Atenció al malalt amb sèpsia greu a Catalunya. Codi Sèpsia

Tamaño: px

Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "Atenció al malalt amb sèpsia greu a Catalunya. Codi Sèpsia"

Blanca Salazar Botella
hace 6 años
Vistas:

1 Atenció al malalt amb sèpsia greu a Catalunya. Codi Sèpsia Víctor Pérez Claveria (S.Urgències H.Mataró) Dimecres 26 de novembre de 2014 Hospital Universitari Mútua Terrassa

2 Codis: molt limitats en el temps: Codi ICTUS Codi INFART

Trueta Hospital Trias i Pujol Hospital Arnau Vilanova Barcelona ciutat

3 Hospitals Codi Infart a Catalunya: 10 laboratoris d hemodinàmica XHUP Hospital Mútua Terrassa Hospital J. Trueta Hospital Trias i Pujol Hospital Arnau Vilanova Barcelona ciutat Hospital Bellvitge Hospital Vall d Hebron Hospital Joan XXIII Hospital Sant Pau Hospital Clínic Hospital del Mar

6 Codi límit 6 hores: Codi SEPSIS

9 Mapa Sanitari Català 76% dels hospitals i 40% dels llits són en centres de < 200 llits. Hospitals Llits < 99 44(44%) 4413 (12%) (32%) 9348 (27%) (38%) (35%) > (11%) 8471 (24%) Total Catálogo Nacional de Hospitales

11 Registre del conjunt mínim bàsic de dades (CMBD)

l optimització dels recursos millora progressiva dels resultats, donant

12 Finalitat i Objecte Tenim la necessitat d obtenir els millors resultats de l atenció i de salut, tenint en compte; el coneixement actualitzat, l optimització dels recursos millora progressiva dels resultats, donant la millor resposta en termes de resolució i qualitat en els resultats.

13 Objectius; - L objecte general: millorar la resposta assistencial als pacients afectats de sèpsia greu. Els objectius específics són; facilitar la detecció i atenció precoç als pacients amb sèpsia greu. standaritzar el maneig inicial, identificant criteris de severitat. millorar la coordinació de recursos (perfil pacient/nivell assistencial). facilitar la difusió

14 Justificació; És una patología amb elevada incidència i alta letalitat. La sospita clínica, l identificació i el maneig són complexes. Els resultats són temps depenents. Les 6 primeres hores determinarant la supervivència L organització dels SU i el model sanitari català poden suposar limitacions per el maneig dels pacients sèptics.

16 En el 64 7% dels pacients amb SG/SS hi ha demora en l entrada. Causes identificades: la burocràcia de l admissió, la sobrecàrrega d urgencies, pacients sense historial previ la NO identificació dels signes crítics en pacients amb SG/SS

17 El 50% dels pacients SG/SS es classifiquen amb nivells 3 ó 4 en el triatge (PAT) del SU (H.Blanes). La combinació febre + hipotensió està present en el 40% pacients que es visiten amb SG/SS. En pacients amb fracàs d un sol òrgan, la monitorització cardiovascular (Fc + TA) i la respiratòria (Fr + S02), permet detectar més del 90% dels pacients en SG/SS Un 23% dels pacients presentacions atípiques (hiperglicèmia, disminució nivell de conciència o hipotermia)

19 Fases en el maneig de la sèpsia greu. Fases Subjecte Objectiu Àmbit Requeriments Accions DETECCIÓ Pacient amb Hª compatible amb sdm. sèptica (SdS*) Identificar indicadors de hipoperfussió o disfunció d òrgan UNIVERSAL Anamnesi+EF bàsica. Mín instrumentalització: temp, TA, Fc, Fr, sat O2, dtx Activació CODI SÈPSIA Validar ubicación nivell assitencial adequat RESSUSCITA CIÓ Pacient amb SdS* i hipoperfussió tissular o disfunció d organ Cultivar+ATB empíric en la 1ª hora. Controlar focus sèptic 12h. Maneig hemodinàmic guiat per objectius (TA, Fc, nivells Làctic, Sat O2, diuresi) S.UCIES HOSPITALITZACIÓ S. MEDICINA INTENSIVA ATBteràpia sdm específica <1h. Procés mostres biològiques. Quiròfan control focus <12h. Monitoratge hemodinàmic bàsic. Tècniques d imatges Cultius + ATB empíric <1h. Reposició volèmia. Monitoratge resposta al tto guiat per objectius. Quantificar grau disfunció d òrgans (SOFA, Lactat). Validar ubicación nivell assitencial adequat SUPORT ÒRGAN ESPECÍFIC Pacient amb SdS* amb lactacidèmia, hipoperfussió o frcàs d òrgan malgrat ressucitació. Suport òrgan específic. Diagnòstic i maneig hemodinàmic específic. Suport ventilatori Tècnica substitutiva renal S.MEDICINA INTENSIVA Tècniques de diagnòstic, monitoratge, hemodinàmica avançat (IC, IRVS,..). Ventilació mecànica. HDFVVC Monitoratge intensiu. Suport òrgan específic.

20 Temporalització de les accions diagnòstiques i terapèutiques ja activat el codi: Accions a fer en les primeres 3h de l identificació: 1. Mesura nivell lactat basal (hora 0). 2. Obtenció hemocultius previs adm ATB. 3. Adm ATB empìric eficaç (hora 1). 4. Adm ml/kg cristal loides si hipota o lactat elevat. 5. Monitoratge clinic. 6. Valoració objectius terapèutics

Accions a fer en les primeres 6h de l identificació: 7. Aplicació vasopressors (en pacients hipota sense resposta a la reposició de la volèmia amb fluidoteràpia o hipota extremes) per mantenir TAM<65.

21 Accions a fer en les primeres 6h de l identificació: 7. Aplicació vasopressors (en pacients hipota sense resposta a la reposició de la volèmia amb fluidoteràpia o hipota extremes) per mantenir TAM< Tornar a mesurar el lactat si l inicial era elevat. 9. Valoració de la necessitat de trasllat a UCI: contactar amb SEM per trasllat davant la mala resposta a les mesures inicials: - hipota amb necessitat de drogues vasoactives, oligoanúria (<0 5cc/Kg/h) o acidosi làctica persistent. - Insuficiència respiratòria amb requeriment de VM. - Coma. Accions a fer en les primeres 12h d identificació: 10. Maneig quirúrgic del focus

23 Criteris derivació pacients amb SG a un centre de major complexitat: - L absència de milloria clínica a les 3h-6h d haver iniciat les mesures de reanimació. - Requeriment d una tècnica de diagnòstica o suport òrgan específic de major complexitat. - Tanmateix es considera la derivació a un centre de major complexitat davant la manca de recursos pel correcte diagnòstic o control del focus sèptic. Això no ha de significar un enderreriment en l inici de les maniobres de ressucitació hemodinàmica.

24 Gràcies SOCMIC, SOCMUE, SCP, CAMFiC, SCMiMC, SCMI, SCC, SEM, CSB-RSB, HUMT

Documentos relacionados

La Central de Resultados. Es útil para la evaluación de tecnologías sanitarias en Cataluña?

La Central de Resultados. Es útil para la evaluación de tecnologías sanitarias en Cataluña? Observatorio del sistema de salud (OSSC) Agencia de calidad y evaluación sanitaria de Cataluña Genoveva Barba