Reformes per a la competitivitat El reequilibri financer de la Generalitat de Catalunya

Transcripción

1 Reformes per a la competitivitat El reequilibri financer de la Generalitat de Catalunya Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya 28 d abril

2 La crisi: perspectiva a llarg termini La crisi que esclata amb la fallida de Lehman Brothers el 15 de setembre de 2008 ha esdevingut una de les pitjors crisis financeres i econòmiques conegudes, la segona en intensitat després de la gran depressió dels anys 30. A diferència del que aleshores va passar, els governs han estat molt més atents a evitar un col lapse creditici i un col lapse del comerç mundial. Però això s ha evitat parcialment. Malgrat la intensitat de la crisi l any 2009, ja són moltes les economies que s han recuperat plenament de la crisi. És el cas dels països emergents, que estan convergint ràpidament amb els països més avançats. També és el cas d alguns països avançats. En canvi, algunes economies de l àrea euro tenen greus dificultats per sortir de la crisi. Hi ha un ampli consens que els seus problemes són de manca de competitivitat. 2

3 La crisi a Espanya: perspectiva a llarg termini Per a l economia espanyola (i per a la catalana), que va patir relativament poc la crisi econòmica dels anys trenta, la crisi actual només és comparable a la dels anys 1930 i És la més gran registrada el segle XX en temps de pau (és a dir, exceptuant la Guerra Civil). Ha estat més intensa que la crisi de 1993, que les crisis del petroli i que la crisi del final de l autarquia (la que va donar lloc al Pla d Estabilització). No ha estat tan intensa en un any com la sequera de 1945, però ha estat més llarga. Està essent més llarga que la dels anys trenta i podria esdevenir més llarga que l estanflació de les crisis del petroli. En termes dels principals desequilibris macroeconòmics (dèficit exterior sobre PIB i dèficit públic sobre PIB però no inflació-) és la més gran mai registrada des que hi ha registres (1850). El 2007 el desequilibri exterior havia arribat a duplicar els màxims històrics. Com sabem, el grau d endeutament exterior de tota l economia (empreses, sector financer, famílies i administracions públiques) havia assolit nivells completament desconeguts. La manca de competitivitat es palesa en un nivell d atur molt elevat. 3

4 Gràfic 11.2 Gráfico Saldo 11.2 de la Saldo balança de balanza de pagaments de pagos por per cuenta compte corriente, corrent, porcentaje percentatge del PIB ( ) del PIB ( )

5 4 Gràfic 11.5 Dèficit públic, en percentatge del PIB ( ) Gráfico 11.5 Déficit público, en porcentaje del PIB ( ) Saldo presupuestario de AA.PP. Saldo pressupostari de les administracions públiques 5

6 La crisi a Espanya: perspectiva a curt termini En el passat, l economia espanyola havia reaccionat davant de crisis semblants devaluant la pesseta. La seqüència de 1) creixement ràpid, 2) desequilibri exterior i interior i 3) correcció del desequilibri exterior mitjançant devaluació i dels desequilibris interiors mitjançant plans d estabilització, havia estat recurrent ben bé des del final de la Segona Guerra Mundial. Amb la incorporació a la zona euro, aquest recurs es perd. Es guanya estabilitat, credibilitat, reducció dels tipus d interès i reducció dels costos de transacció, però es perd sobirania monetària. Sense sobirania monetària no hi ha solucions fàcils per recuperar competitivitat. Cal fer una devaluació interna. Recuperar competitivitat sense poder alterar el tipus de canvi. Com fer això sense perjudicar els nivells de vida de la ciutadania no és fàcil. Cal millorar molt, i en poc temps, la productivitat. La crisi financera, particularment aguda, ho complica tot. 6

7 El paper del sector públic Els precedents històrics de què disposem per afrontar aquests nous reptes ens indiquen que la principal contribució que pot fer el sector públic és deixar de demandar finançament. El finançament que demana és, inevitablement, en detriment del sector privat. Com menys temps duri aquesta demanda, millor. També sabem que el sector públic pot millorar la qualitat de la provisió de béns públics, pot millorar la qualitat de les regulacions sovint eliminant-les- i pot oferir un marc legal i institucional que promogui el creixement. Però aquestes accions són secundàries respecte a la necessitat de reconduir els desequilibris en els comptes públics. Entre els països del nostre entorn, el cas modèlic ara i en crisis anteriors, és el d Alemanya. El punt de vista d Alemanya s ha transmès al conjunt de la Unió Europea i, per descomptat, a tota l àrea euro. Però, no ens enganyem: les regles de la UE no són una imposició teutona sinó el resultat de l acceptació general de la seva bona trajectòria històrica i de la seva eficàcia. 7

8 Necessitat de sanejament de les finances públiques Consens ampli respecte de la conveniència del sanejament de les finances públiques Existència d una relació negativa entre dèficit públic i creixement a llarg termini efecte crowding-out incertesa que genera sobre inversors efectes negatius en l acumulació de capital a llarg termini i, així, en les possibilitats de creixement. 8

9 Necessitat de sanejament de les finances públiques Aquesta conveniència passa a ser necessitat en el marc de la Unió Monetària Europea. Les polítiques fiscals, que segueixen en mans dels estats, han d adequar-se a dues grans funcions: són un instrument important per actuar, via demanda agregada, davant de situacions recessives o d inflació que afecten un país cal evitar polítiques fiscals excessivament deficitàries que dificultin el funcionament de la política monetària. 9

10 Necessitat de sanejament de les finances públiques 1997 s aprova el Pacte d Estabilitat i Creixement, reformat l any 2005, amb l objectiu de limitar l actuació de les polítiques fiscals nacionals. Part preventiva, amb l intent d evitar polítiques pro-cícliques, Part correctiva per evitar dèficits públics excessius (els que superin el 3% del PIB). La crisi ha tornat a donar protagonisme a la política fiscal i ha posat de manifest les carències del PEC per garantir la disciplina fiscal. 10

11 Efectes de la crisi en les finances públiques Dèficit públic (% sobre el PIB) Ireland Greece Spain Portugal Slovakia France Slovenia Netherlands Cyprus Austria Italy Belgium Malta Germany Finland Luxembourg Estonia -35,0-30,0-25,0-20,0-15,0-10,0-5,0 0,0 5,0 10,

12 La tasca més urgent de la UE és restablir la confiança Per evitar estancaments, tendències insostenibles del deute, superar els desequilibris acumulats i garantir la seva competitivitat, la UE ha d accelerar el sanejament de les seves finances públiques i la reforma del seu sector financer, així com situar en un primer pla les reformes estructurals. Aquesta és la finalitat de l Estratègia Europa 2020 que estableix objectius per a una nova via de creixement centrada en tres àmbits: Un sanejament fiscal rigorós que permeti l estabilitat macroeconòmica Reformes del mercat de treball per assolir major taxes d ocupació Mesures de foment del creixement 12

13 Necessitat de sanejament de les finances públiques La consolidació fiscal en un context en què encara no s han resolt els problemes en el sector financer i en el mercat de treball comporta riscos, però mantenir els dèficits fiscals als nivells que s han generat arrel de la crisi pot tenir conseqüències pitjors. nivells de deute exterior elevats suposen una restricció atès que impliquen dificultats creixents de finançament la injecció de consum públic continuada pot frenar o endarrerir la necessària adopció de reformes per millorar la competitivitat de les economies l efecte multiplicador de les injeccions fiscals és superior quan va acompanyat de l anunci de consolidació creïble a mitjà termini 13

14 Una nova governança econòmica El disseny de la governança econòmica ha de tenir present la necessitat d establir mecanismes de coordinació que permetin l estabilitat macroeconòmica. En matèria fiscal, adopció del PEC. Pel que fa a les polítiques estructurals, l esquema de coordinació era menys estricte, sota la hipòtesi que la pròpia existència de la UEM i el consegüent augment de la competència impulsarien les reformes i la convergència d estructures econòmiques. Aquest fet no s ha produït i els països de la UEM han acumulat divergències creixents que s han posat plenament de manifest amb l esclat de la crisi. 14

15 El nou marc de governança econòmica El Pacte d estabilitat és l instrument clau per consolidar les finances públiques i estimular el creixement. L Estratègia Europa 2020 ha d ajudar l economia europea a recuperarse de la crisi i sortir-ne més forta, mitjançant l impuls a la competitivitat, la productivitat, el creixement i la convergència econòmica. La política pressupostària influeix en les reformes estructurals i a l inrevés. El nou marc de governança econòmica ofereix una cooperació més estreta entre el PEC i Europa 2020 amb: un seguiment periòdic i recomanacions periòdiques en relació a una bateria àmplia d indicadors econòmics una coordinació més estricta de les polítiques econòmiques dins del marc del semestre europeu

16 Semestre europeu. Coordinació de polítiques econòmiques Subtítol 16 16

17 Proposta de la Comissió Europea per reforçar les normes fiscals per als països en procediment de dèficit excessiu Augment de la despesa pública inferior a la tendència de creixement a mitjà termini del PIB. Obligatorietat de presentar els plans de despesa i les principals mesures proposades per eliminar els dèficits excessius. Els països amb quantiosos dèficits estructurals o elevats nivells de deute públic hauran d anticipar els seus esforços el Si el creixement econòmic o els ingressos superen les previsions hauran d accelerar el sanejament fiscal. Alguns països hauran d augmentar els impostos. Els impostos indirectes són preferibles als directes, pels seus efectes menors sobre el creixement. L ampliació de les bases impositives és preferible a l augment dels tipus impositius

18 Objectiu de consolidació fiscal L objectiu de consolidació fiscal per assolir un dèficit del 3% del PIB ve motivat per la necessitat de: Garantir la sostenibilitat de les finances públiques a mitjà termini Ser un recolzament per a la recuperació del potencial de creixement Contribuir a la millora de la competitivitat de l economia Facilitar l accés al finançament tant del sector públic com del sector privat 18

19 Situació actual El context actual de crisi ha condicionat fortament els comptes de les administracions públiques. Augment considerable dels dèficits públics com a conseqüència d una important disminució de la recaptació i d un augment de la demanda de despesa pública. La crisi immobiliària ha afectat profundament les CA degut al pes relatiu que tenen els impostos vinculats a aquest sector. 19

20 Evolució del dèficit públic (% s/pib) Estat -2,8-9,4-5,7 Comunitats autònomes -1,6-2,0-2,8 Corporacions locals -0,5-0,5-0,5 Seguretat Social 0,8 0,8-0,2 Total -4,1-11,1-9,2 Important deteriorament del dèficit de les administracions públiques 20

21 La llei d estabilitat pressupostària i el compliment de la normativa de la UE exigeixen una correcció dels augments de dèficit públic. L Estat ha de presentar a la UE un programa d estabilitat en el que s inclouen els objectius i mesures per assolir un dèficit públic del 3% del PIB. 21

22 Correcció dels dèficits Al principi de la crisi, es van establir una sèrie de polítiques keynesianes per lluitar contra el creixement de l atur, afavorir el creixement econòmic i millorar la liquiditat de famílies i empreses. A mitjan del 2010 l Estat va anunciar un pla d austeritat de la despesa, de caràcter totalment contrari a les polítiques preses anteriorment. Algunes d aquestes mesures varen afectar el conjunt del sector públic. 22

23 Mesures Mesures preses a mitjan any 2010 per part de l Estat (alguns exemples) Reducció de les retribucions del personal de l administració pública Reducció i retard en l execució de les inversions públiques Increment del tipus impositiu de l IVA Supressió d alguns ajuts (xec bebè..) 23

24 Programa d estabilitat pressupostària (Dèficit s/pib) Estat -4,8-3,2-1,9 Comunitats autònomes -1,3-1,3-1,1 Corporacions locals -0,8-0,3-0,2 Seguretat Social 0,4 0,4 0,2 Total -6,0-4,4-3,0 Important esforç de reducció del dèficit respecte als anys anteriors 24

25 Consolidació fiscal en les comunitats autònomes Marc normatiu: lleis d estabilitat pressupostària El Consell de Política Fiscal i Financera és l òrgan en el qual s acorden els objectius d estabilitat de les CA i els plans economicofinancers de reequilibri 25

26 Consolidació fiscal en les comunitats autònomes La Llei d estabilitat pressupostària estableix el procediment per fixar l objectiu d estabilitat de les CA Acords a prendre en el Consell de Política Fiscal i Financera: Acord sobre l objectiu del conjunt de CA Acord sobre els objectius individuals de cada CA 26

27 Consolidació fiscal en les comunitats autònomes La Llei d estabilitat pressupostària estableix l elaboració dels plans economicofinancers de reequilibri per a les CA que no hagin complert amb els objectius d estabilitat aprovats. Els plans han de contenir totes les mesures en matèria d ingressos i de despeses necessàries per assolir els objectius marcats. Aquests plans s han d aprovar en el si del Consell de Política Fiscal i Financera 27

28 Procés de consolidació fiscal a la Generalitat El dèficit de la Generalitat l any 2010 va ser del 3,86% del PIB, superior a l objectiu fixat per aquest any (2,4%) Necessitat d elaborar un pla econòmicofinancer de reequilibri per a corregir l evolució del dèficit. Corresponsabilitat amb l Estat en el compliment de l objectiu: negociació en matèria d ingressos. Austeritat en la despesa: reducció global del 10% 28

29 Consolidació fiscal a la Generalitat (2) Independentment de les condicions que fixin administracions superiors, la conveniència de la consolidació fiscal s imposa per si mateixa. La trajectòria de la consolidació ha de ser factible i creïble. La Generalitat prefereix una trajectòria progressiva que assoleixi els objectius de dèficit a partir del En el marc de l actual model de finançament autonòmic, si no hi ha creixement econòmic i els nous ingressos que se n deriven, això vol dir un esforç sostingut de reducció de les despeses. Caldrà que l esforç d estalvi s acompanyi d una millora en la qualitat i la rellevància de la despesa. Això ens obliga a repensar tot el que fem i com ho fem. 29