabal circulant pel primari solar; això permet la utilització de canonades de diàmetre inferior, aïllaments tèrmics de menor diàmetre i, en conseqüència, rebaixar els costos del material. El fet d utilitzar canonades de menor diàmetre, i mes temperatura del fluid primari dona com a resultat una paritat en les pèrdues tèrmiques respecte de canonades de major diàmetre i temperatures del fluid inferiors. Avui dia les solucions passen per la utilització del connexionat SÈRIE-PARAL LEL, a grans instal lacions, ja que l estalvi econòmic en canonades i aïllaments resulta interessant. Equilibrat del circuit hidràulic Les bateries ha de ser idèntiques per que funcioni el retorn invertit Retorn invertit Les bateries no tenen perquè ser idèntiques. Vàlvules d equilibrat

10 Equilibrat del circuit hidràulic ELEMENTS PER A L EQUILIBRAT Vàlvules de regulació de cabal per cada bateria. Permeten ajustar el cabal circulant de la bateria o línia. S aconsegueix el cabal adient de cada bateria amb independència de la resta. Els cabals d ajust solen ser de 50 l/h m2 de superfície captadora. Vàlvules de tall per aïllar bateria de captadors Equilibrat del circuit hidràulic Purgador d aire de la bateria Vàlvula de seguretat per bateria Vàlvules d equilibrat

11 MANTENIMENT D INSTAL LACIONS SOLARS TÈRMIQUES TIPUS DE CAPTADORS SOLARS TÈRMICS CIRCUITS HIDRÀULICS SOLARS, CONNEXIONAT DE CAPTADORS ELEMENTS DE LES INSTAL LACIONS OPERACIONS DE MANTENIMENT COMPETÈNCIA PROFESSIONAL Vàlvules Han d aguantar les condicions extremes de funcionament intern (pressió i temperatura) i les condicions ambientals exteriors. Vàlvules de tall a cada element que requereixi substitució, tals com: Bateries de captadors solars Acumuladors Bombes circuladores Bescanviadors de calor Comptadors d energia tèrmica o d aigua Vàlvules d ajust de cabal per equilibrar correctament els diferents circuits.

12 Purgadors d aire Purgador manual Dispositius que permeten l eliminació de l aire als circuits tancats A col locar en les parts altes de les sortides de les bateries i en aquells punts on es pugui acumular aire. Purgador automàtic de flotador Han de suportar les temperatures d estancament dels captadors solars ( ºC). Constituïts per flascons airejadors de 100 cm 3 i purgador manual o automàtic. Si purgador automàtic, addicionalment purgador manual. S evitaran els purgadors automàtics quan es prevegi que es pot formar vapor al circuit (o col locar vàlvula de tall- tancada-). Es pot disminuir volum flascó si es col loca airejador al primari abans del bescanviador. Elements de les instal lacions solars tèrmiques VÀLVULA DE SEGURETAT Limita la pressió del fluid en el circuit a una pressió inferior a la màxima permesa per l equip mes feble. Boca de connexió a equip És la seguretat última de la instal lació. Dispositiu obligatori per bateria La línia de connexió de la vàlvula de seguretat i l element a protegir, no disposarà de cap dispositiu de seccionament o tall, es a dir, serà una unió directa. Boca de descàrrega VAS D EXPANSIÓ Element que permet l expansió del fluid del circuit solar degut a l augment de la seva temperatura.

13 Bombes circuladores Antic HE 4, estableix: 50 m 2 de captació, una bomba > 50 m 2 de captació, dues bombes en paral lel (marxa i reserva), al circuit primari i al secundari solar. Sempre que sigui possible, les bombes es muntaran a la zona mes freda del circuit. Controlar la pressió mínima a la boca d aspiració problemes de cavitació. Pressió a controlar: El que diu el catàleg o per defecte > 0,8 bars Elements de control solar Compren: control de funcionament dels circuits i els sistemes de protecció i seguretat de sobrescalfament, glaçades, etc aturada de bomba i equips associats (aeroterm, vàlvula de tres vies) per pèrdua de pressió al circuit hidràulic. Estableix que el control de funcionament serà de tipus diferencial en circulació forçada. Alternativament al control diferencial es pot utilitzar control de radiació solar. Els valors de marxa-aturada queden establerts en 7ºC marxa / 2ºC paro.

14 Termòstat diferencial És l aparell de regulació i control L equip bàsic està format per dues sondes de temperatura (captadors i dipòsit), la unitat de control i els reles de maniobra El Rele 1 és el de comandament de la bomba/es. El Rele 2 és el de comandament del sistema de dissipació. Ajust dels valors de paro/marcha Ajust del valor antigel Ajust de calibratge de sondes Funció temperatura màxima acumulador i activació dissipació Comptador de calories; obligat per > 14 kw Consums kwh tèrmics Incloure filtre i vàlvules de tall Cost aproximat comptador instal lat kwh tèrmics euros ( 1 m 3 /h 6 m 3 /h ) - Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre kwh tèrmics GN kwh energia solar

15 La seva funció és limitar la temperatura del camp solar, sobre els 70-90ºC Tipus: Dissipadors de calor ESTÀTICS; basen el seu funcionament en la dissipació de la calor per l efecte del termosifó o convecció natural. No necessiten energia elèctrica pel seu funcionament i no disposen de components electromecànics (vàlvules, motors, etc.) DINÀMICS; basen el seu funcionament en la dissipació de la calor per l efecte de la circulació i convecció forçades. Necessiten energia elèctrica pel seu funcionament ( bombes, ventiladors, controls i vàlvules) Que el mateix captador sigui l element dissipador i el volum extra de fluid o vapor generat per la temperatura sigui compensat pel vas d expansió. Elements de les instal lacions solars tèrmiques Funda per captador 100 /ut 20 m 2 de captador solar: Aerotermo+ vàlvula 850 Dissipador estàtic

16 El circuit de retorn de l aigua calenta sanitària Sistema centralitzat de producció d ACS amb calderes+ energia SOLAR Retorn a acumulador solar amb V3V Situació 1 Quan la temperatura del dipòsit solar és igual o inferior al retorn de recirculació, aquesta es fa passar per l acumulador auxiliar. Font: Intiam Ruai El circuit de retorn de l aigua calenta sanitària Sistema centralitzat de producció d ACS amb calderes+ energia SOLAR Retorn a acumulador solar amb V3V Situació 2 Quan la temperatura del dipòsit solar és superior en uns 3-5ºC al retorn de la recirculació, aquesta es fa passar per l acumulador solar. Font: Intiam Ruai

17 MANTENIMENT D INSTAL LACIONS SOLARS TÈRMIQUES TIPUS DE CAPTADORS SOLARS TÈRMICS CIRCUITS HIDRÀULICS SOLARS, CONNEXIONAT DE CAPTADORS ELEMENTS DE LES INSTAL LACIONS OPERACIONS DE MANTENIMENT COMPETÈNCIA PROFESSIONAL Es defineixen dos graons de manteniment: Pla de vigilància Operacions de control, per verificar correcte funcionament de la instal lació. Periodicitats mínimes (CTE) Diàries per temperatura acs Trimestrals Pla de manteniment preventiu Manteniment d instal lacions solars tèrmiques segons CTE Operacions que garanteixen l ús, les prestacions, la seguretat i allargar la vida útil de la instal lació. Periodicitats mínimes Anual per S 20 m 2 Semestral per S > 20 m 2 Carnet professional en instal lacions tèrmiques d edificis Han de ser realitzades per personal tècnic competent que conegui la tecnologia solar tèrmica i les instal lacions mecàniques en general.

18 Manteniment d instal lacions solars tèrmiques segons CTE Pla de vigilància Operacions de control, per verificar correcte funcionament de la instal lació. Periodicitats mínimes (CTE) Diàries per temperatura acs Trimestrals Periodicitats necessàries Diàries per T acs i P primari Setmanal per purga llots Mensuals El que tu pots fer! Pla de vigilància en camp de captadors Operacions trimestrals (CTE) Neteja de vidres quan sigui necessari Comprovació d inexistència de condensacions interiors Observar pèrdues d estanquitat en juntes captadors Verificar degradació i/o inexistència de fugues en l absorbidor Verificar estanquitat connexions hidràuliques Verificar degradació aïllaments Verificar degradació/ oxidació estructura Es recomana periodicitat mensual Neteja de vidres quan sigui necessari Comprovació d inexistència de condensacions interiors Observar pèrdues d estanquitat en juntes captadors Verificar degradació i/o inexistència de fugues en l absorbid Verificar estanquitat connexions hidràuliques Buidat manual de l aire dels purgadors Verificar degradació aïllaments Verificar degradació/ oxidació estructura Els mesos de màxima insolació i poc ús Comprovar diàriament temperatura del primari del camp

19 Pla de vigilància en camp de captadors Operacions mensuals Neteja de vidres quan sigui necessari Comprovació d inexistència de condensacions interiors Observar pèrdues d estanquitat en juntes captadors Verificar degradació i/o inexistència de fugues en l absorbidor Verificar estanquitat connexions hidràuliques Buidat manual de l aire dels purgadors Verificar degradació aïllaments Verificar degradació/ oxidació estructura No netejar quan els vidres estan molt calents, per evitar el contrast tèrmic amb l aigua freda, que els podria malmetre. Font fotos: Rite2007.com Pla de vigilància en camp de captadors Operacions mensuals Neteja de vidres quan sigui necessari Comprovació d inexistència de condensacions interiors Observar pèrdues d estanquitat en juntes captadors Verificar degradació i/o inexistència de fugues en l absorbidor Verificar estanquitat connexions hidràuliques Buidat manual de l aire dels purgadors Verificar degradació aïllaments Verificar degradació/ oxidació estructura

20 Pla de vigilància en camp de captadors Operacions mensuals Neteja de vidres quan sigui necessari Comprovació d inexistència de condensacions interiors Observar pèrdues d estanquitat en juntes captadors Verificar degradació i/o inexistència de fugues en l absorbidor Verificar estanquitat connexions hidràuliques Buidat manual de l aire dels purgadors Verificar degradació aïllaments Verificar degradació/ oxidació estructura Font foto: Rite2007.com Pla de vigilància en camp de captadors Operacions mensuals Neteja de vidres quan sigui necessari Comprovació d inexistència de condensacions interiors Observar pèrdues d estanquitat en juntes captadors Verificar degradació i/o inexistència de fugues en l absorbidor Verificar estanquitat connexions hidràuliques Buidat manual de l aire dels purgadors Verificar degradació aïllaments Verificar degradació/ oxidació estructura Espessors mínims d aïllament (mm) amb 5 mm més per canonades que funcionen tot l any Diàmetre exterior (mm) D < D < D 90 Temperatura màxima del fluid (> 60 a 100 C) Interior Exterior La protecció contra la intempèrie es pot assolir amb Pintures asfàltiques Pintures acríliques Làmines de PVC Altres Font foto: Rite2007.com

21 Pla de vigilància en camp de captadors Operacions mensuals Neteja de vidres quan sigui necessari Comprovació d inexistència de condensacions interiors Observar pèrdues d estanquitat en juntes captadors Verificar degradació i/o inexistència de fugues en l absorbidor Verificar estanquitat connexions hidràuliques Buidat manual de l aire dels purgadors Verificar degradació aïllaments Verificar degradació/ oxidació estructura Font foto: Rite2007.com Pla de vigilància en camp de captadors Els mesos de màxima insolació i poc ús Comprovar diàriament temperatura del primari del camp Situació d estancament dels captadors solars. Quan els captadors estan rebent radiació solar i, per qualsevol causa, la circulació del fluid pel seu interior és nul la, aleshores la placa comença a augmentar de temperatura fins a un punt en el que queda estancada (es a dir, ja no puja més). Sota aquestes condicions, aquesta temperatura que assoleix el captador se l anomena temperatura d estancament. Les temperatures que pot arribar un captador en estancament depenen del seu rendiment i de les condicions d irradiància i temperatura ambient. Per a captadors plans vidriats, aquestes temperatures poden ser d entre ºC. En el cas de captadors de tubs de buit, poden assolir valors de 220ºC. Aquestes temperatures provoquen degradacions als diferents components de la instal lació solar que no estiguin dissenyats per suportar-les tals com: Aïllament tèrmics de canonades Vàlvules de tall, de seguretat i de regulació de cabal Els propis captadors El fluid tèrmic Vas d expansió

22 Què podem fer en cas d estancament en els captadors solars En el cas que la instal lació disposi de sistema de dissipació (Aerotermos, dissipadors estàtics.): Com a manteniment preventiu caldria: Observar les temperatures diàriament als mesos o èpoques de l any a les que disminueix la demanda d ACS i tenim una alta radiació solar. Veure que s activen els dissipadors de calor els dies de màxima insolació Verificar que les temperatures d activació de la dissipació son les establertes al protocol de funcionament de la instal lació. (p.ex. Que el dissipador dispari a 100ºC quan l hauria de fer a ºC). Per empresa externa Caldria, al menys dues o tres vegades a l any, portar la instal lació solar a la situació d estancament de manera forçada (intencionada) per comprovar el correcte funcionament del protocol i dels equips que intervenen estiguin en bon estat (vàlvules de 3 vies, motor de aerotermo, fuites, aire al circuit, etc.). Per empresa externa Forçar al retorn de recirculació de l ACS a circular per l acumulador solar per tal que l excés de calor pugui enviar-se al circuit de recirculació evitant el consum de combustible auxiliar (gas, gas-oil.) Cobrir una part de camp de captació solar. Buidar una part del camp de captació solar Per empresa externa Pla de vigilància en circuit primari Operacions trimestrals (CTE) Buidat manual de l aire dels purgadors Operacions semestrals (CTE) Verificar inexistència de fugues, correcte aïllament i sistema d emplenat Es recomana periodicitat diària Lectura i anotació de la pressió del primari de la instal lació tèrmica Es recomana periodicitat setmanal Lectura i anotació de la producció solar (si comptador en primari) Es recomana periodicitat mensual Buidat manual de l aire dels purgadors (ja feta en camp captadors) Anotar temperatura del primari abans de cedir el calor Verificar inexistència de fugues i correcte aïllament Els dies de màxima insolació Comprovar que els dissipadors de calor funcionen

23 Pla de vigilància en circuit primari Es recomana periodicitat diària Lectura i anotació de la pressió del primari de la instal lació tèrmica Es recomana periodicitat setmanal Lectura i anotació de la producció solar (si comptador en primari) Es recomana periodicitat mensual Buidat manual de l aire dels purgadors Anotar temperatura del primari abans de cedir el calor Verificar inexistència de fugues i correcte aïllament Els dies de màxima insolació Comprovar que els dissipadors de calor funcionen Pla de vigilància en circuit primari Es recomana periodicitat diària Lectura i anotació de la pressió del primari de la instal lació tèrmica Es recomana periodicitat setmanal Lectura i anotació de la producció solar (si comptador en primari) Es recomana periodicitat mensual Buidat manual de l aire dels purgadors (els que no estiguin en el camp de captadors) Anotar temperatura del primari abans de cedir el calor Verificar inexistència de fugues i correcte aïllament Els dies de màxima insolació Comprovar que els dissipadors de calor funcionen

24 Pla de vigilància en circuit secundari Operacions diàries (CTE) Temperatura de l aigua de l acumulador solar Operacions trimestrals (CTE) Purga de llots de l acumulador solar Operacions semestrals (CTE) Verificar inexistència de fugues i correcte aïllament Es recomana periodicitat diària Temperatura de l aigua de l acumulador solar Periodicitat setmanal Purga de llots dels acumuladors (per prevenció legionel la) Lectura i anotació de la producció solar (si comptador en secundari) Es recomana periodicitat mensual Temperatura de l aigua freda Verificar funcionament del termòstat diferencial Verificar guany de temperatura de l aigua al passar pel bescanviador Verificar inexistència de fugues i correcte aïllament Es recomana periodicitat diària Temperatura de l aigua de l acumulador solar Pla de vigilància en circuit secundari Periodicitat setmanal Purga de llots dels acumuladors (per prevenció legionel la) Lectura i anotació de la producció solar (si comptador en secundari) Es recomana periodicitat mensual Temperatura de l aigua freda Verificar funcionament del termòstat diferencial Verificar guany de temperatura de l aigua al passar pel bescanviador Verificar inexistència de fugues i correcte aïllament

25 Es recomana periodicitat diària Temperatura de l aigua de l acumulador solar Pla de vigilància en circuit secundari Periodicitat setmanal Purga de llots dels acumuladors (per prevenció legionel la) Lectura i anotació de la producció solar (si comptador en secundari) Es recomana periodicitat mensual Temperatura de l aigua freda Verificar funcionament del termòstat diferencial Verificar guany de temperatura de l aigua al passar pel bescanviador Verificar inexistència de fugues i correcte aïllament Variació Taigua ( C) T min - màx T mitja T sonda captador > 7 C de T acumulador; s activen bombes T sonda captador - T acumulador 2 C ; s aturen bombes Llobregat Ter Es recomana periodicitat diària Temperatura de l aigua de l acumulador solar Pla de vigilància en circuit secundari Periodicitat setmanal Purga de llots dels acumuladors (per prevenció legionel la) Lectura i anotació de la producció solar (si comptador en secundari) Es recomana periodicitat mensual Temperatura de l aigua freda Verificar funcionament del termòstat diferencial Verificar guany de temperatura de l aigua al passar pel bescanviador Verificar inexistència de fugues i correcte aïllament

26 Manteniment d instal lacions solars tèrmiques segons CTE Pla de manteniment preventiu Operacions que garanteixen l ús, les prestacions, la seguretat i allargar la vida útil de la instal lació. Periodicitats mínimes Anual per S 20 m 2 Semestral per S > 20 m 2 Carnet professional en instal lacions tèrmiques d edificis Han de ser realitzades per personal tècnic competent que conegui la tecnologia solar tèrmica i les instal lacions mecàniques en general. Pla de manteniment preventiu mínim instal lació solar (CTE) Part Element Mesos Descripció SISTEMA CAPTADORS Vidres Juntes Absorbidors Carcassa Connexions Estructura I.V. de condensacions i brutícia I.V. d'esquerdes i deformacions I.V. corrosions i deformacions I.V. de deformacions, oscil lacions, finestres de respiració I.V. de fugues de líquid I.V. degradació i corrosió. Apretar cargols SISTEMA ACUMULACIÓ Acumulador Ànode de sacrifici Ànodes de corrent impresa Aïllament Presència de llots en el fons Presència d inscrutacions de calç Comprovació del desgast Comprovar bon funcionament Comprovar que no hi ha humitat SISTEMA DE BESCANVI DE CALOR Bescanviador C.F. Eficiència i prestacions Neteja i eliminació d inscrutacions de calç I.V. Inspecció Visual C.F. Control de funcionament

27 Part Pla de manteniment preventiu mínim instal lació solar (CTE) Element Mesos Descripció CIRCUIT HIDRÀULIC Fluid refrigerant Estanquitat Aïllament en exterior Aïllament en interior Purgador automàtic Purgador manual Bomba Vas d expansió Sistema d emplenat Vàlvules de tall Vàlvula de seguretat Comprovar densitat i ph Efectuar prova de pressió I.V. Degradació protecció unions i absència humitat I.V. Unions i absència d humitat CF i neteja Buidar el botellí d aire Estanquitat Comprovar pressió C.F. Obrir i tancar per evitar agarrotament C.F. SISTEMA ELÈCTRIC I DE CONTROL Quadre elèctric Control diferencial Termòstat Verificació del sistema de mesura Comprovar que està tancat C.F. C.F. C.F. SISTEMA D ENERGIA AUXILIAR Sistema auxiliar Sondes de temperatura C.F. C.F. I calibratge I.V. Inspecció Visual C.F. Control de funcionament MANTENIMENT D INSTAL LACIONS SOLARS TÈRMIQUES TIPUS DE CAPTADORS SOLARS TÈRMICS CIRCUITS HIDRÀULICS SOLARS, CONNEXIONAT DE CAPTADORS ELEMENTS DE LES INSTAL LACIONS OPERACIONS DE MANTENIMENT COMPETÈNCIA PROFESSIONAL

28 Competència professional instal lador instal lacions tèrmiques Art 26.8 RITE RD 1027/2007

29 Titulacions instal lacions tèrmiques per Formació professional Titulacions instal lacions tèrmiques per Formació ocupacional