Marc socioeconòmic: les estacions com a motors econòmics de les comarques de muntanya

Transcripción

1

2 Marc socioeconòmic: les estacions com a motors econòmics de les comarques de muntanya Evolució dels visitants (forfets venuts) a les estacions catalanes Nre. esquiadors i capacitat de remuntadors a comarques de muntanya Font: elaboració amb dades del Pla estratègic del turisme de neu a Catalunya, ACEM Font: Pla estratègic del turisme de neu a Catalunya, ACEM Impacte de les estacions d esquí Afluència d esquiadors i activitat a les valls A l hora de plantejar-se la incidència de les estacions de muntanya en el seu marc socioeconòmic, la primera pregunta que cal respondre és si l esquí és un motor econòmic, i en cas de resposta positiva, en quin grau impacta sobre les economies de les valls. La temporada les 17 estacions catalanes van vendre, segons dades de l ACEM, 2,4 milions de forfets. Des de mitjan dècada de 1980, el nombre de visitants a les estacions d esquí catalanes ha mantingut una tendència a l alça, tot i que amb una evolució irregular on s alternen alts i baixos, i amb uns últims anys d estancament. Especialment dolentes van ser les temporades 94/95, 96/97 i 00/01, amb temperatures per damunt del que és habitual. En l àmbit territorial, tot i que l afluència d esquiadors es distribueix al llarg dels Pirineus, hi ha algunes comarques on es concentra majoritàriament la demanda i oferta del negoci de la neu. La Val d Aran i la Cerdanya representen prop d un 70% dels forfets venuts i més del 50% de la capacitat de remuntadors. En segon lloc es troben l Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà i, a més distància, el Solsonès, el Ripollès i el Berguedà (en aquesta última comarca l estació de Rasos de Peguera no ha obert en la temporada de ).

3 16 D altra banda, segons dades del sector, 1 l any 2003 els visitants de les estacions d esquí van generar 399 milions d euros de despesa directa, gastats a les estacions i les valls. Cal afegir també les inversions realitzades cada any per les estacions i que, segons el mateix estudi, van sumar els darrers catorze anys una mitjana de 18 milions d euros anuals (un total de 251 milions d euros d inversions directes entre 1989 i 2003). L impacte econòmic d aquesta despesa va més enllà de la mateixa estació, i afecta el conjunt de les economies de les valls, amb el turisme i la construcció com a principals sectors afectats. Això no obstant, tot i aquest major efecte en activitats turisticoresidencials, l esquí repercuteix en la resta de sectors, ja sigui a través de l efecte renda o de la demanda indirecta creada per l activitat principal. A més de l hostaleria i el mercat immobiliari, altres sectors afectats són: el comerç, els serveis culturals i d oci, altres serveis auxiliars, la producció artesanal, el transport, els bancs o la producció energètica i els serveis urbans. Distribució de la despesa feta pels esquiadors catalans Al mateix temps, l impacte és diferent segons si es tracta d esquí de dia o d esquí d estada. De fet, aquest últim representa un 85% del total de la despesa, amb un impacte molt més important sobre l economia de les valls. Mentre que un esquiador dedica entre un 40% i un 50% del seu pressupost a l hostaleria i només un 14% de forfet; un esquiador de dia concentra bàsicament la seva despesa a l estació i en el desplaçament, concretament amb la compra del forfet (26%) i el transport (29%). Per avaluar l important impacte del turisme d esquí només cal que dividim la despesa anual que fan els esquiadors (uns 399 milions d euros el 2003 segons l ACEM) i el nombre de jornades d esquí a les estacions catalanes (uns 2,4 milions de forfets el 2003). Com a resultat tenim que un esquiador fa una despesa mitjana per dia d esquí de , quantitat que representa un pressupost força elevat si es compara amb altres formes de turisme. (1) Pla estratègic del turisme de neu a Catalunya, ACEM Font: Pla estratègic del turisme de neu a Catalunya, ACEM. 2004

4 Quadre d interrelacions i impacte econòmic de les activitats turístiques 17 Factor de dinamització demogràfica i socioeconòmica El desenvolupament del sector turístic i, dins d aquest, les activitats de neu, han contribuït a revertir el procés de despoblament en algunes comarques, i han ajudat a la millora de la renda disponible i fomentat el desenvolupament del sector serveis. Després del procés de despoblament de les comarques de muntanya iniciat a la dècada de 1950 i que, amb alts i baixos, va continuar fins ben entrada la de 1980, durant la dècada de 1990 sembla que el procés s ha revertit, almenys en part. En aquest sentit, tot i que l evolució de la població durant aquests anys ha estat força irregular, amb comarques que continuen perdent població, les zones amb un major desenvolupament del sector turístic sembla que han iniciat un nou període de creixement, que en alguns casos ja va començar a la dècada de 1970 o Les comarques amb més activitat turística d hivern (Val d Aran, Pallars Sobirà i Cerdanya) són les que han tingut un millor comportament, amb creixements absoluts en població i rejoveniment de l estructura demogràfica. Sembla clar, a més, que les comarques que han aconseguit una major diversificació econòmica i expansió del sector serveis són les que han millorat més els seus índexs de riquesa. Així, Val d Aran, Cerdanya, Alta Ribagorça i Pallars Sobirà eren a mitjan anys noranta les comarques amb un millor indicador de renda disponible per

5 18 Població resident a les comarques de muntanya Renda per capita Font: Idescat. Font: Idescat. capita. Les estimacions de 2000 indicaven ja un cert procés de convergència. Important font de llocs de treball Segons dades proporcionades per les mateixes estacions, el nombre d ocupats, entre fixos, fixos-discontinus i temporals, era el d unes persones. El pes sobre el mercat de treball de cada comarca és força variable. Si ho comparem amb les dades d ocupats censats el 2001, això representa més del 20% de la força laboral en alguns casos i menys de l 1-2%, en altres. A més, als llocs de treball de les estacions cal afegir-hi els llocs de treball, directes i indirectes, en sectors com ara l hostaleria o la construcció. En total, sobre una població ocupada a les comarques de muntanya amb oferta de neu de persones, unes estan relacionades directament amb activitats turisticoresidencials, on l esquí és una part bàsica durant els mesos d hivern. També aquí són les comarques de Val d Aran, Cerdanya, Alta Ribagorça i Pallars Sobirà les més afectades.

6 Llocs de treball i impacte d estacions a comarques de muntanya (1) Dades proporcionades per les estacions, inclou treballadors fixos, fixos discontinus i temporals. Font: Idescat i dades de les estacions. Distribució del VAB comarcal per sectors Evolució dels ocupats a les comarques de muntanya Font: Idescat. Font: Idescat.

7 20 Visitants a comarques de muntanya per origen Visitants (forfets) i llits turístics i segones residències per destí-vall Font: Elaboració pròpia amb dades de la Direcció General de Turisme. Font: elaboració pròpia amb dades estacions i Idescat. Motor de desenvolupament turístic Les comarques de muntanya reben anualment un total d 1,4 milions de turistes, 2 entre catalans, procedents de la resta de l Estat i de l estranger, que generen entre 5 i 6 milions de pernoctacions a les comarques de la marca turística Pirineus-prepirineus: Val d Aran, Alta Ribagorça, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Alt Urgell, Solsonès, la Cerdanya, Berguedà, Ripollès i la Garrotxa. Les dues temporades principals són l hivern i l estiu, on es concentra el gruix dels visitants. Òbviament, dins la primera, les estacions d esquí són la peça principal. Tot i que la presència d estacions d esquí i afluència d esquiadors no és l únic element que ha afavorit el desenvolupament de l oferta turística a les comarques de muntanya, sí que ha estat un factor decisiu per al seu impuls, i assegura la temporada d hivern. Alhora, el desenvolupament de l oferta d allotjament turístic (hotels + turisme rural + càmping + apartaments) ha estat més intens a les (2) S entén per turista la persona que s allotja almenys una nit en un establiment turístic, i no inclou, per tant, ni els visitants de dia ni els allotjats en segones residències.

8 Llits d hotel a les comarques de muntanya Ocupats (%) al sector d hostaleria a les comarques de muntanya Font: Idescat. Font: Idescat. comarques amb major presència de la indústria de la neu. D altra banda, el major impacte el trobem en comarques amb una major presència d esquí d estada (comarques orientals de Lleida, bàsicament) on la distància respecte dels principals nuclis residencials ha afavorit un major desenvolupament de llits calents (hotels i apartaments turístics) amb una major ocupació i amb més llocs de treball lligats. Amb tot, cal insistir que la neu no és l únic factor de desenvolupament. Algunes comarques com el Ripollès i el Berguedà, amb poca afluència d esquiadors, també han desenvolupat importants ofertes d allotjament turístic. L esquí és, doncs, una activitat bàsica per a algunes valls, especialment a l hivern, on difícilment es pot substituir per altres sectors com ara la indústria, molt condicionada per l accessibilitat i les xarxes de transport d alta capacitat, o l agricultura i ramaderia, marcada per una forta crisi les darreres dècades a tot Europa. Així, a les comarques amb millors indicadors de renda i un comportament demogràfic més actiu, és on el sector hostaleria i, en definitiva, el turisme tenen una major implantació. Val d Aran, Alta Ribagorça, Pallars Sobirà i la Cerdanya són els sectors on l hostaleria té més pes sobre el conjunt del mercat de treball, amb percentatges significativament per sobre de la mitjana

9 22 Ocupats (%) en sector de la construcció a comarques de muntanya Visitants (forfets) i habitatges de segona residència Font: elaboració pròpia amb dades d Idescat. Font: elaboració pròpia amb dades estacions i Idescat. catalana (5%). Són també aquestes comarques les que han tingut un millor comportament demogràfic i de renda. Estacions d esquí i demanda immobiliària És també a les comarques de muntanya amb major afluència d esquiadors on el mercat immobiliari ha estat més dinàmic els darrers anys. El percentatge de població dedicada a la construcció és en aquestes comarques sensiblement superior a la mitjana. Les estacions d esquí són, sens dubte, un dels factors que han impulsat el desenvolupament de la segona residència a les comarques catalanes, però no l únic. Si analitzem el nombre de segones residències a les comarques de muntanya i el nombre d esquiadors (forfets venuts) veiem que no hi ha una correlació directa. El creixement urbanístic en aquestes zones és un fenomen més complex. Alguns dels factors que han impulsat el mercat immobiliari a les diferents comarques són: L atractivitat del lloc. Valor paisatgístic i arquitectònic, així com l oferta d activitats. En aquest darrer punt és on podríem enquadrar l impacte de les estacions d esquí i, molt especialment, a l hivern.

10 23 Taula (1) L accessibilitat. Temps de desplaçament des de la 1a residència. Com més accessible, més atractiu per a la demanda de les principals poblacions catalanes. El mercat hipotecari. La combinació de tipus d interès baixos i la saturació dels principals mercats urbans i la zona costera, amb preus molt alts, fan més atractiva la inversió en segones residències a l interior del país. La normativa urbanística. Disponibilitat de sòl per urbanitzar i, concretament, per construir segones residències. Al cap i a la fi són els ajuntaments, primer, i la Generalitat, després, qui permet la construcció de segones residències. Per saber què pot passar en un futur ens pot servir analitzar les tendències dels quatre factors següents (vegeu taula 1): Així, d acord amb aquests indicadors, la demanda de segones residències a mitjà termini continuarà sent força elevada i haurà de ser regulada, en tot cas, a través del planejament urbanístic. Estacions i valls: destins turístics i àmbits socioeconòmics Les estacions són, com hem vist, motors econòmics de les zones on s ubiquen i, per tant, infraestructures econòmiques amb impacte directe sobre el territori i la població que hi resideix. Com a empreses amb elevada interrelació amb el seu entorn, quan parlem de l oferta d estacions d esquí cal tenir una visió més àmplia i incloure la resta de l oferta de la vall. Cal, doncs, delimitar l àmbit al qual ens referim quan parlem d estacions d esquí i el seu paper com a motor econòmic. Actualment, a Catalunya hi ha deu estacions d esquí alpí en funcionament, més una que no ha obert portes el 2004 (Rasos de Peguera) i dues més en projecte (Vallfosca, en fase d execució, i la Tuca, en estudi). L oferta es complementa amb les estacions d esquí de fons: sis d específiques més l oferta de circuits d algunes de les alpines. Les setze estacions actualment en funcionament s ubiquen en nou comarques i una desena de valls. Com es veurà més endavant, l impacte de l oferta d esquí sobre les valls i la comarca és diferent en cada cas. Però es pot concloure de bon principi la necessitat de tractar la política de neu com una actuació integral (econòmica i territorial) que tingui en compte les estacions i el seu entorn.

11 24 Estacions i destins- valls a Catalunya Per facilitar l anàlisi del sector podem dividir-lo en cinc grans destins de muntanya, complementats per tres o quatre de menors que podrien pivotar sobre els altres. Mobilitat funcional entre poblacions Font: Pla Territorial de Catalunya.

12 Principals xifres lligades a la neu Places hoteleres per municipis a la Val d Aran Font: elaboració pròpia sobre la base del mapa de carreteres del DPTOP i Idescat. Val d Aran: Baqueira Beret (i la Tuca) Baqueira Beret (Val d Aran) és per si mateixa un destí turístic d hivern amb impacte sobre el conjunt de la vall. Per volum d activitat i disposició geogràfica, l impacte de l esquí i el turisme es nota a tota la vall però, en especial, als municipis de Salardú-Naut Aran i Vielha. Per altra banda, la possible reobertura de la Tuca reforça l activitat al voltant de Vielha, encara que l impacte geogràfic es deixarà notar també al conjunt de la vall i els seus municipis. Amb més de esquiadors a l any és la principal estació d esquí catalana i representa, per si sola, més d un 30% dels forfets venuts a Catalunya. Aquest fet, juntament amb la possible reobertura de la Tuca, fan de Val d Aran un dels principals destins de neu de tots els Pirineus. Quant a l impacte econòmic, Baqueira és, especialment durant els mesos d hivern, el principal motor econòmic de la comarca. Amb prop de 900 treballadors directes entre personal de l estació, dels hotels i cafeteries pròpies i monitors, Baqueira concentra un percentatge molt elevat dels llocs de treball de la comarca. Aquesta plantilla no inclou els llocs de treball indirectes lligats a les activitats de turisme i la resta d economia de la vall. Durant l última dècada, la creixent afluència de visitants a l hivern, amb una tendència creixent encara que amb alguna oscil lació, ha

13 26 Places hoteleres, segones residències i esquiadors a la Val d Aran Font: Idescat i Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya. Font: elaboració pròpia sobre la base del mapa de carreteres del DPTOP i Idescat. anat en paral lel al desenvolupament turisticoresidencial, tant en places hoteleres com en segones residències. Vall de Boí: Boí-Taüll Boí-Taüll és també, juntament amb la vall que li dóna nom i el mateix patrimoni historicoartístic de la comarca, un destí turístic per si mateix, amb milers de visitants tot l any i, especialment, durant els mesos d estiu. L impacte econòmic es concentra bàsicament a la Vall de Boí i els seus nuclis urbans, així com als municipis de Pont de Suert i Vilaller a l entrada de la Vall, entre l N-230 i la carretera d accés a la vall. Boí genera un total de jornades d esquí, que en nombre de visitants podria suposar entre i visitants durant els mesos de desembre i març. Durant els mesos d estiu l afluència és igual o superior que a l hivern. El resort dóna feina directa a unes 500 persones als moments punta de la temporada, amb fluctuacions entre els mesos d estiu, hivern, primavera i tardor, però que en tot cas tenen un pes molt important en una comarca de menys de habitants.

14 Principals xifres lligades a la neu Places hoteleres, segones residències i esquiadors a l Alta Ribagorça Places hoteleres per municipis a Alta Ribagorça Font: Idescat i Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya. Alhora, l estació i resort, amb places turístiques sobre una planta hotelera de poc menys de 2.000, és peça important a l economia de la zona, des de Boí fins a Pont de Suert, especialment durant els mesos d hivern. Al seu torn, el desenvolupament turisticoresidencial de la Vall de Boí està molt lluny de les xifres de la Val d Aran, en dades absolutes. Ara bé, la relació esquiador/plaça hotelera o habitatge de segona residència ha estat aquí més intensa. En aquest cas, el desenvolupament urbanístic va una mica per sobre del creixement en la venda de forfets. El fet de tractar-se d una vall encara relativament per explotar ja ha contribuït a la revaloració de l espai. Vallfosca: Vallfosca Interllacs Vallfosca Interllacs tindrà un impacte econòmic i urbanístic intens, especialment a la mateixa vall, des de la Torre de Capdella fins a Senterada, encara que amb efectes sobre el conjunt del Pallars Jussà i els seus habitants. Els esquiadors anuals previstos i, especialment, les noves places hoteleres i turístiques projectades, tindran un impacte molt significatiu en el conjunt de la comarca i dels seus habitants.

15 28 Places hoteleres, segones residències i esquiadors al Pallars Jussà Font: elaboració pròpia sobre la base del mapa de carreteres del DPTOP i Idescat. Font: Idescat i Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya. En l àmbit urbanístic, tot i les limitacions geogràfiques de bona part de la comarca, el desenvolupament de segones residències segueix una tendència creixent, tot i que sembla que amb una menor intensitat si ho comparem amb comarques amb oferta de neu. Places hoteleres per municipis al Pallars Jussà A l altre extrem, les places turístiques, després d un salt durant la primera meitat de la dècada de 1990, s han quedat força estancades. En aquest sentit el projecte de Vallfosca suposa una transformació radical de l actual situació. Com a exemple només cal citar l impacte sobre l allotjament: de les 700 places actuals es passarà a prop de

16 Principals xifres lligades a la neu Places hoteleres per municipis al Pallars Sobirà Font: elaboració pròpia sobre la base del mapa de carreteres del DPTOP i Idescat. Pallars Sobirà: Espot, Port-Ainé, Tavascan i Virós Comarca amb forta dependència de l activitat d esquí durant els mesos d hivern. L actual distribució de l oferta d estacions de muntanya fa que l esquí tingui impacte sobre les diferents valls de la comarca. Entre les quatre estacions de la zona, el van vendre més de forfets i donaven feina directament a persones, entre fixos i temporals, en una comarca de poc més de habitants. Alhora, aquestes mateixes estacions gestionaven directament 326 places turístiques, que representen més del 10% de l oferta d allotjament hoteler de la comarca (2.777 places el 2003). En aquest cas, sí que sembla que les dificultats de les estacions d esquí de la comarca van fer que a partir de la meitat de la dècada de 1990 el desenvolupament dels allotjaments turístics quedés estancat. Per contra, les segones residències, impulsades per les dinàmiques immobiliàries que afecten el conjunt del mercat, continuen creixent.

17 30 Places hoteleres, segones residències i esquiadors al Pallars Sobirà Font: Idescat i Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya. Font: elaboració pròpia sobre la base del mapa de carreteres del DPTOP i Idescat. Sobre aquest escenari, caldria avaluar, a més, l impacte de la possible obertura de Baqueira Beret al Pallars i la pressió sobre les dinàmiques immobiliàries d equipaments hotelers i, especialment, segones residències. Port del Compte-Cadí: Port del Compte-Tuixent En aquest cas, per dimensió i ubicació, l impacte es redueix a les economies locals: els municipis de la Coma i Sant Llorenç (Solsonès), en el cas de Port del Compte, i Tuixén (Alt Urgell), en el cas de Tuixent-La Vansa. Les prop de jornades d esquí i el centenar de llocs de treball directes tenen un impacte significatiu en l àmbit local. Per contra, a la comarca, l esquí és una activitat més, sense exercir aquesta posició de monocultiu sectorial com ocorre en altres indrets. En el cas de les estacions del Solsonès i el seu entorn, el seu impacte sobre les dinàmiques territorials i urbanístiques és, certament, diferent. L estació de Port del Compte, eix de l activitat de neu, presenta una forta disminució de visitants que només els últims anys, de 2002 a 2004, ha estat en part corregida. Alhora, tant l oferta de places hoteleres com el desenvolupament de segones residències ha estat força moderat durant tot el període.

18 Principals xifres lligades a la neu Places hoteleres per municipis al Solsonès Font: elaboració pròpia sobre la base del mapa de carreteres del DPTOP i Idescat. Places hoteleres, segones residències i esquiadors al Solsonès La Cerdanya: Masella, La Molina, Guils, Lles, Aransa i Sant Joan de l Erm La Cerdanya ofereix una àmplia oferta de neu i d activitats de muntanya durant tot l any. A més de les cinc estacions ceretanes (sis si hi afegim St. Joan de l Erm a l Alt Urgell), la banda francesa i Andorra complementen una important oferta d estacions d esquí alpí i de fons. L impacte de les estacions d esquí (catalanes i franceses) es deixa notar amb força sobre tota la comarca, des de Puigcerdà i la Cerdanya francesa fins a la Seu d Urgell. Tot i no tenir cap estació de grans dimensions, la suma dels forfets de les estacions catalanes (2 d alpí i 3-4 de fons) sumen prop de forfets, i igualen els forfets venuts per Baqueira Beret. Font: Idescat i Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya. En el cas de la Cerdanya, el desenvolupament turisticoresidencial té un perfil propi. El fort increment d esquiadors durant tota la

19 32 Principals xifres lligades a la neu Places hoteleres, segones residències i esquiadors a la Cerdanya Places hoteleres per municipis a la Cerdanya Font: Idescat i Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya. dècada de 1990 fins ara s ha traduït en el fort creixement de les segones residències. Per contra, l oferta d allotjament turístic s ha quedat estancada durant tot aquest període. Berguedà: Rasos de Peguera i Coll de Pal El Berguedà és una de les comarques de l àmbit pirenaic de major població, amb una economia que, a més del sector agrícola i els serveis, inclou activitats industrials, principalment al voltant de l eix del Llobregat, des de Berga cap a Manresa i Barcelona. Les activitats de neu són avui dia pràcticament testimonials. Rasos de Peguera, després d anys de crisi i pèrdua de visitants, el no va obrir portes. D altra banda, les activitats al voltant de Coll de Pal són escasses.

20 Places hoteleres per municipis al Berguedà Font: elaboració pròpia sobre la base del mapa de carreteres del DPTOP i Idescat. Places hoteleres, segones residències i esquiadors al Berguedà No obstant això, la possible connexió de Coll de Pal amb la Molina, com a tercera porta d Alp 2500, tindria un impacte urbanístic i turístic important a tota la comarca del Berguedà. Situar l accés a un domini de 100 km de pistes a menys d una hora i mitja, seria sens dubte un revulsiu turístic i immobiliari. Actualment, el Berguedà té una planta hotelera escassa pel seu volum de població i activitat econòmica. Alhora, durant l última dècada, el desenvolupament de segones residències ha estat limitat, amb creixements moderats si ho comparem amb altres àmbits geogràfics dels Pirineus. Font: Idescat i Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya.

21 34 Principals xifres lligades a la neu Places hoteleres per municipis a la Cerdanya Font: elaboració pròpia sobre la base del mapa de carreteres del DPTOP i Idescat. Valls de Ribes i Camprodon: Núria i Vallter 2000 El Ripollès té dues estacions de petites dimensions, amb un total de jornades d esquí entre les dues. Juntament amb Vallter 2000, estació de dia de les comarques gironines, la Vall de Núria, estació de muntanya amb una petita oferta de neu, són importants elements d activitat econòmica a les seves respectives valls. Tot i això, a escala comarcal, la diversificació econòmica i el pes d algunes ciutats com Ripoll dilueix en part el seu pes com a motor econòmic més enllà de l àmbit més local. Els 150 llocs de treball directes tenen un pes, però en cap cas amb tanta dependència com en altres comarques. Alhora, el Ripollès és una comarca amb tradició turisticoresidencial que rep afluència de visitants tot l any, i on les pistes d esquí són un bon complement, especialment durant els mesos d hivern. En el cas del Ripollès, el desenvolupament de les segones residències ha seguit un procés a l alça, independentment de l estancament i, fins i tot, del retrocés en el nombre d esquiadors i jornades

22 Places hoteleres, segones residències i esquiadors al Ripollès Font: Idescat i Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya. d esquí. Per contra, el mal comportament de les activitats de neu sí que es correspon amb l estancament, i fins i tot la pèrdua de places turístiques.